Les Publicacions de Patrimoni - PEU

Les publicacions de Patrimoni-PEU s'articulen al voltant de tres eixos principals: la definició i actualització del concepte de patrimoni cultural, la seua socialització (educació patrimonial i interpretació del patrimoni) i la cerca de xarxes i models d'intercanvi i generació de coneixement, pràctica i experiència al voltant del patrimoni (les comunitats patrimonials).

Memòria Viva

Memória Viva es la revista anual de Patrimoni-PEU i s'estructura en tres parts ben diferenciades: projectes i experiències dels Grups Locals (Comunitats Patrimonials), invitacions i col·laboracions d'especialistes que participen en les nostres jornades i activitats i, finalment, autors i autores que presenten les seues propostes a la convocatòria anual d'articles.

Consulta Memòria Viva PDF

memoria viva11 val memoria viva10 val memoria viva09 val
Vore MV11 en Isuu
Descarrega MV11
Vore MV10 en Isuu
Descarrega MV10
Vore MV09 en Isuu
Descarrega MV09

















Números Anteriors

Memòria Viva 08. Vore Mv08 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 07. Vore Mv07 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 06. Vore Mv06 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 05. Vore Mv05 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 04. Vore Mv04 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 03. Vore Mv03 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 02. Vore Mv02 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 01. Vore Mv01 en ISUU. Descàrrega PDF

mv6-05. Crònica de la primera campanya d’excavació arqueològica en el jaciment del “Monte Calvario”

Escrit per A.C. “Conde de Vallterra” de Montán on . Posted in Memòria Viva

El Monte Calvario és un assentament del segle VII AC, que correspon a l’edat de ferro i que és molt conegut per experts i interessats en la història des de principis del segle XX.
 
Entre els dies 1 i 12 de juliol de 2012 es va realitzar la primera campanya d’excavació arqueològica d’aquest jaciment de Montán (Alt Millars). Els treballs han sigut promoguts per la Diputació Provincial de Castelló i l’Ajuntament de Montán, en codirecció entre l’arqueòloga del Servei d’Arqueologia, Amparo Barrachina, i David Vizcaino, a més del treball tècnic de Manuel Burdeus.

01 montan mv6
Campanya d’excavació arqueològica en el jaciment del Monte Calvario de Montán

02 montan mv6
Campanya d’excavació arqueològica en el jaciment del Monte Calvario de Montán

1. La presència ibera a Llevant

Abans de centrar-nos en els treballs arqueològics realitzats durant el mes de juliol del passat any a la superfície del Monte Calvario de Montán, realitzarem un recorregut pels distints poblaments ibers que van habitar l’est peninsular i que, d’una forma o una altra, van configurar el marc i substrat del què finalment seria l’origen de la nostra població.

Seguint l’ordre en què apareixen situats en el marc geogràfic peninsular, començarem descrivint:

Ilercavons
Poble del Mediterrani que habitava part de les actuals províncies de Tarragona i Castelló.

Pròxim a l’actual Tarragona es trobava l’aldea de Cesse, poble que pertanyia als cosetans, tot i que en molt poc de temps es van fondre amb els ilercavons.

Sedetans
Assentats en el Llevant, part de Castelló, València i Alacant. Els sedetans i xicotets grups d’arsetans van ser els primers aborígens que es van fondre amb els ibers. La seua ciutat més important va ser Arse i es coneixen emissions de monedes amb el nom d’Arse cap al 120 AC.

Turboletes
Va ser el primer poble de la península a formar-se per la unió de celtes i ibers i per tant es creu que és el primer poble celtiber igual que els seus veïns els olcads. La seua ciutat més important va ser Túrbula, actual Terol i confosa amb l’altra Túrbula de la què parla Ptolomeu en la Bastetania, que no ha sigut trobada.

Edetans
Edetans és el gentilici de les persones que van viure a Edeta. I es coneix així tant els ibers edetans com als romans de la ciutat de Leire (actual Llíria).

Amb una superfície aproximada de 8.545 km2, l’Edetania ocupava el sud de les províncies de Castelló i les dues terceres parts septentrionals de la província de València. Els seus límits van ser al nord el riu Millars (Udiva), a l’oest les serres de Javalambre i Gúdar i la vall del riu Cabriol, al sud el riu Xúquer (Sucro) i a l’est el mar Mediterrani.

2. Els vestigis materials i documentals com a evidència de l’esdevenir de la història

Una vegada repassades les distintes poblacions preromanes que van habitar l’est peninsular i que per la seua localització es van poder circumscriure a la zona de l’Alt Millars, és fàcil deduir que algunes famílies, cercant llocs pròxims a l’existència d’aigua i fàcilment defensables en la part alta de les llomes, fixaren la seua residència en el què avui és el Monte Calvario, on sabem de l’existència d’un poblat iber, per les restes de ceràmica trobades als seus voltants. No obstant això, hem de destacar que pocs són els vestigis que fins a nosaltres han quedat visibles per al seu estudi. José Fornas Gil, en el seu llibre publicat el 1908 i titulat Descripción histórica y topográfica de la Villa de Montán, ens parla d’un atuell de ceràmica en forma d’àmfora que va ser trobada plena de cendra en Solano de Gausa i que semblava de procedència grega. També s’han trobat restes de diversos utensilis de caça (puntes de fletxa i destrals de sílex) als voltants del nostre terme.

De l’època romana, el més destacable per a la història del nostre poble ha sigut la troballa d’una làpida funerària romana corresponent a la segona meitat del segle I.

De la gran importància d’aquest descobriment, dóna compte l’article publicat en el Butlletí de la Reial Acadèmia de la Història en el número 55, any 1909, folis 284-287 amb el títol de “Nuevas inscripciones de Carmona y Montán”, i que l’eminent acadèmic i expert en epigrafia el Pare Fidel Fita, esmenta amb gran detall.

Últimament s’han trobat vestigis a través de restes de ceràmica d’una possible vila romana als voltants de les partida de Tras de Llosar i la Villarroya, dades que de moment estan en estudi.

A principis del segle XI, ha d’atribuir-se l’entrada dels àrabs a Montán, i a aquests pertanyen les obres que es van fer en el penyal, el castell de Montán i la talaia del pic de la Cueva de Cirat.

Adolfo Miralles confirma aquesta idea de l’ocupació de Montán pels àrabs quan diu que «les riberes del Palància es van poblar d’àrabs, així com els marges del Belcaire (riu Uxó) amb el castell d’Uxó a la Vall d’Uixó i les vessants del riu Betxí amb les dos Sueras. Llavors es van edificar prop del Millars o els seus afluents, la Pobla, Tales, Campos de Arenoso, la Font de la Reina, Zuela (sic), Montán, Barraques, Aranyuel, Figueres, Montanejos i molts altres poblats, fins a 170 grups habitats, de llinatge musulmà, que citen els senyors Cacho i Bellver, tenint en compte les indicacions respectives de Beuter, Viciana, Diago, Escolano, Estada, Cavanilles, Mares, Madoz, Miralles del Imperial, Mundina, Segura Barreda i altres fonts d’estudi.»

En realitat, a partir de l’entrada dels àrabs és quan comencem a posseir dades més abundants i de major garantia que en períodes anteriors, i possiblement fins a l’arribada d’aquests, Montant estaria format per distints caserius disseminats en el seu terme. És per això que Sarthou Carreres, en la seua Geografia del Regne de València, diu que «l’origen conegut de Montán és de temps dels àrabs.»

Del castell àrab de Montán poques restes han quedat conservades fins als nostres dies. Direm que l’emplaçament de l’antic assentament islàmic se situava en una zona “encastellada” i fàcilment defensable. Encara és observable, al perímetre murallat, la presència d’un tram de llenç de muralla. De la seua original fisonomia, el recinte conserva el característic camí en rampa i replec a la part alta, el qual ha quedat fossilitzat en la trama urbana actual com a vestigi de l’original sistema ofensiu i d’accés.

Aquests passos d’ús militar es caracteritzen per la seua complexitat i dificultat, ja que fan verdaderament difícils les pràctiques d’assetjament sobre el recinte murallat.

3. La carta arqueològica i el jaciment del Mont Calvari de Montán

Després de fer un breu recorregut pels distints pobles que van habitar la nostra vila, es va plantejar la necessitat realitzar un estudi més ampli i exhaustiu per a recollir i catalogar les distintes peces trobades en el terme i efectuar una carta arqueològica on assenyalar tots els punts on aparegueren restes i foren susceptibles d’un posterior estudi.

La realització del Catàleg de Béns i Espais Protegits Arqueològics de Montán l’any passat va afavorir que es tornara a considerar la importància d’aquest jaciment, que compta amb una superfície de quasi 2.000 metres quadrats construïts i uns materials realitzats a mà i al torn de gran interès.

Entre els dies 1 i 12 de juliol de 2012 es va realitzar la primera campanya d’excavació arqueològica d’aquest jaciment de Montán. El principal objectiu plantejat en aquesta campanya ha sigut la comprovació de l’existència d’estructures, així com la confirmació de la seua estratigrafia i cronologia.

03 montan mv6
Campanya d’excavació arqueològica en el jaciment del Monte Calvario de Montán

04 montan mv6
Campanya d’excavació arqueològica en el jaciment del Monte Calvario de Montán

Els resultats obtinguts fins al moment confirmen l’existència d’estructures en un bon estat de conservació, la qual cosa ha permès l’excavació parcial d’una habitació en el part alta del turó. En aquesta s’ha localitzat un banc corregut adossat a les parets així com nombrosos fragments de ceràmica realitzada a mà. Encara que en superfície s’ha recuperat un nombre important de ceràmica al torn relacionada amb àmfores fenícies.

4. La importància de donar a conèixer el nostre patrimoni

La primera campanya d’excavació ha posat de manifest la importància del jaciment, el bon estat en què es troba i la necessitat de continuar els treballs en futures campanyes, per facilitar-ne la recuperació i posada en valor amb la finalitat que puga ser visitable en un futur i que passe a formar part del ric patrimoni del nostre poble.

Cal destacar l’interès despertat entre els veïns de Montán que han participat molt activament en aquesta primera campanya d’excavació i que ha aportat el seu treball voluntari. Un interès que es va veure confirmat durant la jornada de portes obertes en la qual una quantitat important de visitants van acudir per a conèixer l’avanç dels treballs.

05 montan mv6
Grup de treball

Com a resultat de l’èxit obtingut, l’Ajuntament de Montán ha sol•licitat de l’IVAJ un camp de treball per a l’any 2014, l’aportació de mitjans humans del qual facilitarà la labor de continuïtat dels treballs iniciats i els resultats de la qual beneficiaran i enriquiran el nostre patrimoni cultural.

Enguany, com a colofó, ha eixit publicat l’excel•lent treball realitzat per Amparo Barrachina, David Vizcaino i Eva Bravo amb el títol El destino quiso que se erigiera aquí… Evolución histórica del municipio de Montán, desde la Prehistoria a la Edad Moderna, el començament del títol del qual fa referència a l’inici de la traducció de la inscripció llatina de la lapida funerària del segle I DC trobada a Montán. Aquesta publicació és el resultat de molts anys de treball en què s’ha dipositat tot el coneixement i afecte per a donar a conèixer a la vila de Montán la seua carta arqueològica.

Bibliografia consultada

GARCIA. F. (2012): Historia de Castellmontán, Crónicas de una Villa. Ayuntamiento de Montán. pp. 27 - 31
FORNAS. J. (1908): Descripción Histórica y Topográfica de la Villa de Montán. València. pp. 9-15
HERRERO. V. (1970): La Villa de Montán. Sogorb. pp. 29-34
MIRALLES. A. (1868): Crónica de la Provincia de Castellón de la Plana. Madrid
FITA. F. (1909): "Nuevas inscripciones de Carmona y Montán" en Boletín de la Real Academia de la Historia, núm. 55, . Madrid. pp. 284-287
BARRACHINA A., VIZCAINO D., BRAVO E. (2011): "El destino quiso que se erigiera aquí.... Evolución histórica del municipio de Montán, desde la Prehistoria a la Edad Moderna". Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló. Núm. 29

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Monografies Memòria Viva

Monografies Memòria Viva reuneix aquelles recerques sorgides en el marc de Patrimoni-PEU que analitzen en profunditat aspectes dels pilars temàtics del projecte.

MV1 MV1
Descarrega Monografia MV2 Vore Monografia MV1 en Isuu
Descarrega Monografia MV1