Les Publicacions de Patrimoni - PEU

Les publicacions de Patrimoni-PEU s'articulen al voltant de tres eixos principals: la definició i actualització del concepte de patrimoni cultural, la seua socialització (educació patrimonial i interpretació del patrimoni) i la cerca de xarxes i models d'intercanvi i generació de coneixement, pràctica i experiència al voltant del patrimoni (les comunitats patrimonials).

Memòria Viva

Memória Viva es la revista anual de Patrimoni-PEU i s'estructura en tres parts ben diferenciades: projectes i experiències dels Grups Locals (Comunitats Patrimonials), invitacions i col·laboracions d'especialistes que participen en les nostres jornades i activitats i, finalment, autors i autores que presenten les seues propostes a la convocatòria anual d'articles.

Consulta Memòria Viva PDF

memoria viva11 val memoria viva10 val memoria viva09 val
Vore MV11 en Isuu
Descarrega MV11
Vore MV10 en Isuu
Descarrega MV10
Vore MV09 en Isuu
Descarrega MV09

















Números Anteriors

Memòria Viva 08. Vore Mv08 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 07. Vore Mv07 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 06. Vore Mv06 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 05. Vore Mv05 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 04. Vore Mv04 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 03. Vore Mv03 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 02. Vore Mv02 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 01. Vore Mv01 en ISUU. Descàrrega PDF

mv07-17. Re_descobrint el barri. Una experiència al centre històric de Villena

Escrit per Xavier Laumain, Ángela López Sabater i Vanesa García López de Andújar on . Posted in Memòria Viva

L'estratègica situació geogràfica que ocupa Villena, unida a la riquesa aqüífera del seu subsòl, han determinat el paper d'aquesta ciutat en la història, i expliquen que en aquesta zona s'hagen donat cita quasi totes les cultures prehistòriques, des de fa 50.000 anys.

El rei Ferran II va crear el títol de Senyoriu de Villena i el va cedir al seu fill, l'infant Don Manuel, i va pertànyer a la família dels Manuel i, posteriorment dels Pacheco fins a 1488, quan els Reis Catòlics el van incorporar a la corona. El territori va ser senyoriu, principat, ducat i, posteriorment, marquesat, i comprenia part de les actuals províncies d'Almeria, Múrcia, Albacete, Alacant, València i Conca, i incloïa vint-i-tres localitats. Posteriorment, en 1525, Carles I li va concedir el títol de ciutat.

Durant la Guerra de Successió entre els Àustria i els Borbó, Villena va donar suport a aquests últims en la figura de Felip V, i el seu castell va ser una excel•lent plaça d'armes que va posar fi als furs del Regne de València en la Batalla d'Almansa de 1707. Açò li va fer guanyar el títol de "Molt noble, molt lleial i fidelíssima", que avui figura en el seu escut.

La imatge urbana de Villena a finals del segle XVIII és la d'una ciutat oberta que ja no tenia muralles, inserida en el camí del desenvolupament gràcies al pas, a mitjan segle XIX, del ferrocarril que unia Alacant i Madrid.(1)

D'altra banda, cal assenyalar que el centre històric de Villena es localitza al voltant del castell de la Talaia, en un petit contrafort en la serra. Està conformat per dos nuclis originàriament diferenciats: el Rabal, que s'estèn a l'oest de l'actual església de Santa Maria, davall el solar del qual devia estar la mesquita d'època islàmica; i la zona que s'ha conegut com la ciutat, que es va conformar al voltant l'església de Santiago.

01 villena mv7

Villena en el segle XVIII. Gravat de Palomino, 1778 (font: Villena Cuéntame)

1. Context legislatiu del centre històric i les seues actuacions urbanes

El nucli antic de la ciutat de Villena va ser declarat conjunt historicoartístic el 21 de març de 1968, i és una de les escasses ciutats a la Comunitat Valenciana amb la dita qualificació. Però posteriorment va canviar la seua denominació, atenent La Llei 16/1985 de 25 de juny del patrimoni històric espanyol, i va passar a denominar-se bé d'interès cultural (BIC).

La Llei 4/1998, del patrimoni cultural valencià en l’article 39,1, indica que els entorns declarats BIC poden ser delimitats per un pla especial, regulat d'acord amb la Llei 6/94 de la Generalitat Valenciana.

És per això que l'Ajuntament de Villena va iniciar en 1999 el Pla de Protecció i Conservació del Centre Historicoartístic de la Ciutat de Villena (PECH), aprovat definitivament en 2009. Aquest estableix un marc legal d'acord amb la recuperació dels valors històrics i culturals, que possibilite la creació de dotacions i la millora dels nivells d'habitabilitat, de manera que els habitants d'aquesta zona fitada de la ciutat de Villena tinguen una adequada qualitat de vida, aconseguint captar l'atenció de certs sectors de la població atraient-los cap aquesta zona històrica enfront dels nous barris residencials dels afores. L'objectiu final, com queda clar, seria reduir el desequilibri funcional entre ambdues parts de la ciutat.

El pla especial, entre altres competències, delimita els entorns de protecció d'immobles declarats béns d'interès cultural i de rellevància local, atés que no ho va fer l'anterior declaració del conjunt historicoartístic. Les seues directrius d'actuació es refereixen especialment als edificis integrats en l'àmbit del pla; tant les intervencions sobre el ja construït com en les edificacions de nova planta, es planteja adoptar els llenguatges arquitectònics de tal manera que harmonitzen amb l'entorn (una de les eines podria ser la utilització dels elements tipològics usats històricament però d'una manera lliure, per a evitar caure en la falsificació formal i en un model de barri “delimitat en una època”).

Una altra de les característiques que fan especial el centre històric de Villena i la seua activa recuperació és la quantitat d'associacions culturals i veïnals involucrades en la recuperació del seu barri, que aconsegueixen un gran poder de convocatòria en els seus esdeveniments. Un d'ells és l'organització d'un mercat medieval denominat “Festes de l'edat mitjana en honor a Sant Josep” durant setze edicions, esdeveniment que ha aconseguit ser elevat a la categoria de festes d'interès turístic provincial (Decret 119/2006).

Una altra actuació amb tints d'implicació d’àmbit mundial va tenir lloc a l'agost de 2013. El CASC (Certamen d'Activació Sociocultural) va ser la primera edició d'un esdeveniment academicoinstitucional que va tenir lloc en el centre històric de Villena durant deu dies. Aquest esdeveniment va consistir en el desenvolupament de sis tallers que van dur a terme senzilles actuacions construïdes i intervencions artístiques, patrimonials o socioculturals de baix cost. El festival, que es realitza anualment, pretén reactivar teixits urbans i socials i establir un camp de proves aplicat a l'estudi dels problemes i les potencialitats urbanes, socials, culturals i tecnològiques.

En 2014, en la seua segona edició, se'ns va encarregar realitzar un taller pràctic al voltant del patrimoni immaterial de la ciutat històrica de Villena. Una mirada interdisciplinària sobre la vivenda i les formes de vida d'antany en el barri per a ajudar a definir estratègies de canvi en la millora de les polítiques de vivenda i els projectes de planejament urbà.

El festival, organitzat per la Universitat d'Alacant a través de la seua Seu Universitària a Villena, l'Ajuntament de Villena a través de les seues regidories de Centre Històric i Joventut i l'oficina d'El Fabricante de Espheras, va reunir un centenar de participants per a aportar idees reformadores i fresques.

2. Concepte de l’actuació

La vivenda constitueix l'essència del centre urbà. Al seu torn, el caràcter històric d'aquest centre prové de la seua herència multisecular. Desgraciadament, ens oblidem amb facilitat d'aquest aspecte per a fer una valoració des de la contemporaneïtat, sense comprendre o relacionar necessàriament els espais i construccions amb les seues antigues vides, posicionant-nos de forma anacrònica. Aquest exercici intel•lectual resulta, al nostre entendre, fonamental per a aprehendre el que avui en dia observem.

El taller es plantejava com una acció de dues vessants. La primera, “acadèmica”, enfocada a l'estudi material i espacial de la vivenda tradicional com a arquitectura vernacular, així com la seua relació amb l'àmbit públic que constitueix el carrer. La segona deriva de la voluntat d'entendre la casa no sols com un objecte construït, sinó també com un lloc de vida, tractant d'entendre la forma en què els nostres avantpassats van viure aquests espais, se’n van apropiar i els van utilitzar. Mitjançant entrevistes, debats i intercanvis, es va fomentar la participació i implicació ciutadana en aquest projecte, que va generar una interessant sinergia entre el grup de participants (amb un caràcter més tècnic) i els veïns (amb un caràcter social).

Es van intercanviar punts de vista, enfocaments, coneixements i vivències per a enriquir l'experiència compartida. Així mateix, entre els objectius contemplem realitzar un registre documental d'un patrimoni immaterial – però fonamental per a la identitat social – com ho són les formes tradicionals de vida, els costums, usos i oficis.

Per a dur a terme aquest taller va resultar fonamental la col•laboració dels veïns de Villena i, en particular, els dels barris del centre històric. Per a això vam comptar amb el suport i participació activa de diversos agents locals, dels quals destaca l'Associació Ermita de San José, la motivació i implicació de la qual amb el nostre plantejament ens assegura que aquest és factible. Igualment comptem amb la col•laboració de l'Associació Ermita de San Antón, el fòrum cultural El Saliconio amb seu en la coneguda Bodega El Caracol. Amb caràcter previ, la col•laboració de plataformes com Villena Cuéntame (blog de caràcter informatiu que com conta el seu creador relata: “la història de Villena contada pels villeners”), per a facilitar la recopilació de material històric.

3. Objectius

Estudiar la vivenda tradicional: entendre l'objecte arquitectònic, la construcció, la distribució, la volumetria, els materials... de l’habitatge és una etapa primordial per a tractar aquesta qüestió. Alçaments, dibuixos, fotografies i esquemes seran les eines que ens permetran dur a terme aquest estudi.

Estudiar la relació entre espais públics i privats: a més de tractar la casa de forma aïllada, i com a element d'un conjunt edificat, s'aborda la seua relació amb el carrer i al barri, descobrint quins són els llindars, els intercanvis, els filtres... Permeabilitat, diàleg, apropiació, segregació? On acaba el públic, i on comença el privat? La qüestió s'analitza des d'un punt de vista tant formal com social, comptant per a això amb l'experiència dels veïns.

Conèixer l'ús antic dels espais domèstics: Com s'utilitzava i es vivia la casa? Es va treballar en contacte amb els habitants del barri a través dels testimonis dels veïns, i en particular dels majors, en la seua forma de viure l'espai domèstic, i la seua relació amb l'organització familiar. Ens van aportar el seu coneixement de l'activitat i dels costums, com per exemple de les tradicions socials vinculades a la casa i l'ús estival del carrer com a extensió d’aquesta.

Documentar i transmetre: tota la saviesa i els coneixements de les formes de vida d'antany, dels costums i la resta d'aspectes de la vida, de la vivenda i dels espais públics que només coneixen els nostres majors, i que desapareixeran inexorablement amb ells, constituiran un material essencial del nostre treball. Però, a més de recordar, de compartir-ho amb els altres, realitzarem una labor de documentació per a fer perenne aquest llegat, aquesta herència tan vinculada als espais arquitectònics, a pesar de ser un llegat immaterial.

Generar intercanvis: un dels objectius primordials del nostre taller va ser proporcionar un espai on poguera sorgir un debat, on es pogueren compartir experiències, on els veïns pogueren parlar amb total llibertat, recordar i oferir-nos les seues anècdotes.

Arran de les entrevistes, dirigides al coneixement de les tradicions, es buscava poder fomentar els intercanvis entre els veïns del centre històric, dels altres barris de Villena, així com entre generacions. Ens pareix del màxim interès proporcionar a les persones majors, que han viscut en el barri i han experimentat els seus canvis, una plataforma on intercanviar les seues experiències, oferir el seu testimoni als altres i, en particular, als seus néts.

Fomentar la reflexió sobre formes —passades, actuals i futures— de viure el centre històric de Villena: analitzant i reflexionant sobre els testimonis que oferien els veïns de Villena, es van destacar claus per a la comprensió dels fenòmens passats i actuals, els mecanismes que han comportat aquests canvis en la relació entre la població, els seus habitatges, el seu barri i el seu grup social, així com es van intentar extrapolar les esperances que els veïns formulaven per al futur del seu barri.

4. Accions

Per a la correcta consecució dels objectius que ens havíem formulat es va intentar treballar, ja que comptàvem amb un espai i temps tancat, entorn de les temàtiques següents:

Estudi de la vivenda tradicional: els participants del nostre primer taller van estudiar tres aspectes de la vivenda tradicional: forma, construcció i organització. Per a això van realitzar alçaments mètrics, dibuixos, fotografies, esquemes i la resta d'elements permetent la seua comprensió. Finalment, amb la normativa urbanística actual, van proposar solucions de vivenda actual en l'empremta que deixa, dins de la trama urbana, l’habitatge tradicional desaparegut.

02 villena mv7

Resultat de la instal•lació de la primera edició. Lema: Tractant d'arquitectura (font: El fabricante de Espheras per a ElCasc2013)

Estudi de la relació espai domèstic/carrer: el carrer constitueix el segon àmbit que es va analitzar, especialment a través de la seua relació amb la casa i els seus habitants. La percepció del carrer des de la vivenda, de l'espai domèstic des de l'exterior, i de les vegades en què ambdós es mesclen o interactuen van ser objecte d'estudis i esquemes de treball.

Entrevistes: per a entendre l'ús que es feia antigament dels espais de la casa, així com del carrer, realitzarem una sèrie d'entrevistes a veïns del centre històric perquè ens transmeten els seus coneixements i experiència. Les dites entrevistes es realitzaran en llocs simbòlics del barri (ermita de Sant Josep, plaça Major, vivenda tradicional, voltants del castell, etc.) i estaran gravades, per a constituir un fons documental que quedarà posteriorment a la disposició de tothom.

Així mateix, aquestes entrevistes constituiran la coartada per a facilitar els intercanvis entre generacions, i d’aquesta manera els més joves podran descobrir la forma de vida dels seus iaios, que sovint desconeixen.

03 villena mv7

Aprenent l'ofici de cisteller amb una veïna del barri (font: ARAE Patrimonio y Restauración)

Recopilació de documents històrics: es va realitzar una crida, mitjançant uns quants canals, als veïns de Villena, perquè facilitaren documents històrics (principalment fotografies). Finalment va funcionar molt bé la pàgina digital Villena Cuéntame on veïns o gent afí a la ciutat de Villena envia fotografies antigues. L'administrador de la pàgina ens va facilitar totes les fotografies que tenien a veure amb la vida d'antany en la zona del centre històric, fet que va facilitar molt la labor d'investigació. El material es va digitalitzar i es va agrupar en una base de dades que estarà, igual que la sèrie d'entrevistes, disponible per a tots. El mitjà més immediat i factible d'ús per als components del grup de treball va ser la creació d'un blog que, amb format de pàgina web, posarà a disposició de tothom el treball realitzat.

5. Presentació dels resultats. Instal•lació urbana

Com a objectiu últim de les jornades de treball en el centre històric de Villena calia realitzar una instal•lació urbana efímera, visitable per tots els vianants els dies següents al certamen. Com a instal•lació de la primera proposta es van interpretar les traces de la proposta de vivenda actual en el centre històric, es podia accedir al solar i imaginar que deambulaves per les estances (Figura 2).

Per a la segona edició i segona aproximació per l'equip de treball d'ARAE Patrimonio, es van estudiar els oficis, costums, jocs tradicionals... Els resultats van ser des d'expressions típiques del municipi (no oblidem que hi ha un diccionari de paraules villeneres), fins a anècdotes relacionades amb aqueix mateix lloc, imatges significatives del barri amb forta càrrega històrica i social…

El format i mitjà material de representació va ser una de les tasques del grup, i es va decidir bolcar els resultats en un format blog, accessible per a tothom. En el carrer es va traduir com "Vitrines de les tradicions", on es van interpretar diversos oficis, es van bolcar receptes facilitades per les orgulloses veïnes, fotografies de llocs desapareguts...

04 villena mv7

Resultat de la instal•lació de la segona edició. Lema: Redescobrint el barri (font: El fabricante de Espheras per a ElCasc2014)

Per a conèixer més de prop els resultats consulteu el blog redescubriendoelbarrioelcasc14.wordpress.com

Una manera de donar a conèixer una part quasi oblidada de la història d'un poble.

05 villena mv7

Detall del resultat de la instal•lació de la segona edició. Lema: Redescobrint el barri (font: ARAE Patrimonio y Restauración)

Nota
1. Extret de l'oficina de turisme de Villena, en els seus documents informatius (www.turismovillena.es).

Xavier Laumain, Ángela López Sabater i Vanesa García López de Andújar

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Monografies Memòria Viva

Monografies Memòria Viva reuneix aquelles recerques sorgides en el marc de Patrimoni-PEU que analitzen en profunditat aspectes dels pilars temàtics del projecte.

MV1 MV1
Descarrega Monografia MV2 Vore Monografia MV1 en Isuu
Descarrega Monografia MV1