Les Publicacions de Patrimoni - PEU

Les publicacions de Patrimoni-PEU s'articulen al voltant de tres eixos principals: la definició i actualització del concepte de patrimoni cultural, la seua socialització (educació patrimonial i interpretació del patrimoni) i la cerca de xarxes i models d'intercanvi i generació de coneixement, pràctica i experiència al voltant del patrimoni (les comunitats patrimonials).

Memòria Viva

Memória Viva es la revista anual de Patrimoni-PEU i s'estructura en tres parts ben diferenciades: projectes i experiències dels Grups Locals (Comunitats Patrimonials), invitacions i col·laboracions d'especialistes que participen en les nostres jornades i activitats i, finalment, autors i autores que presenten les seues propostes a la convocatòria anual d'articles.

Consulta Memòria Viva PDF

memoria viva11 val
Vore MV11 en Isuu
Descarrega MV11
memoria viva10 val
Vore MV10 en Isuu
Descarrega MV10
memoria viva9 val
Vore MV9 en Isuu
Descarrega MV9

















Números Anteriors

Memòria Viva 08. Vore Mv08 en ISUU. Descàrrega PDF

mv07-02. Buscant una nova metodologia per a Patrimoni: l'Assemblea de Grups i el Taller Col•laboratiu Interdisciplinari #TCI

Escrit per Projecte Patrimoni - Ángel Portolés i Carla Torres on . Posted in Memòria Viva

Patrimoni s'estructura com un espai al qual accedir i des del qual compartir recursos i esforços. Un sistema flexible en què la recerca de punts de trobada i moments de reflexió és constant. Per a poder atendre les demandes i preocupacions sorgides des del territori i poder donar resposta. I perquè, al seu torn, aquestes solucions vagen més enllà: siguen coneixement compartit i puguen ser utilitzades i adequades per altres grups locals.

Patrimoni es defineix, a més de com un projecte d'acompanyament d'iniciatives en el territori sobre patrimoni cultural, com un espai horitzontal per a l'anàlisi, estudi i provatura de metodologies de participació i socialització del patrimoni cultural. Com un laboratori en què les interaccions sorgides provoquen canvis. Evolucions. Nous marcs des dels quals treballar i des dels quals repensar un projecte per definició, inquiet.

I en el marc d'aquestes accions encaminades a la reflexió interna del projecte, la presentació i desenvolupament de dos espais des dels quals treballar l'evolució i redefinició metodològica de Patrimoni: l'Assemblea de Grups i el Taller Col•laboratiu Interdisciplinari de Viver - TCIViver.

1. L'Assemblea de Grups (cosmovisió Patrimoni)

El passat mes de juliol de 2014 i en el marc de les IX Jornades d'Investigació del Patrimoni Cultural, es va programar una activitat amb els grups per a, entre tots, avaluar de manera proactiva la bastida actual del projecte i reflexionar conjuntament per a definir i millorar l'estructura, organització, desenvolupament, plantejament, programació, avaluació, etcètera, de Patrimoni a curt, mitjà i llarg termini.

01 tci mv7

Assemblea de Grups de Patrimoni en la IX Jornada d'Investigació del Patrimoni Cultural realitzada en la Llotja del Cànem. Seu de la Ciutat de la Universitat Jaume I de Castelló el 19 de juliol de 2014.

L'Assemblea de Grups de Patrimoni es defineix com un fòrum obert, periòdic i continu de participació. Com un espai per a la reflexió conjunta que permet al projecte polsar el seu estat i així detectar possibles carències o necessitats i se suma a altres punts de trobada existents de caràcter local com són les trobades, assessoraments i tutories als grups de Patrimoni.

L'objectiu d'aquesta sèrie de trobades és consensuar accions i moviments que ens porten a una revisió de l'estructura del projecte perquè puga evolucionar en consonància a les necessitats i reptes que plantegen actualment els grups de Patrimoni en concret i el territori en general.

Fruit d'aquesta primera assemblea, en la qual es va plantejar com a punt de partida la doble pregunta “A curt i mitjà termini, quin projecte Patrimoni tens en el teu cap? Com t'agradaria que fóra?” els grups van presentar les seues reflexions i, amb aquestes, es van consensuar unes conclusions a manera de síntesi de les aportacions realitzades:

Patrimoni des dels grups del projecte (1)

Els grups de Patrimoni considerem fonamental la importància de l'acompanyament dels projectes que van sorgint, la consolidació dels grups existents i la progressiva incorporació de nous projectes.

El patrimoni ha d'estar íntimament relacionat amb les necessitats actuals plantejades en el territori (patrimoni com a recurs per al desenvolupament) per a generar dinàmiques d'identificació, pertinença i compromís amb el seu patrimoni cultural i ha de ser compartit amb la població amb especial atenció als joves (per exemple, alumnes d'instituts, formació professional…).

En tot aquest recorregut, destaquem la importància d'aprofitar la figura de la coordinació del projecte com a representant de la Universitat per a poder establir converses i adquirir compromisos amb les autoritats locals que garantisquen el desenvolupament i continuïtat dels projectes dels grups de Patrimoni.

També ressaltem la importància d'acostar els projectes dels grups de Patrimoni a la Universitat perquè es puguen establir relacions de cooperació, investigació i treball entre ambdós àmbits (per exemple, amb treballs de final de grau, pràctiques…).

Un dels pilars fonamentals del projecte és la definició de punts de trobada. En aquest apartat destaquem la importància de fomentar espais on fer posades en comú de materials, metodologies, problemàtiques… i en la definició d'un “banc d'idees” en què dipositar tot aquest coneixement i al qual poder accedir.

Seguint amb els punts de trobada, els grups considerem la importància de les visites tècniques com a espai de reflexió coneixement i debat sobre el patrimoni cultural i proposem elevar el nombre de visites tècniques al llarg de l'any per a conèixer insitu el treball que realitzen els grups de patrimoni i la seua evolució i com a espai de relació entre els integrants dels diferents grups (i així no limitar-ho a una única jornada anual a Castelló, al juliol).

Pel que fa a la difusió de Patrimoni i dels grups i les seues activitats incidim en la importància de l'ús i difusió de continguts mitjançant les xarxes socials i la utilització de gravacions en vídeo i la participació en televisions i ràdios locals, comarcals i provincials que ens ajuden a difondre el nostre treball. En aquest sentit, considerem i valorem el suport en la producció i maquetació de publicacions, díptics, panells, etcètera.

Caldria considerar la possibilitat de disposar d'un canal propi en Youtube per a penjar els vídeos de tots els grups (a més de la pàgina de Patrimoni) perquè estiguen disponibles per a la gent interessada.

8 d'octubre de 2014

A partir d'aquestes conclusions, des de Patrimoni s'ha treballat per a donar resposta a les necessitats plantejades. Pràcticament un any després d'aquest document, aquesta revisió ha cristal•litzat en:

El reforç de la presència i difusió de Patrimoni. Des del projecte i respecte als apunts de l'Assemblea de Grups hem continuat el nostre treball per a reforçar la presència de Patrimoni en les xarxes socials (Twitter - @peuuji i #patrimoniuji i Facebook) a partir de continguts generats en les pàgines web tant del projecte com del PEU-UJI. A aquesta difusió sumem la presència de Patrimoni en congressos com ara el II Congrés Internacional d'Educació Patrimonial (Madrid. Octubre de 2014) i el I Congrés Comarcal Valencià d'Arquitectura Tradicional i Patrimoni Monumental – TRADIArq (Alpont. Abril de 2015). Respecte a la creació d'un espai on recollir materials videogràfics, Patrimoni ha incorporat el seu fons audiovisual, que inclou arxius de les jornades i activitats del projecte, en el canal de Youtube del Programa d'Extensió Universitària – PEU, proporcionant a Patrimoni una major visibilitat, presència i solidesa.

Pràctiques de grau. En el primer semestre de 2015 hem comptat amb una alumna que ha realitzat les seues pràctiques del grau en Història i Patrimoni en Patrimoni. Com no podia ser d'una altra manera, les pràctiques s'han plantejat seguint la idiosincràsia del projecte i les característiques de la seua participació han sigut resultat d'una convocatòria dirigida als grups locals perquè, en el marc dels seus projectes, presentaren les seues propostes per a allotjar la nostra alumna. Una vegada presentades les sol•licituds i analitzades, Carla Torres ha participat en els grups de Vilanova d’Alcolea (anàlisi de l'arxiu municipal) i de Viver (anàlisi i propostes de la Jornada Col•laborativa TCI de Viver).

02 tci mv7


Reunió amb la Comissió de Patrimoni de Vilanova d'Alcolea per a definir la participació de Carla Torres, alumna en pràctiques del Grau en Història i Patrimoni de l'UJI.

La importància d'implicar els joves. Al juny de 2015 hem començat una sèrie de contactes amb el CEIP Historiador Diago de Viver per a vincular el patrimoni cultural local i l'escola a partir de la definició d'un projecte que unisca el treball realitzat pel Grup de Recuperació de la Cultura del Vi de Viver amb la programació del col•legi a partir del pròxim curs 2015/16. Junt amb l'objectiu directe de donar a conèixer el patrimoni a la població a partir de la seua aproximació als escolars amb el conegut efecte multiplicador positiu que aquests exerceixen, des de Patrimoni pretenem que tot el coneixement generat siga recollit, conegut i compartit per la resta de grups perquè tinguen la possibilitat d'iniciar accions d'aquest tipus en les seues poblacions.

2. El Taller Col•laboratiu Interdisciplinari de Viver - #TCIViver

A l'estiu de 2014, el Grup de Recuperació de la Cultura del Vi de Viver va plantejar, en una de les seues tutories periòdiques, el futur del seu projecte una vegada finalitzada la tasca d'inventariar i documentar el patrimoni material i immaterial cultural del vi. Aquesta reflexió es va sumar a les conclusions plantejades en l'Assemblea de Grups realitzada en la IX Jornada d'Investigació del Patrimoni i va posar de manifest la necessitat dels grups de “conèixer insitu el treball que realitzen els grups de patrimoni i la seua evolució” i recull la importància de vincular les visites tècniques als projectes “com a espai de relació entre els integrants dels diferents grups”.

El Taller Col•laboratiu Interdisciplinari (TCI) ha sigut el resultat de la demanda dels grups locals de Patrimoni per a aprofitar els espais de trobada i poder treballar sobre el present i el futur dels projectes. Es tracta una jornada de treball que, en la seua primera edició, ha sigut organitzada pel grup de Viver amb l'acompanyament de projectes de Patrimoni i amb la col•laboració de l'Ajuntament de Viver.

Es pretén analitzar de manera participativa i horitzontal el projecte de recuperació del patrimoni cultural tradicional del vi que s'està duent a terme des de 2013. L'objectiu ha sigut iniciar un procés de participació que es prolongue en el temps i del qual sorgisquen plantejaments, recomanacions i iniciatives a mitjà i llarg termini pel que fa a la socialització, interpretació, museïtzació, comunicació, difusió, etcètera, del projecte que han iniciat.

2.1. Participants
Un dels punts de partida del TCIViver va ser buscar un mosaic de participants que, des de la seua experiència o vinculació amb el Grup de Viver, pogueren analitzar el projecte per a oferir al grup diferents apunts, recomanacions i propostes.

En el Taller de Viver, els actors van ser els membres del grup local de Patrimoni que, junt amb representants del teixit associatiu i grupal del municipi, van aportar la visió més pròxima i interna del projecte i del seu context. Junt amb aquesta visió, es va buscar tota una sèrie d'aportacions externes, i per a això es va buscar la participació, d'una banda, de tota una sèrie de professionals en l'àmbit del patrimoni cultural i, d'una altra, dels grups locals del projecte Patrimoni. Els uns i els altres van contribuir amb les seues reflexions a dibuixar una panoràmica completa i complexa de Viver i el seu projecte. (2)

03 tci mv7


El Grup de Viver explica el seu projecte als participants del Taller Col•laboratiu Interdisciplinari de Viver.

2.2. La preparació del #TCIViver
La celebració del Taller Col•laboratiu Interdisciplinari va comptar amb una fase primera de preparació formada per reunions entre Patrimoni i el Grup per a planificar tota una sèrie de trobades i contactes previs amb els diferents participants en el taller: reunions amb representants d'associacions culturals i AMPA del Col•legi Historiador Diago de Viver, contactes —tant per via telefònica com per correu electrònic— amb els grups locals de Patrimoni i amb el grup d'especialistes en gestió, comunicació i patrimoni cultural.

Una part molt important de les trobades prèvies al Taller es van portar a terme en la xarxa social Twitter, on es van programar una sèrie de trobades entre el grup d'especialistes i en les quals van participar tots aquells que van voler fer-ho per a parlar sobre el projecte de recuperació de la cultura del vi de Viver, l'organització de les jornades i la seua avaluació. (3)

Per a poder integrar totes les aportacions es va crear i va difondre l'etiqueta #TCIViver.
 La intensa activitat que es va generar al voltant d'aquest hashtag va ajudar a la difusió i socialització d'aquest esdeveniment. A través de Twitter els participants en el taller van anar donant dades i enllaçant els seus tweets amb notícies relacionades amb el que es discutia durant el desenvolupament de les jornades. Aquesta ferramenta no sols va permetre difondre els avanços del grup, sinó que a més va permetre, a qui volguera, formar part del projecte, involucrar-s’hi, realitzar aportacions, suggerir propostes i solucions. En definitiva: viure de primera mà el que estava passant.

Totes les contribucions realitzades i tots i cada un dels debats i propostes sorgits van ajudar a definir i armar les jornades i tot plegat suposa una mostra més del caràcter horitzontal i de xarxa distribuïda del projecte Patrimoni.

2.3. Les Jornades #TCIViver (7 i 8 de novembre de 2014)
Les Jornades presencials dels dies 7 i 8 de novembre es van plantejar com una activitat immersiva en la qual els participants (teixit associatiu de Viver, especialistes i representants d'altres grups locals de Patrimoni) van poder conèixer i comprendre el projecte, les seues característiques i complexitats de primera mà. I per a això, les Jornades es van programar amb tota una sèrie de trobades, visites tècniques i taules de treball dissenyades per a generar coneixement que poguera ser utilitzat pel Grup de Viver.

La definició de dos dies va permetre destinar una primera jornada a la interacció directa entre el grup de Viver i el grup d'especialistes externs. Un dels moments centrals de la jornada van ser les taules de treball. Cada taula va treballar de manera independent a partir d'un primer guió obert sobre característiques, problemàtiques i reptes del projecte del vi de Viver. Els resultats de cada una de les taules van ser compartits i debatuts amb el conjunt de participants en la segona jornada en què ja estaven presents tots: Grup de Viver, teixit associatiu, especialistes, grups locals de Patrimoni i participants.

Molts van ser els aspectes tractats del projecte de Viver al voltant de les seues característiques i d'un dels seus reptes principals: la necessitat de sensibilitzar la població per a l'atenció i la posada en valor del patrimoni. En línies generals, en les jornades es van tractar la necessitat d'aproximar al patrimoni cultural de Viver als veïns de la població, els problemes a què s'enfronta el grup i les seues propostes i accions possibles per a solucionar-les. Els temes inicials es van centrar, en primer lloc, en la situació i propostes entorn dels cups.

04 tci mv7


Taules de treball en el TCI Viver.

Dels més de 70 cups localitzats pel Grup, destaquem el cup situat al carrer de la Rocha Palmera. Aquest cup, de propietat municipal, ha sigut el primer que s’ha netejat i consolidat i en aquests moments s'estan plantejant usos futurs. Algunes accions al voltant del cup de la Rocha Palmera ja han sigut definides, com ara la construcció d'un abancalament tradicional en un dels laterals per a plantar vinya i l'altre mantenir-lo com a espai diàfan en què projectar accions i activitats diverses.

Junt amb el cup de la Rocha Palmera, que per la seua monumentalitat i entorn es tracta sens dubte d'un dels elements sobre els quals s’ha d’intervenir més clars, destaquem les agrupacions de cups de Las Eras Bajas, el cup de La Chana i la zona de San Miguel que pels seus cups, els seus bancals de vinya, el seu brollador i la seua ermita, es converteix en una de les àrees més interessants per a explotar. Per a la introducció d'aquests cups dins de possibles activitats culturals es proposa la implicació dels titulars en el projecte.

Un altre dels temes tractats en les taules va ser el de la documentació immaterial. Es tracta de tot el patrimoni relacionat amb el vi que queda en la memòria i costums dels habitants de Viver, que és ben nombrós: l'ús dels cups encara que siga amb altres finalitats, el refranyer, l'ús d'expressions relacionades amb la cultura vitivinícola, la gastronomia..., són molts els romanents de cultura immaterial que perduren en la localitat. L'activitat del grup de Viver ja ha actuat per a documentar aquest patrimoni immaterial mitjançant la realització d'entrevistes orals que han realitzat a membres interns i externs del grup. I seguint amb aquest tema, la relació entre la cultura immaterial del vi amb el patrimoni arquitectònic com ara, per exemple, l'ús que s’ha donat als cups particulars al llarg d'aquests cent anys d'abandó de la cultura vitivinícola viverenc.

05 tci mv7


Sessió de música experimental dins del cup de vi com a exemple de nou ús del patrimoni.

2.4. Detectant conflictivitats
Al costat de tot el conjunt de reflexions al voltant del patrimoni material i immaterial de la cultura del vi, en les taules de treball també es van analitzar algunes de les principals conflictivitats presents en la població i al voltant del projecte per a visibilitzar-les i tenir-les en compte.

La primera és la relació difícil entre els dos nuclis urbans que constitueixen el municipi —Viver i Eh Ragudo. Aquesta conflictivitat dificulta l'avanç per la falta de comunicació i ens alerta de la necessitat de començar a estructurar d'una forma més inclusiva el projecte perquè arribe a tothom.

L'altre punt assenyalat i comentat van ser els cups i la seua titularitat. Els cups de vi han perdut la seua funció original d'emmagatzemar vi i molts s'han conservat per la definició dels propietaris d'altres usos: graner, magatzem, cotxera, habitació, rebost, etc. 
La majoria dels cups són de propietat privada i qualsevol acció ha de comptar amb el seu consentiment i participació. I per a això és fonamental que els propietaris coneguen i valoren el que tenen i que des de l'Ajuntament se'ls plantege ajudes per a poder mantenir, cuidar-los i donar-los a conèixer. En definitiva, perquè al propietari li resulte atractiu tenir i mantenir un cup.

Actualment, els cups no tenen protecció i per a aconseguir-la es necessita la unió i cooperació de tots els veïns —col•laboració que encara no existeix plenament. Per això es considera necessari introduir en l'agenda política del poble el tema del patrimoni. Del que es tracta, d'aquesta manera, és de crear consciència patrimonial entre els veïns de Viver i d'acostar i vincular la cultura vinícola a les generacions que no l'han coneguda.

06 tci mv7


Visita al patrimoni de Viver.

2.5. La importància de donar a conèixer el projecte a tots
Per a aconseguir la sensibilització dels veïns de Viver i crear consciència entre tots i aconseguir la unió necessària per a dur a terme el projecte, es va destacar la importància d'implicar i sumar al projecte als veïns dels dos nuclis de la població (Viver i Eh Ragudo) i la importància d'establir col•laboracions i projectes comuns amb el col•legi, l'institut i l'EPA, així com amb grups locals organitzats com ara la banda de música, la coral, els joves, etcètera, com a punt de partida per a dur a terme accions destinades a integrar tota la població en el projecte i en la progressiva identificació del municipi amb el seu patrimoni cultural.

Junt amb l'avaluació i progressiu treball amb les idees que han sorgit en les Jornades de Viver, el grup de recuperació de la cultura del vi continuarà desenvolupant el seu projecte per al coneixement i difusió del patrimoni material i immaterial del vi i, en aquest sentit, el 28 de febrer de 2015, es va realitzar una activitat en col•laboració amb el col•legi Historiador Diago de Viver de plantació de vinya als voltants de Rocha Palmera com a mitjà per a difondre el patrimoni i la cultura del vi entre els escolars, i en el curs 2015/16 començarà la col•laboració entre el Grup de Viver i el col•legi per a introduir el patrimoni cultural local en el seu projecte pedagògic.

07 tci mv7


Jornada de plantació de vinya amb la participació d'alumnes de primària del Col·legi Historiador Diago de Viver.

3. Definint una nova metodologia per a Patrimoni

Tant l'Assemblea com el TCI són interpretacions a les demandes sorgides des dels grups locals del projecte Patrimoni. Interpretacions consensuades entre les distintes parts i treballades perquè el resultat s'acoste a la resolució del repte plantejat des del territori.

I en el centre de tot, la col•laboració. Braç a braç. Perquè el resultat és major que la suma de les parts. I per tot açò, l'objecte final ha de ser establir les bases per a introduir en cada una de les activitats del projecte, una metodologia col•laborativa al servei dels grups que se sume al procés de construcció de cada un dels projectes locals de Patrimoni i des de la qual es plantegen propostes, recomanacions, tensions i conflictes com a elements imprescindibles en la bastida, construcció i revisió del camí recorregut.

I en aquesta col•laboració com a idea-força, la necessitat que siga una fórmula oberta. En construcció. I així assegurar-nos que el pròxim TCI o la pròxima Assemblea responguen, de la millor manera possible, a les necessitats reals i concretes plantejades. Fugint de readaptacions i de receptes tancades que encotillen. Perquè cada grup té les seues característiques i el seu ritme. Els seus ingredients. Perquè cada grup és únic.

Ángel Portolés i Carla Torres

Notes al peu
1. Document publicat al web de Patrimoni el 8 d'octubre de 2014. http://patrimoni.peu-uji.es/index.php/es/component/content/article/11-noticies/646-cosmovision-patrimoni-patrimoni-desde-los-grupos-del-proyecto.
2. El grup d'especialistes invitat estava format per: María Cervera - @mariazcervera, Mónica García i Javier Rubio - @comocrearh, Teresa Marín - @lacolectivalab, Ángel Portolés - @angelportoles, Carme Rodríguez - @carmemix, Enrique Salom - @EnriqueSalom y Eugeni Trilles - @escarbat79. Per a conèixer millor aquest grup i els seus projectes: http://patrimoni.peu-uji.es/index.php/es/component/content/article/11-noticies/654-taller-colaborativo-de-viver-despejando-incognitas
3. Conclusions de les trobades tuiteres: #TCIViver 1 #TCIViver 2 #TCIViver 3

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Monografies Memòria Viva

Monografies Memòria Viva reuneix aquelles recerques sorgides en el marc de Patrimoni-PEU que analitzen en profunditat aspectes dels pilars temàtics del projecte.

MV1
Vore Monografia MV1 en Isuu
Descarrega Monografia MV1