#people El Patrimoni d'Ángela i Inès (València) #peopleplacesstories

Escrit per Arae. Patrimonio y Restauración on . Posted in Notícies

Pensava que anava a ser més fàcil, que dedicant-me a la didàctica del patrimoni, fins i tot a intervenció en patrimoni arquitectònic, a casa ho tenien clar. Així que em vaig venir a dalt i em vaig proposar compartir la visió que tenen les meues filles (6 i 10 anys) del patrimoni. Perquè siga més senzill: a què es dedica mamà. Semblava fàcil. Massa a dalt vaig posar el llistó.

La meua filla sabria dir-me els reis d'Espanya dels últims tres segles o els adverbis de lloc, quantitat i manera de memòria. Però no sabria dir-me quins edificis són els més bonics de la seua ciutat, per què La Llotja de València és tan important o per què la paella ens identifica com a valencians.

En el moment en què els vaig preguntar “què és patrimoni per a vosaltres?” ja les havia perdut de la sala, almenys la seua ment estava lluny, fugia de la meua i de les meues preguntes. I no crec que siga per la complexitat de la paraula "patrimoni" perquè ben que saben què és la filosofia o situar Dinamarca en un mapamundi.

Encara que el que sí els quedava clar és a què em dedique: "fas tallers per a xiquets. Tallers per a passar-lo bé, divertits". Gens més, ni la paraula edifici, arreglar, pedra o antic va eixir en la seua definició. Faig tallers divertits.

Bé, respir profund. Deixe passar uns quants dies. Reflexione. I torne a preguntar.

Les meues filles recorden amb molt afecte la jornada de portes obertes del riurau de Mas de Fons on van aprendre a fer panses (festa de l’escaldà); quan passegem per l'horta valenciana i arriben a reconèixer unes quantes barraques que encara queden en peu i es lamenten en recordar que abans hi havia milers. Els encanta que el seu pare els explique històries de l'època romana quan visitem un aqüeducte o un teatre en ruïnes i els explica el sistema hidràulic dels nostres avantpassats. Tenen clar el què és una marca de picapedrer que els nostres monuments ens ho mostren de tant en tant i molt més clar que no cal tacar-los ni vandalitzar-los. Els agrada tant "La nit estelada” de Van Gogh com una nina de l'art urbà de Julieta XLF. Perquè en el fons saben que açò és art, patrimoni, i cal respectar-ho.

En ocasions confiem massa, en el nostre sistema educatiu doncs deixem en les mans dels professors, d'altra banda professionals molt capacitats, l'educació dels nostres fills, però TOTA l'educació. I existeixen camps que s'escapen. El patrimoni s'escapa, és més, es queda fora del camp de visió en les aules. No és una crítica al sistema educatiu (o sí que ho és), sinó a quant limitem l'àmbit educatiu dels nostres menors. Les meues filles, pel context en el qual es mouen, han adquirit aqueixa educació patrimonial i arquitectònica (amb tot el que comporta) en la seua vida familiar, i així hauria de ser en general, perquè no és tasca de l'escola tot el contingut educatiu. Però açò no lleva que hem d'incloure continguts relacionats amb el Patrimoni en els diferents nivells educatius i així complementar-nos amb la vida quotidiana i el nostre entorn.

Perquè patrimoni no és la definició pura i dura que pocs sabríem repetir en qualsevol moment (i les meues filles és clar que estan lluny de saber), sinó totes aqueixes xicotetes tradicions, els jocs dels nostres majors, els edificis que marquen la història de les nostres poblacions, aqueixos llocs que formen part de la nostra memòria i identitat com a societat.

Ángela, Inès, Ángela i Xavier en el Castell de Mora de Rubielos. http://www.arae.es/

arae pps2 people


Persones, llocs, històries #peopleplacesstories. Sobre aquest projecte col·laboratiu
Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural.

La primera fase de #peopleplacesstories cercava resposta a la pregunta “Què penses i sents que és el patrimoni cultural? En aquesta segona fase posem el focus en les persones, en la importància de conèixer a aqueixes persones fonamentals per al desenvolupament de les comunitats patrimonials o que han sigut claus per a ajudar-nos a construir el que pensem i sentim que és el patrimoni cultural.

Aquesta acció està coordinada pel projecte Patrimoni – PEU de la Universitat Jaume I, s’emmarca en la Convenció de Faro del Consell d’Europa i vol sumar-se a les activitats de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural #Europeforculture.

Més informació: I ara què? Persones #peopleplacesstories

#peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar