Crònica de les Jornades sobre la pedra en sec de Costur “Tota pedra fa paret”.

Escrit per Grup d'Estudi del Patrimoni de Costur - Projecte Patrimoni PEU on . Posted in Notícies

Els dies 21 i 22 d'octubre van tenir lloc a Costur les primeres Jornades sobre la Pedra en Sec. Aquesta activitat forma part del projecte “Tota pedra fa paret” que en 2017 està duent a terme el Grup d’Estudi del Patrimoni de l'Associació Cultural la Fontanella amb el suport del projecte Patrimoni – PEU de la Universitat Jaume I i la participació de les associacions culturals de la població.

01 jornadescostur

La Jornada va començar amb la intervenció de Pamela Andrés, presidenta de l'Associació Cultural La Fontanella de Costur que va realitzar la benvinguda a tots els assistents i participants i ens va relatar l'inici de l'Associació i del seu treball per la cultura i el patrimoni de la població. Seguidament, Albert López, director del Servei d'Activitats Socioculturals de la Universitat Jaume I, va destacar la importància del procés iniciat a Costur perquè el patrimoni local siga valorat i sentit per la ciutadania, assenyalant la relació entre la universitat i el territori. Finalment, Ángel Portolés, coordinador del projecte Patrimoni – PEU, va presentar l'horari i programa de les jornades i va donar pas a la conferència de Mario Urrea, alcalde del municipi de Torrebesses (Lleida).

Torrebesses és un municipi de 300 habitants situat a 25 quilòmetres de Lleida al sud del Segrià. El principal repte de Torrebesses és detenir el despoblament i, amb aquest objectiu, una de les iniciatives que s'han dut a terme és la consideració de la pedra en sec com a element central des del qual desenvolupar accions que incentiven l'arribada de visitants. En aquest projecte, la primera tasca realitzada va ser la documentació i l'inventariat dels elements de pedra en sec de la població. Per a aquest treball, es va comptar amb la participació d'especialistes, el IPEC - Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, un equip multidisciplinari de la Universitat de Lleida i amb la col•laboració dels veïns i veïnes de la població. Fruit d'aquest treball es van documentar un total de 617 elements entre els quals es van referenciar aljubs, basses, pous, sèquies, marges i parets, cabanyes de volta, cabanyes de falsa cúpula i molins fariners i d'oli.

El projecte desenvolupat a Torrebesses per a convertir el patrimoni de la pedra en sec en element principal part de la seua posada en valor i de la seua conservació. En aquest camí conflueixen les figures jurídiques per a la protecció i conservació del patrimoni en conjunció amb tot un seguit de iniciatives públiques i privades destinades a dotar d'un ús al patrimoni. Torrebesses compta amb un Centre d'Interpretació entès com a element dinamitzador del poble i espai per a la cultura. Es tracta del punt de partida des del qual vertebrar les diferents accions culturals i socials de la població. El Centre compta amb un xicotet Museu, sales d'exposicions i aules per al desenvolupament de tallers i la seua gestió és externa.

02 jornadescostur

El projecte de Torrebesses parteix de la necessitat d'elevar l'autoestima dels veïns pel seu patrimoni perquè ho senten com a propi i que els ajuden a aconseguir més recursos econòmics, fomentar el desenvolupament de convenis amb els veïns, la implicació dels treballadors locals en les reparacions dels elements i la inserció en el POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) dels elements més emblemàtics.

Una vegada finalitzada la conferència sobre l'exemple del municipi de Torrebesses va tenir lloc la presentació per part de Joaquim Escrig de l'exposició de la comarca de L'Alcalatén: “L'ecologia tradicional de l'aigua”. En aquesta presentació es va contextualitzar la importància de l'aigua per a l'ésser humà i per al desenvolupament de la vida i es va posar especial èmfasi en el concepte de l'ecologia i sostenibilitat de l'aigua. En 2015, la Mostra Cultural de l’Alcalaten es va realitzar a Costur i en ella es va presentar una exposició sobre el patrimoni de l'aigua resultat de la participació dels pobles participants que van aportar diferents exemples.

A continuació, Ángel Portolés va coordinar una taula redona en la qual es va reflexionar sobre el patrimoni de la pedra en sec a partir de tot un seguit de preguntes que van generar un interessant debat entre els assistents: Què va ser i què queda de la pedra en sec? Com ha canviat en els últims anys? Com ho veu i ho entén la ciutadania? Quins són els principals reptes als quals ens enfrontem davant aquest patrimoni? Què podem fer perquè siga un recurs per al desenvolupament social, cultural i econòmic del nostre territori? Amb les aportacions realitzades durant la taula redona iniciem ara un procés per a la preparació d'un text consensuat i obert sobre la pedra en sec en el qual participaran els veïns i veïnes de Costur.

03 jornadescostur

Ja a la vesprada, l'arquitecta Ivana Ponsoda va realitzar un taller sobre la pedra en sec juntament amb els assistents a les jornades i una bona representació dels paredadores de Costur. Braç a braç, els que van voler van reparar un tros de marge realitzat en pedra en sec i van conèixer i van compartir la tècnica i les claus d'aquest treball en el qual la pedra es va col•locant sense la utilització de cap tipus d'argamassa o ciment. El dia va acabar amb la visita als pous de Costur i amb una actuació musical a càrrec de la Rondalla de Llucena.

Visita guiada (Costur – Fontanella – Mes d’Avall – Cabeço – Pous de Costur)
En el marc de les Jornades de la Pedra en Sec de Costur, el diumenge 22 d'octubre a les 10 del matí va tenir lloc una visita guiada per a conèixer alguns exemples de pedra en sec i sobretot una zona abancalada en la partida de “la Mahona”. En el camí de la Fontanella vam comentar que les parets de pedra estaven en molt mal estat i hi havia diverses ensulsiades. En la partida de la Fontanella vam parlar de les roques on es va fer l'activitat d'iniciació a l'escalada i de la Font de la Fontanella.

Vam recórrer el Mas d’Avall i vam travessar la carretera per a iniciar el camí empedrat del Garrofer, que es troba en una delicada situació de conservació com a conseqüència del pas descontrolat de motos. A continuació vam arribar a “la Mahona”, on vam realitzar una parada per a esmorzar. Aquesta partida conserva una zona abancalada en molt bon estat, un xicotet refugi, un pou (aljub) de pedra en sec i diverses piquetes (basses xicotetes) per a caçar.

04 jornadescostur

Continuant la ruta i per un camí custodiat per la vegetació vam arribar a una refugi de pastor de pedra en sec rematat amb falsa cúpula i al Cabeço, en el qual vam visitar les restes de parapets de la guerra civil, les redones (pedres que marcaven la zona de descans del ramat), un eix geodèsic i una zona amb murs de pedra estratègicament situada en la part alta de la muntanya des de la qual vam veure una preciosa panoràmica de Costur amb els pous d'aigua (aljubs). Baixant cap als pous vam passar per la “bassa del Cabeço” utilitzada per a abeurar el ramat i que està dins d'una via pecuària i forma part del nostre patrimoni municipal. Al voltant de les 12h vam arribar als pous on vam finalitzar la ruta i es van clausurar les jornades amb un esmorzar.

05 jornadescostur

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar