Les Publicacions de Patrimoni - PEU

Les publicacions de Patrimoni-PEU s'articulen al voltant de tres eixos principals: la definició i actualització del concepte de patrimoni cultural, la seua socialització (educació patrimonial i interpretació del patrimoni) i la cerca de xarxes i models d'intercanvi i generació de coneixement, pràctica i experiència al voltant del patrimoni (les comunitats patrimonials).

Memòria Viva

Memória Viva es la revista anual de Patrimoni-PEU i s'estructura en tres parts ben diferenciades: projectes i experiències dels Grups Locals (Comunitats Patrimonials), invitacions i col·laboracions d'especialistes que participen en les nostres jornades i activitats i, finalment, autors i autores que presenten les seues propostes a la convocatòria anual d'articles.

Consulta Memòria Viva PDF

memoria viva11 val memoria viva10 val memoria viva09 val
Vore MV11 en Isuu
Descarrega MV11
Vore MV10 en Isuu
Descarrega MV10
Vore MV09 en Isuu
Descarrega MV09

















Números Anteriors

Memòria Viva 08. Vore Mv08 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 07. Vore Mv07 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 06. Vore Mv06 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 05. Vore Mv05 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 04. Vore Mv04 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 03. Vore Mv03 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 02. Vore Mv02 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 01. Vore Mv01 en ISUU. Descàrrega PDF

mv07-15. La Encina, cent anys de festes

Escrit per Vanesa García López de Andújar i Gerardo García López de Andújar on . Posted in Memòria Viva

La població de La Encina, que en l'actualitat es conforma com una pedania de Villena (Alacant), té el seu origen cap a l’any 1840, quan es va construir la Venta de La Encina en una posició estratègica, encreuament de camins i veredes, on avui es troben els límits de les províncies d'Alacant, València i Albacete. Amb l'aparició de les línies del ferrocarril que unien Madrid amb Alacant i València en 1858 es van construir en l'esmentada posició dos apartadors i una casa de guarda, i va ser en 1863 quan es va inaugurar l'estació de La Encina, que heretaria el seu nom de l'antiga Venta, com a entroncament de les esmentades línies ferroviàries. Des de llavors, la història de La Encina ha estat lligada al ferrocarril.

En l'actualitat, la pedania de La Encina té poc més de 100 habitants, tot i que va conèixer anys de molta més esplendor, en què va arribar a sobrepassar els 1.200 habitants en 1960.

En una població tan menuda són els actes socials i festius els que constitueixen l'expressió més valorada de la vida en comú, i contribueixen a fomentar la cohesió social reafirmant la identitat de la comunitat.

A partir de la Convenció per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de 2003:

S'entén per “patrimoni cultural immaterial” els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques —junt amb els instruments, objectes, artefactes i espais culturals que els són inherents— que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus reconeguen com a part integrant del seu patrimoni cultural. Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet de generació en generació, és recreat constantment per les comunitats i grups en funció del seu entorn, la seua interacció amb la naturalesa i la seua història, infonent-los un sentiment d'identitat i continuïtat i contribuint així a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana.”

En el mateix text, en l’apartat següent, s'especifiquen les manifestacions particulars del patrimoni cultural immaterial, en distints àmbits, incloent-hi el que ens ocupa: usos socials, rituals i actes festius.

En el cas de La Encina, durant uns pocs dies a finals de juny, la població es triplica, familiars i amics procedents de distints punts de la geografia espanyola, arriben a passar uns dies al poble, a celebrar les seues festes populars en una mena de retorn a la llar per a compartir aquests dies amb els seus familiars. Són dies que funcionen com a nexe d'unió entre generacions a través dels anys, dies que contribueixen a reafirmar els vincles de la població amb les seues pròpies tradicions.

01 encina mv7

Celebració de carrera de cintes amb gran afluència de públic. Font: Comissió de Festes 2013-2014

La pervivència d'aquest llegat depèn directament de la participació dels membres de la comunitat. En el cas de La Encina, els veïns són plenament conscients que es requereix la seua implicació directa en el manteniment i creixement de les festes a través de la seua participació, mobilització i la seua aportació econòmica. Són ells els que creen, mantenen i transmeten aquest patrimoni cultural immaterial. S'ha assumit des de fa molt de temps que per a continuar celebrant les festes en honor a Sant Joan Baptista tal com es coneixen, són els mateixos habitants i oriünds els que les han de treballar i costejar. Açò ha generat entre la població una arrelada consciència de tradició festera que es transmet de generació en generació, que ha sabut mantenir la flama viva durant molts anys i que no permetrà que aquest patrimoni cultural immaterial perda intensitat. La dita consciència es visualitza a través de la Comissió de Festes, organisme format pels mateixos veïns que es renova periòdicament (generalment cada dos anys) i que es dedica a gestionar activament aquest patrimoni.

La primera celebració festera de La Encina es va dur a terme el dia de la festivitat del sant patró, el 24 de juny de 1914, dimecres. Va consistir en uns senzills actes de marcat caràcter religiós que incloïen, principalment, una missa solemne oficiada pel rector de La Encina, el senyor Ceferino Sandoval, corresponent el panegíric a l'arxipreste de Santiago de Villena, el senyor Francisco Azorín Bautista. A la vesprada es va completar el programa festiu amb una solemne processó amb el sant patró recorrent els principals carrers de la localitat.

Ja que en 2014 es complien 100 anys la Comissió de Festes 2013-2014 va decidir realitzar una sèrie d'esdeveniments commemoratius i de recuperació de tradicions buscant potenciar el reconeixement i la valoració d'aquest patrimoni cultural immaterial, proposant activitats que buscaven una participació tan àmplia com fóra possible de tota la població i recuperant alguns vestigis de les celebracions que, per la seua antiguitat podrien haver-se perdut en l'oblit, convertint-les en testimoni d'aquesta voluntat de pervivència.

Aquests actes van consistir, entre altres, en la realització d'una «sessió vermut» a l'estació de ferrocarril, en la qual les reines de les festes i les seues corts d'honor, acompanyades de Comissió de Festes i tots els veïns que van voler participar en l'esdeveniment es van traslladar, acompanyats de la banda de música de la població a l'estació de ferrocarril, recuperant una tradició que s'havia perdut fa ja molts anys. Cita Pedro Mas en l'article referint-se als anys quaranta: «Un dels dies de festa, la banda de música, després d'haver recorregut tots els carrers del poble amb la seua peculiar sonoritat, es traslladava seguida d'una certa multitud a l'estació del ferrocarril, en l'andana de la qual oferien un estrepitós concert, que justament coincidia amb l'arribada dels ràpids d'Alacant i València». En el mateix article l'autor es lamenta de com va quedar de llunyà allò, i de l'estat de l'estació a hores d'ara amb un cor parat, tristament morta. Afortunadament, en 2014 es va poder reviure aquella tradició que molts ni van arribar a conèixer amb un gran èxit d'assistència. La nova Comissió de Festes ha manifestat la seua intenció de no permetre que allò quede en un fet puntual, sinó que es tractarà d'incorporar novament en el programa de festes d'enguany, la qual cosa contribueix a constatar l'èxit de la iniciativa.

Es van realitzar també diversos actes commemoratius, com la plantació d'una alzina en el passeig públic del poble acompanyada d'una placa que resa «‘L'alzina del centenari’ en memòria de tots aquells que amb la seua col•laboració desinteressada han contribuït a complir aquests primers 100 ANYS DE FESTES en honor a Sant Joan Baptista». D'altra banda, es va realitzar un concurs de logotips del centenari a què es va invitar a participar a tots els veïns. A més, durant la celebració de les festes es va dur a terme el repartiment d'un gran pastís en què tots els assistents van poder bufar les veles dels cent anys.

02 encina mv7

Pastís dels cent anys. Font: Comissió de Festes 2013-2014

També es va recuperar la tradició de la construcció d'un arc d'il•luminació realitzat en fusta i decorat amb baladre, tradició que es remuntava fins a la primera dècada de les festes i que es va perdre en els anys 70, amb la intenció de despertar els records dels que el van conèixer i mostrar als més joves com es realitzava i el sacrifici que suposava la il•luminació i decoració dels carrers amb els escassos mitjans d'antany.

03 encina mv7

Arc de baladre dels anys 60 i treballs de la construcció de l'arc en 2014.

Finalment, i com a culminació de les distintes actuacions commemoratives, es va publicar un llibre que porta per títol La Encina, cien años de fiestas. 1914-2014, publicació de caràcter divulgatiu, on es recorren aquests cent anys d'història amb un enfocament basat en la participació ciutadana sense perdre de vista el rigor històric.

Es tracta d'una publicació de 150 pàgines, coordinada pels membres de la Comissió de Festes, al llarg de les quals es fa un recorregut escrit i gràfic per aquests cent anys d'història.

Les fonts consultades per a la realització de la publicació van ser diverses:

- Es va recopilar tota la informació existent en l'arxiu de Villena relativa a les festivitats a La Encina.

- Es van recuperar, de la mà de Francisco Esteve Ramírez, les anotacions del capellà de la parròquia dels primers anys de festes.

- També es va disposar del primer exemplar de les actes de l'Ajuntament de Villena on es reflecteix la primera subvenció del consistori per a la celebració de les festes.

- D'altra banda, es van recuperar, de la mà de Luis Estevan, veí de la població, els programes de festes des de 1952 fins al 2013.

- Es va consultar la publicació Historia de La Encina y su estación, de Francisco Esteve i José Luis Esparcia.

- A més, es van consultar dels suplements col•leccionables que s’incloïen en l'interior dels programes de festes cap a l'any 2000, redactats per Esteve i Esparcia.

- Finalment, i com a font principal de la història que es volia comptar, es van aprofitar els records, els testimonis i la memòria. Aquella que es conserva en la ment dels veïns i la que immortalitzen les fotografies.

La voluntat de la Comissió de Festes va ser clara, arreplegar tots els records possibles de la gent que al llarg d'aquests 100 anys ha participat activament en l'organització de les festes.

Per a això es van realitzar entrevistes a tots els presidents de les distintes comissions de festes que s'han anat succeint al llarg d'aquests cent anys i que encara estan entre nosaltres, així com a altres veïns que per la seua longevitat o bona memòria podien aportar informació rellevant per a recompondre la història o recordar tradicions perdudes.

En paraules de la comissió, aquesta aproximació va comportar sensacions difícils d'explicar, els membres de la comissió van ser tractats en totes i cada una de les ocasions amb especial cordialitat, confiança i hospitalitat. La realització d'aquest treball d'investigació els va permetre acostar-se a persones, veïns de tota la vida amb els quals a penes havien bescanviat paraules fins a aqueix moment, persones que van despertar sorpresa i admiració, veïns que els van fer partícips de les seues experiències i els seus esforços per a arribar a construir el que el poble té a hores d'ara, allò pel que han de continuar lluitant.

La publicació s'organitza en dos grans apartats, el primer, de caràcter literari porta per títol «Històries i records de les festes», i en aquest, al llarg de 62 pàgines i organitzats en quatre capítols, es repassen distints esdeveniments i tradicions que s'han dut a terme al llarg d'aquests cent anys des d'un enfocament de proximitat, esguitant el relat històric amb anècdotes dels veïns, que des de la primera línia se senten part d'aquesta història que han anat escrivint ells i els seus avantpassats.

Per a la realització de la portada es va comptar amb Julián Vizcaíno, un conegut artista local, i els tres primers capítols es van reservar a la col•laboració de persones que ja havien mostrat alguna vegada les seues inquietuds pel coneixement i divulgació de la història de la població.

04 encina mv7

Portada de la publicació del centenari. Autor: Julián Vizcaíno Ametlers

Així, el llibre arranca amb un article de Pedro Mas Guereca, en el qual traça una miscel•lània dels seus propis records acompanyant els textos amb il•lustracions i documents gràfics realitzats pel mateix autor.

Li segueix l'article que porta per títol «Las fiestas de San Juan y La Parroquia» en el qual Francisco Esteve Ramírez realitza una rigorosa aproximació històrica a l'origen de la festivitat.

El tercer capítol arreplega, de la mà de José Luis Escancia, la presència de la cultura en les seues diverses accepcions en La Encina i les seues festes. Es tracta el tema de l'enfocament cultural de les festes patronals, i es deté en la presència en la població de distintes manifestacions culturals com són la música, la poesia, el teatre, la pintura i el cine.

En el quart i últim capítol amb caràcter literari, que porta per títol «Historia y Memorias de las Fiestas de La Encina», és el més extens dels quatre. En aquest, la Comissió de Festes del Centenari es deté a repassar l'evolució de les festes patronals en aquests 100 anys, analitzant els elements que han romàs com a part essencial d’aquestes al llarg de la història, com són els actes religiosos, la música, la decoració, la pólvora, els jocs infantils i les competicions esportives, al mateix temps que estructura la seua evolució des del seu origen. Després dels primers anys de gestació, les festes en honor a Sant Joan Baptista van viure una època de creixement que es va veure truncada en 1936 per la guerra civil i no es va reprendre fins a principis dels anys quaranta. La dècada dels cinquanta va suposar un nou auge, impulsat pel creixement en importància de l'estació de ferrocarril, que al seu torn va provocar un continu increment en la població de La Encina. Amb l'arribada dels anys 60, es va aconseguir la plenitud de les festes patronals. En aquell moment, molts trens feien escala a La Encina i les necessitats dels viatgers i treballadors de l'estació, van fomentar el creixement de l'oferta comercial i d'oci. Aquesta intensitat comercial i social va fer que s'assolira el nombre més elevat d’habitants de la nostra història, i açò quedava reflectit en les festes. Amb l'entrada dels anys 70 i l'arribada del pla de modernització de RENFE, es va reduir la plantilla de treballadors de l'estació de La Encina, la qual cosa va motivar el trasllat a altres punts d'Espanya de moltes famílies que s'havien establit en la població. A poc a poc, la població va començar a reduir-se i molts van ser els que van veure en perill la continuïtat de les festes de La Encina. Es va entrar en una fase que es va prolongar durant dues dècades i que la Comissió del Centenari ha denominat «La Resistència». La dècada dels 90 es va caracteritzar per ser període de modernització, perquè quan la ja escassíssima població de La Encina feia pensar que no s'anava a poder continuar amb les festes com es coneixien, un grup de jóvens residents i oriünds van voler prendre el relleu i continuar el desenvolupament i evolució de les festes. Amb el nou mil•lenni, la comissió de festes es va convertir en una societat legalment constituïda i va continuar any rere any la celebració de les festes sense perdre en cap moment el seu arrelament entre els veïns. Al llarg d'aquests anys, l'esperit de les festes s'ha mantingut en essència, però s'ha sabut evolucionar i adaptar-se al seu entorn.

El segon gran apartat del llibre, denominat «Imágenes de los recuerdos», està conformat per més de 300 fotografies aportades per tots els veïns de la població que es van bolcar a buscar documentació gràfica com a resposta a la sol•licitud de la Comissió de Festes, imatges que arreplegaren distints aspectes de la celebració de les festes i actes organitzats per les comissions al llarg de la història. La resposta va ser aclaparadora i els veïns, una vegada més, es van sentir part del projecte. D'aquesta manera, es preocupaven per buscar els redactors del llibre per a entregar-los les seues imatges, ajudar-los a la identificació de la gent retratada, a desentranyar a quin moment concret responia cada foto, transmetent una il•lusió que va proporcionar moments d'especial emotivitat i diversió a la Comissió de Festes. Després d'una complexa selecció basada en criteris de qualitat fotogràfica suficient per a la seua reproducció, i sempre buscant la pluralitat i que es veren reflectits la major part possible de les famílies, veïns i esdeveniments, es va organitzar la documentació obtinguda en set apartats, a saber: Actes religiosos, Comissions de festejos, Joves, Dames i cintes, Reines i corts de festes i falleres, Falles de La Encina, Les disfresses en les festes, i finalment Equips de futbol.

La publicació es va presentar la població durant l'acte de la presentació de les reines de les festes, la qual cosa va suposar un vincle entre passat i futur a través del present en un acte que habitualment es considera punt de partida de la celebració de les festes. En aquest es van reunir totes les generacions presents en la comunitat, participant activament en l'esdeveniment.

L'any del centenari va culminar amb la celebració de les festes en honor a Sant Joan Baptista entre el 21 i el 29 de juny de 2014 amb un gran èxit de participació i implicació dels veïns. La població va fer seua una vegada més la frase que s'arreplega en el pròleg de la publicació del centenari «Vosaltres sou les Festes i la història de les Festes». Els actes commemoratius i els senyals a les tradicions del passat més llunyà van commoure profundament els participants, propiciant una sèrie de sinergies entre generacions que va elevar la ja esmentada “consciència de tradició festera” a uns índexs tan elevats que permeten aventurar-se a afirmar que la tradició perdurarà, almenys, per cent anys més.

05 encina mv7

Celebració de les festes del centenari. Pregó Font: Comissió de Festes 2013-2014

Vanesa García López de Andújar i Gerardo García López de Andújar

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Monografies Memòria Viva

Monografies Memòria Viva reuneix aquelles recerques sorgides en el marc de Patrimoni-PEU que analitzen en profunditat aspectes dels pilars temàtics del projecte.

MV1 MV1
Descarrega Monografia MV2 Vore Monografia MV1 en Isuu
Descarrega Monografia MV1