Les Publicacions de Patrimoni - PEU

Les publicacions de Patrimoni-PEU s'articulen al voltant de tres eixos principals: la definició i actualització del concepte de patrimoni cultural, la seua socialització (educació patrimonial i interpretació del patrimoni) i la cerca de xarxes i models d'intercanvi i generació de coneixement, pràctica i experiència al voltant del patrimoni (les comunitats patrimonials).

Memòria Viva

Memória Viva es la revista anual de Patrimoni-PEU i s'estructura en tres parts ben diferenciades: projectes i experiències dels Grups Locals (Comunitats Patrimonials), invitacions i col·laboracions d'especialistes que participen en les nostres jornades i activitats i, finalment, autors i autores que presenten les seues propostes a la convocatòria anual d'articles.

Consulta Memòria Viva PDF

memoria viva11 val memoria viva10 val memoria viva09 val
Vore MV11 en Isuu
Descarrega MV11
Vore MV10 en Isuu
Descarrega MV10
Vore MV09 en Isuu
Descarrega MV09

















Números Anteriors

Memòria Viva 08. Vore Mv08 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 07. Vore Mv07 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 06. Vore Mv06 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 05. Vore Mv05 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 04. Vore Mv04 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 03. Vore Mv03 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 02. Vore Mv02 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 01. Vore Mv01 en ISUU. Descàrrega PDF

mv06-14. Molins fariners hidràulics a la província de Castelló. El cas particular de la xarxa hidràulica al riu Molinell

Escrit per Raquel Rambla Moliner on . Posted in Memòria Viva

Els molins fariners són una part molt important del nostre patrimoni. Encara que, desgraciadament, hi ha molta gent que desconeix aquests enginys, gràcies als esforços que moltes associacions i particulars han fet, a poc a poc podem saber què són i per què són i van ser importants en la nostra història i civilització.

Ja des d’èpoques prehistòriques l’ésser humà va començar a transformar i adaptar els diferents elements de la naturalesa per a satisfer les seues necessitats.

Així, després del paleolític, amb les seues societats de caçadors-recol•lectors, va sorgir el neolític, on el descobriment de l’agricultura va esdevenir tota una revolució.

Van ser cereals com ara el blat les plantes que primerament va conrear la humanitat (al voltant del 8000-7000 aC), i tan prompte com va començar aquest cultiu, van començar a crear-se els sistemes per a moldre el gra i transformar-lo en farina.

Al principi, la mòlta es feia manualment, mitjançant els anomenats molins de mà, i després van sorgir els molins de sang (on la força la feien els animals).

La següent evolució van ser els molins hidràulics. Ja el geògraf grec Estrabó va citar l’existència de molins accionats per aigua a Àsia Menor cap al segle I aC, molins molt pareguts als que podem trobar a les nostres terres, de rodet horitzontal i eix vertical.

També l’arquitecte Vitruvi en el llibre X de la seua obra De Architectura, descriu un molí hidràulic, però aquest de roda vertical i eix horitzontal, que era un sistema que es va estendre per l’Imperi romà.

A la nostra península no hi ha dades de l’existència de molins abans de la conquista àrab del segle VIII, però això no vol dir que no hi existiren, ja que els mateixos àrabs en les seues fonts jurídiques descriuen com van perfeccionar les xarxes existents, creant els conjunts hidràulics que després van ser aprofitats pels senyors feudals dels regnes cristians.

Aquests senyors feudals van aprofitar i van continuar desenvolupant els enginys de l’època d’Al-Andalus: cada senyor disposava de diversos molins i rebia una part de la mòlta en espècie.

A mesura que passen els segles, aquestes primeres màquines hidràuliques van començar a transformar-se i a adaptar-se: van sorgir els batans, que van transformar-se en petites estacions hidroelèctriques.

Malauradament, aquesta gran indústria (es calcula que al segle XIX hi havia 22.000 molins a Espanya) va ser relegada al segle XX per dues causes fonamentals: raons tecnològiques, d’una banda, i raons polítiques, d’una altra. Pel que fa a les raons tecnològiques, la més important va ser la invenció dels molins de cilindres, precursors de les fàbriques farineres, que utilitzaven motor dièsel, elèctric o màquines de vapor. A poc a poc van anar desapareixent els molins i només van quedant aquells situats a les comarques més allunyades de les ciutats.

Quant a les raons polítiques, destaquem la creació durant la Guerra Civil del Servei Nacional del Blat, que obligava els moliners a vendre a un cost molt baix tota la seua producció a l’Estat, que s’encarregava de repartir-la. Pocs anys després, en 1941, una nova llei va clausurar els molins. Molts encara van funcionar il•legalment —el temps de l’estraperlo— però molts altres van tancar a favor de les fàbriques farineres, molt més fàcils de controlar per part de l’Estat. No va ser fins al 1952 quan es va derogar aquesta llei, però ja havien passat anys i molts dels molins que van tancar no van tornar a obrir mai més.

1. Funcionament dels molins

A la nostra província s’han catalogat quasi 500 molins hidràulics, la major part dels quals es troben abandonats. Tots tenen un funcionament paregut que podem resumir en els següents punts:

01 moli mv6
Funcionament del moli. Gráfic de J. Badia i Nuet.

A) Part exterior del molí
A.1. L’assut: obstacle al llit del riu que té la finalitat d’elevar el nivell de l’aigua per conduir-la a les séquies.
A.2. La séquia: conducció des de l’assut a la bassa. En els molins d’un mateix riu és comú que hi haja una xarxa de séquies que condueixen l’aigua sobrant d’un molí al següent.
A.3. La bassa: dipòsit on s’emmagatzema l’aigua per tal de tenir la suficient energia potencial per a moure les rodes. A les zones de regadiu no hi ha bassa, simplement s’eixampla la séquia i es forma el partidor, on ixen les rampes que van als carcaus.
A.4. El pou o rampa: és el conducte vertical (pou o cup) o inclinat (rampa) que porta l’aigua des de la bassa fins al carcau.

B. Part interior del molí
B1. Part superior o sala de moles. Recorregut de la farina
-    Des de la tremuja (1) el blat passa a la canal (2), que condueix el gra fins a l’ull de la mola, on cau enmig de la mola volandera (3) i de la mola solera (4).
-    Una vegada el gra està mòlt ix pel farinal (5) i cau a la farinera (6).
B2. Part inferior o carcau (també anomenat carcabà). Recorregut de l’aigua
-    L’aigua de la rampa o cup ix a pressió per la canal (9) i incideix damunt el rodet (8), fent-lo girar.
-    Després escapa pel terra del carcau fins a l’exterior.

Però, els molins no consten només d’aquestes parts que esquemàticament hem enumerat, sinó que les trobem dins d’edificis propis de la tradició arquitectònica de les nostres comarques. Hem de tenir en compte que a la província hi ha molins que daten de l’edat mitjana que han sofert nombroses modificacions, i que per tant són part de la nostra arquitectura més tradicional. Molts d’aquests començaren sent només una sala de mòlta, i acabaren per albergar vivendes de dues o més famílies.

A Castelló podem trobar molins en quasi tots els pobles que coneixem, però hi ha conjunts molinars de gran bellesa i interès etnològic, com per exemple els molins del riu Molinell als termes de Culla i la Torre d’en Besora.

2. El conjunt molinar del riu Molinell

02 moli mv6
Situació dels molins del riu Molinell

El sistema hidràulic del riu Molinell està format per sis molins fariners de roda horitzontal, dels quals, cinc pertanyen al terme municipal de Culla i l’altre pertany al de la Torre d’en Besora. Estan disposats en sèrie i connectats entre si per mitjà de séquies que segueixen la línia del riu. Aquesta xarxa de séquies arreplega i condueix l’aigua fins a les diferents unitats hidràuliques que formen els molins, que estan construïts per damunt del nivell del riu. D’aquesta manera, l’aigua utilitzada per al seu moviment és recuperada a l’eixida i reconduïda novament; així no s’entorpeix el reg de les petites  terrasses de cultiu que se situaven al voltant de cada un d’aquests enginys, que es regaven amb l’aigua de les diferents canalitzacions o séquies. Com es pot observar en el Molinell, aquestes construccions no sols allotjaven la maquinària de la mola i la neteja, sinó que eren també la casa del moliner i tenien annexos propis, com ara els corrals i el paller. En cada un dels molins s’observa l’enginy a l’hora d’integrar tots aquests elements en les diferents construccions, tenint en compte la situació de cada un respecte del llit del riu i el terreny muntanyós. Al voltant de l’edifici es troben els altres elements: corrals, pallers, magatzems, etc. Els materials amb què es van construir els molins són els tradicionals de la zona, fàcils d’obtenir per les proximitats: fusta, pedra, argila i morter de calç. Seguint el curs del riu aigües avall, trobem: Molí Més Alt, Molí de Toni o Molí de l’Orde, Molí de Tòfol, Molí Molinet, Molí Teresa i Molí Colomer.

El primer que trobem és el Molí Més Alt. Ha sigut profundament modificat, i del molí original només queden drets els murs de la part de la sala de moles i la zona per on evacuava l’aigua (en la qual s’observen restes del que era l’edificació original de maçoneria i carreus de cantó, substituïda per una edificació de maó ceràmic que avui en dia alberga corrals). A l’entrada de la masia es pot observar en el terra dues de les antigues moles. Aquest molí de rampa agafava les aigües mitjançant un assut que elevava el nivell de l’aigua fins a portar-lo per una séquia a la bassa, de gran longitud (75 m), i després no les retornava directament al riu sinó que la séquia continuava fins al següent molí.

03 moli alt
Croquis dels elements del sistema hidràulic

El segon molí, el Molí de Toni, el va rehabilitar l’ajuntament de Culla. Data del segle XIII, i la seua morfologia és la típica de les construccions tradicionals del nord de Castelló: una crugia paral•lela a la façana principal. Aquest edifici conté també algunes singularitats, com ara l’arc de mig punt on es troba la sala de moles i els tres escuts de l’orde de Montesa. És l’únic molí on l’aigua cau per un cup o pou redó des de la bassa al seu carcau. Les aigües arribaven per la séquia que eixia del Molí Més Alt.

04 moli mv6
Exterior del Molí de Toni.

05 moli mv6
Interior del Molí de Toni.

06 moli mv6

Croquis dels elements del sistema hidràulic (3)

El tercer molí, aigües avall, és el Molí de Tòfol. Hi ha indicis de la seua existència des del segle XV però hi trobem inscripcions del segle XVIII. El seu edifici impacta per la gran quantitat de volums superposats. L’aigua arriba al molí per una séquia que arreplega, en primer lloc, l’aigua desviada per mitjà d’un assut al costat del Molí de Toni i, en segon lloc, la que procedeix del desaigüe d’aquest, que discorre al costat del camí d’accés. Aquesta séquia s’eixampla fins a donar lloc a la bassa de forma triangular de grans dimensions i que desemboca en la rampa. A continuació trobem un gran assut de pedra, on començava la séquia del següent molí.

07 moli mv6
Exterior del Molí Tòfol.

08 moli mv6
Croquis dels elements del sistema hidràulic.

El quart molí és el Molí Molinet, que data del segle XVIII. Pel que fa la morfologia de l’edifici, és d’una crugia paral•lela a la façana principal, però té pallers i corrals annexos a l’edifici. El seu estat de conservació, malgrat les lesions produïdes per la humitat i la falta de conservació, és bastant bo i podem observar detalls interessants com ara els fumerals de la cuina o els mosaics de pedra de l’entrada. Podem observar com aquests edificis eren sinònim de riquesa a la zona, ja que hi havia estances separades per a dues famílies o una família i visitants, i hi havia fins i tot una capella a la planta més alta.  Pel que fa al sistema hidràulic, les aigües arribaven des de la séquia que començava just després del Molí Tòfol, arribaven a la bassa i queien al carcau per una rampa, i a continuació eixien una altra vegada al riu. En aquest molí observem una particularitat que no és corrent a la nostra província: hi ha dues basses bessones en comptes d’una. Hi ha diverses explicacions a aquest fet: ens han dit que una bassa era utilitzada per a regar; també, que s’utilitzava una i quan es buidava es feia servir l’altra (però estan totalment comunicades, sense comportes); i finalment, que simplement tenia aqueixa forma per a poder fer un pont enmig de la bassa i passar a l’altre costat.

09 moli mv6
Exterior del Molí Molinet.

10 moli mv6
Croquis dels elements del sistema hidràulic.

El cinquè molí i últim del terme de Culla és el Molí de Teresa. Està conformat per una sèrie de volums d’una crugia, i data del segle XVIII. El seu estat de conservació amenaça ruïna, una de les cobertes s’ha enfonsat i el forn de pedra també està enderrocat, a més de tenir nombroses lesions. Malgrat açò, podem observar elements interessants, com ara els seus ràfecs de coberta pintats i la llinda de pedra de la porta principal on hi ha la inscripció 1772.

11 moli mv6
Exterior del Molí Teresa.

12 moli mv6
Ràfecs pintats.

13 moli mv6
Croquis dels elements del sistema hidràulic.

Pel que fa al sistema hidràulic, agafa les aigües d’un assut que les arreplega uns metres després del Molí Molinet i les porta per una séquia d’uns 700 m fins a una gran bassa. L’aigua cau per una rampa fins al carcau, i per allí torna novament al riu.

L’últim dels molins del Riu Molinell és el Molí Colomer, que pertany al terme de la Torre d’en Besora. Aquest molí ha sigut rehabilitat i ara és una casa rural. La maquinària la van desmuntar. Tant la seua morfologia com el seu sistema hidràulic són molt paregudes al molí anterior: consta de diverses edificacions d’una crugia i està situat en un meandre del riu, al marge dret. La séquia que li aporta l’aigua ve del Molí de Teresa, i és molí de rampa i d’una mola.

14 moli mv6
Exterior del Molí Colomer.

15 moli mv6
Croquis dels elements del sistema hidràulic.

Tots aquests molins tenen una sèrie d’analogies, tant en el sistema hidràulic com en la construcció, que podem resumir a la següent taula:

cuadro rrambla val

Amb aquest article hem fet un repàs a les característiques més importants d’aquest interessant conjunt molinar. Però cal tenir present que a la nostra província hi ha més de 400 molins fariners hidràulics, cadascun amb les seues característiques diferenciadores. Molts d’aquests es troben en estat de ruïna, abandonats, alguns literalment devorats per la vegetació. Als nostres pobles i ciutats no ens parem a valorar els treballs i les feines dels nostres avantpassats, els últims moliners van morint, i amb ells les seues històries i saviesa. Per tot açò ha de ser un deure de totes les persones sensibilitzades amb la nostra cultura, indústria i tradicions difondre i transmetre, dins de les nostres possibilitats, aquest pensar i no deixar caure en l’oblit aquest patrimoni preindustrial.

BIBLIOGRAFIA
AGUIRRE SORONDO, A. (2001). "Los molinos en el tiempo del estraperlo". en III Jornadas de
Molinología, Cartagena, 10-13 de octubre (en paper).
ALBERT TRAVER, A. (1994): «Una aproximació als molins fariners del Molinell de
Culla», Imatges de Culla. Estudis recollits en el 750é aniversari de la carta de població
(1244-1944), Culla, vol. II, p.659-674.
BARBERÀ I MIRALLES, B. (2002):  Catàleg de molins fariners d’aigua de la Província de
Castelló, Editorial Antinea
CAMARERO CASTELLANO, I. (2011): Los molinos hidráulicos de cereales en Al-Andalus: un estudio multidisciplinar a partir de fuentes jurídicas araboislámicas. Ed. Fundación Juanelo Turriano.
DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura rural valenciana. Ed. Galerada, Cabrera
de Mar.
RAMBLA MOLINER, R. Estudio tipológico y constructivo de los molinos del río Molinell (Culla). Raquel Rambla Moliner; tutor: Ángel Albert Esteve. Unitat Jaume I de Castelló. 2013.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Monografies Memòria Viva

Monografies Memòria Viva reuneix aquelles recerques sorgides en el marc de Patrimoni-PEU que analitzen en profunditat aspectes dels pilars temàtics del projecte.

MV1 MV1
Descarrega Monografia MV2 Vore Monografia MV1 en Isuu
Descarrega Monografia MV1