Faro Convention

  • El patrimoni cultural és com l'ànima d'un col·lectiu. Qui ordena els nostres records del nostre passat, mostra les vivències presents i amb qui definim les utopies per a l’endemà. És el sentit que resulta de la suma dels altres tres. Visible i invisible.

    Amparo Soriano Ibáñez

    amparo

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòria que romandrà oberta fins el 25 de febrer.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • Preservant el passat mentre construïm el futur
    En el transcurs de l'aplicació dels principis de conservació del patrimoni, és important tenir en compte que les comunitats són les que insuflen vida al patrimoni. Els monuments que heretem, aquestes esglésies fortificades, van ser construïts fa centenars d'anys per a protegir a la comunitat dels invasors. Avui creiem que la seua funció és portar el benestar a les mateixes comunitats que els posseeixen.

    L'esperit de comunitat és el que principalment motiva a les persones a preservar la seua cultura i herència. Aquest esperit naix del sentiment d'iinlcusió, pertinença i responsabilitat per la cultura, la identitat, els orígens i el patrimoni rebut dels nostres avantpassats. En Viscri, l'esperit de comunitat va ser i és realment important. Aquesta és la raó per més de 860 anys d'història de la vila, el dialecte saxò de Transilvania encara està viu i les cases de la vila encara estan habitades.

    Avui és important per als vilatans reconectarse amb la seua identitat, que va ser oblidada durant el comunisme. És important que els joves prenguen consciència del valor del seu patrimoni i se senten orgullosos de la seua història i cultura.

    Per al desenvolupament d'una comunitat que viu en harmonia amb el patrimoni, és essencial que les persones incorporen constantment les habilitats que els permeten prosperar en el llarg termini. La instil·lació de l'esperit comunitari en les generacions joves ha d'iniciar-se des del principi. Per a disminuir gradualment la indiferència i la passivitat d'una comunitat, necessitem molt esforç, coneixement i perseverança i líders capaços. En conclusió, els efectes de tals iniciatives educatives indueixen resultats que influencien i inspiren a les generacions esdevenidores.

    Caroline Fernolend i Cristian Radu. Viscri (Romania)

    ViscriHeritageFaro

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·aboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòriaque romandrà oberta fins el 25 de febrer.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • Què és per a mi el Patrimoni Cultural? Després de molt meditar sobre aquest concepte, alguna cosa complex, i després de la meua experiència viscuda amb el Patrimoni Industrial, per a mi el Patrimoni Cultural és tot el que forma part d'algun fet històric o activitat rellevant. Però aquesta rellevància pot ser a nivell local, provincial o nacional, perquè el fet de tenir un àmbit menor no li lleva importància, doncs no hi ha patrimonis menors, sinó patrimonis diferents, tots ells inclosos dins del Patrimoni Cultural.

    El Patrimoni Cultural és el que els ciutadans reconeixen com a part de la seua cultura i història, per la qual cosa pot ser tant una escultura, com una església, com una fàbrica que haja donat treball a tot un barri i haja transformat el seu entorn; però també pot ser la memòria d'aqueixos obrers que estigueren hores a la calor de la màquina, o com es realitzava un tipus de producte a nivell industrial o artesanal (know-how). En definitiva el Patrimoni Cultural ho "creen" les mateixes persones, les quals pel seu interès, pel significat que té per a elles, pel valor que li donen, ho "transformen" en Patrimoni. Per a mi és igual de Patrimoni Cultural una catedral, que una antiga fàbrica que ha canviat l'esdevenir d'una localitat.

    Diana Sánchez Mustieles
    Dra. arquitecte
    Fotografia “La Reial Fàbrica de pisa i porcellana del Comte d'Aranda de L'Alcora”.

    WP 20171210 10 21 26 Pro

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòriaque romandrà oberta fins el 25 de febrer.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • FORESTA: 20 hectàrees de naturalesa salvatge (una part de la qual té el seu origen en el farciment que es va usar en la construcció de l'enorme centre comercial alçat prop d'ací en els anys noranta), en el cor dels districtes tan ignorats i estigmatitzats del nord de Marsella. Els amos d'aquest terreny (l'empresa Resiliance) han donat carta blanca a la comunitat local per a utilitzar la seua imaginació i, crear col·lectivament allí, un lloc on un pot passejar sense presses, córrer, saltar, muntar amb bici o ruc, quedar amb amics, família, veïns desconeguts, demostrar i compartir talents, aprendre i ensenyar... Una cooperativa d'artistes Yes We Camp, una cooperativa de residents Hôtel du Nord, l'equip d'artistes i senderistes Le Bureau des guides du GR2013, organitzacions de la comunitat i cases del poble, col·legis, i centenars de residents es van ajuntar i van deixar que els seus somnis, desitjos, necessitats fer-se (fins a cert punt) realitat...

    Ara saben tot sobre la història d'aquest magnífic pujol de fang que apunta al mar, el castell del Marquès de Foresta (dempeus fins a 1944), però també sobre les vinyes que es conreaven allí fa molt temps, els noms, l'olor, el sabor, els colors i les formes de tantes plantes silvestres ací avui... Es van organitzar tota classe de tallers: com fer un forn de pa, com usar joncs... Havien eixides per a explorar i excursions: excursions relacionades amb el patrimoni, excursions de context històric, excursions relacionades amb l'horticultura... i havien dies especials, memorables i emotius dels quals tots podien compartir i gaudir... Encara no sabem gens sobre el futur de Foresta. És una utopia? Una experiència? Un projecte?... Es convertirà en el Metropolitan Park que la gent de la comunitat, ciutadans humils però de talents polifacètics van crear del no-res i volien compartir amb tothom?... La història contínua...

    Dominique Poulain
    Coordinador de l'associació HÖFN, http://hofn.free.fr/
    Membre de la cooperativa Hôtel du Nord, http://hoteldunord.coop/
    Viu en els districtes del nord de Marsella, França

    foresta

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòria que romandrà oberta fins el 25 de febrer.

    Anglès / Francès

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • Podríem definir la península de Troia de diverses maneres diferents.

    Podríem descriure-ho com una terra desèrtica, amb platges increïbles, aigües translúcides i arenes blanques.

    No obstant açò, també podríem descriure com les persones de les dos vessants del riu Sado expressen un sentit de pertinença relacionat amb Troia. Ho criden "La" Troia. Hi ha un mite que diu que "la" Troia va ser arrasada per una tempesta d'arena.

    I després, descriuríem com Nostra Senyora de Troia manté els cors d'aquestes persones que tornen cada any per a rendir-li un tribut.

    La capella de Troia data almenys del segle XV, però es troba en ruïnes de dues mil anys d'antiguitat. Un pot preguntar-se: i si la omnipresència d'aqueixes ruïnes té alguna cosa que veure amb totes les tradicions i amb els sentiments d'aqueixes persones?

    Llavors, per a explicar-los sobre Troia, hauríem de fer-los descobrir les restes del major complex industrial de salsa de peix de l'Imperi Romà. Un concepte tan difícil, veritat?

    I de nou, per què açò significa alguna cosa avui?

    Per a nosaltres, la resposta és simple: a través d'ella podem fer una contribució modesta a la felicitat de les persones. En dir açò, ens referim al fet que treballem tots els dies com a arqueòlegs en les ruïnes romanes de Troia per a promoure la identitat, la creativitat, l'educació, el benestar, la llibertat de pensament de les persones...

    En el nostre treball experimentem cóm les persones solament es connecten al lloc una vegada que comprenen la seua història. Llavors, hem d'explicar la història milers de vegades de diferents maneres.

    La nostra missió és que cada persona, des de la més jove a la més major, no solament aprenga les històries, sinó que tinga la llibertat i el poder d'explorar la seua imaginació i la seua pròpia connexió amb el lloc.

    Filipa Araújo Santos - equip d'arqueòlegs de les Ruïnes Romanes de Troia (Portugal) http://www.troiaresort.pt/ruinas-de-troia/

    troia peq
    Teatre da Vila, una companyia de teatre amateur de Pinhal Novo (Palmela, Portugal) que participa en la recreació de salazón de peix anomenada "Mercat Romà" per a donar vida a la vida diària de Troia Romana.

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòriaque romandrà oberta fins el 25 de febrer.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • La Giraba (Ludiente). Estiu 2015
    Conta'ns, quants records i somnis perduts. Has estat testimoni d'un temps, d'una època on hi havia molta normalitat i el sol sortia cada dia.

    Vas ser referent a tot el llogaret, ens portaves a treballar als bancals llunyans i també de festa als pobles veïns. Hi havien molts pobladors en aquest indret de l'Alt Millars, a la vora del riu Villahermosa.

    Ara estàs a l'ombra d'aquesta noguera donant identitat i sentit a la nostra comunitat. Alguns et trobem per primera vegada i gaudim del paratge, però la teua gent retorna a l'estiu, per recordar en família, per fer fora la nostàlgia.

    Quina troballa, recorde aquella vesprada que vaig pujar a fer jocs tradicionals, una pista de petanca tens com a veïna. Cada dia, grans i menuts comparteixen aquest esport amb molta dignitat.

    Però vull presentar-te al món, un món molt particular que lluita dia a dia per recuperar el nostre patrimoni, la nostra identitat i et sentiràs feliç a l'ombra de la noguera.

    Res més dir-te, sols que seguisques sent testimoni d'una petita comunitat que a l'estiuada es retroba, perquè com diuen al meu poble: A l'estiu tot lo món viu!!!

    Joan Josep Trilles i Font. Icona Estudi, S.L. https://www.iconaestudi.com/ca/home

    La Giraba  Estiu 2015 02

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòria que romandrà oberta fins el 2 de març.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • La visió de cadascú de nosaltres sobre el què pensem i sentim que és el nostre patrimoni cultural és tan diversa com la vida mateixa.

    En el meu cas, el fet d'haver nascut fa 68 anys en el món rural i en una família d'agricultors, fa que la meua visió sobre el patrimoni cultural es definisca en dues parts; una sobre records de la infantessa i l'altra amb la Natura.

    Records del meu patrimoni cultural. Com acompanyar a la meua mare, amb sis anys i agarrat del rosteix d'una vella cistella de vímet (pc), pels camins de ferradura i senderes (pc) per a portar l'esmorzar al meu pare que, amb la seua vella arada (pc) i mul, llaurava les oliveres. O llegir a l'escola el manuscrit de “Países y Mares” (pc) mentre el nostre pobre mestre es quedava dormit. O aquells temps d’escolà amb llargues misses i processons amb aquella olor a encens on havíem de parlar i cantar salms en llatí (pc), quan amb prou faena sabíem llegir en castellà. O l’antiga i bonica cançó del “barraquista” (pc) que cantava fa cent anys el meu avi, temps aquells en què caçar el tord per a alimentar a la família amb aquest ancestral mètode no era un delicte, la qual he pogut recuperar de l'oblit. I tants records més que ara podria descriure.

    Pel que respecta a la meua relació amb la Natura, tot va començar amb un xicotet pi que, en fer-se gran, de les seues llavors es va formar un xicotet bosquet. Amb la nostra col·laboració, ho vam repoblar amb mil pins més, vam seleccionar 366 - tants com a dies té un any de traspàs – i vam formar “El Bosc del Temps" (pc) perquè, mitjançant un pi, tots tinguem una miqueta de Naturalesa el dia del nostre aniversari.

    (pc)= patrimoni cultural

    Juan Francisco

    IMGP0165

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòria.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • A l’hora de definir el concepte de “patrimoni cultural” ens sorgeixen multituds d’interrogants i dubtes: què entenem per patrimoni? Què és per a nosaltres la cultura? Què és això de “patrimoni cultural”? Fent una immersió en l’oceà d’internet, trobem en la vikipedia que:”El Patrimoni cultural és l'herència cultural pròpia del passat, amb la qual un poble viu el present i transmet a generacions futures.” Si més no, sense estar convençuts del tot, consultem el significat de la Reial Acadèmia de Llengua Espanyola. Segons la RAE, el “patrimoni històric” (no "cultural", ja que dita accepció no té entrada) és: “Conjunt de béns d'una nació acumulat al llarg dels segles, que, pel seu significat artístic, arqueològic, etc., són objecte de protecció especial per la legislació”

    Després d’aquestes indagacions, veiem que se'ns queda curta la definició de “patrimoni cultural”. Som de l’opinió que patrimoni cultural no sols pot ser allò que heretem del passat, sinó també, tot allò que construïm en el present. Creiem que el patrimoni cultural d’una societat es fa amb aquelles accions que realitzem diàriament, accions fetes de manera participativa, que ens defineixen com a comunitat i que incrementen el nostre sentiment de pertinença. Són accions que poden recolzar-se en l’experiència i en els sabers locals, però que cal que miren cap al futur per a assegurar-ne la seva continuïtat.

    Un exemple seria l'activitat organitzada dins del festival FAVA365 de Vilanova d’Alcolea: el taller de Llata Creativa. És tracta d’una acció formativa que naix d’un treball d’artesania “fer llata” que ha format part del patrimoni cultural de Vilanova d’Alcolea durant molts anys. És una part del patrimoni que tendeix a la desaparició, al mateix ritme que la gent major que el treballa també desapareix.

    40-800x600

    Què es pretén amb aquesta activitat? A partir dels coneixements de la gent major (com es treballa la fulla del margalló i tot el seu procés fins crear les peces de llata) se'ls hi vol donar un llenguatge més contemporani, més artístic. Ho anem a fer amb fulles tintades de color, a més a més, amb l'objectiu de realitzar una intervenció artística col·lectiva en un espai públic. D’aquesta forma, s’aconsegueix transmetre aquests coneixements del treball amb llata a les noves generacions, amb una finalitat compartida i artística.

    Pensem que el patrimoni cultural més ric és aquell que, fixant-se en allò aprés, és capaç d’adaptar un llenguatge actual i contemporani per assegurar-ne la seva transmissió a les noves generacions i donar-li continuïtat cap al futur.

    Comissió FAVA365 http://fava365.com/ca/

    21-800x600

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòria que romandrà oberta fins el 25 de febrer.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • Compartir moments i construir records col·lectius. Açò és el que pot fer el patrimoni cultural.

    Intentar mantenir unit el sentit de pertinença i l'esperit d'una comunitat és un dels desafiaments en un món on l'intercanvi intergeneracional s'està afeblint i està perdent importància. En Fontecchio cerquem unir a la comunitat i proposar esdeveniments cordials que poden convertir-se en noves tradicions.

    1 fontecchio

    El 23 de febrer ens vam unir a una iniciativa nacional per a reduir el consum d'energia elèctrica convidant a tota la comunitat a un sopar a la llum de les veles en la torre de vigilància, un dels monuments emblemàtics de la vila. El seu objectiu era crear consciència sobre l'energia sostenible i enfortir el sentit de pertinença. A tots se'ls va demanar que portaren alguna cosa per a compartir; hi havia xiquets, adults, habitants i amics que venien d'altres viles. Per a alguns d'ells, va ser la primera vegada que van ingressar en la torre de vigilància per a veure la col·lecció de fotos en el "Spazio della Memòria"; Vam experimentar el museu de la comunitat i vam comentar les fotos, vam idear dels pròxims moments col•lectius i vam enfortir el sentit de pertinença.

    Llavors, el Spazio della Memòria, dedicat a la ciutat de L'Aquila com era abans i després del terratrèmol, es va convertir en el lloc per a construir nous records positius i generar diàlegs sobre l'art, els projectes i el futur. El patrimoni cultural tangible i intangible pot ser a voltes l'oportunitat de mirar amb ulls diferents, tenir una experiència immersiva en la bellesa i inspirar-se en ella. Si, com va dir Dostoievski, la bellesa salvarà al món, el patrimoni cultural serà el motor d'aquest procés.

    Les nostres històries, els nostres llocs i la nostra gent van experimentar un gran moment col·lectiu en el qual el passat, el present i el futur es van fondre harmoniosament i estaran vinculats a la nostra memòria cultural.

    Comunitat Patrimonial de Fontecchio (Itàlia)

    2 fontecchio

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòriaque romandrà oberta fins el 2 de març.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • Significants compartits de significats ingerits... a voltes molt digerits, altres rumiats i, en ocasions, engolits sense mastegar.

    - Una sopa del sabor dinàmic de la qual es fa càrrec una quadrilla de cuineres que comparteixen paisatge.

    - Identificar i reconèixer-se en les referències que han possibilitat compondre el puzle de l'imaginari col·lectiu.

    - La referencialitat assolida per la decantació de qualsevol procés cultural; decantació en la qual les persones que comparteixen celler concentren la seua càrrega identitària.

    - A voltes també és el que una persona que està en una oficina diu que ho és, perquè compleix amb el que la llei diu que ha de complir. Però açò és d'una altra dimensió. Més plana?

    En definitiva, el Patrimoni Cultural per a Labrit Patrimonio és mirar-nos com aqueixa senyora de la foto es mira a si mateixa en la presentació d'un documental sobre el seu poble: orgullosa de la seua història, de qui és i del que ha decidit mostrar al món.

    --

    Irentsitako esanahien adierazle partekatuak... batzutan biziki murtxikatuak, bertzetan hausnartuak, maiz oharkabean barneratuak.

    - Paisaia partekatzen duen sukaldari koadrila baten esku dagoen zoparen zapore dinamikoa.

    - Iruditeria kolektiboaren puzzlea osatzen lagundu duten erreferentzietan norbere burua identifikatzea eta aitortzea.

    - Edozein prozesu kulturalaren dekantazioaren bitartez lortutako erreferentzialtasuna. Upelak partekatzen dituzten pertsonek haien identitatearen karga dekantazio horretan barnebiltzen dute.

    - Batzutan, bulego batean dagoen pertsona batek ondarea dela erraten duena; legearekin betetzen duelako. Baina hau bertze dimentsio batekoa da. Lauagoa?

    Azken finean, Kultura Ondarea gure buruari begiratzea da LABRIT ONDAREARENTZAT. Bere herriari buruzko dokumental horretan bere buruari begiratzen dion argazkiko emakume horrek dagien gisan. Bere historiaz harro, bere buruaz eta munduari egin nahi izan dion ekarpenaz harro.

    Labrit Patrimonio https://labrit.net/es/

    Labrit Patrimonio

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòria que romandrà oberta fins el 25 de febrer.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • Ells són els grans

    los grandes

    Ells són els grans. Els que em van ensenyar a mirar el cel, cuidar la terra i confiar en les meues habilitats. Ells són els savis, els que saben què plantes es mengen, quines plantes guareixen i quines plantes maten. Diuen que el secret és viure el moment. Que els va bé sense tecnologia. I es deixen guiar pel sol i els estels. No han fet mai un curs de creixement personal i no tenen por a la solitud. Són honests, humils i generosos. Amb una mirada et transmeten tota la pau de l'univers. Ells són així, ELS GRANS.

    Plomes per a volar

    las plumas

    Trobar plomes, descobrir senderes, escoltar el cant dels ocells, l'udol dels llops i els grunyits de senglar. Són algunes de les meravelles que ens dóna el nostre patrimoni.

    La llum

    luz

    Aquesta és la llum de la nostra terra, la que et fa veure que brilles.

    Tradicions

    tradiciones

    Quan s'ajunten diverses generacions disposades a escoltar i compartir, les paraules es transformen en carícies de l'ànima, les abraçades guareixen tristeses i les llàgrimes són d'alegria per la trobada.

    El camí

    el camino

    Camine de la mà, camí al capdamunt, camí amb persones, amb els animals del bosc, amb els grans, amb els xicotets, amb les aromes de cada estació. Camí de quatre grapes, de cuclillas i a voltes fins a de el revés. La llum, les tradicions i tots els que em mostren les seues plomes per a volar, també caminen amb mi. I jo així camí.

    Laura Monfort. www.mybalans.es

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòria que romandrà oberta fins el 25 de febrer.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • El patrimoni és per a mi, entre altres coses, una nova oportunitat per a treballar per una societat més igualitària. En els processos de creació i recreació del patrimoni cultural, les dones no som reconegudes o som subestimades, quan en realitat hem contribuït i contribuïm al Patrimoni Cultural amb la nostra participació des de tots els àmbits de la cultura i l'art. Les dones continuem patint els obstacles a l'hora d'accedir, contribuir i participar igualitàriament en el cinema, el teatre, les arts, la música i el patrimoni.

    20160714 151010

    El patrimoni és l’oportunitat per a començar a basar-se en principis que promoguin la igualtat d’oportunitats en els estudis, investigacions, programes y difusió. De la mateixa forma que les normes de gènere influeixen en la transmissió del patrimoni, aquest pot influir en eixes normes.

    Per això, comencem a treballar amb perspectiva de gènere i enfocaments culturals més crítics en la Història de l’Art, amb una col·laboració real entre membres de les comunitats acadèmiques i col·lectius socials en els camps de les Humanitats i les Ciències Socials.

    María Cervera Soler. Tècnica en el Programa d'Extensió Universitària - PEU. Universitat Jaume I

    mixmaria

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòriaque romandrà oberta fins el 2 de març.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • És un lloc de trobada i un lloc per a aprendre. El lloc on persones de diferent procedència i de diferents generacions descobreixen un passat comú, que els uneix en el present i els projecta cap a un futur assentat en la nostra tradició cultural.

    Heritage a place for children and culture

    En definitiva, el Patrimoni és la corretja de transmissió de la nostra essència, de la nostra identitat, l'espill on ens veiem reflectits, la connexió amb el que som com a resultat del transcórrer del temps, en el qual persones i fets han construït la nostra realitat actual. Per tot açò, ho hem de conèixer, recrear, enriquir, compartir i donar a conèixer.

    En el programa Emilianensis. Descobreix els Monestirs de La Rioja, treballem per a difondre el patrimoni material i immaterial de l'entorn dels Monestirs de Suso i de Yuso, en Sant Millán de la Cogolla. Milers de xiquets, joves i adults espanyols, i d'altres nacionalitats, han descobert maneres de vida i oficis ja oblidats, com els de amanuense, picapedrer, mazonero, ebenista, calero, tejero… Una mostra dels coneixements, transmesos de generació en generació, amb els quals s'ha construït el Patrimoni Cultural Europeu.

    Mariola Andonegui i Adolfo Falces.
    Programa Emilianensis. Descobreix els Monestirs de La Rioja. http://www.emilianensis.com/
    Fundació Sant Millán de la Cogolla. La Rioja, Espanya.

    emilianensis

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòria que romandrà oberta fins el 25 de febrer.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • 2018 és el desè aniversari dels passejos patrimonials sobre les històries de la reconversió industrial de l’Illa Giudecca. Aquest passeig patrimonial tracta de les històries dels treballadors passats i presents, els habitants, les fàbriques, els conflictes i la vida quotidiana d'aquesta illa, que va ser un dels llocs més importants de la indústria a Itàlia. També tracta del procés de reconversió postindustrial, els seus èxits, expectatives i fallades, plantejant interessants alternatives per al futur de Venècia. Es tracta d'històries, persones i llocs estranyament invisibles. Es tracta d'un passeig patrimonial per als venecians, joves estudiants, institucions locals, activistes, universitats i escoles.

    Quan vaig arribar a Venècia fa 10 anys des de Marsella, em va sorprendre la forta presència d'una gran varietat d'històries, llocs i persones. Però a Venècia, la narrativa de la “SerenísimaRepública de Venècia” preval sobre la industrial i la contemporània, a pesar que la presència d'activitats i arquitectures contemporànies són molt visibles, fent difícil imaginar un futur més enllà d'aquesta narrativa.

    Els venecians han traduït la Convenció de Faro a l'italià, organitzen caminades patrimonials i promouen l'aplicació de la Convenció de Faro malgrat el total desinterès de l'alcalde. Aquesta imatge és sobre llocs, persones i històries visibles sense dret, valor i veu.

    Prosper WANNER, Faro Venècia

    PP Giudecca

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòriaque romandrà oberta fins el 25 de febrer.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • Com no estar per la recuperació de patrimoni, com no estar per la seua conservació. Ara, cal tindre clar que no pot ser una llosa extremadament pesada que ens deixe paralitzats. Aquestes iniciatives han d'anar de la mà de la necessitat de fer valdre, però també portar-ho a la crítica i restablir discursos en l'entramat de la contemporaneïtat per a no solament utilitzar-los com a fonaments des d'on no es pot construir res que no siga tutelat pels administradors del passat. Es tractaria de saber construir relats obrint marcs possibles des d'on reinscriure eixa voluntat de recuperar memòria patrimonial i no sols sustentar-la com a discurs identitari, romàntic o nihilista.

    Rafael Tormo i Cuenca. Artista multidisciplinar, productor cultural, editor i col.laborador del PEU

    IP27banderesmicalet
    IP27. La derrota ja és popular: postpopula

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòriaque romandrà oberta fins el 2 de març.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • Per a mi la cultura és la meua família i tota la gent que està al meu voltant.

    Raminta Šimonyte (Kaunas - Lituània)

    raminta

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòriaque romandrà oberta fins el 25 de febrer.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • La Cultura són las tradicions

    Rugile Rubinaite. Kaunas - Lituània

    Rugile Rubinaite- Culture is traditions

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòria que romandrà oberta fins el 2 de març.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • El patrimoni cultural és com un murmuri, com un secret dit en veu baixa, un alè. Alguna cosa que vols cuidar i preservar amb moltíssim afecte però alhora vols compartir. Aqueix alguna cosa que guardes en el teu interior abans i després d'haver sigut compartit, després de les sinergies, les trobades, les emocions, els somriures... la sorpresa. Igual que un secret, que un sospir, que un murmuri... el porta el vent i dormirà en el record de qui ho va titubejar. Per açò, en la màgia dels patrimonis, fan falta les persones. Perquè el seu missatge seguisca eternament viu. Un secret a veus.

    Ruth Marañón Martínez de la Puente

    InstagramCapture 9aa0b931-36da-44b5-930a-5d7ee0fc19a9

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòriaque romandrà oberta fins el 2 de març.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • Avui fa cinc anys que aquest rellotge va deixar de ser donat corda. Cinc anys en que el teu record segueix present, no solament intangiblement, sinó a través de tots aqueixos objectes que inunden el meu espai vital. Com aquest rellotge Per què guardar un rellotge?, un ventall?, un dibuix de les teues ulleres, traçat tímida i nerviosament? Complex de Diògenes, tal vegada? No, una col·lecció dels meus patrimonis, no solament conformat per objectes sinó, i especialment, per aquells records que porten a mi. Com deia Borges “som la nostra memòria, som aqueix quimèric museu de formes inconstants, aqueix munt d'espills trencats”.

    Històries viscudes i sentides; transmeses a través de alenades d'últims alens, encaixades, abraçades reconfortants, somriures còmplices, melodies compartides, narracions vitals. Totes elles, malgrat la seua immaterialitat, ajuden a construir i reconstruir la nostra identitat.

    Som recol·lectors de les petjades d'un camí caminat i el qual hem de seguir transitant. Conèixer i valorar aqueixa intrahistoria unamuniana de les persones, les comunitats, que s'erigeixen en exemples significatius per a l'existència cultural i social. Un llegat que, en el temps present, arrepleguem i, amb manyaga, hem de cuidar i preservar per al futur.

    Què és patrimoni? M'agrada parlar en plural perquè no solament tenim un patrimoni, sinó molts, tots aquells que ens han constituït i ens constitueixen, dia a dia; el que hem viscut i el que vivim, la que compartim: paraules, sensacions, riures, coneixements, idees, músiques, carícies… Però també el que construïm com a element íntim i col·lectiu, d'una societat en evolució i en constant transformació, com a subjectes que omplim el temps de sentit. El patrimoni ens erigeix en el que som i en el que serem.

    Stella Maldonado Esteras. Educadora en art

    Patrimonios

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòria que romandrà oberta fins el 2 de març.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • El tema escollit ha estat la tècnica de la pedra en sec: els abancalaments.

    Patrimoni ignorat és com ha estat definida la tècnica constructiva tradicional de la pedra en sec, una tècnica ancestral fruit de la resolució de necessitats bàsiques per a l'agricultura, la ramaderia, el refugi... un paisatge modelat que defineix un territori agrest, de fortes pendents i pluges torrencials, com deia el cantautor "pluges que no saben ploure". Una tècnica anònima, que ha perdurat més enllà dels canvis econòmics i socials ocorreguts al món rural arran de l'èxode poblacional del segon quart de segle XX, amb l'abandó dels pobles cap a les ciutats costaneres. Conèixer aquest empremta al territori (tant visible amb el pas dels incendis forestals, que deixa patent aquesta intervenció antròpica de muntanyes abancalades fins al mateix cim) potser és la clau per a la resolució d'un dels grans problemes que amenacen els nostres boscos, els incendis. S'ha comprovat que la gestió i manteniment adequades de les terres agrícoles envoltades de muntanya, abancalades amb la pedra com a humil protagonista, pot contenir l'avanç del foc, generant els anomenats tallafocs verds.

    Si vols conèixer el passat mira el present, ja que és el seu resultat. Si vols conèixer el futur mira el present, ja que és la seva causa.

    La dignificació de la maçoneria en sec és molt més que la posada en valor d'una forma històrica d'entendre el territori, és la clau per a la protecció i pervivència de la natura, de la vida.

    Susanna Gil - Parc Natural de la Serra d'Espadà

    OMIMG 20170131 121024

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòriaque romandrà oberta fins el 25 de febrer.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture