Les Publicacions de Patrimoni - PEU

Les publicacions de Patrimoni-PEU s'articulen al voltant de tres eixos principals: la definició i actualització del concepte de patrimoni cultural, la seua socialització (educació patrimonial i interpretació del patrimoni) i la cerca de xarxes i models d'intercanvi i generació de coneixement, pràctica i experiència al voltant del patrimoni (les comunitats patrimonials).

Memòria Viva

Memória Viva es la revista anual de Patrimoni-PEU i s'estructura en tres parts ben diferenciades: projectes i experiències dels Grups Locals (Comunitats Patrimonials), invitacions i col·laboracions d'especialistes que participen en les nostres jornades i activitats i, finalment, autors i autores que presenten les seues propostes a la convocatòria anual d'articles.

Consulta Memòria Viva PDF

memoria viva11 val memoria viva10 val memoria viva09 val
Vore MV11 en Isuu
Descarrega MV11
Vore MV10 en Isuu
Descarrega MV10
Vore MV09 en Isuu
Descarrega MV09

















Números Anteriors

Memòria Viva 08. Vore Mv08 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 07. Vore Mv07 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 06. Vore Mv06 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 05. Vore Mv05 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 04. Vore Mv04 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 03. Vore Mv03 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 02. Vore Mv02 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 01. Vore Mv01 en ISUU. Descàrrega PDF

mv07-21. Recuperant l’espai lúdic valencià mitjançant les birles valencianes

Escrit per Joan Josep Trilles Font on . Posted in Memòria Viva

Quan busquem al diccionari la paraula «joc», trobem que es tracta de l’acció de jugar, i jugar és passar el temps amb alguna cosa amb el simple objectiu d’entretenir-se, de passar-ho bé.

Així doncs, parlem d’una acció que ha format part de la cultura humana des dels primers temps i que ha permès, de forma indirecta, la supervivència de l’espècie. Així, quan l’ésser humà juga a jocs de persecució, a jocs d’amagar-se, a jocs de llançament, a jocs d’habilitat... està desenvolupant les seues habilitats motrius, les capacitats físiques i les capacitats intel•lectuals. És a dir, l’ésser humà utilitza el joc per a desenvolupar les facetes cognitives, afectives, socials i motrius.

Llavors quan ens endinsem en el món del joc, trobem una tipologia de joc que té un marcat caràcter cultural i que rep el nom de joc tradicional. Aquests formen part de la cultura immaterial que hem heretat de les generacions anteriors, fonamentalment, mitjançant la tradició oral.

02 Retrobem-nos.09 I.Ferrer

Retrobem-nos

Alguns d’aquests jocs tradicionals han estat molt arrelats a casa nostra, en el nostre poble, a la nostra comarca i, per tant, han sigut molt populars tot i que, de vegades, alguns han acabat desapareixent com a conseqüència de l’aparició o introducció d’altres activitats lúdiques, fonamentalment de caràcter esportiu, que els han anat reemplaçant. La modificació dels espais de jocs, del nombre de membres de les unitats familiars, etc., també són factors que fan que hi haja una evolució de la cultura lúdica. Per tant, aquests jocs tradicionals són considerats com un bé cultural i patrimonial que mereix ser preservat, protegit i admirat sense perdre mai el seu aspecte lúdic.

Com ens contà el professor Àngel Gómez, director de l’Escola Autonòmica de Jocs, “Els jocs tradicionals són la cultura lúdica del poble transmesa de generació en generació. Quan un joc ja no és al carrer mor, i amb ell, també mor el poble. Els jocs de carrer han servit per a mantenir la llengua del poble”.

Així doncs, el joc forma part de la cultura lúdica d’un poble i es transmet de generació en generació d’una manera natural. Les persones coneixien el joc i el feien seu per haver-hi jugat. No calia escriure per donar-lo a conèixer.

La major part dels jocs tradicionals no utilitzen materials o si ho fan, utilitzen simples materials de joc com ara pedres, bastons, terra, guix, etc. Aquest fet possibilita que els jocs puguen ser practicats per gran part de la humanitat amb diferents variants, versions i característiques, adaptant-se als elements propis i culturals de cada cultura. En el joc tradicional els jugadors pacten les normes, com acabar el joc, faciliten la participació de més companys de diferents edats... per tant, afavoreixen la comunicació, la creativitat i la relació social entre els participants.

Molts jocs tradicionals, tot i tenir un marcat caràcter cultural, es juguen en diferents indrets, gràcies al procés de difusió cultural i d’intercanvi que s’ha produït entre distintes cultures.

03 JocsTradicionals

Jocs tradicionals

1. Recuperació patrimoni cultural lúdic valencià

La Federació de Jocs i Esports Tradicionals de la Comunitat Valenciana (FJETCV), a través de l’Escola Autonòmica de Jocs Tradicionals i dins l’apartat Carrer de Jocs del programa Recuperació del patrimoni cultural lúdic valencià, fa arribar a tots els ajuntaments l’oportunitat de promoció i posada en valor dels jocs tradicionals, aquells que es jugaven a les places i carrers dels nostres pobles i que els majors diuen “de tota la vida”. Jocs com ara: birles, canut, pic i pala, llançament al set i mig, traure xapes, trompes, arrimaeta, i molts altres, que formen part de la nostra cultura lúdica.

L’Escola Autonòmica de Jocs Tradicionals, per tal que les persones puguen gaudir dels jocs i fer de la seua pràctica una activitat esportiva, siga en l’àmbit de recreació o en el de competició, planteja entre altres actuacions l’habilitació de zones de jocs, que tant es poden fer en zones de nova construcció com en parcs i jardins consolidats. Els jocs seran distribuïts de manera harmònica per tal de poder jugar un temps a tots els jocs que puguen habilitar-se a la zona.

La FJETCV en l’actualitat té en marxa diferents competicions: pic i pala, set i mig, i birles valencianes.

A Castelló es juga una lliga provincial de birles valencianes on participen equips de: Caudiel, Jérica, Navajas, Pina, Viver i Castelló de la Plana. Una lliga amb dotze jornades i amb més de cinquanta participants. Aquesta lliga ha fet possible, a banda de recuperar el joc, habilitar espais a les diferents poblacions i motivar la gent gran perquè aporten les seues experiències i mantinguen la seua activitat cada dissabte. (1)

També cal remarcar que anualment es fa una Trobada Interautonòmica de Birles amb representació d’Aragó, Catalunya i la Comunitat Valenciana on cada club porta les birles singulars del seu poble i es comparteixen inquietuds.

2. Les birles valencianes

Vull reproduir una síntesi que va fer Àngel Gómez en la revista Plaça Major sobre el joc de birles. (2)

El cas del joc de birles, també conegut com birler, és un joc que igual es juga al litoral com a l’interior i ja fou replegat per la literatura valenciana al segle XIV i XV, Jaume Roig al llibre Espill o Llibre de les dones, al capítol primer del segon llibre, en parlar del galanteig del cavaller a la seua amada escriu:

“Per reduir-la
jugava birla
sovent ab ella,
joc d’escampella,
ni de la txoca;
…….”

També cal dir que al llarg del temps el joc de birles, com molts altres, ha estat perseguit per diverses causes i també ha estat protagonista de pintures i dibuixos que en comptades ocasions reflectien el caràcter bel•licós dels jugadors per diferències irreconciliables.

04 Birles valencianes-1

Birles valencianes

Al nostre país podem afirmar que el joc és conegut des del S XIII i, amb els alts i baixos dels temps que corrien, fins a la dècada dels anys 50 del segle XX, a quasi tots els pobles, encara que fora sols a les festes, es jugava. El joc el podíem trobar prop de la taverna, on els jugadors, si la partida tenia poc que guanyar o perdre, acabaven a la barra fent-se uns cacaus i tramussos amb un gotet de vi. Altre lloc de joc molt típic era el carreró de l’església (Pedralba i Montán). Al poble d’Olocau encara es recorda el dit popular que situa el lloc de joc a la placeta “carboners a l’era, espardenyers al barri, espavilats a la plaça i birles a la placeta”. El joc al País Valencià ha estat, majoritàriament, un joc masculí, però en alguns pobles i masies i sempre en partides sense apostes es podia veure jugar alguna dona. Els participants eren joves i majors.

Els útils de joc: birla, nom que rep la peça gran (el joc més comú als nostres pobles tenen 6 birles, encara que també podem trobar-ne de 9). La peça menuda, entre 2 i 3 per joc, entre altres noms, i segons el poble on estiguem, rep el nom de motxo, mazo, birlo, birlot. La seua fabricació, manual i a cada poble d’una mida, es feia amb la fusta més abundant al lloc; a les comarques d’interior la fusta més utilitzada era la de carrasca.

El joc. De les sis birles que tenim plantades, llançant fins a tres motxos, cal deixar una birla dreta i les altres cinc tombades al terra. Esta jugada rep, entre d’altres, el nom bona, birla, cares o feta; és l’única que ens serveix per guanyar. El llançament cal realitzar-lo amb la mà baixa (la mà per baix el colze en el moment de soltar el motxo).

A hores d’ara i des de la creació de la Federació de Jocs i Esports Tradicionals de la Comunitat Valenciana es realitzen competicions oficials i la partida es juga a un total de quinze tirades per jugador, les quals es distribueixen en tres sèries de cinc tirades cadascuna.

Models de birles del País Valencià

05 Birles valencianes-2

D’esquerra a dreta: Xella, Llucena, Gestalgar, Benissanó, Pedralba, Puebla de Arenoso, Oficial del PV, Pina de Montalgrao, Montán, Sant Rafel del Riu, Olocau.

3. Lliga provincial de birles a Castelló

Recordem que a Castelló es juga una lliga provincial de birles valencianes on participen equips de les poblacions de: Caudiel, Xèrica, Navaixes, Pina, Viver i Castelló de la Plana. Una lliga amb dotze jornades –dues per població- i amb més de cinquanta participants.

De Caudiel participa el Club Birlas Caudiel que està vinculat a l’Associació de Jubilats i es juga en el pati del centre social d’aquesta entitat.

De Jérica participa el Club de Juegos y Deportes Tradicionales Torre Mudéjar i que tenen habilitada una zona de joc en el paratge de la Fuente de Randurias. Aquest equip promou activitats i competicions locals amb escolars de la població.

De Navajas participa el Club de Birles Navajas, vinculat al Centro de Convivencia para Mayores Jardín del Palancia on tenen la seu. Tenen habilitades unes pistes darrere del pavelló multifuncional.

De Pina el Club Mirlos Santa Bárbara, format per gent jubilada, té habilitades unes pistes a la zona recreativa Complejo La Cañada. Trobem la singularitat que en aquesta població anomenen mirlos a les birles.

De Viver participa el Club de Juegos Tradicionales Belsino, format per gent jubilada de l’associació de jubilats Belsino, que té la seu en el Hogar del Jubilado i té habilitada una zona de jocs de birles per la zona del Chorrillo.

De Castelló de la Plana participa la Secció de Jocs i Esports Tradicionals de la Federació Colles de Castelló formada principalment per gent de les colles Reyes i El Mitget. Gràcies a les gestions d’aquesta secció es va habilitar una zona de jocs en un parc al costat del Segon Molí que ha donat nom a l’actual plaça dels Jocs Tradicionals. Al mes de febrer de l’any 2009 es va celebrar a Castelló un Congrés Mundial de Boli reivindicant el joc del Boli-dali a la nostra ciutat amb el tradicional Campionat Mundial de Boli que es juga per festes de la Magdalena (3). Des d’aquesta secció, i en col•laboració amb el Patronat Municipal d’Esports de l’Ajuntament de Castelló, se celebren les Jornades Escolars de Jocs Tradicionals des de l’any 2009 per on han passat més de 30 escoles i més de 3.000 escolars. En la plaça dels Jocs Tradicionals tenen habilitades unes pistes per jugar a les birles.

Aquesta lliga compta amb dotze jornades més una jornada de recuperació. Per a poder passar a la fase autonòmica es consideren dues puntuacions, per una banda la individual, on cada jugador va acumulant les millors puntuacions de les deu primeres tirades, i per una altra banda les puntuacions per equips, on s’acumulen les tres millors puntuacions de l’equip de les deu primeres tirades. Pel que fa a la competició individual, es juga una Copa Federació on les millors dones i els millors homes juguen la final. Quant a equips, es juga la final autonòmica amb els tres millors equips de la zona de València (4) i els tres millors de la zona de Castelló a doble partit.

Personalment, faig un taller de birles els dilluns amb usuaris de l’Associació i Fundació Dany Cerebral Adquirit ATENEU de Castelló a l’antiga caserna Tetuan XIV. Aquestes persones amb mobilitat reduïda participen activament segons les seues possibilitats. Aquest taller serveix per a donar-los una activitat nova que les il•lusione, i elles em transmeten força per continuar treballant i a més alguns m’expliquen jocs de la seua infància. Com a objectiu per a 2015 vull incorporar en la seua trobada anual d’entitats, en les competicions adaptades, els jocs de birles valencianes. He de dir que a l’equip de Caudiel hi ha un jugador que juga amb una sola cama amb total normalitat.

06 Jornada Jérica 2015

Jornada de Jocs Tradicionals a Jérica (2015)

4. Conclusions

Torne a recordar que el joc forma part de la cultura lúdica d’un poble i és transmès de generació en generació d’una manera natural.

Així és com impliquem la societat civil de Castelló en la recuperació de l’espai lúdic amb activitats que motiven en els infants i joves aquesta inquietud i, de passada, estudiem els nostres costums i tradicions.

Ara recorde com fins a la mateixa ermita-castell de Sant Miquel de les Torrocelles hi ha una inscripció, just en la paret que hi ha a l’esquerra de l’ermita, que diu: Se prohíben toda classe de juegos en este recinto. És més, a les noves actuacions urbanístiques a les nostres ciutats gaudim de grans espais oberts per a l’oci on gairebé en tots posa: Prohibido jugar a pelota. Crec que hem de fer una reflexió profunda sobre aquesta qüestió.

Crec que si motivem la nostra gent gran, guanyarem, o millor dit, recuperarem, el nostre espai lúdic. Recorde com quan van asfaltar els carrers a Castelló la policia ens furtava la pilota perquè: la calle es para los coches. Serà una tasca de tothom, cal reivindicar espais habilitats: en el passat mes d’octubre a Benicàssim es va inaugurar un espai de jocs tradicionals a la plaça del País Valencià.

Aleshores aquesta activitat popular del joc de birles pot servir-nos per a dinamitzar col•lectius socials i escolars a les nostres poblacions. Aquest joc és molt apte per a realitzar activitats intergeneracionals, per recuperar el nostre patrimoni immaterial i de passada recuperar l’espai lúdic valencià.

07Jornada Viver 2014

Jornada de Jocs Tradicionals a Viver (2014)

5. Bibliografia

BARRULL, C., ESPUNY, E. (coords.) (2012): Els jocs en la història. Edicions Afers, Catarroja – Barcelona.
BATALLER, J. (1979): Els jocs dels xiquets al País Valencià. Institut de Ciències de l’Educació. Universitat de València, València.
BOUCHÉ HENRI (dir) et al. (2006): «Jocs i joguines tradicionals». X Jornades de Cultura Popular a Castelló. Institut Municipal d’Etnografia i Cultura Popular, Castelló de la Plana.
GISBERT, F (2012): A què juguem? Els nostres jocs i joguines tradicionals • Premi Bernat Capó 2012. Edicions del Bullent, S.L., València.
GÓMEZ, À. (1992): Joc de birles. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència Generalitat Valenciana. València.
GÓMEZ, À. (2001): Juegos tradicionales valencianos. Carena editors. València.
GÓMEZ, À., CIVERA. M. (2007): Juegos tradicionales. Alcublas escribe. Ayuntamiento de Alcublas. València.
GÓMEZ, À., HERNÀNDEZ, F., MESADO, F. (2007): Jocs al carrer. Ajuntament de Torrent, Oficina de Promoció i Ús del Valencià. Torrent.
INSTITUT RAMON MUNTANER (2009): Les societats a través del joc. Els jocs en la història. El Perelló.
INSTITUT RAMON MUNTANER (2010): Espais de jocs: patrimoni, turisme i festa. Els jocs en la historia. El Perelló.
INSTITUT RAMON MUNTANER (2012): Els jocs i la interculturalitat. Els jocs en la història. Móra la Nova.
LAVEGA, P. (2000): Juegos y deportes populares tradicionales. Inde Publicaciones. Barcelona.
ORTI, J. (2012): Els jocs i la tradició lúdica de Sant Mateu al segle XX. Onada Edicions, Benicarló.
QUIRÓS, F. (2007): Els jocs tradicionals a Vila-real. Recopilació dels jocs de carrer dels nostres majors. Ajuntament de Vila-real, Regidoria de Normalització Lingüística.
RAMIA, D., ROCA, P., SERRA, V. (2007): La música en els jocs populars. Cançoner dels jocs a Castelló. (Llibre i disc compacte). Publicacions Ajuntament de Castelló de la Plana.
SANZ, J., ARNAU, F. (2010): Jocs tradicionals d’Alcalà de Xivert. Associació d’Amics de Mainhart. Alcalà de Xivert.
TORTAJADA, Á., CALPE, L., VALDEOLIVAS, E. (2010): Los juegos de la calle. Recopilación de juegos infantiles y juveniles de Segorbe y de su entorno. Fundación Mutua Segorbina, Segorbe.
TRILLES, J. (2002): Juegos Populares. Castellón siglo XXI. La nostra terra. PECSA, Castelló.

Notes al peu:
1. La majoria són majors de 60 anys.
2. Plaça Major, revista de festa i cultura editada per la Federació Colles de Castelló. Número 37, pàgina 10, de març de 2008.
3. En les festes de la Magdalena de 2015 s’ha jugat el XXVI Campionat Mundial de Boli organitzat per la Colla Xupla-xarcos.
4. A la zona de València hi ha equips a: Benissanó, Burjassot, Castellar-Oliveral, l’Eliana, la Pobla de Vallbona i València. A Alacant hi ha equips a Dolores però no juguen cap lliga.


Joan Josep Trilles Font

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Monografies Memòria Viva

Monografies Memòria Viva reuneix aquelles recerques sorgides en el marc de Patrimoni-PEU que analitzen en profunditat aspectes dels pilars temàtics del projecte.

MV1 MV1
Descarrega Monografia MV2 Vore Monografia MV1 en Isuu
Descarrega Monografia MV1