Altura

  • L'Associació d'Amigos del Patrimonio Natural y Cultural Alturano “El Cantal” es va constituir a Altura en 2010 amb la finalitat de protegir, recuperar i millorar el patrimoni natural i cultural de l'entorn rural. Actualment, l'Associació El Cantal és un grup del projecte Patrimoni de la Universitat Jaume I, consolidat i de gran activitat. Durant els últims anys han sigut nombroses les intervencions de recuperació d'elements construïts i les accions de divulgació que s'han dut a terme.

    Recentment hem iniciat un nou i ambiciós projecte, la creació d'un Jardí Etno-botànic en les ruïnes de l'antic Batán i fàbrica de paper de la Cartoixa de Valldecrist d’ Altura, un jardí centrat en el coneixement de la vegetació autòctona de la comarca de l'Alt Palància.

    Jardi n Etnobota nico el Bata n 2

    La etno-botànica estudia les relacions entre els éssers humans i els vegetals, tenint com a objectiu els coneixements sobre plantes i les seues utilitats en la cultura tradicional. Les transformacions de l'entorn rural degudes fonamentalment al despoblament i els canvis socioculturals han provocat canvis en la relació amb l'entorn natural, a més el salt generacional ha impedit la transmissió oral de coneixements ancestrals.

    Des de l'Associació El Cantal pretenem recuperar en la mesura que siga possible aquest ric patrimoni natural i cultural, per a açò els principals objectius que pretenem aconseguir amb el projecte són:

    - Sensibilitzar a la població i augmentar la participació.

    - Involucrar a entitats i institucions.

    - Reivindicar i recuperar les ruïnes arquitectòniques com a espai d'ús.

    - Difondre la riquesa del patrimoni cultural, etno-botànico i de la flora autòctona de la comarca de l'Alt Palància i de l'entorn rural.

    Per a aconseguir aquests objectius plantegem l'elaboració d'un pla que comporta la creació d'un grup de treball recolzat per tècnics especialitzats i membres del projecte Patrimoni, promovent la participació d'altres associacions i institucions i de totes aquelles persones que vulguen col·laborar activament en el projecte.

    Jardi n Etnobota nico el Bata n 3

    Imatges: Associació El Cantal.

  • La Asociación de Amigos del Patrimonio Natural y Cultural Alturano “El Cantal” se constituyó en Altura en 2010 con la finalidad de proteger, recuperar y mejorar el patrimonio natural y cultural del entorno rural. Actualmente la Asociación El Cantal es un grupo del proyecto Patrimoni de la Universitat Jaume I, consolidado y de gran actividad. Durante los últimos años han sido numerosas las intervenciones de recuperación de elementos construidos y las acciones de divulgación que se han llevado a cabo.

    Recientemente hemos iniciado un nuevo y ambicioso proyecto, la creación de un Jardín Etnobotánico en las ruinas del antiguo Batán y fábrica de papel de la Cartuja de Valldecrist en Altura, un jardín centrado en el conocimiento de la vegetación autóctona de la comarca del Alto Palancia.

    Jardi n Etnobota nico el Bata n 2

    La etnobotánica estudia las relaciones entre los seres humanos y los vegetales, teniendo como objetivo los conocimientos sobre plantas y sus utilidades en la cultura tradicional. Las transformaciones del entorno rural debidas fundamentalmente al despoblamiento y los cambios socioculturales han provocado cambios en la relación con el entorno natural, además el salto generacional ha impedido la transmisión oral de conocimientos ancestrales.

    Desde la Asociación El Cantal pretendemos recuperar en lo posible este rico patrimonio natural y cultural, para ello los principales objetivos que pretendemos alcanzar con el proyecto son:

    - Sensibilizar a la población y aumentar la participación.

    - Involucrar a entidades e instituciones.

    - Reivindicar y recuperar las ruinas arquitectónicas como espacio de uso.

    - Difundir la riqueza del patrimonio cultural, etnobotánico y de la flora autóctona de la comarca del Alto Palancia y del entorno rural.

    Para lograr estos objetivos planteamos la elaboración de un plan que conlleva la creación de un grupo de trabajo apoyado por técnicos especializados y miembros del proyecto Patrimoni, promoviendo la participación de otras asociaciones e instituciones y de todas aquellas personas que quieran colaborar activamente en el proyecto.

    Jardi n Etnobota nico el Bata n 3

    Imágenes: Asociación El Cantal.

  • En el mes d'abril, l'Associació Cultural “El Cantal” d'Altura continua amb la recuperació del navajo del Hontanar. Les tasques previstes per als dies 14 i 28 són variades i van des de la cerca i recollida de pedres grans per a l'arc frontal i la volta i pedres quines para farcit i buits, fer morter de calç, col·locar i fixar les pedres, llevar les herbes que han crescut en la coberta i parets exteriors i documentar amb fotografies tot el procés.

    3 hontanar

    El “navajo del Hontanar” és una construcció de considerable grandària per a la recollida i emmagatzematge d’aigua. En les fotos de l’Associació Cultural El Cantal que apareixen en aquesta notícia es pot veure's un detall del deteriorament de l'arc frontal de la volta, la part posterior amb l'entrada de l'aigua i la llacuna que, en l'actualitat, està seca per no arribar-li l'aigua del navajo. Un dels elements interessants que destaquem d'aquest navajo és l'existència d'una antiga conducció de l'aigua, a força de tubs d'argila, que ho connecta amb el santuari de la Cova Santa (Altura).

    Teniu tota la informació de l'A. de C. El Cantal en: https://asociacionelcantal.com/

    2 hontanar

    4 hontanar

  • L'Associació Cultural Cartuja de Valldecrist d'Altura (Alt Palància) s'incorpora a la xarxa de comunitats patrimonials del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I.

    L'associació és un moviment cultural que pretén la sensibilització de la societat i dels poders públics cap a la Cartoixa de Valldecrist. Des de 2003, les persones que integren l'associació treballen amb l'objectiu de procurar i promoure la restauració, conservació i consolidació de les restes d'aquest monument, rescatant de l'oblit la història del qual fóra un dels monestirs més esplendorosos de l'Orde de la Cartoixa.

    Des de l'experiència i valor que suposen tots aquests anys d'estudi i difusió dels valors d'aquest conjunt patrimonial, en 2019 iniciem un nou projecte emmarcat en Patrimoni - PEU de la Universitat Jaume I. En aquest procés, l'eix central serà el disseny i planificació d'espais i canals per a la participació que es mantinguen en el temps i que legitimen a la ciutadania (local, comarcal...) en la reflexió i acció sobre el valor, sentit, significat, usos i futur de la cartoixa.

    Arranquem aquest procés participatiu amb tota una sèrie de reunions amb l'Associació Cultural per a definir els reptes del projecte i planificar el seu desenvolupament. En paral·lel, iniciem l'avaluació de les últimes Jornades Culturals de la Cartoixa “Valldecrist: àmbit de cultures” realitzades al mes d'agost passat. Aquest primer pas serà el punt de partida per a reflexionar sobre el present i futur d'aquest projecte cultural i establirà les bases per al desenvolupament i disseny d'una plataforma que reunisca a tots i totes al voltant de la Cartoixa de Valldecrist.

    A.C. Cartuja de Valldecrist (Pàgina web)
    A.C. Cartuja de Valldecrist (Facebook)

  • Al març, l'Associació Cultural El Cantal de l'Altura continua amb els treballs per a la recuperació del navajo de “El Hontanar”. Aquest element patrimonial antigament proveïa d'aigua al santuari de la Cova Santa i es troba molt deteriorat.

    Navajo de El Hontanar

    L'Associació Cultural El Cantal té com a objectius primordials la conservació, la recuperació, l'estudi i la divulgació del patrimoni natural i cultural del municipi d'Altura (Castelló), amb especial atenció als elements de pedra seca, testimonis i herència del treball i la relació dels nostres avantpassats amb el territori que els va ser donat en custòdia per la Naturalesa. Des de 2010, el grup ha recuperat més de 30 elements naturals i arquitectònics d’Altura entre els quals figuren fonts, arbrat monumental, paratges, refugis i casetes, navajos o aljubs, caleras o corrals.

    Les eixides de març estan previstes per als dies 10 i 17 de març. El dissabte 10 els treballs han consistit en el transport dels materials necessaris per a la recuperació del navajo i la recollida de les pedres ja preparades al llarg del camí per a la seua reconstrucció. El dissabte 17 de març està previst el manteniment de l'entorn i donarà començament amb la recuperació pròpiament dita del navajo.


    Informació proporcionada per Associació El Cantal

  • En el mes de abril, la Asociación Cultural “El Cantal” de Altura continúa con la recuperación del navajo de El Hontanar. Las tareas previstas para los días 14 y 28 son variadas y van desde la búsqueda y recogida de piedras grandes para el arco frontal y la bóveda y piedras menudas para relleno y huecos, hacer mortero de cal, recolocar y fijar las piedras, quitar las hierbas y enredaderas que han crecido en la cubierta y paredes exteriores y documentar con fotografías todo el proceso.

    3 hontanar

    El navajo de El Honatanar es una construcción de considerable tamaño para la recogida i almacenamiento de agua. En las fotos de la A.C. El Cantal que aparecen en esta noticia puede verse un detalle del deterioro del arco frontal de la bóveda, la parte trasera con la entrada del agua y la  laguna que, en la actualidad, está seca por no llegarle el agua del navajo. Uno de los elementos interesantes que destacamos de este navajo es la existencia de una antigua conducción del agua, a base de tubos de arcilla, que lo conecta con el santuario de la Cueva Santa (Altura).

    Tenéis toda la información de la A.C. El Cantal en: https://asociacionelcantal.com/

    2 hontanar

    4 hontanar

  • La Asociación Cultural Cartuja de Valldecrist de Altura (Alto Palancia) se incorpora a la red de comunidades patrimoniales del proyecto Patrimoni del Programa de Extensión Universitaria de la Universitat Jaume I.

    La asociación es un movimiento cultural que pretende la sensibilización de la sociedad y de los poderes públicos hacia la Cartuja de Valldecrist. Desde 2003, las personas que integran la asociación trabajan con el objetivo de procurar y promover la restauración, conservación y consolidación de los restos de este monumento, rescatando del olvido la historia del que fuera uno de los monasterios más esplendorosos de la Orden de la Cartuja.

    Desde la experiencia y valor que suponen todos estos años de estudio y difusión de los valores de este conjunto patrimonial, en 2019 iniciamos un nuevo proyecto enmarcado en Patrimoni - PEU de la Universitat Jaume I. En este proceso, el eje central será el diseño y planificación de espacios y canales para la participación que se mantengan en el tiempo y que legitimen a la ciudadanía (local, comarcal...) en la reflexión y acción sobre el valor, sentido, significado, usos y futuro de la cartuja.

    Arrancamos este proceso participativo con toda una serie de reuniones con la Asociación Cultural para definir los retos del proyecto y planificar su desarrollo. En paralelo, iniciamos la evaluación de las últimas Jornadas Culturales de la Cartuja “Valldecrist: ámbito de culturas” realizadas el pasado mes de agosto. Este primer paso será el punto de partida para reflexionar sobre el presente y futuro de este proyecto cultural y sentará las bases para el desarrollo y diseño de una plataforma que reúna a todos y todas alrededor de la Cartuja de Valldecrist.

    Pàgina web A.C. Cartuja de Valldecrist
    Facebook A.C. Cartuja de Valldecrist

  • En marzo la Asociación Cultural El Cantal del Altura continúa con los trabajos para la recuperación del navajo de “El Hontanar”. Este elemento patrimonial antiguamente abastecía de agua al santuario de la Cueva Santa y se encuentra muy deteriorado.

    Navajo de El Hontanar

    La Asociación Cultural el Cantal tiene como objetivos primordiales la conservación, la recuperación, el estudio y la divulgación del patrimonio natural y cultural del municipio de Altura (Castellón), con especial atención a los elementos de piedra seca, testigos y herencia del trabajo y la relación de nuestros antepasados con el territorio que les fue dado en custodia por la Naturaleza. Desde 2010, el grupo ha recuperado más de 30 elementos naturales y arquitectónicos de Altura entre los que figuran fuentes, arbolado monumental, parajes, refugios y casetas, navajos o aljibes, caleras o corrales.

    Las salidas de marzo están previstas para los días 10 y 17 de marzo. El sábado 10 los trabajos han consistido en el transporte de los materiales necesarios para la recuperación del navajo y la recogida de las piedras ya preparadas a lo largo del camino para su reconstrucción. El sábado 17 de marzo está previsto el mantenimiento del entorno y dará comienzo con la recuperación propiamente dicha del navajo.

    Información proporcionada por Asociación El Cantal

  • Dins de la Visita tècnica a Altura del dia 28 de maig per a conèixer el projecte de l'Associació El Cantal, un dels punts del programa és l'Assemblea de Grups Locals de Patrimoni.

    L'Assemblea de Grups Locals de Patrimoni és un espai per a la reflexió conjunta dels Grups. L'objectiu de l'Assemblea és revisar l'estructura del projecte perquè puga evolucionar d'acord a les necessitats i reptes que plantegen actualment els Grups Locals de Patrimoni.

    Per a l'Assemblea de Grups Locals de Patrimoni del dissabte 28 de maig, que s'emmarca en la visita tècnica de Patrimoni a Altura, començarem amb una roda de presentacions dels Grups Locals del projecte. En aquesta roda els grups informaran de la seua situación actual i dels projectes en marxa. Al costat dels Grups, en aquesta primera part també es presentaran la resta de participants convidats.

    Una vegada acabada aquesta primera part de l'Assemblea de Grups Locals de Patrimoni, serà el moment de, entre tots, revisar el projecte Patrimoni i plantejar propostes, necessitats, manques i millores. Per a aquesta avaluació partirem de l'últim informe corresponent a la reunió de l'any passat.

    Finalment, en aquesta Assemblea de Grups Locals de Patrimoni volem centrar-nos en la planificació de la pròxima Jornada Anual de Patrimoni. Per a açò, els grups han rebut un qüestionari amb tot un seguit de preguntes sobre el tema entre les quals figuren: Què és actualment i per a nosaltres la Jornada? Què volem que siga? Quin format de Jornada volem? Com plantegem la participació dels ponents? Com plantegem les comunicacions? De què volem que tracte la Jornada d'enguany? Quan volem que es realitze la Jornada?

    Amb aquesta Assemblea de Grups Locals de Patrimoni donarem per iniciada la construcció participativa de la XI Jornada Anual de Patrimoni que ens portarà, en les pròximes setmanes, a determinar la seua data, estructura del programa, temàtica i participants.

    N. Corralejo

    Imatge: Navajo de "El Corralejo". A.C. El Cantal

  • Dentro de la Visita técnica a Altura del día 28 de mayo para conocer el proyecto de la Asociación El Cantal, uno de los puntos del programa es la Asamblea de Grupos Locales de Patrimoni.

    La Asamblea de Grupos Locales de Patrimoni es un espacio para la reflexión conjunta de los Grupos. El objetivo de la Asamblea es revisar la estructura del proyecto para que pueda evolucionar en consonancia a las necesidades y retos que plantean actualmente los Grupos Locales de Patrimoni.

    Para la Asamblea de Grupos Locales de Patrimoni del sábado 28 de mayo, que se enmarca en la visita técnica de Patrimoni a Altura, comenzaremos con una rueda de presentaciones de los Grupos Locales del proyecto. En esta rueda los grupos informarán de su situación actual y de sus proyectos en marcha. Junto a los Grupos, en esta primera parte también se presentarán el resto de participantes invitados.

    Una vez terminada esta primera parte de la Asamblea de Grupos Locales de Patrimoni, será el momento de, entre todos, revisar el proyecto Patrimoni y plantear propuestas, necesidades, carencias y mejoras. Para esta evaluación partiremos del último informe correspondiente a la reunión del año pasado.

    Por último, en esta Asamblea de Grupos Locales de Patrimoni queremos centrarnos en la planificación de la próxima Jornada Anual de Patrimoni. Para ello, los grupos han recibido un cuestionario con toda una serie de preguntas sobre el tema entre las que figuran: ¿Qué es actualmente y para nosotros la Jornada? ¿Qué queremos que sea? ¿Qué formato de Jornada queremos? ¿Cómo planteamos la participación de los ponentes? ¿Cómo planteamos las comunicaciones? ¿De qué queremos que trate la Jornada de este año? ¿Cuándo queremos que se realice la Jornada?

    Con esta Asamblea de Grupos Locales de Patrimoni daremos por iniciada la construcción participativa de la XI Jornada Anual de Patrimoni que nos llevará, en las próximas semanas, a determinar su fecha, estructura del programa, temática y participantes.

    N. Corralejo

    Imagen: Navajo de "El Corralejo". A.C. EL Cantal

  • 1. Introducció

    L'interès institucional per la conservació i protecció del patrimoni se centra, generalment, en els elements més visibles per a la ciutadania, principalment en els nuclis urbans i de gran envergadura. Què passa amb el patrimoni més allunyat i desconegut? Què ocorre amb el patrimoni invisible?

    Tradicionalment, l'agricultura ha deixat la seua empremta en el paisatge rural en forma de camps cultivats i estructures, normalment de pedra, dedicades a la producció agrícola. Aquests elements tenien moltes funcions, com ara delimitar les propietats, abancalar els camps, emmagatzemar aigua, servir de refugi o guardar ferramentes. L'arribada de la industrialització al camp espanyol va provocar que moltes d'aquestes estructures deixaren d'utilitzar-se. Ja no era necessari passar la nit o dies sencers al camp ni emmagatzemar l'aigua per a consum humà. Amb el pas del temps, l'agricultura ha perdut pes en l'àmbit productiu, per la qual cosa molts dels camps que s'han treballat durant segles avui en dia estan abandonats, igual que les estructures productives que els servien.

    Què es pot fer amb aquestes construccions que reflecteixen el forma de vida dels seus antics usuaris? Com es pot frenar l'oblit i la ràpida desaparició d'aquests elements en estat de ruïna? Quan el patrimoni rural està en perill de desaparició per la falta d'interès de les institucions públiques, la iniciativa ciutadana s'alça com l'últim recurs per a la seua conservació.

    01 altura mv7

    El Navajo de Escarán abans de la intervenció de l’Associació.

    2. L’Associació

    La vila d'Altura, al sud de la província de Castelló, és un clar exemple d'aquesta problemàtica. L'any 2010 un grup de persones de la localitat, totalment heterogeni però amb semblant sensibilitat cap al patrimoni rural, va decidir organitzar-se per a cridar l'atenció sobre el perill de desaparició en què es trobaven aquestes construccions i actuar activament per a recuperar-les a través de Asociación El Cantal.

    Els objectius principals d'aquest grup són la conservació, la recuperació, l'estudi i la divulgació del patrimoni natural i cultural del municipi d'Altura. L'Associació busca conscienciar sobre la importància del patrimoni al nombre més gran de gent possible, per això és una organització oberta a qualsevol persona, sense importar la seua condició. Açò ha fet que hi haja una àmplia varietat de perfils en el grup. Tècnics, agricultors, jubilats i estudiants, no sols d'Altura, sinó cada vegada més d'altres poblacions, s'han acostat a l'Associació.

    02 altura mv7

    Restaurant El Navajo de los Uñoseros

    3 Metodologia

    Poder assolir els objectius del grup depèn de la implicació i esforç dels associats. Tots els mesos s'organitza una reunió en la seu de l'organització, que està oberta a tots els associats. En aquesta es decideixen en quins elements anem a intervenir en les dues eixides al camp mensuals i quines altres activitats es poden organitzar. En aquestes reunions es prenen les decisions des d'una estructura horitzontal, tenint en compte l'opinió de tots els assistents.

    La metodologia de treball es basa en activitats pràctiques, de restauració i consolidació, i teòriques, d'estudi i divulgació.

    03 altura mv7

    El refugi de l'Abric de Magaña després de la intervenció de l’Asociación El Cantal en 2012

    3.1. Activitats pràctiques

    Les eixides de camp són activitats obertes, on poden participar tant els associats com persones alienes a l'Associació. D'aquesta manera es pot conèixer i col•laborar de primera mà en les activitats de rehabilitació del patrimoni, ampliant la xarxa de col•laboradors de forma constant.

    04 altura mv7

    Accés a la Cueva del Sestero, recuperat per iniciativa de l'Associació.

    3.2. Activitats teòriques

    Totes les activitats divulgatives tenen una base científica, resultat no sols del treball pràctic, també de la investigació de camp i teòrica. L'eix documental d'El Cantal és el Catàleg, una relació de tots els elements que s'han intervingut, detallant el seu estat inicial, treballs realitzats i la història de l'element, a més de les seues característiques tècniques i físiques i la descripció de l'entorn en què se situa. D'altra banda, s'han emprés projectes d'investigació en paral•lel, sobre la vida al camp i a les masies i la seua importància com a elements de desenvolupament territorial, i del paisatge rural de la comarca, que és el medi en què s'intervé.

    05 altura mv7

    Buit d'accés al Navajo del Gabacho, després de l’actuació d’El Cantal

    3.3. Divulgació

    Amb l'objectiu de divulgar el valor del patrimoni, des del començament es duen a terme activitats per a despertar la consciència social sobre la necessitat de conèixer, valorar, recuperar i protegir la riquesa cultural i natural de l'entorn. Aquestes activitats s'han dut a terme a diferents escales:

    - Escolars. El futur del patrimoni.

    Una de les activitats més importants ha sigut la creació del Dia del Patrimoni en l'escola de la localitat. Cada any es realitza una eixida de camp i un taller perquè els alumnes del col•legi coneguen de primera mà els elements patrimonials sobre els quals ha treballat l'Associació, testimoni de la forma de vida dels seus avantpassats.

    - Públic en general. Conscienciació del valor del patrimoni propi.

    S'han realitzat de forma periòdica exposicions dels treballs realitzats, com una forma d'acostar a la població els avanços aconseguits.

    - Públic d'altres localitats. Divulgació del patrimoni d'Altura.

    La realització de la pel•lícula documental Vida en el campo, ha suposat la confecció d'un document únic pel seu valor divulgatiu i històric, en el qual es recopila la memòria dels avantpassats que van donar forma al nostre entorn rural, i serveix per a donar a conèixer el treball de l'Associació en altres llocs.

    - Altres associacions. Suport acadèmic.

    Gràcies a l'activitat del projecte Patrimoni de la Universitat Jaume I de Castelló, per a localitats de menys de 5.000 habitants, s'ha entrat en contacte amb altres associacions de la província de Castelló l'objectiu del qual és la protecció del patrimoni. En aquesta xarxa l'Associació El Cantal participa com a membre amb seguiment i assessoria contínua des de la Universitat.

    06 altura mv7

    Visita d’escolars al Navajo de El Campillo en el Dia del Patrimoni
    3.4. L'Associació com a col•laboradora

    Per a assolir els seus objectius, El Cantal ha col•laborat amb diversos agents, creant una xarxa de contactes fora i dins de la protecció del patrimoni que ha permès arribar a un públic més ampli.

    Principalment són quatre les institucions que han col•laborat amb El Cantal. L’UJI de Castelló, a través de la xarxa Patrimoni, ha permès organitzar activitats sobre patrimoni a la localitat d'Altura, s’han invitat altres associacions de la província interessades en la protecció del patrimoni i s’ha participat en actes organitzats per l’UJI com a invitats. L'Associació ha col•laborat amb el Parc Natural de la Serra Calderona, atès que Altura és un dels municipis que formen part del Parc. De manera puntual, el Parc col•labora amb l'Associació a través de les seues brigades forestals, amb labors de neteja de sendes i accessos. També es col•labora amb el Cicle de Forestals de l'IES Alt Palància, duent a terme treballs de pràctiques específiques de reforestació i intervenció en els elements de pedra seca.

    07 altura mv7

    El Refugio de Elías o del Vizcaíno

    4. Resultats

    Durant aquests cinc anys, el treball dels socis ha permès recuperar més de trenta elements, tant naturals (fonts, arbratge monumental, paratges) com arquitectònics (refugis i casetes, tolls o aljubs, pedreres de calcària, corrals). El grup de treball ha vist com moltes més persones vingudes d'altres llocs i amb distintes inquietuds s'han anat sumant a aquesta romàntica tasca, col•laborant de forma contínua o esporàdica i involucrant-se físicament o intel•lectualment.

    A més dels objectius aconseguits, l'Associació es proposa noves metes per al futur. No només continuar protegint el patrimoni de la localitat d'Altura, la preocupació per la urgència de la rehabilitació d'elements d'interès en altres localitats, fixa un nou objectiu: donar a conèixer la metodologia de treball perquè altres grups puguen dur a terme la mateixa labor de protecció, i el canvi d'escala de l'Associació, actuant sobre una zona més àmplia a manera de coordinadora d'altres grups.

    08 altura mv7

    Els Navajos de Gabarda


    Asociación el cantal d’Altura
    José García Soriano i Sixto Daniel Lozano Esteban

  • 1. Introducción

    El interés institucional por la conservación y protección del patrimonio se centra, por lo general, en los elementos más visibles para la ciudadanía, principalmente en cascos urbanos y de gran envergadura. ¿Qué pasa con el patrimonio más alejado y desconocido? ¿Qué ocurre con el patrimonio invisible?

    Tradicionalmente, la agricultura ha dejado su huella en el paisaje rural en forma de campos cultivados y estructuras, normalmente de piedra, dedicadas a la producción agrícola. Estos elementos tenían muchas funciones, como delimitar las propiedades, abancalar los campos, almacenar agua, servir de refugio o guardar aperos. La llegada de la industrialización al campo español provocó que muchas de estas estructuras dejaran de utilizarse. Ya no era necesario pasar la noche o días enteros en el campo ni almacenar el agua para consumo humano. Con el paso del tiempo, la agricultura ha perdido peso en el ámbito productivo, por lo que muchos de los campos que se han trabajado durante siglos hoy en día están abandonados, al igual que las estructuras productivas que los servían.

    ¿Qué hacer con estas construcciones que reflejan el modo de vida de sus antiguos usuarios? ¿Cómo frenar el olvido y la rápida desaparición de estos elementos en estado de ruina? Cuando el patrimonio rural está en peligro de desaparición por la falta de interés de las instituciones públicas, la iniciativa ciudadana se alza como el último recurso para su conservación.

    01 altura mv7

    El Navajo de Escarán antes de la intervención de la Asociación.

    2. La Asociación

    La villa de Altura, al sur de la provincia de Castellón, es un claro ejemplo de esta problemática. En el año 2010 un grupo de personas de la localidad, totalmente heterogéneo pero con similar sensibilidad hacia el patrimonio rural, decidió organizarse para llamar la atención sobre el peligro de desaparición en que se encontraban estas construcciones y actuar activamente para recuperarlas a través de la Asociación El Cantal.

    Los objetivos principales de este grupo son la conservación, la recuperación, el estudio y la divulgación del patrimonio natural y cultural del municipio de Altura. La Asociación busca concienciar sobre la importancia del patrimonio al mayor número de gente, por ello es una organización abierta a cualquier persona, sin importar su condición. Esto ha hecho que exista gran variedad de perfiles en el grupo. Técnicos, agricultores, jubilados y estudiantes, no sólo de Altura, sino cada vez más de otras poblaciones, se han acercado a la Asociación.

    02 altura mv7

    Restaurando el Navajo de los Uñoseros

    3. Metodología

    Poder alcanzar los objetivos del grupo depende de la implicación y esfuerzo de los asociados. Todos los meses se organiza una reunión en la sede de la organización, a la cual está abierta a todos los asociados. En ella se deciden en qué elementos intervenir en las dos salidas al campo mensuales y qué otras actividades organizar. En estas reuniones se toman las decisiones desde una estructura horizontal, teniendo en cuenta la opinión de todos los asistentes.

    La metodología de trabajo se basa en actividades prácticas, de restauración y consolidación, y teóricas, de estudio y divulgación.

    03 altura mv7

    El refugio del Abrigo de Magaña tras la intervención de la Asociación El Cantal en 2012

    3.1. Actividades prácticas

    Las salidas de campo son actividades abiertas, donde pueden participar tanto los asociados como personas ajenas a la Asociación. De esta manera se puede conocer y colaborar de primera mano en las actividades de rehabilitación del patrimonio, ampliando la red de colaboradores de forma constante.

    04 altura mv7

    Acceso a la Cueva del Sestero, recuperado por iniciativa de la Asociación.

    3.2. Actividades teóricas

    Todas las actividades divulgativas tienen una base científica, resultado no sólo del trabajo práctico, también de la investigación de campo y teórica. El eje documental de El Cantal es el Catálogo, una relación de todos los elementos que se han intervenido, detallando su estado inicial, trabajos realizados y la historia del elemento, además de sus características técnicas y físicas y la descripción del entorno en el que se sitúa. Por otra parte, se han emprendido proyectos de investigación en paralelo, sobre la vida en el campo y en las masías y su importancia como elementos de desarrollo territorial, y del paisaje rural de la comarca, que es el medio en el que se interviene.

    05 altura mv7

    Hueco de acceso al Navajo del Gabacho, después de la actuación de El Cantal

    3.3. Divulgación

    Con el objetivo de divulgar el valor del patrimonio, desde el comienzo se llevan a cabo actividades para despertar la conciencia social sobre la necesidad de conocer, valorar, recuperar y proteger la riqueza cultural y natural del entorno. Estas actividades se han llevado a cabo a diferentes escalas:

    - Escolares. El futuro del patrimonio.

    Una de las actividades más importantes ha sido la creación del Día del Patrimonio en la escuela de la localidad. Todos los años se realiza una salida de campo y un taller para que los alumnos del colegio conozcan de primera mano los elementos patrimoniales sobre los que ha trabajado la Asociación, testimonio de la forma de vida de sus antepasados.

    - Público en general. Concienciación del valor del patrimonio propio.

    Se han realizado de forma periódica exposiciones de los trabajos realizados, como una forma de acercar a la población los avances conseguidos.

    - Público de otras localidades. Divulgación del patrimonio de Altura.

    La realización de la película documental Vida en el campo, ha supuesto la confección de un documento único por su valor divulgativo e histórico, en el que se recopila la memoria de los antepasados que dieron forma a nuestro entorno rural, y sirve para dar a conocer el trabajo de la Asociación en otros lugares.

    - Otras asociaciones. Apoyo académico.

    Gracias a la actividad del proyecto Patrimoni de la Universitat Jaume I de Castellón, para localidades de menos de 5.000 habitantes, se ha entrado en contacto con otras asociaciones de la provincia de Castellón cuyo objetivo es la protección del patrimonio. En esta red la Asociación El Cantal participa como miembro con seguimiento y asesoría continua desde la Universidad.

    06 altura mv7

    Visita de escolares al Navajo de El Campillo en el Día del Patrimonio

    3.4. La Asociación como colaboradora

    Para alcanzar sus objetivos, El Cantal ha colaborado con diversos agentes, creando una red de contactos fuera y dentro de la protección del patrimonio que ha permitido llegar a un público más amplio.

    Principalmente son cuatro las instituciones que han colaborado con El Cantal. La UJI de Castellón, a través de la red Patrimoni, ha permitido organizar actividades sobre patrimonio en la localidad de Altura, invitando a otras asociaciones de la provincia interesadas en la protección del patrimonio y participando en actos organizados por la UJI como invitados. La Asociación ha colaborado con el Parque Natural de la Sierra Calderona; Altura es uno de los municipios que forman parte del Parque. De manera puntual, el Parque colabora con la Asociación a través de sus brigadas forestales, con labores de limpieza de sendas y accesos. También se colabora con el Ciclo de Forestales del IES Alto Palancia, llevando a cabo trabajos de prácticas específicas de reforestación e intervención en los elementos de piedra en seco.

    07 altura mv7

    El Refugio de Elías o del Vizcaíno

    4. Resultados

    Durante estos cinco años, el trabajo de los socios ha permitido recuperar más de 30 elementos, tanto naturales (fuentes, arbolado monumental, parajes) como arquitectónicos (refugios y casetas, navajos o aljibes, caleras, corrales). El grupo de trabajo ha visto cómo muchas más personas venidas de otros lares y con distintas inquietudes se han ido sumando a esta romántica tarea, colaborando de forma continua o esporádica e involucrándose física o intelectualmente.

    Además de los objetivos alcanzados, la Asociación se propone nuevas metas para el futuro. No sólo seguir protegiendo el patrimonio de la localidad de Altura, la preocupación por la urgencia de la rehabilitación de elementos de interés en otras localidades, fija un nuevo objetivo: dar a conocer la metodología de trabajo para que otros grupos puedan llevar a cabo la misma labor de protección, y el cambio de escala de la Asociación, actuando sobre una zona más amplia a modo de coordinadora de otros grupos.

    08 altura mv7

    Los Navajos de Gabarda

    Asociación el Cantal de Altura
    José García Soriano y Sixto Daniel Lozano Esteban

  • 1. Introducción

    La Asociación Cultural Cartuja de Valdecrist inició en 2009 el proyecto denominado Caminos de Valldecrist con la intención de recuperar una serie de recorridos vinculados a la Cartuja de Valldecrist en Altura. La primera actuación dentro de este proyecto ha tratado de recuperar lo que se ha denominado la Senda de los Cartujos, el itinerario que trata de reconstruir las sendas y caminos que recorrían los criados y monjes entre las cartujas de Valldecrist y Porta Coeli en los tiempos de esplendor de la orden cartuja, para mantener el contacto y comunicarse en una época en la que no existían los medios de comunicación actuales.

    La dificultad del proyecto no radica únicamente en los 36 kilómetros de distancia que separan ambos monasterios, sino en encontrar los pasos exactos a través de la sierra Calderona, teniendo en cuenta que la última vez que se recorrieron por personas vinculadas a estos dos monasterios fue en 1835, año en que ambos cenobios fueron exclaustrados.

    La iniciativa surgió de la propia Asociación y un reducido grupo de socios y colaboradores se dedicaron a estudiar bibliografía, cartografía y archivos que ayudasen a desentrañar cuáles eran los posibles caminos y pasos frecuentados por los monjes.

    01 cartujos mv7

    Detalle del libro Repertorio de todos los caminos de España, de Juan Villuga

    2. Fuentes

    La bibliografía y archivos consultados han sido numerosos, sin embargo las fuentes históricas principales en las que se basó la investigación fueron dos.

    La primera fuente en consultar fue el libro del valenciano Juan Villuga Repertorio de todos los caminos de España, una de cuyas copias se conserva en la Biblioteca Valenciana ubicada en el antiguo monasterio de San Miguel de los Reyes, de Valencia. Pero las esperanzas puestas en el mismo fueron vanas, pues la descripción que se hacía de este trazado era “De Valldecristo a Portaceli, monasterios cartujos, por la traviesa de las montañas. Devoción a Santa María de Porta Celi” y les da una distancia de tres leguas y media (unos 21 km). Si bien, algunas fuentes que han estudiado este plano afirman que las distancias son muy relativas, y que las leguas a veces son de 5 km y otras de 9 km.

    02 cartujos mv7

    Cartografía militar del siglo XIX, Ministerio de Defensa

    Se estudió después el texto propuesto por Rafael Roca Miquel en un artículo de prensa publicado hace varias décadas que seguía las indicaciones de un pastor, cuyo padre, nacido en 1814, conoció el camino entre ambas cartujas.

    Las tareas de investigación para estudiar nuevas alternativas y el posible camino más antiguo valoró otros aspectos como la toponímia recogida en el Diccionario topográfico de la Villa de Altura editado por la Acadèmia Valenciana de la Llengua y elaborado por Xavier Coloma.

    Todas estas fuentes fueron contrastadas con diversas salidas de campo, valorando distintos recorridos alternativos que fueron andados por los monjes cartujos en el pasado, en función de la jurisdicción de los monasterios y poblaciones adyacentes, la propiedad histórica del territorio y la accesibilidad de la orografía.

    03 cartujos mv7

    Cartuja de Valldecrist en Altura

    3. Posibles itinerarios

    A tenor de toda la documentación consultada y los caminos y senderos recorridos, pensamos que es posible que no existiese un sólo camino que uniese ambas cartujas.

    En un principio pensamos que sería el trazado que desde Valldecrist se encamina hacia la Masía de Uñoz el empleado por los cartujos, pues además de los recursos que se encuentran en él para hacer más cómodo el camino, discurría por tierras de su propiedad y tendrían el refugio de la Masía de Uñoz (adquirida en 1434) para descansar si fuera necesario.

    Pero a raíz de las adquisiciones de las masías de San Juan y Valero en el siglo XVIII y el continuo arrendamiento de la Masía de la Rodana (se conservan algunos de los contratos de arrendamiento), es posible que el camino utilizado en un principio se sustituyese por otro de menor recorrido, que también pasaba entonces por terrenos que quedaban bajo su control, y que al ser el más reciente, es el que quedó en la memoria de los últimos trabajadores de los religiosos, que los narraron a sus descendientes, o a los militares que estudiaban cartografiar estas tierras con motivo de las guerras carlistas que castigaron el siglo XIX.

    04 cartujos mv7

    Vistas sobre el valle del Palancia

    4. El nuevo trazado

    La nueva ruta parte desde las puertas de la Cartuja de Valldecrist en Altura y siguiendo las marcas del sendero de pequeño recorrido PR V- 63.8, se dirige hacia el corazón de la sierra Calderona por caminos que aprovechan los barrancos como pasos naturales.

    05 cartujos mv7

    Barranco del Rodeno

    El primer punto de interés se encuentra en la Cruz de Pallás, desde la que además se observa, sobre el cerro inmediato, otra cruz, la de San Sebastián. Ambas cruces, por su ubicación, indican un lugar de referencia para dirigirse hacia un lugar, en este caso, el Santuario de la Cueva Santa, dado que desde la Cruz de San Sebastián se observa el mismo, y en el fuste de la Cruz de Pallás, se observa una hendidura con la silueta de dicha imagen.

    Algo más adelante, tras cruzar la rambla de Montero, el camino comienza a empinarse por las cuestas del Revolcador, desde la que se observan bonitas vistas sobre los cultivos de secano que predominan en el término de Altura. Pronto el camino se enfila junto al cauce de un barranco que durante varios kilómetros acompañará a los caminantes. Se trata del barranco del Rodeno, cuya frondosa vegetación marca un fuerte contraste entre sus tonos verdosos con los rojizos que predominan en las tierras que lo acogen, creando un precioso paisaje que a medida que se va ganando altura, goza además de excelentes panorámicas sobre la sierra Calderona, donde los olivares de las zonas más llanas se alternan con los bosques que cubren las escarpadas laderas.

    Es entre pinares y olivos por donde desciende la pista que baja hacia las tierras de la primera entidad habitacional visitada la Masía de Uñoz, que quedan claramente delimitadas por los mojones que rodean la llamada Redonda de Uñoz. Esta masía, de origen medieval y que permanece habitada, se compone de varias edificaciones y viviendas, que gracias a la cercanía de varios manantiales, cuentan con el agua necesaria para su abastecimiento y el riego de sus extensos cultivos.

    06 cartujos mv7

    Masía de Uñoz

    Pasada la masía, se dejan las balizas del PR, para dirigirse hacia el sudeste en busca del paso natural formado por el barranco del Paso, que además marca los límites de las tierras de Uñoz, y lleva hacia el término de Gátova, ya en la provincia de Valencia.

    Antes de entrar en Gátova, junto al camino se observa la fuente del Tendero junto a una balsa y un cercano aljibe, que muestran el continuo empeño del hombre en controlar el agua para sus necesidades. Estos aljibes, o “navajos” como se les conoce en la zona, son los que dan su nombre a esta partida del término de Altura. Precisamente, en el cruce existente junto a la balsa, se tomará el camino que sigue recto al que se seguía para caminar ahora entre campos de almendros y un buen número de casetas de monte, que son los que acompañarán los primeros pasos en la provincia de Valencia.

    07 cartujos mv7

    Recorriendo la senda

    Algo más adelante, el camino llega a una pista asfaltada, que siguiéndola hacia la izquierda descendiendo el curso del barranco de Gátova, llevará primero a la fuente de la Alameda, rodeada de una bien dotada área recreativa, y a la carretera CV-25, que une Gátova con Altura. Únicamente habrá que cruzar esta carretera para tomar la pista que asciende frente a ella hacia El Portillo, en dirección a las faldas del Pico del Águila.

    08a cartujos mv7

    Fuente de la Alameda

    Una ascensión dura por las constantes pendientes, pese a encontrar elementos tan curiosos como una vieja cantera de losas, numerosos madroños, e incluso un tramo de camino empedrado, lo que denota la antigüedad del trazado por el que se camina. Tras esta larga ascensión, se retomará el camino que se trazó en un principio siguiendo lo descrito por Roca Miquel, en el cruce donde parten los caminos que desciende a la Masía de la Mocha y sube hacia el pico del Águila, que será el que se tomará para continuar el camino a Portaceli.

    Cresteando bajo las faldas del pico del Águila, y tras dejar atrás otra abandonada cantera de losas, queda a la vista la población de Gátova y la abrupta orografía por la que serpentea el barranco del Carraixet en su camino hacia el mar. En este punto es donde la Senda de los Cartujos toma contacto con el sendero internacional GR-10, del que ya prácticamente no se separa.

    09 cartujos mv7

    Vistas sobre Gátova

    Siguiendo las marcas rojiblancas como referencia, prosigue el camino llaneando hasta llegar al cruce de caminos de la Cañada, donde desde una de sus señales verticales, a 740 metros de altitud, aparece otra inmejorable panorámica sobre el valle del Palancia, la sierra de Espadán y de fondo, el macizo del Peñagolosa.

    No mucho más adelante se abandonará el término municipal de Gátova con la vista puesta sobre uno de sus dos molinos, el molino de la Ceja.

    A partir de aquí, tras un corto, bonito y agradable descenso, el GR-10 abandona la comodidad de la pista forestal para internarse por un estrecho sendero que discurre entre la espesa vegetación serrana y que desciende por la Jabonera hasta el barranco de Agua Amarga, y después asciende por la fuerte pendiente de la senda de los Naranjeros que culmina en la pista que une la Masía de Ferrer con la Masía de Tristán, hacia la que continúa la senda.

    Será la Masía de Tristán el lugar perfecto para realizar un descanso aprovechando su entorno, habilitado como área recreativa. A partir de aquí el camino crea un punto de inflexión en el mismo, pues ya tiende a ser cuesta abajo.

    10 cartujos mv7

    Masía de Tristán

    Así pues, continúa la Senda de los Cartujos siguiendo la señalización que el poste ubicado junto a la bella fuente de Tristán indica la dirección a Serra y siempre acompañado de los rojizos tonos del monte Mayor a la izquierda, recorriendo horizontalmente la cabecera del barranco Vigüela y las faldas de los Puntalicos Blancos para llegar a la Font del Poll, ya en término de Serra.

    11 cartujos mv7

    Valle de Peñas Altas

    Una vez refrescados con sus cantarinas aguas, se abandonará algo más adelante el GR-10 para continuar descendiendo, como indica un poste vertical en el camino, la zigzagueante pista que lleva hasta la todavía habitada Cartuja de Porta Coeli. En este descenso acusado, se dejarán a la derecha los accesos a la fuente de L’Abella y la Font del Marge, este último, junto a una abandonada edificación.

    Mejor conservada está el antaño caserío de La Pobleta, explotado por la inmediata Cartuja como granja y actualmente en manos privadas, aunque los monjes también tienen parte, que pronto se observa desde lo alto.

    12 cartujos mv7

    La Pobleta

    Lo pronunciado de ese tramo de acusado descenso puede hacer mella en las piernas de los caminantes. Por suerte pronto surge en lontananza la esbelta silueta del campanario de la Cartuja de Porta Coeli y el magnífico acueducto que abastece al monasterio construido en el siglo XIV.

    Nada más atravesar el acueducto, parte un camino flanqueado por cipreses, los muros del recinto monacal y campos de viña como principal cultivo, que serán los compañeros de camino hasta llegar al monasterio. Y es en las puertas de esta cartuja donde finaliza este itinerario próximo a los 36 kilómetros de longitud, que requiere un tiempo total cercano a las diez u once horas para ser realizado, a un paso no muy forzado y con las correspondientes pausas para tomar alimentos y fuerzas.

    13 cartujos mv7

    Cartuja de Porta Coeli

    A partir de ahora, la Senda de los Cartujos, a la espera de que en un futuro pueda homologarse y promocionarse a nivel cultural y turístico, se plantea como una de las opciones más interesantes para los amantes del senderismo y de la naturaleza, ya que invita a la recreación histórica, a la meditación y a la contemplación de los bellos parajes de la sierra Calderona a unos pocos kilómetros de la ciudad de Valencia.

    5. Caminos deValldecrist

    La Asociación Cultural Cartuja de Valldecrist se plantea la posibilidad de organizar salidas debidamente organizadas, para dar a conocer este trazado histórico a cualquier persona interesada en recorrer este centenario camino ahora recuperado, aunque la complejidad técnica, la longitud y el que sea una ruta lineal plantea dificultades logísticas que requieren medios externos (vehículos de apoyo en ruta, transporte desde Portaceli a Valldecrist para el regreso, etc.), que esperamos cuenten con el respaldo de los participantes y, ojalá, de los ayuntamientos de los municipios por los que discurre, para poder superarlos.

    14 cartujos mv7

    Recorrido de la senda

    Y es que bien planteado, este nuevo trazado no sólo será un paseo por el Parque Natural de la Calderona, sino una nueva vía de comunicación entre pueblos vecinos, que pueden sacar beneficio de los senderistas y cicloturistas provenientes de la ciudad de Valencia y de la franja costera que por ella caminen o pedaleen, o por aquellos amantes de la historia de las cartujas valencianas y monasterios ubicados en la sierra Calderona.

    El objetivo final de la Asociación Cultural Cartuja de Valldecrist es señalizar y divulgar la Senda de los Cartujos y otros trazados, como el Camino de los Pobres desde Segorbe o el Camino de Pescadores desde el mar, alguno de ellos ya en avanzado estado de estudio, creando la red Caminos de Valldecrist, convertirlos en rutas turístico-culturales para los amantes del senderismo, la historia y la naturaleza, y disfrutar de una experiencia que invita a la recreación histórica, a la meditación y a la contemplación propia de los cartujos y las montañas de la sierra Calderona.

    15 cartujos mv7

    Situación de la senda en la Comunidad Valenciana

    6. Bibliografía y documentación de referencia

    AA.VV. (2003): Les Cartoixes Valencianes, Fundació Pública Municipal per a la Cultura i l’Educació del Puig, El Puig.
    AA.VV. (2008): Mapa Topográfico Comunitat Valenciana. Lliria. E- 1/50.000. Diario Levante – Institut Cartogràfic Valencià, Generalitat Valenciana, Valencia.
    AA.VV. (2008): Mapa Topográfico Comunitat Valenciana. Sagunt. E- 1/50.000. Diario Levante – Institut Cartogràfic Valencià, Generalitat Valenciana, Valencia.
    AA.VV. (2010): Excursiones de Serra. Rutas turísticas con sus fuentes y parajes, Ayuntamiento de Serra.
    AA.VV. (2009): Rutas Turísticas de Gátova, Agencia de Empleo y Desarrollo Local, Ayuntamiento de Gátova.
    AA.VV. (1984): Mapa del Término Municipal de Altura, Ayuntamiento de Altura.
    AGUILAR Y SERRAT, F. (1999): Noticias de Segorbe y su Obispado por un sacerdote de la Diócesis, II Tomos, Fundación Caja Segorbe y Bancaja Segorbe, Segorbe.
    COLOMA FUSTER, X. (2013): Diccionario Topográfico de la Villa de Altura, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Valencia.
    COSCOLLÁ SANZ, V. (2008): La Calderona. 40 rutas para BTT y Senderismo, Carena Editors, Valencia.
    FUSTER SERRA, F. (2003): Cartuja de Portaceli. Historia, vida, arquitectura y arte.” Ayuntamiento de Valencia, Valencia.
    GARAY, P. y otros (2009): Serra, Naturaleza y Cultura, Ayuntamiento de Serra.
    GISPERT MACIÁN, L. (2006): Segorbe, Descubrir su Naturaleza. 19 rutas a pie, Ayuntamiento de Segorbe.
    GISPERT MACIÁN, L. (2007): Cumbres y Parajes del Alto Palancia, Ayuntamiento de Segorbe.
    GÓRRIZ MARQUÉS, V. (1986): Aproximación a la economía de la Cartuja de Vall de Christ, Centro de Estudios del Alto Palancia, Nº 7 y 8, Segorbe.
    PLANILLO PORTOLÉS, J. A. (2004): La Importancia de las Masías en la economía de Valldecrist, Actas Congreso Internacional sobre las Cartujas Valencianas, Tomo I (pp. 321-338). Ajuntament del Puig, Analecta Cartusiana, Valencia.
    RIBES TRAVER, M. E. (1998): Los Anales de la Cartuja de Porta-Coeli, Institució Alfons El Magnànim, Diputació de València, Valencia.
    ROCA MIQUEL, R.: El Camino de los Frailes. De Valldecrist a Portaceli, Diario Las Provincias, Valencia.
    SÁNCHEZ DOMINGO, V. (1984): Ensayo Geográfico, Histórico y Sociológico, Ayuntamiento de Gátova, Valencia.
    SIMÓN AZNAR, V. (1998): Historia de la Cartuja de Vall de Cristo, Fundación Bancaja Segorbe, Segorbe.
    SUAREP ESTEVE, E. (2007): Gátova a través de la historia, Editorial La Sirena, Valencia.
    TARÍN Y JUANEDA, F. (1897 Y 1988): La Cartuja de Porta-coeli (Valencia). Apuntes históricos, Establecimiento Tipográfico de Manuel Alufre. Valencia 1897, (Reedición Librería París-Valencia, Valencia.
    VILLUGA, P. J. (1546): Reportorio de todos los caminos de España, hasta ahora nunca visto, en el que hallará cualquier viaje que quiera andar muy provechoso para todos los caminantes. Compuesto por Pedro Juan Villuga, valenciano. Año de 1546, Biblioteca Valenciana.

    José Ángel Planillo Portolés y Sixto D. Lozano Esteban

  • 1. Introducció

    L'Asociación Cultural Cartuja de Valldecrist va iniciar en 2009 el projecte denominat Camins de Valldecrist amb la intenció de recuperar una sèrie de recorreguts vinculats a la Cartoixa de Valldecrist a Altura. La primera actuació dins d'aquest projecte ha tractat de recuperar el que s'ha denominat la Senda dels Cartoixans, l'itinerari que tracta de reconstruir les sendes i camins que recorrien els criats i monjos entre les cartoixes de Valldecrist i Portaceli en els temps d'esplendor de l'orde cartoixà, per a mantenir el contacte i comunicar-se en una època en què no existien els mitjans de comunicació actuals.

    La dificultat del projecte no radica únicament en els trenta-sis quilòmetres de distància que separen ambdós monestirs, sinó a trobar els passos exactes a través de la serra Calderona, tenint en compte que l'última vegada que es van recórrer per persones vinculades a aquests dos monestirs va ser en 1835, any en què ambdós cenobis van ser exclaustrats.

    La iniciativa va sorgir de la mateixa Associació i un reduït grup de socis i col•laboradors es van dedicar a estudiar bibliografia, cartografia i arxius que ajudaren a desentranyar quins eren els possibles camins i passos freqüentats pels monjos.

    01 cartujos mv7

    Detall del llibre Repertorio de todos los caminos de España, de Juan Villuga

    2. Fonts

    La bibliografia i arxius consultats han sigut nombrosos, no obstant això, les fonts històriques principals en què es va basar la investigació van ser dues.

    La primera font a consultar va ser el llibre del valencià Juan Villuga Repertorio de todos los caminos de España, del qual es conserva una còpia en la Biblioteca Valenciana ubicada en l'antic monestir de Sant Miquel dels Reis, de València. Però les esperances posades en aquest van ser vanes, perquè la descripció que es feia d'aquest traçat era “De Valldecristo a Portaceli, monasterios cartujos, por la traviesa de las montañas. Devoción a Santa María de Porta Celi” i dóna una distància de tres llegües i mitja (uns 21 km). Si bé, algunes fonts que han estudiat aquest pla afirmen que les distàncies són molt relatives, i que les llegües a vegades són de 5 km i altres de 9 km.

    02 cartujos mv7

    Cartografia militar del segle XIX, Ministeri de Defensa

    Es va estudiar després el text proposat per Rafael Roca Miquel en un article de premsa publicat fa algunes dècades que seguia les indicacions d'un pastor, el pare del qual, nascut en 1814, va conèixer el camí entre ambdues cartoixes.

    Les tasques d'investigació per a estudiar noves alternatives i el possible camí més antic va valorar altres aspectes, com ara la toponímia inclosa en el Diccionario topográfico de la Villa de Altura editat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i elaborat per Xavier Coloma.

    Totes aquestes fonts van ser contrastades amb diverses eixides de camp, valorant distints recorreguts alternatius que van ser caminats pels monjos cartoixans en el passat, en funció de la jurisdicció dels monestirs i poblacions adjacents, la propietat històrica del territori i l'accessibilitat de l'orografia.

    03 cartujos mv7

    Cartoixa de Valldecrist en Altura

    3. Possibles itineraris

    D'acord amb tota la documentació consultada i els camins i sendes recorreguts, pensem que és possible que no hi haguera només un camí que unira les dues cartoixes.

    En un principi pensem que seria el traçat que des de Valldecrist s'encamina cap a la Masía de Uñoz l'emprat pels cartoixans, perquè a més dels recursos que es troben en aquest per a fer més còmode el camí, discorria per terres de la seua propietat i tindrien el refugi de la Masía de Uñoz (adquirida en 1434) per a descansar si fóra necessari.

    Però, arran de les adquisicions de les masies de San Juan i Valero en el segle XVIII i el continu arrendament de la Masía de la Rodana (es conserven alguns dels contractes d'arrendament) és possible que el camí utilitzat en un principi se substituïra per un altre de menys recorregut, que també passava llavors per terrenys que quedaven davall el seu control, i que en ser el més recent, és el que va quedar en la memòria dels últims treballadors dels religiosos, que aicí ho van contar als seus descendents o als militars que estudiaven cartografiar aquestes terres amb motiu de les guerres carlines que van castigar el segle XIX.

    04 cartujos mv7

    Vistes sobre la vall del Palància

    4. El nou traçat

    La nova ruta parteix des de les portes de la Cartoixa de Valldecrist a Altura, i seguint les marques del sender de petit recorregut PR V- 63.8, es dirigeix cap al cor de la serra Calderona per camins que aprofiten els barrancs com a passos naturals.

    05 cartujos mv7

    Barranc del Rodeno

    El primer punt d'interès es troba en la Creu de Pallàs, des de la qual a més s'observa, sobre el turó immediat, una altra creu, la de Sant Sebastià. Ambdós encreuaments, per la seua ubicació, indiquen un lloc de referència per a dirigir-se cap a un lloc, en aquest cas, el Santuari de la Cova Santa, atès que des de la Creu de Sant Sebastià s'observa aquest, i en el fust de la Creu de Pallás, s'observa una fenedura amb la silueta de la dita imatge.

    Un poc més endavant, després de creuar la rambla de Montero, el camí comença a empinar-se per les costes del Revolcador, des d’on s'observen belles vistes sobre els cultius de secà que predominen en el terme d'Altura. Prompte el camí s'enfila al costat del llit d'un barranc que durant diversos quilòmetres acompanyarà els caminants. Es tracta del barranc del Rodeno, la frondosa vegetació del qual marca un fort contrast entre els seus tons verdosos amb els rogencs que predominen en les terres que l’acullen, i creen un preciós paisatge que a mesura que es va guanyant altura, gaudeix a més d'excel•lents panoràmiques sobre la serra Calderona, on els oliverars de les zones més planes s'alternen amb els boscos que cobreixen els escarpats vessants.

    És entre pinedes i oliveres per on descendeix la pista que baixa cap a les terres de la primera entitat habitacional visitada la Masía de Uñoz, que queden clarament delimitades pels mollons que rodegen l'anomenada Redonda de Uñoz. Aquesta masia, d'origen medieval i que roman habitada, es compon de diverses edificacions i vivendes, que gràcies a la proximitat d'uns quants brolladors, compten amb l'aigua necessària per al seu abastiment i el reg dels seus extensos cultius.

    06 cartujos mv7

    Masía de Uñoz

    Passada la masia, es deixen les balises del PR, per a dirigir-se cap al sud-est buscant el pas natural format pel barranc del Pas, que a més marca els límits de les terres d'Uñoz, i porta cap al terme de Gàtova, ja a la província de València.

    Abans d'entrar a Gàtova, a costat del camí s'observa la font del Tendero al costat d’una bassa i un aljub pròxim, que mostren el continu interès de l'home per controlar l'aigua per a les seues necessitats. Aquests aljubs, o “navajos” com se'ls coneix en la zona, són els que donen el seu nom a aquesta partida del terme d'Altura. Precisament, en l'encreuament que hi ha al costat la bassa, s’agafarà el camí que continua recte al que se seguia per a caminar ara entre camps d'ametlers i un bon nombre de casetes de muntanya, que són els que acompanyaran els primers passos a la província de València.

    07 cartujos mv7

    Recorrent la senda

    Un poc més endavant, el camí arriba a una pista asfaltada, que seguint-la cap a l'esquerra descendint el curs del barranc de Gàtova, portarà primer a la font de l'Alameda, voltada d'una ben dotada àrea recreativa, i a la carretera CV-25, que uneix Gàtova amb Altura. Únicament caldrà creuar aquesta carretera per a agafar la pista que ascendeix davant d'ella cap al Portillo, en direcció a les faldes del Pic de l'Àguila.

    08a cartujos mv7

    Font de l'Alameda

    Una ascensió dura pels constants pendents, a pesar de trobar elements tan curiosos com una vella pedrera de lloses, nombrosos alborços, i fins i tot un tram de camí empedrat, la qual cosa denota l'antiguitat del traçat pel qual es camina. Després d'aquesta llarga ascensió, es reprendrà el camí que es va traçar en un principi seguint la descripció de Roca Miquel, en l'encreuament on parteixen els camins que descendeix a la Masía de la Mocha i puja cap al pic de l'Àguila, que serà el que s’agafarà per a continuar el camí a Portaceli.

    Caminant per les crestes davall les faldes del pic de l'Àguila, i després de deixar endarrere una altra abandonada pedrera de lloses, queda a la vista la població de Gàtova i l'abrupta orografia per la qual serpenteja el barranc del Carraixet en el seu camí cap al mar. En aquest punt és on la Senda dels Cartoixans pren contacte amb el sender internacional GR-10, del qual ja pràcticament no se separa.

    09 cartujos mv7

    Vistes sobre Gàtova

    Seguint les marques roges i blanques com a referència, prossegueix el camí pla fins a arribar a l'encreuament de camins de la Canal, on des d'un dels seus senyals verticals, a 740 metres d'altitud, apareix una altra immillorable panoràmica sobre la vall del Palància, la serra d'Espadà i de fons, el massís del Penyagolosa.

    No molt més endavant s'abandonarà el terme municipal de Gàtova amb la vista posada sobre un dels seus dos molins, el molí de la Ceja.

    A partir d'ací, després d'un curt, bonic i agradable descens, el GR-10 abandona la comoditat de la pista forestal per a internar-se per una estreta senda que discorre entre l'espessa vegetació serrana i que descendeix per la Jabonera fins al barranc d'Agua Amarga i després ascendeix el fort pendent de la senda dels Naranjeros que culmina en la pista que uneix la Masía de Ferrer amb la Masía de Tristán, cap a la qual continua el sender.

    Serà la Masía de Tristán el lloc perfecte per a realitzar un descans aprofitant el seu entorn, habilitat com a àrea recreativa. A partir d'ací el camí crea un punt d'inflexió en el mateix, perquè ja tendeix a baixar.

    10 cartujos mv7

    Masía de Tristán

    Així doncs, continua la Senda dels Cartoixans seguint la senyalització que el pal ubicat al costat de la bella font de Tristán indica la direcció a Serra i sempre acompanyat dels rogencs tons de la muntanya Mayor a l'esquerra, recorrent horitzontalment la capçalera del barranc Vigüela i les faldes dels Puntalicos Blancos per a arribar a la font del Poll, ja en terme de Serra.

    11 cartujos mv7

    Vall de Penyes Altes

    Una vegada refrescats amb les seues cantadores aigües, s'abandonarà un poc més endavant el GR-10 per a continuar descendint, com indica un pal vertical en el camí, la pista que zigzagueja fins a l'encara habitada Cartoixa de Portaceli. En aquest descens acusat es deixaran a la dreta els accessos a la font de l'Abella i la Font del Marge, aquest últim, al costat d’una edificació abandonada.

    Millor conservada està l'antic caseriu de La Pobleta, explotat per la immediata Cartoixa com a granja i actualment en mans privades, encara que els monjos en també tenen part, que prompte s'observa des de dalt.

    12 cartujos mv7

    La Pobleta

    L’acusat descens d’aquest tram pot fer mal a les cames dels caminants. Per sort, prompte sorgeix al lluny l'esvelta silueta del campanar de la Cartoixa de Portaceli i el magnífic aqüeducte que abasteix el monestir construït en el segle XIV.

    Tot just travessar l'aqüeducte, part un camí flanquejat per xiprers, els murs del recinte monacal i camps de vinya com a principal cultiu, que seran els companys de camí fins a arribar al monestir. I és en les portes d'aquesta cartoixa on finalitza aquest itinerari pròxim als 36 quilòmetres de distància, que requereix un temps total pròxim a les deu o onze hores per a ser realitzat, a un pas no molt forçat i amb les corresponents pauses per a prendre aliments i forces.

    13 cartujos mv7

    Cartoixa de Portaceli

    A partir d'ara, la Senda dels Cartoixans, a l'espera que en un futur puga homologar-se i promocionar-se en els camps cultural i turístic, es planteja com una de les opcions més interessants per als amants del senderisme i de la naturalesa, ja que invita a la recreació històrica, a la meditació i a la contemplació dels bells paratges de la serra Calderona a uns pocs quilòmetres de la ciutat de València.

    5. Camins de Valldecrist

    L'Asociación Cultural Cartuja de Valldecrist es planteja la possibilitat d'organitzar eixides degudament organitzades, per a donar a conèixer aquest traçat històric a qualsevol persona interessada a recórrer aquest centenari camí ara recuperat, encara que la complexitat tècnica, la longitud i el fet que siga una ruta lineal planteja dificultats logístiques que requereixen mitjans externs (vehicles de suport en ruta, transport des de Portaceli a Valldecrist per a la tornada, etc.), que esperem que compten amb el suport dels participants i, tant de bo, dels ajuntaments dels municipis pels quals discorre, per a poder superar-los.

    14 cartujos mv7

    Recorregut de la senda

    I és que ben plantejat, aquest nou traçat no sols serà un passeig pel Parc Natural de la Calderona, sinó una nova via de comunicació entre pobles veïns, que poden traure benefici dels senderistes i cicloturistes provinents de la ciutat de València i de la franja costanera que caminen o pedalegen per aquesta, o per aquells amants de la història de les cartoixes valencianes i monestirs ubicats a la serra Calderona.

    L'objectiu final de l'Asociación Cultural Cartuja de Valldecrist és senyalitzar i divulgar la Senda dels Cartoixans i altres traçats, com El Camí dels Pobres des de Sogorb o El Camí de Pescadors des del mar, algun d'ells ja en avançat estat d'estudi, creant la xarxa Camins de Valldecrist, convertir-los en rutes turisticoculturals per als amants del senderisme, la història i la naturalesa, i disfrutar d'una experiència que invita a la recreació històrica, a la meditació i a la contemplació pròpia dels cartoixans i les muntanyes de la serra Calderona.

    15 cartujos mv7

    Situació de la senda a la Comunitat Valenciana

    6. Bibliografia i documentació de referència

    AA.VV. (2003): Els Cartoixes Valencianes, Fundació Pública Municipal per a la Cultura i l’Educació del Puig, El Puig.
    AA.VV. (2008): Mapa Topogràfic Comunitat Valenciana. Llíria. E- 1/50.000. Diari Llevant – Institut Cartogràfic Valencià, Generalitat Valenciana, València.
    AA.VV. (2008): Mapa Topogràfic Comunitat Valenciana. Sagunt. E- 1/50.000. Diari Llevant – Institut Cartogràfic Valencià, Generalitat Valenciana, València.
    AA.VV. (2010): Excursions de Serra. Rutes turístiques amb les seues fonts i paratges, Ajuntament de Serra.
    AA.VV. (2009): Rutes Turístiques de Gàtova, Agència d'Ocupació i Desenrotllament Local, Ajuntament de Gàtova.
    AA.VV. (1984): Mapa del Terme Municipal d'Altura, Ajuntament d'Altura.
    AGUILAR I SERRAT, F. (1999): Notícies de Segorbe i el seu Bisbat per un sacerdot de la Diòcesi, II Toms, Fundació Caixa Segorbe i Bancaixa Segorbe, Segorbe.
    COLOMA FUSTER, X. (2013): DICCIONARI Topogràfic de la Vila d'Altura, Acadèmia Valenciana de la Llengua, València.
    COSCOLLÁ SANZ, V. (2008): La Calderona. 40 rutes per a BTT i Senderisme, Carena Editors, València.
    FUSTER SERRA, F. (2003): CARTOIXA de Portaceli. Història, vida, arquitectura i art.” Ajuntament de València, València.
    GARAY, P. I altres (2009): Serra, Naturalesa i Cultura, Ajuntament de Serra.
    GISPERT MACIÁN, L. (2006): Segorbe, Descobrir la seua Naturalesa. 19 rutes a peu, Ajuntament de Segorbe.
    GISPERT MACIÁN, L. (2007): CIMES i Paratges de l'Alt Palància, Ajuntament de Segorbe.
    GÓRRIZ MARQUÈS, V. (1986): Aproximació a l'economia de la Cartoixa de Vall de Christ, Centre d'Estudis de l'Alt Palància, NÚM. 7 i 8, Segorbe.
    PLANILLO PORTE'LS, J. A. (2004): La Importància de les Masies en l'economia de Valldecrist, Actes Congrés Internacional sobre les Cartoixes Valencianes, Tom I (pp. 321-338). Ajuntament del Puig, Analecta Cartusiana, València.
    RIBES TRAVER, M. E. (1998): ELS Annals de la Cartoixa de Porta-Coeli, Institució Alfons El Magnànim, Diputació de València, València.
    ROCA MIQUEL, R.: El Camí dels Frares. De Valldecrist a Portaceli, Diari Les Províncies, València.
    SÁNCHEZ DOMINGO, V. (1984): Assaig Geogràfic, Històric i Sociològic, Ajuntament de Gàtova, València.
    SIMÓN AZNAR, V. (1998): Història de la Cartoixa de Vall de Crist, Fundació Bancaixa Segorbe, Segorbe.
    SUAREP ESTEVE, E. (2007): GÀTOVA a través de la història, Editorial La Sirena, València.
    TARÍN I JUANEDA, F. (1897 I 1988): La Cartoixa de Porta-coeli (València). Apunts històrics, Establiment Tipogràfic de Manuel Alufre. València 1897, (Reedició Llibreria París-Valencia, València.
    VILLUGA, P. J. (1546): Reportorio de tots els camins d'Espanya, fins ara mai vist, en el que trobarà qualsevol viatge que vullga caminar molt profitós per a tots els caminants. Compost per Pedro Juan Villuga, valencià. Any de 1546, Biblioteca Valenciana.

    José Ángel Planillo Portolés i Sixto D. Lozano Esteban

  • El 08 d'abril va tenir lloc la tercera sessió del curs “El patrimoni de l'Alt Palància com a recurs” organitzat per l'Institut d'Ensenyament Secundari Cueva Santa de Segorbe i que estan realitzant un grup de docents de l'IES i del Col·legi Rural Agrupat Peña Escavia que integra a les poblacions de Barracas, Bejís, El Toro, Teresa i Torás. Aquesta sessió va tenir lloc a Altura i en ella els participants van conèixer l'Associació Cultural El Cantal, el projecte del Museu de la Memòria d’Altura i el projecte que l'A. C. El Cantal està duent a terme en les ruïnes de “El Batán”.

    1altura

    En la primera part de la sessió vam conèixer el projecte de l'Associació Cultural El Cantal. L'any 2010 un grup de persones de la localitat, totalment heterogeni però amb similar sensibilitat cap al patrimoni rural, va decidir organitzar-se per a cridar l'atenció sobre el perill de desaparició en què es trobaven les construccions de pedra en sec i actuar activament per a recuperar-les a través de l'Associació El Cantal.

    2

    L'Associació cerca conscienciar sobre la importància del patrimoni al major nombre de gent. L'A. C. El Cantal centra les seues accions en les activitats pràctiques de caràcter obert destinades a la recuperació i rehabilitació patrimonial, les activitats teòriques de caràcter investigador i les activitats divulgatives per a la consciència social sobre la necessitat de conèixer, valorar, recuperar i protegir la riquesa cultural i natural de l'entorn. Dins de les activitats de difusió, El Cantal desenvolupa, juntament amb el col·legi, el Dia del Patrimoni en l'escola local, exposicions periòdiques sobre el patrimoni alturà i els treballs realitzats per l'associació i accions de divulgació com a visites i participació en xarxes de treball i grups.

    A continuació vam conèixer el projecte del Museu de la Memòria d'Altura. Aquest projecte col·laboratiu part de la recopilació de fotografies contextualitzades que intenten una aproximació antropològica, històrica i cultural a la vila d'Altura (Castelló). Per a explicar-nos el recorregut i principals projectes vam comptar amb José Manuel López Blay que és qui s'ha encarregat de coordinar aquest espai per a la memòria, el record i la recerca. Entre els projectes realitzats vam poder conèixer el projecte sobre l'evolució de l'escola a partir de material didàctic i els records de tots els que han participat i participen.. Altres projectes presentats del Museu de la Memòria van ser els de les festes i l'evolució dels espais del poble i de la toponímia dels carrers i places.

    3altura

    La tercera sessió del curs va finalitzar amb la visita a les ruïnes del Batán, espai en el qual l'A. C. El Cantal ha començat un projecte de caràcter etnobotànic per a difondre la importància, valor i història d'aquest edifici centenari i la riquesa mediambiental d'aquesta comarca. Per a la realització d'aquest projecte, El Cantal compta amb el suport de l'Ajuntament i la col·laboració amb el cicle de forestals de l'IES Cueva Santa de Segorbe.

    4alt

    L'edifici del Batán ha tingut diversos usos al llarg de la seua història com a fàbrica de paper blanc dependent de la Cartoixa de Valldecrist o batà. Fa uns anys, la construcció de l'autovia Mudèjar va fer que aquest edifici fóra destruït i reduït a l'estat actual. Els esforços de l'A. C. El Cantal per a donar a conèixer la seua història i reaprofitar el seu espai s'han centrat en el desenvolupament d'un projecte en el qual la flora autòctona serà protagonista.

    Només s'estima alllò que es coneix
    Si haguérem de sintentizar aquesta tercera sessió en unes poques frases ens quedaríem amb la màxima que esgrimeix El Cantal cada vegada que té ocasió: “Només s'estima allò que es coneix”. La labor de El Cantal és, precisament, aproximar el valor i importància del patrimoni a la ciutadania. Compartint sobretot aqueixa dimensió humana associada al ben patrimonial. Aqueix component que ho fixa a la terra i ho vincula a les persones.

    5altura

    Informació de la visita: A. de C. El Cantal (Altura)

    Informació relacionada:
    Comencem l'any amb la formació “El patrimoni de l'Alt Palancia com a recurs” en l'IES Cueva Santa de Segorbe
    La importància de les persones. Crònica de la primera sessió del curs “El patrimoni cultural de l'Alt Palància com a recurs” a Sot de Ferrer
    Connexions i vincles entre persones. Una definició col·laborativa de patrimoni cultural
    La importància de l'educació patrimonial. Crònica de la segona sessió del curs “El patrimoni de l'Alt Palància com a recurs” a Viver.
    Dues propostes per a connectar l'aula amb el nostre patrimoni: El valor dels nostres records

  • El projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària – PEU participa en el Curs d'Estiu de la Universitat Jaume I titulat “Utilització de mitjans digitals com a eina de posada en valor del patrimoni hidràulic de la província de Castelló: inventariat, digitalització i creació de mapes interactius” que tindrà lloc del 16 al 19 de juliol de 2018.

    cartel curso verano

    A la nostra província disposar d’aigua no ha estat fàcil i han estat necessaris centenars d’anys d’esforços i enginy per optimitzar-la. Aquest llegat constitueix un patrimoni històric molt valuós, que cal que siga atès i conservat.

    En els actuals processos de patrimonialització, la societat civil juga un paper fonamental, donat que és capaç d'inventariar, col·leccionar, conservar, protestar, defensar, restaurar, exposar i divulgar accions que ajudin a visibilitzar elements propis d'una determinada identitat col·lectiva i al seu torn facilitin una segona oportunitat per a aquest patrimoni hidràulic. Amb aquesta finalitat des de la Càtedra FACSA d'Innovació en el Cicle Integral de l'Aigua, la Càtedra Diputació de Centres Històrics i Itineraris Culturals de Castelló i el Programa d´Extensió Universitària (PEU) de la Universitat Jaume I s'ha engegat aquesta iniciativa que pretén donar a conèixer eines per posar en valor el patrimoni hidràulic de la província a partir de la creació de mapes interactius.

    Aquest curs està organitzat en diferents jornades que es complementen entre si. El primer dia ens centrarem a entendre el patrimoni hidràulic, el segon aprendrem els processos de catalogació, el tercer dia realitzarem el treball de camp i el quart i últim dia crearem mapes interactius a partir de les dades obtingudes el dia anterior i coneixerem les possibilitats de les eines digitals en aquest tipus d'iniciatives.

    El Programa d'Extensió Universitària - PEU participa de manera activa en aquest Curs d'Estiu de la Universitat Jaume I. El dimarts 17 de juliol el coordinador de Patrimoni – PEU Ángel Portolés realitzarà la conferència titulada “Patrimonis i persones. Cap a una definició participativa de patrimoni cultural” i el taller pràctic “La catalogació comunitària del nostre patrimoni”. El dimecres 18 de juliol, els alumnes visitaran els Grups Locals de Patrimoni de Sot de Ferrer, Jérica, Viver i Altura per conèixer una mostra del seu patrimoni hidràulic. En les properes setmanes anirem publicant els detalls d'aquest curs i de la col·laboració del PEU.

    Us deixem en aquest enllaç tota la informació d'aquest curs: “Utilització de mitjans digitals com a eina de posada en valor del patrimoni hidràulic de la província de Castelló: inventariat, digitalització i creació de mapes interactius”

     

  • El proyecto Patrimoni del Programa de Extensión Universitaria – PEU participa en el Curso de Verano de la Universitat Jaume I titulado “Utilización de medios digitales como herramienta de puesta en valor del patrimonio hidráulico de la provincia de Castelló: inventariado, digitalización y creación de mapas interactivos” que tendrá lugar del 16 al 19 de julio de 2018.

    cartel curso verano

    En nuestra provincia disponer de agua no ha sido fácil y han sido necesarios centenares de años de esfuerzos e ingenio para optimizarla. Este legado constituye un patrimonio histórico muy valioso, que hace falta que sea atendido y conservado.

    En los actuales procesos de patrimonialización, la sociedad civil juega un papel fundamental, pues es capaz de inventariar, coleccionar, conservar, protestar, defender, restaurar, exponer y divulgar acciones que ayuden a visibilizar elementos propios de una determinada identidad colectiva y a su vez faciliten una segunda oportunidad para este patrimonio hidráulico. Con esta finalidad desde la Cátedra FACSA de Innovación en el Ciclo Integral del Agua, la Cátedra Diputación de Centros Históricos e Itinerarios Culturales de Castellón y el Programa d´Extensió Universitaria (PEU) de la Universitat Jaume I se ha puesto en marcha esta iniciativa que pretende dar a conocer herramientas para poner en valor el patrimonio hidráulico de la provincia a partir de la creación de mapas interactivos.

    Este curso está organizado en diferentes jornadas que se complementan entre sí. El primer día nos centraremos en entender el patrimonio hidráulico, el segundo aprenderemos los procesos de catalogación, el tercer día realizaremos el trabajo de campo y el cuarto y último día crearemos mapas interactivos a partir de los datos obtenidos el día anterior y conoceremos las posibilidades de las herramientas digitales en este tipo de iniciativas.

    El Programa de Extensión Universitaria - PEU participa de manera activa en este Curso de Verano de la Universitat Jaume I. El martes 17 de julio el coordinador de Patrimoni – PEU Ángel Portolés realizará la conferencia titulada “Patrimonios y personas. Hacia una definición participativa de patrimonio cultural” y el taller práctico “La catalogación comunitaria de nuestro patrimonio”. El miércoles 18 de julio, los alumnos visitarán los Grupos Locales de Patrimoni de Sot de Ferrer, Jérica, Viver y Altura para conocer una muestra de su patrimonio hidráulico. En las próximas semanas iremos publicando los detalles de este curso y de la colaboración del PEU.

    Os dejamos en este enlace toda la información de este curso: “Utilización de medios digitales como herramienta de puesta en valor del patrimonio hidráulico de la provincia de Castelló: inventariado, digitalización y creación de mapas interactivos”

  • El 08 de abril tuvo lugar la tercera sesión del curso “El patrimonio del Alto Palancia como recurso” organizado por el Instituto de Enseñanza Secundaria Cueva Santa de Segorbe y que están realizando un grupo de docentes del IES y del Colegio Rural Agrupado Peña Escavia que integra a las poblaciones de Barracas, Bejís, El Toro, Teresa y Torás. Esta sesión tuvo lugar en Altura y en ella los participantes conocieron la Asociación Cultural El Cantal, el proyecto del Museo de la Memoria y el proyecto que la A.C. El Cantal está llevando a cabo en las ruinas de “El Batán”.

    1altura

    En la primera parte de la sesión conocimos el proyecto de la Asociación Cultural El Cantal. En el año 2010 un grupo de personas de la localidad, totalmente heterogéneo pero con similar sensibilidad hacia el patrimonio rural, decidió organizarse para llamar la atención sobre el peligro de desaparición en que se encontraban las construcciones de piedra en seco y actuar activamente para recuperarlas a través de la Asociación El Cantal.

    2

    La Asociación busca concienciar sobre la importancia del patrimonio al mayor número de gente. La A.C. El Cantal centra sus acciones en las actividades prácticas de carácter abierto destinadas a la recuperación y rehabilitación patrimonial, las actividades teóricas de carácter investigador y las actividades divulgativas para la conciencia social sobre la necesidad de conocer, valorar, recuperar y proteger la riqueza cultural y natural del entorno. Dentro de las actividades de difusión, El Cantal desarrolla, junto con el colegio, el Día del Patrimonio en la escuela local, exposiciones periódicas sobre el patrimonio alturano y los trabajos realizados por la asociación y acciones de divulgación como visitas y participación en redes de trabajo y grupos.

    A continuación conocimos el proyecto del Museo de la Memoria de Altura. Este proyecto colaborativo parte de la recopilación de fotografías contextualizadas que intentan una aproximación antropológica, histórica y cultural a la villa de Altura (Castellón). Para explicarnos el recorrido y principales proyectos contamos con José Manuel López Blay que es quien se ha encargado de coordinar este espacio para la memoria, el recuerdo y la investigación. Entre los proyectos realizados pudimos conocer el proyecto sobre la evolución de la escuela a partir de material didáctico y los recuerdos de todos los que han participado. Otros proyectos presentados del Museo de la Memoria fueron los de las fiestas y la evolución de los espacios del pueblo y de la toponimia de las calles y plazas.

    3altura

    La tercera sesión del curso finalizó con la visita a las ruinas de El Batán, espacio en el que la A.C. El Cantal ha comenzado un proyecto de carácter etnobotánico para difundir la importancia, valor e historia de este edificio centenario y la riqueza mediambiental de esta comarca. Para la realización de este proyecto, El Cantal cuenta con el apoyo del Ayuntamiento y la colaboración con el ciclo de forestales del IES Cueva Santa de Segorbe.

    4alt

    El edificio de El Batán ha tenido varios usos a lo largo de su historia como fábrica de papel blanco dependiente de la Cartuja de Valldecrist o batán. Hace unos años, la construcción de la autovía Mudéjar hizo que este edificio fuera destruido y reducido al estado actual. Los esfuerzos de la A.C. El Cantal para dar a conocer su historia y reaprovechar su espacio se han centrado en el desarrollo de un proyecto en el que la flora autóctona será protagonista.

    Sólo se ama lo que se conoce
    Si tuviéramos que sintetizar esta tercera sesión en unas pocas frases nos quedaríamos con la máxima que esgrime El Cantal cada vez que tiene ocasión: “Sólo se ama lo que se conoce”. La labor de El Cantal es, precisamente, aproximar el valor e importancia del patrimonio a la ciudadanía. Compartiendo sobretodo esa dimensión humana asociada al bien patrimonial. Ese componente que lo fija a la tierra y lo vincula a las personas.

    5altura

    Información de la visita: A.C. El Cantal (Altura)

    Información relacionada:
    Empezamos el año con la formación “El patrimonio del Alto Palancia como recurso” en el IES Cueva Santa de Segorbe
    La importancia de las personas. Crónica de la primera sesión del curso “El patrimonio cultural del Alto Palancia como recurso” en Sot de Ferrer
    Conexiones y vínculos entre personas. Una definición colaborativa de patrimonio cultural
    La importancia de la educación patrimonial. Crónica de la segunda sesión del curso “El patrimonio del Alto Palancia como recurso” en Viver.
    Dos propuestas para conectar el aula con nuestro patrimonio: El valor de nuestros recuerdos

  • L'Associació "El Cantal" té com a objectius primordials la conservació, la recuperació, l'estudi i la divulgació del patrimoni natural i cultural del municipi d'Altura, amb especial atenció als elements de pedra seca, testimonis i herència del treball i la relació dels nostres avantpassats amb el territori que els va ser donat en custòdia per la Naturalesa.

    1 image1

    Va ser en 2010 quan un grup de persones totalment heterogeni però amb similar sensibilitat cap al seu patrimoni, decidim organitzar-nos i canalitzar el nostre esforç en la rehabilitació d'aquestes construccions que van modelar el nostre paisatge i que en aqueix moment es trobaven en risc de desaparició.

    En aquests cinc anys, encara que "ha plogut poc", el gota a gota de la nostra rutina setmanal ens ha permès recuperar més de 30 elements tant naturals (fonts, arbrat monumental, paratges) com a arquitectònics (refugis i casetes, “navajos” o aljubs, “caleras”, corrals). El grup de treball ha vist com a moltes més persones vingudes d'altres llocs i amb diferents inquietuds s'han anat sumant a aquesta romàntica tasca, col•laborant de forma contínua o esporàdica i involucrant-se física o intel•lectualment.

    No obstant açò, la nostra associació no és un arbre d'un sol peu i ha anat estenent les seues branques cap a altres punts d'atenció que considerem imprescindibles si creiem en un futur per al nostre patrimoni i els nostres paisatges. Treballem en l'estudi, la catalogació, la col•laboració amb altres associacions i institucions, i molt activament en la divulgació de la nostra memòria i patrimoni, organitzant exposicions, rutes, xarrades i tallers.

    Hem treballat de manera molt especial entre els quals hauran de ser els nostres successors. Com ens agrada dir "el que no es coneix no es pot estimar". Per a transmetre aquest coneixement s'ha instaurat "El Dia del Patrimoni" en el col•legi de la localitat per a tractar d'inculcar als més xicotets l'interès pel seu patrimoni i la seua cultura més propers i l'orgull per la riquesa de la seua ruralitat.

    En paraules de Gabriel García Márquez en Cent anys de solitud: "Som el que fem a partir del que heretem, ningú escapa a la servitud i a la glòria de la seua ascendència", açò és doncs l'Associació "El Cantal" i del que ens agradaria fer-vos partícips.

    Associació "El Cantal"

    2 image3

     

    3 image2

     

  • La Asociación "El Cantal" tiene como objetivos primordiales la conservación, la recuperación, el estudio y la divulgación del patrimonio natural y cultural del municipio de Altura, con especial atención a los elementos de piedra seca, testigos y herencia del trabajo y la relación de nuestros antepasados con el territorio que les fue dado en custodia por la Naturaleza.

    1 image1

    Fue en 2010 cuando un grupo de personas totalmente heterogéneo pero con similar sensibilidad hacia su patrimonio, decidimos organizarnos y canalizar nuestro esfuerzo en la rehabilitación de estas construcciones que modelaron nuestro paisaje y que en ese momento se encontraban en riesgo de desaparición.

    En estos cinco años, aunque "ha llovido poco", el gota a gota de nuestra rutina semanal nos ha permitido recuperar más de 30 elementos tanto naturales (fuentes, arbolado monumental, parajes) como arquitectónicos (refugios y casetas, navajos o aljibes, caleras, corrales). El grupo de trabajo ha visto como muchas más personas venidas de otros lares y con distintas inquietudes se han ido sumando a esta romántica tarea, colaborando de forma continua o esporádica e involucrándose física o intelectualmente.

    Sin embargo, nuestra asociación no es un árbol de un solo pie y ha ido extendiendo sus ramas hacia otros puntos de atención que consideramos imprescindibles si creemos en un futuro para nuestro patrimonio y nuestros paisajes. Trabajamos en el estudio, la catalogación, la colaboración con otras asociaciones e instituciones, y muy activamente en la divulgación de nuestra memoria y patrimonio, organizando exposiciones, rutas, charlas y talleres.

    Hemos trabajado de manera muy especial entre los que habrán de ser nuestros sucesores. Como nos gusta decir "lo que no se conoce no se puede amar". Para transmitir este conocimiento se ha instaurado "El Día del Patrimonio" en el colegio de la localidad para tratar de inculcar a los más pequeños el interés por su patrimonio y su cultura más cercanos y el orgullo por la riqueza de su ruralidad.

    En palabras de Gabriel García Márquez en Cien años de soledad: "Somos lo que hacemos a partir de lo que heredamos, nadie escapa a la servidumbre y a la gloria de su ascendencia", esto es pues la Asociación "El Cantal" y de lo que nos agradaría haceros partícipes.

    Asociación "El Cantal"

    2 image3

     

    3 image2