Difusió

  • De un tiempo a esta parte, algo está pasando entre los arquitectos. Puede que no sea algo generalizado. Quizás no sea, ni siquiera, voluntario. Pero es, indiscutiblemente, un cambio. Y comienza a verse desde fuera. Desde otros sectores que, aún compartiendo casa eran, hasta hace muy poco, entrañables desconocidos.

    Otro modelo de arquitectura es posible. Más interdisciplinar. Menos canónica a pesar de todo. Más consciente de la necesidad de proporcionar proyectos más complejos e inclusivos y de, desde su mismo planteamiento, darlos a conocer a quienes los utilizarán.

    IMG 20140812 131759

    El nuevo profesional de la arquitectura se caracteriza por tener una perspectiva mucho más amplia que trasciende al diseño y planificación de un determinado espacio, edificio, etcétera. Y en esta nueva forma de hacer, puede darse el caso de que el trabajo “puro” de arquitectura sea, finalmente, una parte reducida comparado con todas las reuniones, presentaciones, foros de participación… que hoy en día constituye a escala local y sobretodo rural, la planificación y desarrollo de una obra de re-uso basada en un patrimonio arquitectónico tradicional o monumental.

    Y todo esto es porque muchos comienzan ya a plantearse, de un modo mucho más panorámico, su proyecto. Y esto genera todo un mundo de reflexiones y dudas que sólo pueden solucionarse desde una perspectiva más horizontal e inclusiva.

    ¿Para qué? ¿Para quién? ¿Con quién? ¿Desde cuándo? Y muchas otras preguntas que hacen, del hecho arquitectónico, un proyecto cultural en el que poder desarrollar estrategias de participación que vinculen a la ciudadanía con el elemento a recuperar para que esta actuación pase de fin a medio para alcanzar una socialización real, efectiva, sólida y duradera del patrimonio.

    Y en este sentido, TRADIArq 2015 ha supuesto, desde mi punto de vista, un buen ejemplo de este esfuerzo por una nueva arquitectura sociocultural.

  • D'un temps ençà quelcom passa entre els arquitectes. Potser no siga alguna cosa generalitzada. Potser no siga, ni tan sols, voluntari. Però és, indiscutiblement, un canvi. I comença a veure's des de fora. Des d'altres sectors que, encara que comparteixen casa eren, fins fa molt poc, entranyables desconeguts.

    Un altre model d'arquitectura és possible. Més interdisciplinària. Malgrat tot, menys canònica. Més conscient de la necessitat de proporcionar projectes més complexos i inclusius i de, des d'aquest mateix plantejament, donar-los a conèixer les persones que els utilitzaran.

    IMG 20140812 131759

    Els nous professionals de l'arquitectura es caracteritzen per tenir una perspectiva molt més àmplia que transcendeix al disseny i a la planificació d'un determinat espai, edifici, etcètera. I en aquesta nova manera de fer pot donar-se el cas que el treball «pur» d'arquitectura siga, finalment, una part reduïda, comparat amb totes les reunions, presentacions, fòrums de participació… que avui en dia constitueixen, a escala local i sobretot rural, la planificació i el desenvolupament d'una obra de reutilització basada en un patrimoni arquitectònic tradicional o monumental.

    I tot és perquè molts i moltes arquitectes comencen ja a plantejar-se, d'una manera molt més panoràmica, el seu projecte. I açò genera tot un món de reflexions i dubtes que només poden solucionar-se des d'una perspectiva més horitzontal i inclusiva.

    Per a què? Per a qui? Amb qui? Des de quan? I moltes altres preguntes que fan del fet arquitectònic un projecte cultural en el qual poder desenvolupar estratègies de participació que vinculen la ciutadania amb l'element a recuperar, perquè aquesta actuació passe de fi a mitjà per a aconseguir una socialització real, efectiva, sòlida i duradora del patrimoni.

    I en aquest sentit, Tradiarq2015 ha suposat, des del meu punt de vista, un bon exemple d'aquest esforç per una nova arquitectura sociocultural.

  • Enguany, l’Associació Cultural la Fontanella de Costur estem planificant una sèrie d’activitats al voltant del paisatge costurenc orientades especialment a valorar la utilització de la pedra en la seua configuració. Aquestes activitats són un homenatge i un reconeixement als nostres avantpassats, els quals van transformar les muntanyes ben escarpades en indrets aptes per al cultiu, i que ara es mostren com a museus al aire lliure en perill d’extinció.

    vida masos costur

    A l’Associació Cultural La Fontanella pensem que es important reflexionar sobre aquest paisatge, el que va ser i el que queda. Com ha canviat en els últims 50 anys. Com ho veu la joventut i com ho entén. Què podem fer per a conservar-lo. Amb aquest projecte volem plantejar també una reflexió sobre altres usos de la pedra com, per exemple, un de caràcter més lúdic com la utilització de les muntanyes de pedra per a l’escalada o les vies ferrates.

    Amb aquest objectiu hem dissenyat una sèrie d'activitats que van començar l’ últim diumenge de maig amb una visita per conèixer el paisatge de la pedra en sec d’Ulldecona i que culminaran al mes d’octubre amb unes jornades sobre la pedra en sec. Per a la realització d’aquestes activitats han participat les diferents associacions del poble: Associació de veïns del Mas d'Avall, Associació de Jubilats, Ampa del CEIP de Costur, CEM de Costur, CEIP de Costur, Club de caçadors sant Pere Màrtir i Coop. agrícola de Costur. Aquest projecte compta amb l'Acompanyament tècnic de Patrimoni - PEU de la Universitat Jaume I.

    La vida als masos (10 de juny)
    El 10 de juny tindrà lloc dins del projecte “Tota pedra fa paret” l’activitat “La vida als masos” al Local social del Mas d’Avall. Aquesta activitat ha sigut organitzada per l’Associació de Veïns del Mas d'Avall i l’AC La Fontanella de Costur.

    A les 18 hores es tindrà lloc una excursió a la Sima i visita a construccions de pedra en sec. Aquest recorregut té uns dos quilòmetres. A les 19 hores s’iniciarà la tertúlia i la projecció del documental “Vida als masos i casetes de camp”. A les 20:30 hores, sopar de pa i porta i a les 22:00 hores projecció de la pel·lícula “El olivo” d’Icíar Bollaín.

  • El pasado día 26 de Marzo tuvo lugar en Cortes de Arenoso la ruta “la torre los clérigos”. Esta ruta circular es de 12 km. y tiene un desnivel de 209 metros. La ruta es preciosa y tiene una duración de unas 3 horas y media. Discurre principalmente por sendas y una parte por pista.

    Esta actividad reunió a 60 personas interesadas en el senderismo y el patrimonio.

    Como complemento a la ruta, que podéis ver en detalle en la noticia publicada anteriormente en esta web (ver noticia), la A.C. Baronía de Cortes preparó toda una serie de contenidos para aproximar a los participantes, el patrimonio cultural y natural de la población. Aportamos en las siguientes líneas una muestra:

    Contenidos de la Ruta “la Torre los Clérigos”

    IMG-20160326-WA0015

    La ermita de San Blas (siglo XVI).
    San Blas se celebraba el día 3 de febrero y en ese día se subía en procesión con la imagen del santo que había en la iglesia. Posteriormente a la procesión se celebraba misa y se bendecían los alimentos que presentaban los fieles. Los monaguillos, después de la comunión, repartían pan bendito. Hasta la guerra civil, las paredes estaban llenas de exvotos que los fieles llevaban para agradecer al santo la curación de algún mal de garganta al que se habían encomendado. También indicar que, según los libros antiguos  que están en la iglesia, originalmente sus paredes estaban decoradas con bellas pinturas.

    La ermita de  San Cristóbal (siglo XVI).
    Su titular era santo protector de relámpagos, tormentas, pestilencias y muerte súbita.

    La ubicación de la ermita de San Cristóbal se encuentra en lo alto de la cima próxima a Cortes de Arenoso y se tenía la creencia que, si se la miraba al despertar, se estaba protegido durante ese día de una muerte repentina. De ahí se explica su ubicación en puntos altos y visibles por toda la población. Con el paso de los siglos, la ermita de san Cristóbal ha ido ampliándose con el campanario o la casa del ermitaño o santero.

    El santero de la ermita de san Cristóbal se dedicaba al culto de esta ermita y vigilaba el cielo. Ante la venida de “malas Tormentas”, con riesgo de piedra o granizo, repicaba la campana para avisar a la gente que se encontraba en los campos para que se retirara y el sacerdote salía a la esquina enfrente de la iglesia y hacia un ritual para ex conjurar la tormenta. Cada cierto tiempo, el santero pasaba por las casas del pueblo y le daban alimentos en pago por sus servicios.

    Existía la cofradía de San Cristóbal y San Blas, también del siglo XVI o anterior, sus papeles se quemaron en un incendio provocado por “el Serrador” en el 1835, durante las guerras Carlistas.

    IMG-20160326-WA0014

    Construcciones de piedra en seco.
    En la técnica de la piedra en seco se utilizan exclusivamente piedras procedentes del entorno inmediato y trabajadas sin ningún tipo de argamasa o cemento, pudimos ver varios ejemplos de esta técnica constructiva:

    Paredes: Que servían como división de tierras.

    Azagadores: Veredas, sendas o pasos para la conducción del ganado y delimitado por dos muros de piedra que evitaba que el ganado entrara en las explotaciones agrícolas y estropearan las cosechas. La amplitud de estos azagadores es, muchas veces, significativo de la cantidad de cabaña lanar que había en la zona en el momento de su construcción. No hemos de olvidar que esta zona, fue el más importante centro ganadero y manufacturero textil del Alto Mijares con más de 2000 cabezas de ganado.

    Despartidor: Bifurcación en un azagador para separar ganados.

    Contador de Ganado: Apertura de pequeñas dimensiones que se situaba entre 2 cerradas  seguidas o entre ellas y dos azagadores y por el que las ovejas o las cabras tenían que pasar de una en una, lo que facilitaba el recuento.

    Cerrada: Espacios de terreno acotados para dejar el ganado a pastar sin necesidad de pastor.

    IMG-20160405-WA0028

    La “Torre de los Clérigos”
    Esta masía fue propiedad de la Iglesia hasta la desamortización de Mendizábal y que daba una renta de 177 libras.

    En la Torre de los Clérigos, el 18 de mayo de 1876, se refugió Vicente Arnal tras su huida del ataque que había padecido en Cortes, donde había llegado, con refuerzo de 500 hombres, apoyando a las fuerzas que allí había destacadas y que mandaban Pascual Cucale y Ramón Santes, llamadas del Requete.

    Durante su huida perdió  5.000 duros de oro, cantidad para satisfacer los haberes de sus fuerzas. Siendo los duros su principal preocupación, dejó a sus hombres, que se habían parapetado en la Ermita de Santa Bárbara, a su suerte.

    IMG-20160326-WA0005

     

    IMG-20160405-WA0023

  • El passat dia 26 de Març va tenir lloc a Cortes de Arenoso la ruta “la torre de los  Clérigos”. Aquesta ruta circular és de 12 km. i té un desnivell de 209 metres. La ruta és preciosa i té una durada d'unes 3 hores i mitja. Discorre principalment per sendes i una part per pista.

    Aquesta activitat va reunir a 60 persones interessades en el senderisme i el patrimoni.

    Com a complement a la ruta, que podeu veure en detall en al notícia publicada anteriorment en esta web (veure notícia) l'A. C. Baronía de Cortes va preparar tot un seguit de continguts per a aproximar als participants, el patrimoni cultural i natural de la població. Aportem en les següents línies una mostra:

    Continguts de la Ruta “la Torre de los Clérigos”

    IMG-20160326-WA0015

    L'ermita de Sant Blas (segle XVI).
    Sant Blas se celebrava el dia 3 de febrer i en aqueix dia es pujava en processó amb la imatge del sant que hi havia en l'església. Posteriorment a la processó se celebrava missa i es beneïen els aliments que presentaven els fidels. Els “monaguillos”, després de la comunió, repartien pa beneït. Fins a la guerra civil, les parets estaven plenes de ex-votos que els fidels portaven per a agrair al sant la curació d'algun mal de gola al que s'havien encomanat. També indicar que, segons els llibres antics que estan en l'església, originalment les seues parets estaven decorades amb belles pintures.

    L'ermita de Sant Cristóbal (segle XVI).
    El seu titular era sant protector contra els llampecs, tempestes, pestilències i mort sobtada.

    La ubicació de l'ermita de Sant Cristóbal es troba a la part alta del cim pròxim a Cortes de Arenoso i es tenia la creença que, si se la mirava en despertar, s'estava protegit durant aqueix dia d'una mort sobtada. D'ací s'explica la seua ubicació en punts alts i visibles per tota la població. Amb el pas dels segles, l'ermita de Sant Cristóbal ha anat ampliant-se amb el campanar o la casa de l'ermità o santero.

    El santero de l'ermita de Sant Cristóbal es dedicava al culte d'aquesta ermita i vigilava el cel. Davant la vinguda de “males tempestes”, amb el risc de pedra o calamarsa, repicava la campana per a avisar a la gent que es trobava en els camps perquè es retirara i el sacerdot eixia a la cantonada enfront de l'església i feia un ritual per a ex conjurar la tempesta. Cada cert temps, el santero passava per les cases del poble i li donaven aliments en pagament pels seus serveis.

    Existia la confraria de Sant Cristóbal i Sant Blas, també del segle XVI o anterior, els seus papers es van cremar en un incendi provocat per “el Serrador” en el 1835, durant les guerres Carlistes.

    IMG-20160326-WA0014

    Construccions de pedra en sec.
    En la tècnica de la pedra en sec s'utilitzen exclusivament pedres procedents de l'entorn immediat i treballades sense cap tipus d'argamassa o ciment, vam poder veure diversos exemples d'aquesta tècnica constructiva:

    Parets: Que servien com a divisió de terres.

    Assegadors: Senderes, sendes o passos per a la conducció del bestiar i delimitat per dos murs de pedra que evitava que el bestiar entrara en les explotacions agrícoles i desbarataren les collites. L'amplitud d'aquests assegadors és, moltes vegades, significatiu de la quantitat de cabanya llanar que hi havia en la zona en el moment de la seua construcció. No hem d'oblidar que aquesta zona, va ser el més important centre ramader i manufacturer tèxtil de l'Alt Millars amb més de 2.000 caps de bestiar.

    Repartidor: Bifurcació en un assegador per a separar bestiars.

    Comptador de Bestiar: Obertura de xicotetes dimensions que se situava entre 2 tancades seguides o entre elles i dues assegadors i pel qual les ovelles o les cabres havien de passar d'una en una, la qual cosa facilitava el recompte.

    Tancada: Espais de terreny fitats per a deixar el bestiar a pastar sense necessitat de pastor.

    IMG-20160405-WA0028

    La Torre de los Clérigos
    Aquest mas va ser propietat de l'Església fins a la Desamortització de Mendizábal  donava una renda de 177 lliures.

    En la Torre de los Clérigos, el 18 de maig de 1876, es va refugiar Vicente Arnal després de la seua fugida de l'atac que havia patit en Cortes, on havia arribat, amb reforç de 500 homes, recolzant a les forces que allí havia destacades i que manaven Pascual Cucale i Ramón Santes, cridades del Requete.

    Durant la seua fugida va perdre 5.000 duros d'or, quantitat per a satisfer els havers de les seues forces. Sent els duros la seua principal preocupació, va deixar als seus homes, que s'havien parapetat en l'Ermita de Santa Bàrbara, a la seua sort.

    IMG-20160326-WA0005

     

    IMG-20160405-WA0023

  • Dissabte passat 8 d'abril, l'Ajuntament de Montán i l'Associació Cultural Conde de Vallterra, van organitzar una Jornada sobre l'antic Convent de Servitas, “Patrimoni i Paisatge”, dirigida per l'arquitecte D. Ildefonso Sánchez Dopateo.

    montan1

    Es va impartir ponències que van analitzar l'impressionant edifici i el seu entorn des de punts de vista molt diversos:
    - La fases de restauració arquitectònica.
    - La restauració de la valuosa fusteria, cadirat i mobles.
    - La documentació original existent.
    - La geometria, construcció i materials.
    - Els tallers amb estudiants i xiquets.
    - Per què se situa allí el convent.

    Gràcies a aquestes recerques, hem descobert que l'edifici es va finançar en part mitjançant la producció de seda i una hipoteca, que existia una botica que proveïa a la comarca, o la qualitat de la seua arquitectura i frescs.

    montan2

    Els ponents han sigut:
    - Montserrat Martínez, Doctora en Belles arts. (Restauració de fusta).
    - Ildefons Sánchez Dopateo, Arquitecte. (Fases de restauració realitzades).
    - Faustino García Chirivella, Cronista de la Vila de Montán i Ildefons Sánchez Dopateo, Arquitecte. (Anàlisi de la documentació original descoberta).
    - Beatriz Sáez Riquelme, Dra. Arquitecta i Màster en conservació del Patrimoni. (Estudi constructiu i gràfic de l'església del convent a l'entorn de les “esglésies saló valencianes del XVIII”). (UJI)
    - Ildefons Sánchez amb la Dra. en BBAA Dña-Pilar Espona. (Tallers amb estudiants realitzats en fórum UNESCO UPV).
    - Vicente Lorente, Llicenciat en Història, membre de l'Institut Històric dels Serfs de María. (Anàlisi històrica: per què se situa el convent a Montán).
    - David Vizcaíno, Arqueòleg. (“Paisatge i memòria” des del neolític, passant pel poblat pre-íbero descobert, i el propi convent, fins i tot la memòria oral romanent en la gent de Montán).

    Va ser per al poble de Montán un orgull tenir a totes aquestes personalitats en la nostra Vila, donant-nos a conèixer tan valuosa informació.

    Acabat l'acte, el nostre Alcalde Don Sergio Fornas va fer lliurament d'un regal consistent en oli d'oliva de la varietat autòctona “Temprana de Montán”, mel i un llibre titulat “Història de Castellmontán” del nostre cronista Faustino García.

    montan3

    Fotografia 1: l'arquitecte Ildefons Sánchez amb la Doctora en BBAA Montse Martínez
    Fotografia 2: l'arquitecte Ildefons Sánchez amb la Doctora en BBAA Pilar Espona Andreu (Museu Nacional de Ceràmica González Martí, i Ruta de la seda)
    Fotografia 3: l'arquitecte Ildefons Sánchez amb la Doctora Arquitecta i Màster en restauració Beatriz Sáez Riquelme (UJI) dialogant sobre l'edifici.

    Notícia relacionada: Patrimoni i paisatge. Jornada sobre el convent de Servites de Montán

  • El passat 29 d'abril el PEU va participar en l'edició número 13 del "Recercat. Jornades de cultura i recerca local" a Reus (Tarragona) organitzat pel Institut Ramon Muntaner i la Generalitat de Catalunya. En aquesta ocasió, el projecte i la Universitat Jaume I va formar part de la taula redona titulada “Mosaic d'experiències: Centres d'estudis i universitats treballant junts pel patrimoni i la cultura”. En aquesta taula d'experiències vam compartir espai amb el projecte de Campus Extens de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

    IMG 20170429 130507

    En la primera part de la intervenció, Albert López va presentar el marc general en el qual se situa el projecte Patrimoni – Peu en la Universitat Jaume I i va proposar una definició del PEU com a programa de la Universitat Jaume I que possibilita un procés col·laboratiu en xarxa per al desenvolupament del territori. A continuació, Ángel Portolés va presentar el projecte Patrimoni – PEU i la importància de l'educació patrimonial en el desenvolupament d'accions i projectes en el territori realitzats per Grups Locals. Com a exemple, Fina García i M.Cruz García, representants del Grup d’Estudi del Patrimoni de Costur, van presentar la trajectòria i vinculació del seu projecte local amb la universitat i com mostra l'activitat “Textures del meu poble”.

    El Grup d’Estudi del Patrimoni de Costur vam presentar a les jornades del Recercat 2017 l’experiència de treball amb el Projecte Patrimoni del PEU des de l’any 2013. Juntament amb aquesta presentació, el Grup de Costur va preparar un pòster amb el seu projecte “Textures del meu poble”.

    En primer lloc, les representants del Grup de Costur vam explicar el que ha suposat per a nosaltres aquest acompanyament per al nostre projecte. Per a nosaltres, patrimoni –PEU és un recolzament important, que ens ha ajudat a orientar les propostes que sorgien i a organitzar-les, ens facilita formació, ens informa sobre activitats, cursos , congressos… en els que ens podíem inscriure, animant-nos a participar. Patrimoni – PEU també ha sigut important per a la relació amb la xarxa de grups a traves de les visites tècniques, la participació en les Jornades anuals, on hem pogut participar exposant els nostres projectes, posant en comú les inquietuds i aprenent de les experiències allí presentades. Per últim, en el marc del projecte hem publicat en la revista Memòria Viva el treball realitzat durant l’any i a través de la web ens han publicitat totes les activitats que hem anat realitzant.

    IMG 20170429 111336

    Tot aquest recolzament ens ha permès portar endavant diferents activitats relacionades amb el patrimoni de l’aigua:

    -Catalogació i seguiment de les bases naturals
    -Participació en el congrés internacional «Regadiu, societat i territori» de València (setembre de 2014).
    -Col·laborar en l’organització de la Mostra Cultural de l’Alcalatén 2015, mostra centrada en el tema de l’aprofitament de l’aigua.

    I l’última activitat realitzada «Les textures del meu poble: Costur. Gaudim del patrimoni amb tots els sentits» Una activitat d’educació patrimonial i ambiental que s’adreçava als xiquets i xiquetes del col•legi Públic de Costur.

    Aquesta activitat la vam explicar mes detalladament seguint el video que presentava imatges del dia en que es va realitzar l’activitat. El projecte i, sobretot, l'activitat de les textures, van ser molt ben acollits.

    IMG 20170429 121055

    Imatge 1: Victòria Almuni @malmuni1

  • El pasado 29 de abril el PEU participó en la edición número 13 del "Recercat. Jornades de cultura i recerca local" en Reus (Tarragona). En esta ocasión, el proyecto de la Universitat Jaume I formó parte de la mesa redonda titulada “Mosaico de experiencias: Centros de estudios y universidades trabajando juntos por el patrimonio y la cultura”. En esta mesa de experiencias compartimos espacio con el proyecto de Campus Extens de la Universidad Rovira i Virgili de Tarragona.

    IMG 20170429 130507

    En la primera parte de la intervención, Albert López presentó el marco general en el que se sitúa el proyecto Patrimoni – PEU en la Universitat Jaume I y propuso una definición del PEU como programa de la Universitat Jaume I que posibilita un proceso colaborativo en red para el desarrollo del territorio. A continuación, Ángel Portolés presentó el proyecto Patrimoni – PEU y la importancia de la educación patrimonial en el desarrollo de acciones y proyectos en el territorio realizados por Grupos Locales. Como ejemplo, Fina García y M.Cruz García, representantes del Grup d’Estudi del Patrimoni de Costur, presentaron la trayectoria y vinculación de su proyecto local con la universidad y como muestra la actividad “Textures del meu poble”.

    El Grupo de Estudio del Patrimonio de Costur presentamos en las jornadas del Recercat 2017 la experiencia de trabajo con el Proyecto Patrimoni del PEU desde el año 2013. Junto con esta presentación, el Grupo de Costur preparó un póster con su proyecto “Texturas de mi pueblo”.

    En primer lugar, las representantes del Grupo de Csotur explicamos lo que ha supuesto para nosotros este acompañamiento para nuestro proyecto. Para nosotros, patrimonio –PIE es un espaldarazo importante, que nos ha ayudado a orientar las propuestas que surgían y a organizarlas, nos facilita formación, nos informa sobre actividades, cursos , congresos… en los que nos podíamos inscribir, animándonos a participar. Patrimonio – PEU también ha sido importando para la relación con la red de grupos a trabas de las visitas técnicas, la participación en las Jornadas anuales, donde hemos podido participar exponiendo nuestros proyectos, poniendo en común las inquietudes y aprendiz de las experiencias allí presentadas. Por último, en el marco del proyecto hemos publicado en la revista Memoria Viva el trabajo realizado durante el año y a través de la web nos han publicidad todas las actividades que hemos ido realizando.

    IMG 20170429 111336

    Todo este espaldarazo nos ha permitido traer adelante diferentes actividades relacionadas con el patrimonio del agua:
    -Catalogación y seguimiento de las bases naturales
    -Participación en el congreso internacional «Regadío, sociedad y territorio» de Valencia (septiembre de 2014).
    -Colaborar en la organización de la Mostra Cultural de l'Alcalatén 2015, muestra centrada en el tema del aprovechamiento del agua.

    Y la última actividad realizada «Las texturas de mi pueblo: Costur. Disfrutamos del patrimonio con todos los sentidos» Una actividad de educación patrimonial y ambiental que se dirigía a los niños y niñas del colegio Público de Costur.

    Esta actividad la explicamos mes en detalle siguiendo el video que presentaba imágenes del día en que se realizó la actividad. El proyecto y, sobre todo, la actividad de las texturas, fueron muy bien acogidas.

    IMG 20170429 121055

    Imagen 1: Victòria Almuni @malmuni1

  • Entre els objectius de l'associació El Cantal no només està el protegir i recuperar el patrimoni natural i cultural rural alturano, sinó també divulgar el seu valor, promoure el coneixement directe dels elements que ho constitueixen i despertar la consciència social sobre la necessitat de protegir-ho.

    En l'associació El Cantal entenem per patrimoni el conjunt de béns materials i immaterials rebut dels nostres avantpassats; és l'heretat, que sentim com a propi del nostre grup social i per açò assumim la responsabilitat de protegir-ho, divulgar-ho i recuperar els elements danyats al llarg del temps amb la finalitat de llegar-los en condicions dignes als nostres successors.

    És imprescindible donar-ho a conèixer, juntament amb l'escala de valors que comporta, molt especialment a les futures generacions, contracorrent dels valors imperants en la nostra societat de consum actual i de la seua endèmica crisi cultural i educativa. El que no es coneix no pot estimar-se.

    Dia del Patrimoni en el Col·legi d'Altura (22 i 23 de març)

    dia patrimonio colegio

    Un any més, l'associació El Cantal va col·laborar amb el professorat del Col·legi Públic d'Altura en les activitats extraescolars de primavera. Amb aquestes activitats es va treballar el tema de patrimoni rural popular amb l'alumnat més major del centre:

    El primer dia a la vesprada, mitjançant una presentació Power Point es va explicar el concepte de patrimoni, es va argumentar la necessitat de protegir-ho i recuperar-ho, es van mostrar diferents elements de patrimoni natural, es van exposar diferents tipus d'elements d'arquitectura popular rural i la seua història….

    Després es va dur a terme un taller de recerca amb fitxes didàctiques preparades per l'associació. El taller va consistir en la catalogació i localització cartogràfica de diferents elements en el terme municipal d'Altura als quals s'havia d'incorporar textos explicatius de les seues característiques i dibuixos realitzats per l'alumnat.

    L'endemà al matí es va realitzar una excursió, amb esmorzar, en el recorregut del qual es van visitar diferents elements arquitectònics en pedra seca: tres navajos de diferent tipologia i antiguitat, una peculiar caseta, un refugi i un chozo.

    L'activitat, si s'ha de jutjar per la participació i l'actitud positiva que va mostrar l'alumnat (a més de les nombroses preguntes que ens han seguit fent pel carrer en els dies següents) ha sigut un èxit.

    Continuarà…

     

    A.C. El Cantal (Altura)

    Imatge: A.C. El Cantal

  • Entre los objetivos de la asociación El Cantal no sólo está el proteger y recuperar el patrimonio natural y cultural rural alturano, sino también divulgar su valor, promover el conocimiento directo de los elementos que lo constituyen y despertar la conciencia social sobre la necesidad de protegerlo.

    En la asociación El Cantal entendemos por patrimonio el conjunto de bienes materiales e inmateriales recibido de nuestros antepasados; es lo heredado, que sentimos como propio de nuestro grupo social y por ello asumimos la responsabilidad de protegerlo, divulgarlo y recuperar los elementos dañados a lo largo del tiempo con el fin de legarlos en condiciones dignas a nuestros sucesores.

    Es imprescindible darlo a conocer, junto con la escala de valores que comporta, muy especialmente a las futuras generaciones, contracorriente de los valores imperantes en nuestra sociedad de consumo actual y de su endémica crisis cultural y educativa. Lo que no se conoce no puede estimarse.

    Día del Patrimonio en el Colegio de Altura (22 y 23 de marzo)

    dia patrimonio colegio

    Un año más, la asociación El Cantal colaboró con el profesorado del Colegio Público de Altura en las actividades extraescolares de primavera. Con estas actividades se trabajó el tema de patrimonio rural popular con el alumnado más mayor del centro:

    El primer día por la tarde, mediante una Presentación Power Point se explicó el concepto de patrimonio, se argumentó la necesidad de protegerlo y recuperarlo, se mostraron distintos elementos de patrimonio natural, se expusieron diferentes tipos de elementos de arquitectura popular rural y su historia….

    Después se llevó a cabo un taller de investigación con fichas didácticas preparadas por la asociación. El taller consistió en la catalogación y localización cartográfica de diferentes elementos en el término municipal de Altura a los que se debía incorporar textos explicativos de sus características y dibujos realizados por el alumnado.

    Al día siguiente por la mañana se realizó una excursión, con almuerzo, en cuyo recorrido se visitaron diferentes elementos arquitectónicos en piedra seca: tres navajos de diferente tipología y antigüedad, una peculiar caseta, un refugio y un chozo.

    La actividad, a juzgar por la participación y la actitud positiva que mostró el alumnado (además de las numerosas preguntas que nos han seguido haciendo por la calle en los días siguientes) ha sido un éxito.

    Continuará…

     

    A.C. El Cantal

    Fotografía: A.C. El Cantal

  • El pròxim 15 de juny, representants del FAVA365 – Festival dels Arts de Vilanova d'Alcolea – participaran en la taula de treball “La dimensió sociopolítica: Accés a la cultura, participació i comunitats” de la Trobada Cultura i medi rural. Aquesta trobada està organitzada pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport en col·laboració amb la Fundació Cerezales Antonino y Cinia.

    fava

    El Fòrum Cultura i Medi Rural pretén obrir un espai singular per a la reflexió i el debat sobre el significat i el paper de la cultura en els nostres pobles. Una cultura i uns processos culturals que, més enllà de les tradicionals polítiques d'accés, degueren plantejar-se com a dispositius clau per a la transformació social i econòmica, el desenvolupament personal i col·lectiu i la millora de la qualitat de vida de les poblacions rurals, també com a element essencial, no accessori o purament testimonial, en les estratègies de desenvolupament demogràfic i equilibri territorial.

    Des de 2015, Vilanova d'Alcolea ha iniciat un procés de formació, gaudi i aproximació al món de les arts entès com un viatge d'aprenentatge a nivell individual i col·lectiu i de transformació del paisatge. El FAVA365 és el projecte de creació contemporània de Vilanova d'Alcolea (Castelló). Es tracta d'una iniciativa que sorgeix de la voluntat de la població d'aquest municipi de poc més de 600 habitants per a desenvolupar un projecte des del qual aproximar-se als llenguatges i pràctiques artístiques contemporànies com a recurs transformador de la població. El FAVA365 compta amb la col·laboració del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I.

  • El próximo 15 de junio, representantes del FAVA365 – Festival de les Arts de Vilanova d’Alcolea – participarán en la mesa de trabajo “La dimensión sociopolítica: Acceso a la cultura, participación y comunidades” del Encuentro Cultura y medio rural. Este encuentro está organizado por el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte en colaboración con la Fundación Cerezales Antonino y Cinia.

    fava

    El Foro Cultura y Medio Ruralpretende abrir un espacio singular para la reflexión y el debate sobre el significado y el papel de la cultura en nuestros pueblos. Una cultura y unos procesos culturales que, más allá de las tradicionales políticas de acceso, debieran de plantearse como dispositivos clave para la transformación social y económica, el desarrollo personal y colectivo y la mejora de la calidad de vida de las poblaciones rurales, también como elemento esencial, no accesorio o puramente testimonial, en las estrategias de desarrollo demográfico y equilibrio territorial.

    Desde hace un año, Vilanova d’Alcolea ha iniciado un proceso de formación, disfrute y aproximación al mundo de las artes entendido como un viaje de aprendizaje a nivel individual y colectivo y de transformación del paisaje. El FAVA365 es el proyecto de creación contemporánea de Vilanova d’Alcolea (Castellón). Se trata de una iniciativa que surge de la voluntad de la población de este municipio de poco más de 600 habitantes para desarrollar un proyecto desde el que aproximarse a los lenguajes y prácticas artísticas contemporáneas como recurso transformador de la población. El FAVA365 cuenta con la colaboración del Programa de Extensión Universitaria de la Universitat Jaume I.

  • El passat mes d'octubre vam estar en les Jornades “Pràctiques i Reflexions en Educació Patrimonial” organitzades per l'Observatori d'Educació Patrimonial d'Espanya – OEPE. En aquestes jornades, vam estar compartint el projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària – PEU de la Universitat Jaume I i la seua metodologia de treball participatiu, basat en l'Acompanyament horitzontal de grups locals de voluntaris que treballen per a conèixer i donar a conèixer el seu patrimoni cultural.

    Les Jornades, realitzades els dies 5 i 6 de novembre a Valladolid, es van plantejar com a espai per a compartir experiències. I en aquest sentit, les PREP 1 es van estructurar en taules temàtiques en les quals els ponents convidats van definir, amb les seues experiències, el punt de partida per a les posteriors aportacions (tant presencials com a virtuals) dels participants. Tot el coneixement sorgit i totes les metodologies testades serviran per a asseure les bases per a construir el tercer Congrés Internacional d'Educació Patrimonial CIEP 3 que tindrà lloc en 2016.

    valladolid

    Però, sobretot, les Jornades PREP 1 han servit per a deixar ben clar que el patrimoni som les persones. Que creem i elaborem un imaginari col·lectiu des del qual es projecten ombres allargades que perviuen, amb més o menys èxit, en el temps. Arribant, algunes d'aquestes, a cristal·litzar. A fixar-se molt dins. A incorporar-se al nostre acord de mínims que podríem etiquetar com a patrimoni cultural compartit.

    I encara que és molt poderós, el nostre patrimoni també és molt fràgil. Sempre a la mercè del vent que ho agrana i ho erosiona. Que fa que perdem el fil. I d'ací, la necessitat de compartir. De desenvolupar estructures des de les quals organitzar-nos per a recuperar tots aqueixos detalls que ens tornen a connectar amb nosaltres mateixos.

    Storify de #PREP1 realitzat per @StellaStellae

  • Els dies 28, 29 i 30 d'abril serà la 13 edició del Recercat, Jornada de Cultura i Recerca Local de Catalunya i el Programa d’Extensió Universitària de la Universitat Jaume I participarà compartint el model de treball del projecte Patrimoni i els vincles entre la nostra universitat i el territori.

    01. pou al mas del rero

    Com a exemple, i dins d’aquesta participació, el Grup d’estudi del patrimoni de Costur presentarà el seu projecte d’educació patrimonial sobre l’aprofitament de l’aigua a la seua població. En aquesta intervenció, el Grup es centrarà en l’activitat “Textures del meu poble” realitzada en el mes d'octubre de 2016 juntament amb el col·legi d'infantil i primària de la població i el Museu de Ceràmica de l'Alcora.

    XIII Jornada de Cultura i Recerca Local de Catalunya

    recercat

    El RECERCAT. Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana, organitzat per l’Institut Ramon Muntaner, es realitza anualment en el marc dels actes de la capital de la cultura catalana i té com a principals objectius:
    - donar a conèixer a la resta de la societat civil l’activitat dels centres, instituts d’estudis i altres entitats culturals
    - facilitar l’accés a les publicacions dels centres.
    - fomentar la comunicació i el contacte entre els centres dels diferents territoris de parla catalana.
    - reconèixer la important tasca que realitzen aquestes entitats per a la recerca i la seva posterior divulgació en els territoris de Parla Catalana i també reconèixer la trajectòria d’una persona vinculada al món dels centres d’estudis a través d’uns premis.

    Amb les seves consecutives edicions, el RECERCAT s’ha convertit en el lloc de referència on trobar tota la recerca que s’està realitzant dins l’àmbit local i comarcal, en una diada per a la comunicació entre els centres dels diferents espais territorials de parla catalana i pel reconeixement a la important tasca que des de fa molts anys aquest teixit associatiu ha fet com a dinamitzador del territori.

    La XIII Jornada de Cultura i Recerca Local de Catalunya està organitzada per l’Institut Ramon Muntaner, Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura, la Coordinadora de Centres d’Estudis de parla catalana, Ajuntament de Reus i el Centre de Lectura de Reus 1859..

    Al llarg d’aquests tres dies el Recercat oferirà fins a sis grups d’activitats diferents, repartides principalment en dos espais, el Centre de Lectura i la Plaça Evarist Fàbregas, totes d’entrada gratuïta: Premis Recercat, fira, exposicions, presentacions, debats i reflexions i activitats complementàries.

    Trobareu el programa complet i tota la informació del Recercat a www.irmu.org/projects/recercat

    Informació: Institut Ramon Muntaner

  • Los días 28, 29 y 30 de abril tendrá lugar la 13 edición del Recercat, Jornada de Cultura e Investigación Local de Cataluña y el Programa de Extensión Universitaria de la Universitat Jaume I participará compartiendo el modelo de trabajo del proyecte Patrimoni y los vínculos entre nuestra universidad y el territorio.

    01. pou al mas del rero

    Como ejemplo, y dentro de esta participación, el Grupo de estudio del patrimonio de Costur presentará su proyecto de educación patrimonial sobre el aprovechamiento del agua en su población. En esta intervención, el Grupo se centrará en la actividad “Texturas de mi pueblo” realizada en el mes de octubre de 2016 junto con el colegio de infantil y primaria de la población y el Museo de Cerámica de l'Alcora.

    XIII Jornada de Cultura e Investigación Local de Cataluña

    recercat

    El RECERCAT. Jornada de Cultura e Investigación Local de los Territorios de Habla Catalana, organizado por el Institut Ramon Muntaner, se realiza anualmente en el marco de los actos de la capital de la cultura catalana y tiene como principales objetivos:
    - dar a conocer al resto de la sociedad civil la actividad de los centros, institutos de estudios y otras entidades culturales
    - facilitar el acceso a las publicaciones de los centros.
    - fomentar la comunicación y el contacto entre los centros de los diferentes territorios de habla catalana.
    - reconocer la importante tarea que realizan estas entidades para la investigación y su posterior divulgación en los territorios de Habla Catalana y también reconocer la trayectoria de una persona vinculada al mundo de los centros de estudios a través de unos premios.

    Con sus consecutivas ediciones, el RECERCAT se ha convertido en el lugar de referencia donde encontrar toda la investigación que se está realizando dentro del ámbito local y comarcal, en una fiesta para la comunicación entre los centros de los diferentes espacios territoriales de habla catalana y por el reconocimiento a la importante tarea que desde hace muchos años este tejido asociativo ha hecho como dinamizador del territorio.

    LA XIII Jornada de Cultura e Investigación Local de Cataluña está organizada por el Institut Ramon Muntaner, Generalitat de Catalunya – Departamento de Cultura, la Coordinadora de Centros de Estudios de habla catalana, Ayuntamiento de Reus y el Centro de Lectura de Reus 1859.

    A lo largo de estos tres días el Recercat ofrecerá hasta seis grupos de actividades diferentes, repartidas principalmente en dos espacios, el Centro de Lectura y la Plaza Evarist Fàbregas, todas de entrada gratuita: Premios Recercat, feria, exposiciones, presentaciones, debates y reflexiones y actividades complementarias.

    Encontraréis el programa completo y toda la información del Recercat en www.irmu.org/projects/recercat

    Información: Institut Ramon Muntaner

  • Els pròxims 17, 18 i 19 de maig tindrà lloc a Soria el “Congrés Internacional d'Educació: Patrimoni i Creativitat” i el projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I estarà present compartint el projecte de socialització del patrimoni des de l'educació patrimonial que s'està duent a terme al municipi de Cirat (Castelló).

    “Congrés Internacional d'Educació: Patrimoni i Creativitat”

    epac

    Aquest congrés pretén ser un fòrum d'intercanvi d'experiències entre subjectes actius que treballen amb el patrimoni i la creativitat des del punt de vista educatiu: docents i educadors patrimonials, programadors culturals, responsables d'àrees educatives de museus o responsables de línies pedagògiques de centres educatius.

    El congrés pretén incidir en el valor del patrimoni com a vehicle per a la formació integral de l'alumnat d'ensenyaments obligatoris així com la validesa de la creativitat per al desenvolupament de la intel·ligència, l'expressió i les capacitats humanes i professionals futures.

    Aquest congrés s'articula en dues línies: “educació i creativitat” i “educació i patrimoni”. Al llarg del congrés i a partir d'aquestes dues línies s'analitzarà la connexió dels tres àmbits: patrimonial, creatiu i educatiu compartint experiències de recerca i innovació docents amb ànim de reflexió i intercanvi d'idees.

    La importància de l'educació patrimonial com a eina per a vincular persones i museu en el municipi de Cirat (Castelló)
    En l'apartat de comunicacions, el pròxim 18 de maig presentarem l'exemple del projecte que s'està duent a terme a Cirat (Castelló) sobre valorització del patrimoni cultural local i de la seua col·ecció etnogràfica. Amb aquesta comunicació volem presentar les característiques principals i metodologia del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I, el seu model d'acompanyament i reflexionar sobre la importància de desenvolupar projectes d'educació patrimonial en els quals la població puga participar de manera activa en el seu procés de definició i engegada.

    IMG 20161029 161326

    Tota la informació del Congrés EPAC en: http://epac.es/

  • Els pròxims dies 30 i 31 de març tindrà lloc en la Facultat de Lletres de la Universitat de Porto el Seminari Internacional de Recerca en Educació Patrimonial i el projecte Patrimoni – PEU de la Universitat Jaume I de Castelló participarà compartint les claus i mètodes del projecte.

    Cartaz Educayyo Patrimonial1

    El Seminari Internacional de Recerca en Educació Patrimonial està coordinat per Alice Semedo, Olaia Fontal i Álex Ibáñez i organitzat pel CITCEM-FLUP, OEPE, Uva i UPV-EHU. L'objectiu d'aquest seminari és, a més de l'intercanvi d'experiències, la definició de col·laboracions per al futur establiment de xarxes internacionals sobre educació patrimonial.

    El dia 30 de març tindrà lloc una primera reunió de grups de recerca en Educació Patrimonial i el 31 es duran a terme diferents sessions de treball sobre diferents eixos temàtics plantejats de recerca en educació patrimonial: estat actual, projectes de recerca d'àmbit europeu i internacional, recerques en curs i temàtiques emergents.

    Enllaços:
    http://citcem.org/evento/102
    http://www.oepe.es/
    http://media.wix.com/ugd/79b507_694dae6d476746478e8bb3732a598088.pdf

  • El projecte Patrimoni – PEU de la Universitat Jaume I de Castelló es suma a la xarxa HESIOD de projectes socialment innovadors en el camp del patrimoni cultural. Hesiod és part d'un projecte de recerca de Jesús Fernández Fernández sense finalitats de lucre i desenvolupat en les universitats d'Oxford i UCL (University College de Londres). Hesiod es defineix com un espai obert per a investigar, aprendre i compartir idees socialment innovadores en patrimoni cultural.

    El projecte HESIOD
    hesiod

    L'Observatori d'Innovació Social i Patrimoni Cultural (HESIOD) és una plataforma orientada a identificar, analitzar, donar visibilitat i difondre experiències socialment innovadores en el camp del patrimoni cultural: museus, projectes col•laboratius, laboratoris d'innovació, centres comunitaris, espais de co-working, plataformes i processos de co-creació, co-producció, crowdsourcing, crowdfunding, etc.

    En el camp del patrimoni cultural parlem d'innovacions socials quan tots aquests factors es donen junts:
    • Es creen noves solucions (productes, serveis, models, processos, etc.) que compleixen de forma millorada amb uns objectius de conservació, gestió, difusió, defensa o posada en valor del patrimoni cultural.
    • Es cobreixen necessitats socials com l'accés a l'educació, la ciència i el coneixement, la cultura, a una ocupació de qualitat i no deslocalizable, a les noves tecnologies, la participació i la democràcia, la conservació del medi ambient, el desenvolupament sostenible, la inclusió social, la integració, la igualtat de gènere, etc.
    • Es creen nous tipus de relacions que milloren la capacitat de la societat per a actuar. S'incorpora a la ciutadania com a agent actiu en els processos d'innovació.

    Els objectius del projecte Hesiod són:
    Obtenir dades: Realitzar recerca bàsica a través de qüestionaris, treball de camp i estudis de cas per a saber on, com i qui innova socialment en el camp del patrimoni cultural.

    Construir una comunitat d'innovadors: Crear una plataforma online a través de la qual les organitzacions o projectes socialment innovadors siguen més visibles, es puguen interconnectar, crear xarxes i compartir experiències.

    Mapear: Traslladar a un mapa online aquesta informació per a disposar d'una eina d'anàlisi geogràfica. Realitzar estudis comparatius entre casos, regions o països.

    Analitzar i divulgar: Introduir el debat acadèmic i social sobre el rol que juga la innovació social en el camp del patrimoni cultural mitjançant l'organització i participació en jornades de trobada i debats científics.

    El qüestionari Heritage & Social Innovation
    El qüestionari Heritage & Social Innovation té com a objectiu principal avaluar l'estat de la innovació social en el sector del patrimoni cultural a través de les organitzacions, institucions i/o projectes relacionats amb la seua gestió, conservació i difusió. L'objectiu és donar major visibilitat a les iniciatives participants, facilitar la seua interconnexió i construir una comunitat d'innovadors socials en el camp del patrimoni cultural.

    Pots participar en el següent enllaç: http://hesiod.eu/es/cuestionario/

    El Mapa del projecte HESIOD
    En aquest mapa es mostren els resultats del qüestionari. L'objectiu del mapa és difondre informació sobre projectes socialment innovadors en el camp del patrimoni cultural i facilitar la seua interconnexió. El projecte Patrimoni – PEU de la Universitat Jaume I de Castelló apareix a aquest mapa:

    mapa hesiod patrimoni

    Tota la informació en: http://hesiod.eu/es/

  • El proper 7 de novembre tindrà lloc a l'Auditori de la Pedrera (Barcelona) la segona edició de la Jornada de Patrimoni Cultural i el projecte Patrimoni – PEU de la Universitat Jaume I participarà amb la conferència” Mirades singulars: els reptes dels comunitats patrimonials com a eina de coneixement i socialització del patrimoni”.

    barcelona 2017

    La II Jornada de Patrimoni Cultural està organitzada per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural i compta amb la col·laboració de la Fundació Catalunya La Pedrera. Aquesta activitat s'emmarca en la celebració de les Jornades Europees del Patrimoni que promou el Consell d'Europa.

    La segona edició de la Jornada de Patrimoni Cultural porta per títol “Memòria i Futur del paisatge: activant el patrimoni” i té com a objectiu plantejar un espai des del qual dialogar i debatre sobre el patrimoni cultural com a espai de possibilitats a partir de diferents models de gestió, iniciatives institucionals i projectes concrets.

    Mirades singulars: els reptes de les comunitats patrimonials com a eina de coneixement i socialització del patrimoni”. Ángel Portolés
    A nivell local comencen a filar-se noves interaccions entre les persones i el patrimoni en les quals el subjecte ja no és només constructor, conservador, protector i divulgador. La casuística i perfil d'aquests grups és variada, complexa i rica i parteix del dret a conèixer i gaudir el patrimoni i de la necessària reflexió i decisió consensuada i participada dels detalls, característiques i condicions d'aqueix nou marc de relacions.

    En aquesta conferència compartirem, a manera d'exemple, tot un seguit d’iniciatives locals que, en el marc del projecte Patrimoni del Programa d’Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló, planifiquen, dissenyen i realitzen projectes locals de coneixement i posada en valor del patrimoni. Però que, més enllà, convergeixen fins a teixir junts contextos compartits de col·laboració i participació. Espais relacionals des dels quals es constitueixen xarxes polièdriques de persones al voltant del patrimoni.

    En definitiva, parlarem de les Comunitats Patrimonials. Propostes que situen el patrimoni com a element des del qual generar connexions afectives que puguen perllongar-se en el temps, generar dinàmiques i afavorir espais de trobada des dels quals compartir coneixement. Que treballen per a garantir el coneixement i socialització del patrimoni des d'accions que parteixen de l'emoció, el vincle, la identificació o la pertinença. I que, en paral·lel, reflexionen, amb la mateixa força i passió, sobre la seua pròpia supervivència a mitjà i llarg termini.

    Més informació, programa i inscripció:
    II Jornada de Patrimoni Cultural – 2017. Memòria i futur del paisatge: activant el patrimoni. 7 de novembre de 2017. Auditori de La Pedrera (Barcelona).

  • El projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló ha sigut convidat a participar en el “Taller de recerca-acció de la Convenció de Faro” que tindrà lloc a Fontecchio (Itàlia) del 9 al 12 d'octubre de 2017. Aquest taller és una gran oportunitat per a compartir, en un escenari europeu, els aspectes principals que caracteritzen a la xarxa de comunitats patrimonials del projecte Patrimoni.

    fucchechio

    Aquest taller és una iniciativa del Consell d'Europa i sorgeix com a desenvolupament del Conveni Marc del Consell d'Europa sobre el Valor del Patrimoni Cultural per a la Societat signat en la ciutat portuguesa de Faro el 27 d'octubre de 2005.

    El primer Taller de Recerca-Acció de la Convenció de Faro té com a objectiu desenvolupar aliances entre universitats, centres de recerca i societat civil per a dur a terme estudis de cas sobre territoris multi-escala (rurals, urbans), comunitats patrimonials (actors locals, museus, ONG, etc.) i patrimoni europeu (cultura, naturalesa) a partir dels valors i principis de la Convenció de Faro.

    Aquest taller se centrarà en el paper del patrimoni com a revitalitzador local en un escenari europeu caracteritzat per crisis multi-sectorials (econòmica, social, ambiental, política) i com les comunitats patrimonials poden ser part d'aquesta revitalització local. El taller es desenvoluparà en tres sessions titulades “Patrimoni en una Societat en canvi, “Patrimoni com un Ecosistema de Desenvolupament” i “Fent el Patrimoni Accessible”

    Més informació i esborrany del programa: Faro Convention Research Study
    Imatge: Council of Europe