Les Publicacions de Patrimoni - PEU

Les publicacions de Patrimoni-PEU s'articulen al voltant de tres eixos principals: la definició i actualització del concepte de patrimoni cultural, la seua socialització (educació patrimonial i interpretació del patrimoni) i la cerca de xarxes i models d'intercanvi i generació de coneixement, pràctica i experiència al voltant del patrimoni (les comunitats patrimonials).

Memòria Viva

Memória Viva es la revista anual de Patrimoni-PEU i s'estructura en tres parts ben diferenciades: projectes i experiències dels Grups Locals (Comunitats Patrimonials), invitacions i col·laboracions d'especialistes que participen en les nostres jornades i activitats i, finalment, autors i autores que presenten les seues propostes a la convocatòria anual d'articles.

Consulta Memòria Viva PDF

memoria viva11 val memoria viva10 val memoria viva09 val
Vore MV11 en Isuu
Descarrega MV11
Vore MV10 en Isuu
Descarrega MV10
Vore MV09 en Isuu
Descarrega MV09

















Números Anteriors

Memòria Viva 08. Vore Mv08 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 07. Vore Mv07 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 06. Vore Mv06 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 05. Vore Mv05 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 04. Vore Mv04 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 03. Vore Mv03 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 02. Vore Mv02 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 01. Vore Mv01 en ISUU. Descàrrega PDF

mv06-00. Un patrimoni que és de tots

Escrit per Ángel Portolés. Coordinador Patrimoni on . Posted in Memòria Viva

«—Que no ho saps, Wendy?, quan el primer xiquet va riure per primera vegada, les seues rialles es van trencar en milers de trossos que es van escampar pertot, i així va ser com van aparèixer les fades. I per això hauria d’haver-hi una fada per cada xiquet i cada xiqueta. —Hauria d’haver-hi? Potser no és així? —No. Ara els xiquets en saben molt i prompte deixen de creure en les fades, i cada vegada que un xiquet diu “No crec en les fades”, en algun lloc hi ha una fada que mor.»

                                                                                                               Peter Pan i Wendy, J. M. Barrie

 

Des dels despatxos i les taules de treball pareix clar. Forma part dels nostres arguments més recurrents i ha de figurar en cada un dels nostres projectes, notícies i discursos. Un patrimoni que és de tots. Un patrimoni que és de tots. Un patrimoni que és... I així fins a l’infinit. I ens ho creiem. Almenys sobre el paper i de portes enfora.

Però el model tradicional dels projectes que s’estructuraven en apartats estancs ha sigut ja superat. Perquè les accions ja no serveixen de res si no estan relacionades entre si. I si no comptem amb la gent, el nostre flamant projecte serà tinta, paper i pols. I tot demana fer que cada projecte, cada activitat, siga sentida i tinguda com a pròpia per tots. Des del principi. I que no es parle de públic i de segments. Que es passe a un model d’implicació ciutadana basada en la informació, la formació i el coneixement. Passant a ser de destinataris únicament a somiadors de projectes.

Versus un patrimoni allotjat únicament en les estances més sagrades dels nostres més respectats centres del saber i el coneixement, immòbils, cal preguntar-se si seria millor optar cap a un model més horitzontal en el qual puguem comptar amb un patrimoni viu i present en el nostre territori i en la nostra vida. I en aquest model, la socialització del patrimoni és una de les claus amb què hem de comptar i que parteix de la necessitat de tornar el patrimoni als seus titulars i de fomentar accions i escenaris en què el patrimoni cultural puga tenir presència, cabuda i respecte.

I de poc serveix per a aquest model de desenvolupament de projectes, una gestió a l’ús. Perquè les coordinacions de projectes a la manera clàssica no funcionen. Ja no connecten amb la gent. I la implicació ha de portar els projectes a un altre nivell en què tot passe per l’honestedat i la coherència.

Els temps de les enganyifes versió projectes màgics de desenvolupament cultural immediat del territori, ja no tenen cabuda. Ara toca treballar a poc a poc. Amb cura. Comptant amb tots i desplaçant i fins i tot fent desaparèixer el centre perquè l’estructura siga molt més flexible i trontolle amb el vent. I caiga. I es puga tornar a alçar sempre que faça falta. I ressorgisca novament enfortida perquè no es tracta del nombre de claus que posem sinó de la qualitat, la complexitat i el disseny de les unions.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Monografies Memòria Viva

Monografies Memòria Viva reuneix aquelles recerques sorgides en el marc de Patrimoni-PEU que analitzen en profunditat aspectes dels pilars temàtics del projecte.

MV1 MV1
Descarrega Monografia MV2 Vore Monografia MV1 en Isuu
Descarrega Monografia MV1