A sobre de les pedres. Intervenció artística en un espai natural de Costur

Escrit per Projecte Patrimoni - Grup de Costur on . Posted in Notícies

El passat 28 d'octubre es va realitzar la tercera part del projecte “A sobre de les pedres” amb la instal·lació de l'obra artística que els xiquets i xiquetes del Col·legi de Costur han estat realitzant amb el Museu de Ceràmica de L'Alcora. Amb aquesta activitat es tanquen les activitats del projecte “Tota pedra fa paret” del Grup d’estudi del Patrimoni de l'Associació Cultural la Fontanella de Costur sobre la importància, valor i nous usos del patrimoni de la pedra en sec a Costur.

01 pedrescostur

A sobre de les pedres
“A sobre de les pedres” és una activitat realitzada pel Museu de Ceràmica de L'Alcora per a Costur com a part del seu programa educatiu. La primera sessió va tenir lloc el passat 29 de setembre i va consistir en una ruta amb els xiquets i xiquetes per a extraure argila i guix de la mina que es troba en la partida de L’Algepsar. Com a part del recorregut, els membres del Grup d’estudi del patrimoni de Costur van mostrar als xiquets el paisatge, posant especial atenció en els marges, pous i refugis en pedra en sec que ens vam trobar. Una vegada en la mina, Tere, del Museu de Ceràmica de L'Alcora va explicar als xiquets i xiquetes del col•legi, la importància de l'argila i els diferents minerals que la componen i van extraure argila i guix per a preparar el taller. Aquesta primera part va finalitzar amb la preparació de l'argila que es va utilitzar en la següent sessió.

02 pedrescostur

03 pedrescostur

El 6 d'octubre va tenir lloc la segona part del taller. Amb l'argila preparada, els xiquets i xiquetes del col·legi van realitzar pedres utilitzant una sèrie de motles de pedres seleccionades per ells mateixos. Com a part del taller, els xiquets van gravar els seus missatges sobre el que per a ells era Costur. Finalitzada l'activitat, les pedres d'argila van ser traslladades al Museu de Ceràmica de L'Alcora, on se'ls va aplicar un esmalt i es van coure a 1050 graus centígrads perquè siguen resistents a la intempèrie.

04 pedrescostur

“La paret màgica”
El 28 d'octubre, les pedres d'argila es van instal·lar en el col·legi perquè els xiquets i xiquetes puguen gaudir de la seua obra. Amb les idees proposades, finalment es va realitzar una paret de pedra.

05 pedrescostur

Podeu seguir l'evolució del projecte “A sobre els pedres” en el blog de l'Associació Cultural La Fontanella de Costur

Imatges: Patrimoni - PEU excepte número 5 (A.C. La Fontanella)

Memòria Viva 10 – Un nou concepte de patrimoni cultural. Convocatòria general de resums

Escrit per Projecte Patrimoni - PEU on . Posted in Notícies

Obrim el procés de construcció de Memòria Viva 10, la revista anual del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària (PEU) de la Universitat Jaume I de Castelló amb la convocatòria general de resums.

La data límit per a presentar resum serà el 18 de desembre de 2017.

IMG 20171109 110327

Memòria Viva 10 – Un nou concepte de patrimoni cultural (punt de partida)
Ens trobem enmig d'un procés d'evolució del concepte de patrimoni cultural en el qual la persona – el subjecte – ocupa el lloc central de la definició. Som éssers patrimonials. Nosaltres som els qui dotem de valor, significat i marc a l'objecte a partir de la nostra subjectivitat i dels nostres vincles emocionals, records i experiències.

En aquesta ampliació fragmentada del concepte de patrimoni, la suma de mirades individuals constitueix el principi d'un procés per a la autoreflexión del valor i importància del patrimoni i per a l'inici de la cerca d'un consens comunitari que es plantege, des de la seua legitimitat, quins patrimonis són importants per a la comunitat i quins han de ser protegits, conservats i difosos.

En Memòria Viva 10 volem conèixer exemples de comunitats patrimonials que reflexionen, dissenyen i desenvolupen espais per a la trobada i la valorització dels seus patrimonis i que, en aquest mateix procés, articulen metodologies i recursos basats en la participació i la inclusió des dels quals es decideix sobre el present i el futur d'aquests patrimonis invisibles i dels grups comunitaris que els sustenten.

Memòria Viva 10: Lliurament del resum (18 de desembre de 2017)
Els resums seran revisats per una Comissió formada per una representació dels Grups Locals del projecte Patrimoni i per una representació dels tècnics del Programa d'Extensió Universitària – PEU. La Comissió podrà demanar més informació als autors abans de l'admissió de la proposta. La data límit per a presentar resum serà el 18 de desembre de 2017.

Els resums tindran la següent estructura:
Títol de l'article
Autor / autors
Perfil professional / acadèmic
Paraules clau (màxim 4)
Resum (150 paraules)

Per a l'enviament de resums:
Correu electrònic a: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Assumpte: resumMV10_cognom1nom (per exemple, resumMV10_portolesangel)

Lliurament de l’article complet (17 de març de 2018)
Una vegada admès, el termini de lliurament de l'article complet serà l'17 de març de 2018. Les característiques generals dels article són:
- màxim 4.000 paraules
- màxim 8 figures (imatges, gràfics…)

Memòria Viva (ISSN: 1889-6359) es publica en versió digital en valencià i en castellà. Els autors seleccionats tindran dret a 3 revistes en format paper. Data prevista de publicació de Memòria Viva 10: juliol de 2018

Memòria Viva, la revista del projecte Patrimoni, pot consultar-se i descarregar-se de manera gratuïta. Enllaç a la revista.

Entre pedres, parets i construccions col·lectives. Un passeig per la vida quotidiana de Costur

Escrit per Macarena Romero Acuña on . Posted in Notícies

De tant en tant, tenim la sort de rebre a persones que, des dels seus projectes i recerques, estan interessades a conèixer les experiències sobre coneixement i posada en valor del patrimoni cultural que desenvolupem en el projecte Patrimoni – PEU de la Universitat Jaume I. El passat 13 de setembre vam comptar amb la visita de Macarena Romero Acuña, investigadora argentina i membre del grup MEXESPARG.

En aquesta ocasió, la proposta va ser la de participar en una sessió d'acompanyament del projecte Patrimoni al Grup Local de Costur, una xicoteta població de la província de Castelló. Per a aquesta trobada no es va preparar gens especial ja que l'objectiu era conèixer i participar d’una reunió com a pretext per a conèixer millor la nostra xarxa de grups locals. El viatge realitzat des de Castelló a Costur i des de Costur a Castelló es planteja com un espai per a la contextualització general del projecte Patrimoni i del Grup de Costur.

Ací us deixem el regal que ens va fer Macarena; una mirada, no tan externa ja, del projecte Patrimoni - PEU i de la comunitat de Costur.

 

“Em puge a l'auto amb el que em passa a buscar Àngel per Castelló. Mentre recorrem un camí de corbes i muntanyes que ens porta a Costur, em comenta el projecte d'extensió Patrimoni que es desenvolupa en la comunitat. Després de mitja hora de camí, arribem a la localitat i ens baixem de l'auto en una plaça prop d'una església. Estacionem l'auto i caminem mitja quadra de pujada per carrers de llambordes. Arribem a un edifici, pugem una escala, entrem a una sala i allí ens trobem tres persones organitzant i discutint activitats”.
(Diari de camp, 13/09/2017)

“Recordes que t'he dit alguna cosa? que et demanaria alguna cosa a canvi…”

IMG 20170913 193309

Dimecres 13 de setembre vaig tenir la possibilitat de participar d'una reunió del grup Patrimoni que es va dur a terme en “el local de la plaça de l'església”. En ella van participar membres de l'Associació Cultural La Fontanella i Grup Patrimoni de Costur entre els qui es trobaven M. Cruz García, Fina García i Miguel Vicent Ribes; la directora del Col•legi d’Eduació Infantil i Primària de Costur, Teresa Bou i finalment Ángel Portolés Górriz del Programa d'Extensió Universitària del Servei d'Activitats Socioculturals de la Universitat Jaume I. Una vegada iniciada la reunió, se sumaria a la planificació d'una activitat en particular Marc Vilar, representant del Club de Caçadors Sant Pere Màrtir.

El projecte que es discutia en la reunió és l'anomenat “Tota pedra fa paret” que té el seu desenvolupament enguany, i les activitats que concretament es van planificar van ser 3. En primer lloc una activitat d'educació patrimonial dirigit a xiquets i xiquetes del col·legi de Costur on es va planificar l'activitat de creació d'una obra artística amb pedres fetes amb motles. Després es va planificar una activitat que cerca entendre i explicar com era utilitzada la pedra en els mètodes de caça. Finalment es va planificar una jornada de dos dies on es donarà un taller sobre els mètodes de construcció de pedra en sec. La reunió va abastar des de discussió de pressupost per a les activitats, formularis d'inscripció, sol·licitud d'espais per al desenvolupament de les activitats i horaris de les activitats, a propostes de què és allò que es vol difondre respecte de la pedra en sec i com li'l vol difondre.

En el camí de retorn, Ángel em fa la pregunta amb la qual encapçale aquest apartat. La seua comanda és una mirada de la meua visita a Costur. Pense en la força i en els “sentits” amb els que s'omplin de contingut en el treball de Patrimoni la noció de “encàrrec”. En aquesta breu mirada tractaré d'esbossar – en breus paraules – el sentit de “encàrrec” com a resistència i el sentit de “encàrrec” com a construcció, manera en el qual (entenc) es treballa a Costur.

“L’encàrrec” com a resistència: “(…) com ells mateixos et van dir, sabien que haguera suposat la mort d'un poble”
“En acabar la reunió i mentre caminàvem a l'auto, vaig poder parlar amb Fina que em va explicar sobre com van ser els començaments de Patrimoni” (Diari de camp, 13/09/2017). La comunitat s'acosta a la universitat perquè estava tractant de frenar la instal·lació d'una mina a cel obert en el poble. Un dels motius que trobaven per a justificar el per què no volien una mina a cel obert tenia a veure amb el valor patrimonial del lloc on aquesta s'anava instal·lar. S'aproximen així a la Universitat Jaume I i demanen cursos per a formar-se en l'activitat de catalogació del patrimoni. A partir d'aquesta aproximació, es genera un catàleg per a poder argumentar el valor patrimonial del lloc. És des d'aquesta activitat conjunta que comencen altres projectes d'Extensió Universitària que van tenir continuïtat en el temps. La mobilització de la gent, el treball que es va fer i es fa per a protegir l'espai patrimonial, parla de l'activitat dels diferents grups del poble però també de la militància activa i resolta dels membres que integren la comunitat de Costur.

Les relacions que es van anar teixint en el temps i que tenen les seues petjades en aquell primer encàrrec, ens parlen d'una comunitat que treballa conjuntament amb la Universitat i amb els Ajuntaments. La comunitat va poder veure que per a “no morir” com a poble necessitava organitzar-se i participar activament de la construcció del poble en el qual desitjaven viure. Ángel en l'entrevista ens diu que tenen molt present que “la continuïtat és la clau, i la importància està en el procés i que cada activitat no tinga un caràcter finalista” (Ángel, Costur, 13/09/2017). D'aquesta forma, “les activitats [que es planifiquen] són un punt més en el camí que s'han de fer [on] el centre són les persones; el patrimoni al servei de la gent” (Ángel, Costur, 13/09/2017).

Així, des de començaments dels 90 a l'actualitat, el sentit que se li atorga al patrimoni és el de recurs per al desenvolupament dels ciutadans, “per a viure millor, per a tenir un poble millor” (Ángel, Costur, 13/09/2017). Planificant activitats que són enteses com un espai de socialització, com un espai per a conèixer-se millor i pensant al patrimoni com a eix articulador per a viure la vida quotidiana en comunitat.

De l’encàrrec a la construcció: “S'està fent política. En el fons és política el treball amb la comunitat i entre la comunitat”.
Tot el que vaig observar en la reunió en la qual vaig estar present, podria resumir-se en la noció: construcció col·lectiva. Una de les coses en les quals no podia deixar de pensar i que va quedar en el meu cap juntament amb les nocions de la construcció el públic, d'Estat (entenent a l'Estat com a comunitat, Ajuntament, Universitat treballant cooperativament), de ciutadania activa, de participació, va ser en definitiva: les formes de “fer” política.

“Quin és el paper de les administracions?” era una de les preguntes que Ángel plantejava. “Siga [aquesta administració] de l'ajuntament, el govern autonòmic, la universitat” (Ángel, Costur, 13/09/2017).

La resposta que ell mateix troba a aquesta pregunta és: “Estant amb ells, formant part de la comunitat des de la realitat. La Universitat està amb la comunitat i la comunitat amb la Universitat. Es treballa braç a braç. La participació real va per ací” (Ángel, Costur, 13/09/2017).

IMG 20170222 171848

Durant la reunió que vaig presenciar (més enllà de l'urgent que havia de ser resolt per a les activitats) sempre hi havia una pregunta que estava molt present per més que no era enunciada: Com volem intervenir i actuar sobre aquest patrimoni de la nostra vida quotidiana? Açò em va fer pensar molt en el concepte del dret a la ciutat de Lefebvre (1968). L'autor planteja la consciència de restaurar la ciutat, instaurant i fent ciutat des de ¨el bon viure¨ dels habitants, pensant la ciutat com aqueix espai de trobada on es construeix la vida col·lectiva. En aquest sentit vaig trobar que en la reunió constantment dialogaven els conceptes de dret i responsabilitat com a ciutadans: “Nosaltres hem de decidir com volem fer-ho”, “Som productors de patrimoni”, “L'important és poder mostrar com treballem”, “És important conèixer-nos i conèixer què estem fent” (Diari de camp, 13/09/2017).

Vaig trobar com dialècticament hi havia un sentit de ciutadania com a dret i responsabilitat de construcció i cura de la vida col·lectiva que habita els espais públics alhora que col·laborativament els construeix.

Finalment, una frase que li atorga encara més profunditat a les activitats i sentits que vaig poder veure que es realitzen des de Patrimoni, me la va dir Ángel ja quasi arribant a la nostra destinació a Castelló: “treballem amb el patrimoni en minúscula” (Ángel, Costur, 13/09/2017). Es pensa així el patrimoni com les coses de la vida quotidiana: és l'església del poble, és l'obra d'art, però també és el patrimoni de les coses comunes, el que passa desapercebut: “per açò treballar amb l'escola, amb el club de caça” (Ángel, Costur, 13/09/2017). En aquest sentit, em sembla molt important valorar que d'una banda, és patrimoni haver lluitat per a evitar que es construïsca la mina en el poble. Però també és patrimoni la resignificación d'aqueixa lluita des de la continuïtat en l'atenció del patrimoni de la vida quotidiana, per a mantenir les lògiques de construcció col·lectiva que van guanyar com a poble.

Fi del viatge…
La visita a Costur va ser l'última relacionada als projectes del Programa d’Extensió Universitària de la Universitat Jaume I. En l'estada plantejada a Castelló de la Plana, les activitats que vaig realitzar van ser: Reunions de treball amb els integrants del projecte MEXESPARG de l’UJI i de la Universitat Pedagògica Nacional – Mèxic de la qual participem amb la meua directora Elisa Cragnolino per a definir activitats de recerca, intercanvi i actualització conjunta; Participació del Seminari Parresía; Reunions sobre les activitats de l'Agenda 21 per al desenvolupament; Visita a localitats on s'estan duent a terme projectes per al desenvolupament comunitari. En el marc d'aquesta última activitat és que arribe a la localitat de Costur i participe de la reunió. El recorregut de la ciutat va finalitzar amb una visita a un dels pous de pedra en sec on s'emmagatzema aigua. La visita va ser guiada per Ángel i des d'allí vam tornar a Castelló.

Una última qüestió ha de ser dita: si bé vaig imprimir en aquest escrit una mirada antropològica d'una situació (que vaig registrar i vaig prendre com a treball de camp) és important aclarir algunes qüestions que tenen a veure amb la relació: escriptura, lectura (en termes d'anàlisi de la realitat observada) i algunes nocions que em van ajudar a tensionar el registrat en la meua visita.

En principi, aclarir que parlar o escriure sobre rastrejar sentits en un escrit antropològic, encarna una lògica de treball de camp intensiu i entrevistes en profunditat. Aquest clarament no ha sigut el cas, ja que només vaig estar una vegada a Costur. No obstant açò, vaig prendre aquesta paraula per a adonar de la realitat observada perquè: en primer lloc, la pregunta des de la qual em vaig posicionar per a encarar el meu viatge va ser: quin sentit tenen les pràctiques sobre el patrimoni per a aquest poble? En segon lloc, l'entenc com una noció que em permet (en un determinat moment) pensar alguns processos que vaig registrar des de la meua visita al poble, però que també es complementa d'altres lectures que vaig fer de les activitats que es realitzen en el poble. D'altra banda, entendre “sentit” no com a categoria analítica en aquest cas en particular, sinó més aviat com a noció que permet adonar de determinades lògiques. Finalment, quan Ángel em va demanar que escriguera per a realitzar una aportació al blog de Costur, em va semblar una bona idea encarar l'escriptura des de la realització d'un document intermedi que poguera pensar-tensionar des de lògiques antropològiques allò que havia sigut registrat en el camp, sense cercar ser un treball pròpiament antropològic.

Finalment, agrair a Ángel per acompanyar-me en el camí a la comunitat de Costur i a la UJI per obrir-me les portes tan amablement per a poder conèixer aquest tipus de treballs que es realitzen; i un agraïment especial a M. Cruz, Fina, Miquel i Teresa per l'amabilitat i calidesa en el tracte, i especialment per tenir en compte la meua falta de coneixement del Valencià i per parlar tota la reunió en Castellà, perquè poguera entendre les discussions que s'estaven donant, va ser un bell gest pel qual estic realment agraïda.

Crònica de les Jornades sobre la pedra en sec de Costur “Tota pedra fa paret”.

Escrit per Grup d'Estudi del Patrimoni de Costur - Projecte Patrimoni PEU on . Posted in Notícies

Els dies 21 i 22 d'octubre van tenir lloc a Costur les primeres Jornades sobre la Pedra en Sec. Aquesta activitat forma part del projecte “Tota pedra fa paret” que en 2017 està duent a terme el Grup d’Estudi del Patrimoni de l'Associació Cultural la Fontanella amb el suport del projecte Patrimoni – PEU de la Universitat Jaume I i la participació de les associacions culturals de la població.

01 jornadescostur

La Jornada va començar amb la intervenció de Pamela Andrés, presidenta de l'Associació Cultural La Fontanella de Costur que va realitzar la benvinguda a tots els assistents i participants i ens va relatar l'inici de l'Associació i del seu treball per la cultura i el patrimoni de la població. Seguidament, Albert López, director del Servei d'Activitats Socioculturals de la Universitat Jaume I, va destacar la importància del procés iniciat a Costur perquè el patrimoni local siga valorat i sentit per la ciutadania, assenyalant la relació entre la universitat i el territori. Finalment, Ángel Portolés, coordinador del projecte Patrimoni – PEU, va presentar l'horari i programa de les jornades i va donar pas a la conferència de Mario Urrea, alcalde del municipi de Torrebesses (Lleida).

Torrebesses és un municipi de 300 habitants situat a 25 quilòmetres de Lleida al sud del Segrià. El principal repte de Torrebesses és detenir el despoblament i, amb aquest objectiu, una de les iniciatives que s'han dut a terme és la consideració de la pedra en sec com a element central des del qual desenvolupar accions que incentiven l'arribada de visitants. En aquest projecte, la primera tasca realitzada va ser la documentació i l'inventariat dels elements de pedra en sec de la població. Per a aquest treball, es va comptar amb la participació d'especialistes, el IPEC - Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, un equip multidisciplinari de la Universitat de Lleida i amb la col•laboració dels veïns i veïnes de la població. Fruit d'aquest treball es van documentar un total de 617 elements entre els quals es van referenciar aljubs, basses, pous, sèquies, marges i parets, cabanyes de volta, cabanyes de falsa cúpula i molins fariners i d'oli.

El projecte desenvolupat a Torrebesses per a convertir el patrimoni de la pedra en sec en element principal part de la seua posada en valor i de la seua conservació. En aquest camí conflueixen les figures jurídiques per a la protecció i conservació del patrimoni en conjunció amb tot un seguit de iniciatives públiques i privades destinades a dotar d'un ús al patrimoni. Torrebesses compta amb un Centre d'Interpretació entès com a element dinamitzador del poble i espai per a la cultura. Es tracta del punt de partida des del qual vertebrar les diferents accions culturals i socials de la població. El Centre compta amb un xicotet Museu, sales d'exposicions i aules per al desenvolupament de tallers i la seua gestió és externa.

02 jornadescostur

El projecte de Torrebesses parteix de la necessitat d'elevar l'autoestima dels veïns pel seu patrimoni perquè ho senten com a propi i que els ajuden a aconseguir més recursos econòmics, fomentar el desenvolupament de convenis amb els veïns, la implicació dels treballadors locals en les reparacions dels elements i la inserció en el POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) dels elements més emblemàtics.

Una vegada finalitzada la conferència sobre l'exemple del municipi de Torrebesses va tenir lloc la presentació per part de Joaquim Escrig de l'exposició de la comarca de L'Alcalatén: “L'ecologia tradicional de l'aigua”. En aquesta presentació es va contextualitzar la importància de l'aigua per a l'ésser humà i per al desenvolupament de la vida i es va posar especial èmfasi en el concepte de l'ecologia i sostenibilitat de l'aigua. En 2015, la Mostra Cultural de l’Alcalaten es va realitzar a Costur i en ella es va presentar una exposició sobre el patrimoni de l'aigua resultat de la participació dels pobles participants que van aportar diferents exemples.

A continuació, Ángel Portolés va coordinar una taula redona en la qual es va reflexionar sobre el patrimoni de la pedra en sec a partir de tot un seguit de preguntes que van generar un interessant debat entre els assistents: Què va ser i què queda de la pedra en sec? Com ha canviat en els últims anys? Com ho veu i ho entén la ciutadania? Quins són els principals reptes als quals ens enfrontem davant aquest patrimoni? Què podem fer perquè siga un recurs per al desenvolupament social, cultural i econòmic del nostre territori? Amb les aportacions realitzades durant la taula redona iniciem ara un procés per a la preparació d'un text consensuat i obert sobre la pedra en sec en el qual participaran els veïns i veïnes de Costur.

03 jornadescostur

Ja a la vesprada, l'arquitecta Ivana Ponsoda va realitzar un taller sobre la pedra en sec juntament amb els assistents a les jornades i una bona representació dels paredadores de Costur. Braç a braç, els que van voler van reparar un tros de marge realitzat en pedra en sec i van conèixer i van compartir la tècnica i les claus d'aquest treball en el qual la pedra es va col•locant sense la utilització de cap tipus d'argamassa o ciment. El dia va acabar amb la visita als pous de Costur i amb una actuació musical a càrrec de la Rondalla de Llucena.

Visita guiada (Costur – Fontanella – Mes d’Avall – Cabeço – Pous de Costur)
En el marc de les Jornades de la Pedra en Sec de Costur, el diumenge 22 d'octubre a les 10 del matí va tenir lloc una visita guiada per a conèixer alguns exemples de pedra en sec i sobretot una zona abancalada en la partida de “la Mahona”. En el camí de la Fontanella vam comentar que les parets de pedra estaven en molt mal estat i hi havia diverses ensulsiades. En la partida de la Fontanella vam parlar de les roques on es va fer l'activitat d'iniciació a l'escalada i de la Font de la Fontanella.

Vam recórrer el Mas d’Avall i vam travessar la carretera per a iniciar el camí empedrat del Garrofer, que es troba en una delicada situació de conservació com a conseqüència del pas descontrolat de motos. A continuació vam arribar a “la Mahona”, on vam realitzar una parada per a esmorzar. Aquesta partida conserva una zona abancalada en molt bon estat, un xicotet refugi, un pou (aljub) de pedra en sec i diverses piquetes (basses xicotetes) per a caçar.

04 jornadescostur

Continuant la ruta i per un camí custodiat per la vegetació vam arribar a una refugi de pastor de pedra en sec rematat amb falsa cúpula i al Cabeço, en el qual vam visitar les restes de parapets de la guerra civil, les redones (pedres que marcaven la zona de descans del ramat), un eix geodèsic i una zona amb murs de pedra estratègicament situada en la part alta de la muntanya des de la qual vam veure una preciosa panoràmica de Costur amb els pous d'aigua (aljubs). Baixant cap als pous vam passar per la “bassa del Cabeço” utilitzada per a abeurar el ramat i que està dins d'una via pecuària i forma part del nostre patrimoni municipal. Al voltant de les 12h vam arribar als pous on vam finalitzar la ruta i es van clausurar les jornades amb un esmorzar.

05 jornadescostur

El projecte Patrimoni – PEU participa en la II Jornada de Patrimoni Cultural (Barcelona)

Escrit per Projecte Patrimoni - PEU on . Posted in Notícies

El proper 7 de novembre tindrà lloc a l'Auditori de la Pedrera (Barcelona) la segona edició de la Jornada de Patrimoni Cultural i el projecte Patrimoni – PEU de la Universitat Jaume I participarà amb la conferència” Mirades singulars: els reptes dels comunitats patrimonials com a eina de coneixement i socialització del patrimoni”.

barcelona 2017

La II Jornada de Patrimoni Cultural està organitzada per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural i compta amb la col·laboració de la Fundació Catalunya La Pedrera. Aquesta activitat s'emmarca en la celebració de les Jornades Europees del Patrimoni que promou el Consell d'Europa.

La segona edició de la Jornada de Patrimoni Cultural porta per títol “Memòria i Futur del paisatge: activant el patrimoni” i té com a objectiu plantejar un espai des del qual dialogar i debatre sobre el patrimoni cultural com a espai de possibilitats a partir de diferents models de gestió, iniciatives institucionals i projectes concrets.

Mirades singulars: els reptes de les comunitats patrimonials com a eina de coneixement i socialització del patrimoni”. Ángel Portolés
A nivell local comencen a filar-se noves interaccions entre les persones i el patrimoni en les quals el subjecte ja no és només constructor, conservador, protector i divulgador. La casuística i perfil d'aquests grups és variada, complexa i rica i parteix del dret a conèixer i gaudir el patrimoni i de la necessària reflexió i decisió consensuada i participada dels detalls, característiques i condicions d'aqueix nou marc de relacions.

En aquesta conferència compartirem, a manera d'exemple, tot un seguit d’iniciatives locals que, en el marc del projecte Patrimoni del Programa d’Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló, planifiquen, dissenyen i realitzen projectes locals de coneixement i posada en valor del patrimoni. Però que, més enllà, convergeixen fins a teixir junts contextos compartits de col·laboració i participació. Espais relacionals des dels quals es constitueixen xarxes polièdriques de persones al voltant del patrimoni.

En definitiva, parlarem de les Comunitats Patrimonials. Propostes que situen el patrimoni com a element des del qual generar connexions afectives que puguen perllongar-se en el temps, generar dinàmiques i afavorir espais de trobada des dels quals compartir coneixement. Que treballen per a garantir el coneixement i socialització del patrimoni des d'accions que parteixen de l'emoció, el vincle, la identificació o la pertinença. I que, en paral·lel, reflexionen, amb la mateixa força i passió, sobre la seua pròpia supervivència a mitjà i llarg termini.

Més informació, programa i inscripció:
II Jornada de Patrimoni Cultural – 2017. Memòria i futur del paisatge: activant el patrimoni. 7 de novembre de 2017. Auditori de La Pedrera (Barcelona).

L'Associació Cultural Las Salinas inicia un taller per a la restauració dels fons del Museu de Cirat

Escrit per Asociación Cultural Las Salinas de Cirat on . Posted in Notícies

Dissabte passat, dia 21 d'octubre, a Cirat, vam començar el taller de restauració dels objectes inventariats, l'hivern passat, de la Col·lecció Museográfica de Cirat. Aquest curs està dins del Programa d'Extensió Universitària PEU-UJI, i continuarà els dies 28 d'octubre i 4 i 11 de novembre.

IMG-20171021-WA0004

Aquest taller forma part del projecte que en 2016 ha iniciat el Grup de Patrimoni de Cirat per a la socialització del seu Museu Etnogràfic i està impartir per la restauradora Mª Teresa Pastor. Podeu llegir la notica en el blog de les Salines de Cirat