#EuropeforCulture

  • Significants compartits de significats ingerits... a voltes molt digerits, altres rumiats i, en ocasions, engolits sense mastegar.

    - Una sopa del sabor dinàmic de la qual es fa càrrec una quadrilla de cuineres que comparteixen paisatge.

    - Identificar i reconèixer-se en les referències que han possibilitat compondre el puzle de l'imaginari col·lectiu.

    - La referencialitat assolida per la decantació de qualsevol procés cultural; decantació en la qual les persones que comparteixen celler concentren la seua càrrega identitària.

    - A voltes també és el que una persona que està en una oficina diu que ho és, perquè compleix amb el que la llei diu que ha de complir. Però açò és d'una altra dimensió. Més plana?

    En definitiva, el Patrimoni Cultural per a Labrit Patrimonio és mirar-nos com aqueixa senyora de la foto es mira a si mateixa en la presentació d'un documental sobre el seu poble: orgullosa de la seua història, de qui és i del que ha decidit mostrar al món.

    --

    Irentsitako esanahien adierazle partekatuak... batzutan biziki murtxikatuak, bertzetan hausnartuak, maiz oharkabean barneratuak.

    - Paisaia partekatzen duen sukaldari koadrila baten esku dagoen zoparen zapore dinamikoa.

    - Iruditeria kolektiboaren puzzlea osatzen lagundu duten erreferentzietan norbere burua identifikatzea eta aitortzea.

    - Edozein prozesu kulturalaren dekantazioaren bitartez lortutako erreferentzialtasuna. Upelak partekatzen dituzten pertsonek haien identitatearen karga dekantazio horretan barnebiltzen dute.

    - Batzutan, bulego batean dagoen pertsona batek ondarea dela erraten duena; legearekin betetzen duelako. Baina hau bertze dimentsio batekoa da. Lauagoa?

    Azken finean, Kultura Ondarea gure buruari begiratzea da LABRIT ONDAREARENTZAT. Bere herriari buruzko dokumental horretan bere buruari begiratzen dion argazkiko emakume horrek dagien gisan. Bere historiaz harro, bere buruaz eta munduari egin nahi izan dion ekarpenaz harro.

    Labrit Patrimonio https://labrit.net/es/

    Labrit Patrimonio

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòria que romandrà oberta fins el 25 de febrer.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • Ells són els grans

    los grandes

    Ells són els grans. Els que em van ensenyar a mirar el cel, cuidar la terra i confiar en les meues habilitats. Ells són els savis, els que saben què plantes es mengen, quines plantes guareixen i quines plantes maten. Diuen que el secret és viure el moment. Que els va bé sense tecnologia. I es deixen guiar pel sol i els estels. No han fet mai un curs de creixement personal i no tenen por a la solitud. Són honests, humils i generosos. Amb una mirada et transmeten tota la pau de l'univers. Ells són així, ELS GRANS.

    Plomes per a volar

    las plumas

    Trobar plomes, descobrir senderes, escoltar el cant dels ocells, l'udol dels llops i els grunyits de senglar. Són algunes de les meravelles que ens dóna el nostre patrimoni.

    La llum

    luz

    Aquesta és la llum de la nostra terra, la que et fa veure que brilles.

    Tradicions

    tradiciones

    Quan s'ajunten diverses generacions disposades a escoltar i compartir, les paraules es transformen en carícies de l'ànima, les abraçades guareixen tristeses i les llàgrimes són d'alegria per la trobada.

    El camí

    el camino

    Camine de la mà, camí al capdamunt, camí amb persones, amb els animals del bosc, amb els grans, amb els xicotets, amb les aromes de cada estació. Camí de quatre grapes, de cuclillas i a voltes fins a de el revés. La llum, les tradicions i tots els que em mostren les seues plomes per a volar, també caminen amb mi. I jo així camí.

    Laura Monfort. www.mybalans.es

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòria que romandrà oberta fins el 25 de febrer.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • El patrimoni és per a mi, entre altres coses, una nova oportunitat per a treballar per una societat més igualitària. En els processos de creació i recreació del patrimoni cultural, les dones no som reconegudes o som subestimades, quan en realitat hem contribuït i contribuïm al Patrimoni Cultural amb la nostra participació des de tots els àmbits de la cultura i l'art. Les dones continuem patint els obstacles a l'hora d'accedir, contribuir i participar igualitàriament en el cinema, el teatre, les arts, la música i el patrimoni.

    20160714 151010

    El patrimoni és l’oportunitat per a començar a basar-se en principis que promoguin la igualtat d’oportunitats en els estudis, investigacions, programes y difusió. De la mateixa forma que les normes de gènere influeixen en la transmissió del patrimoni, aquest pot influir en eixes normes.

    Per això, comencem a treballar amb perspectiva de gènere i enfocaments culturals més crítics en la Història de l’Art, amb una col·laboració real entre membres de les comunitats acadèmiques i col·lectius socials en els camps de les Humanitats i les Ciències Socials.

    María Cervera Soler. Tècnica en el Programa d'Extensió Universitària - PEU. Universitat Jaume I

    mixmaria

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòriaque romandrà oberta fins el 2 de març.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • És un lloc de trobada i un lloc per a aprendre. El lloc on persones de diferent procedència i de diferents generacions descobreixen un passat comú, que els uneix en el present i els projecta cap a un futur assentat en la nostra tradició cultural.

    Heritage a place for children and culture

    En definitiva, el Patrimoni és la corretja de transmissió de la nostra essència, de la nostra identitat, l'espill on ens veiem reflectits, la connexió amb el que som com a resultat del transcórrer del temps, en el qual persones i fets han construït la nostra realitat actual. Per tot açò, ho hem de conèixer, recrear, enriquir, compartir i donar a conèixer.

    En el programa Emilianensis. Descobreix els Monestirs de La Rioja, treballem per a difondre el patrimoni material i immaterial de l'entorn dels Monestirs de Suso i de Yuso, en Sant Millán de la Cogolla. Milers de xiquets, joves i adults espanyols, i d'altres nacionalitats, han descobert maneres de vida i oficis ja oblidats, com els de amanuense, picapedrer, mazonero, ebenista, calero, tejero… Una mostra dels coneixements, transmesos de generació en generació, amb els quals s'ha construït el Patrimoni Cultural Europeu.

    Mariola Andonegui i Adolfo Falces.
    Programa Emilianensis. Descobreix els Monestirs de La Rioja. http://www.emilianensis.com/
    Fundació Sant Millán de la Cogolla. La Rioja, Espanya.

    emilianensis

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòria que romandrà oberta fins el 25 de febrer.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • 2018 és el desè aniversari dels passejos patrimonials sobre les històries de la reconversió industrial de l’Illa Giudecca. Aquest passeig patrimonial tracta de les històries dels treballadors passats i presents, els habitants, les fàbriques, els conflictes i la vida quotidiana d'aquesta illa, que va ser un dels llocs més importants de la indústria a Itàlia. També tracta del procés de reconversió postindustrial, els seus èxits, expectatives i fallades, plantejant interessants alternatives per al futur de Venècia. Es tracta d'històries, persones i llocs estranyament invisibles. Es tracta d'un passeig patrimonial per als venecians, joves estudiants, institucions locals, activistes, universitats i escoles.

    Quan vaig arribar a Venècia fa 10 anys des de Marsella, em va sorprendre la forta presència d'una gran varietat d'històries, llocs i persones. Però a Venècia, la narrativa de la “SerenísimaRepública de Venècia” preval sobre la industrial i la contemporània, a pesar que la presència d'activitats i arquitectures contemporànies són molt visibles, fent difícil imaginar un futur més enllà d'aquesta narrativa.

    Els venecians han traduït la Convenció de Faro a l'italià, organitzen caminades patrimonials i promouen l'aplicació de la Convenció de Faro malgrat el total desinterès de l'alcalde. Aquesta imatge és sobre llocs, persones i històries visibles sense dret, valor i veu.

    Prosper WANNER, Faro Venècia

    PP Giudecca

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòriaque romandrà oberta fins el 25 de febrer.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • Com no estar per la recuperació de patrimoni, com no estar per la seua conservació. Ara, cal tindre clar que no pot ser una llosa extremadament pesada que ens deixe paralitzats. Aquestes iniciatives han d'anar de la mà de la necessitat de fer valdre, però també portar-ho a la crítica i restablir discursos en l'entramat de la contemporaneïtat per a no solament utilitzar-los com a fonaments des d'on no es pot construir res que no siga tutelat pels administradors del passat. Es tractaria de saber construir relats obrint marcs possibles des d'on reinscriure eixa voluntat de recuperar memòria patrimonial i no sols sustentar-la com a discurs identitari, romàntic o nihilista.

    Rafael Tormo i Cuenca. Artista multidisciplinar, productor cultural, editor i col.laborador del PEU

    IP27banderesmicalet
    IP27. La derrota ja és popular: postpopula

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòriaque romandrà oberta fins el 2 de març.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • Per a mi la cultura és la meua família i tota la gent que està al meu voltant.

    Raminta Šimonyte (Kaunas - Lituània)

    raminta

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòriaque romandrà oberta fins el 25 de febrer.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • La Cultura són las tradicions

    Rugile Rubinaite. Kaunas - Lituània

    Rugile Rubinaite- Culture is traditions

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòria que romandrà oberta fins el 2 de març.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • El patrimoni cultural és com un murmuri, com un secret dit en veu baixa, un alè. Alguna cosa que vols cuidar i preservar amb moltíssim afecte però alhora vols compartir. Aqueix alguna cosa que guardes en el teu interior abans i després d'haver sigut compartit, després de les sinergies, les trobades, les emocions, els somriures... la sorpresa. Igual que un secret, que un sospir, que un murmuri... el porta el vent i dormirà en el record de qui ho va titubejar. Per açò, en la màgia dels patrimonis, fan falta les persones. Perquè el seu missatge seguisca eternament viu. Un secret a veus.

    Ruth Marañón Martínez de la Puente

    InstagramCapture 9aa0b931-36da-44b5-930a-5d7ee0fc19a9

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòriaque romandrà oberta fins el 2 de març.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • Avui fa cinc anys que aquest rellotge va deixar de ser donat corda. Cinc anys en que el teu record segueix present, no solament intangiblement, sinó a través de tots aqueixos objectes que inunden el meu espai vital. Com aquest rellotge Per què guardar un rellotge?, un ventall?, un dibuix de les teues ulleres, traçat tímida i nerviosament? Complex de Diògenes, tal vegada? No, una col·lecció dels meus patrimonis, no solament conformat per objectes sinó, i especialment, per aquells records que porten a mi. Com deia Borges “som la nostra memòria, som aqueix quimèric museu de formes inconstants, aqueix munt d'espills trencats”.

    Històries viscudes i sentides; transmeses a través de alenades d'últims alens, encaixades, abraçades reconfortants, somriures còmplices, melodies compartides, narracions vitals. Totes elles, malgrat la seua immaterialitat, ajuden a construir i reconstruir la nostra identitat.

    Som recol·lectors de les petjades d'un camí caminat i el qual hem de seguir transitant. Conèixer i valorar aqueixa intrahistoria unamuniana de les persones, les comunitats, que s'erigeixen en exemples significatius per a l'existència cultural i social. Un llegat que, en el temps present, arrepleguem i, amb manyaga, hem de cuidar i preservar per al futur.

    Què és patrimoni? M'agrada parlar en plural perquè no solament tenim un patrimoni, sinó molts, tots aquells que ens han constituït i ens constitueixen, dia a dia; el que hem viscut i el que vivim, la que compartim: paraules, sensacions, riures, coneixements, idees, músiques, carícies… Però també el que construïm com a element íntim i col·lectiu, d'una societat en evolució i en constant transformació, com a subjectes que omplim el temps de sentit. El patrimoni ens erigeix en el que som i en el que serem.

    Stella Maldonado Esteras. Educadora en art

    Patrimonios

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòria que romandrà oberta fins el 2 de març.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • El tema escollit ha estat la tècnica de la pedra en sec: els abancalaments.

    Patrimoni ignorat és com ha estat definida la tècnica constructiva tradicional de la pedra en sec, una tècnica ancestral fruit de la resolució de necessitats bàsiques per a l'agricultura, la ramaderia, el refugi... un paisatge modelat que defineix un territori agrest, de fortes pendents i pluges torrencials, com deia el cantautor "pluges que no saben ploure". Una tècnica anònima, que ha perdurat més enllà dels canvis econòmics i socials ocorreguts al món rural arran de l'èxode poblacional del segon quart de segle XX, amb l'abandó dels pobles cap a les ciutats costaneres. Conèixer aquest empremta al territori (tant visible amb el pas dels incendis forestals, que deixa patent aquesta intervenció antròpica de muntanyes abancalades fins al mateix cim) potser és la clau per a la resolució d'un dels grans problemes que amenacen els nostres boscos, els incendis. S'ha comprovat que la gestió i manteniment adequades de les terres agrícoles envoltades de muntanya, abancalades amb la pedra com a humil protagonista, pot contenir l'avanç del foc, generant els anomenats tallafocs verds.

    Si vols conèixer el passat mira el present, ja que és el seu resultat. Si vols conèixer el futur mira el present, ja que és la seva causa.

    La dignificació de la maçoneria en sec és molt més que la posada en valor d'una forma històrica d'entendre el territori, és la clau per a la protecció i pervivència de la natura, de la vida.

    Susanna Gil - Parc Natural de la Serra d'Espadà

    OMIMG 20170131 121024

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòriaque romandrà oberta fins el 25 de febrer.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • El patrimoni cultural és el record de les persones. La petjada d'homes i dones què han transformat el paisatge, han construït, han escrit, han parlat, han cantat, han ballat, han cuinat, han brodat, han treballat al camp, al taller, a la fàbrica, a la botiga. El patrimoni és mostra de temps viscuts. De conversa, d'esforç, de lleure, de riure i de plorar. El patrimoni és testimoni de vida. Record del passat que recollim i decidim si oblidem o transmetem. Estimar el patrimoni és viure més intensament. Ensenyar a estimar el patrimoni és ajudar a poder viure més intensament. Viure en harmonia amb el patrimoni, recollir-lo de la tradició per adaptar-lo als nous temps amb la innovació i la creativitat, és anar sempre acompanyat de la memòria que ens projecta cap a un futur millor. Ens ajuda a aprendre a respectar i a valorar, a tenir cura amb allò que fa o ha fet l'altre.

    Victòria Almuni. Centre d'Estudis Seniencs

    IMG-20180303-WA0003
    Calvari de La Sénia. Els calvaris són un patrimoni que identifica les TErres de l'Ebre i el País Valencià

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòria que romandrà oberta fins el 2 de març.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • Patrimoni Cultural com a animador de persones i llocs

    Vita Geluniene. Kaunas - Lithuania

    KEDE 2017-2

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòria que romandrà oberta fins el 2 de març.

    Imatge: Google
    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • En el nostre cas el Patrimoni forma part de les nostres vides de manera continuada, i com a exemple viu, la imatge que compartim són les nostres filles.

    Patrimoni cultural és la sinergia entre persones (de diferents edats i interessos socials), de diferents estils de vida amb les seues consegüents arquitectures, gastronomies, festes tradicions, en resum cultures. I ací podeu aportar millors definicions, qualsevol dels que llegiu aquestes línies.

    Encalijá en Villena ELCasc2013 01

    El que volíem compartir ací és el que representa una senzilla foto de l'estiu de 2013. En ella dues xiquetes de 2 i 7 anys amb brotxes en mà ho passen en gran blanquejant una paret. Aquesta és l'explicació curta i superficial. La llarga i plena de significat és que les meues filles van conèixer un ofici antic (ja perdut) de les enguixadores; van conèixer com no fa molt de temps no existia la pintura plàstica que comprem en els grans magatzems (ni existien grans magatzems) i que aqueix líquid blanc ve del procés de calfar molt una pedra de calç dins d'un forn construït amb un munt de pedres fent una espècie de cova. Que era necessari emblanquinar any rere any les façanes de les cases com mesurada desinfectant ja que no fa tant de temps, no existien dos passadissos sencers de milers de marques de productes de neteja en la tenda de la cantonada. Van conèixer els carrers on va nàixer la seua besàvia, un barri humil que gens té a veure amb les grans avingudes que estem acostumats a habitar. Es van sorprendre que les xarxes socials de l'època, no tan llunyana, era traure una cadira a la façana recentment blanquejada i parlar a la fresca amb els veïns i vianants. Van conèixer tantes coses mentre "pintaven una paret de blanc"... i van contribuir una miqueta al patrimoni cultural (encara que ara no ho creen)

    Xavier Laumain i Ángela López (ARAE Patrimonio) http://www.arae.es/

    Encalijá en Villena ElCasc2013 02

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòria que romandrà oberta fins el 25 de febrer.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • El nostre ésser col·lectiu descansa en els sediments que ens van deixar per les generacions anteriors. Els qui ens van precedir, amb totes les seues il·lusions, frustracions, èxits, fracassos, projectes i inquietuds a tots els nivells, són els agents silenciosos que han conformat les cultures que compartim actualment en el nostre planeta.

    Dinàmic i polièdric, el patrimoni cultural és resultat de les seues relacions amb la transcendència i amb el món material, i de les dinàmiques internes de cada societat. Amb aquests ingredients es forja el ressò únic i insubstituïble d'un riu intel·lectual que transcorre per la Història des de la nit dels temps. Un riu amb moltes revoltes violentes -que hem donat a cridar guerres- però també amb els seus recessos de pau i trufat de molts canvis de rumb. Però abans de res i sobretot, amb un llit i un cabal definits per la suma d'habitants dels pobles de la Terra, que es reconeixen a cada moment en unes manifestacions arquitectòniques, pictòriques, literàries i en definitiva, artístiques. Es reconeixen i les discuteixen, generant així la dinàmica d'una nova capa de la gran matrioska, que la pròxima generació prendrà com a pròpia.

    La suma d'aqueixes manifestacions, l'acumulació d'aquestes capes, configura un testimoniatge coral ric fins a límits insospitats, sorprenent en cadascun dels seus afluents, de les grans cultures dominants a les menys conegudes; i encara més, inabastable en els detalls de cadascuna d'elles.

    Per tant, i si la importància fóra multiplicable, el patrimoni cultural seria diverses vegades important en les nostres vides. Perquè ens recorda el passat que les configura en el col·lectiu, però també perquè ens parla de com hem arribat al nostre ser actual en l'individual. En definitiva, perquè ens explica la nostra forma de veure el present mentre construïm el futur.

    Ximo Górriz

    ximomix

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòriaque romandrà oberta fins el 2 de març.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • Entenem el patrimoni cultural com l’herència que hem rebut dels nostres avantpassats, una herència que ens guia i ens envolta, ens marca una forma de ser, de treballar, de viure el temps lliure, de relacionar-nos. Cada comunitat de persones convivim amb aquest llegat, generació rere generació.

    Però, el més important en aquests moments és la gestió d'eixe patrimoni cultural; el seu redescobriment amb una visió de futur. I treballar per la seua visualització, coneixement i visualització. I així retrobar el paisatge, la llengua, els jocs, l'agricultura, la ramaderia, la caça, els balls i músiques... perquè tot ha sigut fruit del treball del dia a dia dels nostres avantpassats. Un treball basat en l'aprofitament dels recursos naturals més propers.

    Amb els temps actuals, on tal vegada vivim immersos en una quotidianitat que està molt allunyada d'aquesta realitat històrica, corre pressa tocar a la porta d'entitats públiques, d'escoles, instituts i famílies per que s'adonen que les nostres arrels estan al nostre voltant, demanant que tinguem cura d'elles, que els donem una utilitat, que les tinguem en compte.

    El patrimoni cultural de Costur el trobem cada dia quan parlem amb la gent major i ens relaten la història amb el valencià que han parlat tota la vida, quan anem a la Bassa Roja, al Cabeço o a l'Algepsar per camins empedrats, erms o per pistes i observem les muntanyes transformades en bancals amb les seues parets, casetes i pous, quan ballem la jota de Costur o el ball de plaça de Les Useres, o ens conten cóm es caçava al parany o cóm es jugava a “l'auelo”...

    El patrimoni cultural ens uneix al passat i ens compromet amb el present i el futur del nostre poble.

    Grup d'estudi del Patrimoni de Costur

    IMG 20171021 163707

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòriaque romandrà oberta fins el 25 de febrer.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • Un bon dia passejant, invisibles als nostres ulls, descobrim un terme ple de construccions molt peculiars, construccions senzilles, funcionals i pràctiques, una munió de pedres que es converteix en una barraca aquí, un marge allà, un abeurall, un cocó, una caseta, un corral, una balona, un aljub...

    Construccions duradores en el temps, tant antigues com l’agricultura o el pastoreig . Ens resulta molt difícil datar-ne l’origen, assignar-li cultura o pobladors.

    DSC 6244

    Ens ve al cap, instintivament, que és la necessitat per la supervivència, per refugiar-se els dies durs de l’hivern o dels abrasadors rajos del sol d’estiu o en els dies de fort vent, que tan be coneixem aquí, o pluja o granis o neu.

    Observem atentament, espais tancats on probablement guardaven les eines del treball, el menjar o la botija d’aigua fresca per passar el dia de feina, allunyats de qualsevol casa o mas habitat.

    Imaginem, fa cent cinquanta anys o potser dos-cents, aquells pagesos pencant de sol a sol al tros, treballant amb les mans. Observadors pacients de la natura, com s’havia fet generació rere generació, per adaptant-se al clima i territori.

    I fruit de tots aquests coneixements, desprès de centenars de proves i errors, un patrimoni agrícola únic, mimetitzat amb l’entorn.... ens té robat el cor: la pedra en sec!

    Els marges i les construccions de pedra en sec viuen plegats des de l’antiguitat amb un arbre de la família de les oleàcies, originari de l’Àsia Menor... el seu hàbitat és càlid i sec, en una terra de poca aigua i temperatures exigents.

    Arbre considerat sagrat, per ungir reis i atletes. Les seues branques símbol d’abundància, gloria, pau, benedicció i purificació. La planta més citada en tota la literatura!

    Produeix un fruit daurat, que pels volts de Santa Caterina, assoleix la maduresa. Pengen de les branques fermes un fruit menut i fosc del que se n’extreu un líquid tan saborós com saludable. El producte és suau i afruitat i s’obté de les olives per primera vegada premsades: l’olivera

    Grup de catalogació del Patrimoni "Los Taulons" (El Castell - Sant Rafel).

    Pol.8 par 197 4

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòriaque romandrà oberta fins el 25 de febrer.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • Al nostre entendre, el patrimoni cultural està constituït pels béns quotidians del passat que es converteixen amb el temps en un reflex de la personalitat d'un poble o col•lectivitat. Béns que formen part de la vida de les persones i que modelen la nostra forma de ser i entendre la vida fins que, en molts casos, arribem a la seua posada en valor i redescobriment amb el pas dels anys.

    Però el patrimoni cultural és també el futur. I per a açò és fonamental ser capaços de transmetre a tots el respecte i afecte per la nostra herència cultural. Perquè solament el que es coneix i s'estima es cuida com un tresor i es fa créixer.

    Us presentem el nostre patrimoni:

    peopleplacesstories cirat

    Envoltat d'un paisatge que és un regal per a la vista per la frondositat de les muntanyes i per la seua immensa horta, Cirat se'ns presenta majestuosa regada per les aigües del Millars, les seues innumerables fonts i el seu passat noble.

    Però, a més a més, per a nosaltres Cirat és el lloc on resideix la bellesa i on tots els que ho estimem tornem per a trobar una vida senzilla, amb pau i calma i per a retrobar-nos amb els nostres orígens que no volem perdre. Perquè no queden en l'oblit les tradicions i les maneres de vida que antany van forjar els homes i dones de Cirat i per a ensenyar a les noves generacions a valorar el treball i la saviesa que ens han deixat.

    Grup de Patrimoni de Cirat - A .C. Las Salinas de Cirat

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòriaque romandrà oberta fins el 25 de febrer.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • Sovint es defineix el patrimoni cultural com una amalgama de béns (materials i immaterials) que, heretats dels nostres avantpassats de manera conscient, han arribat a nosaltres de manera col·lectiva. Aquesta definició fita per quatre punts un concepte tan abstracte com és la cultura.

    Es tendeix a identificar com a patrimoni cultural elements concrets que existeixen o es desenvolupen en un territori concret, obviant la concepció antropològica de cultura. Açò no vol dir que aquests elements no formen part del patrimoni cultural però es passa per alt que aquests elements no significarien res si els despullem de la subjectivitat a la qual són sotmesos per part dels individus que conformen una col·lectivitat. Així doncs, descriuríem com a patrimoni cultural tots els elements que de manera subjectiva incorporem a la nostra vida, personal o col·lectiva i que condicionen la nostra forma de veure el món tant des del punt de vista racional com el sentimental o l'afectiu.

    DSCF0247

    Trobem un altre límit en el fet de relativitzar el valor cultural d'alguna cosa quan no ve llegat per part dels nostres avantpassats, sense un plantejament crític sobre les circumstàncies que van portar a algunes persones en un temps determinat a crear aqueix element cultural que ha transcendit fins als nostres dies. La cultura és alguna cosa dinàmica, com les societats i fitant-la a paràmetres històrics ens estaríem negant la possibilitat de crear cultura. És responsabilitat nostra identificar i posar en valor tots aquells elements culturals que ens han conformat com a individus i com a societat, però també és el nostre deure, des d'un punt de vista històric, sumar la nostra aportació al llegat que es trobaran les generacions futures.

    És important també posar de manifest tots els elements que de forma inconscient conformen la nostra cultura, des del plànol personal fins al concepte de civilització.

    És en aquestes interrelacions no conscients on trobem punts de connexió amb altres societats a les quals també pertanyem i a les quals ens uneix també una cultura comuna. Quedar-nos en el conscient, en el tangible i no reconèixer també com el nostre patrimoni cultural tots aquells elements que van més enllà dels del nostre poble o del nostre entorn immediat pot fer que aqueixos arbres no ens deixen veure el bosc.

    Finalment, no podem deixar de costat el fet del col·lectiu, cenyir-nos a concretar el col·lectiu sense tenir en compte que es compon d'una suma d'individualitats que coincideixen, sumen, resten, aporten, modifiquen i interfereixen d'una manera dinàmica i permanent.

    Cada individu compta amb el seu propi patrimoni cultural fruit de les seues experiències, de les seues creences, dels seus aprenentatges, dels seus afectes i de tot el que ho conforma com a persona. La suma coincident dels patrimonis culturals individuals es visibilitza com a patrimoni cultural col·lectiu però no hem d'obviar que està condicionat per tots i cadascun dels elements individuals que formen un col·lectiu.

    Davant la paradoxa d'intentar descriure de manera resumida i alhora des acotar el concepte de patrimoni cultural podríem descriure-ho com tots aquells elements conscients i inconscients que, a més de la genètica, ens conformen com a individu, i que de forma subjectiva rebem, transformem, lliurem i posem en comú en els diferents graus de societat als quals pertanyem. La nostra identitat individual i col·lectiva.

    Grup de voluntariat local de Sot de Ferrer

    sot mix

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòria que romandrà oberta fins el 2 de març.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • Per a nosaltres, el patrimoni és el passat, present en el futur.

    Poble Miner del Lousal (Grândola, Portugal)

    1Corta Mineira

    L'inici de l'explotació de la pirita comença en 1900 per a obtenir sofre per a la producció dels fertilitzants. L'empresa SAPEC va tancar la mina en 1988.

    L'activitat minera va ser, durant molt temps, l'única font de treball per a la població de Lousal. Per a combatre l'abandó del territori, en 1994, va nàixer el projecte RELOUSAL amb l'objecte de promoure la rehabilitació del teixit socioeconòmic mitjançant programes que implicaren a la població local.

    El projecte és desenvolupat i implementat per la Fundació Frédéric Velge, una entitat creada per l'empresa SAPEC i l'Ajuntament de Grândola. Un dels objectius de la intervenció va ser transformar el paisatge miner en una destinació turística de referència en el Sud de Portugal, respectant la memòria i la identitat local, mitjançant la posada en valor del seu patrimoni geològic i miner. A més, aquesta intervenció va ser acompanyada per treballs de recuperació ambiental amb la responsabilitat de la EDM – Empresa de Desenvolvimento Mineiro.

    Des de l'inici del RELOUSAL, s'ha creat un Centre d'Artesania, un Hotel Rural, un Restaurant, un Museu i un Centre de Ciència que es denomina “Mina de Ciència”, integrat en la xarxa nacional de “Centres Ciència Viva”.
    El Museu Miner, inaugurat al maig de 2001, es troba instal·lat en l'antiga Central Elèctrica, responsable, entre 1934 i 1992, de la producció d'energia per a tot el complex industrial miner del Lousal.
    El Centre Ciência Viva del Lousal – “Mina de Ciência”, inaugurat el 30 de juny de 2010, és un Centre modern amb mòduls interactius dedicats a les Ciències Naturals, a les Ciències Exactes i al món virtual i de la Computació Gràfica.

    Per fi, la Galeria Waldemar va ser inaugurada el 27 de juliol de 2015, i permet realitzar un trajecte subterrani amb prop de 300 metres en una de les primeres galeries de la mina datada dels principis del segle XX.

    lousal

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòriaque romandrà oberta fins el 25 de febrer.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture