Costur

  • El próximo 23 de junio tendrá lugar en Costur (Castelló) la Jornada “El riego en las huertas del Mas d’Avall”. Esta actividad forma parte del proyecto “Toda piedra hace pared” para la socialización del patrimonio cultural de Costur y cuenta con la organización de la Asociación de Vecinos del Mas d’Avall, la Asociación Cultural La Fontanella de Costur y el proyecto Patrimoni – PEU de la Universitat Jaume I.

    IMG 4361

    El municipio de Costur, comarca de l'Alcalatén, es un pueblo de aguas escasas que los costurenses, históricamente, hemos sabido aprovechar hasta la última gota.

    A pesar de la escasez, además de los pocos regadíos particulares (norias, humedales...), en el término de Costur hay seis sistemas de riego tradicionales: la fuente del Pueblo, la basseta del Sord, la Fontanella, el Fontanal (actualmente perdido), la fuente del Collado y la fuente del Mas d’Avall, con una extensión total aproximada de 2,7 hectáreas.

    La fuente del Mas d’Avall, con una modesta superficie de 1,3 hectáreas, riega la huerta más grande del término y es, con toda seguridad el sistema más antiguo, puesto que el primer reparto de aguas documentado en Costur data de 1429 y se refiere a esta fuente.

    En el siglo XVIII, el aumento de la población y la consiguiente demanda de víveres de todo tipo potenciaron, por un lado, el aprovechamiento máximo de la huerta disponible y de la otra la regulación de los sistemas de riego existentes, de forma que, sólo del término de l'Alcora, del cual Costur formaba parte, conservamos media docena de documentos de reparto entre los cuales uno de ellos corresponde con la fuente del Mas d’Avall.

    En este documento, datado el 20 de junio de 1770, los regantes adoptaron ante el notario Cristóbal Tarragó y bajo la autoridad del Alcalde de l'Alcora, Manuel Mascarós, unos acuerdos llamados “Arreglo sobre las aguas de las Masias de Costur de Abajo” que recogían la práctica antigua del riego ya establecida en el documento de 1429. Los acuerdos de 1770, de los cuales los regantes tienen copia, todavía están en uso y el día 23 de junio veremos la demostración práctica de esta antigua y curiosa costumbre.

    Jornada “El riego en las huertas del Mas d’Avall”
    En esta Jornada conoceremos el sistema de riego y distribución del agua del Mas d’Avall de Costur y reflexionaremos sobre el presente, futuro, aprovechamiento, valores, usos y posibilidades del patrimonio cultural del agua.

    IMG 4304

    La jornada empezará a las 10 de la mañana con una ruta para conocer diferentes ejemplos del patrimonio del agua de Costur. A continuación, se ha programado la inauguración de exposiciones, charlas, visitas, coloquios y la proyección de un audiovisual. En esta jornada contaremos con la participación de Luís Pablo Martínez (Dirección General de Cultura y Patrimonio de la Generalitat Valenciana), Josep Miquel Ribes (profesor de secundaria y activista del patrimonio) y las explicaciones de los regantes de Costur.

    El riego en las huertas del Mas d’Avall (Costur). 23 de junio de 2018
    Lugar: Local Social de la Asociación de vecinos del Mas d’Avall

    Horario de la Jornada
    10.00 h Excursión: Mas d’Avall -Fontanella-Costur-Basseta del Sord-Cabeço-Mas de Coronas-Font del Collao- Mas d’Avall ( 7 km).
    12.30 h : Inauguración de la exposición fotográfica: “De la forma de riego en el Mas d’Avall”.
    13.30 h : Comida de sobaquillo en la caseta del Mas d’Avall.
    16.00 h : “Huertas históricas valencianas patrimonio vivo de la humanidad” (Luis Pablo Martínez).
    17.00 h : “El reparto del agua de riego en las huertas de Costur (Alcalatén)” (Josep Miquel Ribés).
    18.00 h : Visita a la balsa del Mas d’Avall para ver la partición del agua y el riego.
    19.00 h : Coloquio con el tema “El futuro de la huerta del Mas d’Avall: conservación, normativa y supervivencia.
    21.00 h : Cena de sobaquillo.
    22.00 h : Proyección audiovisual: “Sons de mas. Memoria de un tiempo sin retorno. Vida en las masías de Vilafamés en el pasado” de Gabriel Ahis, Josep Joan Miralles, Joan Miquel Ahis.

    Inscripción a la Jornada: Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.

    HORTA LA BASSA

    Imatges i informació: Grup d'estudi del Patrimoni de Costur - Associació de Veïns del Mas d'Avall

  • Los días 21 y 22 de octubre tendrá lugar en Costur las jornadas sobre la piedra en seco “Toda piedra hace pared: un recurso natural”. En el marco de estas jornadas participará Mario Urrea, alcalde de Torrebesses (Lleida). Os dejamos aquí una breve presentación de su conferencia:

    Un caso práctico de protección de la piedra en seco desde el mundo local: Torrebesses (Lleida)

    Aljub Regato 3

    Torrebesses es un pueblo de la Comarca del Segrià rico en construcciones de piedra seca. De un tiempo a esta parte, desde el Ayuntamiento se intenta llevar a cabo una serie de acciones para proteger y dar valor al patrimonio existente con el fin de que sean un recurso para revitalizar la economía. La creación del Centro de Interpretación de la Piedra Seca en 2011 fue un hito de gran simbolismo y notoriedad dentro de la estrategia de valoración de este patrimonio.

    Mario Urrea Marsal es profesor jubilado de electrónica del Instituto Caparrella de Lleida, donde ha desarrollado tareas directivas, coordinador provincial de varios proyectos del Departamento de Enseñanza de la Generalitat de Cataluña, alcalde de Torrebesses, consejero comarcal del Segrià en varias legislaturas , miembro de la comisión ejecutiva del Museo de Lleida, presidente de varias instituciones de cariz social de Lleida y, sobre todo, un apasionado de la historia y de la manera de vivir de nuestros antepasados.    

    Jornadas sobre la piedra en seco “Toda piedra hace pared: un recurso natural”. Costur 21 y 22 de octubre d 2017

  • ¿Qué fue y qué queda de la piedra en seco? ¿Cómo ha cambiado en los últimos años? ¿Cómo lo ve y lo entiende la ciudadanía? ¿Cuáles son los principales retos a los que nos enfrentamos ante este patrimonio? ¿Qué podemos hacer para que sea un recurso para el desarrollo social, cultural y económico de nuestro territorio?

    foto01

    Los días 21 y 22 de octubre tendrán lugar en Costur las “Jornadas sobre la piedra en seco”. Estas jornadas se plantean como espacio desde el que reflexionar sobre éstas y otras muchas cuestiones relacionadas con nuestro patrimonio cultural en general y de la piedra en seco en concreto. Estas jornadas se enmarcan en el proyecto “Toda piedra hace pared” que ha estado en 2017 planteando toda una serie de actividades para el conocimiento y puesta en valor de este patrimonio tan presente en Costur.

    Jornadas sobre la piedra en seco. Toda piedra hace pared: un recurso natural. Horario de las jornadas
    21 y 22 de octubre de 2017. Costur

    21 de octubre
    10h Inauguración de las jornadas a cargo de un representante de la Universitat Jaume I. Presentación del programa de las jornadas a cargo de la Asociación Cultural La Fontanella de Costur.
    10:15h Conferencia a cargo de Mario Urrea. Alcalde de Torrebesses. “Un caso práctico de protección de la piedra en seco desde el mundo local: Torrebesses (Lleida)”
    11:30h Descanso
    12h Presentación por parte de Joaquim Escrig de la exposición de la comarca de L'Alcalatén: “La ecología tradicional del agua”
    13h Panel de experiencias locales sobre conocimiento y puesta en valor del patrimonio de la piedra. Coordinado por Ángel Portolés con la participación de los Grupos Locales de Patrimoni - PEU
    14h Comida
    16h Taller de piedra en seco con la participación de la arquitecta Ivana Ponsoda
    20h Conclusión con una actuación musical
    20.30h Cena

    22 de octubre
    10h Excursión por el término de Costur, visita guiada para conocer diferentes ejemplos de elementos patrimoniales de piedra en seco.
    Hay que llevar zapato cómodo, agua y almuerzo

    Precios:
    Inscripción en la jornada: Gratis
    Inscripción + comida: 15€
    Inscripción + cena: 15€
    Inscripción + comida y cena: 30€

    Inscripción:
    Inscripción telemática

    Por correo electrónico a: Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.

    La inscripción a estas jornadas permanecerá abierta hasta el 13 de octubre

    La matrícula se hará efectiva cuando se envíe copia de la transferencia bancaria a: Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.
    Número de cuenta de la A.C. la Fontanella: ES87 3058 7401 6027 2020 0315

  • Els dies 21 i 22 d'octubre tindrà lloc a Costur les jornades sobre la pedra en sec “Tota pedra fa paret: un recurs natural”. En el marc d'aquestes jornades participarà Mario Urrea, alcalde de Torrebesses (Lleida). Us deixem ací una breu presentació de la seua conferència:

    Un cas pràctic de protecció de la pedra seca des del món local: Torrebesses (Lleida)

    Aljub Regato 3

    Torrebesses és un poble de la Comarca del Segrià ric en construccions de pedra seca. Des d’un temps cap aquí, des de l’Ajuntament s’intenta portar a terme una sèrie d’accions per tal de protegir i donar valor al patrimoni existent amb la finalitat de que siguin un recurs per revitalitzar l’economia. La creació del Centre d’Interpretació de la Pedra Seca l’any 2011 fou una fita de gran simbolisme i notorietat dins l’estratègia de valoració d’aquest patrimoni.

    Mario Urrea Marsal es professor jubilat d’electrònica de l’Institut Caparrella de Lleida, on ha desenvolupat tasques directives, coordinador provincial de diversos projectes del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, alcalde de Torrebesses, conseller comarcal del Segrià en diverses legislatures, membre de la comissió executiva del Museu de Lleida, president de diverses institucions de caire social de Lleida i, sobre tot, un apassionat de la història i de la manera de viure dels nostres avantpassats.

    Jornades sobre la pedra en sec “Tota pedra fa paret: un recurs natural”. Costur 21 i 22 s'octubre de 2017

  • Què va ser i què queda de la pedra en sec? Com ha canviat en els últims anys? Com ho veu i ho entén la ciutadania? Quins són els principals reptes als quals ens enfrontem davant aquest patrimoni? Què podem fer perquè siga un recurs per al desenvolupament social, cultural i econòmic del nostre territori?

    foto01

    Els dies 21 i 22 d'octubre tindran lloc a Costur les “Jornades sobre la pedra en sec”. Aquestes jornades es plantegen com a espai des del qual reflexionar sobre aquestes i moltes altres qüestions relacionades amb el nostre patrimoni cultural en general i de la pedra en sec en concret. Aquestes jornades s'emmarquen en el projecte “Tota pedra fa paret” que ha estat en 2017 plantejant tot un seguit de activitats per al coneixement i posada en valor d'aquest patrimoni tan present a Costur.

    Jornades sobre la pedra en sec. Tota pedra fa paret: un recurs natural. Horari de les jornades
    21 i 22 d'octubre de 2017. Costur

    21 d'octubre
    10h Inauguració de les jornades a càrrec d’un representant de la Universitat Jaume I. Presentació del programa de les jornades a càrrec de l'Associació Cultural La Fontanella de Costur.
    10:15h Conferència a càrrec de Mario Urrea. Alcalde de Torrebesses. “Un cas pràctic de protecció de la pedra en sec des del món local: Torrebesses (Lleida)”
    11:30h Descans
    12h Presentació per part de Joaquim Escrig de l'exposició de la comarca de L'Alcalatén: “L'ecologia tradicional de l'aigua”
    13h Panell d'experiències locals sobre coneixement i posada en valor del patrimoni de la pedra. Coordinat per Ángel Portolés amb la participació dels Grups Locals de Patrimoni - PEU
    14h Dinar
    16h Taller de pedra en sec amb la participació de l'arquitecta Ivana Ponsoda
    20h Conclusió amb una actuació musical
    20.30h Sopar

    22 d'octubre
    10h Excursió pel terme de Costur, visita guiada per a conèixer diferents exemples d'elements patrimonials de pedra en sec.
    Cal portar sabata còmoda, aigua i esmorzar

    Preus:
    Inscripció en la jornada: Gratuïta
    Inscripció + dinar: 15€
    Inscripció + sopar: 15€
    Inscripció + dinar i sopar: 30€

    Inscripció:
    Inscripció telemàtica

    Per correu electrònic a: Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.

    La inscripció a aquestes jornades romandrà oberta fins el 13 d'octubre

    La matrícula es farà efectiva quan s'envie còpia de la transferència bancària a: Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.
    Número de compte de l'A.C. la Fontanella: ES87 3058 7401 6027 2020 0315

  • L'últim trimestre de 2018 ha estat de vertigen per al projecte Patrimoni – PEU. Els grups han desenvolupat les seves accions de cap d'any i hem participat en diferents fòrums en els quals hem pogut compartir el projecte, els grups locals i les seves experiències per a la socialització del patrimoni cultural.

    Problemes tècnics en la nostra pàgina web han fet impossible poder relatar el dia a dia del projecte com ens hagués agradat. Recollim en aquesta ressenya una selecció d'accions realitzades:

    III Jornades de museus i col·leccions museogràfiques de la Comunitat Valenciana (Aras de los Olmos)
    El 28 de setembre de 2018, El Programa d'Extensió Universitària (PEU) de la Universitat Jaume I (UJI) va participar en les III Jornades de museus i col·leccions museogràfiques de la Comunitat Valenciana amb les intervencions d'Àngel Portolés com a coordinador del projecti Patrimoni i Anabel Ejarque, membre de la xarxa tècnica del PEU-UJI.

    En aquest enllaç podeu llegir la notícia publicada en la web de l'UJI sobre aquestes jornades organitzades per la Generalitat Valenciana i la Universitat de València.

    XVI Trobada dels pobles del parc. Trobada d'entitats.
    La XVI Trobada dels Pobles del Parc Natural de la Serra d’Espadà va reunir el 29 de setembre de 2018 a Tales als representacions culturals dels 19 municipis que integren el Parc Natural de la Serra d’Espadà i que constitueixen l'espina dorsal del projecte “Territori Espadà”. En el marc d'aquesta trobada anual va tenir lloc la primera “Trobada d'Entitats”. Aquest espai parteix del disseny ideat en el marc de “Territori Espadà” i pretén ser un fòrum per a la reflexió i anàlisi de diferents reptes i problemàtiques sorgits en les reunions anuals desenvolupades al llarg de 2017 i 2018.

    En aquest enllaç podeu llegir la notícia publicada en la web de l'UJI sobre la Trobada.

    Tota pedra fa paret. Activitat d'educació patrimonial
    El 8 d'octubre de 2018, l'Associació Cultural La Fontanella de Costur va realitzar, en el marc de la segona edició del projecte “Tota pedra fa paret” una activitat de educació patrimonial en col·laboració amb el Museu de Ceràmica de L'Alcora i en el marc del projecte sobre la Reial Fàbrica de Ceràmica de L'Alcora. La primera part va consistir a conèixer millor el nostre voltant i les plantes que s'utilitzaven per a alimentar els forns de les fàbriques de ceràmica. La segona part de l'activitat va ser un taller dissenyat pel Museu de Ceràmica en la qual els xiquets i xiquetes van utilitzar el fang i la porcellana per a imprimir les plantes i realitzar dissenys artístics.

    Enllaç: A. de C. La Fontanella (Costur)

    “Storie, Luoghi, Personi” (Històries, llocs, persones). Fontecchio (Itàlia)
    El 20 d'octubre participem en el taller “Storie, Luoghi, Personi” (Històries, llocs, persones) en la població italiana de Fontecchio. Aquest taller s'emmarca en la Convenció de Faro del Consell d'Europa. En la primera part de la jornada, el coordinador de Patrimoni – PEU, va presentar el projecte i alguns exemples dels projectes de la xarxa de comunitats patrimonials de Patrimoni. Per la vesprada, l'objectiu del taller va ser el d'analitzar la comunitat patrimonial de Fontecchio i la seva evolució en l'últim any com a punt de partida per al disseny de noves accions que reuneixin la població al voltant del patrimoni.

    Crònica del taller

    II Jornada sobre el patrimoni de Costur
    El 20 d'octubre va tenir lloc a Costur la II Jornada sobre el patrimoni del projecte “Tota pedra fa paret” amb la presentació d'Albert López, coordinador del Servei d'Activitats Socioculturals de la Universitat Jaume I i Pamela Andrés, presidenta de l'A. de C. La Fontanella.

    Les conferències van ser dues:
    “Escola i recuperació del patrimoni cultural: motivació i implicació de la comunitat educativa mitjançant les TIC. Una experiència col·laborativa des de l'aula” en la qual van participar Tere Artero (Museu de Ceràmica de l'Alcora), Juan Carlos Olaria, professor de Ciències Socials al CEIP Puértolas Marró i els alumnes Ferran Ferris, Raúl Branchadell , Antonio Curiel i Àngel Guillen.
    “La Pedra en Sec com a Recurs constructiu: Murs de Pedra en Sec” per Sergi Marí i Monfont.

    El relat de la jornada va ser realitzat per Victòria Falcó. La crònica es pot consultar en el blog de l'A. C. La Fontanella (Costur)

    Quins són els reptes principals que trobes en els teus projectes patrimonials?

    Ja en el mes de novembre, iniciem juntament amb Filipa Neto, tècnic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Ministeri de Cultura de Portugal el taller “Persones, llocs, històries. Les comunitats patrimonials de la Convenció de Faro”. Aquesta acció es va desenvolupar al llarg del mes i va tenir una primera fase virtual en la qual es va plantejar la pregunta “Quins són els reptes principals que trobes en els teus projectes patrimonials?”. Els reptes sorgits es van treballar de manera col·laborativa en l'IV Congrés Internacional d'Educació Patrimonial que va tenir lloc en el Museu Arqueològic de Madrid els dies 14, 15 i 16 de novembre.

    Notícia relacionada

    TCI – FAVA365
    Els dies 9, 10 i 11 de novembre va tenir lloc a Vilanova d'Alcolea una nova edició del “Taller Col·laboratiu Interdisciplinari”. Aquesta acció, desenvolupada en el marc de l'Acompanyament de projectes del PEU, té com a objecte analitzar, de manera transversal i col·laborativa, un projecte cultural per a establir tota una sèrie d'indicadors que mostrin el seu estat i reptes presents i futurs. En aquesta edició, el TCI va analitzar el FAVA365 – Festival dels Arts de Vilanova d'Alcolea i va comptar amb la participació de diferents actors interns i externs al projecte.

    Notícies publicades (web FAVA365):
    http://fava365.com/ca/el-dia-09-de-novembre-comencem-un-nou-tci/ 
    http://fava365.com/ca/finalitza-un-t-c-i-satisfactori-i-ple-democions/ 

    Els nostres patrimonis. CIEP4
    En l'IV Congrés Internacional d'Educació Patrimonial presentem també la càpsula “Els nostres patrimonis”. Aquest vídeo recull en poc més dos minuts, el desenvolupament del taller realitzat en les XIII Jornades del projecte Patrimoni – PEU de juliol de 2018 i és una col·laboració amb Ángela i Xavier de l'empresa ARAE. La realització del vídeo correspon a Anna Ribés. En aquest enllaç podeu veure la càpsula que es va presentar en el CIEP4.

    Enllaç a la càpsula “Els nostres patrimonis”
    Web del CIEP4

    Tancament del projecte “Tota pedra fa paret”
    L'1 de desembre de 2018 va tenir lloc a Costur la jornada de tancament del projecte anual “tota pedra fa paret” amb la participació de la Conlloga Muixeranga de Castelló. En la primera part de la jornada es van realitzar diverses figures en alguns dels espais patrimonials de Costur. Posteriorment, en el pavelló municpal es va dur a terme un taller de castells. La Jornada va concloure amb la música del grup SarauFolk.
    A. de C. La Fontanella (Costur)

    Simposi Internacional “Patrimoni com ben comú”. Còrdova
    Al desembre, el projecte Patrimoni – PEU va participar en el Simposi Internacional “Patrimoni com ben comú” que va reunir diferents especialistes amb una àmplia experiència en el patrimoni i la cultura. En aquest Simposi, Patrimoni – PEU va estar present compartint el projecte com a espai de relació entre institucions (Universitat, governs provincials i autonòmics) i el territori.
    Web del simposi

    Reunió anual de la Xarxa de la Convenció de Faro a Bordeus (França)

    Per a acabar 2018, Patrimoni – PEU va participar en la reunió anual de la Xarxa de la Convenció de Faro a Bordeus. En aquesta trobada es van donar cita diferents representants de comunitats patrimonials europees amb l'objectiu d'establir les línies principals del pla de desenvolupament dels pròxims anys. Durant aquesta reunió es va presentar un primer esborrany de la publicació “Persones, llocs, històries” que reuneix el projecte desenvolupat en 2018 en el marc de la Convenció de Faro i l'Any Europeu del Patrimoni Cultural i que ha estat coordinat per Patrimoni - PEU per a analitzar el concepte de patrimoni cultural de manera col·laborativa.

     

  • El pròxim 15 de juny tindrà lloc la Visita Tècnica de Proximitat del PEU per a conèixer el projecte de la Reial Fàbrica de Ceràmica de L'Alcora (Castelló) i la seva dimensió territorial.

    Les visites tècniques es dirigeixen a la xarxa del PEU (xarxa tècnica, grups locals del Programa d'Acompanyament, amics i amigues del PEU i persones interessades). Els principals objectius d'aquestes visites són enfortir la xarxa del Programa d'Extensió Universitària, conèixer en profunditat projectes patrimonials i la seva dimensió cultural, patrimonial, social o educativa i desenvolupar espais col·laboratius per a la reflexió i l'anàlisi de projectes i activitats en curs.

    La Reial Fàbrica de Pisa i Porcellana del Comte d'Aranda de L'Alcora amb origen de 1727, és un conjunt amb un gran passat industrial vinculat al món de la ceràmica, un passat que traspassa el seu àmbit local i provincial, sent de gran importància la seva producció no només a nivell estatal sinó també internacional.

    Aquest gran conjunt és de propietat municipal des de 2017 i des d'aquest moment s'ha estat treballant en la seva recuperació i revaloració, realitzant projectes de rehabilitació d'algunes de les seves parts i estant actualment en redacció el seu Pla Director. A més, de manera paral·lela, s'està fent un gran treball educatiu i divulgatiu mitjançant un projecte que engloba a la comunitat educativa. El seu element central és la Real Fàbrica.

    Un conjunt que ha estat declarat Bé d'Interès Cultural que uneix patrimoni, història, indústria i sobretot persones.

    La visita tècnica
    La visita s'iniciarà en el municipi de L'Alcora on coneixerem la Reial Fàbrica del Comte d'Aranda i el seu projecte de rehabilitació, recuperació i revaloració amb la participació de les comunitats educatives comarcals. En aquesta primera part de la visita coneixerem també el projecte i proposta museològica i educativa del Museu de la Ceràmica de L'Alcora.

    Per a analitzar la dimensió territorial de la Reial Fàbrica, la segona part d'aquesta visita tècnica es trasllada a la pròxima població de Costur on l'Associació Cultural La Fontanella ha preparat un col·loqui sobre la pedra en sec en el qual el Grup El Cantal d'Altura ens presentarà el seu projecte comunitari de recuperació i socialització d'elements patrimonials realitzats amb aquesta tècnica constructiva.

    Programa i horari previst:
    Part 1. L'Alcora
    10.00 h. Arribada a L'Alcora (lloc per determinar) i esmorzar.
    11.00 h. Visita a la Reial Fàbrica de Pisa i Porcellana del Comte d'Aranda de L'Alcora. Anàlisi del projecte de rehabilitació, recuperació i revaloració.
    14.00 h. Dinar (lloc per determinar)
    16.00 h. Visita al Museu de Ceràmica
    17.30 h. Trasllat a Costur (cadascú en el seu cotxe)

    Part 2. Costur
    18.00 h. Visita als “Pous de Costur”
    18.30 h. Col·loqui amb l'A. C. El Cantal d'Altura
    20.00 h. Final de la visita

    Inscripció
    La inscripció a aquesta activitat comença dilluns 3 de juny y romandrà oberta fins al DIJOUS 13 DE JUNY.

    Us deixem l'enllaç a la inscripció

    Les visites tècniques es dirigeixen a la xarxa del PEU (xarxa tècnica, grups locals del Programa d'Acompanyament, amics i amigues del PEU i persones interessades). Les persones interessades que no formin part de la xarxa del PEU hauran de justificar la seva participació en aquesta activitat.

    Cost de l'activitat
    Aquesta activitat és gratuïta. No inclou el transport (cadascú haurà de utilitzar el seu propi vehicle), l'esmorzar o el menjar. El menjar serà a L'Alcora i buscarem un menú d'un preu entre 12-15 euros.

    Recomanacions
    Recomanem que les persones interessades portin aigua, calçat còmode i algun tipus de capell o barret per a protegir-se del sol.

    Agraïments
    Volem donar les gràcies al personal del Museu de Ceràmica de L'Alcora i a l'equip que està desenvolupant el Pla Director de la Reial Fàbrica. També volem agrair als representants del col·legi de L'Alcora per la seva participació, al Grup de Costur - A. de C. La Fontanella i a l'A. C. El Cantal d'Altura per la seva participació.

    Imatges: Diana Sánchez

  • El próximo 15 de junio tendrá lugar la Visita Técnica de Proximidad del PEU para conocer el proyecto de la Real Fábrica de Cerámica de L’Alcora (Castellón) y su dimensión territorial.

    Las visitas técnicas se dirigen a la red del PEU (red técnica, grupos locales del Programa de Acompañamiento, amigos y amigas del PEU y personas interesadas). Los principales objetivos de estas visitas son fortalecer la red del Programa de Extensión Universitaria, conocer en profundidad proyectos patrimoniales y su dimensión cultural, patrimonial, social o educativa y desarrollar espacios colaborativos para la reflexión y el análisis de proyectos y actividades en curso.

    La Real Fábrica de Loza y Porcelana del Conde de Aranda de L’Alcora con origen de 1727, es un conjunto con un gran pasado industrial vinculado al mundo de la cerámica, un pasado que traspasa su ámbito local y provincial, siendo de gran importancia su producción no solo a nivel estatal sino también internacional.

    Este gran conjunto es de propiedad municipal desde 2017 y desde ese momento se ha estado trabajando en su recuperación y revalorización, realizando proyectos de rehabilitación de algunas de sus partes y estando actualmente en redacción su Plan Director. Además, de manera paralela, se está realizando un gran trabajo educativo y divulgativo mediante un proyecto que engloba a la comunidad educativa. Su elemento central es la Real Fábrica.

    Un conjunto que ha sido declarado Bien de Interés Cultural que une patrimonio, historia, industria y sobre todo personas.

    La visita técnica
    La visita se iniciará en el municipio de L’Alcora donde conoceremos la Real Fábrica del Conde de Aranda y su proyecto de rehabilitación, recuperación y revalorización con la participación de las comunidades educativas comarcales. En esta primera parte de la visita conoceremos también el proyecto y propuesta museológica y educativa del Museo de la Cerámica de L’Alcora.

    Para analizar la dimensión territorial de la Real Fábrica, la segunda parte de esta visita técnica se traslada a la cercana población de Costur donde la Asociación Cultural La Fontanella ha preparado un coloquio sobre la piedra en seco en el que el Grupo El Cantal de Altura nos presentará su proyecto comunitario de recuperación y socialización de elementos patrimoniales realizados con esta técnica constructiva.

    Programa y horario previsto:
    Parte 1. L’Alcora
    10.00 h. Llegada a L’Alcora (lugar por determinar) y almuerzo.
    11.00 h. Visita a la Real Fábrica de Loza y Porcelana del Conde de Aranda de L’Alcora. Análisis del proyecto de rehabilitación, recuperación y revalorización.
    14.00 h. Comida (lugar por determinar)
    16.00 h. Visita al Museu de Ceràmica
    17.30 h. Traslado a Costur

    Parte 2. Costur
    18.00 h. Visita a los “Pous de Costur”
    18.30 h. Coloquio con la A.C. El Cantal de Altura
    20.00 h. Final de la visita

    Inscripción
    La inscripción a esta actividad permanecerá abierta hasta el JUEVES 13 DE JUNIO.

    Os dejamos el enlace a la inscripción

    Las visitas técnicas se dirigen a la red del PEU (red técnica, grupos locales del Programa de Acompañamiento, amigos y amigas del PEU y personas interesadas). Las personas interesadas que no formen parte de la red del PEU deberán justificar su participación en esta actividad.

    Coste de la actividad
    Esta actividad es gratuita. No incluye el transporte, el almuerzo o la comida. La comida será en L’Alcora y buscaremos un menú de un precio entre 12-15 euros.

    Recomendaciones
    Recomendamos que las personas interesadas traigan agua, calzado cómodo y algún tipo de gorro o sombrero para protegerse del sol.

    Agradecimientos
    Queremos dar las gracias al personal del Museo de Ceràmica de L’Alcora y al equipo que está desarrollando el Plan Director de la Real Fábrica. También queremos agradecer a los representantes del colegio de L’Alcora por su participación, al Grupo de Costur - A.C. La Fontanella y a la A.C. El Cantal de Altura por su participación.

    Fotos: Diana Sánchez

  • Costur va acollir el passat dia 6 de juny la XVII Mostra Cultural de l'Alcalatén que va tindre com a eix central l'Aprofitament de l'aigua. Junt amb la localitat amfitriona van participar Figueroles, l'Alcora, la Foia, Llucena, les Useres, Xodos i Benafigos.

    costur1 paraguas

    Un paraigua cap per avall va ser el símbol utilitzat per l'AC La Fontanella per identificar el recorregut "L'Aprofitament de l'aigua" que començava al llavador públic i arribava al pous del Poble. Al llarg de l’itinerari es podia gaudir de diferents formes de recollir i aprofitar l’aigua, tot barrejant de forma natural les antigues tradicions amb les noves. El llavador, l'abeurador i les basses, botes d'aigua, bosses d'aigua, aquarel•les, canterelles, saferos, cànters, marraixes, tines i poals; caragols, la rambla i molts paraigües.

     costur3 lluvia reciclada

    També es van poder visitar exposicions en locals, com la del Museu de Ceràmica de l'Alcora, les pintures de Vidal Serrulla o una cuina tradicional amb tota la família. I al carrer, les pintures de Laurentino Martí i Jean Vilar, tots dos nascuts a Costur, juntament amb un grup d'artistes locals i amics; l’exposició comarcal al voltant de l’aigua; i a les eres, la burra i els canyissos de figues seques, un preciós mirador encarat el pla de les Useres, Cabanes i Vilafamés; una pluja de ceràmica en un racó idíl•lic i, si hom arribava al pou del Poble, podia tastar un refrescant granissat de poliol com premi.

    costur4 exposicion comarcal

    A banda de l’itinerari, les exposicions i el mercat tradicional, el poble es va omplir també d’actuacions al carrer i a l’església. L’acte més matiner va ser la inauguració de la jornada amb el lliurament de la Clau de la Mostra i el cant de l'albada dedicada a l'aigua, amb la qual es va recuperar una tradició perduda l’any 1940. Les rentadores del Betlem de Costur van representar una escena costumista al llavador i a continuació es va fer una visita guiada a la font del Poble, que va acabar amb la demostració magistral de l’aquarel•lista costurenc Laurentino Martí.

    costur5 bailes a la plaza

    El Grup de Dolçainers i Tabaleters de l'Alcalatén va recórrer diverses vegades els carrers costurencs i també van actuar , el Grup de Cambra de l'Escola de Música Vicent Serrano Gil, de l'Alcora, la Rondalla Jove de l'AC de Llucena i la 'Ronda Villa de Lucena'. El folklore comarcal va anar a càrrec del grup de Danses la Font d'Aixart i la Rondalla l'Alcalatén de l'Alcora; la Rondalla Els Kimbol’s de Figueroles; el grup de Danses l'Ullal, acompanyat per la Unió Musical Santa Cecília de les Useres; el Grup Folklòric la Perla de la Muntanya de Llucena i el grup de danses La Fontanella de Costur. La jornada es va rematar amb un “bureo” a la plaça Major de Costur.

    costur6 mirador

    Enllaç a la notícia en el blog del Grup d'Estudi del Patrimoni de Costur

  • Costur acogió el pasado día 6 de junio la XVII Mostra Cultural del Alcalatén que tuvo como eje central el Aprovechamiento del agua. Junto con la localidad anfitriona participaron Figueroles, L’Alcora, la Foia, Lucena del Cid, les Useres, Xodos y Benafigos.

    costur1 paraguas

    Un paraguas cabeza abajo fue el símbolo utilizado por el AC La Fontanella para identificar el recorrido "El Aprovechamiento del agua" que empezaba en el lavador público y llegaba a los pozos del pueblo. A lo largo del itinerario se podía disfrutar de diferentes formas de recoger y aprovechar el agua, mezclando de forma natural las antiguas tradiciones con las nuevas. El lavador, el abrevador y las balsas, botas de agua, bolsas de agua, acuarelas, cántaros, garrafas, tinas y cubos; caracoles, la rambla y muchos paraguas.

    costur3 lluvia reciclada

    También se pudieron visitar exposiciones en locales, como la del Museo de Cerámica de l'Alcora, las pinturas de Vidal Serrulla o una cocina tradicional con toda la familia. Y en la calle, las pinturas de Laurentino Martí y Jean Vilar, los dos nacidos en Costur, junto con un grupo de artistas locales y amigos; la exposición comarcal alrededor del agua; y a las eras, la burra y los cañizos de higos secos, un precioso mirador encarado al llano de Les Useres, Cabanes y Vilafamés; una lluvia de cerámica en un rincón idílico y, si se llegaba al pozo del Pueblo, se podía probar un refrescante granizado de poleo como premio.

    costur4 exposicion comarcal

    Además del itinerario, las exposiciones y el mercado tradicional, el pueblo se llenó también de actuaciones a la calle y en la iglesia. El acto más temprano fue la inauguración de la jornada con la entrega de la Llave de la Mostra y el canto de la albada dedicada al agua, con la que se recuperó una tradición perdida en 1940. Las lavadoras del Belén de Costur representaron una escena costumbrista en el lavador y a continuación se hizo una visita guiada a la Fuente del Pueblo, que acabó con la demostración magistral de la acuarelista de Costur Laurentino Martí.

    costur5 bailes a la plaza

    El Grupo de Dolçainers y Tabaleters de l'Alcalatén recorrió varias veces las calles de Costur y también actuaron, el Grupo de Cámara de la Escuela de Música Vicent Serrano Gil, de l'Alcora, la Rondalla Joven de la AC de Lucena del Cid y la 'Ronda Villa de LLucena'. El folclore comarcal fue a cargo del grupo de Danzas la “Font d’Aixart y la Rondalla l'Alcalatén de l'Alcora; la Rondalla Los Kimbol’s de Figueroles; el grupo de Danzas l’Ullal, acompañado por la Unión Musical Santa Cecília de les Useres; el Grupo Folclórico la Perla de la Montaña de Lucena del Cid y el grupo de danzas La Fontanella de Costur. La jornada se remató con un “bureo” en la plaza Mayor de Costur.

    costur6 mirador

     

    Enlace a la noticia en el blog del Grup d'Estudi del Patrimoni de Costur

  • Esta primera semana de julio, el Grup d’Estudi del Patrimoni de Costur nos hemos reunido con Angel  Portoles, como tutor nuestro, para realizar la evaluación de la XVII Mostra Cultural de l’Alcaltén, que ha sido el tema de las tutorías llevadas a cabo durante todo el año. Teníamos por delante el difícil objetivo de revalorizar la Mostra, de conseguir que el público acudiera y disfrutara de una Mostra  diferente y al mismo tiempo conservar la idea original por la cual surge: Mostrar la comarca del Alcalatén al exterior, su historia, sus orígenes, sus gentes…

    IMG 20150706 195553

    Para realizar la valoración, decidimos buscar una serie de indicadores que nos ayuden a ser objetivos y cuantificar los resultados. Luego vendrá una segunda parte en la tendremos en cuenta la parte más cualitativa/sentimental. Repasamos la actuación de la Asociación cultural, de la gente del pueblo, de las instituciones, del resto de pueblos de la comarca. Entramos en detalles sobre exposiciones, colaboradores, programa, visitantes…

    Y con todo ello el resultado es muy positivo. Hemos conseguido cumplir los objetivos que nos habíamos propuesto, la Asociación Cultural ha salido reforzada de la actividad y las sensaciones en la Coordinadora son muy buenas. También tenemos un listado de los puntos a mejorar para nuestra próxima cita con la Mostra Cultural. El año que viene nos vemos en Alcora.

  • El agua en el término de Costur siempre ha sido un bien escaso y su aprovechamiento, un elemento importante en la vida de sus habitantes. Las huertas han formado parte de la cultura de la supervivencia y las normas que regulaban quién regaba, cuándo y la cantidad que le correspondía a cada uno era básico. En el Mas d’Avall (Costur) se conserva un documento del año 1770 donde quedan reflejadas las normas de riego de su fuente. El Grupo Patrimoni de Costur está haciendo un estudio en torno a este documento. El material que presentamos a continuación muestra, de forma esquemática, los objetivos, contenido y conclusiones a los que hemos llegado hasta el momento actual, ya que continuamos trabajando en esta cuestión.

    En septiembre de 2014 participamos en el Congreso Internacional sobre Regadío “Irrigación, Sociedad y Territorio. Tributo a Thomas F. Glick” que se celebró en Valencia en septiembre de 2014. Este congreso reunió expertos en los regadíos tradicionales con la finalidad de reflexionar sobre el pasado, el presente y el futuro de estos espacios. El Congreso fue concebido como un homenaje al profesor Thomas F. Glick, cuyos trabajos han significado una contribución esencial al estudio histórico de los regadíos, así como un estímulo permanente para el reconocimiento y protección de este patrimonio socioambiental.

    El texto y las fotografías que siguen son el contenido del póster que presentamos en Valencia y que Rosa y Fran, en representación del Grupo Patrimonio de Costur, pudieron ampliar a todos los que estuvieron interesados en conocer con más detalle la forma de riego del Mas d’Avall.

    01 costur mv7

    Escritura de reparto de agua del Mas d'Avall

    1. Introducción

    La fuente del Mas d’Avall está en el término municipal de Costur, un pueblo de 550 habitantes situado en la comarca de El Alcalatén (Castellón de la Plana).

    Costur siempre se ha caracterizado por la falta de lluvia, con grandes épocas de sequía, lo cual obligó a repartir por turnos el agua recogida en las balsas de riego, especialmente en épocas estivales.

    El año 1770, los regantes de la fuente del Mas d’Avall adoptaran ante notario unos acuerdos titulados “Escritura de arreglo y reparto de aguas de la Fuente de las Masías de Costur de abajo” para gestionar el agua en sus huertas durante épocas de escasez. Estas huertas, dedicadas al autoconsumo, han contribuido con su producción alimentaria a la pervivencia del pueblo.

    02 costur mv7

    Balsa del Mas d'Avall

    2. Objetivos

    Los objetivos de nuestro proyecto son:

    - Valorar la organización cívica que tuvieron los propios regantes al ratificar en 1770 el acuerdo existente antiguamente.
    - Dar a conocer la efectividad de este acuerdo para la gestión y sostenibilidad de las huertas que permiten obtener alimentos locales para autoconsumo.
    - Analizar comparativamente las normas escritas en 1770 y las usadas en la actualidad.
    - Recopilar el vocabulario específico de este proceso de riego.
    - Transmitir a las nuevas generaciones, desvinculadas de la cultura de la huerta y del regadío, la importancia que representan las normas de riego como patrimonio social económico y cultural.
    - Evidenciar el momento crítico actual de la huerta por el abandono de los sistemas tradicionales de cultivo y de autoconsumo.

    03 costur mv7

    Huertas del Mas d'Avall

    3. Metodología

    La metodología utilizada en esta investigación se ha basado en la consulta, estudio y aproximación a todo tipo de fuentes relacionadas con nuestro objeto de estudio:

    - Análisis del documento Acta Notarial de 1770.
    - Revisión bibliográfica del tema.
    - Documentación fotográfica del proceso de riego actual.
    - Entrevistas con regantes actuales.
    - Estudio de la evolución del número de regantes en relación con la superficie de huerta.

    04 costur mv7

    Preparación de las partes (bandes) de la caña

    4. Resultados

    En el estudio del sistema de riego del Mas d’Avall se ha constatado la importancia del documento manuscrito, ya que los acuerdos continúan siendo válidos y efectivos en la actualidad. El agua se reparte en turnos de 17 días, siguiendo la orden establecida, en turnos de mañana y tarde; el acequiero, que es elegido entre los regantes anualmente, es el encargado de velar por las normas de riego, el mantenimiento de la balsa y las acequias.

    Existen unos usos no referidos en este documento pero que son seguidos por todos los regantes en la actualidad para el reparto del agua, que consisten en la colocación de una caña vertical dentro de la balsa para marcar el nivel del agua almacenada en 12 horas. A partir de aquí, con hilos, se marcan las partes (bandes) (partes que marcan el cambio de regante). Las partes se pueden subdividir según los derechos de agua de los regantes, y son diferentes en cada turno. El último en regar en un turno será el primero en el siguiente turno, y así sucesivamente.

    Hemos comprobado que a lo largo de los años se ha producido un aumento del número de regantes (por herencia) con la misma superficie de cultivo (aproximadamente, 1,3 hectáreas) lo que obliga a repartir las huertas y aumentar los minifundios. En 1770 había 34 particiones de agua, actualmente hay 174.

    Por último, el uso de la lengua común a todos los regantes, el valenciano, asegura la conservación del vocabulario específico de todo el proceso de riego.

    05 costur mv7

    El reparto del agua

    5. Conclusiones

    Los 244 años de uso de los acuerdos han sido útiles para el eficaz reparto de un bien escaso y son un legado que hay que transmitir a las futuras generaciones.

    Los acuerdos que gestionan la forma de organizar el riego son fundamentales para la pervivencia de una cultura de cultivo tradicional local, con técnicas propias, variedad de semillas adaptadas al medio y alimentos de temporada, que constituye un patrimonio histórico, económico y cultural de gran importancia.

    Esperamos que el actual aumento de sensibilidad por apreciar el paisaje humano incluya las huertas como sinónimo de un pueblo vivo y, al mismo tiempo que el actual crisis financiera y el paro industrial, puedan constituir una oportunidad por revalorizar el patrimonio que supone tener alimentos propios para el autoconsumo. Actualmente se da una desvinculación de la cultura de la huerta y el regadío que compromete la continuidad del sistema. Las huertas están gestionadas por personas de más de 50 años, siendo la incorporación de regantes jóvenes lenta y escasa.

    06 costur mv7

    Las huertas

    6. Referencias

    Arxiu Municipal de l’Alcora. Fons de Protocols Notarials (AMA/FPN). Protocol de Cristóbal Tarragó. Any 1770. Caixa 21, llibre 51, pàgina 54.
    Porcar, A i Garcia, J.V. (2002): Al nostre país o no plou o plou massa. Un mal endèmic de la nostra terra (I): La Fontanella. Revista de l’Associació Cultural la Fontanella. 10: 12-13 ,11: 12.
    Ribés Pallarés, J.M. (2007). “Aproximació a la toponímia urbana de Costur”. En Actes de la I Jornada d’Onomàstica. Sant Mateu 2006. Acadèmia Valenciana de la Llengua. València.
    Ribés Pallarés, J.M. (2011). "El repartiment de l’aigua de reg a les hortes de Costur (l’Alcalatén)". En L’agricultura tradicional (I). El regadiu. Ponències i comunicacions. Jornades de Cultura Popular de Castelló (2009). Col•lecció Monografies de l’Institut d’Etnografia i Cultura Popular. Servei de Publicacions de l’Ajuntament de Castelló de la Plana. Castelló. pp. 117-128.


    Grup d’estudi del patrimoni de Costur

  • L’aigua al terme de Costur sempre ha sigut un bé escàs i el seu aprofitament, un element important en la vida dels seus habitants. Les hortes han estat part de la cultura de la supervivència i les normes que regulaven qui regava, quan i la quantitat que li corresponia a cadascú era bàsic. Al Mas d’Avall (Costur) es conserva un document de l’any 1770 on queden reflectides les normes de reg de la seua font. El Grup Patrimoni de Costur està fent un estudi al voltant d’aquest document. El material que presentem a continuació mostra, de forma esquemàtica, els objectius, contingut i conclusions als quals hem arribat fins al moment actual, ja que continuem treballant en aquesta qüestió.

    En setembre de 2014 vam participar en el Congrés Internacional sobre Regadiu “Irrigació, Societat i Territori. Tribut a Thomas F. Glick” que es va celebrar a València al setembre de 2014. Aquest congrés va reunir experts en els regadius tradicionals amb la finalitat de reflexionar sobre el passat, el present i el futur d’aquests espais. El Congrés va ser concebut com un homenatge al professor Thomas F. Glick, els treballs del qual han sigut una contribució essencial a l’estudi històric dels regadius, així com un estímul permanent per al reconeixement i protecció d’aquest patrimoni socioambiental.

    L’escrit i les fotografies que segueixen són el contingut del pòster que vam presentar a València i que Rosa i Fran, en representació del Grup Patrimoni de Costur, van poder ampliar a tots els que van estar interessats a conèixer amb més detall la forma de reg del Mas d’Avall.

    01 costur mv7

    Escritura de repartiment d'aigua del Mas d'Avall

    1. Introducció

    La font del Mas d’Avall està en el terme municipal de Costur, un poble de 550 habitants situat a la comarca de l’Alcalatén (Castelló de la Plana).

    Costur sempre s’ha caracteritzat per la falta de pluja, amb grans èpoques de sequera, la qual cosa va obligar a repartir per torns l’aigua recollida a les basses de reg, especialment en èpoques estivals.

    L’any 1770, els regants de la font del Mas d’Avall van adoptar davant notari uns acords titulats “Escritura de arreglo y reparto de aguas de la Fuente de las Masías de Costur de abajo” per gestionar l’aigua en les seues hortes durant èpoques d’escassetat. Aquestes hortes, dedicades a l’autoconsum, han contribuït amb la seua producció alimentària a la pervivència del poble.

    02 costur mv7

    Bassa del Mas d'Avall

    2. Objectius

    Els objectius del nostre projecte són:

    - Valorar l’organització cívica que van tenir els regants per ratificar el 1770 l’acord existent des d’antic.
    - Donar a conèixer l’efectivitat d’aquest acord per a la gestió i sostenibilitat de les hortes que permeten obtenir aliments locals per a autoconsum.
    - Analitzar comparativament les normes escrites en 1770 i les usades en l’actualitat.
    - Recopilar el vocabulari específic d’aquest procés de reg.
    - Transmetre a les noves generacions, desvinculades de la cultura de l’horta i del regadiu, la importància que representen les normes de reg com a patrimoni social econòmic i cultural.
    - Evidenciar el moment crític actual de l’horta per l’abandonament dels sistemes tradicionals de cultiu i d’autoconsum.

    03 costur mv7

    Hortes del Mas d'Avall

    3. Metodologia

    La metodologia utilitzada en aquesta investigació ha estat basada en la consulta, estudi i aproximació a tot tipus de fonts relacionades amb el nostre objecte d’estudi:

    - Anàlisi del document Acta Notarial del 1770.
    - Revisió bibliogràfica del tema.
    - Documentació fotogràfica del procés de reg actual.
    - Entrevistes amb regants actuals.
    - Estudi de l’evolució del nombre de regants en relació a la superfície d’horta.

    04 costur mv7

    Preparació de les bandes de la canya

    4. Resultats

    En l’estudi del sistema de reg del Mas d’Avall s’ha constatat la importància del document manuscrit, ja que els acords continuen sent vàlids i efectius en l’actualitat. L’aigua es reparteix en torns de 17 dies, seguint l’ordre establert, en torns de matí i vesprada; el sequier, que és elegit entre els regants anualment, és l’encarregat de vetllar per les normes de reg, el manteniment de la bassa i les séquies.

    Hi ha uns usos no referits en aquest document però que són seguits per tots els regants en l’actualitat per al repartiment de l’aigua, que consisteixen en la col•locació d’una canya vertical dins de la bassa per marcar el nivell de l’aigua emmagatzemada en 12 hores. A partir d’ací, amb fils, es fan les bandes (parts que marquen el canvi de regant). Les bandes es poden subdividir segons els drets d’aigua dels regants, i són diferents en cada torn. L’últim a regar en un torn serà el primer en el següent torn, i així successivament.

    Hem comprovat que al llarg dels anys s’ha produït un augment del nombre de regants (per herència) amb la mateixa superfície de cultiu (aproximadament, 1,3 hectàrees) que obliga a repartir les hortes i augmentar els minifundis. En 1770 hi havia 34 particions d’aigua, actualment hi ha 174.

    Per últim, l’ús de la llengua comuna a tots els regants, el valencià, assegura la conservació del vocabulari específic de tot el procés de reg.

    05 costur mv7

    El repartiment de l'aigua

    5. Conclusions

    Els 244 anys d’ús dels acords han estat útils per a l’eficaç repartiment d’un bé escàs i són un llegat que cal transmetre a les futures generacions.

    Els acords que gestionen la forma d’organitzar el reg són fonamentals per a la pervivència d’una cultura de cultiu tradicional local, amb tècniques pròpies, varietat de llavors adaptades al medi i aliments de temporada, que constitueix un patrimoni històric, econòmic i cultural de gran importància.

    Esperem que l’actual augment de sensibilitat per apreciar el paisatge humà incloga les hortes com a sinònim d’un poble viu i, al mateix temps que l’actual crisi financera i l’atur industrial, puguen constituir una oportunitat per revaloritzar el patrimoni que suposa tenir aliments propis per a l’autoconsum. Actualment hi ha una desvinculació de la cultura de l’horta i el regadiu que compromet la continuïtat del sistema. Les hortes estan gestionades per persones de més de 50 anys, sent la incorporació de regants joves lenta i escassa.

    06 costur mv7

    Les hortes

    6. Referències

    Arxiu Municipal de l’Alcora. Fons de Protocols Notarials (AMA/FPN). Protocol de Cristóbal Tarragó. Any 1770. Caixa 21, llibre 51, pàgina 54.
    Porcar, A i Garcia, J.V. (2002): Al nostre país o no plou o plou massa. Un mal endèmic de la nostra terra (I): La Fontanella. Revista de l’Associació Cultural la Fontanella. 10: 12-13 ,11: 12.
    Ribés Pallarés, J.M. (2007). “Aproximació a la toponímia urbana de Costur”. En Actes de la I Jornada d’Onomàstica. Sant Mateu 2006. Acadèmia Valenciana de la Llengua. València.
    Ribés Pallarés, J.M. (2011). "El repartiment de l’aigua de reg a les hortes de Costur (l’Alcalatén)". En L’agricultura tradicional (I). El regadiu. Ponències i comunicacions. Jornades de Cultura Popular de Castelló (2009). Col•lecció Monografies de l’Institut d’Etnografia i Cultura Popular. Servei de Publicacions de l’Ajuntament de Castelló de la Plana. Castelló. pp. 117-128.

    Grup d’estudi del patrimoni de Costur

  • L’Alcalatén és una comarca de la província de Castelló. L’actual demarcació comprèn els pobles que formaven part de l’antiga Tinença de l’Alcalatén (l’Alcora, Costur, Figueroles, Llucena, les Useres i Xodos) i tres localitats de l’antiga Setena de Culla (Atzeneta del Maestrat, Bena gos i Vistabella del Maestrat), té com a capital comarcal la localitat de l’Alcora.

    La Mostra Cultural de l’Alcalatén és la cita anual que els pobles d’aquesta comarca tenen per a retrobar-se amb les tradicions més arrelades: la gastronomia i els dolços típics, els balls i les músiques, les indumentàries i eines tradicionals, etc. Un dia intens per a compartir i donar a conèixer la cultura d’aquests pobles, a través d’un mercat artesanal, d’exposicions i d’altres activitats que cada any coordina un poble diferent i que s’organitzen a través de la Coordinadora d’Associacions de l’Alcalatén. Els pobles que hi participen són: Llucena, Costur, Figueroles, l’Alcora, la Foia, les Useres, Benafigos i Xodos.

    Enllaç article

  • El Alcalatén es una comarca de la provincia de Castellón. La actual demarcación comprende los pueblos que formaban parte de la antigua Tinença de l’Alcalatén (Alcora, Costur, Figueroles, Llucena del Cid, Useres y Xodos) y tres localidades de la antigua Setena de Culla (Atzaneta, Benafigos y Vistabelle del Maestrat), tiene como capital comarcal la localidad de Alcora.

    La Muestra Cultural del Alcalatén es la cita anual que los pueblos de esta comarca tienen para reencontrarse con las tradiciones más arraigadas: la gastronomía y los dulces típicos, los bailes y las músicas, las indumentarias y herramientas tradicionales, etc. Un día intenso para compartir y dar a conocer la cultura de estos pueblos, a través de un mercado artesanal, de exposiciones y otras actividades que cada año coordina un pueblo diferente y que se organizan a través de la Coordinadora de Asociaciones del Alcalatén. Los pueblos que participan son: Lucena del Cid, Costur, Figueroles, Alcora, la Foia, Useras, Benafigos y Chodos.

    Enlace artículo

  • El Grup d’Estudi del Patrimoni de Costur, de la Associació Cultural la Fontanella, seguimos trabajando en el proyecto El aprovechamiento del agua en el término de Costur. Con la actividad «Las texturas de mi pueblo» hemos querido acercar los escolares al patrimonio rural en general y concretamente al relacionado con el agua de una manera lúdica y creativa.

    Enlace artículo

  • El Grup d’Estudi del Patrimoni de Costur, de l’Associació Cultural la Fontanella, seguim treballant en el projecte L’aprofitament de l’aigua al terme de Costur i amb l’activitat «Les textures del meu poble» hem volgut apropar els escolars al patrimoni rural en general i concretament al relacionat amb l’aigua, d’una manera lúdica i creativa.

    Enllaç article

  • Si passeges pel terme municipal de Costur segur que et crida l'atenció les parets construïdes amb Pedra en Sec que pots trobar en els vessants de totes les muntanyes que ens envolten.

    paredadors

    Els nostres avantpassats, per poder aprofitar el terreny muntanyós que tenim a Costur i treure partit mitjançant l'agricultura, van haver de treballar consolidant petits bancals amb parets construïdes amb pedra en sec. Aquestes parets era imprescindible conservar-les en bon estat.

    Teniu tot l'article en el blog del Grup d’estudi del Patrimoni de Costur amb una selecció d'imatges molt interessant d'aquest treball tradicional:

    Paredadors, conservadors del Patrimoni

  • Si paseas por el término municipal de Costur seguro que te llama la atención las paredes construidas con Piedra en Seco que puedes encontrar en las vertientes de todas las montañas que nos rodean.

    paredadors

    Nuestros antepasados, para poder aprovechar el terreno montañoso que tenemos en Costur y sacar partido mediante la agricultura, tuvieron que trabajar consolidando pequeños bancales con paredes construidas con piedra en seco. Estas paredes era imprescindible conservarlas en buen estado.

    Tenéis todo el artículo en el blog del Grupo de estudio del Patrimoni de Costur con una selección de imágenes muy interesante de este trabajo tradicional:

    Paredadors, conservadors del Patrimoni

  • El pasado 24 de octubre de 2016, los niños y niñas del Colegio Público de Infantil y Primaria de Costur realizaron la actividad de educación patrimonial titulada “Texturas de mi pueblo: Costur”. Esta jornada es iniciativa del Grupo de Patrimoni de Costur, la colaboración del Museu de Ceràmica de l’Alcora y el acompañamiento de Patrimoni-PEU.

    40 costur2016

    A lo largo de todo este día tan especial, los niños y niñas conocieron, acompañados por el Grupo de Costur, su patrimonio y realizaron el taller “Cazadores de texturas”.

    Os presentamos el vídeo que recoge esta jornada de educación patrimonial. Esperamos que os guste.

    Noticias relacionadas:
    Exposición “Texturas de mi pueblo, Costur. Disfrutamos del patrimonio con todos los sentidos”

    Sintiendo nuestro patrimonio. Imágenes de la jornada de educación patrimonial “Texturas de mi pueblo – Costur”

    Texturas de mi pueblo-Costur. Disfrutamos del patrimonio con todos los sentidos