#Persones. Coves de Vinromà (Castelló)

Escrit per Àngel Portolés on . Posted in Notícies

En el mes de gener vam iniciar “PERSONES, LLOCS, HISTÒRIES” amb l’objectiu de reflexionar sobre el concepte de patrimoni cultural. Aquesta acció està coordinada pel projecte Patrimoni – PEU de la Universitat Jaume I, s’emmarca en la Convenció de Faro del Consell d’Europa i vol sumar-se a les activitats de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural #Europeforculture.

La primera fase de #peopleplacesstories cercava resposta a la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural? En aquest enllaç teniu la notícia que vam publicar i en la web podeu rastrejar les aportacions realitzades.

Amb aquesta notícia comencem ja la segona fase en la qual posem el focus en les persones, en la importància de conèixer a aqueixes persones fonamentals per al desenvolupament de les comunitats patrimonials o que han sigut claus per a ajudar-nos a construir el que pensem i sentim que és el patrimoni cultural.

Les contribucions realitzades ens ajudaran a continuar amb la construcció col·laborativa del concepte de patrimoni cultural #peopleplacesstories

#Persones. Coves de Vinromà (Castelló)
Aquesta recerca ha sigut realitzada per la regidoria de cultura i l’Ajuntament de les Coves de Vinromà (Castelló) i ens presenta a set persones que han sigut claus en la història passada i present d’aquesta població.

 pps mosaico coves2

Tomàs Roures Saura va nàixer a les Coves de Vinromà el 16 de juliol de 1949. A l’edat de 3 anys es trasllada a Barcelona amb els seus pares on, anys després, entra com a aprenent a l’estudi del pintor Ramón Sanvisens. En aquest període també estudia dos cursos a la Escuela de Artes de Massana dels quals es gradua amb matrícula d’honor.

L’any 1965 ingressa a la Escuela Superior de Bellas Artes San Jorge on, després de quatre anys, aconsegueix la llicenciatura com a professor de dibuix en totes les seues especialitats. Durant aquest període també comença a presentar-se a concursos d’art i a viatjar per tot arreu amb l’objectiu de conèixer millor l’art d’altres llocs i buscar inspiració.

Després d’uns anys dedicant-se a la seva obra, l’any 1974 Roures comença la seva carrera com a docent en la Escuela de Artes de Lugo on és contractat com a professor de modelatge i talla escultòrica. A més, la seua obra, cada vegada més extensa, va sent exposada i admirada per tota la geografia espanyola. No obstant això, l’any 1978 decideix distanciar-se un poc de les exposicions i dels concursos per a centrar-se sols en la seva obra plàstica, és en aquest moment quan es trasllada a Cadrete (Saragossa).

Tomas Roures Saura 

No és fins a 1984 que Roures exposa al seu poble. En aquesta ocasió l’exposició es celebra a les antigues presons de les Coves de Vinromà i, en aquesta ocasió, va gaudir de una gran acceptació entre la gent del municipi. Dos anys després, rep el títol de catedràtic de dibuix a l’Institut d’Andorra (Terol) on es troba com a docent.

Poc a poc, Tomàs Roures pot anar apropant-se a les Coves ja que al 1993 es trasllada a Peníscola per a treballar com a catedràtic de dibuix a l’institut Ramón Cid de Benicarló. És també en aquesta època quan s'inaugura l’exposició permanent de l’artista a l’Ajuntament de Les Coves de Vinromà. A més, durant els anys 1994 i 1995 Roures va inaugurar dues obres més que estaren exposades al saló d’actes de la Caixa Rural del municipi fins l’any 1997. Finalment, es trasllada a viure a Les Coves per a treballar a l’institut de Torreblanca en el que fou el seu últim any com a docent.

Respecte a la seva obra, l'any 2017 l’artista donà al poble part de l'obra realitzada entre els anys 1975 i 2006, que l'Ajuntament instal·la en dues plantes de la Sala d'Exposicions Municipal que s'inaugurà el mateix any de la donació, després de realitzar les reformes necessàries a l’edifici per a garantir la bona conservació de les obres.

En l’actualitat, l’artista recorre la Sala d'Exposicions Municipal explicant als visitants les seues obres i gaudint de les impressions que la seva obra els inspira.

Imagen: José Antonio Arias Centelles (2018)
-

Fill del metge covarxí Miquel Sales Nos i germà del reconegut neuròleg Ramón Sales Vázquez, Miquel Sales Vázquez naix a la ciutat de Barcelona l'any 1903. Acaba el batxillerat a l'Institut de Barcelona l'any 1920 i després ingressa a la Facultat de Medicina on es llicencia. Després es doctora per la Universitat de Madrid amb la seva tesi “La defensa antitífica y el proceso digestivo”.

Posteriorment, oposita per a la plaça de metge forense de la ciutat comtal obtenint així el treball. Dedicat especialment a la Toxicologia i a la Psiquiatria Forense, durant la primera meitat del segle XX va experimentar una activitat molt intensa i va rebre nombrosos reconeixements acadèmics i socials.

L'any 1950, el doctor Sales obté la càtedra de Medicina Legal i Toxicologia a la Universitat de Barcelona (UB), començant així una llarga relació amb aquesta universitat. Entre els anys 1954 i 1957 fou Vicedegà de la Facultat de Medicina i l'any 1968 va ser designat com a Degà de la UB, càrrec que ocuparia durant un any.

2 Miquel Sales Vazquez

Durant aquesta època, Miquel Sales Vázquez gaudeix d'un gran prestigi als Jutjats gràcies a la gran precisió i rigor dels seus informes, fet que li servirà per a ser consultat en les investigacions més importants de Barcelona de les que encara es conserven retalls de premsa. A més, participà en nombrosos congressos sobre la seva especialitat i fou president del II Congrés Espanyol de Medicina Legal que va tenir lloc a Barcelona l'any 1961. Sales també va formar part de la Reial Acadèmia de Medicina de la ciutat de Barcelona des de l'any 1974.

Respecte a les aportacions científiques del doctor Sales Vázquez destaca la relació de causalitat establerta entre el latirisme, malaltia força corrent durant la postguerra i el consum de guixes, aliment molt comú en la dieta d'aquella època. A més a més, és director de quasi vint tesis doctorals i va participar en la redacció de nombrosos articles sobre psiquiatria forense, suïcidi i accidents de trànsit entre d'altres.

Al llarg de la seva trajectòria, Miquel Sales Vázquez va rebre diversos reconeixements com per exemple la Medalla de Salut Pública del govern de França l'any 1950 i la Creu de Sant Raimon de Penyafort el 1958 entre d'altres.

L'any 1973, el poble de les Coves de Vinromà ret homenatge als germans Sales Vázquez en agraïment per les consultes mèdiques gratuïtes que feren als covarxins durant les visites al poble i li posen el seu nom a un dels carrers del municipi.

Finalment, Miquel Sales Vázquez mor el 18 d'octubre de 1981 a Barcelona.
-

Álvaro Folch Aznar naix a Les Coves de Vinromà l'11 d'octubre de 1915. Des de ben menut va manifestar la seva passió per l'art així com el talent que tenia. Fins a l'edat de 14 anys Folch va estudiar al col·legi públic del seu poble i ja en aquell moment destacava en el dibuix, ja que es conserven imatges dels seus quaderns on acompanyava els apunts amb dibuixos dels personatges que apareixien a les lliçons.

Posteriorment es matricula a l'escola d'art San Carlos de la ciutat de València. Durant els seus estudis va perfeccionant la seva tècnica en els diversos estils, cosa que queda enregistrada en les diverses obres que l'artista pinta en aquella època. En acabar els seus estudis a l'escola d'art, Folch rep el títol de Professor de Dibuix.

És en acabar els seus estudis quan realitza el servei militar obligatori a l'exèrcit de l'aire on va quedar-se fins a la fi de la Guerra Civil. No obstant això, Folch no va ser enviat al front a causa d'una malaltia pulmonar, afecció que li va produir problemes respiratoris fins diversos anys després.

3 Alvaro Folch Aznar

En 1939, una volta acabada la guerra, Álvaro torna al poble de Les Coves on viurà fins a 1950. És en aquest moment quan torna a dedicar-se a la pintura. Durant aquesta estada al seu poble, Folch desenvolupa diferents estils de pintura com per exemple els retrats, paisatges, bodegons, aquarel·les i s'especialitzarà en la pintura de miniatures, copiant quadres de pintors famosos.

A finals dels anys quaranta coneix a Manolita Salvador, una mestra que arriba al col·legi local i amb qui Folch comença a relacionar-se. És en aquest moment quan pensa en preparar-se per a les oposicions de professor de dibuix artístic. L'artista aprova les oposicions l'any 1949 i obté la seva plaça a la Escuela de Artes y Oficios de Baeza (Jaén). És aleshores quan contrau matrimoni amb Manolita i s'instal·len definitivament en aquest municipi andalús.

Durant la seva estada a la província de Jaén, el pintor covarxí va realitzar alguns treballs per encàrrec però deixà un poc de banda la dedicació a la seva obra personal per a centrar-se en la docència.

Álvaro Folch Aznar morí a Madrid el 24 de febrer de 1957.
-

Lluís Llúcia Llúcia va nàixer l’any 1888 a Les Coves de Vinromà. Durant la seva vida va exercir com advocat, periodista i polític, arribant fins i tot a ser ministre. Va estar estretament lligat al tradicionalisme i durant la Segona República fou un dels fundadors de la Derecha Regional Valencia, un partit conservador que més tard s'integraria dins de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA).

Durant la seva joventut va fundar un setmanari carlista que, més tard, es va convertir en el Diario de Valencia, mitjà del qual va ser director des de 1912 fins a 1914 i de 1918 fins que va esclatar la Guerra Civil Espanyola.

4 Lluís Llúcia

Respecte a la seva vida política, com ja hem esmenat abans fou un dels fundadors del partit Derecha Regional Valenciana, partit pel qual va ser elegit diputat de les Corts per la província València en les eleccions de 1933. Més tard, i acompanyat per José María Gil-Robles va fundar la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) convertint-se així en el vicepresident d'aquest partit. A més, durant dos períodes breus de temps fou anomenat ministre, presidint la cartera de Comunicacions.

Durant la Guerra Civil Espanyola va sofrir les conseqüències de ser partidari de la República. Per això, després de l'assassinat de Calvo Sotelo va haver d’amagar-se i, més tard, fugir a França. Amb la finalització de la guerra l'any 1939, Llúcia retornà a Espanya però prompte fou detingut per les tropes franquistes a la ciutat de Barcelona. Al cap de tretze dies de ser detingut, el jutjaren i el condemnaren a mort.

Temps després, i gràcies a la intervenció de diverses autoritats religioses, aquesta condemna va ser commutada per una pena de 30 anys de presó. Finalment, durant l'estiu de 1941, la presó va ser substituïda pel confinament que el duria desterrat a Mallorca.

El 5 de gener de 1943 Lluís Llúcia Llúcia morí en la ciutat de València on havia sigut traslladat aquella mateixa nit sota la vigilància de la policia per a ser operat d'una greu malaltia.
-

Rafael Forns i Romans va nàixer el 12 de desembre de 1868 a Les Coves de Vinromà. Aquest covarxí fou un pintor paisatgista espanyol inclòs dins de l'escola impressionista valenciana però també va exercir com a metge i pedagog.

Tot i la seva estima a l'art i, en concret a la pintura, no és fins a la mort de son pare en 1913 quan es decideix a abandonar definitivament la medicina per dedicar-se a la pintura. No obstant això, no deixa de costat la seva tasca pedagògica duta a terme des de la càtedra d'Higiene de la Facultat de Medicina de San Carlos de Madrid. Per tant, podem afirmar que la majoria de la seva obra es desenvolupa a partir dels 45 anys del pintor quan es dedica únicament a pintar tant per tota Espanya com per arreu del món.

5 Rafael Forns i Romans

Tot i el seu esperit viatger, Rafael Fons instal·la el seu estudi prop de la plaça del Cordón a Madrid on rep les visites de personatges tan importants com Sorolla, Cecilio Pla o Anglada Camarasa, artistes que l'animen a que mostri la seva obra al públic.

Quant a l'estil d'aquest artista veiem que comença amb el naturalisme d'una forma bastant propera a Carlos de Haes però prompte es decanta per tècniques més impressionistes i neoimpressionistes, fixant-se en pintors com Monet i Renoir entre d'altres. A poc a poc va desenvolupant un estil personal que canvia segons el tipus de llum de cada lloc on pinta i que es reflecteix en els seus quadres. Ell mateix s'autodefinia com "il·luminista", ja que considerava que el dibuix estava subordinat al color, donant-li major importància a aquest últim.

Abans de morir, l’artista va donar la seva obra al Museu Provincial de la Diputació de Castelló.

Finalment, l'artista morí el 15 de maig de 1939 a la ciutat de Madrid.
-

Jaume Bort i Melià fou un arquitecte barroc nascut a les Coves de Vinromà qui va dur a terme obres tan conegudes com la façana de la catedral de Múrcia. Malgrat que alguns autors també li atribueixen treballs d’escultor, tot indica que les escultures de les seves obres són del seu germà Vicent que va col·laborar sempre amb ell.

La seva obra més important és la façana de la catedral de Múrcia que, després de les riuades del Segura l'any 1738 va quedar en estat ruïnós. Per això, el capítol catedralici de l'època va autoritzar la seva demolició. Aleshores es va encarregar a Bort i Melià que disenyara la nova façana de la catedral. L’arquitecte va dur a terme aquesta obra entre els anys 1738 i 1753 seguint un projecte molt ambiciós, amb retaules de plànols corbats i que més tard es consideraria una de les obres mestres del barroc espanyol.

6 Jaume Bort i Melià

Més enllà de les aportacions a l'arquitectura barroca, Jaume Bort i Melià va tenir un gran paper en la construcció de l'Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Les Coves de Vinromà, ja que és l'autor dels primers plànols que es van elaborar del nou temple. Tot i la seva autoria del disseny, així com la voluntat de construir la nova església de Les Coves de Vinromà, no va poder dur a terme les obres de la nova església del seu poble perquè va morir el 2 de febrer de 1754 a la ciutat de Madrid.

No obstant això, l'arquitecte va deixar com a última voluntat que el seu capital es destinés a la construcció de l'església que ell havia dissenyat per al seu poble natal. Desafortunadament, després de la liquidació de l'esmentat document va ser poc el capital que es va poder destinar a aquesta obra que encara ara podem apreciar inacabada en el nostre municipi.
-

Miguel Marcelino Boix Moliner, nascut a Les Coves de Vinromà l'any 1636, fou un important metge espanyol del segle XVII.

Tot i que va nàixer a Les Coves de Vinromà, prompte es va desplaçar a Madrid, on va estudiar medicina a la Universitat d'Alcalá d'Henares. Després d’acabar els seus estudis a la universitat, es va traslladar a Madrid per a acabar la seva formació com a cirurgià a l'Hospital General de la capital espanyola. Anys més tard i mitjançant diverses oposicions i recursos legals va obtenir la càtedra en cirurgia a la Universitat d'Alcalá però les seves idees renovadores enfront de la mentalitat més conservadora d'aquesta universitat propiciaren que el metge covarxí retornara a Madrid.

A la seva tornada a la ciutat de Madrid, Boix Moliner s'integrà dins dels cercles d'intel·lectuals de la Cort. Fou gràcies a aquestes relacions que es convertí en un dels tres socis fundadors no sevillans de la Regia Sociedad De Medicina. També fou durant aquesta època quan va desenvolupar les tasques de metge honorari de la cambra del rei Felip V.

Al llarg de la seva vida, Marcelino Boix Moliner també es dedicà a l'escriptura, editant dos llibres: “Hipócrates defendido” publicat l'any 1711 i “Hipócrates aclarado y el sistema galeano impugnado” escrit l'any 1716. Ambdós llibres constitueixen dures crítiques al sistema galeà que imperava en la medicina d'aquella època, doctrina mèdica contrària a la mentalitat oberta i renovadora del metge covarxí.

Finalment, Marcelino Boix Moliner va morir l'any 1722 a l'edat de 86 anys a la ciutat de Madrid.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar