Acompanyament

  • Des de l'any passat, moment en el qual constituïm de manera definitiva l'Assemblea de Grups com a part fonamental de la Jornada anual de Patrimoni - PEU, l'Assemblea es consolida com a espai des del qual definir les línies anuals de treball del projecte i es summa a altres punts de trobada existents de caràcter local com són les activitats, assessoraments i tutories als grups de Patrimoni.

    31 vt angel

    El patrimoni ha d'estar íntimament relacionat amb les necessitats actuals plantejades en el territori (patrimoni com a recurs per al desenvolupament) per a generar dinàmiques d'identificació, pertinença i compromís amb el seu patrimoni cultural i ha de ser compartit amb la població.

    I des d'aquesta òptica, l'Assemblea de Grups de Patrimoni - PEU es defineix com un fòrum obert, periòdic i continu de participació. Com un espai per a la reflexió conjunta que permet al projecte prémer el seu estat i així detectar possibles manques o necessitats i des d'on consensuar accions i moviments que ens conduïsquen cap a una revisió de l'estructura del projecte perquè puga evolucionar d'acord a les necessitats i reptes que plantegen actualment els grups de Patrimoni en concret i el territori en general.

    Les conclusions plantejades en aquesta edició són fruit de l'Assemblea realitzada el 18 de juliol de 2015 i la posterior revisió i aportacions del conjunt de grups i se sumen a les línies estratègiques plantejades l'any anterior, revisant-les, ampliant-les o matisant-les per a construir un marc cada vegada més ric i precís sobre el que tots coneixem com Patrimoni.

    Línies estratègiques 2015-2016

    Una major presència de Patrimoni - PEU en el territori
    Considerem necessari el reforç de la presència de Patrimoni en el territori i la progressiva ampliació del nombre de grups que ens ajuden a conèixer millor el nostre patrimoni i els projectes existents.

    S’ha de fomentar la coordinació amb grups d'altres àmbits (centres excursionistes, AMPAS…) o d'altres territoris (Terol, Tarragona, València, per citar els més pròxims) amb els quals poder ampliar les actuacions o projectes. Es tracta d'expandir el concepte de patrimoni perquè no es centre solament en la catalogació o estudi, sinó principalment a la riquesa cultural que suposa, la seua protecció, promoció (pot suposar un actiu turístic, però sense devaluar-ho) i herència (tant rebuda, com donada).

    Fins ara, el canal utilitzat per a difondre el projecte es basa en la xarxa tècnica del PEU formada per Agents de Desenvolupament Local, treballadors socials, etcètera del territori i per la difusió realitzada pels mateixos grups per a donar a conèixer Patrimoni en altres municipis de la província.

    Des de l'Assemblea es planteja la importància de reforçar aquesta tasca de difusió i en aquest sentit, els grups hauran d'assumir també el seu paper com a “ambaixadors del projecte” entre els seus grups i contactes culturals.

    Coneixement compartit – Educació Patrimonial
    Patrimoni es basa en l'acompanyament, formació i definició de punts de trobada que generen coneixement a partir de la interacció de tot un seguit de grups locals amb processos únics i complexos de socialització del patrimoni cultural.

    Els grups destaquem la importància de fomentar espais en els quals fer posades en comú de materials, metodologies, problemàtiques… i en la definició d'un “Banc d'idees” en el qual dipositar tot aquest coneixement i al que poder accedir.

    Seguint amb els punts de trobada, els grups considerem la importància de les visites tècniques com a espai de reflexió, coneixement i debat sobre el patrimoni cultural i proposem elevar el nombre de visites tècniques al llarg de l'any per a conèixer insitu el treball que realitzen els grups de patrimoni i la seua evolució i com a espai de relació entre els integrants dels diferents grups.

    11 xjornada patrimoni PEU UJI 2015

    L'accés a la informació
    Els grups considerem fonamental l'accés a informació tècnica com, per exemple, subvencions, ajudes i projectes i plantegem la necessitat de tenir a la nostra disposició tant la informació com l'assessorament necessari.

    Xiquets, joves i majors
    Considerem fonamental la socialització del nostre patrimoni i la implicació dels nostres veïns i veïnes en el nostre projecte. I de manera especial destaquem la importància de:
    - L'escola i l'institut com a espai clau en la difusió dels nostres projectes i en la cerca de participació tant directa (implicació dels escolars mitjançant projectes conjunts entre els grups i els centres) com a indirecta (implicació dels escolars per a involucrar a familiars com, per exemple, informants).
    - La implicació dels nostres majors com a dipositaris de la memòria de la nostra història i del nostre patrimoni cultural.

    Una major vinculació amb la Universitat Jaume I
    També es ressalta la importància d'acostar els projectes dels grups de Patrimoni-PEU a la Universitat perquè es puguen establir relacions de cooperació, recerca i treball entre tots dos àmbits (per exemple amb treballs de finalització de grau, pràctiques…).

    En 2014-2015, aquesta vinculació s'ha materialitzat en la incorporació d'una alumna en pràctiques del Grau d'Història i Patrimoni de l’UJI en el primer semestre de 2015 i en el començament de la difusió del PEU entre aquells Graus amb continguts en els quals es treballe el patrimoni cultural.

    Els nostres polítics
    A nivell polític, considerem fonamental que els nostres representants municipals siguen conscients de la importància del patrimoni cultural i reconeguen el paper dels grups locals i dels processos iniciats en el territori.

    Plantegem una major implicació des de l’UJI amb els nostres pobles a nivell polític per a cercar possibles espais de trobada en els quals els nostres alcaldes i regidors puguen acudir a formar-se, assessorar-se.

    La difusió del projecte
    Pel que fa a la difusió de Patrimoni i dels grups i les seues activitats s'incideix en la importància de l'ús i difusió de continguts mitjançant les xarxes socials i la utilització d'enregistraments en vídeo i la participació en televisions i ràdios locals, comarcals i provincials que ens ajuden a difondre el nostre treball.

    A aquesta difusió vam sumar la importància de la presència de Patrimoni (tant per part de la coordinació com des dels grups locals) en Jornades i Congressos que proporcionen una major visibilitat i un major reforç intern i extern al projecte

    Respecte a la web, es tracta d'una eina a potenciar, tant en continguts com en desenvolupament. Es tracta d'un recurs en redisseny constant que cerca també adaptar-se a les necessitats i reptes plantejats des del territori. I per a açò els grups han de participar encara més aportant els seus continguts (tant interns com a externs) i difonent-la.

    12 xjornada patrimoni PEU UJI 2015

  • Desde el año pasado, momento en el que constituimos de manera definitiva la Asamblea de Grupos como parte fundamental de la Jornada anual de Patrimoni - PEU, la Asamblea se consolida como espacio desde el que definir las líneas anuales de trabajo del proyecto y se suma a otros puntos de encuentro existentes de carácter local como son los encuentros, asesoramientos y tutorías a los grupos de Patrimoni.

    31 vt angel

    El patrimonio debe estar íntimamente relacionado con las necesidades actuales planteadas en el territorio (patrimonio como recurso para el desarrollo) para generar dinámicas de identificación, pertenencia y compromiso con su patrimonio cultural y debe ser compartido con la población.

    Y desde esta óptica, la Asamblea de Grupos de Patrimoni - PEU se define como un foro abierto, periódico y continuo de participación. Como un espacio para la reflexión conjunta que permite al proyecto pulsar su estado y así detectar posibles carencias o necesidades y desde donde consensuar acciones y movimientos que nos conduzcan hacia una revisión de la estructura del proyecto para que pueda evolucionar en consonancia a las necesidades y retos que plantean actualmente los grupos de Patrimoni en concreto y el territorio en general.

    Las conclusiones planteadas en esta edición son fruto de la Asamblea realizada el 18 de julio de 2015 y la posterior revisión y aportaciones del conjunto de grupos y se suman a las líneas estratégicas planteadas el año anterior, revisándolas, ampliándolas o matizándolas para construir un marco cada vez más rico y preciso sobre lo que todos conocemos como Patrimoni.

    Líneas estratégicas 2015-2016

    Una mayor presencia de Patrimoni - PEU en el territorio
    Consideramos necesario el refuerzo de la presencia de Patrimoni en el territorio y la progresiva ampliación del número de grupos que nos ayuden a conocer mejor nuestro patrimonio y los proyectos existentes.

    Debe fomentarse la coordinación con grupos de otros ámbitos (centros excursionistas, AMPAS…) o de otros territorios (Teruel, Tarragona, Valencia, por citar los más próximos) con los que poder ampliar las actuaciones o proyectos. Se trata de expandir el concepto de patrimonio para que no se limite solamente a la catalogación o estudio, sino principalmente a la riqueza cultural que supone, su protección, promoción (puede suponer un activo turístico, pero sin devaluarlo) y herencia (tanto recibida, como dada).

    Hasta el momento, el canal utilizado para difundir el proyecto se basa en la red técnica del PEU formada por Agentes de Desarrollo Local, trabajadores sociales, etcétera del territorio y por la difusión realizada por los mismos grupos para dar a conocer Patrimoni en otros municipios de la provincia.

    Desde la Asamblea se plantea la importancia de reforzar esta tarea de difusión y en este sentido, los grupos deberán asumir también su papel como “embajadores del proyecto” entre sus grupos y contactos culturales.

    Conocimiento compartido – Educación Patrimonial
    Patrimoni se basa en el acompañamiento, formación y definición de puntos de encuentro que generen conocimiento a partir de la interacción de toda una serie de grupos locales con procesos únicos y complejos de socialización del patrimonio cultural.

    Los grupos destacamos la importancia de fomentar espacios en los que hacer puestas en común de materiales, metodologías, problemáticas… y en la definición de un “Banco de ideas” en el que depositar todo este conocimiento y al que poder acceder.

    Siguiendo con los puntos de encuentro, los grupos consideramos la importancia de las visitas técnicas como espacio de reflexión, conocimiento y debate sobre el patrimonio cultural y proponemos elevar el número de visitas técnicas a lo largo del año para conocer insitu el trabajo que realizan los grupos de patrimonio y su evolución y como espacio de relación entre los integrantes de los diferentes grupos.

    11 xjornada patrimoni PEU UJI 2015

    El acceso a la información
    Los grupos consideramos fundamental el acceso a información técnica como, por ejemplo, subvenciones, ayudas y proyectos y planteamos la necesidad de tener a nuestra disposición tanto la información como el asesoramiento necesario.

    Niños, jóvenes y mayores
    Consideramos fundamental la socialización de nuestro patrimonio y la implicación de nuestros vecinos y vecinas en nuestro proyecto. Y de manera especial destacamos la importancia de:

    - La escuela y el instituto como espacio clave en la difusión de nuestros proyectos y en la búsqueda de participación tanto directa (implicación de los escolares mediante proyectos conjuntos entre los grupos y los centros) como indirecta (implicación de los escolares para involucrar a familiares como, por ejemplo, informantes).
    - La implicación de nuestros mayores como depositarios de la memoria de nuestra historia y de nuestro patrimonio cultural.

    Una mayor vinculación con la Universitat Jaume I
    También se resalta la importancia de acercar los proyectos de los grupos de Patrimoni-PEU a la Universidad para que se puedan establecer relaciones de cooperación, investigación y trabajo entre ambos ámbitos (por ejemplo con trabajos de fin de grado, prácticas…).

    En 2014-2015, esta vinculación se ha materializado en la incorporación de una alumna en prácticas del Grado de Historia y Patrimonio de la UJI en el primer semestre de 2015 y en el comienzo de la difusión del PEU entre aquellos Grados con contenidos en los que se trabaje el patrimonio cultural.

    Nuestros políticos
    A nivel político, consideramos fundamental que nuestros representantes municipales sean conscientes de la importancia del patrimonio cultural y reconozcan el papel de los grupos locales y de los procesos iniciados en el territorio.

    Planteamos una mayor implicación desde la UJI con nuestros pueblos a nivel político para buscar posibles espacios de encuentro en los que nuestros alcaldes y concejales puedan acudir a formarse, asesorarse.

    La difusión del proyecto
    Por lo que respecta a la difusión de Patrimoni y de los grupos y sus actividades se incide en la importancia del uso y difusión de contenidos mediante las redes sociales y la utilización de grabaciones en vídeo y la participación en televisiones y radios locales, comarcales y provinciales que nos ayuden a difundir nuestro trabajo.

    A esta difusión sumamos la importancia de la presencia de Patrimoni (tanto por parte de la coordinación como desde los grupos locales) en Jornadas y Congresos que proporcionen una mayor visibilidad y un mayor refuerzo interno y externo al proyecto

    Respecto a la web, se trata de una herramienta a potenciar, tanto en contenidos como en desarrollo. Se trata de un recurso en rediseño constante que busca también adaptarse a las necesidades y retos planteados desde el territorio. Y para ello los grupos deben participar aún más aportando sus contenidos (tanto internos como externos) y difundiéndola.

    12 xjornada patrimoni PEU UJI 2015

  • Estem molt contents de compartir amb tots vosaltres que aquest semestre tornarem a comptar, en el projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària, amb la participació d’una alumna del Grau d'Història i Patrimoni de la Universitat Jaume I.

    Volem aprofitar aquesta notícia per a presentar-vos l’interessant punt de partida del projecte de pràctiques que ens ha preparat Neus Chillida Zaragozà sobre la posada en valor del patrimoni cultural en el municipi de Benlloch (Castelló). Aquest text serà la primera d’una sèrie de col·laboracions en aquest web per conèixer l’evolució d’aquest projecte basat en la participació i en l’horitzontalitat.

    Construint un bell lloc

    CIMG6194

    Molts cops menyspreem o desconeixem el patrimoni local. Per aquest motiu, i en l’intent d’aconseguir que la ciutadania sigui partícip en la seua revalorització i reconeixement, s’enceta aquest projecte mitjançant el qual teixir una xarxa de rogles per tal de restablir vincles i reafirmar les nostres interaccions compromeses, conseqüents i conscients amb el nostre patrimoni. El projecte presentat té com a espai la localitat de Benlloch i respon a les necessitats i circumstàncies de treball i revalorització pròpies d’aquest territori.

    La metodologia per dur-lo a terme suposarà la formació de rogles o grups de treball en els quals es treballarà de manera horitzontal i assembleària. Els rogles tenen els límits difosos, tant per tractar gran nombre d’àmbits, inclús inconscientment de la seua connexió, com per poder ampliar-se en el seu nombre de membres. Es tracta de rogles d’allò més diversos, tant per la temàtica abordada com pels membres interns que no tenen perquè respondre a patrons similars. Cadascun dels rogles, en funció a les seues inquietuds, estableix els àmbits en els quals actuar i millorar el vincle. Pot ser un projecte de recull de fotografies antigues, cercar llocs de memòria, reconèixer vies pecuàries, reviscolar cançons locals populars i molt més. Tots els àmbits, encara que de primeres puguen semblar llunyans o inconnexes, conflueixen en un mateix tronc, doncs, tots conviuen en un mateix espai i tenen com a primordial objectiu el mateix: fer-lo viure. I en aquesta ambiciosa tasca tota veu és important.

    Per formar part d’un rogle no és necessari pertànyer a cap organització prèviament, tan sols tindre estima pel poble i comprometre’s en adjudicar-se certes responsabilitats dintre del grup de treball per poder assolir els objectius marcats de manera assembleària, és a dir, establir un vincle més actiu i partícip amb el mateix poble que el tingut adés. Tot i això, per assegurar-nos d’aplegar a la totalitat de la ciutadania, s’establiran reunions amb grups locals ja presents per saber si estan interessats en formar part del nou projecte o, en cas d’estar fent tasques ja molt semblants a les plantejades, incloure’ls en el que seria un teixit més gran, és a dir, incloure el seu treball en el projecte local plantejat. També s’establirà contacte amb individus que puguen estar interessats en formar part així com, emprant les xarxes socials, es farà difusió per tal d’afavorir que el “boca – orella” sigui el més gran possible.

    Les portes no estan tancades a ningú. I per aquest motiu, agraïm que, en cas d’estar llegint aquesta notícia, passes la paraula a qui creguis que pot estar interessada! I si aqueixa ets tu, ets benvinguda!

    Neus Chillida Zaragozà

    CIMG9187RET

  • Estamos muy contentos de compartir con todos vosotros que este semestre volveremos a contar, en el proyecto Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària, con la participación de una alumna del Grado de Historia y Patrimonio de la Universitat Jaume I.

    Queremos aprovechar esta noticia para presentaros el interesante punto de partida del proyecto de prácticas que nos ha preparado Neus Chillida sobre la puesta en valor del patrimonio cultural en el municipio de Benlloch (Castellón). Este texto será la primera de una serie de colaboraciones en esta web para conocer la evolución de este proyecto basado en la participación y en la horizontalidad.

    Construyendo un bello lugar. Qué opináis?

    CIMG6194

    Muchas veces despreciamos o desconocemos el patrimonio local. Por este motivo, y en el intento de conseguir que la ciudadanía sea partícipe en su revalorización y reconocimiento, se comienza este proyecto para tejer una red de corros para restablecer vínculos y reafirmar nuestras interacciones comprometidas, consecuentes y conscientes con nuestro patrimonio. El proyecto presentado tiene como espacio la localidad de Benlloch y responde a las necesidades y circunstancias de trabajo y revalorización propias de este territorio.

    La metodología para llevarlo a cabo supondrá la formación de corros o grupos de trabajo en los que se trabajará de manera horizontal y asamblearia. Los corros tienen los límites difusos, tanto para tratar gran número de ámbitos, incluso inconscientemente de su conexión, como para poder ampliarse en su número de miembros. Se trata de corros de lo más diversos, tanto por la temática abordada cómo por los miembros internos que no tienen porqué responder a patrones similares. Cada uno de los corros, en función de sus inquietudes, establece los ámbitos en los cuales actuar y mejorar el vínculo. Puede ser un proyecto de compilación de fotografías antiguas, buscar lugares de memoria, reconocer vías pecuarias, revivir canciones locales populares y mucho más. Todos los ámbitos, aunque de primeras puedan parecer lejanos o inconexas, confluyen en un mismo tronco. Todos conviven en un mismo espacio y tienen como primordial objetivo el mismo: hacerlo vivir. Y en esta ambiciosa tarea toda voz es importante.

    Para formar parte de un corro no es necesario pertenecer previamente a ninguna organización, tan sólo tener aprecio por el pueblo y comprometerse a asumir ciertas responsabilidades dentro del grupo de trabajo para poder lograr los objetivos marcados de manera asamblearia, es decir, establecer un vínculo más activo y partícipe con el mismo pueblo que el tenido hace poco. Aún así, para asegurarnos de reunir a la totalidad de la ciudadanía, se realizarán reuniones con grupos locales ya presentes para saber si están interesados en formar parte del nuevo proyecto o, en caso de estar haciendo tareas ya muy parecidas a las planteadas, incluirlos en el que sería un tejido más grande, es decir, incluir su trabajo en el proyecto local planteado. También se establecerá contacto con individuos que puedan estar interesados en formar parte así como, empleando las redes sociales, se hará difusión para favorecer que el “boca – oreja” sea lo más grande posible.

    Las puertas no están cerradas a nadie. Y por este motivo, agradecemos que, en caso de estar leyendo esta noticia, pases la palabra a quien creas que puede estar interesada. Y si esa eres tú, ¡eres bienvenida!

    Neus Chillida

    CIMG9187RET

  • Dissabte 27 de juny tindrà lloc la visita tècnica de Patrimoni d'aquest primer semestre. Com a resultat de les propostes presentades des dels diferents grups locals del projecte, aquest juny la visita se centrarà en el projecte del Grup “Los Taulons” de les poblacions de Sant Rafel del Riu (Castelló) i Barri Castell (Ulldecona – Tarragona).

    El coordinador del projecte Patrimoni es va reunir dimarts 26 de maig amb representants del Grup de “Los Taulons” per a preparar la visita i definir el calendari de notícies i continguts previs per als grups i per a tots els seguidors del projecte. En aquesta reunió va participar Joaquim Virgili, especialista en la transhumància i que, ja vos podem avançar, ens explicarà la seua recerca i experiències sobre aquest tema tan interessant.

    IMG 20150526 113202

    El projecte Patrimoni programa dues visites tècniques anuals. Aquesta jornada permet als grups compartir experiències, problemàtiques i accions desenvolupades. Les visites tècniques es dirigeixen als membres dels grups, col•laboradors i interessats en el projecte.

    En les pròximes setmanes vos anirem contant els detalls d'aquesta visita tècnica.

  • El próximo sábado 27 de junio tendrá lugar la visita técnica de Patrimoni de este primer semestre. Como resultado de las propuestas presentadas desde los distintos grupos locales del proyecto, este junio la visita se centrará en el proyecto y el patrimonio recogido y estudiado por el Grupo “Los Taulons” de las poblaciones de Sant Rafel del Riu (Castellón) y Barri Castell (Ulldecona – Tarragona).

    El coordinador del proyecto Patrimoni se reunió el pasado martes 26 de mayo con representantes del Grupo de “Los Taulons” para preparar la visita y definir el calendario de noticias y contenidos previos para los grupos y para todos los seguidores del proyecto. En esta reunión participó Joaquim Virgili, especialista en la trashumancia y que, ya os podemos adelantar, nos explicará su investigación y experiencias sobre este tema tan interesante.

    IMG 20150526 113202

    El proyecto Patrimoni programa dos visitas técnicas anuales. Esta jornada  permite a los grupos compartir experiencias, problemáticas y acciones desarrolladas. Las visitas técnicas se dirigen a los miembros de los grupos, colaboradores e interesados en el proyecto.

    En las próximas semanas os iremos contando los detalles de esta visita técnica.

  • Tota bona història té un bon començament. I el començament de la que ens ocupa va ser l’avís per part d’una persona que viu a Els Valentins sobre les restes visibles encara avui del que va ser una canalització per a portar aigua a aquesta població quan des de la comunitat de regants d’Ulldecona no es feia res al respecte.

    Aquestes restes, avui inconnexes, inclouen diversos trams de canalitzacions (alguns excavats a la roca, alguns passant per dalt o per baix de marges, alguns partint finques) un abeurador, un aqüeducte, i, sobretot, també restes inconnexes a la memòria popular.

    Un cop fet el primer redactat, em vaig posar en contacte amb Joaquim Virgili (arxiver municipal i persona gran coneixedora de la història) que va permetre perfilar el treball en el seus aspectes més “acadèmics”. Però la intenció del treball no era quedar-se només en la mera recerca històrica, sinó que pretenia i pretén ampliar el seu abast a la restitució i complicitat de la memòria col·lectiva dels habitats actuals d’Els Valentins, i per això em vaig posar en contacte amb l’alcalde pedani (Els Valentins pertany al municipi d’Ulldecona), qui es va interessar per la història, que desconeixia, i va buscar testimonis orals i imatges entre la gent dels “Masets” (que és com és conegut popularment l’esmentat barri d’Els Valentins).

    El treball, així, abandonava l’àmbit de recerca històrica, per a convertir-se en una treball conjunt de recuperació de la memòria oblidada, i de la posada en valor d’un patrimoni perdut.

    Això va suposar una ampliació volguda de les finalitats, buscant que “lo regueret” (com era coneguda la canalització) tornés a formar part de la memòria viva de la gent, alhora que es remarcava el caire de treball associatiu de “jornal de vila” de tota la gent que el va construir i mantenir durant més de 50 anys, fins que finalment, a l’any 1969, l’Ajuntament va portar aigua potable a la població.

    Aquest context emprenedor i associatiu encara ara és ben palpable a la població, com una herència inesborrable de “lo regueret”.

    La metodologia del treball, que beu dels principis del projecte Patrimoni de la UJI, va ser molt ben rebuda per part del coordinador, Àngel Portolés, que en tot moment va acompanyar el projecte. També va ser ben rebut per part de l’Ajuntament d’Ulldecona, que ha editat el llibret (per a ser repartit gratuïtament entre els habitats d’Els Valentins) i ha permès confeccionar una exposició que en 14 panells expliquen visualment el contingut del treball.

    El dia 8 de Juny es va fer la presentació del treball col·lectiu (llibret i exposició) i el dia 9 la tradicional caminada de festes d’Els Valentins per a veure les restes de “lo regueret”.

    Un efecte col·lateral d’aquesta manera col·laborativa de realitzar una investigació i posada en valor del patrimoni és que ja s’estan plantejant nous treballs sobre la memòria col·lectiva de la població, que d’aquesta manera aprofundeix en un dels aspectes buscats del treball: la implicació de la gent en el seu patrimoni material i immaterial, i ajudar d’aquesta manera a la fixació de la població al territori, ajudant a revertir la situació actual de despoblament, ja que “només es valora allò que es coneix, i només es protegeix allò que es valora”, i com més valorat és un territori per part dels seus habitants, més difícil és que la gent en marxi.

    MANEL MAS (coordinador i un dels autors del treball).

  • Toda buena historia tiene un buen comienzo. Y el comienzo de la que nos ocupa fue el aviso por parte de una persona que vive en Los Valentins (Ulldecona-Tarragona) sobre los restos visibles todavía hoy de lo que fue una canalización para llevar agua a esta población cuando desde la comunidad de regantes de Ulldecona no se hacía nada al respeto.

    Estos restos, hoy inconexos, incluyen varios tramos de canalizaciones (algunos excavados a la roca, algunos que pasan por arriba o por debajo de márgenes, algunos partiendo fincas) un abrevadero, un acueducto, y, sobre todo, también restos inconexos de la memoria popular.

    Una vez hecha la primera redacción, me puse en contacto con Joaquim Virgili (archivero municipal y persona gran conocedora de la historia) que me permitió perfilar el trabajo en sus aspectos más “académicos”. A pesar de ello, la intención del trabajo no era quedarse solo en la mera investigación histórica, sino que pretendía y pretende ampliar su alcance a la restitución y complicidad de la memoria colectiva de los habitantes actuales de Los Valentins, y por eso me puse en contacto con el alcalde pedáneo (Los Valentins pertenece al municipio de Ulldecona), quien se interesó por la historia, que desconocía, y buscó testigos orales e imágenes entre la gente de los “Masets” (que es cómo es conocido popularmente el mencionado barrio de Los Valentins).

    El trabajo, así, abandonaba el ámbito de la investigación histórica, para convertirse en un trabajo conjunto de recuperación de la memoria olvidada, y de la puesta en valor de un patrimonio perdido.

    Esto supuso una ampliación “querida” de las finalidades, buscando que “lo regueret” (como era conocida la canalización) volviera a formar parte de la memoria viva de la gente, a la vez que se remarcaba el cariz de trabajo asociativo de “jornal de vila” de toda la gente que lo construyó y mantuvo durante más de 50 años, hasta que, finalmente, en 1969, el Ayuntamiento llevó agua potable a la población.

    Este contexto emprendedor y asociativo todavía ahora es muy palpable en la población, como una herencia imborrable de “lo regueret”.

    La metodología del trabajo, que bebe de los principios del proyecto Patrimoni de la UJI, fue muy bien recibida por parte del coordinador, Ángel Portolés, que en todo momento acompañó el proyecto. También fue aceptado por parte del Ayuntamiento de Ulldecona, que ha editado el libreto (para ser repartido gratuitamente entre los habitados de Los Valentins) y ha permitido confeccionar una exposición que en 14 paneles se explica visualmente el contenido del trabajo.

    El día 8 de Junio se hizo la presentación del trabajo colectivo (libro y exposición) y el día 9 la tradicional caminata de fiestas de Los Valentins para ver los restos de “lo regueret”.

    Un efecto colateral de este manera colaborativa de realizar una investigación y puesta en valor del patrimonio es que ya se están planteando nuevos trabajos sobre la memoria colectiva de la población, que de este modo profundiza en uno de los aspectos buscados del trabajo: la implicación de la gente en su patrimonio material e inmaterial, y ayudar de este modo a la fijación de la población al territorio, ayudando a revertir la situación actual de despoblamiento, puesto que “sólo se valora aquello que se conoce, y sólo se protege aquello que se valora”, y cuanto más valorado es un territorio por parte de sus habitantes, más difícil es que la gente marche.

    MANEL MAS (coordinador y uno de los autores del trabajo).

  • "No sabemos si habrá algarrobos milenarios pero, sin duda, hay algarrobos y árboles monumentales".

    Este proyecto salió de un curso-taller realizado por Itinerantur. Ellos nos dieron la idea y a los asistentes les gustó mucho.

    12219614 1037883876231675 5338992645554248337 n

    El fin de este proyecto es la puesta en valor del patrimonio cultural y natural de Sot de Ferrer a partir de acciones como, por ejemplo, la realización de una ruta que incluya este bien natural uniéndolo a las que ya hay hechas o la futura vinculación del trabajo realizado con la escuela.

    Nos gustaría que saliera una mesa coordinada entre nosotros en la que cada uno haga lo que le guste más: investigar en el terreno, entrevistar a gente, propietarios e instituciones, buscar material o plasmar en las fichas lo trabajado.

    ¿Porque las tutorías?
    Porque lo queremos hacer bien, para saber hacer una ficha adaptada a nuestro proyecto, preparar bien las entrevistas para darnos ideas de cómo abrir el proyecto, a cuanta más gente mejor, para que sean partícipes del mismo y nos ayuden a difundirlo.

    Este proyecto no sólo incluye el árbol en sí, sino que, también, toda la historia que guarda cada uno de ellos a lo largo de sus vidas.

    Grupo de Patrimonio del Voluntariado de Sot de Ferrer

    Imagen: Carmen Rueda

  • "No sabem si hi haurà algarrobos mil·lenaris però, sens dubte, hi ha algarrobos i arbres monumentals".

    Aquest projecte va eixir d'un curs-taller realitzat per Itinerantur. Ells ens van donar la idea i als assistents els va agradar molt.

    12219614 1037883876231675 5338992645554248337 n

    La fi d'aquest projecte és la posada en valor del patrimoni cultural i natural de Sot de Ferrer a partir d'accions com, per exemple, la realització d'una ruta que incloga aquest ben natural unint-ho a les què ja hi ha fetes o la futura vinculació del treball realitzat amb l'escola.

    Ens agradaria que isquera una taula coordinada entre nosaltres en la qual, cadascun faça el que li agrade més: investigar en el terreny, entrevistar a gent, propietaris i institucions, cercar material o plasmar en les fitxes el treballat.

    Perquè les tutories?

    Perquè ho volem fer bé, per a saber fer una fitxa adaptada al nostre projecte, preparar bé les entrevistes per a donar-nos idees de com obrir el projecte, a quanta més gent millor, perquè siguen partícips del mateix i ens ajuden a difondre-ho.

    Aquest projecte no solament inclou l'arbre en si, sinó que, també, tota la història que guarda cadascun d'ells al llarg de les seues vides.

    Grupo de Patrimonio del Voluntariado de Sot de Ferrer

    Imatge: Carmen Rueda

  • Des de fa ja algun temps que, virtual o presencialment, ens reunim a Viver (Castelló) per a reflexionar i cercar nous enfocaments perquè, el patrimoni cultural del vi que el Grup de Patrimoni de Viver està rescatant, siga conegut i sentit per tots els veïns del poble.

    Amb l'objecte de plantejar noves idees i propostes que proposen i desenvolupen una nova identificació col•lectiva i simbòlica d'aquest patrimoni tan present en la població i perquè, entorn d'aquest patrimoni, sorgisquen noves idees. Noves re-utilitzacions. Nous re-usos.

    cubo

    I en el marc de les Jornades col•laboratives de Viver del passat 7 i 8 de novembre, la sessió de música electrònica experimental des del cub de vi de la Rocha Palmera a càrrec de Javi Rubio.

    Des de dins. Com a proposta i exemple de reinvenció de l'ús d'un espai que, fins a fa ben poc, estava en silenci. I que ara desperta, per espai de vora vint minuts, per a tornar a estar molt present a Viver.

    Tanca els ulls i deixa que el cub torne a sonar…

    Enregistrament realitzat per: Enrique Salom

  • Els dies 22 i 23 d'octubre vam viure un d'aquests moments patrimonials màgics a Viver (Alt Palància –Castelló) quan, més de 120 xiquetes i xiquets del Col·legi d'Educació Infantil i Primària “Historiador Diago” de la població, van acudir a la vinya a veremar acompanyats pels seus professors i pels membres del Grup de recuperació de la Cultura de Viver. I ho vam tornar a veure també l'endemà, quan tots ells van arribar als voltants del cub de vi de la “Rocha Palmera”, proveïts amb botes d'aigua i moltíssima il·lusió per a trepitjar aqueix raïm – el seu raïm – i fer most. I celebrar, tots junts, la Festa del vi.

    15 fiestavinoviver vendimia

    Per als xiquets i xiquetes de Viver, aquests dos dies han sigut una mica diferents. Especials. La dinàmica setmanal de classes i activitats s'ha vist alterada per l'arribada d'un grup de persones que els han acompanyat en un estimulant viatge per a descobrir, en primera persona, una vida i un patrimoni tan proper com a distant. Per a les seues famílies i per a la població, la Festa del vi segur ha sigut un moment de gran il·lusió i acostament al seu poble i el seu patrimoni des de l'emoció de veure als seus fills, nebots o néts veremant o trepitjant raïm. I en aquest sentit, esperem també que servisca per a reflexionar sobre la situació i futur del nostre patrimoni més proper.

    08 fiestavinoviver vendimia

    Per al Grup de recuperació de la Cultura de Viver, la Festa del vi suposa el compliment d'un dels seus objectius principals: la connexió amb la població per a donar a conèixer el seu patrimoni cultural. I en aquesta ocasió, amb la complicitat i implicació del Col·legi de Viver per a, entre els dos, articular tot el coneixement arreplegat en aquests anys pel Grup en una activitat d'Educació Patrimonial integrada en l'horari escolar i destinada a socialitzar un patrimoni que volem siga conegut per tots com a punt de partida per a la seua valoració i estima.

    21 fiestavinoviver elaboracion

    L'inici d'aquesta col·laboració entre el grup de Viver i l'escola ve reforçada per l'Ajuntament de Viver i s'emmarca en l'Acompanyament del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I (PEU-UJI).

    Hem reunit alguns dels moments més especials d'aquesta Festa del vi de Viver. Des de Patrimoni vos recomanem un passeig per aquesta selecció d'imatges per a conèixer millor aquest projecte del Grup de recuperació de la cultura de Viver: Arxiu fotogràfic de la Festa del vi de Viver.

    Més informació sobre la Festa del vi de Viver:
    La Festa del vi de Viver
    La verema
    L'elaboració del vi

    29 fiestavinoviver elaboracion

  • Des que el Grup de Patrimoni Vitivinícola de Viver va començar a investigar sobre la importància de la vinya i el vi en la història agrícola i econòmica de Viver i a descobrir els testimoniatges arquitectònics que testifiquen la transcendència social i cultural de l'activitat vitivinícola, hem localitzat l'existència actual de més de quaranta cubs i referències, a través de veïns que els van conèixer o van usar de més d'altres cinquanta.

    En aquest procés de recerca dels vestigis de la nostra història ens va sorprendre des del primer moment un cub situat darrere de l'Església Parroquial, al carrer La Olivera i en el pany de paret oposat al de l'Església. Justament davant de la Font de Sant Antonio, que, està sí, està adossada al mur eclesial.

    01 alonso

    És conegut per tot el veïnat com el cub Alonso, molt probablement perquè aquest era el nom del que ho va construir i va utilitzar durant anys. És un cub magníficament conservat pel que fa a la seva pròpia estructura. La seva profunditat encara per determinar, perquè encara està ple d'enderrocs, rondarà entorn als sis metres i el diàmetre del seu brocal és proper als tres metres. Els maons interiors fins a un metre del brocal van ser fabricats en “adoberes”, la base del qual tenia la curvatura ajustada perquè degudament col·locats resultés el diàmetre prèviament projectat del cub. Els maons de les tres tires superiors són plans i rectangulars igual que tots els que rematen la vora del cub, col·locats lleugerament inclinats cap a l'interior per recollir tot el most que pogués esquitxar durant el rebregat.

    L'admirable disseny del cub i l'esplèndida conservació actual és el que a tots els components del Grup de Patrimoni Vitivinícola de Viver ens va omplir de curiositat i ens va sorprendre des del primer instant i precisament per això ens vam proposar intentar endreçar-ho i fer-ho visible al més aviat possible. Exactament per això sol·licitem a l'Ajuntament la col·laboració necessària per a tal fi.

    Doncs bé, avui tenim una molt grata notícia. El grup de treballadors de l'Ajuntament, que habitualment cuida i repara els nostres carrers, conduccions d'aigua potable, arbres i mobiliari, està dedicant algun temps a llevar els enderrocs del cub Alonso. La previsió és que també s'endrecin les parets que ho envolten i s'estudiï alguna forma de protegir-ho del deteriorament i les possibilitats de fer-ho visitable.

    En conclusió, els components del Grup de Patrimoni estem realment contents perquè en definitiva el nostre poble està adquirint consciència de la importància del nostre patrimoni i el nostre Ajuntament està compromès, en la mesura de les seves possibilitats, a posar en valor la nostra arquitectura rural, contribuint així a consolidar la nostra pròpia identitat i a incrementar els nostres propis béns culturals.

    02 alonso

    Imatges: Grup de Patrimoni de Viver

  • Desde que el Grupo de Patrimonio Vitivinícola de Viver empezó a investigar sobre la importancia de la vid y el vino en la historia agrícola y económica de Viver y a descubrir los testimonios arquitectónicos que atestiguan la trascendencia social y cultural de la actividad vitivinícola, hemos localizado la existencia actual de más de cuarenta cubos y referencias, a través de vecinos que los conocieron o usaron de más de otros cincuenta.

    En ese proceso de investigación y búsqueda de los vestigios de nuestra historia nos sorprendió desde el primer momento un cubo situado detrás de la Iglesia Parroquial, en la calle La Olivera y en el paño de pared opuesto al de Iglesia. Justamente en frente de la Fuente de San Antonio, que está sí está adosada al muro eclesial.

    01 alonso

    Es conocido por todo el vecindario como El Cubo Alonso, muy probablemente porque este era el nombre del que lo construyó y utilizó durante años.  Es un cubo magníficamente conservado en lo que se refiere a su propia estructura. Su profundidad todavía por determinar, porque aún está lleno de escombros, rondará entorno a los seis metros y el diámetro de su brocal es próximo a los tres metros. Los ladrillos interiores hasta un metro del brocal fueron fabricados en adoberas, cuya base tenía la curvatura ajustada para que debidamente colocados resultara el diámetro previamente proyectado del cubo. Los ladrillos de las tres tiras superiores son planos y rectangulares al igual que todos los que rematan el borde del cubo, colocados ligeramente inclinados hacia el interior para recoger todo el mosto que pudiera salpicar durante el estrujado.  

    El admirable diseño del cubo y la espléndida conservación actual es lo que a todos los componentes del Grupo de Patrimonio Vitivinícola de Viver nos llenó de curiosidad y nos asombró desde el primer instante y precisamente por ello nos propusimos intentar adecentarlo y hacerlo visible cuanto antes. Exactamente por esto solicitamos al Ayuntamiento la colaboración necesaria para tal fin.

    Pues bien, hoy tenemos una muy grata noticia. El grupo de trabajadores del Ayuntamiento que habitualmente cuida y repara nuestras calles, conducciones de agua potable, árboles y mobiliario, está dedicando algún tiempo a descombrar El Cubo Alonso. La previsión es que también se aseen las paredes que lo rodean y se estudie alguna forma de protegerlo del deterioro y las posibilidades de hacerlo visitable.

    En conclusión, los componentes del Grupo de Patrimonio estamos realmente contentos porque en definitiva nuestro pueblo está adquiriendo conciencia de la importancia de nuestro patrimonio y nuestro Ayuntamiento está comprometido en la medida de sus posibilidades, en poner en valor nuestra arquitectura rural, contribuyendo así  a consolidar nuestra propia identidad  y a incrementar nuestros propios bienes culturales.      

    02 alonso

    Imágenes: Grupo de Patrimoni de Viver

  • L'Associació Cultural Las Salinas de Cirat presenten les accions realitzades fins avui per a la defensa i posada en valor del seu Museu local.

    El projecte “Salvem el nostre Museu” es va iniciar en 2016 amb la realització d'un taller en el qual els participants vam començar un llarg camí per a decidir què museu volem para la nostra població. A partir d'aquesta primera trobada, els representants de l'associació han anat dedicant el seu temps, esforç i il·lusió al seu Museu, centrant-se en dues accions principals: el trasllat d'emergència de les peces del Museu a dependències municipals pels greus problemes d'humitat que afecta a l’antic forn de pa en el qual se situa el museu i l'inici de la restauració i consolidació del fons etnogràfic del museu.

    Aquest projecte compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cirat i de la Diputació de Castelló i l'Acompanyament tècnic de Patrimoni– PEU de la Universitat Jaume I.

    Us deixem en aquest enllaç la notícia publicada per l'Associació cultural Las Salinas de Cirat: Salvem el nostre Museu

    marisa1

  • La Asociación Cultural Las Salinas de Cirat presentan las acciones realizadas hasta la fecha para la defensa y puesta en valor de su Museo local.

    El proyecto “Salvemos nuestro Museo” se inició en 2016 con la realización de un taller en el que los participantes comenzamos un largo camino para decidir qué museo queremos para nuestra población. A partir de este primer encuentro, los representantes de la asociación han ido dedicando su tiempo, esfuerzo e ilusión a su Museo, centrándose en dos acciones principales: el traslado de emergencia de las piezas del Museo a dependencias municipales por los graves problemas de humedad que afecta al antiguo horno de pan en el que se ubica el museo y el inicio de la restauración y consolidación del fondo etnográfico del museo.

    Este proyecto cuenta con la colaboración del Ayuntamiento de Cirat y de la Diputación de Castellón y el Acompañamiento técnico de Patrimoni – PEU de la Universitat Jaume I.

    Os dejamos en este enlace la noticia publicada por la Asociación cultural Las Salinas de Cirat: Salvemos nuestro Museo

    marisa1

  • El projecte “Alt Palància: Cultura i Patrimoni” dels tècnics locals de la comarca de l'Alt Palància continua amb les seues reunions periòdiques de definició i engegada. Aquest projecte és fruit de la proposta dels tècnics locals de la comarca i compta amb l'Acompanyament de Patrimoni – PEU.

    IMG 20160406 111321

    Des del passat mes d'octubre, els tècnics d'Azuébar, Castellnovo, Jérica, Teresa, Geldo, Altura, Mancomunidad del Alto Palancia, Chóvar i Barracas es reuneixen per a dissenyar junts un projecte que situe el patrimoni cultural com a recurs per al desenvolupament comarcal. Fins avui, els tècnics s'han reunit a Geldo, Azuébar, Soneja, Altura i Castellnovo i el projecte ha sigut presentat al conjunt d'Alcaldes de la mancomunitat en una de les seues reunions mensuals.

    Projecte Alt Palància: Cultura i Patrimoni
    Aquest projecte pretén desenvolupar un projecte comarcal vinculat a la cultura i el patrimoni que siga susceptible de dinamitzar la comarca i el turisme i per a açò plantegem un procés horitzontal basat en la participació i col·laboració de tot un seguit d’actors comarcals perquè puguen realitzar les seues aportacions des del principi. Des de la definició del projecte.

    El projecte té una primera fase local de difusió del plantejament del projecte a partir de reunions i posades en comú amb els diferents actors locals (associacions culturals, grups culturals i persones interessades o potencialment interessades). Els tècnics locals han iniciat aquesta primera fase però coincidim tots en què fa falta treballar molt més aquestes reunions per a comunicar el projecte.

    IMG 20160203 104604

    Aprofitant aquesta necessitat de reforçar aquesta primera fase local, es proposa que les accions locals no han de perdre de vista el caràcter comarcal del projecte. En aquest sentit, en l'última reunió realitzada a Castellnovo el passat 6 d'abril es va proposar la planificació de reunions de presentació del projecte a escala local en les quals el tècnic local puga comptar amb el suport i participació d'un altre company tècnic d'un altre poble que reforce aquest caràcter comarcal.

    A més, es planteja la possibilitat que el tècnic acompanyant puga acudir amb representants del teixit cultural de la seua població per a reforçar, encara més, el grup local que acull cadascuna d'aquestes reunions. Queda pendent establir un calendari de reunions locals i d'articular els tècnics que participaran en cadascuna d'aquestes reunions.

    Primers resultats d'aquest somni comarcal
    Com a un dels resultats que ja reconeixem d'aquest projecte participatiu destaquem la definició i consolidació d'un grup de tècnics estable que es reuneixen periòdicament per a treballar per la seua comarca i al que es van incorporant representants del teixit sociocultural per a articular noves relacions supramunicipals.

    Bon exemple d'aquesta consciència comarcal destaquem l'organització i realització, el passat 12 d'abril, d'una reunió informativa sobre la imminent Convocatòria Leader i els Grups d'Acció Local amb la presència dels tècnics, representants d'associacions i grups culturals, alcaldes de la comarca i impartida per Artur Aparici, professor de Sociologia de la Universitat Jaume I i representant del GATER en la UJI.

    IMG 20160412 194111

    Notícia relacionada: Iniciem en l'Alt Palància un nou projecte d'Acompanyament PEU

  • El proyecto "Alto Palancia: Cultura y Patrimonio" de los técnicos locales de la comarca del Alto Palancia continúa con sus reuniones periódicas de definición y puesta en marcha. Este proyecto es fruto de la propuesta de los técnicos locales de la comarca y cuenta con el Acompañamiento de Patrimoni – PEU.

    IMG 20160406 111321

    Desde el pasado mes de octubre, los técnicos de Azuébar, Castellnovo, Jérica, Teresa, Geldo, Altura, Mancomunidad del Alto Palancia, Chóvar y Barracas se reúnen para diseñar juntos un proyecto que sitúe el patrimonio cultural como recurso para el desarrollo comarcal. Hasta la fecha, los técnicos se han reunido en Geldo, Azuébar, Soneja, Altura y Castellnovo y el proyecto ha sido presentado al conjunto de Alcaldes de la Mancomunidad en una de sus reuniones mensuales.

    Proyecto Alto Palancia: Cultura y Patrimonio
    Este proyecto pretende desarrollar un proyecto comarcal vinculado a la cultura y el patrimonio que sea susceptible de dinamizar la comarca y el turismo y para ello planteamos un proceso horizontal basado en la participación y colaboración de toda una serie de actores comarcales para que puedan realizar sus aportaciones desde el principio. Desde la definición del proyecto.

    El proyecto tiene una primera fase local de difusión del planteamiento del proyecto a partir de reuniones y puestas en común con los diferentes actores locales (asociaciones culturales, grupos culturales y personas interesadas o potencialmente interesadas). Los técnicos locales han iniciado esta primera fase pero coincidimos todos en que hace falta trabajar mucho más estas reuniones para comunicar el proyecto.

    IMG 20160203 104604

    Aprovechando esta necesidad de reforzar esta primera fase local, se propone que las acciones locales no pierdan de vista el carácter comarcal del proyecto. En este sentido, en la última reunión realizada en Castellnovo el pasado 6 de abril se propuso la planificación de reuniones de presentación del proyecto a escala local en las que el técnico local pueda contar con el apoyo y participación de otro compañero técnico de otro pueblo que refuerce este carácter comarcal.

    Además, se plantea la posibilidad de que el técnico acompañante pueda acudir con representantes del tejido cultural de su población para reforzar, aún más, el grupo local que acoge cada una de estas reuniones. Queda pendiente establecer un calendario de reuniones locales y de articular los técnicos que participarán en cada una de estas reuniones.

    Primeros resultados de este sueño comarcal
    Como uno de los resultados que ya reconocemos de este proyecto participativo destacamos la definición y consolidación de un grupo de técnicos estable que se reúnen periódicamente para trabajar por su comarca y al que se van incorporando representantes del tejido sociocultural de la comarca para articular nuevas relaciones supramunicipales.

    Buen ejemplo de esta conciencia comarcal destacamos la organización y realización, el pasado 12 de abril, de una reunión informativa sobre la inminente Convocatoria Leader y los Grupos de Acción Local con la presencia de los técnicos, representantes de asociaciones y grupos culturales, alcaldes de la comarca e impartida por Artur Aparici, profesor de Sociología de la Universitat Jaume I y representante del GATER en la UJI.

    IMG 20160412 194111

    Noticia relacionada: Iniciamos en el Alto Palancia un nuevo proyecto de Acompañamiento PEU

  • Este viernes, el Grup d’Estudi del Patrimoni de Costur se reunirá con los representantes de las asociaciones y colectivos locales para iniciar el diseño de la segunda edición del proyecto “Toda piedra hace pared” sobre el patrimonio de la piedra en seco.

    tpfp2 peq

    En 2017, el Grupo de Patrimoni de Costur realizó un proyecto cultural alrededor de la cultura de la piedra en seco desde una mirada de los nuevos usos y aprovechamientos de este patrimonio tan representativo de la provincia de Castellón. En esta primera edición se programaron diferentes actividades como visitas culturales, talleres con el colegio de educación patrimonial, diálogos, conferencias y unas jornadas y participaron las diferentes asociaciones y colectivos locales que desarrollaron distintas actividades.

    En 2018, el punto de partida se abre todavía más y se ha convocado a los representantes de estos colectivos para que se sumen al proyecto y reflexionemos juntos sobre el diseño y características de esta edición. Esta reunión se plantea como una asamblea y espacio para el debate y la creación participativa del proyecto. El objetivo de esta primera reunión es sentar las bases para la puesta en marcha de este nuevo y necesario proceso para la ampliación de la participación y la búsqueda de un proyecto integrador que reúna en torno al patrimonio a la población.

    Este proyecto cuenta con el Acompañamiento técnico de proyectos de Patrimoni – PEU de la Universitat Jaume I.

  • Aquest divendres, el Grup d’Estudi del Patrimoni de Costur es reunirà amb els representants de les associacions i col·lectius locals per iniciar el disseny de la segona edició del projecte “Tota pedra fa paret” sobre el patrimoni de la pedra en sec.

    tpfp2 peq

    En 2017, el Grup de Patrimoni de Costur va realitzar un projecte cultural al voltant de la cultura de la pedra en sec des d'una mirada dels nous usos i aprofitaments d'aquest patrimoni tan representatiu de la província de Castelló. En aquesta primera edició es van programar diferents activitats com a visites culturals, tallers amb el col·legi d'educació patrimonial, diàlegs, conferències i unes jornades i van participar les diferents associacions i col·lectius locals que van desenvolupar diferents activitats.

    En 2018, el punt de partida s'obre encara més i s'ha convocat als representants d'aquests col·lectius perquè se sumeixen al projecte i reflexionem junts sobre el disseny i característiques d'aquesta edició. Aquesta reunió es planteja com una assemblea i espai per al debat i la creació participativa del projecte. L'objectiu d'aquesta primera reunió és asseure les bases per a l'engegada d'aquest nou i necessari procés per a l'ampliació de la participació i la cerca d'un projecte integrador que reuneixi al voltant del patrimoni a la població.

    Aquest projecte compta amb l'Acompanyament tècnic de projectes de Patrimoni – PEU de la Universitat Jaume I.