Les Publicacions de Patrimoni - PEU

Les publicacions de Patrimoni-PEU s'articulen al voltant de tres eixos principals: la definició i actualització del concepte de patrimoni cultural, la seua socialització (educació patrimonial i interpretació del patrimoni) i la cerca de xarxes i models d'intercanvi i generació de coneixement, pràctica i experiència al voltant del patrimoni (les comunitats patrimonials).

Memòria Viva

Memória Viva es la revista anual de Patrimoni-PEU i s'estructura en tres parts ben diferenciades: projectes i experiències dels Grups Locals (Comunitats Patrimonials), invitacions i col·laboracions d'especialistes que participen en les nostres jornades i activitats i, finalment, autors i autores que presenten les seues propostes a la convocatòria anual d'articles.

Consulta Memòria Viva PDF

memoria viva11 val memoria viva10 val memoria viva09 val
Vore MV11 en Isuu
Descarrega MV11
Vore MV10 en Isuu
Descarrega MV10
Vore MV09 en Isuu
Descarrega MV09

















Números Anteriors

Memòria Viva 08. Vore Mv08 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 07. Vore Mv07 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 06. Vore Mv06 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 05. Vore Mv05 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 04. Vore Mv04 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 03. Vore Mv03 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 02. Vore Mv02 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 01. Vore Mv01 en ISUU. Descàrrega PDF

mv04-00. La corrent superficial i el riu ocult

Escrit per Ángel Portolés Górriz. Coordinador de Patrimoni on . Posted in Memòria Viva

34

El nostre patrimoni cultural és enorme. Els vestigis de la nostra cultura material i immaterial han sigut conservats físicament i/o virtualment en la nostra memòria col·lectiva mitjançant suports variats. Més enllà de les edificacions més emblemàtiques i de les tradicions més televisives, la nostra cultura genera un volum immens de singularitats i de línies de codi, totes i cada una de les quals conformen la nostra cultura i ens ajuden a entendre-la.

Més enllà del sentiment que generen les pertinences que van ser dels nostres avis o els llocs que ells van xafar o van conrear, la nostra responsabilitat inclou el manteniment, acreixement, estudi i difusió de tot aquest llegat i és bidireccional, és a dir, no sols ha de considerar-se com un tribut als nostres majors sinó també com un dret per als presents i per als futurs.

Com a éssers socials que viuen en un territori determinat (físic però també virtual i global) i que generen una sèrie de relacions socials i culturals en funció de la seua relació amb aquest espai i amb el conjunt d’éssers que coincideixen en el tauler que és el món, la nostra cultura i la seua identitat conformen un conjunt de sentiments que vénen de lluny. Són arrels consolidades pels nostres majors però que, lluny de mostrar-se inalterables, s’adapten i s’ajusten al present. S’actualitzen per a encaixar entre una ciutadania cada vegada més preparada i responsable. Homes i dones que estan exposats a la infinitat de l’espai informacional global que cada vegada més, comprèn la necessitat ancorar el seu ésser a un espai real, definit i contextualitzat per a, des d’aquest punt, poder projectar el seu «jo» al món.

 

Noves formes de participació

En l’àmbit local, ens trobem cada vegada més amb grups que treballen mitjançant fórmules basades en l’associacionisme i el voluntariat. Persones que realitzen tasques que moltes vegades són de documentació, catalogació, investigació o difusió del patrimoni cultural. Superada fa ja temps la fase d’organització a nivell local, únicament i exclusivament pel tema de les festes majors, els grups comencen a moure’s cap a nous àmbits de participació més socials i culturals. Demanen formació i assistència tècnica per a poder realitzar projectes culturals. Es treballa, a més de a curt, a mitjà i a llarg termini. Es defineixen finalitats i objectius i es preparen reunions periòdiques de seguiment, millora i avaluació. Es creen comissions i grups que es responsabilitzen i assumeixen reptes; grups coordinats amb l’ajuntament o que treballen al marge i de manera independent; estructures úniques que comencen a interactuar amb altres grups d’altres llocs. Perfectament imperfectes. Cadenes de carboni en un procés infinit de creació i destrucció. Úniques, adaptades a l’entorn i les seues peculiaritats. Flexibles i preparades per a admetre o eliminar continguts en funció de les necessitats. Preparades per a, en cada canvi, assumir nous desafiaments i compensar les possibles carències amb imaginació.

Lluny d’estructures de participació en voga basades en un compromís cec, total i continuat, en l’actualitat anem cap a formes de participació molt més flexibles i mal·leables, més permeables i poroses que permeten, sense grans disgustos, l’entrada i eixida dels membres i la reestructuració dels fonaments del grup en funció dels «efectius» que es troben presents en cada moment i de les seues inquietuds. Models de participació que comparteixen una finalitat i uns objectius generals i una metodologia bàsica però que són capaços de plantejar diferents camins i generar mobilitat i opinió.

Com han de reaccionar les administracions públiques davant aquest creixent fenomen d’agrupacions basades en una responsabilitat cultural compartida? Les administracions han de donar-los suport en la mesura de les seues possibilitats i tenir en compte que la petició no sempre és de finançament sinó que, moltes vegades, el que els grups sol·liciten són espais, canals per a arribar a la població, suport moral, reconeixement, visibilitat… Han de respectar-les, ja que representen un percentatge de població, la major part de les vegades silenciós, però sensible i conscient de la tasca que realitzen i de la seua importància.

Com han de reaccionar els grups davant una possible impassibilitat o incapacitat per part de l’administració? Els grups han de fomentar accions de difusió del seu objecte d’estudi i investigació en el nostre àmbit de treball i influència. Han de fer que els nostres veïns coneguen i compartisquen els nostres objectius. Han de cercar aliances amb projectes semblants. Han d’aprofitar-se’n dels canals de comunicació a la nostra disposició. Han de potenciar una democratització de la cultura que cerque la formació d’una ciutadania compromesa o, almenys, informada.

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Monografies Memòria Viva

Monografies Memòria Viva reuneix aquelles recerques sorgides en el marc de Patrimoni-PEU que analitzen en profunditat aspectes dels pilars temàtics del projecte.

MV1 MV1
Descarrega Monografia MV2 Vore Monografia MV1 en Isuu
Descarrega Monografia MV1