Les Publicacions de Patrimoni - PEU

Les publicacions de Patrimoni-PEU s'articulen al voltant de tres eixos principals: la definició i actualització del concepte de patrimoni cultural, la seua socialització (educació patrimonial i interpretació del patrimoni) i la cerca de xarxes i models d'intercanvi i generació de coneixement, pràctica i experiència al voltant del patrimoni (les comunitats patrimonials).

Memòria Viva

Memória Viva es la revista anual de Patrimoni-PEU i s'estructura en tres parts ben diferenciades: projectes i experiències dels Grups Locals (Comunitats Patrimonials), invitacions i col·laboracions d'especialistes que participen en les nostres jornades i activitats i, finalment, autors i autores que presenten les seues propostes a la convocatòria anual d'articles.

Consulta Memòria Viva PDF

memoria viva11 val memoria viva10 val memoria viva09 val
Vore MV11 en Isuu
Descarrega MV11
Vore MV10 en Isuu
Descarrega MV10
Vore MV09 en Isuu
Descarrega MV09

















Números Anteriors

Memòria Viva 08. Vore Mv08 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 07. Vore Mv07 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 06. Vore Mv06 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 05. Vore Mv05 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 04. Vore Mv04 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 03. Vore Mv03 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 02. Vore Mv02 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 01. Vore Mv01 en ISUU. Descàrrega PDF

mv6-11. Del recurs al producte: la gestió del patrimoni cultural en l’Alfàs del Pi (Alacant)

Escrit per Carolina Frías Castillejo. Ayuntamiento de L'Alfàs del Pi on . Posted in Memòria Viva

Per què és necessari difondre el patrimoni? És difícil contestar a aquesta pregunta sense caure en reduccionismes, però en la gestió cultural sabem que allò que no es difon no es coneix i, per tant, no existeix. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació proporcionen unes possibilitats molt interessants per a donar a conèixer els productes culturals, les activitats d’un museu i, sobretot, per a crear lligams d’unió amb els usuaris i el públic. L’Alfàs del Pi és un municipi de 22.000 habitants situat a la Costa Blanca, una de les àrees turístiques més importants de la Comunitat Valenciana. La seua transformació d’una població agrícola a una població turística i de serveis va començar a produir-se en la dècada de 1960 i es va consolidar en els anys 80, amb una influència notable de Benidorm en aquest procés. El model turístic implantat es basa en el sol i platja amb un perfil d’usuaris de famílies joves i de mitjana edat i persones jubilades. A aquests visitants eventuals hem de sumar una proporció important de residents estrangers que tenen la seua vivenda estable a l’Alfàs. Aquests residents, la major part de procedència anglesa i noruega, estan bastant integrats i estan considerats part de la població local a l’hora de programar les polítiques culturals i turístiques. És obvi que la realitat territorial del municipi configura una oferta turística tradicional de sol i platja. No obstant això, en els últims anys s’està treballant en el posicionament dels productes culturals dins de la dinàmica turística municipal, ja que el patrimoni es concep com un recurs fonamental per a l’estructuració d’una destinació turística de qualitat. S’ha posat en marxa un programa d’estratègies i activitats que amplien notablement l’oferta complementària a la platja per mitjà de productes turístics de caràcter cultural i natural. L’Alfàs del Pi no és l’única població que treballa en aquesta línia. Molts municipis de la Costa Blanca, tant de la costa com de l’interior, posseeixen un patrimoni molt ric i variat, amb béns únics molt potents que, no obstant això, estan en un segon pla davant de l’oferta de sol i platja. Determinades poblacions de la província d’Alacant, com ara la Vila Joiosa, Elx o Alcoi estan reconfigurant la seua oferta turística cap al patrimoni cultural, amb l’objectiu de reactivar els seus recursos patrimonials i potenciar el turisme cultural.

Figura 1
Vista de la platja de l’Albir, el centre turístic de l’Alfàs del Pi

A l’Alfàs del Pi les àrees municipals de cultura, medi ambient i turisme treballen juntes en la planificació, execució i divulgació de diferents iniciatives amb l’objectiu d’oferir una imatge integral de la seua oferta cultural i natural, una imatge que s’aproxime més a la complexa realitat del municipi. D’aquesta manera, es pretén superar la simplificació tradicional de destinació turística centrada en la platja. Aquestes iniciatives es basen en unes premisses comunes, com són:

01. Dur a terme actuacions arquitectòniques i museogràfiques adequades.
02. Unificar els criteris d’interpretació del patrimoni
03. Evitar les activitats aïllades i potenciar la seua inclusió en campanyes o programes més amplis
04. Coordinar les actuacions entre les diferents àrees de competència municipal i amb altres administracions públiques.
05. Implicar els empresaris locals
06. Preveure un estricte pla de manteniment dels espais
07. Planificar els horaris adaptats a la demanda dels usuaris en funció de l’època de l’any
08. Dissenyar activitats durant tot l’any, no sols a l’estiu
09. Programar activitats per a tots els públics, no sols per a escolars.
10. Comunicació constant amb els informadors turístics

Les àrees a què es dirigixen les polítiques de valoració del patrimoni són dues: el nucli urbà i la platja de l’Albir, però és en aquesta última zona on es localitzen els productes patrimonials més consolidats de l’Alfàs del Pi. Els treballs s’han centrat en dos elements: el jaciment arqueològic de la Vil•la Romana de l’Albir i el Parc Natural de la Serra Gelada.

Figura 2
Museu a l’Aire Lliure Vil•la Romana de l’Albir

El conjunt arqueològic de l’Albir és un dels jaciments tardoromans més importants de la Comunitat València. Les excavacions dutes a terme entre 1979 i 1993 van traure a la llum un assentament rural datat entre els segles II i VIII d.C. La seua fase més monumental correspon als segles IV i V d.C., quan aquesta zona era un vicus format per una vil•la senyorial i una àrea funerària en què destaca un mausoleu de planta rectangular. Els primers treballs van ser dirigits per l’arqueòleg José Guillermo Morote, qui va excavar la necròpolis, les restes mobles de la qual es troben dipositades en el MARQ. En 2008 es van reprendre les excavacions arqueològiques en col•laboració amb la Universitat d’Alacant i al març de 2011, després de l’execució d’un projecte de posada en valor de les termes de la vil•la, es va obrir al públic el Museu a l’Aire Lliure Vil•la Romana de l’Albir. El jaciment s’ha convertit en un dels elements patrimonials més rellevant de l’Alfàs del Pi, amb quasi 30.000 visitants des de la seua obertura.
En tan sols tres anys les actuacions han aconseguit recuperar un jaciment pràcticament abandonat i convertir-lo en un museu a l’aire lliure on s’estudia, conserva i divulga el patrimoni arqueològic de l’Alfàs del Pi.

figura 3
Termes de la vil•la romana de l’Albir

El Parc Natural de la Serra Gelada és un dels entorns més singulars i bells de la Comunitat Valenciana. Aquest espai posseeix uns valors naturals i culturals tan rellevants que va suposar que fóra inclòs en la xarxa de parcs naturals de la Generalitat Valenciana en 2005. L’àrea protegida comprèn els municipis de l’Alfàs del Pi, Benidorm i Altea, i està gestionat per la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient. Fruit de la col•laboració entre l’administració local i autonòmica s’han executat projectes tan significatius com el Centre d’Interpretació del Far de l’Albir que, des de la seua obertura al públic a l’octubre de 2011, ha provocat una completa dinamització del parc natural quant a conservació dels seus béns patrimonials i a la realització d’activitats culturals i didàctiques (visites guiades, teatralitzades, exposicions, tallers, jornades de portes obertes, etc.) que tenen un gran suport dels usuaris. Des de l’obertura del Centre d’Interpretació s’han iniciat altres projectes, com ara l’excavació i restauració de la torre Bombarda, el disseny de la ruta interpretativa del camí del far o la posada en valor de l’aljub del far.

Figura 4
Far de l’Albir

Figura 5
Interior del Centre d’Interpretació del Far de l’Albir

Amb l’objectiu d’obtindre la màxima difusió possible dels recursos i de les activitats evitem l’organització d’activitats aïllades per a englobar-les en campanyes turístiques integrals. D’aquesta manera, les accions entorn del Museu de la Vil•la Romana i al Parc Natural s’emmarquen en campanyes com We Love Sundays Albir o Winter Sun, on es potencia amb una marca única tots els elements d’interès cultural, d’oci i de sol i platja en la platja de l’Albir. Festivals com ara Estiu Festiu incorpora cada estiu tallers didàctics i concerts de música clàssica a la vil•la romana i la setmana cultural L’Alfàs amb Història dedica una setmana d’abril a divulgar un element històric de l’Alfàs amb l’organització d’actes i activitats didàctiques

Figura 6
Imatge promocional de la campanya We love Sundays

Les estratègies de desenvolupament local necessàriament han d’incloure projectes de posada en valor del patrimoni cultural i natural, ja que és un sector que permet un creixement econòmic sostenible en el sector serveis i en la generació d’ocupació. Aquesta concepció social del patrimoni, en la qual els béns patrimonials deixen de ser recursos per a convertir-se en productes turístics, és la que converteix el patrimoni en un motor de desenvolupament econòmic. Per tant, les iniciatives a què ens hem referit han de comptar amb un pla de divulgació. El primer pas que s’ha de dur a terme dins d’aquest pla és realitzar un diagnòstic inicial, establint el context social, les estratègies territorials i efectuant una anàlisi de la demanda existent en el municipi. En l’anàlisi inicial han de definir-se qui són els destinataris del producte, el context social en què s’emmarca el producte turístic i les estratègies territorials supramunicipals, tot això amb l’objectiu de conèixer la demanda dels usuaris potencials. Un bon projecte cultural ha de tindre en compte tant els visitants eventuals com la població resident: la implicació dels habitants del municipi en el projecte és necessària perquè tinguen una concepció positiva del patrimoni, s’hi identifiqueni el senten part de la seua història. A continuació, s’ha de comprovar la relació entre les demandes percebudes i l’oferta i modes de divulgació existents per a ser capaços de fixar les estratègies del pla de promoció. Una vegada determinades aquestes premisses es defineixen les accions divulgatives i s’implanten els sistemes de difusió.

figura 71
Ruta #instalbir per a difondre la vil•la romana en Instagram

El pla de promoció ha de partir d’un producte de qualitat, amb un projecte museogràfic innovador, atractiu i accessible en el qual es duga a terme un estricte pla de manteniment. Aquest pla ha de tendir a la sostenibilitat, trencant la marcada estacionalitat de les visites turístiques dels destins de platja. A més, és molt important integrar el producte en polítiques territorials que superen l’àmbit municipal, a fi d’aconseguir la màxima difusió possible. Sempre cal identificació del producte amb una marca de qualitat, la qual cosa s’aconsegueix planificant totes les activitats de divulgació. D’aquesta manera s’aconseguirà ampliar al màxim els grups de potencials visitants. Les accions divulgatives estan destinades a integrar les activitats programades en l’oferta turística del municipi. La difusió d’aquestes accions es pot realitzar a partir de dos sistemes: difusió offline i difusió online. La difusió offline són les accions tradicionals empleades per a donar a conèixer un producte turístic o una activitat: cartelleria, premsa, campanya paraigua, fullets i guies, rodes de premsa i punts d’informació turística.

Figura 8
Perfil de Patrimoni l’Alfàs en Facebook

figura 9
Perfil de @patrimonioalfas en Twitter

La difusió online, en canvi, empra uns mitjans digitals que en l’actualitat es troben en ple desenvolupament. Els webs corporatius, els blogs, però sobretot les xarxes socials, s’han convertit en unes eines imprescindibles en la divulgació del patrimoni cultural i natural. La incorporació de tècniques de màrqueting en la divulgació del patrimoni ha portat a la generació de social media plan específics per a temes culturals. Avui en dia, la majoria dels museus i serveis de patrimoni compten amb una estratègia de presència en les xarxes socials per a aprofitar aquest nou canal de comunicació. Les accions que permet desenvolupar una presència efectiva en les xarxes socials (principalment Facebook, Twitter i Instagram) són nombroses: promoure el coneixement del patrimoni natural i cultural, oferir informació de servei, segmentar i conèixer millor el nostre públic, monitoritzar la marca i, sobretot, a partir de la relació amb els seguidors, crear una comunitat cohesionada entorn del nostre producte de patrimoni cultural i natural.

Figura 10
Visita teatralitzada a la torre Bombarda

Figura 11
Taller didàctic en el Museu de la Vil•la Romana

Per a finalitzar, tornem a la qüestió plantejada a l’inici: per què és necessari difondre el patrimoni? En primer lloc, per a conscienciar el públic, tant local com visitant, del valor que té el patrimoni per al desenvolupament social i econòmic d’una comunitat. La salvaguarda dels nostres elements patrimonials no és possible sense un coneixement d’aquests valors per part de la societat que viu aquest patrimoni. A més, la difusió fa visibles als gestors culturals i potencia la seua labor en la gestió municipal, una labor que des de la nostra perspectiva es converteix en imprescindible, ja que els ajuntaments són els primers responsables de conservar, acréixer i divulgar el patrimoni cultural. Finalment, una adequada difusió permet formar una comunitat cohesionada entorn del patrimoni i dotar-la d’uns senyals d’identitat que la diferencien de la resta de municipis del seu entorn.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Monografies Memòria Viva

Monografies Memòria Viva reuneix aquelles recerques sorgides en el marc de Patrimoni-PEU que analitzen en profunditat aspectes dels pilars temàtics del projecte.

MV1 MV1
Descarrega Monografia MV2 Vore Monografia MV1 en Isuu
Descarrega Monografia MV1