Les Publicacions de Patrimoni - PEU

Les publicacions de Patrimoni-PEU s'articulen al voltant de tres eixos principals: la definició i actualització del concepte de patrimoni cultural, la seua socialització (educació patrimonial i interpretació del patrimoni) i la cerca de xarxes i models d'intercanvi i generació de coneixement, pràctica i experiència al voltant del patrimoni (les comunitats patrimonials).

Memòria Viva

Memória Viva es la revista anual de Patrimoni-PEU i s'estructura en tres parts ben diferenciades: projectes i experiències dels Grups Locals (Comunitats Patrimonials), invitacions i col·laboracions d'especialistes que participen en les nostres jornades i activitats i, finalment, autors i autores que presenten les seues propostes a la convocatòria anual d'articles.

Consulta Memòria Viva PDF

memoria viva11 val memoria viva10 val memoria viva09 val
Vore MV11 en Isuu
Descarrega MV11
Vore MV10 en Isuu
Descarrega MV10
Vore MV09 en Isuu
Descarrega MV09

















Números Anteriors

Memòria Viva 08. Vore Mv08 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 07. Vore Mv07 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 06. Vore Mv06 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 05. Vore Mv05 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 04. Vore Mv04 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 03. Vore Mv03 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 02. Vore Mv02 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 01. Vore Mv01 en ISUU. Descàrrega PDF

mv6-07. El Llibre de Passos de Vilanova d’Alcolea (1846 – 1847)

Escrit per Josep Miquel Ribés Pallarés, Magí Espinach Briansó. Comissió de patrimoni de Vilanova d’Alcolea on . Posted in Memòria Viva

Introducció

Camí és una paraula que presenta diverses accepcions que abasten des de la via per on es transita fins a referències metafòriques (camí de salvació, per exemple).

Des d’una perspectiva estrictament física, el camí –com a lloc terrestre pel qual es va– presenta dues distincions: o fa menció a la terra trepitjada per on es passa habitualment o és una via construïda per transitar d’un indret a un altre.

Pel seu estat i amplària els camins poden ser: camí de ferradura, que és tant estret que sols permet el trànsit de persones, genets i animals amb càrrega; camí de cabres, per on és difícil transitar; camí de pas, molt estret per on només pot passar una persona; camí de carros; el camí ral (real) posava en comunicació les poblacions de certa importància abans de les carreteres i estava construït per l’estat; el camí de cordel era el nom donat per La Mesta castellana (activa del segle XIII al XIX i pionera en el control i manteniment dels camins) als camins de 45 vares d’amplària utilitzats pel bestiar per anar d’un lloc a un altre i per fer la transhumància anual.

La principal i més antiga via que travessà el nostre terme fou la via Heraclea o via Ibèrica que en època romana va esdevindre la via Augusta. L’itinerari d’Antonino i els vasos de Vicarello, també anomenats Apollinares, detallen les etapes d’aquesta via; a la província de Castelló anava de nord a sur per Intibili, Ildum (l’hostalot de Vilanova d’Alcolea situat a l’assut) i Sebelaci. La distància la marcaven amb mil•liaris que es col•locaven a la vora del camí i tenien la funció de senyalitzar les distàncies entre aquests (1 milla = 1481 metres). El mil•liari trobat a Indum està exposat a l’entrada de l’Ajuntament de Vilanova d’Alcolea. Amb el pas del temps, la via Augusta ha estat anomenada de diferents maneres: Camí d’Anníbal, Camí de Sant Vicent Ferrer, Ruta de l’Espart, Camí dels Templaris i Francesos i Camí de Barcelona o València i també ha tingut un ús ramader.

01 pasos mv6
Corral de l’Empeirat al pas

L’altra via ramadera per excel•lència del nostre terme és el pas, el pas real (ral) al llibre, que baixava de Terol per Mosquerola, Vilafranca, els assagadors d’Ares del Maestrat, Albocàsser, Vilanova d’Alcolea (assut, corral de l’Imperiat, Malladetes i corral... covetes) i arribava a Torreblanca. El Consell d’Albocàsser de l’any 1389 fa referència al camí de Vilanova, segurament el pas.

Les rutes de transhumància, mitjançant passos anomenats assagadors, connectaven zones de pastura d’hivern i estiu. El Llibre de passos de Vilanova d’Alcolea esmenta cinc assagadors principals:

Assagador a la Bassa d’en Trepellí.
Assagador de la Carrasqueta.
Assagador del Collet.
Assagador del Peiró i Rejolar.
Assagador dels Comuns.

02 pasos mv6
Corral de la Malladeta o Mallà al pas

El Consell de Vilanova, 1671-1673, tenia herbes i corrals arrendats a gent de Mosquerola segons els protocols notarials de Joan d’Hostal. Al segle XVII venien a Vilanova pastors de Mosquerola i al XIX de Puertomingalvo. En tot cas l’activitat ramadera a Vilanova es manifesta en els nombrosos corrals que encara avui deixen veure les parets derruïdes entre la malesa.

A la província de Castelló els caps de bestiar van baixar dels 350.000 al segle XVI a 177.000 l’any 1765. Vilanova d’Alcolea era un dels centres principals i va assolir fins a 40 raberes entre ovelles i cabres.

El cens de l’any 1510 ens dóna la informació següent:

    Locs de la Sgesia              Cases        Bestiar                    
    Vilafamés                           123          5.747
    Les Coves de Vinromà           94          5.386
    La Serradella                        14          1.306
    Vilanova d’Alcolea                 37          1.725
    Cabanes                            198          6.727
    Bell-lloc                               61          1.835

    Viles e lochs del Braç
    Militar                              Cases        Bestiar
    La Serra d’en Galceran           43         5.926
    Borriol                                  89           823
    La Pobla Tornesa                   26        1.508


03 pasos mv6
Bassa den Trepellí. Desapareguda en la construcció de l’aeroport al 2003

Antoni Josep Cavanilles, a les Observacions associa la ramaderia amb el benefici de les terres sense cultiu i dels extensos, alts i apartats terrenys de muntanya, és a dir, amb allò que s’anomenen “montes blancos” (al Llibre de passos de Vilanova d’Alcolea trobem el monte blanco del Collet del Bichorro). El mateix Cavanilles diu textualment:

“Molt de bestiar d’Ares, Vistabella,Vilafranca, Morella i molt més de les serres fredes d’Aragó baixa a hivernar i a criar a les muntanyes d’Albocàsser, la Serra, les Coves, Alcalà, Vilanova, Torreblanca, la Salzadella, Cervera, Benicarló, Vinaròs, Peñíscola, Rossell”.

04 pasos mv6
Corral de Rediu. Rabera de Batiste Ibàñez “Chaparro”, penúltim pastor de Vilanova

Les ordinacions de la Serratella inclouen una normativa general sobre la pastura dins del terme i especifiquen els quatre espais anomenats per fer-ho: monte blanco, redonda, bovalar i quarto. En la majoria de municipis existien zones comunals destinades al pasturatge, els bovalars. El bovalar de Vilanova d’Alcolea, perfectament identificat al llibre i conegut actualment per tota la gent es troba al camí del Bovalar que s’inicia tocant el cementeri.

Per altra banda, un aspecte rellevant en alguns camins és la seua sacralització amb elements arquitectònics i escultòrics situats en punts estratègics. A Vilanova tenim el Peiró reconstruït i situat a l’entrada del poble venint de l’assut i hem descobert un altre al llibre situat a la Vilavella del qual no se’n té cap  referència. Per altra banda, queden restes, la base, de la capelleta de sant Cristòfol, situada a l’entrada del poble venint de Castelló, i de la capelleta de sant Xoxim situada al camí de la Capelleta, a la partida de les Forques.

El llibre

Vam tindre coneixement del Llibre de passos de Vilanova d’Alcolea per part de Manolo Solsona, exalcalde de Vilanova d’Alcolea i gran coneixedor del terme. L’agutzil Vicent, que coneixia la seua existència, el va rescatar de l’arxiu i Francisco Oller, l’alcalde actual, el va posar a la nostra disposició sense restriccions.

05 pasos mv6
Portada del Llibre de passos de Vilanova d’Alcolea

Des de la primera pàgina es va posar de manifest una quantitat i qualitat d’informació tant gran que no podia quedar-se al calaix, que havia d’estar a l’abast de tot el poble i dels investigadors i investigadores amb interès en aquest tema. S’havia de donar a conèixer, s’havia de publicar. I és per això que estem preparant-ne l’edició per a les properes Jornades Culturals del Pla de l’Arc que se celebraran a Vilanova d’Alcolea el proper mes d’octubre.

El Llibre de passos de Vilanova d’Alcolea va ingressar a l’arxiu municipal amb la resta de la documentació de la Cambra Agrària quan les cambres es van extingir i els ajuntaments van assumir les seues competències.

El llibre recull la descripció dels camins o passos, assagadors, abeuradors, mallades, comuns i altres del terme municipal de Vilanova d’Alcolea; el nom i el cognom (de vegades els dos cognoms) dels propietaris o hereus dels terrenys limítrofs  i també  informació rellevant i importantíssima  sobre toponímia:  amplària dels camins i noms de masos, corrals, basses, molins, freginals, sorts, etc.; sobre antroponímia: identificació de propietaris com a fills o filles de... (nom del pare) o amb  el seu renom o malnom són altres continguts que fan del llibre en conjunt un tresor únic per als vilanovins i vilanovines.

06 pasos mv6
Llibre de passos de Vilanova d’Alcolea. Primera pàgina

Fins ara, hem transcrit l’original del llibre amb la màxima fidelitat possible i estem preparant un estudi introductori per contextualitzar el contingut del llibre, fer-lo entenedor i posar en valor tota la informació que conté. La introducció també contindrà un estudi toponímic amb el corresponent mapa on es cartografiaran els camins ramaders i tota la toponímia que hi apareix a les descripcions dels camins i un estudi de l’antroponímia.

El nostre compromís i el nostre objectiu final és donar a conèixer aquesta obra, tota la informació que inclou i aprofundir en l’estudi i en la interpretació del passat ramader local i comarcal que tanta importància va tenir a les comarques septentrionals del País Valencià.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Monografies Memòria Viva

Monografies Memòria Viva reuneix aquelles recerques sorgides en el marc de Patrimoni-PEU que analitzen en profunditat aspectes dels pilars temàtics del projecte.

MV1 MV1
Descarrega Monografia MV2 Vore Monografia MV1 en Isuu
Descarrega Monografia MV1