Les Publicacions de Patrimoni - PEU

Les publicacions de Patrimoni-PEU s'articulen al voltant de tres eixos principals: la definició i actualització del concepte de patrimoni cultural, la seua socialització (educació patrimonial i interpretació del patrimoni) i la cerca de xarxes i models d'intercanvi i generació de coneixement, pràctica i experiència al voltant del patrimoni (les comunitats patrimonials).

Memòria Viva

Memória Viva es la revista anual de Patrimoni-PEU i s'estructura en tres parts ben diferenciades: projectes i experiències dels Grups Locals (Comunitats Patrimonials), invitacions i col·laboracions d'especialistes que participen en les nostres jornades i activitats i, finalment, autors i autores que presenten les seues propostes a la convocatòria anual d'articles.

Consulta Memòria Viva PDF

memoria viva11 val
Vore MV11 en Isuu
Descarrega MV11
memoria viva10 val
Vore MV10 en Isuu
Descarrega MV10
memoria viva9 val
Vore MV9 en Isuu
Descarrega MV9

















Números Anteriors

Memòria Viva 08. Vore Mv08 en ISUU. Descàrrega PDF

mv07-06. 244 anys d’ús dels acords de reg al Mas d’Avall de Costur

Escrit per Grup d’estudi del patrimoni de Costur on . Posted in Memòria Viva

L’aigua al terme de Costur sempre ha sigut un bé escàs i el seu aprofitament, un element important en la vida dels seus habitants. Les hortes han estat part de la cultura de la supervivència i les normes que regulaven qui regava, quan i la quantitat que li corresponia a cadascú era bàsic. Al Mas d’Avall (Costur) es conserva un document de l’any 1770 on queden reflectides les normes de reg de la seua font. El Grup Patrimoni de Costur està fent un estudi al voltant d’aquest document. El material que presentem a continuació mostra, de forma esquemàtica, els objectius, contingut i conclusions als quals hem arribat fins al moment actual, ja que continuem treballant en aquesta qüestió.

En setembre de 2014 vam participar en el Congrés Internacional sobre Regadiu “Irrigació, Societat i Territori. Tribut a Thomas F. Glick” que es va celebrar a València al setembre de 2014. Aquest congrés va reunir experts en els regadius tradicionals amb la finalitat de reflexionar sobre el passat, el present i el futur d’aquests espais. El Congrés va ser concebut com un homenatge al professor Thomas F. Glick, els treballs del qual han sigut una contribució essencial a l’estudi històric dels regadius, així com un estímul permanent per al reconeixement i protecció d’aquest patrimoni socioambiental.

L’escrit i les fotografies que segueixen són el contingut del pòster que vam presentar a València i que Rosa i Fran, en representació del Grup Patrimoni de Costur, van poder ampliar a tots els que van estar interessats a conèixer amb més detall la forma de reg del Mas d’Avall.

01 costur mv7

Escritura de repartiment d'aigua del Mas d'Avall

1. Introducció

La font del Mas d’Avall està en el terme municipal de Costur, un poble de 550 habitants situat a la comarca de l’Alcalatén (Castelló de la Plana).

Costur sempre s’ha caracteritzat per la falta de pluja, amb grans èpoques de sequera, la qual cosa va obligar a repartir per torns l’aigua recollida a les basses de reg, especialment en èpoques estivals.

L’any 1770, els regants de la font del Mas d’Avall van adoptar davant notari uns acords titulats “Escritura de arreglo y reparto de aguas de la Fuente de las Masías de Costur de abajo” per gestionar l’aigua en les seues hortes durant èpoques d’escassetat. Aquestes hortes, dedicades a l’autoconsum, han contribuït amb la seua producció alimentària a la pervivència del poble.

02 costur mv7

Bassa del Mas d'Avall

2. Objectius

Els objectius del nostre projecte són:

- Valorar l’organització cívica que van tenir els regants per ratificar el 1770 l’acord existent des d’antic.
- Donar a conèixer l’efectivitat d’aquest acord per a la gestió i sostenibilitat de les hortes que permeten obtenir aliments locals per a autoconsum.
- Analitzar comparativament les normes escrites en 1770 i les usades en l’actualitat.
- Recopilar el vocabulari específic d’aquest procés de reg.
- Transmetre a les noves generacions, desvinculades de la cultura de l’horta i del regadiu, la importància que representen les normes de reg com a patrimoni social econòmic i cultural.
- Evidenciar el moment crític actual de l’horta per l’abandonament dels sistemes tradicionals de cultiu i d’autoconsum.

03 costur mv7

Hortes del Mas d'Avall

3. Metodologia

La metodologia utilitzada en aquesta investigació ha estat basada en la consulta, estudi i aproximació a tot tipus de fonts relacionades amb el nostre objecte d’estudi:

- Anàlisi del document Acta Notarial del 1770.
- Revisió bibliogràfica del tema.
- Documentació fotogràfica del procés de reg actual.
- Entrevistes amb regants actuals.
- Estudi de l’evolució del nombre de regants en relació a la superfície d’horta.

04 costur mv7

Preparació de les bandes de la canya

4. Resultats

En l’estudi del sistema de reg del Mas d’Avall s’ha constatat la importància del document manuscrit, ja que els acords continuen sent vàlids i efectius en l’actualitat. L’aigua es reparteix en torns de 17 dies, seguint l’ordre establert, en torns de matí i vesprada; el sequier, que és elegit entre els regants anualment, és l’encarregat de vetllar per les normes de reg, el manteniment de la bassa i les séquies.

Hi ha uns usos no referits en aquest document però que són seguits per tots els regants en l’actualitat per al repartiment de l’aigua, que consisteixen en la col•locació d’una canya vertical dins de la bassa per marcar el nivell de l’aigua emmagatzemada en 12 hores. A partir d’ací, amb fils, es fan les bandes (parts que marquen el canvi de regant). Les bandes es poden subdividir segons els drets d’aigua dels regants, i són diferents en cada torn. L’últim a regar en un torn serà el primer en el següent torn, i així successivament.

Hem comprovat que al llarg dels anys s’ha produït un augment del nombre de regants (per herència) amb la mateixa superfície de cultiu (aproximadament, 1,3 hectàrees) que obliga a repartir les hortes i augmentar els minifundis. En 1770 hi havia 34 particions d’aigua, actualment hi ha 174.

Per últim, l’ús de la llengua comuna a tots els regants, el valencià, assegura la conservació del vocabulari específic de tot el procés de reg.

05 costur mv7

El repartiment de l'aigua

5. Conclusions

Els 244 anys d’ús dels acords han estat útils per a l’eficaç repartiment d’un bé escàs i són un llegat que cal transmetre a les futures generacions.

Els acords que gestionen la forma d’organitzar el reg són fonamentals per a la pervivència d’una cultura de cultiu tradicional local, amb tècniques pròpies, varietat de llavors adaptades al medi i aliments de temporada, que constitueix un patrimoni històric, econòmic i cultural de gran importància.

Esperem que l’actual augment de sensibilitat per apreciar el paisatge humà incloga les hortes com a sinònim d’un poble viu i, al mateix temps que l’actual crisi financera i l’atur industrial, puguen constituir una oportunitat per revaloritzar el patrimoni que suposa tenir aliments propis per a l’autoconsum. Actualment hi ha una desvinculació de la cultura de l’horta i el regadiu que compromet la continuïtat del sistema. Les hortes estan gestionades per persones de més de 50 anys, sent la incorporació de regants joves lenta i escassa.

06 costur mv7

Les hortes

6. Referències

Arxiu Municipal de l’Alcora. Fons de Protocols Notarials (AMA/FPN). Protocol de Cristóbal Tarragó. Any 1770. Caixa 21, llibre 51, pàgina 54.
Porcar, A i Garcia, J.V. (2002): Al nostre país o no plou o plou massa. Un mal endèmic de la nostra terra (I): La Fontanella. Revista de l’Associació Cultural la Fontanella. 10: 12-13 ,11: 12.
Ribés Pallarés, J.M. (2007). “Aproximació a la toponímia urbana de Costur”. En Actes de la I Jornada d’Onomàstica. Sant Mateu 2006. Acadèmia Valenciana de la Llengua. València.
Ribés Pallarés, J.M. (2011). "El repartiment de l’aigua de reg a les hortes de Costur (l’Alcalatén)". En L’agricultura tradicional (I). El regadiu. Ponències i comunicacions. Jornades de Cultura Popular de Castelló (2009). Col•lecció Monografies de l’Institut d’Etnografia i Cultura Popular. Servei de Publicacions de l’Ajuntament de Castelló de la Plana. Castelló. pp. 117-128.

Grup d’estudi del patrimoni de Costur

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Monografies Memòria Viva

Monografies Memòria Viva reuneix aquelles recerques sorgides en el marc de Patrimoni-PEU que analitzen en profunditat aspectes dels pilars temàtics del projecte.

MV1
Vore Monografia MV1 en Isuu
Descarrega Monografia MV1