Comunidades patrimoniales

  • Presentem les aportacions realitzades en twitter sobre l'eix territori del projecte col·laboratiu del que entenem com a Comunitat Patrimonial i que ens serviran per a completar aquest bloc.

    comunidadesciep mosaico territorio

    El territori d'una Comunitat patrimonial és aquell que els integrants d'aquesta entenen com a seu. L'espai dins del qual es reconeixen i al que pertany el patrimoni amb el qual es senten identificats. L'espai físic que acull elements patrimonials dels quals sorgeixen identitats emocionals comunes adscrites a aqueix entorn: l'escenari, el tauler de joc, l'espai físic o digital però, sobretot, el joc de les emocions, el terreny de l'afectiu.

    El territori modela a les cultures que, al mateix temps, ho modelen, creant un diàleg i vincles de pertinença. El territori és l'estructura. És l'intercanvi i interacció entre subjectes, objectes, idees, sensacions, emocions. És l'aprofitament de recursos, és compromís i cooperació. És d'on venim i cap a on anem. Origen i destinació. Causa i conseqüència.

    Notícia relacionada: Què significa per a tu la paraula territori dins d'una comunitat patrimonial? Bloc 2 #comunidadesciep

    Com puc participar en #comunidadesciep?
    Afegint els teus comentaris a les notícies publicades i participant en les trobades tuiteres que realitzem. Envia'ns un correu electrònic a Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo. amb l'assumpte “Comunidadesciep” i indicant el teu nom i cognoms per a poder incorporar-ho al fitxer de col·laboradors i que així et puga arribar tota la informació.

    El projecte col·laboratiu “#Comunidadesciep” sorgeix en l'III Congrés Internacional d'Educació Patrimonial – CIEP3 i és una col·laboració oberta entre tots els participants, el projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló i l'Observatori d'Educació Patrimonial d'Espanya (OEPE).

    #comunidadesciep

  • Presentamos las aportaciones realizadas en twitter sobre el eje territorio del proyecto colaborativo de lo que entendemos como Comunidad Patrimonial y que nos servirán para completar este bloque.

    comunidadesciep mosaico territorio

    El territorio de una Comunidad patrimonial es aquel que los integrantes de ésta entienden como suyo. El espacio dentro del cual se reconocen y al que pertenece el patrimonio con el que se sienten identificados. El espacio físico que acoge elementos patrimoniales de los que surgen identidades emocionales comunes adscritas a ese entorno: el escenario, el tablero de juego, el espacio físico o digital pero, sobre todo, el juego de las emociones, el terreno de lo afectivo.

    El territorio moldea a las culturas, que a su vez lo modelan, creando un diálogo y vínculos de pertenencia. El territorio es la estructura. Es el intercambio e interacción entre sujetos, objetos, ideas, sensaciones, emociones. Es el aprovechamiento de recursos, es compromiso y cooperación. Es de dónde venimos y hacia dónde vamos. Origen y destino. Causa y consecuencia.

    Noticia relacionada: ¿Qué significa para ti la palabra territorio dentro de una comunidad patrimonial? Bloque 2 #comunidadesciep

    ¿Cómo puedo participar en #comunidadesciep?
    Añadiendo tus comentarios a las noticias publicadas y participando en los encuentros tuiteros que realicemos. Envíanos un correo electrónico a Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo. con el asunto “Comunidadesciep” e indicando tu nombre y apellidos para poder incorporarlo al fichero de colaboradores y que así te pueda llegar toda la información.

    El proyecto “#Comunidadesciep” surge en el III Congreso Internacional de Educación Patrimonial – CIEP3 y es una colaboración abierta entre todos los participantes, el proyecto Patrimoni del Programa de Extensión Universitaria de la Universitat Jaume I de Castellón y el Observatorio de Educación Patrimonial de España (OEPE).

    #comunidadesciep

  • Presentem el document final amb les aportacions realitzades per conèixer qui som els actors en la construcció col·laborativa i oberta per aproximar-nos al concepte de “Comunitats Patrimonials”. El següent text recull les aportacions del taller “Comunitats Patrimonials” de l'III Congrés Internacional d'Educació Patrimonial d'octubre de 2016 i les aportacions dutes a terme en Twitter al text presentat.


    Qui som els actors en una comunitat patrimonial?

    Salvemos el Toblerone 2

    L'objecte fonamental de treball de la comunitat patrimonial són les persones, els actors. Sense ells no té sentit la comunitat patrimonial.

    En intentar arribar a una definició consensuada del concepte “actor” en relació a una comunitat patrimonial, resulta de gran ajuda revisar les múltiples accepcions que la RAE assenyala respecte al terme “actuar”. Entre elles destaquem entendre i penetrar en alguna cosa; posar en acció; realitzar actes lliures i conscients; produir un efecte sobre alguna cosa o algú, així com exercir funcions pròpies d'un càrrec i procedir judicialment.

    Cadascuna d'elles defineix a un tipus d'actor: aquell que s'acosta al seu patrimoni i busca conèixer-ho millor, fent-ho seu (encara que compartit); aquell que activa iniciatives destinades a la seva difusió, conservació i defensa; el que ho converteix en una eina per educar i comunicar; el que ho gestiona en el dia a dia i també, encara que no sempre estiguem d'acord amb les seves actuacions, aquell que pren decisions sobre ell a partir d'una institució administrativa.

    I és que, per més que en alguns casos ens agradaria poder prescindir de certs tipus d'actors, les comunitats patrimonials són complexos entramats en els quals actuen agents amb prioritats molt diverses. D'aquí la importància de plantejar-nos aspectes relacionats amb la legitimitat quan debatem aquest tema: qui pot decidir sobre un patrimoni concret?, qui té dret a treballar i a treure fruit d'ell?; és legítim que institucions supraterritorials prenguin decisions sobre el patrimoni local i regional?

    Els actors són els tècnics, els ciutadans que s'aproximen al patrimoni des de diferents graus o nivells de participació, els representants d'institucions, els educadors, els promotors, el públic infantil, les minories. Tots som actors amb diferents rols. La interacció entre els diferents agents permet el canvi sociocultural en un territori mitjançant diferents mètodes i emprant diversos recursos. Però, com fer perquè els membres d'una comunitat participin activament en ella?

    Des de la creença en una responsabilitat col•lectiva cap al patrimoni cultural, nosaltres apostem per un model de comunitat patrimonial on es tendeixi al fet que els ciutadans siguin cada vegada més els actors principals, mentre que les institucions romanen en un segon pla, exercint una funció de suport i acompanyament però, sense oblidar que les institucions estan formades també per ciutadans (Actors), però amb una sèrie de privilegis i responsabilitats per actuar sobre el patrimoni enfront d'altres ciutadans.

    A partir del text proposat, les aportacions realitzades en Twitter i agrupades en els hashtag “#comunidadesciep” i “#comunidadespatrimoniales” ens han portat a plantejar-nos el concepte de latència com la disponibilitat no sempre activa i en positiu cap al patrimoni. Per exemple, amb una actitud afavoridora de l'activitat. Aquest punt de partida ens ha portat a la següent pregunta: Es pot dir que els membres passius són actors? Es pot ser actor passiu?

    En una comunitat patrimonial, existeixen membres actius i membres passius. El ciutadà passiu és aquell que no s'interessa per conèixer el seu patrimoni ni s'implica en la seva conservació. Encara així, el caràcter voluntari i obert que caracteritza a una comunitat patrimonial i el fet de parlar d'un procés a mitjà i llarg termini permet que el nivell de participació pugui ser flexible. I en aquest sentit, dependrà de múltiples factors que reconfiguran i actualitzen la comunitat. Per a una bona salut de la nostra comunitat patrimonial és imprescindible deixar aquesta permeabilitat clara.

    Podria ser la passivitat també una forma d'actuació? Inicialment tot sembla indicar que no però, al mateix temps, aquesta passivitat pot derivar en actuacions sorgides des de la reacció i encaminades a incentivar i renovar la participació. Des d'aquesta lògica, els actors seran aquelles persones o col·lectius que voluntària o involuntàriament incideixen sobre una comunitat patrimonial.

    Com puc participar en #comunidadesciep?
    Afegint els teus comentaris a les notícies publicades i participant en les trobades tuiteres que realitzem. Envia'ns un correu electrònic a Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo. amb l'assumpte “Comunidadesciep” i indicant el teu nom i cognoms per a poder incorporar-ho al fitxer de col·laboradors i que així et puga arribar tota la informació.

    El projecte col·laboratiu “#Comunidadesciep” sorgeix en l'III Congrés Internacional d'Educació Patrimonial – CIEP3 i és una col·laboració oberta entre tots els participants, el projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló i l'Observatori d'Educació Patrimonial d'Espanya (OEPE).

    #comunidadesciep

    Notícia relacionada: Definició consensuada de “Comunitats patrimonials” - #comunidadesciep

    Fotografia: Salvemos El Toblerone. Cadena humana desde la estación Intermodal al Toblerone.
    Autor: Rubén. Llicència CC BY 2.0, via Wikimedia Commons

  • Presentem amb aquesta notícia l'inici del quart bloc d'anàlisi per a la definició col·laborativa de les comunitats patrimonials - #comunidadesciep. Per a aquest eix hem comptat amb la participació de Paula Jardón com a representant del grup que va tractar aquest tema en el taller “Comunitats Patrimonials” del Congrés Internacional d'Educació Patrimonial – CIEP3.

    comunidadesciep recursos mcervera

    En l'eix recursos ens plantegem quins són necessaris en el patrimoni i haurien d'estar presents quan treballem en comunitats patrimonials. Lluny de centrar-nos en els recursos econòmics o de gestió, decidim començar per la qüestió dels recursos en relació a aspectes que es troben lligats a la mateixa definició de patrimoni. Donat que el patrimoni va lligat a la noció de societat i de temps (com alguna cosa que està, que es mira i valora i es desitja conservar) el primer recurs que cal considerar és la pròpia societat. Es tracta per tant de persones físiques i jurídiques que intervenen o es relacionen amb el patrimoni. També es tracta de valors que se li atribueixen socialment al patrimoni.

    El segon recurs és l'espai físic i/o immaterial en el qual s'integra social i històricament el patrimoni. Necessitem com a recurs el context que s'associa a un element patrimonial. Aquest context pot ser per exemple el territori o el paisatge en el qual s'integra un element patrimonial però, també poden ser les relacions, els costums, les històries, en definitiva el viscut al voltant d'un element patrimonial que fa que aquest tinga un significat i estiga lligat a la identitat dels subjectes. Com a recurs, el context afavoreix la intel·ligibilitat dels elements patrimonials i es pot considerar en si mateix patrimoni immaterial.

    En tercer lloc sorgeixen els subjectes que reconeixen el patrimoni i que s'organitzen en xarxes. La xarxa o comunitat patrimonial i les xarxes socials preexistents són recursos que integren el patrimoni. Hi ha recursos necessaris que provenen dels propis subjectes; és la motivació, la il·lusió, l'emoció, la creativitat, la iniciativa i el reconeixement del patrimoni com a element per a la qualitat de vida. La capacitat de projectar cap a altres comunitats i d'intercanviar coneixements i experiències sobre el patrimoni, es considera un recurs propi de les comunitats patrimonials. Internet és un recurs informatiu, de comunicació amb gran potencial per a compartir.

    Respecte al temps com a recurs, cal disposar d'aqueix temps, per la qual cosa determinats grups d'edat i de situacions personals són més susceptibles de formar i alimentar estructures de comunitat patrimonial. No obstant açò, és necessari que la pertinença a la comunitat es construïsca des d'edats molt primerenques, de manera que s'integre en la cultura comunitària i de participació en el patrimoni com a part de la identitat, com a recurs per al futur. Açò és a més una garantia per a sostenibilitat.

    A més de comptar amb especialistes que aporten coneixement sobre el patrimoni, existeixen estratègies del camp del desenvolupament comunitari que contribueixen a crear, alimentar i fer créixer les comunitats patrimonials. Ens referim a eines tècniques, com a metodologies de projectes, disseny d'indicadors, avaluació, visibilización o tècniques de treball participatiu i altres eines més teòriques que ajuden a les comunitats a reflexionar i actuar en relació al patrimoni.

    Els recursos econòmics són necessaris, però a voltes és important també conèixer com accedir a ells, és a dir saber com obtenir recursos com a subvencions, projectes que més s'adapten a cada cas. Els recursos econòmics s'han reduït en els últims anys i la poca inversió que s'està fent actualment no està orientada a la qualitat, sinó a la precarización del sector. És necessari que es promoga el manteniment de llocs professionals que siguen capaços d'interactuar amb les comunitats i garantir la sostenibilitat de moltes iniciatives que estan sorgint. Coincidim que en uns moments de crisi econòmica el millor recurs és compartir una cultura de col•laboració i comunicació entre les comunitats patrimonials que visibilice el patrimoni.

    Com puc participar en #comunidadesciep?
    Afegint els teus comentaris a les notícies publicades i participant en les trobades tuiteres que realitzem.

    El projecte col·laboratiu “#Comunidadesciep” sorgeix en l'III Congrés Internacional d'Educació Patrimonial – CIEP3 i és una col·laboració oberta entre tots els participants, el projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló i l'Observatori d'Educació Patrimonial d'Espanya (OEPE).

    #comunidadesciep

    Notícia relacionada: Definició consensuada de “Comunitats patrimonials” - #comunidadesciep

    Text: Paula Jardón Giner

    Fotografia: María Cervera Soler

  • Los días 3 y 4 de septiembre tendrá lugar el “Taller Interdisciplinar sobre Interpretación del Patrimonio en la Península Ibérica” en el Living Lab de la Universitat Autònoma de Barcelona en Sant Cugat del Vallés y Patrimoni –PEU de la Universitat Jaume I compartirá las claves y metodologías de esta red de comunidades patrimoniales.

    fotoconlogos

    El “Taller Interdisciplinar sobre Interpretación del Patrimonio en la Península Ibérica” está organizado por el Comité Científico Internacional sobre Interpretación y Presentación de Sitios del Patrimonio Cultural - ICIP del Consejo Internacional de Monumentos y Sitios - ICOMOS, la Universitat Autònoma de Barcelona y la Universitat Jaume I (Programa de Extensión Universitaria – PEU).

    En este seminario se invita a los participantes a compartir sus conocimientos y experiencia en buenas prácticas en interpretación cultural y a trabajar juntos en el desarrollo de una síntesis que recoja estos aspectos desde tres líneas principales: ejemplos o modelos de técnicas interpretativas, información y análisis de acciones de difusión e interpretación y desafíos pasados, actuales y futuros en el contexto de las políticas actuales de gestión del patrimonio a nivel nacional, regional, local y específico del sitio.

    Dentro de este taller de dos días de duración, el proyecto Patrimoni – PEU de la Universitat Jaume I de Castelló presentará un panel en el que compartirá las características principales y metodologías de este proyecto de red de comunidades patrimoniales en las áreas rurales. Este espacio se completará con la participación de los representantes de los Grupos Locales de Patrimoni – PEU de Altura (Asociación cultural El Cantal), Vilanova d’Alcolea (FAVA365 - Festival de les Arts de Vilanova d’Alcolea), Territori Espadà (19 municipios que integran el Parque Natural de la Sierra de Espadán) y Terres de CruÏlla (red de grupos locales con  un proyecto común alrededor del patrimonio en el norte de la provincia de Castellón y el sur de la provincia de Tarragona).

    Os dejamos  el programa del Taller Interdisciplinar sobre Interpretación del Patrimonio en la Península Ibérica

    02 bcn 2018

    03 bcn 2018

    04 bcn 2018

    Lengua del taller: Inglés. Más información y contacto: Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo. / Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.

  • Presentamos el documento final con las aportaciones realizadas para conocer quien son los actores en la construcción colaborativa y abierta para aproximarnos al concepto de “Comunidades Patrimoniales”. El siguiente texto recoge las aportaciones del taller “Comunidades Patrimoniales” del III Congreso Internacional de Educación Patrimonial de octubre de 2016 y las aportaciones llevadas a cabo en Twitter al texto presentado.

    ¿Quiénes somos los actores en una comunidad patrimonial?

    Salvemos el Toblerone 2

    El objeto fundamental de trabajo de la comunidad patrimonial son las personas, los actores. Sin ellos no tiene sentido la comunidad patrimonial.

    Al intentar llegar a una definición consensuada del concepto “actor” en relación a una comunidad patrimonial, resulta de gran ayuda revisar las múltiples acepciones que la RAE señala respecto al término “actuar”. Entre ellas destacamos entender y penetrar en algo; poner en acción; realizar actos libres y conscientes; producir un efecto sobre algo o alguien, así como ejercer funciones propias de un cargo y proceder judicialmente.

    Cada una de ellas define a un tipo de actor: aquel que se acerca a su patrimonio y busca conocerlo mejor, haciéndolo suyo (aunque compartido); aquel que activa iniciativas destinadas a su difusión, conservación y defensa; el que lo convierte en una herramienta para educar y comunicar; el que lo gestiona en el día a día y también, aunque no siempre estemos de acuerdo con sus actuaciones, aquel que toma decisiones sobre él desde una institución administrativa.

    Y es que, por más que en algunos casos nos gustaría poder prescindir de ciertos tipos de actores, las comunidades patrimoniales son complejos entramados en los que actúan agentes con prioridades muy diversas. De aquí la importancia de plantearnos aspectos relacionados con la legitimidad cuando debatimos este tema: ¿quién puede decidir sobre un patrimonio concreto?, ¿quién tiene derecho a trabajar y a sacar fruto de él?; ¿es legítimo que instituciones supraterritoriales tomen decisiones sobre el patrimonio local y regional?

    Los actores son los técnicos, los ciudadanos que se aproximan al patrimonio desde diferentes grados o niveles de participación, los representantes de instituciones, los educadores, los promotores, el público infantil, las minorías. Todos somos actores con diferentes roles. La interacción entre los diferentes agentes permite el cambio sociocultural en un territorio a través de diferentes métodos y empleando diversos recursos. Pero, ¿cómo hacer para que los miembros de una comunidad participen activamente en ella?

    Desde la creencia en una responsabilidad colectiva hacia el patrimonio cultural, nosotros apostamos por un modelo de comunidad patrimonial donde se tienda a que los ciudadanos sean cada vez más los actores principales, mientras que las instituciones permanecen en un segundo plano, ejerciendo una función de apoyo y acompañamiento pero sin olvidar que las instituciones están formadas también por ciudadanos (Actores), pero con una serie de privilegios y responsabilidades para actuar sobre el patrimonio frente a otros ciudadanos.

    A partir del texto propuesto, las aportaciones realizadas en Twitter y agrupadas en los hashtag “#comunidadesciep” y “#comunidadespatrimoniales” nos han llevado a plantearnos el concepto de latencia como la disponibilidad no siempre activa y en positivo hacia el patrimonio. Por ejemplo, con una actitud favorecedora de la actividad. Este punto de partida nos ha llevado a la siguiente pregunta: ¿Se puede decir que los miembros pasivos son actores? ¿Se puede ser actor pasivo?

    En una comunidad patrimonial, existen miembros activos y miembros pasivos. El ciudadano pasivo es aquel que no se interesa por conocer su patrimonio ni se implica en su conservación. Aún así, el carácter voluntario y abierto que caracteriza a una comunidad patrimonial y el hecho de hablar de un proceso a medio y largo plazo permite que el nivel de participación pueda ser flexible. Y en este sentido, dependerá de múltiples factores que reconfiguran y actualizan la comunidad. Para una buena salud de nuestra comunidad patrimonial es imprescindible dejar esta permeabilidad clara.

    ¿Podría ser la pasividad también una forma de actuación? Inicialmente todo parece indicar que no pero, al mismo tiempo, esta pasividad puede derivar en actuaciones surgidas desde la reacción y encaminadas a incentivar y renovar la participación. Desde esta lógica, los actores serán aquellas personas o colectivos que voluntaria o involuntariamente inciden sobre una comunidad patrimonial.

    ¿Cómo puedo participar en #comunidadesciep?
    Añadiendo tus comentarios a las noticias publicadas y participando en los encuentros tuiteros que realicemos. Envíanos un correo electrónico a Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo. con el asunto “Comunidadesciep” e indicando tu nombre y apellidos para poder incorporarlo al fichero de colaboradores y que así te pueda llegar toda la información.

    El proyecto “#Comunidadesciep” surge en el III Congreso Internacional de Educación Patrimonial – CIEP3 y es una colaboración abierta entre todos los participantes, el proyecto Patrimoni del Programa de Extensión Universitaria de la Universitat Jaume I de Castellón y el Observatorio de Educación Patrimonial de España (OEPE).

    #comunidadesciep

    Noticia relacionada: Definición consensuada de “Comunidades patrimoniales” - #comunidadesciep

    Fotografía: Salvemos El Toblerone. Cadena humana desde la estación Intermodal al Toblerone.
    Autor: Rubén. Licencia CC BY 2.0, vía Wikimedia Commons

  • Presentamos con esta noticia el inicio del cuarto bloque de análisis para la definición colaborativa de las comunidades patrimoniales - #comunidadesciep. Para este eje hemos contado con la participación de Paula Jardón como representante del grupo que trató este tema en el taller “Comunidades Patrimoniales” del Congreso Internacional de Educación Patrimonial – CIEP3.

    comunidadesciep recursos mcervera

    En el eje recursos nos planteamos cuáles son necesarios en el patrimonio y habrían de estar presentes cuando trabajamos en comunidades patrimoniales. Lejos de centrarnos en los recursos económicos o de gestión, decidimos empezar por la cuestión de los recursos en relación a aspectos que se encuentran ligados a la misma definición de patrimonio. Puesto que el patrimonio va ligado a la noción de sociedad y de tiempo (como algo que está, que se mira y valora y se desea conservar) el primer recurso que hay que considerar es la propia sociedad. Se trata por tanto de personas físicas y jurídicas que intervienen o se relacionan con el patrimonio. También se trata de valores que se le atribuyen socialmente al patrimonio.

    El segundo recurso es el espacio físico y/o inmaterial en el que se integra social e históricamente el patrimonio. Necesitamos como recurso el contexto que se asocia a un elemento patrimonial. Este contexto puede ser por ejemplo el territorio o el paisaje en el que se integra un elemento patrimonial, pero también puede ser las relaciones, las costumbres, las historias, en definitiva lo vivido alrededor de un elemento patrimonial que hace que este tenga un significado y esté ligado a la identidad de los sujetos. Como recurso, el contexto favorece la inteligibilidad de los elementos patrimoniales y se puede considerar en sí mismo patrimonio inmaterial.

    En tercer lugar surgen los sujetos que reconocen el patrimonio y que se organizan en redes. La red o comunidad patrimonial y las redes sociales preexistentes son recursos que integran el patrimonio. Hay recursos necesarios que provienen de los propios sujetos es la motivación, la ilusión, la emoción, la creatividad, la iniciativa y el reconocimiento del patrimonio como elemento para la calidad de vida. La capacidad de proyectar hacia otras comunidades y de intercambiar conocimientos y experiencias sobre el patrimonio, se considera un recurso propio de las comunidades patrimoniales. Internet es un recurso informativo, de comunicación con gran potencial para compartir.

    Respecto al tiempo como recurso, hay que disponer de ese tiempo, por lo que determinados grupos de edad y de situaciones personales son más susceptibles de formar y alimentar estructuras de comunidad patrimonial. No obstante, es necesario que la pertenencia a la comunidad se construya desde edades muy tempranas, de manera que se integre el la cultura comunitaria y de participación en el patrimonio como parte de la identidad, como recurso para el futuro. Esto es además una garantía para sostenibilidad.

    Además de contar con especialistas que aporten conocimiento sobre el patrimonio existen estrategias del campo del desarrollo comunitario que contribuyen a crear, alimentar y hacer crecer las comunidades patrimoniales. Nos referimos a herramientas técnicas, como metodologías de proyectos, diseño de indicadores, evaluación, visibilización o técnicas de trabajo participativo y otras herramientas más teóricas que ayuden a las comunidades a reflexionar y actuar en relación al patrimonio.

    Los recursos económicos son necesarios, pero a veces es importante también conocer cómo acceder a ellos, es decir saber cómo obtener recursos como subvenciones, proyectos que más se adapten a cada caso. Los recursos económicos se han reducido en los últimos años y la poca inversión que se está haciendo actualmente no está orientada a la calidad, sino a la precarización del sector. Es necesario que se promueva el mantenimiento de puestos profesionales que sean capaces de interactuar con las comunidades y garantizar la sostenibilidad de muchas iniciativas que están surgiendo. Coincidimos en que en unos momentos de crisis económica el mejor recurso es compartir una cultura de colaboración y comunicación entre las comunidades patrimoniales que visibilice el patrimonio.

    ¿Cómo puedo participar en #comunidadesciep?
    Añadiendo tus comentarios a las noticias publicadas y participando en los encuentros tuiteros que realicemos.

    El proyecto “#Comunidadesciep” surge en el III Congreso Internacional de Educación Patrimonial – CIEP3 y es una colaboración abierta entre todos los participantes, el proyecto Patrimoni del Programa de Extensión Universitaria de la Universitat Jaume I de Castellón y el Observatorio de Educación Patrimonial de España (OEPE).

    #comunidadesciep

    Noticia relacionada: Definición consensuada de “Comunidades patrimoniales” - #comunidadesciep

    Texto: Paula Jardón Giner

    Fotografía: María Cervera Soler

  • En este tercer bloque de análisis de los ejes que se trataron durante el Taller del III Congreso Internacional de Educación Patrimonial - CIEP3, continuamos con la construcción abierta y colaborativa del concepto de Comunidades Patrimoniales con la reflexión sobre las metodologías.

    Abordar este tema puede ser considerado por muchos uno de los procesos más densos, pero también, puede convertirse en uno de los más apasionantes para todos aquellos que nos relacionamos con el Patrimonio Cultural y las personas que lo forman, si lo consideramos el momento de pasar a la acción en el diálogo, construcción o transformación de una Comunidad Patrimonial.

    painting-an-entire-favela-in-rio-de-janeiro-designboom-04

    Hasta el momento, cuando hemos hablado de Comunidades Patrimoniales, se han tratado sus procesos más humanos, su acción sobre el territorio, su relación con los bienes culturales o sus valores compartidos, las bases sobre las que empezar a definir y comprenderlas. Las metodologías suponen un reto técnico, material y humano que, sobre estos conceptos definidos previamente, pondrán de manifiesto la diversidad y conflictos de un proceso en construcción.

    La primera duda que surgió durante la puesta en común en el taller del CIEP3 fueron los objetivos de dichas metodologías, cuál es el objetivo de debatir sobre ellas. Fue necesario partir del supuesto de la relación o implicación con las Comunidades Patrimoniales, de la vinculación de una acción sobre las mismas, ya fuera externa o interna, pudiendo diferenciar entre la puesta en valor, su re-descubrimiento y la creación de vínculo, procesos interdependientes y no excluyentes.

    Los bloques previos que se han publicado de este trabajo colectivo: la definición de Comunidad Patrimonial, el territorio y los actores, plantean muchos de los puntos clave a tener en cuenta en las metodologías. Al igual que este taller, el trabajo en las Comunidades Patrimoniales debe ser y es colaborativo, haya conflictos o no, en ellas participan múltiples actores en territorios diversos, incluso teniendo que hablar de varias comunidades, en plural, compartiendo un mismo Patrimonio Cultural que pueden definir y entender de forma diferente.

    Esta diversidad construye los espacios interpatrimoniales e intergenaracionales, puntos de vinculación entre los diferentes agentes y espacios, estableciendo la importancia de los procesos comunicativos y donde las metodologías practicadas tienen un gran peso, interviniendo en los procesos de transmisión de la memoria y su reconstrucción generacional y entre los agentes implicados.

    Una de las conclusiones a las que se llegó en la mesa de trabajo fue que la Comunidad Patrimonial no puede ser si no es desde lo local, pudiendo hablar de elementos culturales compartidos para varias Comunidades Patrimoniales. Es en este punto donde el Patrimonio Cultural se convierte en medio para la construcción e intercomunicación de las Comunidades, no es objeto último de la metodología, sino medio para estructurar al colectivo que le da sentido, pone en valor y lo protege.

    Por último, un punto compartido fue la posición como agentes externos durante este proceso de reflexión, teniendo que remarcar la capacidad autogestionable de las propias comunidades sobre las que debatimos, aspecto que no podemos olvidar aunque muchos casos requieran de la participación de agentes externos. Por otra parte, sin percatarnos, los integrantes del encuentro #comunidadesciep nos hemos visto integrados en el proceso de construcción de nuestra propia comunidad patrimonial, compartiendo unos valores e intereses comunes. No podríamos tener un ejemplo más cercano de una propuesta metodológica para empezar a trabajar este nuevo concepto.

    Es cierto que en esta primera aproximación a las metodologías no hemos entrado en la propuesta de prácticas concretas, sino establecido las bases a reflexionar sobre las que empezar a construirlas. Teniendo en cuenta su importancia, es necesario no anclarse en un constante debate terminológico académico que impida el desarrollo de la propia naturaleza de las metodologías, su puesta en práctica. Pues no será hasta este momento cuando descubramos los aciertos y equivocaciones en las preconcepciones que se establecieron en estos pasos previos.

    ¿Cómo puedo participar en #comunidadesciep?
    Añadiendo tus comentarios a las noticias publicadas y participando en los encuentros tuiteros que realicemos.

    El proyecto “#Comunidadesciep” surge en el III Congreso Internacional de Educación Patrimonial – CIEP3 y es una colaboración abierta entre todos los participantes, el proyecto Patrimoni del Programa de Extensión Universitaria de la Universitat Jaume I de Castellón y el Observatorio de Educación Patrimonial de España (OEPE).

    #comunidadesciep

    Noticia relacionada: Definición consensuada de “Comunidades patrimoniales” - #comunidadesciep

    Texto: Pablo Alfaro de la Hoz

    Fotografía: ‘Praça Cantão, Communidade da Santa Marta’, 2010, Río de Janeiro, Brasil. © favela painting project

  • Continuamos con el proceso de definición colaborativa de las comunidades patrimoniales y os presentamos las aportaciones en Twitter realizadas al bloque de Metodologías del proyecto #Comunidadesciep. Partimos del texto propuesto por Pablo Alfaro, que asumió el rol de portavoz del grupo de análisis de las metodologías en las comunidades patrimoniales en el taller realizado en el III Congreso Internacional de Educación Patrimonial (2016, Madrid).

    Una comunidad = una metodología

    26831 383807640775 218328505775 4345445 6883510 n

    Las personas y el patrimonio somos material sensible, emocional y relacional. Porque las personas somos patrimonio. En la creación y desarrollo de una comunidad patrimonial consideramos clave la importancia de metodologías basadas en la horizontalidad y el respeto como punto de partida y en donde haya una responsabilidad compartida que propicie y fortalezca interacciones.

    Cada comunidad es única y se redefine día a día. Más allá de implicar en el proceso, el reto es soñarlo juntos, entendiendo el Patrimonio como recurso para la creación de una red de afectos.

    La comunidad ha de sentir que contribuye en todo el proceso activamente preservando su patrimonio. Buscando que sea la comunidad quien defina y desarrolle su organización y proyecto desde el principio. Y para ello, la comunidad debe ser flexible, abierta, sostenible y debe otorgar responsabilidad a sus miembros. Y que esa flexibilidad sea sensible a diferentes grados y niveles de participación. Sin olvidar la visibilización y trabajo con los conflictos presentes y que puedan surgir, que nos aportarán una panorámica más amplia y crítica y una oportunidad para mejorar nuestra comunidad.

    ¿Cómo puedo participar en #comunidadesciep?
    Añadiendo tus comentarios a las noticias publicadas y participando en los encuentros tuiteros que realicemos.

    El proyecto “#Comunidadesciep” surge en el III Congreso Internacional de Educación Patrimonial – CIEP3 y es una colaboración abierta entre todos los participantes, el proyecto Patrimoni del Programa de Extensión Universitaria de la Universitat Jaume I de Castellón y el Observatorio de Educación Patrimonial de España (OEPE).
    #comunidadesciep

    Noticia relacionada: Definición consensuada de “Comunidades patrimoniales” - #comunidadesciep

    Fotografía: ‘Praça Cantão, Communidade da Santa Marta’, 2010, Rio de Janeiro, Brasil. © favela painting project

  • En aquest tercer bloc d'anàlisi dels eixos que es van tractar durant el Taller del III Congrés Internacional d'Educació Patrimonial - CIEP3, continuem amb la construcció oberta i col·laborativa del concepte de Comunitats Patrimonials amb la reflexió sobre les metodologies.

    Abordar aquest tema pot ser considerat per molts un dels processos més densos, però també, pot convertir-se en un dels més apassionants per a tots aquells que ens relacionem amb el Patrimoni Cultural i les persones que ho formen, si ho considerem el moment de passar a l'acció en el diàleg, construcció o transformació d'una Comunitat Patrimonial.

    painting-an-entire-favela-in-rio-de-janeiro-designboom-04

    Fins al moment, quan hem parlat de Comunitats Patrimonials, s'han tractat els seus processos més humans, la seua acció sobre el territori, la seua relació amb els béns culturals o els seus valors compartits, les bases sobre les quals començar a definir i comprendre-les. Les metodologies suposen un repte tècnic, material i humà que, sobre aquests conceptes definits prèviament, posaran de manifest la diversitat i conflictes d'un procés en construcció.

    El primer dubte que va sorgir durant la posada en comú en el taller del CIEP3 van ser els objectius d'aquestes metodologies, quin és l'objectiu de debatre sobre elles. Va ser necessari partir del supòsit de la relació o implicació amb les Comunitats Patrimonials, de la vinculació d'una acció sobre les mateixes, ja fóra externa o interna, podent diferenciar entre la posada en valor, el seu re-descobriment i la creació de vincle, processos interdependents i no excloents.

    Els blocs previs que s'han publicat d'aquest treball col•lectiu: la definició de Comunitat Patrimonial, el territori i els actors, plantegen molts dels punts clau a tenir en compte en les metodologies. Igual que aquest taller, el treball en les Comunitats Patrimonials ha de ser i és col•laboratiu, hi haja conflictes o no, en elles participen múltiples actors en territoris diversos, fins i tot havent de parlar de diverses comunitats, en plural, compartint un mateix Patrimoni Cultural que poden definir i entendre de forma diferent.

    Aquesta diversitat construeix els espais interpatrimonials i intergenaracionals, punts de vinculació entre els diferents agents i espais, establint la importància dels processos comunicatius i on les metodologies practicades tenen un gran pes, intervenint en els processos de transmissió de la memòria i la seua reconstrucció generacional i entre els agents implicats.

    Una de les conclusions a les quals es va arribar en la taula de treball va ser que la Comunitat Patrimonial no pot ser si no és des de lo local, podent parlar d'elements culturals compartits per a diverses Comunitats Patrimonials. És en aquest punt on el Patrimoni Cultural es converteix en mitjà per a la construcció i intercomunicació de les Comunitats, no és objecte últim de la metodologia, sinó mitjà per a estructurar al col•lectiu que li dóna sentit, posa en valor i ho protegeix.

    Finalment, un punt compartit va ser la posició com a agents externs durant aquest procés de reflexió, havent de remarcar la capacitat autogestionable de les pròpies comunitats sobre les quals debatem, aspecte que no podem oblidar encara que molts casos requerisquen de la participació d'agents externs. D'altra banda, sense percatarnos, els integrants de la trobada #comunidadesciep ens hem vist integrats en el procés de construcció de la nostra pròpia comunitat patrimonial, compartint uns valors i interessos comuns. No podríem tenir un exemple més proper d'una proposta metodològica per a començar a treballar aquest nou concepte.

    És cert que en aquesta primera aproximació a les metodologies no hem entrat en la proposta de pràctiques concretes, sinó establit les bases a reflexionar sobre les quals començar a construir-les. Tenint en compte la seua importància, és necessari no ancorar-se en un constant debat terminològic acadèmic que impedisca el desenvolupament de la pròpia naturalesa de les metodologies, la seua posada en pràctica. Doncs no serà fins a aquest moment quan descobrim els encerts i equivocacions en les preconcepciones que es van establir en aquests passos previs.

    Com puc participar en #comunidadesciep?
    Afegint els teus comentaris a les notícies publicades i participant en les trobades tuiteres que realitzem.

    El projecte col·laboratiu “#Comunidadesciep” sorgeix en l'III Congrés Internacional d'Educació Patrimonial – CIEP3 i és una col·laboració oberta entre tots els participants, el projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló i l'Observatori d'Educació Patrimonial d'Espanya (OEPE).

    #comunidadesciep

    Notícia relacionada: Definició consensuada de “Comunitats patrimonials” - #comunidadesciep

    Text: Pablo Alfaro de la Hoz

    Fotografia: ‘Praça Cantão, Communidade da Santa Marta’, 2010, Rio de Janeiro, Brasil. © favela painting project

  • Continuem amb el procés de definició col·laborativa de les comunitats patrimonials i us presentem les aportacions en Twitter realitzades al bloc de Metodologies del projecte #Comunidadesciep. Partim del text proposat per Pablo Alfaro, que va assumir el rol de portaveu del grup d'anàlisi de les metodologies en les comunitats patrimonials en el taller realitzat en el III Congrés Internacional d'Educació Patrimonial (2016, Madrid).

    Una comunitat = una metodologia

    26831 383807640775 218328505775 4345445 6883510 n

    Les persones i el patrimoni som material sensible, emocional i relacional. Perquè les persones som patrimoni. En la creació i desenvolupament d'una comunitat patrimonial considerem clau la importància de metodologies basades en l'horitzontalitat i el respecte com a punt de partida i on hi haja una responsabilitat compartida que propicie i enfortisca interaccions.

    Cada comunitat és única i es redefineix dia a dia. Més enllà d'implicar en el procés, el repte és somiar-ho junts, entenent el Patrimoni com a recurs per a la creació d'una xarxa d'afectes.

    La comunitat ha de sentir que contribueix en tot el procés activament preservant el seu patrimoni. Cercant que siga la comunitat qui definisca i desenvolupe la seua organització i projecte des del principi. I per a açò, la comunitat ha de ser flexible, oberta, sostenible i ha d'atorgar responsabilitat als seus membres. I que aqueixa flexibilitat siga sensible a diferents graus i nivells de participació. Sense oblidar la visibilización i treball amb els conflictes presents i que puguen sorgir, que ens aportaran una panoràmica més àmplia i crítica i una oportunitat per a millorar la nostra comunitat.

    Com puc participar en #comunidadesciep?
    Afegint els teus comentaris a les notícies publicades i participant en les trobades tuiteros que realitzem.

    El projecte “#Comunidadesciep” sorgeix en l'III Congrés Internacional d'Educació Patrimonial – CIEP3 i és una col·laboració oberta entre tots els participants, el projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló i l'Observatori d'Educació Patrimonial d'Espanya (OEPE).
    #comunidadesciep

    Notícia relacionada: Definició consensuada de “Comunitats patrimonials” - #comunidadesciep

    Fotografia: ‘Praça Cantão, Communidade da Santa Marta’, 2010, Rio de Janeiro, Brasil. © favela painting project

  • A l’octubre de 2016, un grup de tècnics, docents, professionals i interessats iniciem, en el marc d’un taller del III Congrés Internacional d’Educació Patrimonial-CIEP3, un projecte col·laboratiu per a aproximar-nos al concepte i característiques que de neixen i constitueixen una comunitat patrimonial. En aquest article realitzarem un recorregut pel desenvolupament d’aquest taller i presentarem els textos consensuats pels participants en aquest procés de de nició i categorització de les comunitats patrimonials.

    Ángel Portolés Górriz (coord.)

    Paraules clau: Comunitat patrimonial, participació, Twitter, educació patrimonial, #comunidadesciep.

    Enllaç article

  • Bolívar es una pequeña comunidad ubicada al sur de la provincia de Esmeraldas, en la costa norte de Ecuador. Hasta hace bien poco el único patrimonio que sus habitantes identi;caban como propio eran algunos objetos arqueológicos encontrados en la zona. Hoy la comunidad trabaja conjuntamente de un modo participativo, basado en su propia vinculación con el territorio, en la identi;cación y potenciación de unos recursos patrimoniales de los que se sienten orgullosos y con los que se identifican plenamente. En este trabajo no están solos, cuentan con el apoyo de una ONG local que les acompaña, asesora y ayuda a identi;car y potenciar los citados recursos patrimoniales.

    Vanesa García López de Andújar

    Palabras clave: Ecuador, acompañamiento, identidad, comunidad, participación.

    Enlace artículo

  • Bolívar és una petita comunitat ubicada al sud de la província d’Esmeraldas, en la costa nord de l’Equador. Fins fa ben poc l’únic patrimoni que els seus habitants identi caven com a propi eren alguns objectes arqueològics trobats en la zona. Avui la comunitat treballa conjuntament d’una manera participativa, basada en la seua pròpia vinculació amb el territori, en la identi cació i potenciació d’uns recursos patrimonials dels quals se senten orgullosos i amb els quals s’identi quen plenament. En aquest treball no estan sols, compten amb el suport d’una ONG local que els acompanya, assessora i ajuda a identi car i potenciar els esmentats recursos patrimonials.

    Vanesa García López de Andújar

    Paraules clau:Equador, acompanyament, identitat, comunitat, participació.

    Enllaç article

  • ¿Se imaginan una comunidad de personas cuyo espacio de «reunión» no fuera físico? ¿Y si este espacio comunal fuera las redes sociales? ¿Y si el elemento en común fuera el patrimonio? El tejido esencial que une a los diferentes actores de la comunidad son los vínculos establecidos, los aprendizajes desarrollados como banco de conocimiento y construcción de relaciones movidas por el patrimonio como vehículo de comunicación, expresión, diálogo, respeto y acción.

    Los entornos sociodigitales que acogen a estas comunidades están en constante transformación y se caracterizan por ser democráticos y horizontales, con unos lenguajes nuevos que motivan a la participación y que resigni<can los valores patrimoniales tanto desde la subjetividad como desde la colectividad.

    Stella Maldonado Esteras

    Palabras clave: Entornos sociodigitales, patrimonios, educomunicación, personas

    Enlace artículo

  • Com a resposta als participants del taller “comunitats patrimonials” de l'III Congrés Internacional d'Educació Patrimonial, obrim una nova fase per a continuar la definició i caracterització del que per a nosaltres és una “comunitat patrimonial”. Per a poder dur a terme aquest projecte volem comptar amb tots aquells que fins ara han participat realitzant les seues aportacions i convidem a tots aquells que es vulguen sumar a aquest projecte col·laboratiu.

    La coordinació i acompanyament de la continuació del taller “comunitats patrimonials” seran realitzats des del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló i comptarem amb la col·laboració de l'Observatori d'Educació Patrimonial a Espanya (OEPE).

    Taller “comunitats patrimonials”. CIEP3 (Madrid).

    IMG 20161027 100445

    El passat 27 d'octubre va tenir lloc, en l'III Congrés Internacional d'Educació Patrimonial, el taller “Comunitats patrimonials. En aquest taller vam realitzar una primera aproximació al concepte de “comunitats patrimonials” des de l'exemple de la xarxa de Grups Locals de Patrimoni-PEU i des de tot un seguit d’aportacions virtuals realitzades des de twitter - utilitzant el hashtag #comunidadesciep – i des de la web de Patrimoni-PEU a partir dels comentaris a les notícies publicades.

    Una vegada realitzada aquesta aproximació, els assistents al taller vam iniciar una dinàmica en grups per a la definició del concepte de “comunitats patrimonials” a partir de 4 eixos que, com no pot ser d'una altra manera, estan molt units i entrellaçats: territori, actors, metodologies i recursos

    Les anotacions i claus d'aquest treball en grups constitueixen el punt de partida per a continuar amb la construcció col·laborativa del que entenem i sentim que són les “comunitats patrimonials”.

    #comunidadesciep (Fase 2)
    Comencem aquesta nova fase que es desenvoluparà en el plànol virtual. Com a primera acció, hem enviat un correu a tots els participants al taller amb la invitació per a continuar amb aquest projecte. Als portaveus de cadascun dels grups del taller de CIEP3 els hem enviat, a més a més, les seues notes per a proposar-los que componguen un xicotet text que ens servisca de punt de partida per a l'anàlisi participativa de cadascun dels eixos presentats (territori, actors, metodologies i recursos).

    Com podem fer-ho? Proposta d'organització.
    Cadascun dels textos dels portaveus seran publicats en la web de Patrimoni-PEU. Aquests textos seran el punt de partida per a l'anàlisi, debat i reflexió de cadascun dels eixos temàtics i podran afegir-se comentaris. Cadascun d'aquests eixos estarà obert durant un mes aproximadament.

    Al costat d'aquestes aportacions, plantegem la programació d'una sèrie de trobades virtuals en twitter en les quals poder tractar cadascun dels eixos. Per a aquestes trobades utilitzarem el hashtag #comunidadesciep

    I tot açò, per a què?
    Per a construir de manera col·laborativa, el que para nosaltres és una comunitat patrimonial. Per a, alhora que definim les característiques i claus, constituir-nos com a “comunitat patrimonial virtual”.

    Depenent de l'evolució del projecte, amb totes les vostres aportacions embastarem un text que podrà ser publicat en el número 9 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Molt prompte comencem.

    Primer bloc d'anàlisi: Una aproximació al concepte de “Comunitats Patrimonials” a partir de les vostres aportacions #comunidadesciep (data de publicació prevista de la notica d'inici de bloc: 16 de novembre).

    Estigueu atents a #comunidadesciep

  • ¿Qué piensas y sientes que es el patrimonio cultural?

    Desde el proyecto Patrimoni – PEU de la Universitat Jaume I de Castellón queremos sumarnos a la celebración del Año Europeo del Patrimonio Culturalcon una propuesta abierta en la que todas y todos (representantes y miembros de los grupos locales de Patrimoni, red del Programa de Extensión Universitaria, autores de Memòria Viva, comunidades patrimoniales, colaboradores, amigos e interesados) estáis invitados a participar.

    El punto de partida de esta propuesta es la aproximación colaborativa al concepto de patrimonio cultural. Para los que estéis interesados, os invitamos a que nos enviéis un pequeño texto acompañado con una imagen sobre lo que pensáis y sentís que es el patrimonio cultural a partir del lema “Personas, lugares, historias”, lema que, como sabéis, articula la Convención de Faro del Consejo de Europa.

    IMG 20171207 120746

    Puede ser un recuerdo, una reflexión, una idea, una forma de trabajar, un reto y puede expresarse como un relato breve, un poema, una imagen… alrededor de “Personas, lugares, historias”.

    Vuestras aportaciones y las reflexiones que surjan en este proceso colaborativo serán publicadas en el número 10 de la revista Memòria Viva del proyecto Patrimoni – PEU de la Universitat Jaume I (julio 2018) y nos servirán como punto de partida hacia la necesaria revisión participativa del concepto de patrimonio cultural.

    La extensión máxima del texto será de 300 palabras. Las imágenes utilizadas tendrán la debida autorización por parte de su autor para ser publicadas.

    Podéis enviar vuestras aportaciones a: Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.

    También podéis enviar vuestras propuestas utilizando Twitter. Para ello, es fundamental que en vuestras aportaciones no olvidéis poner el hashtag #peopleplacesstories

    También podéis utilizar Facebook. En este enlace tenéis la noticia publicada para hacer vuestras aportaciones.

    Esta convocatoria estará abierta hasta el 2 de marzo de 2018.

    Muchas gracias a todos por vuestro interés y participación.

    English version

    #Europeforculture #peopleplacesstories #patrimoniuji #comunidadesciep #FaroConvention

  • Què penseu i sentiu que és el patrimoni cultural?

    Des del projecte Patrimoni – PEU de la Universitat Jaume I de Castelló volem sumar-nos a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural amb una proposta oberta en la qual totes i tots (representants i membres dels grups locals de Patrimoni, xarxa del Programa d'Extensió Universitària, autors de Memòria Viva, comunitats patrimonials, col·laboradors, amics i interessats) esteu convidats a participar.

    El punt de partida d'aquesta proposta és l'aproximació col·laborativa al concepte de patrimoni cultural. Per als què estigueu interessats, us convidem a què ens envieu un xicotet text acompanyat amb una imatge sobre el que penseu i sentiu que és el patrimoni cultural a partir del lema “Persones, llocs, històries”, lema que, com sabeu, articula la Convenció de Faro del Consell d'Europa.

    IMG 20171207 120746

    Pot ser un record, una reflexió, una idea, una forma de treballar, un repte i pot expressar-se com un relat breu, un poema, una imatge… al voltant de “Persones, llocs, històries”.

    Les vostres aportacions i les reflexions que sorgisquen en aquest procés col·laboratiu seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni – PEU de la Universitat Jaume I (juliol 2018) i ens serviran com a punt de partida cap a la necessària revisió participativa del concepte de patrimoni cultural.

    L'extensió màxima del text serà de 300 paraules. Les imatges utilitzades tindran la deguda autorització per part del seu autor per a ser publicades.

    Podeu enviar les vostres aportacions a: Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.

    També podeu enviar les vostres propostes utilitzant Twitter. Per a açò, és fonamental que en les vostres aportacions no oblideu posar el hashtag #peopleplacesstories

    També podeu gastar Facebook. En aquest enllaç teniu la notícia publicada i podeu fer les vostres aportacions.

    Aquesta convocatòria romandra oberta fins al 2 de març de 2018.

    Moltes gràcies a tots pel vostre interès i participació.

    #Europeforculture #peopleplacesstories #patrimoniuji #comunidadesciep #FaroConvention

  • El concepte “territori” és comunament definit des d'una perspectiva física, palpable, tangible, com a zona, parcel·la o extensió geogràfica que correspon a un o més individus, a un estat, jurisdicció, organització, institució, divisió política, etc. En definitiva, una visió parcial d'un concepte que podria definir-se des de moltes altres perspectives.

    En aquesta línia, durant el taller de Comunitats Patrimonials, desenvolupat en el marc del 3º Congrés Internacional d'Educació Patrimonial (Madrid, 26-28 d'octubre de 2016), vam tractar d'aprofundir en la seua definició i aprofundir en una idea més oberta i flexible. El nostre objectiu de partida és construir una definició compartida per al concepte de territori, desenvolupat sota el marc d'una comunitat patrimonial. El resultat pretén ser la suma de les veus dels actors implicats en la cerca de respostes als següents interrogants: què significa per a tu la paraula territori dins d'aquesta comunitat patrimonial?, com es delimita?, què implica formar part del mateix?, una comunitat patrimonial defineix el seu territori?, quin seria el territori d'aquesta comunitat que hem creat?, quins són aqueixos punts comuns?

    eje territoriog

    Com a resultat de les intervencions dels participants, podem dir que comprenem el territori com a espai físic però també simbòlic, intangible, construït i compartit per les persones que ho habiten, ho senten i/o ho comparteixen. Aquestes persones s'identifiquen i s'apropien del seu territori. En definitiva, ho viuen i ho fan seu, contribuint així a la seua definició. En aquest sentit, es tractaria d'un espai figurat, no físic, els límits del qual s'intueixen, es compacten i es dilueixen, doncs està en constant transformació.

    A partir d'aquesta interpretació, el territori d'una comunitat patrimonial és aquell generat per les persones, els qui també van definint les fronteres del mateix, les quals no tenen per què coincidir amb aquelles de caràcter polític o econòmic. És delimitat per fronteres identitàries, construïdes i deconstruidas pels membres que ho componen, consolidant-se en aqueix exercici de comprensió compartida i de fronteres mòbils, (in)visibles, subjectives i simbòliques.

    Per tant, territori és en si mateix lloc comú, concepció patrimonial de l'espai, ja siga físic o simbòlic. És marc comú d'interessos, objectius, sentiments, vivències i vincles compartits en un determinat grup. És espai de connexió, construcció, creixement o perpetuació d'identitats que donen forma i, al mateix temps, se sustenten en aqueix territori.

    Com puc participar en #comunidadesciep?
    Afegint els teus comentaris a les notícies publicades i participant en les trobades tuiteres que realitzem. Envia'ns un correu electrònic a Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo. amb l'assumpte “Comunidadesciep” i indicant el teu nom i cognoms per a poder incorporar-ho al fitxer de col·laboradors i que així et puga arribar tota la informació.

    El projecte col·laboratiu “#Comunidadesciep” sorgeix en l'III Congrés Internacional d'Educació Patrimonial – CIEP3 i és una col·laboració oberta entre tots els participants, el projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló i l'Observatori d'Educació Patrimonial d'Espanya (OEPE).

    #comunidadesciep

    Notícia relacionada: Definició consensuada de “Comunitats patrimonials” - #comunidadesciep

    Imatge: Silvia García Ceballos

  • Continuem amb la construcció col·laborativa i oberta per aproximar-nos al concepte de “Comunitats Patrimonials” amb l'inici de l'eix “Actors”. El següent text recull les aportacions realitzades en el taller “Comunitats Patrimonials” de l'III Congrés Internacional d'Educació Patrimonial d'octubre de 2016.

    Qui som els actors en una comunitat patrimonial?

    Todos juntos se puede

    L'objecte fonamental de treball de la comunitat patrimonial són les persones, els actors. Sense ells no té sentit la comunitat patrimonial.

    En intentar arribar a una definició consensuada del concepte “actor” en relació a una comunitat patrimonial, resulta de gran ajuda revisar les múltiples accepcions que la RAE assenyala respecte al terme “actuar”. Entre elles destaquem entendre i penetrar en alguna cosa; posar en acció; realitzar actes lliures i conscients; produir un efecte sobre alguna cosa o algú, així com exercir funcions pròpies d'un càrrec i procedir judicialment.

    Cadascuna d'elles defineix a un tipus d'actor: aquell que s'acosta al seu patrimoni i busca conèixer-ho millor, fent-ho seu (encara que compartit); aquell que activa iniciatives destinades a la seva difusió, conservació i defensa; el que ho converteix en una eina per educar i comunicar; el que ho gestiona en el dia a dia i també, encara que no sempre estiguem d'acord amb les seves actuacions, aquell que pren decisions sobre ell a partir d'una institució administrativa.

    I és que, per més que en alguns casos ens agradaria poder prescindir de certs tipus d'actors, les comunitats patrimonials són complexos entramats en els quals actuen agents amb prioritats molt diverses. D'aquí la importància de plantejar-nos aspectes relacionats amb la legitimitat quan debatem aquest tema: qui pot decidir sobre un patrimoni concret?, qui té dret a treballar i a treure fruit d'ell?; és legítim que institucions supraterritorials prenguin decisions sobre el patrimoni local i regional?

    Els actors són els tècnics, els ciutadans que s'aproximen al patrimoni des de diferents graus o nivells de participació, els representants d'institucions, els educadors, els promotors, el públic infantil, les minories. Tots som actors amb diferents rols. La interacció entre els diferents agents permet el canvi sociocultural en un territori mitjançant diferents mètodes i emprant diversos recursos. Però, com fer perquè els membres d'una comunitat participin activament en ella?

    Des de la creença en una responsabilitat col·lectiva cap al patrimoni cultural, nosaltres apostem per un model de comunitat patrimonial on es tendeixi al fet que els ciutadans siguin cada vegada més els actors principals, mentre que les institucions romanen en un segon pla, exercint una funció de suport i acompanyament però, sense oblidar que les institucions estan formades també per ciutadans (Actors), però amb una sèrie de privilegis i responsabilitats per actuar sobre el patrimoni enfront d'altres ciutadans.

    Com puc participar en #comunidadesciep?
    Afegint els teus comentaris a les notícies publicades i participant en les trobades tuiteres que realitzem. Envia'ns un correu electrònic a Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo. amb l'assumpte “Comunidadesciep” i indicant el teu nom i cognoms per a poder incorporar-ho al fitxer de col·laboradors i que així et puga arribar tota la informació.

    El projecte col·laboratiu “#Comunidadesciep” sorgeix en l'III Congrés Internacional d'Educació Patrimonial – CIEP3 i és una col·laboració oberta entre tots els participants, el projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló i l'Observatori d'Educació Patrimonial d'Espanya (OEPE).

    #comunidadesciep

    Notícia relacionada: Definició consensuada de “Comunitats patrimonials” - #comunidadesciep

    Autor fotografia: Ramón Caivano Zori.
    Llicència CC BY 2.0, via Wikimedia Commons