Les Publicacions de Patrimoni - PEU

Les publicacions de Patrimoni-PEU s'articulen al voltant de tres eixos principals: la definició i actualització del concepte de patrimoni cultural, la seua socialització (educació patrimonial i interpretació del patrimoni) i la cerca de xarxes i models d'intercanvi i generació de coneixement, pràctica i experiència al voltant del patrimoni (les comunitats patrimonials).

Memòria Viva

Memória Viva es la revista anual de Patrimoni-PEU i s'estructura en tres parts ben diferenciades: projectes i experiències dels Grups Locals (Comunitats Patrimonials), invitacions i col·laboracions d'especialistes que participen en les nostres jornades i activitats i, finalment, autors i autores que presenten les seues propostes a la convocatòria anual d'articles.

Consulta Memòria Viva PDF

memoria viva11 val memoria viva10 val memoria viva09 val
Vore MV11 en Isuu
Descarrega MV11
Vore MV10 en Isuu
Descarrega MV10
Vore MV09 en Isuu
Descarrega MV09

















Números Anteriors

Memòria Viva 08. Vore Mv08 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 07. Vore Mv07 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 06. Vore Mv06 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 05. Vore Mv05 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 04. Vore Mv04 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 03. Vore Mv03 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 02. Vore Mv02 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 01. Vore Mv01 en ISUU. Descàrrega PDF

mv07-05. Entre moros i cristians. Les séquies de Cirat

Escrit per A.C. Las Salinas de Cirat on . Posted in Memòria Viva

En 2014, des de l'Asociación Cultural las Salinas de Cirat, hem volgut posar en valor les séquies que reguen les hortes de Cirat i el seu traçat; per a això hem comptat amb la col•laboració de la Comunidad de Regantes San Isidro de Cirat.

En el nostre interès perquè es coneguen les séquies de Cirat com a part del nostre patrimoni històric, despleguem tota una sèrie d'activitats al voltant d'aquest tema, en les quals, com en altres vegades, comptem amb la participació, motivació i complicitat de tot el poble.

Les séquies, a Cirat tenen un origen àrab que podem situar en el temps d'Abu-Zayd (últim governador almohade de València - segle XIII). Aquesta important obra d'enginyeria va assentar les bases del desenvolupament de l'agricultura de regadiu i va fer possible que la nostra vila fóra un dels pobles més pròspers en tota la comarca de l'Alt Millars.

1. Xarrada col•loqui sobre les séquies

Per a demanar informació sobre les nostres séquies i el seu traçat, organitzem una xarrada col•loqui en el saló multiusos de Cirat, en la qual van participar la Junta Directiva de la Comunitat de Regants, formada per Emilio Eljichi, president, María Teresa Vega, secretària i Vicente Escrig i José Matoses com a representants de les juntes anteriors, a més de tots els veïns del poble.

En aquesta xarrada vam conèixer que la Comunidad de Regantes San Isidro data de 1842 i que té totes les concessions adquirides amb acta notarial, i és l'única comunitat de regants amb els drets adquirits de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, ja que, en els anys 80, es va demostrar que l'aigua utilitzada s'obté de brolladors de Cirat i no de l'aigua procedent del riu, per la qual cosa aquest dret és per sempre.

El llit té uns cabals de 300 metres cúbics d'aigua per segon, tres quartes parts d’aquest s'utilitzava per a abastir als molins i el terç restant per a l'horta. En l'actualitat, en desaparèixer els molins, s'utilitza només per a l'agricultura de regadiu.

01 cirat mv7

Les séquies de Cirat. Pla realitzat per Manuel Montolio Sanfeliu

02 cirat mv7

Xarrada col•loqui sobre les nostres séquies

1.1 Les séquies de Cirat

Les dues séquies principals de Cirat són la séquia Edua i la séquia del Molino del pueblo. Les dues tenen l'assut (presa menuda on es realitzen les preses d'aigua) en el riu Millars i de cada una elles ixen ramals per a regar les distintes zones de l'horta:

- Des de la séquia Edua es reguen les partides de la huerta de arriba, la Huerta bajera i el Ramblar.

- Des de la séquia del Molino del pueblo es reguen les partides La Cabezá, El Moreral, la Cenia, Pandiel, La Huerta del Medio i La celda.

Junt amb les dues séquies de Cirat, hi ha un altre ramal principal que té la presa en el riu Millars i que rega la partida de La isla del royo.

Segons ens van explicar en el col•loqui, amb aquest sistema d'assuts i ramals a penes es perd aigua, ja que la séquia Edua, després de tot el seu recorregut i regar les distintes zones, torna a dipositar l'aigua una altra vegada en el riu a l'altura de La Huerta bajera, junt amb la pujada del Collao Blanco. De la mateixa manera, la séquia del Molino del pueblo fa el recorregut pel costat oposat, i desemboca en el llavador públic i els abeuradors.

1.2 Neteja i manteniment

Quan l'agricultura estava en el seu ple apogeu cada agricultor es netejava el seu tros. Avui en dia s'encarrega la Comunitat de Regants. El sequier (cequiero) és qui s'encarrega de revisar l'estat de les séquies i d'encarregar o realitzar els treballs que es fan com antany: primer tallen amb una falç l'herba que creix al voltant, després cal tancar l'aigua i quan es buida, es neteja el fang i els residus amb una llegona (legona). Acabat el treball, es torna a posar l'aigua i una persona ha d'anar acompanyant-la llevant la brossa fins al final dels aproximadament nou quilòmetres de recorregut.

1.3 Els estatuts

En els estatuts de la Comunitat estan establides com a pesos i mesures, el metre, el quilogram i la pesseta i hi ha, a més, tota una sèrie de normes per al torn de l'hora de regar per als usuaris, com per exemple, la que estableix la col•locació d'un senyal per a saber que s'està regant. Aquest senyal, que encara s'utilitza avui en dia, sol ser una pedra o herba i una altra pedra damunt, de manera que amb aquest senyal la resta de regants saben que s'està fent ús de l'aigua per a regar. La persona que se saltava la norma pagava 25 pessetes de multa i la que no llevava el senyal, 10 pessetes.

També es pagava una multa de 5 pessetes si el bestiar bevia en les séquies, ja que havien de beure en els abeuradors.

En l'actualitat, els regants de Cirat s'han separat dels de la pedania del Tormo i són 160 socis. Encara que ja no es treballe l'horta com abans i molts d'ells (fills i néts) ja no sàpiguen ni on estan les seues terres, pagar el reg és una tradició que es manté i que es paga per cuarticas.

La labor que realitza l'Associació de Regants és admirable, ja que està mantenint aquest bé cultural i patrimonial amb molt d’esforç encara que a penes es treballe l'horta, conservant i reconstruint els ramals del traçat de les séquies que es deterioren, amb un pressupost mínim.

2. Excursió i taller de plantació i reg

Després de la xarrada col•loqui sobre les séquies de Cirat, l'endemà, vam organitzar una excursió des del naixement de la séquia mare i seguint el recorregut per les hortes fins al riu, acompanyats pel Centre Excursionista de l'Alt Millars - CEAM i guiats pel seu president Pascual Salines.

03 cirat mv7

Excursió a les séquies

04 cirat mv7

Excursió a les séquies

En arribar a La huerta en medio vam fer un taller de plantació i reg amb els xiquets en què Vicente Granell Chiva els va ensenyar com es preparava la terra antigament abans de plantar amb matxo i arada, i després van plantar encisams i els van regar amb l'aigua de les séquies.

05 cirat mv7

Taller de plantació i reg

06 cirat mv7

Taller de plantació i reg

3. El mercat medieval

L'endemà vam celebrar el tradicional mercat medieval. En aquesta jornada es va realitzar l'anunci i representació teatral, realitzada per veïns de Cirat, de l'obra Zeit Abú-Zeit y su conversión al cristianismo de l'escriptor Ángel Sorní, referent al dit esdeveniment històric i que posa de manifest la convivència de moros i cristians a Cirat i voltants en aquells temps. Després de la representació en la plaça Major del poble, va seguir una desfilada pels principals carrers de la població. Les jornades van finalitzar amb un sopar medieval per a tots els veïns i visitants.

07 cirat mv7

Mercat medieval i desfilada

08 cirat mv7

Moment de la festa

09 cirat mv7

Preparació del sopar

Asociación Cultural las Salinas de Cirat

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Monografies Memòria Viva

Monografies Memòria Viva reuneix aquelles recerques sorgides en el marc de Patrimoni-PEU que analitzen en profunditat aspectes dels pilars temàtics del projecte.

MV1 MV1
Descarrega Monografia MV2 Vore Monografia MV1 en Isuu
Descarrega Monografia MV1