Les Publicacions de Patrimoni - PEU

Les publicacions de Patrimoni-PEU s'articulen al voltant de tres eixos principals: la definició i actualització del concepte de patrimoni cultural, la seua socialització (educació patrimonial i interpretació del patrimoni) i la cerca de xarxes i models d'intercanvi i generació de coneixement, pràctica i experiència al voltant del patrimoni (les comunitats patrimonials).

Memòria Viva

Memória Viva es la revista anual de Patrimoni-PEU i s'estructura en tres parts ben diferenciades: projectes i experiències dels Grups Locals (Comunitats Patrimonials), invitacions i col·laboracions d'especialistes que participen en les nostres jornades i activitats i, finalment, autors i autores que presenten les seues propostes a la convocatòria anual d'articles.

Consulta Memòria Viva PDF

memoria viva11 val memoria viva10 val memoria viva09 val
Vore MV11 en Isuu
Descarrega MV11
Vore MV10 en Isuu
Descarrega MV10
Vore MV09 en Isuu
Descarrega MV09

















Números Anteriors

Memòria Viva 08. Vore Mv08 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 07. Vore Mv07 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 06. Vore Mv06 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 05. Vore Mv05 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 04. Vore Mv04 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 03. Vore Mv03 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 02. Vore Mv02 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 01. Vore Mv01 en ISUU. Descàrrega PDF

mv05-08. El patrimoni de la vitivinicultura de Viver

Escrit per Grupo de recuperación de la cultura del vino en Viver on . Posted in Memòria Viva

441 fotoviver 01 

Foto Membres del grup de Viver al Cup de "La Chana"

1.- Introducció.

La Vila de Viver, província de Castelló, amb una població actual d'uns 1700 habitants, està situada a la comarca del Alto Palancia, a 560 msnm i equidista 70 km de Terol, València i Castelló de la Plana. Viver rep l'apel•latiu de las Aguas pels més de 50 naixements que trobem als 50 km2 dels seu terme municipal, alguns molt cabalosos com La Fuente de San Miguel, on naixen més de 250 litres per segon.

A Viver tenim un clima mediterrani de transició continental  amb hiverns suaus i estius de nits fresques i dies càlids amb lleuger vent de Llevant. La temperatura mitjana anual és de 14,7º C. La pluviometria mitjana és de 20 l/m2  i l'oscil•lació tèrmica pot arribar  a 25º  C.

Des de la seua fundació pels romans al segle II a. C., l'economia viverenca s'ha basat sobretot al sector primari, l'agricultura. A  l'actualitat destaquen en importància els conreus de l'olivera, de l'ametller i de la noguera. També és d'extraordinària qualitat l'oli d'oliva verge extra, les ametlles de la varietat Marcona i les exquisides nous, productes comercialitzats principalment per la Cooperativa Oleícola Serrana del Palancia de Viver.

2.- Síntesi de la història vitivinícola de Viver

Encara que en l'actualitat només existeix un xicotet celler familiar, històricament Viver va ser terra de vins des que al voltant de l'any 193 a. C. el procònsol romà  Marc Porci Cató i els seus exèrcits  introduïren el conreu de la vinya com ho van fer en altres pobles de la comarca. La dominació romana no va ser només militar, també va ser cultural ja que  va implantar la seua llengua, els seus costums, la seua religió, els usos agrícoles i, especialment, la viticultura. Els exèrcits romans eren grans consumidors de vi i ho eren  fins a tal punt que incloïen al pallet militar del soldats sarments de ceps per a plantar-los a les terres que conquistaven. El  conreu de la vinya i  l'elaboració de vi en tota la conca del Palancia, i també a Viver, era ja tan important al mateix segle II a. C. que des del port marítim de Sagunt s'exportava amb normalitat a Roma. Del culte a Baco i la seua relació amb  la viticultura, són testimoni el desaparegut mosaic de Sagunt on Baco muntava un tigre envoltat de parres o els bustos de Baco, existents al museu de Sagunt.

Durant els 3 segles del període  visigòtic, la unió amb l'Església va fer  imprescindible el conreu de la vinya i la producció de vi, essencial per a la celebració eucarística. Des d'aquest moment i durant segles, el llatí, l'Església i el vi estaran units.

En els quasi huit segles que els  àrabs van estar en aquestes terres, el conreu de la vinya es va mantindre i està demostrat que eren magnífics viticultors. Els historiadors musulmans, precisament per  la prohibició alcorànica, no s'atrevien a posar per escrit el consum de vi i parlaven del consum de raïm en fresc, de panses, d'arrop i  de vinagre. No obstant, és cert que els àrabs espanyols, com els cristians i mossàrabs, bevien vi en abundància, sobretot a les festes i en privat.

Durant el Regnat de Jaume I (1238-1276), que el 24 d'abril de 1244  va concedir a Viver el títol de Real Vila, convivien cristians, jueus, mudèjars i els conquistadors aragonesos i catalans. En aquella babel de costums, llengües i cultures  hi havia una beguda comuna: el vi.

Les cartes de població solien imposar als nous propietaris l'obligació de plantar una determinada superfície de vinya entre altres motius perquè com trigaven alguns anys en donar fruit,  les famílies tenien raons de major pes per a no abandonar l'assentament. El 12 d'abril de  1367 es va atorgar la Carta Pobla a Viver per Juan Alfonso de Jérica on llegim textualment:
“ ..queremos y otorgamos que puedan batir edificios, casas y cambras, sillero, porches” “ ..queremos y otorgamos que podades beber vino..”

Ja al segle XV,  la vall del Palancia és un exemple d'especialització vitícola comercial fins al punt que a meitat d'aquest segle arribaren a la vall des de Biscaia com a mínim 17 mestres boters que construïen tonells de roure de fins 700 cànters de capacitat. Els vins de Viver, Jérica i Segorbe es venien a molts pobles veïns d'Aragó  on  no hi havia vinyes com Barracas, El Toro, Sarrión, la Puebla de Valverde, Mora, Rubielos, Cella, Alfambra, Albarracín i a les poblacions de les serres de Javalambre i Gúdar.

Als segles XVI i XVII els documents estadístics que disposem demostren la gran importància agrícola, social i comercial de la viticultura: la vall del Palancia va ser cronològicament la primera regió del regne de València que va desenvolupar un gran vinyer comercial, basat tant en el mercat interior com en la exportació a las ciutats del Mar del Nord. La seua oposició geogràfica entre dos grans espais complementaris, el de la Muntanya de Terol, que comença a partir del Ragudo, i el litoral valencià, del qual participa pel Camp del Morvedre, va ser decisiva per a l'adveniment d'una estratègia comercial que es va saber aprofitar. Els flancs de la vall, per on corre el Palancia, estan formats per les serres de Espadà-Pina i  Portaceli-Javalambre i és l'únic camí natural entre les muntanyes ibèriques del sud d'Aragó i el litoral del Golf de València. Precisament per aquesta raó ha estat des de la més remota antiguitat el lloc de pas entre ambdós mons.

Els vins del Palancia, inclosos els de Sagunt, tingueren el seu primer gran mercat exterior al sud d'Aragó i aquesta va ser la causa fonamental de l'expansió del conreu al segle XV. La bona posició geogràfica de Sagunt, a la cruïlla entre la Via Augusta i el branc cap a Saragossa, explica la seua importància ja des de l'època ibero-romana, que coincideix amb la fama dels seus vins que s'exportaven a Roma des del principi de la nostra era.

Després del Repartiment, la vinya del Palancia aconsegueix el reconeixement internacional i s'adopta en altres regions vitícoles.  A les regions franceses  aquest vi es va conéixer amb el nom de  Mourvedre. Des del segle XIII el vi Morvedre es venia a la capital del regne, al  XIV s'exportava per mar a Orà i Mallorca i des del XV els vaixells gallecs que venien a dur peix a València s'apropaven al Grau de Morvedre para carregar algunes pipes de vi.

Cap a l'any 1500 a Jérica vivien 250 famílies i a Viver 168 famílies, de les quals la meitat eren mudèjars, que eren molt preats com a viticultors i desenvolupaven un important comerç de panses. En aquella època es produïen a Jérica-Viver  250.000 càntirs i és evident que aquesta quantitat de vi excedia  en molt de la destina a  l'autoconsum. Els grans excedents motivaven una gran activitat comercial: exportaven vi, panses, figues, oli i cordes a les poblacions veïnes de Terol i importaven sardines, lluç, bacallà i altres peixos, que entrarien pels ports de València i Grau de Morvedre i arròs de la ribera del Xúquer. Tot el transport terrestre de panses, figues, oli era treball de traginers musulmans, però el comerç del vi estava en mans dels traginers cristians. En cada viatge un traginer solia carregar al voltant de 40 càntirs. La campanya durava tot l'any, encara que dues setmanes abans del Nadal l'activitat dels traginers-comerciants creixia i arribava al màxim a finals de primavera, al juliol i a l'agost, quan els vins començaven a picar-se i a més calia buidar i netejar els tonells i les tines per  rebre el vi nou.

441 fotoviver 02

Foto Cup al carrer santa Bárbara

441 fotoviver 03

Foto Cup al carrer santa Bárbara

Segons els Manifests de vi de 1627 a 1631 la collita mitjana anual de vi a la vall del Palancia ascendia a 600.000 càntars, que representava la quarta part de tota la producció vinícola valenciana i destacava com a la primera zona productora. Crida l'atenció que diversos veïns de Sagunt, Segorbe, Jérica i Viver figuraren entre els majors productors del Regne de València. La població, disminuïda per l'expulsió dels moriscos en 1609, estava en 1646 al voltant  de 18.000 habitants. Si cada habitant consumia de 10 a 12 càntirs a l'any, l'excedent rondava els 400.000 càntirs. Segons dades d'alguns pobles, l'exportació arribava al 30% de la producció. La part restant de vi era transformada en aiguardent, que ja es consumia a nivell local i començava a exportar-se. Els primers aiguardenters a la zona del Palancia del quals es té noticia procedien de França. L'expansió de la industria i exportació aiguardentera de la vall va vindre com a conseqüència de les guerres i bloquejos entre Holanda i França de 1668 a 1714. Els seus efectes es  comproven amb l'evolució de l'exportació d'aiguardent des del Grau Vell de Sagunt, que va créixer de 245 càntirs en 1641 a 3.603 en 1694, 5.317 en 1702 i al voltant a 9.000 anuals des de 1711 a 1717. També va augmentar l'exportació marítima de vi que de 1.000 càntars en 1690 va passar a 20.000 a partir de 1697. Les exportacions marítimes d'aiguardent principalment a Holanda, Anglaterra, França i Itàlia  van arribar a les xifres més altes de 1714 a 1718 amb 13.000 càntars, equivalents a 85.000 càntars de vi, ja que per a elaborar un càntir d'aiguardent feien falta de 5 a 8 de vi, segons fóra la graduació alcohòlica del vi. Els vins i aiguardents, que s'embarcaven al Grau Vell, procedien de Sagunt i pobles propers fins a Massamagrell pel sud i fins a la Vall d’Uixó i  Nules pel nord. Però era en la ruta natural del Palancia on estaven els principals proveïdors: Gilet, Petrer, Torres Torres, Algar, Soneja, Segorbe, Castellnovo, Altura (Vall de Crist), Jérica, Benafer i Viver. Els agents dels grans exportadors com Platet, Condomina, Sollicofres, compraven el vi als particulars i en mules els transportaven fins all Grau Vell on el transvasaven a pipes genoveses. Els mateixos comerciants solien tenir fàbriques d'alcohol als  pobles, l'envasaven en pipes de 40 càntirs i el transportaven en carretes tirades per bous fins l'embarcador.

Al segle XVIII la viticultura del Palancia va experimentar una forta expansió a partir de la segona meitat de segle a causa de l'augment de la demanda internacional d'aiguardents i de vins d'alta graduació, sobretot després de l'aparició del New French Claret de Bordeus, que necessitava de vins d'alta graduació com els mediterranis, per a mantenir-se durant el transport a las Illes Britàniques.

En 1757 es va construir una gran fàbrica a Sagunt, al costat de la sèquia Almudàfer, a la qual seguiren moltes més al mateix  Sagunt i en tota la vall. El volum de negoci va créixer  de forma espectacular i es va multiplicar per quatre en relació amb el de principis del segle XVIII. La quantitat mitjana anual de vi exportat de 1791 a 1795 ascendia a 535.000 càntirs que era la meitat de la collita de la vall segons l'historiador Cavanilles que la xifra en 1.042.000 càntirs. El mateix historiador atribueix repetides vegades a la demanda d'aiguardent la causa de la gran expansió de la vinya en aquest període.  El creixement va tenir lloc especialment als pobles de les zones altes de la vall, on es disposava  de més terres i així ho observa  Cavanilles a Viver, on va estar en 1793. L'historiador lloa les vinyes i afirma: “ en Viver, pueblo de 500 vecinos, es prodigioso el número de viñas. Si exceptuamos el campo de Monóvar, no hay distrito en el reyno que a proporción tenga más viñedos: quanto alcanza la vista desde la cumbre de los cerros se ve lleno de cepas. Es gusto ver como verdean las lomas y las faldas de los cerros; como se cruzan y se enlazan los sarmientos tendidos por el suelo, aunque las cepas distan entre sí siete palmos, y admira la multitud de racimos que sostienen, cuyo peso total en cada cepa suele llegar a 20 y 27 libras; de modo que producen anualmente mas de 100.000 cántaros de vino. Rinden bastante los viñedos, pero mucho más a proporción la dilatada huerta de 6.500 hanegadas”.

La passió per la vinya va contagiar les gents dels pobles que confinen amb Aragó, on el clima no era propici per a la vinya, fins a tal punt que veïns de El Toro, Barracas i Pina, van adquirir terres a la part de baix de l'escaló del Ragudo i especialment a Viver, per a plantar vinyes. La industria de l'aiguardent era, almenys a l'Alto Palencia, la raó principal d'aquella expansió sense límits. Pascual Madoz al seu Diccionari (1845- 1850) afirma que a Viver existeixen 4 fàbriques d'aiguardent.

441 fotoviver 04

Foto Canella d'eixida del vi. Cup carrers Muro/Santa Bárbara

De 1854 a 1894 arriba l'apoteosi de la vinya a Viver com a resultat d'una sèrie de factors conjunturals convergents que va determinar que el conreu de vinya a la vall del Palancia durant aquests anys aconseguira una extensió que mai abans ni després ha existit. Un factor va ser  la construcció de la carretera de Sagunt a Terol en 1.825. Altre el ferrocarril València-Barcelona en 1.862. Però el factor més important va ser la crisi de la viticultura europea a causa de les plagues de l'oídium i la fil•loxera, que destruïen les vinyes i que trigarien uns anys en arribar ací. A la vall del Palancia de 10.000 hectàrees conreades en 1.850 es va passar a 20.000 en 1.900 i una collita de 350.000 Hl. Va ser realment l'Edat d'Or de la viticultura que durant quatre segles havia estat el conreu prioritari, i  va permetre als habitants del Alto Palancia tocar diners de debò per primera vegada i va  aconseguir que es passara d'una agricultura de subsistència a una agricultura comercial sense precedents. Un exemple: Viver va tindre una collita en 1877  de 25.000 Hl.

Murviedro i Mourvedre, en referència a l'antic nom de Sagunt, era el nom que  li posaren a  Galícia i França a la varietat Monastrell qu ees conreava a la vall i que ací era coneguda amb el nom de Ros o Ros de la Gayata. Donava un vi negre sec, l'alta graduació del qual li permetia aguantar bé el pas del temps. Existia altra varietat de raïm negre que es deia Pampolat, que donava vins molt alcohòlics i rancis, la Vermell, de vins roig cirera i  la Garnatxa. També s'elaboraven vins blancs dolços, de Moscatell i Verdil, que eren els més  cars. Sembla que la major part dels vins eren de taula, i  que els generosos i dolços eren els de més renom.

Aquesta sorprenent història vitivinícola de Viver va acabar, com de vegades ocorre en agricultura, amb una terrible plaga: la fil•loxera. La fil•loxera va arribar a Nules en 1907 i a Sagunt en 1912, va pujar pel Palancia, i arribà a Viver en 1915. I ací la fil•loxera s'ho emportà tot: la vinya, el vi i l'aiguardent. Va ser  una catàstrofe econòmica, a poc a poc  van desapareixent les premses, els tonells, els cellers, i es va perdent la cultura del conreu de la vinya i  de l'elaboració del vi. Ha transcorregut quasi un segle fins que fa dues dècades els actuals viticultores iniciàrem tímidament la recuperació d'aquella puixant economia i cultura.

3.-  El projecte Patrimoni de la UJI.

La regidora de Cultura del nostre Ajuntament Isabel Mañes ens va animar a reunir-nos amb el coordinador del projecte Patrimoni del Programa d’Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló per  planificar un calendari de formació i assessorament i definir un projecte d'aproximació, coneixement i  difusió de tot aquest enorme patrimoni cultural del que podem, encara hui, trobar importants vestigis a Viver.
Foto: fotoviver05
“Dibuix del cup de "Morredondo". Dibuix M.Ibáñez”

Els components del grup de treball del Patrimoni Vitivinícola de Viver teníem clar que el patrimoni del nostre poble, encara que era i és un bé comú a tots els veïns de Viver, era prou desconegut i amb freqüència, inaccessible per als nostres conciutadans. És per això que vam voler inventariar i catalogar amb la màxima  exhaustivitat possible tots els espais, edificacions i eines amb valor històric i artístic que  pensaven podien meréixer  l'atenció de les autoritats per a la seua conservació i el seu ús públic. També volíem la seua divulgació, que el nostre patrimoni fóra conegut  per tots els  ciutadans i ciutadanes i així el consideraren com una cosa pròpia amb valor històric, arquitectònic, artístic i paisatgístic.

Finalment vam convidar  a tots i especialment als viverencs a participar en aquesta tasca de recuperació cultural. Calia aportar idees, coneixements i informació sobre objectes o edificacions relacionades amb la vitivinicultura a Viver.

4.- El concepte de patrimoni

El grup de patrimoni acompanyat per Ángel Portolés, coordinador del projecte Patrimoni de la UJI, reflexionà durant diferents jornades sobre què és el patrimoni cultural i la seua importància en la vida d'un poble.

Durant les jornades constatàrem que tenim béns que ja hem posat en valor i conservem i d'altres, que encara que són molt importants en la història sociocultural del nostre poble, necessiten de la nostra atenció abans que desapareguen definitivament.

5.- L' inventari i catalogació dels cups

La regidora de Cultura del nostre Ajuntament va convocar el grup de Patrimoni pel nostre  interés pels temes relacionats amb la vinya i el vi.

Després de l'estudi que vam anar realitzant i que se sintetitza en els quatre punts anteriors,  vam decidir  posar la nostra atenció en tot el que va significar per als nostres avantpassats el conreu de la vinya i l'elaboració de vi.

Vam reflexionar sobre com posar-ho en valor i decidírem començar per la catalogació dels cups de vi que sabíem que existien o van existir al nostre poble. Amb el propòsit de realitzar l'estudi més adequat possible vam elaborar les fitxes de treball que adjuntem a l' Annex I.

Vam decidir realitzar una exhaustiva i perfectible relació dels cups de Viver i per tal d'aconseguir-ne una detallada localització  al nostre terme municipal, cercàrem els mapes que teníem al nostre  abast. Això ens va permetre visualitzar la seua ubicació  amb més precisió ( Annex II).

6. El projecte de recuperació de la cultura del vi a Viver

La definició de projecte i l'inventari i catalogació dels cups de vi a Viver ha estat el punt de partida del nostre projecte. A partir d'ara, el nostre treball continua recollint  tota la cultura del vi:

•    sistemes de cultiu i  cura de la vinya
•    la verema i l' elaboració de vi
•    els cellers i fàbriques d'alcohol
•    el consum de vi: gastronomia

Definició de Patrimoni Cultural consensuada al taller de catalogació del patrimoni cultural de Viver (Alt Palància). Gener de 2013
“El patrimoni cultural d’un poble és el conjunt de tots els béns, materials o immaterials, que el caracteritzen i que els seus habitants reconeixen com a part integrant de la seua identitat.
Els béns materials són les construccions urbanes, obres rurals i utensilis realitzats per facilitar l’activitat vital, així com les pintures, escultures i obres d’artesania. Els béns immaterials són l’idioma, els coneixements i tècniques, els usos, creences i costums, la tradició oral i escrita, la música...En tots aquests béns, materials i immaterials, cada generació deixa la seua empremta, i els transmet a les següents generacions. En conclusió, el nostre patrimoni cultural depén no sols dels béns sinó principalment del valor que els atribuïm, determinant així quins d’ells protegim i conservem per a la posteritat i quins poden ser objecte d’estudi i motiu d’emoció per a qui els utilitze, visite o contemple”

441 fotoviver 06

Foto Cup de la “Rocha Palmera”

441 fotoviver 07


Foto Dibuix del cup de la "Rocha Palmera". Dibuix M.Ibáñez

441 fotoviver 08


Foto Cup al carrer Eras Bajas nº 33

441 fotoviver 09


Foto Dibuix del cup del carrer Eras Bajas nº 33. Dibuix M.Ibáñez


ANNEX I: FITXA CUPS VIVER

FITXA CUPS VIVER

Foto: fotoviver10
“Cups municipals de Ragudo”
Foto: fotoviver11
“Cups municipals de Ragudo. Dibuix M.Ibáñez”

Nom: Cups municipals de Ragudo
Núm. de registre: 003
Signatura: CV.FI.CU.003
Data de catalogació: 27/01/2013
Catalogador: Grup
Documentar l'entorn  on es troba: al nucli urbà. Masia de Parrela.
Nom cup partida: Cups comunitaris
Localització: Masia de Parrela, Ragudo

441 fotoviver 12

Foto Interior d'un dels sis cups de Ragudo

Accés:
•    Propietat privada:
•    Propietaris:
•    Propietat municipal: X
•    Camí: X (carrer)
•    Zona habitada: Sí
Data de construcció:
Descripció general: Es tracta de sis cups que formen una mateixa construcció. Els quatre centrals són quasi  idèntics, mentre que els dos laterals són més xicotets.
Mides interiors i exteriors:
Capacitat:
Croquis amb mides: el conjunt dels cups és un quadrilàter format per les següents mides: 12,70 m x 3,30 m x 13,80 m x 3,40 m.

 
                      1,90 m –            2,90 m                -   2,10 m   -   2,20 m    -          2,50 m        -         2,50 m
FAÇANA NORD: 13,10 m


Mides interiors  i exteriors:
 
FAÇANA SUD: 12,70 m

Ubicació del cup respecte als edificis de l'entorn: Es troba  el conjunt aïllat, en una parcel•la municipal.
Edificacions relacionades: -
Materials de construcció: Exterior de pedra de calar i interior de rajoles d'argila
Tècnica de construcció dels cups: Tradicional
Formes dels cups: Rectangulars
Parts del cup:
•    Sostre:  derruït
•    Zona de trepitjar el vi :  S' observen cavitats en les quals es recolzaven les bigues que sustentaven les taulons de trepitjar
•    Base: Tapada per runes
•    Corda de seguretat: No
•    Boixa d'eixida: Sí (Està en la façana  sud)
•    Mides rajoles:
•    Formes rajola: Rectangular
Estat conservació cup:
•    Hi ha mala herba? Sí
•    Enderrocat ?  Parcialment
Estat conservació edificis de l'entorno: Habitats
S'observa alguna reforma realitzada al cup: No
Històries relacionades:
Documentació consultada:
Bibliografia:
Informants:
Foto general:
Dossier fotogràfic: De 395(27).jpg a 395(42).jpg
Plànol de situació:
Plànol topogràfic:
Observacions:

ANNEX II: MAPA DELS CUPS EXISTENTS A VIVER (01/05/2013)

441 fotoviver 13

Foto Cups a Viver

441 fotoviver 14

Foto Cups al terme municipal de Viver

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Monografies Memòria Viva

Monografies Memòria Viva reuneix aquelles recerques sorgides en el marc de Patrimoni-PEU que analitzen en profunditat aspectes dels pilars temàtics del projecte.

MV1 MV1
Descarrega Monografia MV2 Vore Monografia MV1 en Isuu
Descarrega Monografia MV1