Les Publicacions de Patrimoni - PEU

Les publicacions de Patrimoni-PEU s'articulen al voltant de tres eixos principals: la definició i actualització del concepte de patrimoni cultural, la seua socialització (educació patrimonial i interpretació del patrimoni) i la cerca de xarxes i models d'intercanvi i generació de coneixement, pràctica i experiència al voltant del patrimoni (les comunitats patrimonials).

Memòria Viva

Memória Viva es la revista anual de Patrimoni-PEU i s'estructura en tres parts ben diferenciades: projectes i experiències dels Grups Locals (Comunitats Patrimonials), invitacions i col·laboracions d'especialistes que participen en les nostres jornades i activitats i, finalment, autors i autores que presenten les seues propostes a la convocatòria anual d'articles.

Consulta Memòria Viva PDF

memoria viva11 val memoria viva10 val memoria viva09 val
Vore MV11 en Isuu
Descarrega MV11
Vore MV10 en Isuu
Descarrega MV10
Vore MV09 en Isuu
Descarrega MV09

















Números Anteriors

Memòria Viva 08. Vore Mv08 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 07. Vore Mv07 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 06. Vore Mv06 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 05. Vore Mv05 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 04. Vore Mv04 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 03. Vore Mv03 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 02. Vore Mv02 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 01. Vore Mv01 en ISUU. Descàrrega PDF

mv07-03. Els paisatges culturals com a motor de dinamització turística de les nostres comarques

Escrit per Itinerantur on . Posted in Memòria Viva

El paisatge és el resultat de segles i segles d’interacció entre els elements vius (plantes, animals, fongs, bacteris) i no vius (roques, aigua, aire) del nostre entorn. És el resultat també de la coevolució d’aquests elements i de l’evolució d’aquelles interaccions. Els humans, per tant, també hem sigut agents del modelatge dels nostres paisatges, sobretot en el Mediterrani –regió del planeta habitada i transformada durant milers d’anys.

Hem de ser conscients que formem part del paisatge que ens envolta, del qual obtenim, en cada instant, milers de dades, la majoria de les quals, imperceptibles. El paisatge és el nostre hàbitat (és a dir, el conjunt d’elements que ens permet viure) i el nostre comportament altera la seua forma, el seu aspecte, la seua estructura interna i la seua imatge externa.

El paisatge és, segons la nostra opinió i segons la nostra experiència professional, un importantíssim actiu patrimonial i, per tant, susceptible de ser aprofitat responsablement per una comunitat local per a generar un potencial atractiu turístic que ajude a dinamitzar l’economia del municipi o la comarca. Aquesta és la idea que desenvoluparem al llarg de les línies que segueixen.

Foto 1

Un inigualable paisatge mediterrani vist des del castell de Xivert (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat).

1. Paisatges culturals: el mosaic territorial

Un paisatge cultural és un paisatge natural transformat per un grup cultural. La cultura (és a dir, el grup humà que l’habita) és l’agent transformador, i l’àrea natural és el medi físic en què aquests canvis tenen lloc.

Quan caminem per les nostres comarques, quan eixim dels nuclis habitats i alcem la mirada en algun punt que triem com a mirador, el que en la majoria de casos estem veient és un bell i complex paisatge cultural: terres de secà, fruiters, regadius, masies, hortes, basses, retalls de bosc de ribera, poblats i despoblats, pinedes, matolls, camps abandonats… És un vertader mosaic compost de diferents peces, un puzle territorial que, entre altres coses:

- ens dóna una idea molt clara de la gran varietat d’organismes que podem trobar-hi, que concorda amb l’enorme biodiversitat que atresora l’ecoregió mediterrània;
- és clau per al moviment de les espècies vegetals i animals entre diferents espais -protegits per llei o no-, és a dir, que pot funcionar com a corredor ecològic;
- ens parla de l’adequada o problemàtica gestió passada, present i futura dels nostres paisatges culturals; i, sobretot,
- és “una acumulació canviant d’empremtes”, com deia en una ponència el doctor en arquitectura Julián Esteban, “un lloc de memòria” que dóna recer a part de la nostra història, costums, tradicions, al nostre entendre la vida i apropiar-nos del territori.

Per tot això i per més coses, cal ressaltar la immensa importància de mantenir viu i divers aquest mosaic -eminentment agrari en el nostre cas particular i que en ecologia del paisatge es coneix com a matriu del territori-, tant per motius pràctics (per exemple, com més diversitat de cultius més seguretat i sobirania enfront de plagues, sequeres, gelades, incendis…) com per al manteniment de la diversitat de fauna i flora associada als cultius i del paisatge que ha marcat les nostres vides.

Ací és on sorgeix un greu problema: com es pot mantenir viu un paisatge cultural antic, biodiverso, valuós… si avui ningú o quasi ningú l’habita? Dit d’una altra manera, com es pot aconseguir que un nombre suficient de persones vulga quedar-se a viure als nostres paisatges culturals perquè continuen sent, de fet, paisatges culturals? Des d’Itinerantur pensem que, correctament i participativament planificada, l’activitat turística és una resposta molt factible, que pot ser aquesta la via per a compatibilitzar desenvolupament econòmic equilibrat amb conservació i millora del nostre medi natural-cultural.

Foto 2p

Paisatge cultural en procés de desaparició en la Serra d’en Galceran. La vegetació mediterrània va cobrint a poc a poc les empremtes culturals: murs de pedra seca, antics cultius de secà, bancals…

2. El turisme responsable

Segons tots els indicadors, les noves tendències turístiques alternatives al turisme de sol i platja massificat -com ara el turisme cultural, el turisme actiu i el turisme de naturalesa- mostren clares tendències a l’alça. Hi ha també una creixent sensibilitat dels turistes respecte de l’estat en què es troben els mitjans natural i cultural que rodegen als seus llocs de vacances.

En aquest context, el turisme responsable es podria considerar com un conjunt d’iniciatives que aposten pel turisme local, assossegat, de naturalesa i cultura, que vertaderament dinamitzen a la població del lloc que es visita perquè siga aquesta la que decidisca com vol que el foraster conega la seua terra. Porta implícit, a més, un compromís amb el desenvolupament equilibrat de les societats locals perquè tots puguem disfrutar sempre dels paisatges en bon estat de conservació que encara ens queden.

Els seus principis bàsics els va enunciar en 2002 l’investigador Harold Goodwin a Ciutat del Cap (Sud-àfrica) durant la Primera Conferència Internacional sobre Turisme Responsable en els Llocs de Destinació:

1) Minimitza els impactes negatius sobre el medi ambient, la societat i la cultura.
2) Genera més beneficis econòmics per a la població local i, millorant les condicions laborals i l’accés a la indústria, millora el benestar de les comunitats receptores.
3) Involucra la població local en la presa de decisions sobre la seua vida i els seus estils de vida.
4) Contribueix positivament a la conservació del llegat natural i cultural i al manteniment de la diversitat mundial.
5) Proveeix experiències més plaents als turistes a través de connexions més profundes amb la població local, i una millor comprensió de la cultura local i dels seus problemes ambientals.
6) Permet l’accés de persones amb discapacitats físiques.
7) És culturalment sensible, promou el respecte entre turistes i poblacions locals.

En resum, el turisme responsable és una eina que pot ajudar a la conservació del nostre patrimoni natural i cultural a través de la seua posada en valor de cara als visitants, i pot posar fre al despoblament que pateixen les nostres comarques interiors mitjançant l’activació socioeconòmica del lloc de destinació.

Foto 3

Turistes de naturalesa i cultura practicant, encara que potser no ho saben, turisme responsable.

3. El patrimoni natural-cultural com a actiu turístic de primer ordre

Perquè una destinació puga ser considerada com a turística fa falta, en primer lloc, l’existència d’elements del medi humà o natural que atraguen els visitants. En el cas mediterrani la primera cosa que se’ns ve a la ment són les platges i el bon clima. Però el model turístic basat en aquests factors, preponderant des de meitat del segle XX, està arribant a la seua fase de saturació, si no és que ja hi ha arribat. Existeixen fins i tot dins de la Unió Europees destinacions de sol i platja més verges, més exòtiques, més barates… que les nostres malmeses costes que, inevitablement, absorbiran cada vegada a més nombre de turistes.

Així, les comarques (interiors o costaneres, és el mateix) que encara conserven paisatges plens de patrimoni natural en bon estat de conservació tenen una oportunitat molt bona de posar-se en valor a fi de dinamitzar les economies locals aprofitant el creixent nombre de persones interessades en el turisme alternatiu al de sol i platja. És més, tenen l’oportunitat de no cometre els errors que s’han comès en altres parts del nostre territori on, desgraciadament, una capa d’asfalt o de turistes en massa ha cobert els importants recursos naturals que posseïen.

A més, i com sempre diem en Itinerantur, en el medi mediterrani naturalesa i cultura sempre van agafats de la mà: no es pot entendre el nostre paisatge sense la intervenció ancestral de l’ésser humà per al seu aprofitament, de la mateixa manera que els nostres costums s’han adaptat a les característiques naturals del nostre territori. Murs, bancals, séquies, basses, masies, hortes, camins empedrats, barraques, molins, abeuradors… omplin els nostres paisatges culturals fins on arriba la vista i atorguen als nostres municipis un immens valor sumat a la importància ambiental dels nostres ecosistemes súper biodiversos.

Foto 4

Un dels autors ensenya a un grup de visitants l’antiga sénia hidràulica de Marimon, immersa en l’incomparable paisatge del mar d’oliveres de Canet lo Roig (Baix Maestrat).

4. La necessària participació pública en la dinamització turística

Segons els criteris del turisme responsable, el següent pas per a aconseguir una destinació turística en què prime la qualitat enfront de la quantitat i que siga sostenible ecològicament, culturalment i econòmicament, és la voluntat de la població local perquè siga així. Una vegada s’aconsegueix, fa falta una autèntica planificació pública de l’activitat turística basada en aquesta mateixa voluntat de la població local de posar a disposició dels visitants els paisatges del seu municipi i els seus recursos naturals i culturals. I per a això, segons la nostra opinió, és aquesta mateixa població local la primera que ha de conèixer en profunditat el seu patrimoni natural i etnològic per a sentir-lo realment com propi, estimar-lo i poder decidir amb criteris sòlids com, quant i cap a on vol que evolucione; si vol conservar-lo com està o no; si el necessita per a sobreviure i/o pot destinar-lo, al contrari, a l’oci saludable de les seues gents; si el que vol és transformar-lo per a retornar-li formes i usos perduts o adaptar-lo a nous usos respectuosos o no amb la diversitat cultural i biològica local… Hi ha, al cap i a la fi, tota una sèrie d’opcions que, depenent sempre del marc legal vigent i d’altres condicionants externs, han d’estar en mans de la voluntat de la població, la qual és l’artífex principal dels nostres paisatges actuals.

Foto 5

L’extracció del suro en les suredes del Parc Natural de la Serra d’Espadà és una forma sostenible d’aprofitament dels recursos naturals i una força ancestral de transformació del medi en un paisatge cultural.

5. La Interpretació del paisatge com a eina per a la dinamització local

La interpretació és l’art d’explicar al públic el caràcter d’un lloc, especialment als visitants casuals, de manera que prenguen consciència del significat del lloc que visiten i desenvolupen el desig de conservar-lo. (Countryside Commission for Scotland)

La interpretació consisteix a ajudar a enamorar. El patrimoni natural i cultural necessita ser estimat. En aquest sentit, no hauria de molestar els intèrprets ser titllats d’alcavots, d’amables alcavotes ocupades a descobrir al visitant els més secrets atractius, les més dissimulades virtuts de l’espai –Parc Natural, conjunt històric, ecomuseu, etc.– que interpreten. (Miguel Delibes de Castro)

No són necessàries més explicacions sobre què i per a què és la Interpretació del paisatge. És més, creiem fermament i sabem –perquè a això ens dediquem, de fet, en cos i ment– que acostar la Interpretació del paisatge a la població local perquè conega, senta com propi, estime i vulga conservar el seu patrimoni, formant-la fins i tot perquè siga aquesta mateixa població la que després interprete el seu paisatge davant els visitants de la localitat, és indispensable per a la posada en valor del patrimoni natural i cultural de forma sostenible i per a la seua correcta gestió en el marc d’una activitat turística participativa i responsable.

6. Un exemple pràctic sorgit de la nostra experiència:

Dins del Programa d’Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló, en el Projecte Patrimoni, Itinerantur participa amb un taller d’Iniciació a la interpretació del paisatge municipal per a la seua millora i conservació. Consisteix a fer que els assistents, normalment un grup consolidat de voluntàries i voluntaris del municipi amb interès a conèixer i donar a conèixer el patrimoni local, descobrisquen les característiques més excel•lents del seu paisatge (els “coms”, els “per quès”) i es plantegen què volen d’aqueixos paisatges en un futur: volen un paisatge segur, divers, estèticament bell, resilient, productiu, habitable, agradable?

Foto 6

Un moment del desenvolupament del nostre taller d’Iniciació a la interpretació del paisatge municipal per a la seua millora i conservació, a Costur (l’Alcalatén)

Després d’una breu introducció general sobre els conceptes més necessaris per a començar a entendre el paisatge com qualcom més que la suma de les seues parts, seguida d’un recorregut per les unitats paisatgístiques més determinants de la naturalesa local on els excursionistes van prenent notes del que consideren més important –vegetació, fauna, geologia, hidrologia, antropització…–, es realitza una posada en comú participativa on és el grup el que parla i proposa accions per a millorar, restaurar, conservar i tornar a posar en valor el seu territori. Perquè no ens enganyem: tots hem pensat moltes vegades en el que ens agradaria que el nostre entorn ens oferira (físicament o emocionalment), i moltes vegades només fa falta compartir-ho amb els altres per a adonar-nos que hi ha voluntats clarament comunes.

Les garroferes de Sot de Ferrer:
Els éssers humans som molt xicotets geològicament parlant. Portem habitant la Terra tan sols unes quantes mil•lèsimes de tot el temps d’existència del planeta. Això fa que no puguem avaluar en la seua justa mesura el pas del temps i els canvis que es produeixen en el nostre hàbitat. En aquest sentit, ocorre que la gent del lloc està massa acostumada a la visió del seu entorn i, sense voler-ho, passen per alt factors clau per a entendre la història dels seus paisatges i detectar els problemes que pateixen… O les seues potencialitats. Un exemple magnífic d’això és les de les monumentals garroferes que esguiten tots els secans de Sot de Ferrer.

Les garroferes han sigut un element essencial de la nostra forma de vida des de temps immemorials: han salvat milers de vides en èpoques de guerra i fam canina, ens han endolcit l’existència i han conformat els nostres paisatges mediterranis tant com la vinya, el blat o l’olivera. Però potser per aqueixa percepció esbiaixada del pas del temps les tenim menys en compte que a la resta d’elements patrimonials. Doncs bé: en anar a preparar l’esmentat taller d’Interpretació del Paisatge a Sot de Ferrer (Alt Palància, Castelló), ens en vam adonar que hi ha moltíssimes garroferes de port monumental que podrien tenir centenars, fins i tot milers d’anys. Són clarament un patrimoni cultural i natural digne de conservar. Ningú en el grup de voluntaris que assistien a l’activitat s’ho havia plantejat mai, però va ser simplement fer-ho notar per la nostra part i, de seguida, van començar a sorgir les idees: “cal prendre les mides dels arbres”, “podríem ubicar-los en un mapa”, “fotografiem-los i cataloguem-los”, “es podría fins i tot fabricar xocolate de garrofes mil•lenàries i vendre’l!”

Foto 7

Un dels participants del grup de voluntaris de Sot de Ferrer explicant a la resta el funcionament d’un antic forn de calç.

De forma participativa i en tan sols un moment van sorgir diverses idees per a conservar un element patrimonial importantíssim abans quasi oblidat i, al mateix temps, va aparèixer un possible atractiu cultural i natural a partir del qual poder articular una destinació turística potencialment responsablement i clarament sostenible. Si a això sumem la resta d’elements naturals i etnològics d’aquest i de tants altres pobles (el riu, les muntanyes, els costums, l’arquitectura tradicional…) es pot entendre la gran oportunitat de desenvolupament equilibrat de les nostres comarques a través del turisme responsable de què parlàvem abans.

Com es pot endevinar, aquesta és la faceta preferida del nostre treball, el moment en el qual ens sentim, com a empresa, verdaderament útils i integrats en el nostre entorn: passem de ser una institució més o menys virtual i intangible a una eina amb la qual es remouen pensaments, es posen de cap per avall mites i prejudicis assentats còmodament en el nostre territori per a, finalment, canalitzar preocupacions i convertir-les, entre tots, en idees, canvi i renovació. I si aqueixes idees sorgides de la participació de tots i de l’estima pel nostre patrimoni poden obrir noves oportunitats de desenvolupament en les nostres comarques, ja val la pena tot l’esforç que s’ha fet en aquest sentit.

Foto 8

El grup de Sot de Ferrer (Alt Palància) a l’ombra d’una de les seues monumentals garroferes.

Itinerantur

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Monografies Memòria Viva

Monografies Memòria Viva reuneix aquelles recerques sorgides en el marc de Patrimoni-PEU que analitzen en profunditat aspectes dels pilars temàtics del projecte.

MV1 MV1
Descarrega Monografia MV2 Vore Monografia MV1 en Isuu
Descarrega Monografia MV1