Continguts de la ruta “la Torre de los clérigos”. A. de C. Baronía de Cortes. Cortes de Arenoso.

Escrit per A.C. Baronía de Cortes on . Posted in Notícies

El passat dia 26 de Març va tenir lloc a Cortes de Arenoso la ruta “la torre de los  Clérigos”. Aquesta ruta circular és de 12 km. i té un desnivell de 209 metres. La ruta és preciosa i té una durada d'unes 3 hores i mitja. Discorre principalment per sendes i una part per pista.

Aquesta activitat va reunir a 60 persones interessades en el senderisme i el patrimoni.

Com a complement a la ruta, que podeu veure en detall en al notícia publicada anteriorment en esta web (veure notícia) l'A. C. Baronía de Cortes va preparar tot un seguit de continguts per a aproximar als participants, el patrimoni cultural i natural de la població. Aportem en les següents línies una mostra:

Continguts de la Ruta “la Torre de los Clérigos”

IMG-20160326-WA0015

L'ermita de Sant Blas (segle XVI).
Sant Blas se celebrava el dia 3 de febrer i en aqueix dia es pujava en processó amb la imatge del sant que hi havia en l'església. Posteriorment a la processó se celebrava missa i es beneïen els aliments que presentaven els fidels. Els “monaguillos”, després de la comunió, repartien pa beneït. Fins a la guerra civil, les parets estaven plenes de ex-votos que els fidels portaven per a agrair al sant la curació d'algun mal de gola al que s'havien encomanat. També indicar que, segons els llibres antics que estan en l'església, originalment les seues parets estaven decorades amb belles pintures.

L'ermita de Sant Cristóbal (segle XVI).
El seu titular era sant protector contra els llampecs, tempestes, pestilències i mort sobtada.

La ubicació de l'ermita de Sant Cristóbal es troba a la part alta del cim pròxim a Cortes de Arenoso i es tenia la creença que, si se la mirava en despertar, s'estava protegit durant aqueix dia d'una mort sobtada. D'ací s'explica la seua ubicació en punts alts i visibles per tota la població. Amb el pas dels segles, l'ermita de Sant Cristóbal ha anat ampliant-se amb el campanar o la casa de l'ermità o santero.

El santero de l'ermita de Sant Cristóbal es dedicava al culte d'aquesta ermita i vigilava el cel. Davant la vinguda de “males tempestes”, amb el risc de pedra o calamarsa, repicava la campana per a avisar a la gent que es trobava en els camps perquè es retirara i el sacerdot eixia a la cantonada enfront de l'església i feia un ritual per a ex conjurar la tempesta. Cada cert temps, el santero passava per les cases del poble i li donaven aliments en pagament pels seus serveis.

Existia la confraria de Sant Cristóbal i Sant Blas, també del segle XVI o anterior, els seus papers es van cremar en un incendi provocat per “el Serrador” en el 1835, durant les guerres Carlistes.

IMG-20160326-WA0014

Construccions de pedra en sec.
En la tècnica de la pedra en sec s'utilitzen exclusivament pedres procedents de l'entorn immediat i treballades sense cap tipus d'argamassa o ciment, vam poder veure diversos exemples d'aquesta tècnica constructiva:

Parets: Que servien com a divisió de terres.

Assegadors: Senderes, sendes o passos per a la conducció del bestiar i delimitat per dos murs de pedra que evitava que el bestiar entrara en les explotacions agrícoles i desbarataren les collites. L'amplitud d'aquests assegadors és, moltes vegades, significatiu de la quantitat de cabanya llanar que hi havia en la zona en el moment de la seua construcció. No hem d'oblidar que aquesta zona, va ser el més important centre ramader i manufacturer tèxtil de l'Alt Millars amb més de 2.000 caps de bestiar.

Repartidor: Bifurcació en un assegador per a separar bestiars.

Comptador de Bestiar: Obertura de xicotetes dimensions que se situava entre 2 tancades seguides o entre elles i dues assegadors i pel qual les ovelles o les cabres havien de passar d'una en una, la qual cosa facilitava el recompte.

Tancada: Espais de terreny fitats per a deixar el bestiar a pastar sense necessitat de pastor.

IMG-20160405-WA0028

La Torre de los Clérigos
Aquest mas va ser propietat de l'Església fins a la Desamortització de Mendizábal  donava una renda de 177 lliures.

En la Torre de los Clérigos, el 18 de maig de 1876, es va refugiar Vicente Arnal després de la seua fugida de l'atac que havia patit en Cortes, on havia arribat, amb reforç de 500 homes, recolzant a les forces que allí havia destacades i que manaven Pascual Cucale i Ramón Santes, cridades del Requete.

Durant la seua fugida va perdre 5.000 duros d'or, quantitat per a satisfer els havers de les seues forces. Sent els duros la seua principal preocupació, va deixar als seus homes, que s'havien parapetat en l'Ermita de Santa Bàrbara, a la seua sort.

IMG-20160326-WA0005

 

IMG-20160405-WA0023

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar