Les Publicacions de Patrimoni - PEU

Les publicacions de Patrimoni-PEU s'articulen al voltant de tres eixos principals: la definició i actualització del concepte de patrimoni cultural, la seua socialització (educació patrimonial i interpretació del patrimoni) i la cerca de xarxes i models d'intercanvi i generació de coneixement, pràctica i experiència al voltant del patrimoni (les comunitats patrimonials).

Memòria Viva

Memória Viva es la revista anual de Patrimoni-PEU i s'estructura en tres parts ben diferenciades: projectes i experiències dels Grups Locals (Comunitats Patrimonials), invitacions i col·laboracions d'especialistes que participen en les nostres jornades i activitats i, finalment, autors i autores que presenten les seues propostes a la convocatòria anual d'articles.

Consulta Memòria Viva PDF

memoria viva11 val memoria viva10 val memoria viva09 val
Vore MV11 en Isuu
Descarrega MV11
Vore MV10 en Isuu
Descarrega MV10
Vore MV09 en Isuu
Descarrega MV09

















Números Anteriors

Memòria Viva 08. Vore Mv08 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 07. Vore Mv07 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 06. Vore Mv06 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 05. Vore Mv05 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 04. Vore Mv04 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 03. Vore Mv03 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 02. Vore Mv02 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 01. Vore Mv01 en ISUU. Descàrrega PDF

mv07-08. Aproximació a la toponímia urbana de Vilanova d’Alcolea

Escrit per Comissió de Patrimoni de Vilanova d’Alcolea. Magí Espinach Briansó i Josep Miquel Ribés Pallarés on . Posted in Memòria Viva

1. Introducció

La troballa de documentació arxivística relacionada amb Vilanova d’Alcolea al llarg dels darrers anys i l’interès per l’onomàstica han sigut el punt de partida d’un treball sobre la toponímia urbana vilanovina que breument volem presentar en aquest número de Memòria Viva tot aprofitant l’oportunitat que ens ofereix el Programa d’Extensió Universitària de la Universitat Jaume I.

El treball que hem iniciat té una doble finalitat: d’una banda, estudiar la toponímia urbana al llarg del temps utilitzant les fonts orals i escrites de què disposem i de l’altra, recollir l’actual, tant l’oficial com la popular, i contribuir a la conservació i difusió d’aquesta entre les generacions joves.

2. Fonts, metodologia i documentació que estem utilitzant

L’estudi toponímic es realitza, com hem dit, a partir d’enquestes orals a la gent de més edat i de la recerca i buidatge de la documentació bibliografia i arxivística disponible. En el nostre cas, les fonts disponibles són:

- Enquestes orals a aquelles persones que des del nostre punt de vista poden fer aportacions interessants sobre l’objecte d’estudi.
- Gràcies a la col•laboració de les autoritats i dels treballadors municipals hem pogut accedir a la documentació que es conserva a l’Arxiu Municipal, una part de la qual es considerava perduda des de la Guerra Civil. D’entre aquesta documentació hem de destacar diversos padrons i censos de l’època de la República (1931-36) i també alguns lligalls dels segles XVIII i XIX que encara estem estudiant.
- De l’Arxiu Parroquial de Vilanova d’Alcolea hem pogut revisar, gràcies a l’amabilitat dels seus rectors, dos llibres que es conserven del protocol notarial de Joan d’Ostal, el primer dels quals correspon a l’any 1671 i el segon compren els anys 1672, 1677, 1678 i 1679.
- També tenim accés a documentació de fons particulars en què hem trobat informació rellevant que ens ajudarà a completar aquest estudi. Com a exemple, podem citar una escriptura de l’any 1905, una cèdula personal, permís per a poder desplaçar-se, de l’any 1926 i un simple rebut de la llum del 1946.
- La bibliografia específica sobre temàtica local és escassa però força interessant per a establir cronologies toponímiques i confirmar hipòtesis de treball sobre l’explicació de determinats topònims.

3. Evolució de la població i el nom dels carrers en el temps

La toponímia urbana apareix des del moment en què es desenvolupa el nucli urbà com a conseqüència de l’augment de la població. És per això que comencem el treball amb un intent d’explicació del creixement històric del nucli urbà a partir de les xifres de població de la documentació històrica, la qual cosa ens permetrà, de vegades, aproximar-nos a la cronologia d’aparició de determinats topònims.

01 vilanova mv7g

Calvari

Les investigacions dutes a terme fins ara ens han permès identificar, a partir del nom dels vint carrers actuals, l’existència de diversos noms anteriors des de l’any 1672, tal com es mostra a la taula II. Ara caldrà precisar la cronologia dels diferents topònims i precisar l’aparició d’aquells dels actuals que no existien l’any 1672 quan el nucli urbà encara no havia ultrapassat els límits de l’antiga muralla medieval.

02 vilanova mv7

Tenda de Doña Leandra a la Plaça

03 vilanova mv7

Plaça i carrer Major

4. Classificació dels topònims urbans

Per a la classificació de la toponímia urbana seguim bàsicament la que va establir el professor Enric Moreu Rey (1974).

4.1. Els genèrics.

Els genèrics són els introductors dels topònims urbans, els que designen la realitat a què ens referim.

Carrer és el genèric primari. Si el carrer és estret, se l’anomena carreró: carreró del Clot i carreró de l’Església. També s’anomena carreró si no té eixida, i en aquest cas funciona com a sinònim d’atzucac: carreró de l’Escola.

Plaça és un espai ample on conflueixen diversos carrers: plaça (carrer d’Arnau de Vilanova), i el mateix sentit tenen el terme placeta (carrer de Sant Antoni) i replaceta (al carrer d’Avall).

Altres genèrics fan referència a edificis, contingut o funció: molins, escoles, taverna, cine, i el castellanisme “matadero” en lloc del normatiu escorxador; a la xarxa de serveis: dipòsit de l’aigua, transformador, pous i d’altres a comunicacions: portals i camins.

4.2. Topònims urbans pròpiament dits

Dins d’aquest apartat trobem topònims que ens indiquen la part alta i baixa: carrer d’Amunt i carrer d’Avall; la situació extrema o fora muralla: Arrabal del Calvario, segles XVIII i XIX; i fins i tot la creació ex novo de determinats indrets amb la corresponent indicació diacrònica: carrer Nou.

També trobem detalls relacionats amb l’estructura urbana, com ara els eixos transversals: aquest seria el cas del carrer Major i la seua continuació, el carrer de l’Església i la plaça d’Arnau de Vilanova juntament amb el carrer d’Avall, i els topònims de situació–orientació: carrer del Nord i carrer de Baix los Corrals, aquest darrer de denominació popular.

Pel que fa al subministrament de l’aigua tenim el carrer del Pou, el pou de la Vila, el clot de les Dones i el clot dels Matxos. Pel que fa a la direcció: el carrer de la Torre, el camí d’Alcalà (actual carrer Major) i el carrer de Sant Mateu (actual d’Amunt) que porten a l’inici dels camins en direcció a aquests pobles. A tocar del poble també podem incloure en l’apartat de direcció: el camí de la Font, el camí del Safranar, el camí de la Vinyeta i el camí del Pou Novell.

Fan referència a l’agricultura i les activitats camperoles el carrer de les Eres (les eres de Baix), les eres de Dalt (al voltant del pavelló polifuncional), les eres del carrer de les Corregudes i les eres del Rajolar. Corrals, bodegues i horts i alguns topònims inclosos al paràgraf anterior, com ara el camí del Safranar, també en formen part.

Dins de l’apartat del comerç i altres mercaderies hem de classificar el carrer de la Saboneria.

A altres activitats o institucions fan referència a topònims com ara: ajuntament i cooperativa; estudi: escoles, Casa de la Cultura; beneficència i higiene: carrer de la Botera, l’Hospitalet i l’Hospital i jocs: carrer del Joc de la Tella, antigament Calle del Juego Nuevo.

La religió, per la seua importància en la nostra cultura, mereix un espai diferenciat perquè ha donat lloc a nombrosos hagiotopònims. Els edificis, elements singulars i hagiotopònims són: l’església i el calvari situats als carrers homònims i també tots els carrers dedicats, al llarg del temps, a sants i santes: carrer de Sant Antoni, carrer de Sant Vicent, carrer de Santa Bàrbara i carrer de Santa Llúcia i les diferents capelletes de carrer: Santa Bàrbara, Santa Llúcia, Sant Ramon, Sant Josep, Sant Vicent, Sant Roc, Sant Cristòfor i Sant Antoni de Pàdua. Fins que es va fer el nou ajuntament, a la façana hi havia la imatge de Sant Isidre Llaurador i al carrer Nou hi havia un altaret dedicat a la Mare de Déu de la Balma. Encara a tocar del poble trobem restes de les capelletes malmeses dedicades a Sant Xoxim i a Sant Cristòfor.

4.3. Topònims històrics

Un primer grup, fa referència a fets històrics: plaça de la Constitució, plaça de la República, carrer i travessia del 2 de Maig, carrer del 14 d’Abril i carrer dels Màrtirs de Jaca.

El grup de personatges històrics el dividirem en tres. Personatges de la II República: carrer de Salmerón, carrer de Pi i Margall, carrer de Francisco Ferrer, carrer de Valentín Juan, carrer de Pablo Iglesias i carrer de Castelar. Personatges de la Guerra Civil Espanyola: carrer del Generalísimo Franco, plaça de José Antonio Primo de Rivera i carrer i travessia del General Aranda. Personatges fills de Vilanova: carrer de Raimundo Rebollida.

5. Recull de topònims i anàlisi

Com a exemple i model de l’estudi que de cada topònim urbà es fa a l’estudi toponímic presentem tot seguit la descripció provisional del carrer de Santa Llúcia:

SANTA LLÚCIA, carrer

Documentació:
1913. Calle Santa Lucía (CSC).
1940. Calle Santa Lucía (EMVA).
1989. Carrer Santa Llúcia (PAVA, canvi de nom, i rètol).

Altres denominacions: Blasco Ibáñez, calle.

És el carrer que va des del carrer Major fins a l’inici del carrer d’Avall. Antigament a l’inici estava el portal de Sant Mateu i al final el portal de Sant Roc i per tant, tot el carrer delimitava part del recinte emmurallat.

L’any 1939, al núm. 11(1935, PMVA, núm. 13) Vicente Rambla Saura continuava regentant un negoci de carn de porc. L’any 1963 al núm. 15 hi havia una carnisseria a nom del mateix Vicente Rambla Saura (LRAM).

A l’actual núm. 47 hi havia el trinquet i la taverna del Tio Llorenç, que era de Pego. L’entrada es feia per la taverna. En un carreró lateral hi havia l’escola dels xiquets grans. Encara es poden veure els números de policia 9 i 47 en taulells de la segona meitat del segle XIX que no coincideixen amb la numeració actual.

BLASCO IBÁÑEZ, carrer

Documentació:
1934. Calle Blasco Ibáñez (RSSC).
1935. Calle Blasco Ibáñez (PMVA).
1937. Calle Blasco Ibáñez (PESVA).

Altres denominacions: Carrer Santa Llúcia.

El carrer de Santa Llúcia va estar dedicat en temps de la II República a l’escriptor i polític republicà Vicente Blasco Ibáñez (València, 1867 – Menton, França, 1928).

L’any 1935, el carrer tenia 30 cases i 93 habitants. Al número 8 hi havia la casa del pastor José Pastor Puchol. Al número 13 regentava un comerç de carns fresques Vicente Rambla Saura i al 17 hi vivien un soldat de 19 anys, Samuel Saura Moner, i un mossèn de 23 anys, Ezequiel Saura Moner (PMVA).

A banda de la toponímia oficial hi ha també la popular, recollida oralment, que designa principalment indrets diferents dels carrers i les places. Aquests topònims tindran també la descripció individualitzada corresponent.

6. Bibliografia bàsica

ALBIOL CAVALLER, Juan Antonio (2007). Les visites pastorals a la parròquia de Vilanova d’Alcolea Parròquia de Sant Bartomeu. Vilanova d’Alcolea.
CALAF ROVIRA, Carlos (1984). Villanueva de Alcolea. Puerta de Maestrazgo. CISS Editorial S.A. Bilbao.
MADOZ, Pascual (1850). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Tomo XVI. Madrid 1850.
MOREU REY, Enric (1974). Toponímia urbana i onomàstica varia. Editorial Moll. Palma 1984.
MUNDINA MILALLAVES, Bernardo (1873). Historia, geografía y estadística de la provincia de Castellón. Imprenta y librería de Rovira y Hermanos. Castellón 1873.
RIBÉS PALLARÉS, Jose Miquel i MARTINEZ CUADRADO, Carme.(1910-1920) “Les notes del viatger José Ruy-Fernández. Uns apunts per a la història de Vilanova d’Alcolea”. Actes de les IX Jornades Culturals de la Plana de l’Arc. Vilanova d’Alcolea 2009.
SARTOU CARRERAS, Carlos (1913). Geografía General del Reino de Valencia. Provincia de Castellón. Establecimiento Editorial de Alberto Martín. Barcelona 1913. Edició facsímil de la Caixa de Castelló.

Comissió de Patrimoni de Vilanova d’Alcolea
Magí Espinach Briansó i Josep Miquel Ribés Pallarés

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Monografies Memòria Viva

Monografies Memòria Viva reuneix aquelles recerques sorgides en el marc de Patrimoni-PEU que analitzen en profunditat aspectes dels pilars temàtics del projecte.

MV1 MV1
Descarrega Monografia MV2 Vore Monografia MV1 en Isuu
Descarrega Monografia MV1