Les Publicacions de Patrimoni - PEU

Les publicacions de Patrimoni-PEU s'articulen al voltant de tres eixos principals: la definició i actualització del concepte de patrimoni cultural, la seua socialització (educació patrimonial i interpretació del patrimoni) i la cerca de xarxes i models d'intercanvi i generació de coneixement, pràctica i experiència al voltant del patrimoni (les comunitats patrimonials).

Memòria Viva

Memória Viva es la revista anual de Patrimoni-PEU i s'estructura en tres parts ben diferenciades: projectes i experiències dels Grups Locals (Comunitats Patrimonials), invitacions i col·laboracions d'especialistes que participen en les nostres jornades i activitats i, finalment, autors i autores que presenten les seues propostes a la convocatòria anual d'articles.

Consulta Memòria Viva PDF

memoria viva11 val memoria viva10 val memoria viva09 val
Vore MV11 en Isuu
Descarrega MV11
Vore MV10 en Isuu
Descarrega MV10
Vore MV09 en Isuu
Descarrega MV09

















Números Anteriors

Memòria Viva 08. Vore Mv08 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 07. Vore Mv07 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 06. Vore Mv06 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 05. Vore Mv05 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 04. Vore Mv04 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 03. Vore Mv03 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 02. Vore Mv02 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 01. Vore Mv01 en ISUU. Descàrrega PDF

mv05-03. El Centenari de la Font: 1912-2012. Passat i present.

Escrit per Associació Cultural Las Salinas de Cirat on . Posted in Memòria Viva

La plaça de la font ha sigut sempre el nostre punt de trobada. Si la font tinguera vida, ens podria contar una gran quantitat d’esdeveniments importants i anècdotes que han ocorregut a Cirat durant els seus cent anys i de les quals ha sigut testimoni.

En primer lloc, voldríem expressar el nostre agraïment  a totes les persones que han participat en aquesta celebració del centenari per haver fet possible que, una vegada més, aquestes activitats culturals hagen sigut un èxit i que durant dos dies en Cirat s’hagen pogut reviure i representar records al voltant d’aquest monument que data d’inicis del segle XX i que és un dels més emblemàtics i estimats del nostre poble.

Van ser moltes les activitats que l’associació va realitzar relacionades amb la font, la primera de les quals va fer-se el dissabte de glòria pel matí. En aquest dia tan assenyalat vam convocar en la plaça a tot el poble per pintar la font. Uns van utilitzar carbonet, i d’altres pintura a l’oli o simplement llapis de colors. Tots ells van realitzar uns dibuixos espectaculars que després van ser exhibits en estiu a l’exposició del centenari de la font.

436 fotocirat 01

Foto: La Font

A Cirat, el diumenge de Pasqua, totes les colles vam quedar a la plaça de la font, i cada grup per separat se’n va anar a menjar-se la mona, que és un dolç típic d’aquesta època. Enguany, per celebrar el centenari, vam anar tots plegats a la “font de la salut”  amb una maqueta de xocolata que representava una mona, i allí vam jugar i vam cantar els jocs i les cançons tradicionals que els nostres grans ens havien ensenyat.

Va arribar agost i vam començar els preparatius de l’aniversari de la font que seria el dia 19. Per motivar la gent vam realitzar fermalls i imans que representaven la font i que haurien d’identificar-nos durant els actes.    

1.La vespra de l’aniversari

Un dia abans de l’aniversari, a les huit del matí, tal com es feia fa anys, quan els homes anaven al camp per treballar, ens vam prendre en la plaça un barrejat i una figa albardà i, a poc a poc, ens vam anar a “la Carraca”, el brollador  on té el seu origen la font. Una vegada allí, Paco Barberán ens va explicar com es va canalitzar l’aigua per poder portar-la al poble.

Històries i anècdotes al voltant de la font

Per la vesprada, al saló multifuncional vam celebrar una xerrada col•loqui titulada “Històries i anècdotes al voltant de la font”, en la qual cadascú dels assistents ens va contar les seues experiències amb aquest bé cultural tan estimat. A continuació transcrivim algunes de les més destacades:

436 fotocirat 02

Foto: Moment de la xerrada col•loqui

Teófilo Sanfeliu: “Les roques que configuren el monument de la font són d’origen marí del Cretàcic. Es van formar fa cent seixanta-cinc milions d’anys i són molt dures. Per a que el picapedrer poguera confeccionar la font es van triar molt bé les roques, ja que s’han desgastat molt poc malgrat els cànters i les botiges que hi han passat. Cent anys i segueixen senceres! Aquest tipus de roca la tenim ací, al paratge conegut per Pedra del Mig Dia”.

Àngel Sorní: “En el poble, durant els primers anys del segle XX i fins els anys de construcció de la font, la major causa de defuncions eren les malalties digestives, en un percentatge que sobrepassava àmpliament les causades per malalties pulmonars, molt freqüents també en hivern. Aquest fet era una preocupació constant per a don Ramón Gómez Pérez, aleshores metge de Cirat, i per aquest motiu va insistir en la necessitat de canalitzar l’aigua fins el poble amb l’objectiu de garantir la seua salubritat. Als anys 50, per la nit, s’omplien garrafes d’aigua de huit litres, i pel matí un camió les portava a València per vendre-les-hi. Vull dir que l’aigua de Cirat arribà a ser famosa a València”.

Gloria Gómez (néta de Ramón Gómez, metge de Cirat): “És veritat, el meu avi estava obsessionat per la construcció de la font, que ha servit no sols per portar l’aigua sense contaminar sinó també com a punt de trobada de la gent del poble durant generacions”.

Vicente Fortea: “Associe la font amb les boles dels plataners que l’acompanyen, plantats el mateix any de la seua construcció”.

436 fotocirat 03

Foto: La Font de Cirat

Salvador Bonich: “La plaça de la font ha sigut uns dels motius més dibuixats i més estimats pels qui són de Cirat i pels qui venim ací des de fa molts anys. Ha presenciat reunions d’amics, la música amb la rondalla i hores de guinyot i dominó”.

Vicente Vivás: “La font no sols ha servit per beure, va servir també perquè s’ompliren els abeuradors i els rentadors. Així, les dones hi anaven a llavar i nosaltres portàvem les cavalleries a beure aigua als abeuradors, i també en gaudíem molt. L’aigua estava molt ben aprofitada”.

Vicente Escrig: “El meu pare em va contar que l’endemà de la inauguració hi havia molta gent esperant que baixara l’aigua en la font i que va ser un dia de festa. També em va contar que un senyor va estar amb un got esperant fins que va baixar l’aigua, i que tal com va arribar, tèrbola i tot, se la va beure per ser el primer que ho feia”.

Celestino: “Tot el món sap que aquella font tenia tres canelles, més curtes que les actuals. Aleshores, els nens més menuts no podien arribar-hi i havien de fer malabarismes per poder beure. Un es pujava damunt de l’altre i es deixava caure. Si et fallaven les mans anaves a l’aigua, ja que la bassa estava sempre plena. La font també era el punt de trobada per a les parelletes”.

Leonisa Santolaria: “Anar a omplir el cànter a la font era l’excusa, a casa, per veure el nostre nuvi. Era molt curiós veure com les dones portaven els cànters al cap sobre una capçana i amb un poal en cada mà i no se’ls queia ni una gota d’aigua”.

Aurora: “La mare de la Adoración sempre em deia: Aurora, posa’m aigua per beure, però porta-me-la de la canella, no de la bassa! La bassa aleshores estava sempre plena. M’hi vaig caure moltes vegades i, com jo, tots els nens del poble. Em va contar la Consuelín de la tia Jacoba que tenia una tia que estava cega i que era capaç d’anar a la font amb els cànters i arribar a casa sense derramar  ni una gota d’aigua”.

Carolina Piñol: “Vos puc contar com a experiència personal  moltes anècdotes. Tots els nens anàvem a jugar a la plaça de la font i més d’un es queia dins de la bassa, com per exemple jo. Tots volíem beure de la canella i ens empenyíem per a ser els primers.
Aquestes anècdotes, com d’altres, les recorde amb molt d’afecte. Per això estime tant Cirat, puix que hi vaig passar temporades amb els meus avis i va ser meravellós.
També em va contar la meua mare, la molinera, que quan es va batejar la font la primera persona que en va beure aigua va ser don Avelino Claudio, el mestre. Des d’aleshores, hi anava cada matí a beure-se’n el seu gotet perquè deia que era bona per a la salut. Després de cent anys encara està la casa del mestre i de la seua família”.

Les paraules de la font

A més de la xerrada, vam repartir targetes entre els assistents per a que ens escrigueren els seus records, poesies i anècdotes. Tot aquest material el vam recopilar sota el títol “Las palabras de la fuente”.

436 fotocirat 04 

Foto: Pintant la Font

Elvira Juan: “Per a mi la font sempre ha sigut molt especial, amb les seues estones alegres i felices. Sempre la recordaré”.

Ramiro Bartolí:
“Bonita, y la que más expectación tiene,
es la plaza de la fuente.
Quedé tan impresionado
que al ver la plaza en el libro de las fiestas
me decidí a pintar la fuente”.

Rosa María Granell: “Quan era menuda tots els dies anava a omplir el cànter petit i la botija, i un dia jugant amb les meues amigues se’m trencà el cantarico i la meua mare quan vaig arribar a casa em va fer un bon sermó”.

Vicente:
“A ti, fuente,
contigo el recuerdo
de las gentes,
como el cántaro de tu agua fresca llenar
y tu oído escuchar
las tertulias
que junto a ti disfrutarán”.

Marta Bou: “Un dia estava asseguda a la plaça, en la font, em vaig caure d’esquena i em vaig mullar sencera”.

José Villanueva Requejo (cançons populars):
“En los caños de la fuente
tengo mi caballo atado.
No hay ningún mozo valiente
que se atreva a desatarlo”.

“Cuando vayas a la fuente
aprieta bien el cántaro,
que si el cántaro se rompe
difícil será arreglarlo”.

“Ya va la rubia a por agua
pa que le vean el pelo.
Déjala que vaya y vuelva
y le diré lo que quiera”.

Consuelo Montolio Membrado: “A la memòria de la meua mare, Consuelo Membrado, en aquesta commemoració, tan entranyable per a tots, de records i vivències.
Cent anys de la font del nostre poble. Vull deixar constància de que, tot i que la meua mare és nascuda a València el dia 13 de març de 1912, aqueix mateix estiu ja va venir en bolquers a Cirat  i va considerar el poble la seua segona casa i la seua família durant tota la seua vida. Sempre deia que la font de Cirat tenia la seua mateixa edat.
Va morir el dia 26 de març passat, i haguera pogut arribar també a la celebració del seu centenari, igual que la font del poble”.

Exposició “Mirando cómo pasa el pueblo”

436 fotocirat 05

Foto: "Mirando cómo pasa el tiempo"

En terminar la xerrada col•loqui i el taller de recollida de records sobre la font, ens en vam anar a la inauguració de l’exposició ambientada al 1912 amb objectes i utensilis que s’havien fet servir al llarg dels cent anys relacionats amb la recollida de l’aigua. Acompanyant aquesta mostra etnològica, l’exposició es va completar amb una exhibició de quadres pintats per diferents persones del poble, nens inclosos, on es reflectien les successives transformacions que ha experimentat la font, sobretot en les seues canelles, per poder adaptar-se a les diverses èpoques.  

2.L’aniversari de la font de la plaça

436 fotocirat 06

Foto: Batalla de confeti

436 fotocirat 07

Foto: Desfilada

436 fotocirat 08

Foto: Espectacle de dansa clàssica “Un recorrido por nuestra historia”

L’endemà arribà la celebració del centenari de la font. Al matí vam invitar tot el poble i visitants a l’aniversari de la font. Enmig d’un ambient d’alegria i germanor es va realitzar una desfilada per tots els carrers i una batalla de confeti que va finalitzar a la Plaza Mayor.

A la vesprada, tot el poble va acudir  a la plaça de San Bernardo y San Isidro amb el seu fermall, i tos plegats vam celebrar l’aniversari amb balls, cucanyes, globotada i, com no,  la tradicional xocolatada.
Durant la nit es va representar un espectacle de dansa clàssica titulat “Un recorrido por nuestra historia”, dins del qual un grup de ballarines va realitzar una coreografia que imitava els moviments de l’aigua i acompanyava textos sobre el poble, com és aquest poema de José María González de Cañete escrit en 1972:

“La fuente de la salud,
con frescura y virtud,
tus huertas, que son jardines,
con tus venas de agua clara,
los ocasos de carmines
y un pinar que se declara
perdido por los confines”.

O aquesta narració inspirada en el mot àrab Má-Chari, que significa “aigua correnta”:

“En la orilla izquierda del Mijares existió un poblado al que los árabes bautizaron con el mismo nombre. El poblado creció y se extendió en la orilla derecha del río, por lo que fue necesario construir un puente. Fue este puente el que dio nombre a aquella barriada que hoy es Cirat. Cirat, palabra árabe que significa puente. Puente sobre el río de nuestro pueblo, donde el agua está presente en todos los rincones, convirtiéndose, tal vez, en el más bello protagonista”.

Per concloure els actes de celebració del centenari de la font del nostre poble, en acabar l’actuació del grup de dansa, es va encendre una traca que va recórrer els carrers de Cirat fins arribar a la plaça de la font, on va culminar el festeig amb un gran castell de focs artificials.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Monografies Memòria Viva

Monografies Memòria Viva reuneix aquelles recerques sorgides en el marc de Patrimoni-PEU que analitzen en profunditat aspectes dels pilars temàtics del projecte.

MV1 MV1
Descarrega Monografia MV2 Vore Monografia MV1 en Isuu
Descarrega Monografia MV1