Les Publicacions de Patrimoni - PEU

Les publicacions de Patrimoni-PEU s'articulen al voltant de tres eixos principals: la definició i actualització del concepte de patrimoni cultural, la seua socialització (educació patrimonial i interpretació del patrimoni) i la cerca de xarxes i models d'intercanvi i generació de coneixement, pràctica i experiència al voltant del patrimoni (les comunitats patrimonials).

Memòria Viva

Memória Viva es la revista anual de Patrimoni-PEU i s'estructura en tres parts ben diferenciades: projectes i experiències dels Grups Locals (Comunitats Patrimonials), invitacions i col·laboracions d'especialistes que participen en les nostres jornades i activitats i, finalment, autors i autores que presenten les seues propostes a la convocatòria anual d'articles.

Consulta Memòria Viva PDF

memoria viva11 val memoria viva10 val memoria viva09 val
Vore MV11 en Isuu
Descarrega MV11
Vore MV10 en Isuu
Descarrega MV10
Vore MV09 en Isuu
Descarrega MV09

















Números Anteriors

Memòria Viva 08. Vore Mv08 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 07. Vore Mv07 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 06. Vore Mv06 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 05. Vore Mv05 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 04. Vore Mv04 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 03. Vore Mv03 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 02. Vore Mv02 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 01. Vore Mv01 en ISUU. Descàrrega PDF

mv07-13. L’inici de la Línia XYZ a la Llosa i Almenara. Una aposta de posada en valor mitjançant l’educació i la participació ciutadana

Escrit per Lara Cardona Fernández on . Posted in Memòria Viva

«L’èxit a llarg termini d’una política de coneixement, valoració i conservació del patrimoni es basa primer de tot en l’educació del públic i dels professionals.» Martín Guglielmino, 2004.

1. Cronologia de la construcció

La Guerra Civil es va convertir en un vast camp de proves en què van intervenir algunes de les potències europees que estaven preparant-se per a un conflicte bèl·lic de més envergadura; s’hi van assajar les innovacions que en matèria logística, estratègica i operativa havien sorgit des de la Primera Guerra Mundial.

Aquesta és, sens dubte, una de les raons de la llarga durada del conflicte. Tots dos bàndols, a mesura que anaven rebent ajuda de les potències interessades, adapten les diferents maneres de plantejar les estratègies del combat, tant pel que fa als moviments d’atac com als plantejaments defensius.

La desfeta de l’ofensiva d’Aragó a l’hivern de 1937-1938 i l’ensulsida del front van significar un gran colp moral, tant per a l’Exèrcit Popular com per a la rereguarda. Davant la disjuntiva de resistir o capitular, el Govern s’inclinà per la primera opció i va fer una crida desesperada al Front Popular i als seus integrants per a reclutar 100.000 voluntaris per a l’Exèrcit Popular i 50.000 per a formar les brigades de fortificació. El president Negrín tenia el convenciment que una contesa mundial inclinaria la balança a favor del bàndol republicà, però les democràcies occidentals, cada vegada més a prop del Govern de Burgos, van evitar que la contesa espanyola s’internacionalitzara.

1. Fortí de la séquia

Fortí de la séquia de l'Ermita, terme municipal de la Llosa. Foto Lara Cardona

L’Alt Comandament de l’Exèrcit Popular va ser conscient des del primer moment que el nou objectiu de les tropes sublevades era la conquesta de València; recordem que la seua horta era font de divises i sosteniment de l’exèrcit i de la rereguarda, i que el seu port era un punt d’abastiment per al centre de la península, per la qual cosa posaren en marxa la construcció d’una sèrie de línies defensives a la rereguarda.

Així doncs, el 10 d’abril de 1938, el general Vicente Rojo decreta unes mesures per tal de fer front a les pèrdues, tant de recursos militars com geogràfiques, que l’Exèrcit Popular de la República havia patit des de la caiguda de Terol. Una d’aquestes mesures és la reorganització general dels exèrcits, amb la creació de noves unitats; una altra, la fortificació de les zones pròximes a València.

El dia 28 d’abril, els generals Miaja (cap del Grup d’Exèrcits) i Matallana (cap de l’Estat Major) signen una sèrie de disposicions per a la creació de diverses línies defensives en el sector costaner, per enllaçar amb les fortificacions de l’interior. La primera partia del cap d’Orpesa, Orpesa, Castell de Miravet, serra de la Muntanya Negra, muntanyes entre el riu Montlleó i la carretera de Benafigos a Atzeneta, les serres de la Batalla i Nogueroles, el vèrtex Pena-roja i les serres de la Calcera i Corbalán, on enllaçarien amb les construccions ja existents a la zona de Terol. Al seu torn, s’estava treballant en una altra línia a la comarca de l’Anglesola, vèrtex Pena-roja i lloma del Milano, que hauria d’enllaçar amb l’anteriorment comentada.

En el mateix sentit, el 3 de maig de 1938, 18 dies després de l’ofensiva de Vinaròs que va tallar el territori republicà en dos, se sol·licita a una comissió desplaçada de l’Estat Major del Grup d’Exèrcits del Centre i presidida pel coronel Tomás Ardid, estudiar una nova gran línia defensiva que s’estendria per Almenara, serra del Cid, Assuévar, Almedíxer, Xèrica i Viver, la serra de Javalambre i serra de Seviñán, per a recolzar-se en el Túria. Aquesta línia és la que més tard es coneixerà com Línia XYZ.

La Línia XYZ, coneguda també com a Línia Matallana per ser aquest el general al qual se n’atribueix el disseny, forma part del que més tard es dirà Cinturó de Ferro de València. Es componia dels següents 14 centres de resistència:

01. Almenara
02. Vèrtex Picaio
03. Eslida (carretera de Xóvar a Aín)
04. Cerro Gordo (carretera d’Almedíxer a Aín)
05. Matet
06. Nord de Gaibiel
07. Viver-Xèrica, amb posicions batent la plana entre Viver i Teresa
08. Begís
09. Canales
10. Andilla
11. Abejuela
12. La Iessa
13. Arcos de las Salinas
14. Santa Cruz de Moya

La Línia està composta per trinxeres, punts fortificats i emplaçaments per a peces d’artilleria. No es tractava d’un traçat continu de construcció, sinó de trams discontinus, esglaonats, estratègicament situats, amb capacitat per a abraçar un territori ampli i amb un gran radi d’acció fins al centre de resistència més pròxim.

Ben prompte comencen els treballs de fortificació d’aquesta Línia a càrrec de la Comandància General d’Enginyers del Grup d’Exèrcits de la Regió Central. El 8 de maig ja se sol·liciten informes relatius al ritme dels treballs al Comandant General d’Enginyers del Grup d’Exèrcits, condicions tècniques i tàctiques de les obres, materials emprats, necessitats de ciment i filferro espinós i mà d’obra emprada, així com la destrucció, si cal, de les principals vies d’accés a Sagunt, València i Castelló de la Plana. En les mateixes directrius, se l’insta que en el termini de 20 dies la línia ja es trobe en situació de defensa i es recomana que dupliquen els torns de treball i que s’utilitze mà d’obra civil i de presoners.

L’avanç fulgurant de les tropes sublevades es va topar amb la resistència de l’Exèrcit Popular, que va recuperar part de la moral perduda. La importància de la Batalla per València i la muralla defensiva que fou la Línia XYZ va retardar el desenllaç de la guerra i va desgastar l’exèrcit franquista mentre l’Estat Major republicà preparava l’ofensiva de l’Ebre.

2. Estat actual de les restes: entre el deteriorament i la destrucció total

Si atenem la definició de patrimoni històric, aquest és el conjunt d’immobles i objectes mobles d’interès artístic, històric, paleontològic, arqueològic, etnogràfic, científic o tècnic, així com el patrimoni documental i bibliogràfic, els jaciments arqueològics, llocs naturals, jardins, parcs que tinguen valor artístic, històric o antropològic.

La llei delega les funcions de gestió i salvaguarda en les comunitats autònomes. Al seu torn, la llei de patrimoni de la Comunitat Valenciana de 1998 té com a objectiu la protecció, la difusió, la investigació i l’acreixement del patrimoni cultural valencià. Per a fer efectiva l’aplicació de la llei, s’estipulava la creació d’un Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià al voltant del qual es configura el sistema legal de classificació i protecció dels béns de naturalesa cultural. Per a poder realitzar l’inventari, l’administració de l’Estat i l’autonòmica deleguen en els ajuntaments, que han de realitzar un pla general d’ordenació urbana que preveja un catàleg de béns i espais protegits on s’incloguen tots aquells elements d’interès que es pretenguen conservar per la seua representativitat del patrimoni cultural comú o per raons paisatgístiques.

Una altra de les figures de protecció de béns patrimonials que permet la llei de patrimoni de la Comunitat Valenciana és la de bé immoble de rellevància local (BRL). En el Decret 62/2011, de 20 de maig, es regula el procediment de declaració i el règim de protecció dels béns de rellevància local. De conformitat amb el que disposa l’article 47 de la Llei 4/1998, del patrimoni cultural valencià, correspon als ajuntaments, a través de la corresponent aprovació o modificació del seu catàleg municipal de béns i espais protegits, en els termes establerts en la legislació urbanística, proposar justificadament els béns pertanyents al seu terme municipal que aspiren a ser reconeguts com a béns immobles de rellevància local de caràcter individual, així com la inclusió o l’exclusió del seu àmbit delimitat urbanísticament, o d’una part, com a nucli històric tradicional, amb la categoria de bé de rellevància local (NHT-BRL), a la secció segona de l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.

2. Búnquer Marjal

Visita guiada a les fortificacions de la marjal a càrrec de Carlos Mallench. Foto Lara Cardona

La conselleria competent en matèria de cultura, per mitjà de l’informe vinculant exigit per l’article esmentat, ha d’avaluar la proposta municipal i determinar l’existència o no de valors culturals suficients en els béns proposats per a la declaració com a béns immobles de rellevància local, així com la idoneïtat del seu règim de protecció.

De manera extraordinària, i en virtut del que s’ha exposat en l’apartat 4 de l’article 47 de la Llei 4/1998, l’òrgan competent en matèria de patrimoni cultural, quan observe l’existència d’un bé que s’haja d’inscriure en la secció segona de l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià amb la categoria de bé de rellevància local, ho ha de comunicar a l’ajuntament, a fi que manifeste la seua voluntat d’incloure’l o no en el seu Catàleg Municipal de Béns i Espais Protegits. En l’article 3 del mateix Decret s’enumeren els diferents tipus de BRL, i d’entre totes les possibilitats defineix els llocs històrics d’interès local com a: «llocs vinculats a esdeveniments o records del passat, a tradicions o a creacions culturals o de la naturalesa i a obres humanes, que posseïsquen un rellevant valor per a la memòria popular». Açò comporta que cada ajuntament sol·licita incloure o modificar els elements a protegir dins del Catàleg Municipal de Béns i Espais Protegits i que puguen ser reconeguts com a béns immobles de rellevància local de caràcter individual. Aquesta figura implicaria la intervenció de l’ajuntament per a poder tramitar-la. És a aquesta figura legal de BRL on s’estan acollint la majoria de municipis per a la protecció dels elements del patrimoni històric militar, i on s’haurien d’incorporar en el catàleg d’elements patrimonials del futur PGOU els elements de la Línia XYZ.

El Consell Valencià de Cultura (CVC) i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) es comprometeren a catalogar nombrosos escenaris històrics vinculats a la Guerra Civil. Aquesta iniciativa, anomenada «Paisatges de guerra», és un projecte europeu en el qual també participen Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit, i pretén la recuperació, promoció i protecció patrimonial dels territoris bèl·lics del segle XX. Segons el manifest de «Paisatges de guerra», «Lluny de fomentar els rancors, la conservació dels espais bèl·lics el que fa és recordar als pobles els horrors que han compartit i propiciar un sentiment de concòrdia i d’aflicció comú». Quasi una dècada més tard, ben poca cosa s’ha fet sobre aquesta qüestió.

Les restes derivades de la Guerra Civil, com ara l’inici de la Línia XYZ entre Almenara i la Llosa, formen part del patrimoni històric, i com a tal haurien de ser incloses en els catàlegs de béns de cada municipi, ja que aquest és l’instrument principal per a pal·liar la situació d’abandó, espoli i desconeixement en què es troben.

3.Búnquer de Trascastell

Visita guiada a les restes de la Guerra Civil al castell d'Almenara. Foto Lara Cardona

A hores d’ara, les diferents administracions públiques continuen desaprofitant l’oportunitat de potenciar el desenvolupament local mitjançant la posada en valor de les restes i la dignificació d’aquest patrimoni com a instrument que eduque en els valors de la pau, el respecte i la democràcia. Aquesta desídia oficial ha comportat que la majoria de la societat no perceba la vàlua d’aquest patrimoni. Per tot això, els especialistes en patrimoni poden donar-hi una altra dimensió i aprofitar al màxim totes les seues possibilitats per dotar-lo de valors simbòlics, econòmics i educatius. L’interès per recuperar el patrimoni és un reflex del procés de recuperació de la història pròpia.

Com hem explicat, malgrat la proliferació de normatives i textos legislatius per a defensar i salvaguardar el ric patrimoni, no s’està evitant la seua destrucció i deteriorament. Potser siga perquè el llegat de la Guerra Civil té encara poca presència en la vida quotidiana del públic en general i els veïns en particular, i no porta darrere cap política de sensibilització per a implicar-se en la conservació i preservació.

4.Pujada

Pujada al castell d'Almenara amb explicacions de Nel•lo Navarro i Lara Cardona. Foto Òscar Pérez

3. La conservació, restauració i difusió del patrimoni material de la Guerra Civil com a motor econòmic dels pobles

Sembla demostrat que aquest patrimoni gestionat correctament, posat en valor i difós, pot crear valor i constituir un motor econòmic important. El nostre patrimoni ha de ser considerat un actiu i tant les administracions com els ciutadans han de concebre’l com un servei públic bàsic i d’atenció obligatòria, un dret fonamental per al seu benestar i desenvolupament i sempre necessari per a la cohesió social en un entorn multicultural. Per a tot això, és necessari posar en marxa una estratègia de socialització dels valors del patrimoni cultural que des de l’educació garantisca el coneixement necessari i l’accessibilitat universal als béns. Hem de pensar que les activitats destinades a la conservació, restauració i gestió dels béns que integren el patrimoni cultural constitueixen una xarxa d’elements capaços de dinamitzar l’economia dels nostres pobles i que aquest sector econòmic és capaç de crear ocupació estable, especialitzada, de qualitat i no deslocalitzable. El patrimoni cultural constitueix un valuós i in
substituïble recurs com a element revitalitzador dels pobles i dels territoris, fomenta la identitat i el sentit de pertinença de cada un dels pobles i difon valors socials com ara la tolerància, la democràcia, la diversitat i el pluralisme. Hem de recordar que l’administració pública és la garant del patrimoni cultural d’una comunitat; fins i tot en temps de crisi, el seu deure és establir les polítiques culturals necessàries per aconseguir-ho i fer que la ciutadania s’hi vincule i hi participe.

4. La didàctica i l’excursionisme militant com a forma més eficaç de conèixer i de posar en valor les restes de la Guerra Civil

Per a nosaltres, les estratègies que cal desenvolupar per a millorar la didàctica del patrimoni són:

1. Una veritable voluntat política de potenciar el patrimoni, orientant el seu tractament envers la valoració social i la seua utilització en l’educació.
2. Donar prioritat a les estratègies de difusió, sense deixar de banda la investigació i la conservació.
3. Adoptar nous plantejaments amb les noves tècniques per tal de superar la vitrina i el rètol explicatiu.
4. Plantejar la didàctica com un element fonamental de difusió. Béns patrimonials com a forma de gaudir i, al mateix temps, de conèixer.
5. Democratitzar l’ús del patrimoni estenent-lo a tots els sectors com un mitjà imprescindible per aconseguir el consens social en la necessitat de conservar-lo i valorar-lo com a símbol de les identitats. És a dir, fer comprensible el patrimoni cultural mitjançant una interpretació científica i rigorosa i, alhora, seductora.

Les restes, els documents, els paisatges de temps passats ens acompanyen, provenen de les generacions passades, han de ser estimats pels individus contemporanis i ens ajuden a comprendre el lloc on vivim i treballem i ens donen l’impuls necessari per a, partint del nostre passat i la nostra realitat, bastir el nostre futur col·lectiu. Com es preserva, s’utilitza i difon el patrimoni cultural d’una comunitat és un dels puntals que referma la consciència col·lectiva de pertinença.

S’ha d’emprendre una acció educadora per despertar i estimular el respecte del públic pels llocs i paisatges, i donar a conèixer les normes dictades per aconseguir la seua protecció. S’haurien de divulgar ?mitjançant publicacions especialitzades, articles a la premsa, xarxes socials, etc.? els perills que amenacen els béns com a conseqüència d’obres públiques o privades, com el cas de les obres d’ampliació de la carretera CS-2310 a la platja d’Almenara que va arrasar dos búnquers, així com exemples de casos en què hagen conservat o salvat restes. Les institucions, associacions i agrupacions culturals haurien de dur a terme programes encaminats a donar a conèixer els perills que poden representar per als béns culturals les obres públiques o privades realitzades sense la preparació necessària i subratllar que les activitats destinades a protegir els béns culturals contribueixen a la comprensió del nostre passat i present.

La realitat també ens ha demostrat que una de les formes més eficaces de protegir el patrimoni és lligar-lo als moviments socials i als ciutadans de peu; és a dir, en la reivindicació històrica, partir amb l’acompanyament de les entitats ciutadanes, dels veïns..., que assumeixen el patrimoni com a propi. Cal iniciar el procés de reivindicació del patrimoni des de baix fins que les administracions estiguen disposades a assumir el repte de la seua reivindicació i la lluita per la protecció. No hem d’oblidar el treball científic de la catalogació i documentació dels elements.

La nostra proposta immediata és apostar per l’excursionisme militant i les eixides a visitar l’estat de les restes. Són el marc perfecte per a treballar qualitats com la formació de persones socialment crítiques, desenvolupar el coneixement reflexiu i els valors i les actituds democràtiques de tolerància i convivència pacífica.

5. Lectura

Lectura del diari del soldat de la 57 Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular de la República José Lalueza, a càrrec de Nel•lo Navarro i Lara Cardona. Foto Òscar Pérez

Rutes proposades:

Marjal d’Almenara-Gola de la Llosa-Marjal d’Almenara

Distància: 3 km
Dificultat baixa. Ideal per a xiquets, persones majors i/o amb mobilitat reduïda.
Durada: 2 hores i 30 minuts

Visita a les primeres fortificacions de la Línia XYZ, que transcorren d’est a oest: des de la vora de la mar fins als Estanys.

- Fortí fàbrica Carvallo i magatzem fortificat, a la partida de la Palafanga, situada entre la Gola i la partida de la Calçada, al terme de la Llosa.
- Fortins de la séquia de l’Ermita, al terme de la Llosa.
- Fortins, casamates i parapets de la partida de la Calçada, al terme de la Llosa.
- Fortí de Quartons.
- Fortí excavat en la roca a la muntanya de Mauricio.
- Tornada a la Marjal.

Castell d’Almenara

Distància: 2 km
Dificultat baixa.
Durada: 2 hores i 30 minuts

Visita als punts més estratègics de la Línia a la muntanya del castell. Per desgràcia, algunes de les fortificacions han estat reutilitzades i la resta es troben en mal estat.

- Observatoris al cim del castell.
- Trinxeres, casamates i búnquer de la zona de darrere del castell.

5. Bibliografia

Galdón, E. (2010): La batalla por Valencia, una victoria defensiva. Publicacions de la Universitat de València.
Quadern especial de la revista Saó 392 (abril 2014). El patrimoni material de la Guerra Civil.
Vicente, C. (2009): Patrimoni cultural, memòria i identitat local. Diputació de Barcelona.
Prats, J.: Valorar el patrimonio histórico desde la educación: factores para una mejor utilización de los bienes patrimoniales a: http://www.ub.edu/histodidactica.
Ordine, N. (2013): La utilitat de l’inútil: Manifest. Quaderns Crema, Barcelona.
Ávila, R. M. i Mattozzi, I (2009): La didàctica del patrimoni cultural i l’educació de la ciutadania europea. XX Simposi Internacional de Didàctica de les Ciències Socials, Bolonya.

Lara Cardona Fernández

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Monografies Memòria Viva

Monografies Memòria Viva reuneix aquelles recerques sorgides en el marc de Patrimoni-PEU que analitzen en profunditat aspectes dels pilars temàtics del projecte.

MV1 MV1
Descarrega Monografia MV2 Vore Monografia MV1 en Isuu
Descarrega Monografia MV1