Les Publicacions de Patrimoni - PEU

Les publicacions de Patrimoni-PEU s'articulen al voltant de tres eixos principals: la definició i actualització del concepte de patrimoni cultural, la seua socialització (educació patrimonial i interpretació del patrimoni) i la cerca de xarxes i models d'intercanvi i generació de coneixement, pràctica i experiència al voltant del patrimoni (les comunitats patrimonials).

Memòria Viva

Memória Viva es la revista anual de Patrimoni-PEU i s'estructura en tres parts ben diferenciades: projectes i experiències dels Grups Locals (Comunitats Patrimonials), invitacions i col·laboracions d'especialistes que participen en les nostres jornades i activitats i, finalment, autors i autores que presenten les seues propostes a la convocatòria anual d'articles.

Consulta Memòria Viva PDF

memoria viva11 val memoria viva10 val memoria viva09 val
Vore MV11 en Isuu
Descarrega MV11
Vore MV10 en Isuu
Descarrega MV10
Vore MV09 en Isuu
Descarrega MV09

















Números Anteriors

Memòria Viva 08. Vore Mv08 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 07. Vore Mv07 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 06. Vore Mv06 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 05. Vore Mv05 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 04. Vore Mv04 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 03. Vore Mv03 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 02. Vore Mv02 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 01. Vore Mv01 en ISUU. Descàrrega PDF

mv6-08. Un any en el projecte de recuperació de la cultura del vi a Viver

Escrit per Grupo de catalogación de la cultura del vino en Viver on . Posted in Memòria Viva

El 2013 un grup de persones de Viver vam començar, acompanyats pel projecte Patrimoni de la Universitat Jaume I de Castelló i amb el suport de l’Ajuntament de Viver, un projecte cultural d’aproximació, coneixement i difusió de tot aquest enorme patrimoni cultural relacionat amb el vi de què podem, encara avui en dia, trobar importants vestigis al nostre poble.

Després d’uns quants anys participant en les activitats, visites i jornades de Patrimoni, l’any passat va ser el moment en què es va constituir un grup de treball a Viver, interessat a inventariar els cups de vi del municipi. A partir d’aquest punt de partida i amb el suport de Patrimoni, hem ampliat el nostre projecte cap a una catalogació i posada en valor del patrimoni material i immaterial del vi i de tot el procés tradicional des del camp fins a la taula.

1. El Grup de Recuperació de la Cultura del Vi a Viver

Els components del Grup de Recuperació de la Cultura del Vi a Viver:

Creiem que el patrimoni cultural del nostre poble és un bé comú de tots els veïns de Viver.

Volem conèixer-lo i donar-lo a conèixer tant a la ciutadania com a les autoritats per a la seua valoració, conservació i l’ús públic.

Volem inventariar i catalogar tots els espais, edificacions i utensilis amb valor històric i artístic relacionats amb el cultiu de la vinya i l’elaboració del vi

Volem que siga divulgat i conegut per tots els ciutadans perquè ho consideren com quelcom propi i de valor històric, arquitectònic, artístic i paisatgístic.

Invitem tothom a participar en aquesta tasca de recuperació cultural aportant idees, coneixements o informació sobre objectes o edificacions relacionades amb la cultura del vi a Viver.

01 viver mv6
Grup de catalogació de la cultura del vi a Viver

2. Coneixent la cultura del vi a Viver: els treballs del 2013

El nostre treball s’organitza en reunions dels membres del grup per a anar recuperant el patrimoni material i immaterial del vi. Junt amb aquestes reunions, el grup és acompanyat pel nostre tutor de Patrimoni.

Quedem per a netejar els cups i també per a recopilar tradicions, cançons i les formes tradicionals de preparar, cuidar i produir el vi. Hem parlat amb molta gent de Viver per a poder tindre senyalitzat en un pla de Viver més de setanta cups de vi i cinc destil•leries. Hem arreplegat i trobat objectes materials relacionats amb la vitivinicultura i amb l’ajuda i suport de l’Ajuntament hem netejat els cups de la Rocha Palmera i de Ragudo.

02 viver mv6
Recollint història oral

Dins de l’apartat immaterial, hem arreplegat una part molt important dels processos tradicionals de preparació del terreny i cultiu tradicional, s’ha arreplegat la construcció tradicional dels cups de vi i s’han recopilat refranys, anècdotes i un cada vegada més complet vocabulari relacionat amb el vi.

2.1 La recuperació del procés del vi

Un dels treballs en què s’ha centrat el grup de Viver és la recuperació de tot el procés d’elaboració del vi, i hem començat per la preparació del terreny i els tractaments de la planta i del fruit fins al moment previ a la verema.

Per a recopilar tota aquesta informació hem realitzat entrevistes orals tant internes (membres del grup) com externes (a veïns de Viver que coneixen el tema).

La preparació del terreny per a plantar la vinya i els tractaments que s’han de fer

El treball per a posar en condicions el terreny on calia plantar les vinyes començava a l’estiu, quan es llaurava el terreny. Posteriorment, es replantejava el camp al marc real, d’aquesta manera tots els ceps serien equidistants i facilitaven el cultiu. Això es feia amb una corda marcada cada metre i mig o dos metres amb una «flor» (nus o tros de cinta); una canya o una cadena servien de mesura entre cada «flor» i ací s’introduïa un trosset de canya per a indicar el lloc on posteriorment es plantaria la sarment corresponent.

Per a plantar les vinyes es tenien en compte les fases de la Lluna. En quart creixent de gener s’introduïen, amb una barrina, en el lloc corresponent cada una de les sarments que prèviament havien estat ficats en aigua. Una vegada plantada, es xafaven els voltants de la sarment per a compactar el terreny.

Posteriorment, es tornava a llaurar i es deixava un solc obert al voltant del cep per a després excavar una orla (mitja lluna). Aquest procés s’anomenava excavar el cep, d’aquesta manera l’aigua de pluja feia bassa i s’aprofitava.

03 viver mvd
Vinya

Passava el temps i a finals del mes de març o principis d’abril brollava la vinya. Com a conseqüència, eren necessaris un altre tipus de tractaments: en la sarment, durant el primer any, es deixava un brot perquè es desenvolupara i en podes successives durant els mesos de gener i febrer (sempre en minvant perquè creixia menys la planta) es donava forma al nou cep. Aquest procés durava quatre anys, transcorreguts els quals la nova vinya donava els seus primers bagots.

Amb el pas del temps la vinya necessitava ser tractada per a protegir-la de plagues que anaven apareixent, depenent molt dels graus de temperatura i d’humitat de la zona on s’ubicava la plantació. Al seu dia van ser dues les substàncies que es van utilitzar com a mesura preventiva davant de les plagues que podien perjudicar les vinyes. En primer lloc, es va utilitzar sofre per a combatre l’Oídium i posteriorment, «caldo bordolès» (mescla de sulfat de coure i lletada de calç morta) per a combatre el Míldiu.

2.2 La construcció d’un cup de vi

El cup és l’espai en què es xafava el raïm. Fins al moment, el grup ha localitzat 74 cups de vi (48 desapareguts i 26 existents en l’actualitat) al terme municipal de Viver.

Per a conèixer les seues característiques el grup ha realitzat entrevistes orals amb obrers que, al seu moment, van treballar fent i desfent alguns dels cups que hui encara podem trobar als nostres carrers i cases.

Materials utilitzats:
-    Pedra calcària de la mateixa mida que el gruix del mur del cup (de 60 cm a 1 metre).
-    Pedres calcàries netes, gres roig o tosca.
-    Cudols.
-    Argamassa (feta amb calç grassa i arena).
-    Rajoles de terrissa.
-    Taules de fusta.

04 viver mv6
Interior cup de la Rocha Palmera

La construcció d’un cup es realitzava de la forma següent:
En primer lloc, es realitzava l’estructura exterior amb pedres netes calcàries, gres roig o tosca, reforçant sempre les arestes i completant amb pedres fins a obtindre murs de seixanta centímetres de grossària (mínim). En la base d’una de les cares del cup es col•locava una pedra molt grossa que tenia l’orifici per on s’extreia el vi (canella); continuaven fent la part interior del mur amb cudols, deixats caure sobre l’argamassa de manera que aquests no estigueren en contacte els uns amb els altres.

05 viver mv6
Cups de Ragudo

Posteriorment es construïa la part interna del cup; per a això es feia un encofrat amb taules de fusta que al seu torn es revestia amb rajoles de terrissa, la base del cup també es recobria amb rajoles idèntiques als de les parets; una vegada col•locades totes les rajoles es repuntaven amb calç grassa (en algunes ocasions la calç grassa es mesclava amb sang d’animals per a aconseguir més impermeabilització). Per a finalitzar la construcció de la part interior del cup en els últims dotze centímetres es feia un escaló de deu centímetres de pla que permetia recolzar les taules de fusta sobre les quals xafaven el raïm les persones que feien el vi; a més de xafar el raïm amb els peus s’utilitzava «un tercer peu» o pal amb un extrem més ample.

07 viver mv6
Cup de la Rocha Palmera (abans dels treballs)

08 viver mv6
Cup de la Rocha Palmera (després dels treballs)

2.3 Vocabulari

Hem arreplegat tota una sèrie de paraules que ens han aparegut en algun moment del procés de producció i elaboració del vi. Igual que succeeix amb les «digendas» i amb tot el projecte, es tracta de llistats oberts que són completats i modificats en cada una de les reunions, trobades i entrevistes del grup:

Vocabulari del vi

Amugas Dues barres (generalment de savina) que se situaven a un costat i a l’altre de la cavalleria per a transportar els banastells
Bajillo Recipient, utensili
Banasto Banastell, generalment de vímet, que s’utilitzava per a transportar el raïm
Barbao (Barbat) Sarment amb arrels que serveix per a plantar vinyes
Barrechar Mesclar begudes alcohòliques
Bimbreras (Vimeteres) Planta amb què es feien els banastells
Bocana Forat per on ix el vi del cup
Brisa Brisa del raïm. Pellofa del raïm, després d’espremuda i treta tota la substància
Brisera Espai on s’emmagatzemava la brisa, generalment orientat al sud
Caldo bordolés Mescla de sulfat de coure i lletada de calç morta, utilitzada per al tractament de la vinya
Cántaro Atuell de fang utilitzat per a trasbalsar el vi, tenia deu litres de capacitat, el preu dels deu litres de vi era d’una pesseta a principis del segle XX
Cañizo Teixit de canyes i cordell que servia per a posar a assecar el raïm i així obtindre panses
Cepa Tronc de la vinya, del qual brollen les sarments i, per extensió tota la planta
Chafar (el raïm) Xafar el raïm
Cornalera Tros de branca, amb forma de V invertida, situada a un costat i a l’altre de la part superior del banastell, sobre les quals es passava una corda per a subjectar aquest a les amugas de la cavalleria. Les cornaleres es feien amb branques de cirerer, olivera o figuera
Cubo Cup. Recipient on es xafava el raïm
Entrecavar Cavar al voltant del cep
Esbafar Evaporar-se el vi
Esbordegar, esporgar (Aclarir) Llevar brots adventicis
Escorrín El que queda en un recipient després de buidatge
Flor Nus o tros de cinta que es feia en una corda per a mesurar, en plantar les vinyes
Fortor (del vi) Ve determinada pels graus que té el vi
Garabato Tros de branca (de fusta dura) de tres puntes, la del centre de major gruix que servia per a subjectar la càrrega. Pal de fusta dura que forma garfi en un extrem
Jarmiento (Sarment) Brot desenvolupat de la vinya
Llorar (la vinya) Saba que ix de la sarment, quan es poda molt tard la vinya
Madre (del vi) Solatges del vi que se suposava que milloraven el vi que es tirava a la bóta on estava aquesta (mare del vi)
Mimbrera Planta arbustiva de fulls lanceolats i estretes les branques del qual, llargues, primes i flexibles, s’empren en cistelleria
Orla Mitja lluna que es feia al voltant de cada cep per a retindre l’aigua de pluja
Pámpano Brot nou del cep
Picarse (el vi) Agrir-se el vi
Picotiar (el raïm) Menjar raïm agafant grans saltats, sense tallar el bagot de la vinya
Pinta la uva Comença a prendre color
Pisadera Taules que cobrien el cup, sobre les quals es xafava el raïm
Podadera Ferramenta acerada, amb tall corb i mànec de fusta que s’usava per a tallar els bagots
Portadera Cada una de les caixes de fusta que es posen sobre l’aparell de la cavalleria per a portar el raïm
Raspajo Conjunt del peduncle i dels pedicels que sostenen el raïm. Rapa o barrusca del raïm
Sacacubo Dia que es trasbalsava el vi
Solá Solatge d’un líquid, en el nostre cas del vi
Trasegar Transvasar vi d’un recipient a un altre, de manera que el sediment quede en el primer
Vendemar Veremar (recol•lectar el raïm)
Vino de directa Vi d’una varietat de raïm de gra molt xicotet i negre. S’anomena així perquè el cep produïx el raïm d’una forma directa, sense necessitat d’empelt. Híbrids productors directes (actualment prohibits)
Vino flojo Vi de pocs graus
Vino picau Vi un poc agre
Vino de piqueta Vi que es mantenia en bones condicions durant aproximadament un mes
Zabucar/Amorgonar Soterrar una sarment, arquejant-ho en forma de U, sense tallar-ho del cep mare, deixant fora un brot, perquè la part soterrada tire arrels i forme una nova planta, una vegada ha brollat, es pot tallar del cep mare
Zarcillo Cada un dels òrgans llargs, prims i volubles que tenen certes plantes i que serveixen a aquestes per a agafar-se a tiges o altres objectes pròxims, de naturalesa caulinar (pertanyent o relatiu a la tija) en la vinya
Zofre Sofre
Zurco (Solc) Clavill que es fa en la terra amb l’aladre


2.4 «Digendas»

«Digendas» és una paraula que s’utilitza a Viver per a referir-se als refranys i expressions col•loquials. Com a grup de recuperació de la cultura del vi, el nostre treball s’ha centrat en la recuperació de les «digendas» relacionades amb la vinya, la vinya i el vi:

“Poda prompte, poda tard;
però la de març ja no val.”

“Vi que del cep va vindre,
vi amb tanta candor
que a un home, sense saber lletra,
el va fer predicador.”

“Bóta que abans vas ser xota,
per eixes muntanyes de dalt,
per eixes muntanyes de baix,
ací ha vingut a pixar
a la boca del tio Paco.”

Un veí que no tenia descendents directes, en el seu testament va deixar escrit:
“Als frares de Viver deixe totes les meues vinyes,
que les caven, llauren i poden
i veremen les meues nebodes.”

Dones famoses a Viver (dècada 1940), per a beure vi: la tia Ranchera, la tia Marza i la tia Camuñas.
Les tres dones van fer una aposta que consistia a no mencionar la paraula vi en parlar d’ell:  
La tia Ranchera deia: Ai d’aquell!
La tia Marza afegia: no es pot passar sense ell…
La tia Camuñas concloïa: escotem-nos (paguem entre les tres) i anem per ell.

Tres festes hi ha l’any, que lluïxen més que la Lluna:
sacacubo, matapuerco i el dia de la freidura.

“En la teua porta vaig plantar un pi
i en la teua finestra un parral,
de raïm de morenillo, moscatell i bobal.”

Els capellans i taverners
Són de la mateixa opinió,
Com més batejos fan
Més diners van al calaix.

Gràcies Senyor per aquest vi,
Fruit de la vinya i del treball
I servisca per a purificació dels nostres cossos
I la salvació de les nostres ànimes.

Coratjós licor el vi…
criat entre verdes mates
que a l’home més poderós
el vas fer caminar a arrastrons,
però t’emprenyaràs…
que per molt que jo bega…
a mi no m’emborratxaràs!

Vi de revolandín, de revolandín
de copín, de copín, de copín de copa
el que no diga tres vegades va vindre de revolandín , de revolandín
de copín, de copín de copín de copa
no beu vi d’esta bóta.

Per Sant Jaume i Santa Anna pinten el raïm i a la Mare de Déu d’Agost ja estan madures.

3. Donar a conèixer la cultura del vi (2013)

2013 ha sigut un any molt important per a nosaltres. Hem començat a arreplegar el patrimoni cultural del vi a Viver i també hem intentat donar a conèixer el nostre treball aprofitat moments importants per al poble i les ocasions que en Patrimoni hem tingut.

3.1. La Fira de l’Oli de Viver

La presència i participació del Grup de Recuperació de la Cultura del Vi a Viver en la Fira de l’Oli, dels dies 8 i 9 de juny, ha sigut molt positiva. Hem ensenyat el nostre projecte de catalogació i difusió del patrimoni cultural i han sigut moltes les persones que han participat, oferint informació, objectes, etcètera.

Per a la Fira de l’Oli, el grup de Viver ha preparat, en el marc de les tutories de projectes de Patrimoni, tres panells per a donar-nos a conèixer com a grup i per a difondre la importància que per al poble va tindre el cultiu de la vinya.

A tota la gent que s’hi ha acostat se li ha explicat el projecte i els seus objectius. Un dels panells preparats arreplega el pla del nucli urbà de la població amb més de 70 cups senyalitzats. Sobre aquest pla, la gent ha pogut realitzar les seues aportacions i el resultat ha sigut la localització de nous cups, cellers i destil•leries.

A més de l’inventariat de les edificacions del vi hem realitzat l’arreplega d’informació oral relacionada amb el vi, la seua elaboració, conservació i s’ha completat el vocabulari específic d’aquest treball i forma de vida tradicional.

En concret, la difusió del projecte en la Fira de l’oli ha aconseguit:
-Vocabulari relacionat amb el tema que ens ocupa.
- Dites populars de l’època.
- Localització exacta d’onze cups desapareguts, en alguns casos fins a l’any en què van ser destruïts.
- Localització exacta de tres cups que existeixen però que, en estar integrats en vivendes, es va tapar la part superior per a aconseguir una habitació.
- Localització exacta de dues destil•leries. En un cas, la persona que ha informat és nét de l’amo, i per això hem conegut el nom del titular de la destil•leria així com l’any en què va desaparèixer (1906).
- Localització exacta de dos cellers, dels quals un encara existeix i una de les seues parets és del cup, on està la canella per on eixia el vi.
- Dos banastells (que vam netejar i exposar en la fira).
- Una peça de pedra d’un cup amb la canella d’eixida del vi.
- Un contacte amb la Universitat Politècnica de València.

06 viver mv6
El grup a la Fira de l'Oli de Viver

3.2 La difusió del projecte de Viver en Patrimoni

L’any passat el grup de Viver va participar en la VIII Jornada d’Investigació del Patrimoni Cultural (20 de juliol) presentant el nostre projecte i per al número 5 de la revista de Patrimoni vam escriure l’article «El patrimoni de la vitivinicultura de Viver» en el qual presentem el nostre projecte de recuperació de la cultura del vi i de la importància històrica del vi per a Viver.

4. Els reptes per al 2014

Per a 2014 el repte del grup de Viver és completar el cicle del vi sense perdre de vista les evidències materials i tota la cultura immaterial oral que l’envolta. En aquest sentit, el grup continuarà amb la recollida oral del procés tradicional del vi: verema, transport, elaboració, productes i continuarà recuperant el vocabulari i història oral del vi

Respecte a donar a conèixer el projecte, els treballs de neteja i desbrossat dels cups de la Rocha Palmera i de Ragudo ens permetran tindre un escenari per a poder plantejar visites que ens permeten donar a conèixer el nostre treball, grup i patrimoni cultural del vi.

09 viver mv6
Grup de Patrimoni de Viver

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Monografies Memòria Viva

Monografies Memòria Viva reuneix aquelles recerques sorgides en el marc de Patrimoni-PEU que analitzen en profunditat aspectes dels pilars temàtics del projecte.

MV1 MV1
Descarrega Monografia MV2 Vore Monografia MV1 en Isuu
Descarrega Monografia MV1