Les Publicacions de Patrimoni - PEU

Les publicacions de Patrimoni-PEU s'articulen al voltant de tres eixos principals: la definició i actualització del concepte de patrimoni cultural, la seua socialització (educació patrimonial i interpretació del patrimoni) i la cerca de xarxes i models d'intercanvi i generació de coneixement, pràctica i experiència al voltant del patrimoni (les comunitats patrimonials).

Memòria Viva

Memória Viva es la revista anual de Patrimoni-PEU i s'estructura en tres parts ben diferenciades: projectes i experiències dels Grups Locals (Comunitats Patrimonials), invitacions i col·laboracions d'especialistes que participen en les nostres jornades i activitats i, finalment, autors i autores que presenten les seues propostes a la convocatòria anual d'articles.

Consulta Memòria Viva PDF

memoria viva11 val memoria viva10 val memoria viva09 val
Vore MV11 en Isuu
Descarrega MV11
Vore MV10 en Isuu
Descarrega MV10
Vore MV09 en Isuu
Descarrega MV09

















Números Anteriors

Memòria Viva 08. Vore Mv08 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 07. Vore Mv07 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 06. Vore Mv06 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 05. Vore Mv05 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 04. Vore Mv04 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 03. Vore Mv03 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 02. Vore Mv02 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 01. Vore Mv01 en ISUU. Descàrrega PDF

mv07-18. La senda dels cartoixans: De Vall de Christ a Portaceli

Escrit per José Ángel Planillo Portolés i Sixto D. Lozano Esteban on . Posted in Memòria Viva

1. Introducció

L'Asociación Cultural Cartuja de Valldecrist va iniciar en 2009 el projecte denominat Camins de Valldecrist amb la intenció de recuperar una sèrie de recorreguts vinculats a la Cartoixa de Valldecrist a Altura. La primera actuació dins d'aquest projecte ha tractat de recuperar el que s'ha denominat la Senda dels Cartoixans, l'itinerari que tracta de reconstruir les sendes i camins que recorrien els criats i monjos entre les cartoixes de Valldecrist i Portaceli en els temps d'esplendor de l'orde cartoixà, per a mantenir el contacte i comunicar-se en una època en què no existien els mitjans de comunicació actuals.

La dificultat del projecte no radica únicament en els trenta-sis quilòmetres de distància que separen ambdós monestirs, sinó a trobar els passos exactes a través de la serra Calderona, tenint en compte que l'última vegada que es van recórrer per persones vinculades a aquests dos monestirs va ser en 1835, any en què ambdós cenobis van ser exclaustrats.

La iniciativa va sorgir de la mateixa Associació i un reduït grup de socis i col•laboradors es van dedicar a estudiar bibliografia, cartografia i arxius que ajudaren a desentranyar quins eren els possibles camins i passos freqüentats pels monjos.

01 cartujos mv7

Detall del llibre Repertorio de todos los caminos de España, de Juan Villuga

2. Fonts

La bibliografia i arxius consultats han sigut nombrosos, no obstant això, les fonts històriques principals en què es va basar la investigació van ser dues.

La primera font a consultar va ser el llibre del valencià Juan Villuga Repertorio de todos los caminos de España, del qual es conserva una còpia en la Biblioteca Valenciana ubicada en l'antic monestir de Sant Miquel dels Reis, de València. Però les esperances posades en aquest van ser vanes, perquè la descripció que es feia d'aquest traçat era “De Valldecristo a Portaceli, monasterios cartujos, por la traviesa de las montañas. Devoción a Santa María de Porta Celi” i dóna una distància de tres llegües i mitja (uns 21 km). Si bé, algunes fonts que han estudiat aquest pla afirmen que les distàncies són molt relatives, i que les llegües a vegades són de 5 km i altres de 9 km.

02 cartujos mv7

Cartografia militar del segle XIX, Ministeri de Defensa

Es va estudiar després el text proposat per Rafael Roca Miquel en un article de premsa publicat fa algunes dècades que seguia les indicacions d'un pastor, el pare del qual, nascut en 1814, va conèixer el camí entre ambdues cartoixes.

Les tasques d'investigació per a estudiar noves alternatives i el possible camí més antic va valorar altres aspectes, com ara la toponímia inclosa en el Diccionario topográfico de la Villa de Altura editat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i elaborat per Xavier Coloma.

Totes aquestes fonts van ser contrastades amb diverses eixides de camp, valorant distints recorreguts alternatius que van ser caminats pels monjos cartoixans en el passat, en funció de la jurisdicció dels monestirs i poblacions adjacents, la propietat històrica del territori i l'accessibilitat de l'orografia.

03 cartujos mv7

Cartoixa de Valldecrist en Altura

3. Possibles itineraris

D'acord amb tota la documentació consultada i els camins i sendes recorreguts, pensem que és possible que no hi haguera només un camí que unira les dues cartoixes.

En un principi pensem que seria el traçat que des de Valldecrist s'encamina cap a la Masía de Uñoz l'emprat pels cartoixans, perquè a més dels recursos que es troben en aquest per a fer més còmode el camí, discorria per terres de la seua propietat i tindrien el refugi de la Masía de Uñoz (adquirida en 1434) per a descansar si fóra necessari.

Però, arran de les adquisicions de les masies de San Juan i Valero en el segle XVIII i el continu arrendament de la Masía de la Rodana (es conserven alguns dels contractes d'arrendament) és possible que el camí utilitzat en un principi se substituïra per un altre de menys recorregut, que també passava llavors per terrenys que quedaven davall el seu control, i que en ser el més recent, és el que va quedar en la memòria dels últims treballadors dels religiosos, que aicí ho van contar als seus descendents o als militars que estudiaven cartografiar aquestes terres amb motiu de les guerres carlines que van castigar el segle XIX.

04 cartujos mv7

Vistes sobre la vall del Palància

4. El nou traçat

La nova ruta parteix des de les portes de la Cartoixa de Valldecrist a Altura, i seguint les marques del sender de petit recorregut PR V- 63.8, es dirigeix cap al cor de la serra Calderona per camins que aprofiten els barrancs com a passos naturals.

05 cartujos mv7

Barranc del Rodeno

El primer punt d'interès es troba en la Creu de Pallàs, des de la qual a més s'observa, sobre el turó immediat, una altra creu, la de Sant Sebastià. Ambdós encreuaments, per la seua ubicació, indiquen un lloc de referència per a dirigir-se cap a un lloc, en aquest cas, el Santuari de la Cova Santa, atès que des de la Creu de Sant Sebastià s'observa aquest, i en el fust de la Creu de Pallás, s'observa una fenedura amb la silueta de la dita imatge.

Un poc més endavant, després de creuar la rambla de Montero, el camí comença a empinar-se per les costes del Revolcador, des d’on s'observen belles vistes sobre els cultius de secà que predominen en el terme d'Altura. Prompte el camí s'enfila al costat del llit d'un barranc que durant diversos quilòmetres acompanyarà els caminants. Es tracta del barranc del Rodeno, la frondosa vegetació del qual marca un fort contrast entre els seus tons verdosos amb els rogencs que predominen en les terres que l’acullen, i creen un preciós paisatge que a mesura que es va guanyant altura, gaudeix a més d'excel•lents panoràmiques sobre la serra Calderona, on els oliverars de les zones més planes s'alternen amb els boscos que cobreixen els escarpats vessants.

És entre pinedes i oliveres per on descendeix la pista que baixa cap a les terres de la primera entitat habitacional visitada la Masía de Uñoz, que queden clarament delimitades pels mollons que rodegen l'anomenada Redonda de Uñoz. Aquesta masia, d'origen medieval i que roman habitada, es compon de diverses edificacions i vivendes, que gràcies a la proximitat d'uns quants brolladors, compten amb l'aigua necessària per al seu abastiment i el reg dels seus extensos cultius.

06 cartujos mv7

Masía de Uñoz

Passada la masia, es deixen les balises del PR, per a dirigir-se cap al sud-est buscant el pas natural format pel barranc del Pas, que a més marca els límits de les terres d'Uñoz, i porta cap al terme de Gàtova, ja a la província de València.

Abans d'entrar a Gàtova, a costat del camí s'observa la font del Tendero al costat d’una bassa i un aljub pròxim, que mostren el continu interès de l'home per controlar l'aigua per a les seues necessitats. Aquests aljubs, o “navajos” com se'ls coneix en la zona, són els que donen el seu nom a aquesta partida del terme d'Altura. Precisament, en l'encreuament que hi ha al costat la bassa, s’agafarà el camí que continua recte al que se seguia per a caminar ara entre camps d'ametlers i un bon nombre de casetes de muntanya, que són els que acompanyaran els primers passos a la província de València.

07 cartujos mv7

Recorrent la senda

Un poc més endavant, el camí arriba a una pista asfaltada, que seguint-la cap a l'esquerra descendint el curs del barranc de Gàtova, portarà primer a la font de l'Alameda, voltada d'una ben dotada àrea recreativa, i a la carretera CV-25, que uneix Gàtova amb Altura. Únicament caldrà creuar aquesta carretera per a agafar la pista que ascendeix davant d'ella cap al Portillo, en direcció a les faldes del Pic de l'Àguila.

08a cartujos mv7

Font de l'Alameda

Una ascensió dura pels constants pendents, a pesar de trobar elements tan curiosos com una vella pedrera de lloses, nombrosos alborços, i fins i tot un tram de camí empedrat, la qual cosa denota l'antiguitat del traçat pel qual es camina. Després d'aquesta llarga ascensió, es reprendrà el camí que es va traçar en un principi seguint la descripció de Roca Miquel, en l'encreuament on parteixen els camins que descendeix a la Masía de la Mocha i puja cap al pic de l'Àguila, que serà el que s’agafarà per a continuar el camí a Portaceli.

Caminant per les crestes davall les faldes del pic de l'Àguila, i després de deixar endarrere una altra abandonada pedrera de lloses, queda a la vista la població de Gàtova i l'abrupta orografia per la qual serpenteja el barranc del Carraixet en el seu camí cap al mar. En aquest punt és on la Senda dels Cartoixans pren contacte amb el sender internacional GR-10, del qual ja pràcticament no se separa.

09 cartujos mv7

Vistes sobre Gàtova

Seguint les marques roges i blanques com a referència, prossegueix el camí pla fins a arribar a l'encreuament de camins de la Canal, on des d'un dels seus senyals verticals, a 740 metres d'altitud, apareix una altra immillorable panoràmica sobre la vall del Palància, la serra d'Espadà i de fons, el massís del Penyagolosa.

No molt més endavant s'abandonarà el terme municipal de Gàtova amb la vista posada sobre un dels seus dos molins, el molí de la Ceja.

A partir d'ací, després d'un curt, bonic i agradable descens, el GR-10 abandona la comoditat de la pista forestal per a internar-se per una estreta senda que discorre entre l'espessa vegetació serrana i que descendeix per la Jabonera fins al barranc d'Agua Amarga i després ascendeix el fort pendent de la senda dels Naranjeros que culmina en la pista que uneix la Masía de Ferrer amb la Masía de Tristán, cap a la qual continua el sender.

Serà la Masía de Tristán el lloc perfecte per a realitzar un descans aprofitant el seu entorn, habilitat com a àrea recreativa. A partir d'ací el camí crea un punt d'inflexió en el mateix, perquè ja tendeix a baixar.

10 cartujos mv7

Masía de Tristán

Així doncs, continua la Senda dels Cartoixans seguint la senyalització que el pal ubicat al costat de la bella font de Tristán indica la direcció a Serra i sempre acompanyat dels rogencs tons de la muntanya Mayor a l'esquerra, recorrent horitzontalment la capçalera del barranc Vigüela i les faldes dels Puntalicos Blancos per a arribar a la font del Poll, ja en terme de Serra.

11 cartujos mv7

Vall de Penyes Altes

Una vegada refrescats amb les seues cantadores aigües, s'abandonarà un poc més endavant el GR-10 per a continuar descendint, com indica un pal vertical en el camí, la pista que zigzagueja fins a l'encara habitada Cartoixa de Portaceli. En aquest descens acusat es deixaran a la dreta els accessos a la font de l'Abella i la Font del Marge, aquest últim, al costat d’una edificació abandonada.

Millor conservada està l'antic caseriu de La Pobleta, explotat per la immediata Cartoixa com a granja i actualment en mans privades, encara que els monjos en també tenen part, que prompte s'observa des de dalt.

12 cartujos mv7

La Pobleta

L’acusat descens d’aquest tram pot fer mal a les cames dels caminants. Per sort, prompte sorgeix al lluny l'esvelta silueta del campanar de la Cartoixa de Portaceli i el magnífic aqüeducte que abasteix el monestir construït en el segle XIV.

Tot just travessar l'aqüeducte, part un camí flanquejat per xiprers, els murs del recinte monacal i camps de vinya com a principal cultiu, que seran els companys de camí fins a arribar al monestir. I és en les portes d'aquesta cartoixa on finalitza aquest itinerari pròxim als 36 quilòmetres de distància, que requereix un temps total pròxim a les deu o onze hores per a ser realitzat, a un pas no molt forçat i amb les corresponents pauses per a prendre aliments i forces.

13 cartujos mv7

Cartoixa de Portaceli

A partir d'ara, la Senda dels Cartoixans, a l'espera que en un futur puga homologar-se i promocionar-se en els camps cultural i turístic, es planteja com una de les opcions més interessants per als amants del senderisme i de la naturalesa, ja que invita a la recreació històrica, a la meditació i a la contemplació dels bells paratges de la serra Calderona a uns pocs quilòmetres de la ciutat de València.

5. Camins de Valldecrist

L'Asociación Cultural Cartuja de Valldecrist es planteja la possibilitat d'organitzar eixides degudament organitzades, per a donar a conèixer aquest traçat històric a qualsevol persona interessada a recórrer aquest centenari camí ara recuperat, encara que la complexitat tècnica, la longitud i el fet que siga una ruta lineal planteja dificultats logístiques que requereixen mitjans externs (vehicles de suport en ruta, transport des de Portaceli a Valldecrist per a la tornada, etc.), que esperem que compten amb el suport dels participants i, tant de bo, dels ajuntaments dels municipis pels quals discorre, per a poder superar-los.

14 cartujos mv7

Recorregut de la senda

I és que ben plantejat, aquest nou traçat no sols serà un passeig pel Parc Natural de la Calderona, sinó una nova via de comunicació entre pobles veïns, que poden traure benefici dels senderistes i cicloturistes provinents de la ciutat de València i de la franja costanera que caminen o pedalegen per aquesta, o per aquells amants de la història de les cartoixes valencianes i monestirs ubicats a la serra Calderona.

L'objectiu final de l'Asociación Cultural Cartuja de Valldecrist és senyalitzar i divulgar la Senda dels Cartoixans i altres traçats, com El Camí dels Pobres des de Sogorb o El Camí de Pescadors des del mar, algun d'ells ja en avançat estat d'estudi, creant la xarxa Camins de Valldecrist, convertir-los en rutes turisticoculturals per als amants del senderisme, la història i la naturalesa, i disfrutar d'una experiència que invita a la recreació històrica, a la meditació i a la contemplació pròpia dels cartoixans i les muntanyes de la serra Calderona.

15 cartujos mv7

Situació de la senda a la Comunitat Valenciana

6. Bibliografia i documentació de referència

AA.VV. (2003): Els Cartoixes Valencianes, Fundació Pública Municipal per a la Cultura i l’Educació del Puig, El Puig.
AA.VV. (2008): Mapa Topogràfic Comunitat Valenciana. Llíria. E- 1/50.000. Diari Llevant – Institut Cartogràfic Valencià, Generalitat Valenciana, València.
AA.VV. (2008): Mapa Topogràfic Comunitat Valenciana. Sagunt. E- 1/50.000. Diari Llevant – Institut Cartogràfic Valencià, Generalitat Valenciana, València.
AA.VV. (2010): Excursions de Serra. Rutes turístiques amb les seues fonts i paratges, Ajuntament de Serra.
AA.VV. (2009): Rutes Turístiques de Gàtova, Agència d'Ocupació i Desenrotllament Local, Ajuntament de Gàtova.
AA.VV. (1984): Mapa del Terme Municipal d'Altura, Ajuntament d'Altura.
AGUILAR I SERRAT, F. (1999): Notícies de Segorbe i el seu Bisbat per un sacerdot de la Diòcesi, II Toms, Fundació Caixa Segorbe i Bancaixa Segorbe, Segorbe.
COLOMA FUSTER, X. (2013): DICCIONARI Topogràfic de la Vila d'Altura, Acadèmia Valenciana de la Llengua, València.
COSCOLLÁ SANZ, V. (2008): La Calderona. 40 rutes per a BTT i Senderisme, Carena Editors, València.
FUSTER SERRA, F. (2003): CARTOIXA de Portaceli. Història, vida, arquitectura i art.” Ajuntament de València, València.
GARAY, P. I altres (2009): Serra, Naturalesa i Cultura, Ajuntament de Serra.
GISPERT MACIÁN, L. (2006): Segorbe, Descobrir la seua Naturalesa. 19 rutes a peu, Ajuntament de Segorbe.
GISPERT MACIÁN, L. (2007): CIMES i Paratges de l'Alt Palància, Ajuntament de Segorbe.
GÓRRIZ MARQUÈS, V. (1986): Aproximació a l'economia de la Cartoixa de Vall de Christ, Centre d'Estudis de l'Alt Palància, NÚM. 7 i 8, Segorbe.
PLANILLO PORTE'LS, J. A. (2004): La Importància de les Masies en l'economia de Valldecrist, Actes Congrés Internacional sobre les Cartoixes Valencianes, Tom I (pp. 321-338). Ajuntament del Puig, Analecta Cartusiana, València.
RIBES TRAVER, M. E. (1998): ELS Annals de la Cartoixa de Porta-Coeli, Institució Alfons El Magnànim, Diputació de València, València.
ROCA MIQUEL, R.: El Camí dels Frares. De Valldecrist a Portaceli, Diari Les Províncies, València.
SÁNCHEZ DOMINGO, V. (1984): Assaig Geogràfic, Històric i Sociològic, Ajuntament de Gàtova, València.
SIMÓN AZNAR, V. (1998): Història de la Cartoixa de Vall de Crist, Fundació Bancaixa Segorbe, Segorbe.
SUAREP ESTEVE, E. (2007): GÀTOVA a través de la història, Editorial La Sirena, València.
TARÍN I JUANEDA, F. (1897 I 1988): La Cartoixa de Porta-coeli (València). Apunts històrics, Establiment Tipogràfic de Manuel Alufre. València 1897, (Reedició Llibreria París-Valencia, València.
VILLUGA, P. J. (1546): Reportorio de tots els camins d'Espanya, fins ara mai vist, en el que trobarà qualsevol viatge que vullga caminar molt profitós per a tots els caminants. Compost per Pedro Juan Villuga, valencià. Any de 1546, Biblioteca Valenciana.

José Ángel Planillo Portolés i Sixto D. Lozano Esteban

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Monografies Memòria Viva

Monografies Memòria Viva reuneix aquelles recerques sorgides en el marc de Patrimoni-PEU que analitzen en profunditat aspectes dels pilars temàtics del projecte.

MV1 MV1
Descarrega Monografia MV2 Vore Monografia MV1 en Isuu
Descarrega Monografia MV1