Memòria Viva

Memória Viva es la revista anual de Patrimoni-PEU i s'estructura en tres parts ben diferenciades: projectes i experiències dels Grups Locals (Comunitats Patrimonials), invitacions i col·laboracions d'especialistes que participen en les nostres jornades i activitats i, finalment, autors i autores que presenten les seues propostes a la convocatòria anual d'articles.

Consulta Memòria Viva PDF

memoria viva11 val
Vore MV11 en Isuu
Descarrega MV11
memoria viva10 val
Vore MV10 en Isuu
Descarrega MV10
memoria viva9 val
Vore MV9 en Isuu
Descarrega MV9

















Números Anteriors

Memòria Viva 08. Vore Mv08 en ISUU. Descàrrega PDF

mv05-03. El Centenari de la Font: 1912-2012. Passat i present.

Escrit per Associació Cultural Las Salinas de Cirat on . Posted in Memòria Viva

La plaça de la font ha sigut sempre el nostre punt de trobada. Si la font tinguera vida, ens podria contar una gran quantitat d’esdeveniments importants i anècdotes que han ocorregut a Cirat durant els seus cent anys i de les quals ha sigut testimoni.

En primer lloc, voldríem expressar el nostre agraïment  a totes les persones que han participat en aquesta celebració del centenari per haver fet possible que, una vegada més, aquestes activitats culturals hagen sigut un èxit i que durant dos dies en Cirat s’hagen pogut reviure i representar records al voltant d’aquest monument que data d’inicis del segle XX i que és un dels més emblemàtics i estimats del nostre poble.

Van ser moltes les activitats que l’associació va realitzar relacionades amb la font, la primera de les quals va fer-se el dissabte de glòria pel matí. En aquest dia tan assenyalat vam convocar en la plaça a tot el poble per pintar la font. Uns van utilitzar carbonet, i d’altres pintura a l’oli o simplement llapis de colors. Tots ells van realitzar uns dibuixos espectaculars que després van ser exhibits en estiu a l’exposició del centenari de la font.

436 fotocirat 01

Foto: La Font

A Cirat, el diumenge de Pasqua, totes les colles vam quedar a la plaça de la font, i cada grup per separat se’n va anar a menjar-se la mona, que és un dolç típic d’aquesta època. Enguany, per celebrar el centenari, vam anar tots plegats a la “font de la salut”  amb una maqueta de xocolata que representava una mona, i allí vam jugar i vam cantar els jocs i les cançons tradicionals que els nostres grans ens havien ensenyat.

Va arribar agost i vam començar els preparatius de l’aniversari de la font que seria el dia 19. Per motivar la gent vam realitzar fermalls i imans que representaven la font i que haurien d’identificar-nos durant els actes.    

1.La vespra de l’aniversari

Un dia abans de l’aniversari, a les huit del matí, tal com es feia fa anys, quan els homes anaven al camp per treballar, ens vam prendre en la plaça un barrejat i una figa albardà i, a poc a poc, ens vam anar a “la Carraca”, el brollador  on té el seu origen la font. Una vegada allí, Paco Barberán ens va explicar com es va canalitzar l’aigua per poder portar-la al poble.

Històries i anècdotes al voltant de la font

Per la vesprada, al saló multifuncional vam celebrar una xerrada col•loqui titulada “Històries i anècdotes al voltant de la font”, en la qual cadascú dels assistents ens va contar les seues experiències amb aquest bé cultural tan estimat. A continuació transcrivim algunes de les més destacades:

436 fotocirat 02

Foto: Moment de la xerrada col•loqui

Teófilo Sanfeliu: “Les roques que configuren el monument de la font són d’origen marí del Cretàcic. Es van formar fa cent seixanta-cinc milions d’anys i són molt dures. Per a que el picapedrer poguera confeccionar la font es van triar molt bé les roques, ja que s’han desgastat molt poc malgrat els cànters i les botiges que hi han passat. Cent anys i segueixen senceres! Aquest tipus de roca la tenim ací, al paratge conegut per Pedra del Mig Dia”.

Àngel Sorní: “En el poble, durant els primers anys del segle XX i fins els anys de construcció de la font, la major causa de defuncions eren les malalties digestives, en un percentatge que sobrepassava àmpliament les causades per malalties pulmonars, molt freqüents també en hivern. Aquest fet era una preocupació constant per a don Ramón Gómez Pérez, aleshores metge de Cirat, i per aquest motiu va insistir en la necessitat de canalitzar l’aigua fins el poble amb l’objectiu de garantir la seua salubritat. Als anys 50, per la nit, s’omplien garrafes d’aigua de huit litres, i pel matí un camió les portava a València per vendre-les-hi. Vull dir que l’aigua de Cirat arribà a ser famosa a València”.

Gloria Gómez (néta de Ramón Gómez, metge de Cirat): “És veritat, el meu avi estava obsessionat per la construcció de la font, que ha servit no sols per portar l’aigua sense contaminar sinó també com a punt de trobada de la gent del poble durant generacions”.

Vicente Fortea: “Associe la font amb les boles dels plataners que l’acompanyen, plantats el mateix any de la seua construcció”.

436 fotocirat 03

Foto: La Font de Cirat

Salvador Bonich: “La plaça de la font ha sigut uns dels motius més dibuixats i més estimats pels qui són de Cirat i pels qui venim ací des de fa molts anys. Ha presenciat reunions d’amics, la música amb la rondalla i hores de guinyot i dominó”.

Vicente Vivás: “La font no sols ha servit per beure, va servir també perquè s’ompliren els abeuradors i els rentadors. Així, les dones hi anaven a llavar i nosaltres portàvem les cavalleries a beure aigua als abeuradors, i també en gaudíem molt. L’aigua estava molt ben aprofitada”.

Vicente Escrig: “El meu pare em va contar que l’endemà de la inauguració hi havia molta gent esperant que baixara l’aigua en la font i que va ser un dia de festa. També em va contar que un senyor va estar amb un got esperant fins que va baixar l’aigua, i que tal com va arribar, tèrbola i tot, se la va beure per ser el primer que ho feia”.

Celestino: “Tot el món sap que aquella font tenia tres canelles, més curtes que les actuals. Aleshores, els nens més menuts no podien arribar-hi i havien de fer malabarismes per poder beure. Un es pujava damunt de l’altre i es deixava caure. Si et fallaven les mans anaves a l’aigua, ja que la bassa estava sempre plena. La font també era el punt de trobada per a les parelletes”.

Leonisa Santolaria: “Anar a omplir el cànter a la font era l’excusa, a casa, per veure el nostre nuvi. Era molt curiós veure com les dones portaven els cànters al cap sobre una capçana i amb un poal en cada mà i no se’ls queia ni una gota d’aigua”.

Aurora: “La mare de la Adoración sempre em deia: Aurora, posa’m aigua per beure, però porta-me-la de la canella, no de la bassa! La bassa aleshores estava sempre plena. M’hi vaig caure moltes vegades i, com jo, tots els nens del poble. Em va contar la Consuelín de la tia Jacoba que tenia una tia que estava cega i que era capaç d’anar a la font amb els cànters i arribar a casa sense derramar  ni una gota d’aigua”.

Carolina Piñol: “Vos puc contar com a experiència personal  moltes anècdotes. Tots els nens anàvem a jugar a la plaça de la font i més d’un es queia dins de la bassa, com per exemple jo. Tots volíem beure de la canella i ens empenyíem per a ser els primers.
Aquestes anècdotes, com d’altres, les recorde amb molt d’afecte. Per això estime tant Cirat, puix que hi vaig passar temporades amb els meus avis i va ser meravellós.
També em va contar la meua mare, la molinera, que quan es va batejar la font la primera persona que en va beure aigua va ser don Avelino Claudio, el mestre. Des d’aleshores, hi anava cada matí a beure-se’n el seu gotet perquè deia que era bona per a la salut. Després de cent anys encara està la casa del mestre i de la seua família”.

Les paraules de la font

A més de la xerrada, vam repartir targetes entre els assistents per a que ens escrigueren els seus records, poesies i anècdotes. Tot aquest material el vam recopilar sota el títol “Las palabras de la fuente”.

436 fotocirat 04 

Foto: Pintant la Font

Elvira Juan: “Per a mi la font sempre ha sigut molt especial, amb les seues estones alegres i felices. Sempre la recordaré”.

Ramiro Bartolí:
“Bonita, y la que más expectación tiene,
es la plaza de la fuente.
Quedé tan impresionado
que al ver la plaza en el libro de las fiestas
me decidí a pintar la fuente”.

Rosa María Granell: “Quan era menuda tots els dies anava a omplir el cànter petit i la botija, i un dia jugant amb les meues amigues se’m trencà el cantarico i la meua mare quan vaig arribar a casa em va fer un bon sermó”.

Vicente:
“A ti, fuente,
contigo el recuerdo
de las gentes,
como el cántaro de tu agua fresca llenar
y tu oído escuchar
las tertulias
que junto a ti disfrutarán”.

Marta Bou: “Un dia estava asseguda a la plaça, en la font, em vaig caure d’esquena i em vaig mullar sencera”.

José Villanueva Requejo (cançons populars):
“En los caños de la fuente
tengo mi caballo atado.
No hay ningún mozo valiente
que se atreva a desatarlo”.

“Cuando vayas a la fuente
aprieta bien el cántaro,
que si el cántaro se rompe
difícil será arreglarlo”.

“Ya va la rubia a por agua
pa que le vean el pelo.
Déjala que vaya y vuelva
y le diré lo que quiera”.

Consuelo Montolio Membrado: “A la memòria de la meua mare, Consuelo Membrado, en aquesta commemoració, tan entranyable per a tots, de records i vivències.
Cent anys de la font del nostre poble. Vull deixar constància de que, tot i que la meua mare és nascuda a València el dia 13 de març de 1912, aqueix mateix estiu ja va venir en bolquers a Cirat  i va considerar el poble la seua segona casa i la seua família durant tota la seua vida. Sempre deia que la font de Cirat tenia la seua mateixa edat.
Va morir el dia 26 de març passat, i haguera pogut arribar també a la celebració del seu centenari, igual que la font del poble”.

Exposició “Mirando cómo pasa el pueblo”

436 fotocirat 05

Foto: "Mirando cómo pasa el tiempo"

En terminar la xerrada col•loqui i el taller de recollida de records sobre la font, ens en vam anar a la inauguració de l’exposició ambientada al 1912 amb objectes i utensilis que s’havien fet servir al llarg dels cent anys relacionats amb la recollida de l’aigua. Acompanyant aquesta mostra etnològica, l’exposició es va completar amb una exhibició de quadres pintats per diferents persones del poble, nens inclosos, on es reflectien les successives transformacions que ha experimentat la font, sobretot en les seues canelles, per poder adaptar-se a les diverses èpoques.  

2.L’aniversari de la font de la plaça

436 fotocirat 06

Foto: Batalla de confeti

436 fotocirat 07

Foto: Desfilada

436 fotocirat 08

Foto: Espectacle de dansa clàssica “Un recorrido por nuestra historia”

L’endemà arribà la celebració del centenari de la font. Al matí vam invitar tot el poble i visitants a l’aniversari de la font. Enmig d’un ambient d’alegria i germanor es va realitzar una desfilada per tots els carrers i una batalla de confeti que va finalitzar a la Plaza Mayor.

A la vesprada, tot el poble va acudir  a la plaça de San Bernardo y San Isidro amb el seu fermall, i tos plegats vam celebrar l’aniversari amb balls, cucanyes, globotada i, com no,  la tradicional xocolatada.
Durant la nit es va representar un espectacle de dansa clàssica titulat “Un recorrido por nuestra historia”, dins del qual un grup de ballarines va realitzar una coreografia que imitava els moviments de l’aigua i acompanyava textos sobre el poble, com és aquest poema de José María González de Cañete escrit en 1972:

“La fuente de la salud,
con frescura y virtud,
tus huertas, que son jardines,
con tus venas de agua clara,
los ocasos de carmines
y un pinar que se declara
perdido por los confines”.

O aquesta narració inspirada en el mot àrab Má-Chari, que significa “aigua correnta”:

“En la orilla izquierda del Mijares existió un poblado al que los árabes bautizaron con el mismo nombre. El poblado creció y se extendió en la orilla derecha del río, por lo que fue necesario construir un puente. Fue este puente el que dio nombre a aquella barriada que hoy es Cirat. Cirat, palabra árabe que significa puente. Puente sobre el río de nuestro pueblo, donde el agua está presente en todos los rincones, convirtiéndose, tal vez, en el más bello protagonista”.

Per concloure els actes de celebració del centenari de la font del nostre poble, en acabar l’actuació del grup de dansa, es va encendre una traca que va recórrer els carrers de Cirat fins arribar a la plaça de la font, on va culminar el festeig amb un gran castell de focs artificials.

mv05-02. Metodològicament parlant... Les definicions consensuades de Patrimoni Cultural

Escrit per Àngel Portolés Górriz on . Posted in Memòria Viva

Patrimoni, Laboratori d’Investigació del Patrimoni a les Àrees Rurals. Programa d’Extensió Universitària. Universitat Jaume I

Un dels exemples més significatius de la metodologia gastada pel projecte la trobem a la formació adreçada als interessats en conèixer els principis i funcionament bàsic de la catalogació com a eina de difusió del patrimoni cultural. La clau d’aquesta formació és el seu caràcter pràctic i la implicació de l’alumne tant a nivell individual com de grup.

A la primera sessió de la formació en catalogació i interpretació del patrimoni cultural, proposem una dinàmica en grup a partir d’una bateria de preguntes i reflexions: “Cita exemples de P.C.” “Com els podem agrupar per tal d’organitzar-nos” “Què significa per a tu?” “Quines emocions i records et proporcionen?” “Quins problemes detectes?” “Qui te la responsabilitat?” “Què puc fer jo / nosaltres / les administracions?”
L’objectiu d’aquesta dinàmica és el de carregar de raons i de motius als participants a la formació i els resultats son molt interessants:

Definició de Patrimoni Cultural consensuada al taller de catalogació del patrimoni cultural de Vilafranca (Alt Maestrat). Novembre 2012.

“El patrimoni cultural és original, col•lectiu i identificatiu. És un bé d’identitat d’un territori que reporta beneficis culturals, socials i econòmics, i que depén de la sensibilitat de les persones. Són les meues arrels, el meu vincle amb el passat i amb el lloc i el descobriment d’aquests trets ens produeix sentiments d’alegria, tristesa, ansietat i emoció. És el nostre sentiment de pertànyer a un grup heterogeni, i a una història que ens dóna una entitat i identitat col•lectives. Ens explica el per què de les coses i ens ajuda a valorar, entendre i estimar el nostre passat.
Conéixer el nostre patrimoni ens ajuda a conservar nostra cultura popular i ens ofereix consciència i riquesa (turisme, artesania, etc.). La conservació del patrimoni garanteix la transmissió i pervivència dels vincles amb el temps, alhora que detectem una greu manca de conscienciació de la societat i una manca d’ús que n’agreugen la conservació.
El nostre paper ha de ser implicar les persones, donar suport, orientació, conscienciar i facilitar l’accés i la comprensió: posar en valor el nostre patrimoni cultural mitjançant projectes i activitats de mostra, posada en valor, etcètera, que estimulen la població a participar-hi i implicar-s’hi”.

Definició consensuada pel Grup de Patrimoni de Culla (Alt Maestrat). Maig 2013.

“El Patrimoni Cultural és l’herència cultural d’un poble, el seu llegat cultural que ens ajuda a entendre el passat i el present. Constitueix la salvaguarda de les tradicions, la història i la cultura pròpies i el seu coneixement ens suposa curiositat i desig de conéixer i de conéixer-nos millor. Es el que ens distingeix i ens dóna identitat. Ens uneix. El que s’ha de mantindre i transmetre i que és important per conèixer les nostres arrels que es poden perdre.
El Patrimoni Cultural son els nostres balls i la nostra música. Els monuments i edificis. La nostra gastronomia i les nostres celebracions. Els nostres vestits, la festa i les celebracions. La mina i els oficis i treballs dels nostres majors i el nostre paisatge. Tots aquests aspectes comparteixen  el seu valor i la seua importància. Son únics i constitueixen la nostra herència.
De vegades no ens adonem del que tenim. El nostre patrimoni és fonamental per comprendre el passat i aprendre d’ell. Actualment es troba en perill i  sotmés a una greu falta d’interés i de consciència de la seua importància que l’acosten a l’oblit i que faciliten la seua expoliació  i la seua destrucció.
La responsabilitat cap al nostre patrimoni cultural ens correspon a tots en general. Per la nostra part, hem d’informar-nos i mobilitzar-nos. La nostra tasca ha d’estar enfocada a conscienciar  la gent de la importància de respectar i cuidar. De conservar i posar el nostre patrimoni en valor. I per arribar a aquesta responsabilitat, cal organitzar-se en grups, raspallats per l’administració pública”.

Els dies 8, 9 i 10 de maig de 2013 vam estar a Barcelona, a les jornades bianuals Interacció, referent i cita obligatòria per a la gestió i la reflexió de la cultura, presentant el projecte Patrimoni del PEU de la Universitat Jaume I.
Juntament amb l’explicació general del projecte, el seu marc d’actuació i principals característiques, vam proposar als assistents que, com a mostra de la manera en que treballem a Patrimoni, participaren contestant a una senzilla pregunta. Amb totes les aportacions, realitzades via twitter i gastant el hashtag #patrimoniuji,  vam composar una definició plural del significat de patrimoni cultural:
“Què significa per a tu el Patrimoni Cultural?”
“El patrimoni cultural ens defineix com a essers humans socials capaços de crear, ser crítics e identificar-nos en grup. Són els elements que ens defineixen, ens aporten valors i que hem decidit que val la pena conservar. Nosaltres som els seus responsables i és la nostra història i les tradicions dels nostres avantpassats (que hem de recuperar).
És el resultat de la vida, les emocions...de les persones durant segles i una forma diferent i més estimulant de conéixer el nostre present que ens permet crear la identitat de la comunitat i el sentiment de grup.
El Patrimoni Cultural és una eina de gran potencial pel món de l'educació”.

mv05-01. Patrimoni, un projecte de xarxa participativa al voltant del patrimoni cultural

Escrit per Ángel Portolés Górriz on . Posted in Memòria Viva

El projecte Patrimoni és un procés col•lectiu de revalorització del patrimoni cultural i dinamització ciutadana en entorns rurals.

Es tracta d’una iniciativa del Programa d'Extensió Universitària que pretén fer visible el patrimoni cultural, el seu valor i les possibilitats que té com a recurs per a la societat per formar una ciutadania crítica i responsable amb el seu patrimoni, compromesa amb el seu rescat, protecció, defensa i difusió.

Aquest projecte arranca de l’experiència que en aquests últims anys han aportat els cursos de catalogació del patrimoni cultural que s’han realitzat en el marc del PEU i de la seua capacitat per a prolongar-se en el temps per mitjà del compromís dels seus participants en la realització de projectes de recuperació i catalogació patrimonial a escala municipal de béns locals relacionats amb la història oral, les tradicions, l’arquitectura rural o la fotografia antiga.

1. El marc del projecte

La província de Castelló s’articula i es defineix, tant política com administrativament,  per una marcada dicotomia entre el litoral i el seu interior. Aquesta diferència, que per a la província de Castelló és especialment brutal, està reforçada per una històrica política d’acumulació de serveis i recursos socials i econòmics a la costa enfront de les poblacions de l’interior, a poc a poc més aïllades i allunyades per una xarxa de carreteres deficient i en un estat de conservació insuficient. Aquesta política ha afavorit un progressiu despoblament de l’interior cap a la costa.

L’interior de Castelló és molt muntanyenc i es troba esquitxat de nuclis urbans amb una població que ronda els 85.000 habitants repartits per 122 pobles. Darrere d’aquestes xifres ens trobem un ampli mosaic de realitats socials, econòmiques, culturals, polítiques i lingüístiques que exigeix, de l’investigador i el participant, el seu coneixement com a fonament perquè la intervenció en el territori siga possible i eficaç.

I és en aquest marc, l’interior de la província de Castelló, on treballa la Universitat Jaume I i el Programa d’Extensió Universitària; un projecte dirigit a aquestes poblacions i a totes aquelles persones que presenten una determinada inquietud o sensibilitat cap a continguts culturals. Un projecte gràcies al qual la cultura i l’accés a continguts i productes culturals i socials es trasllada al territori mitjançant una valuosa xarxa tècnica local constituïda per quatre perfils molt definits: AEDL, tècnics de cultura, docents d’educació per a adults i treballadors socials, que conjuntament amb el PEU planifiquen estratègicament la formació i les activitats culturals als seus pobles i en relació a les poblacions pròximes.

Dins del PEU, un dels seus projectes és Patrimoni, que treballa amb grups interessats a conèixer i donar a conèixer el seu patrimoni cultural com a recurs d’apoderament, de visualització interna i externa i de reforç de la seua identitat cultural.

2. A qui es dirigeix?

Patrimoni es dirigeix a tots aquells que han realitzat algun tipus de formació sobre patrimoni en el marc del Programa d’Extensió Universitària i desitgen posar en pràctica els continguts teòrics apresos. Al costat d’aquest perfil de població, aquest projecte es dirigeix, a més, a aquells grups actius que ja exerceixen activitats culturals en els seus municipis i que, a pesar de no conèixer l’oferta de formació del PEU, hi podrien estar interessats a conèixer i interaccionar amb els grups de Patrimoni.

Com a programa obert, que s’adapta a les necessitats formatives del participant, aquest projecte es recolza en un ampli grup de professionals format per tècnics especialistes i docents que participen en el programa tant directament (amb la impartició de cursos) com indirectament (per mitjà d’assessoraments puntuals, tutories, consultes, etc.).

434 patrimoni 01

Foto: “Visita tècnica a Sant Pau d'Albocàsser. Imatge de F. García”

3. Què ofereix Patrimoni?

Patrimoni està obert a la societat en general i a les seues necessitats. El projecte ofereix, mitjançant el PEU, un espai de consulta i assessorament als tècnics, associacions i grups en el territori en temes relacionats amb el patrimoni cultural, el seu coneixement, interpretació i difusió.

Per al seu destinatari directe, format per grups locals, associats o no, interessats a conèixer i donar a conèixer el seu patrimoni cultural i que el consideren com a recurs de desenvolupament social, cultural i econòmic,  Patrimoni ofereix un espai de trobada, formació, consulta i assessorament en temes relacionats amb el patrimoni cultural, el seu coneixement, interpretació i difusió.

Com a laboratori, Patrimoni ofereix una estructura horitzontal en la que les persones participants, en un pla d’igualtat, puguen proposar, planificar i desenvolupar-hi accions comuns intergrupals i interlocals, basades en la reflexió i l’anàlisi del patrimoni cultural i les seues possibilitats.

Pel que fa als grups i la seua consideració interna i externa, Patrimoni ofereix una oportunitat per a afavorir l’apoderament dels grups locals perquè puguen visibilitzar-se positivament i ser reconeguts als seus municipis i que les seues accions siguen seguides, reben suport i les compartisquen tots els seus veïns i veïnes.

434 patrimoni 02
“Visita tècnica als Molins Hidràulics d'Ares del Maestrat. Imatge de F. García”


4. Com ho fem?

Amb una metodologia basada en la dinamització dels grups participants per a definir punts d’intercanvi i debat en els quals puguen formar-se, ampliar coneixements, plantejar iniciatives i resoldre problemàtiques al voltant del patrimoni cultural, la participació i el treball en grup.

Amb la intenció de posar en valor el patrimoni cultural com a recurs per al desenvolupament rural del territori, Patrimoni està format per una xarxa de grups locals amb projectes reals d’aproximació, interpretació i difusió. Aquests grups interactuen activament entre ells per tal de afinar i millorar cascuna de les activitats que planifiquen en els seus municipis.

Els grups de Patrimoni
Patrimoni s’articula a partir dels seus grups. Una vegada la formació ha acabat, els participants es plantegen la possibilitat de continuar amb un projecte real de catalogació o interpretació del patrimoni cultural. És en aquest moment quan sol•liciten la seua admissió al projecte com a grup de Patrimoni. Aquest pas és fonamental per a demanar l’acompanyament d’un tutor que preste el seu suport al seu projecte i al grup en les tasques d’organització, planificació, desenvolupament, execució i avaluació del projecte.

Patrimoni està actualment format per 13 projectes que treballen temes de recuperació i difusió del seu patrimoni cultural local. Juntament amb aquests, Patrimoni compta amb gent interessada que participa al projecte i a les seues activitats. Tot i que encara no s’han definit com a “grups oficials” el seu paper i la seua contribució al desenvolupament del projecte es clau.

Els grups de Patrimoni (juny 2013)

434 patrimoni 03
“Els grups de Patrimoni (juny 2013)”

Població     Comarca
Cirat    Alt Millars
Costur    L’Alcalatén
Culla    Alt Maestrat
Montán    Alt Millars
Mas de Noguera (Caudiel)    Alt Palància
 Sant Rafel del Riu / Barri Castell (Ulldecona)     Baix Maestrat / Montsià
Sot de Ferrer    Alt Palància
Suera    Plana Baixa
Teresa    Alt Palància
Vilafranca    Alt Maestrat
Vilanova d’Alcolea    La Plana Alta
Viver    Alt Palància
Xodos    L’Alcalatén


5. La construcció del projecte: Els tres pilars

Patrimoni va ser fruït de la necessitat demandada per un d’aquests xicotets pobles de l’interior castellonenc – Olocau del Rey – per a realitzar algun tipus de formació per poder aproximar-se i conèixer millor el seu patrimoni cultural local, la seua importància i el seu potencial com a dinamitzador, no només de la seua Associació Cultural sinó de tot el poble. Juntament amb la formació, els altres dos pilars que sustenten Patrimoni són les tutories de projectes i la articulació del projecte amb una estructura en xarxa.

La formació
La formació és un dels pilars fonamentals de Patrimoni. Una formació participativa que va del general al particular i que ofereix als interessats la possibilitat d’anar progressivament especialitzant-se. Per tal d’apropar a les persones  interessades al patrimoni cultural i a la seua complexitat i riquesa, l’eina que utilitzem és el catàleg patrimonial, distingint diverses fitxes en funció d’una classificació bàsica del patrimoni: immoble, objecte tradicional, material gràfic i patrimoni oral – immaterial.

434 patrimoni 04
“Taller de catalogació a Xodos”

La clau d’aquesta formació és la metodologia utilitzada, basada en el seu caràcter pràctic i en la implicació de l’alumne per transformar-lo en participant. Aquest procés, per al que podríem gastar el concepte bastant conegut d’apoderament, és real en Patrimoni i es reforça tant a nivell de grup com individual ja que cadascuna de les accions i pràctiques proposades a la formació, busca que tots i cada un dels participants aporten el seu treball, la seua opinió i la seua experiència. Reforçant la vessant pràctica i real d’aquesta formació, es fan servir exemples de la seua població i es cataloguen béns patrimonials locals (tradicions i festes, edificis, etcètera ) i particulars (fotografies, objectes etnològics).

Les tutories de projectes
Una vegada finalitzada la part de formació, el grup de participants sol•liciten al projecte Patrimoni la possibilitat de continuar amb la catalogació que havien començat al curs i completar-la fins articular un projecte cultural d’interpretació i visualització del patrimoni cultural.

Les tutories de projectes recolzen als grups perquè pugen desenvolupar els seus projectes. Els tutors acompanyen. Animen. Són figures representants de la Universitat en el territori i proporcionen als grups legitimitat en el seu treball intern i consideració, suport i visibilitat a nivell extern, davant, per exemple, el seu ajuntament. Els tutors  ofereixen consell i metodologia per dur a terme el projecte. Planifiquen amb el grup la millor manera de implicar a la població. Mesuren les capacitats per proporcionar l’envergadura del projecte abans que el sobreesforç i l’esgotament siga perillós per a la seua continuïtat.

En el cas d’Olocau, primera població en quasi tot respecte a Patrimoni i fonamental per l’estructuració del projecte i les seues necessitats, les tutories i la planificació estratègica van servir per preparar tota una sèrie d’iniciatives per a donar a conèixer el treball del grup i per a sumar la major quantitat de suports per part dels veïns i veïnes d’Olocau, no només en la part de treball de catalogació i documentació d’objectes, fotografies, etcètera, també en la part del treball de muntatge, organització i preparació de l’espai o en el trasllat i recollida dels bens seleccionats per a la mostra.

Una estructura en xarxa
Patrimoni ofereix als grups locals tot un conjunt de recursos i eines per apropar-se, d’una manera científica i rigorosa, al patrimoni cultural i al conjunt de característiques, problemàtiques i valors que el defineixen. Però, no es tracta només de l’accés a una formació especialitzada i pràctica i al desenvolupament dels projectes al territori mitjançant l’assessorament dels tutors, la tercera pota del projecte, el tercer pilar es la creació , manteniment i reforç d’estructures en xarxa que possibiliten l’intercanvi, el debat i la planificació conjunta entre els grups.

434 patrimoni 05
“VII Jornada d'Investigació del Patrimoni Cultural (juliol 2012)”

El desenvolupament d’un context comú es l’essència del projecte Patrimoni. La culminació del procés que es va iniciar amb la demanda d’una sèrie de persones interessades d’una formació per conèixer i difondre el seu patrimoni cultural a nivell intern i extern, s’enriqueix amb la exigència dels grups per elaborar  punts d’unió, espais on poder compartir experiències però també espais on formar-se i on poder continuar amb els seus itineraris. Aquesta demanda suposa el punt definitiu de maduració del projecte i va constituir un punt i a banda pel que fa a l’organització i planificació de Patrimoni dins de l’organigrama del Programa d’Extensió Universitària per la seua representativitat i singularitat i va ficar en relleu la necessitat de reforçar el treball que s’estava fent de seguiment del projecte amb la definició de una nova figura, el coordinador,  com a facilitador, punt de intercomunicació entre els grups, canalitzador de les demandes e iniciatives propostes, mantenidor dels recursos de difusió i punt de trobada entre els grups, el territori i la Universitat Jaume I.

La definició de la xarxa d’intercanvi i participació es cimenta en quatre recursos: la Jornada anual de catalogadors, la programació de visites tècniques, el web del projecte i la revista Memòria Viva.

La jornada anual d’Investigació del Patrimoni Cultural és el resultat de la demanda dels grups per definir un espai de trobada on poder realitzar una formació conjunta que tracte temes de gestió i patrimoni cultural i d’un espai per a la visualització dels projectes i de la seua evolució. En el marc de les jornades es reserva un temps per l’assemblea del projecte. Aquesta activitat permet la realització d’una reunió anual dels grups on es planteja l’evolució del projecte, la planificació del calendari anual de trobades i activitats conjuntes i on es polsa l’estat dels grups, les seues necessitats, mancances, etc. en veu alta perquè la resta puga opinar, ajudar, completar.

434 patrimoni 06
“Visita tècnica a la Vega del Moll (Morella). Maig 2013”
    
Les Visites Tècniques es planifiquen entre tots i es tracta de la realització de visites al territori per conèixer millor un determinat aspecte, bé patrimonial, etcètera. En els darrers anys, les visites tècniques de Patrimoni completen la ponència marc de les jornades anuals. En aquestes, el ponent ofereix la possibilitat de vore in situ l’objecte del seu treball. Com a exemple, les visites tècniques han sigut a les oliveres mil•lenàries del nord de la província de Castelló, a la xarxa de molins fariners hidràulics d’Ares del Maestrat o a uns itineraris per vore tipologies de construccions tradicionals urbanes i no urbanes. Dins de la planificació general, Patrimoni programa dos visites tècniques anuals; una a la primavera i una segona a la tardor.

El web del projecte es tracta, per la seua immediatesa i contínues actualitzacions, del principal canal de difusió del projecte. Els grups aporten les seues notícies i es publiquen juntament amb l’evolució del projecte i les activitats plantejades. A més de les notícies, el web té una completa galeria d’imatges on es documenten les activitats internes i externes i una secció d’enllaços. Les actualitzacions són enviades a les llistes de distribució del projecte i reforçades amb els webs generals del PEU i amb el twitter del coordinador

Per últim, Patrimoni publica anualment una revista, Memòria Viva, que recull els articles i les col•laboracions dels grups i es completa amb les intervencions de reconeguts experts en patrimoni i cultura.

6. Avaluació del projecte

Una part fonamental del projecte Patrimoni es la seua avaluació. A cada una de les activitats planificades (tallers, cursos, tutories, jornades i visites) s’inclou una part d’avaluació realitzada mitjançant un qüestionari en el qual anònimament, es puntua la qualitat  i el grau de satisfacció de l’activitat i del projecte. Aquesta avaluació s’envia a l’usuari, al tècnic local i al formador i es buida al Programa d’Extensió Universitària per lo qual cosa podríem dir que aquesta seria una avaluació externa a Patrimoni que permet al projecte reforçar la transparència de cada un dels resultats obtinguts i de cadascuna de les activitats realitzades.

Juntament amb aquesta avaluació del PEU, Patrimoni compta amb els seus mitjans per tal d’avaluar el projecte i ho fa d’un manera directa, assembleària, horitzontal en la que els grups poden expressar la seua opinió i proposar les millores i puntualitzacions que consideren. Aquesta avaluació té el seu lloc a cadascuna de les activitats del projecte i, sobre tot, a la Jornada de catalogadors, lloc i moment on es programa una assemblea dels grups per tal d’avaluar el seu treball, el seus projectes i Patrimoni.

En tercer lloc, Patrimoni compta amb un doble seguiment fet mitjançant cridades telefòniques als membres dels grups per tal de polsar l’estat immediat del grup i del projecte i, per reforçar la visió externa, amb la programació periòdica de reunions amb el coordinador general del Programa d’Extensió Universitària i amb tot un llistat de  col•laboradors  del projecte o cogestors d’aquest.

434 patrimoni 07
“Foto de grup. Visita tècnica a Ares. Maig 2013”

En definitiva, Patrimoni l’avaluem i actualitzem constantment i intentem, en la mesura de les nostres possibilitats, adaptar el projecte als continus canvis i reptes que ens plantegen els grups, els interessats, els col•laboradors, l’actualitat, el territori, etcètera.

7. En conclusió

Entenem el Patrimoni com totes i cadascuna de les conexions culturals entre l’èsser humà i el territori. La seua riquesa, diversitat i amplitud és fruït d’aquesta interconnexió i conseqüència del mon relacional que habitem.

Patrimoni és un projecte que pretén desenvolupar una xarxa horitzontal de participació real. Pretén apoderar la ciutadania perquè puga desenvolupar-se individual i col•lectivament com a éssers responsables i crítics amb la realitat que els rodeja. Pretén possibilitar el sorgiment de processos al territori i que aquests recolzen altres processos iniciats al territori i que tots junts treballen en una xarxa de coneixement col•laborativa.

En el moment actual, Patrimoni no és aliè a la complicada situació política, econòmica i social en què ens trobem i treballem perquè la presència, evolució i creixement del projecte no minve davant les retallades i la reorganització econòmica de l’ens públic. En aquest sentit i direcció, tant el Programa d’Extensió Universitària en general, com el projecte Patrimoni en particular, lluiten per donar a conèixer el projecte i perquè les relacions i col•laboracions tècniques dels darrers anys s’enforteixen i donen un pas més cap al compromís, la participació i la implicació. En aquest sentit i direcció, el passat 10 de febrer, l’empresa ARSIPE, Gestión del Patrimonio Cultural S.L. va signar un conveni de col•laboració empresarial amb la Universitat Jaume I per a assumir una part del pressupost anual del projecte, en concret, el corresponent  al pagament dels professionals i docents que realitzen la formació a les visites tècniques i a la jornada anual d’Investigació del Patrimoni Cultural, que en 2013, seran les vuitenes.

mv04-00. La corrent superficial i el riu ocult

Escrit per Ángel Portolés Górriz. Coordinador de Patrimoni on . Posted in Memòria Viva

34

El nostre patrimoni cultural és enorme. Els vestigis de la nostra cultura material i immaterial han sigut conservats físicament i/o virtualment en la nostra memòria col·lectiva mitjançant suports variats. Més enllà de les edificacions més emblemàtiques i de les tradicions més televisives, la nostra cultura genera un volum immens de singularitats i de línies de codi, totes i cada una de les quals conformen la nostra cultura i ens ajuden a entendre-la.

Més enllà del sentiment que generen les pertinences que van ser dels nostres avis o els llocs que ells van xafar o van conrear, la nostra responsabilitat inclou el manteniment, acreixement, estudi i difusió de tot aquest llegat i és bidireccional, és a dir, no sols ha de considerar-se com un tribut als nostres majors sinó també com un dret per als presents i per als futurs.

Com a éssers socials que viuen en un territori determinat (físic però també virtual i global) i que generen una sèrie de relacions socials i culturals en funció de la seua relació amb aquest espai i amb el conjunt d’éssers que coincideixen en el tauler que és el món, la nostra cultura i la seua identitat conformen un conjunt de sentiments que vénen de lluny. Són arrels consolidades pels nostres majors però que, lluny de mostrar-se inalterables, s’adapten i s’ajusten al present. S’actualitzen per a encaixar entre una ciutadania cada vegada més preparada i responsable. Homes i dones que estan exposats a la infinitat de l’espai informacional global que cada vegada més, comprèn la necessitat ancorar el seu ésser a un espai real, definit i contextualitzat per a, des d’aquest punt, poder projectar el seu «jo» al món.

 

Noves formes de participació

En l’àmbit local, ens trobem cada vegada més amb grups que treballen mitjançant fórmules basades en l’associacionisme i el voluntariat. Persones que realitzen tasques que moltes vegades són de documentació, catalogació, investigació o difusió del patrimoni cultural. Superada fa ja temps la fase d’organització a nivell local, únicament i exclusivament pel tema de les festes majors, els grups comencen a moure’s cap a nous àmbits de participació més socials i culturals. Demanen formació i assistència tècnica per a poder realitzar projectes culturals. Es treballa, a més de a curt, a mitjà i a llarg termini. Es defineixen finalitats i objectius i es preparen reunions periòdiques de seguiment, millora i avaluació. Es creen comissions i grups que es responsabilitzen i assumeixen reptes; grups coordinats amb l’ajuntament o que treballen al marge i de manera independent; estructures úniques que comencen a interactuar amb altres grups d’altres llocs. Perfectament imperfectes. Cadenes de carboni en un procés infinit de creació i destrucció. Úniques, adaptades a l’entorn i les seues peculiaritats. Flexibles i preparades per a admetre o eliminar continguts en funció de les necessitats. Preparades per a, en cada canvi, assumir nous desafiaments i compensar les possibles carències amb imaginació.

Lluny d’estructures de participació en voga basades en un compromís cec, total i continuat, en l’actualitat anem cap a formes de participació molt més flexibles i mal·leables, més permeables i poroses que permeten, sense grans disgustos, l’entrada i eixida dels membres i la reestructuració dels fonaments del grup en funció dels «efectius» que es troben presents en cada moment i de les seues inquietuds. Models de participació que comparteixen una finalitat i uns objectius generals i una metodologia bàsica però que són capaços de plantejar diferents camins i generar mobilitat i opinió.

Com han de reaccionar les administracions públiques davant aquest creixent fenomen d’agrupacions basades en una responsabilitat cultural compartida? Les administracions han de donar-los suport en la mesura de les seues possibilitats i tenir en compte que la petició no sempre és de finançament sinó que, moltes vegades, el que els grups sol·liciten són espais, canals per a arribar a la població, suport moral, reconeixement, visibilitat… Han de respectar-les, ja que representen un percentatge de població, la major part de les vegades silenciós, però sensible i conscient de la tasca que realitzen i de la seua importància.

Com han de reaccionar els grups davant una possible impassibilitat o incapacitat per part de l’administració? Els grups han de fomentar accions de difusió del seu objecte d’estudi i investigació en el nostre àmbit de treball i influència. Han de fer que els nostres veïns coneguen i compartisquen els nostres objectius. Han de cercar aliances amb projectes semblants. Han d’aprofitar-se’n dels canals de comunicació a la nostra disposició. Han de potenciar una democratització de la cultura que cerque la formació d’una ciutadania compromesa o, almenys, informada.

 

mv04-01. Els oficis dels meus avis

Escrit per Associació Cultural Salinas de Cirat on . Posted in Memòria Viva

Cirat es troba a la comarca de l’Alt Millars.

La nostra Associació pretén, entre altres coses, desenvolupar, fomentar i promoure el patrimoni cultural de Cirat. Aconseguir que es tornen a reviure els oficis que tenien els nostres majors i que es genere un procés d’animació cultural, en què l’element dinamitzador és la preparació d’exposicions mitjançant un procés previ de recollida de material i realització d’entrevistes per a recopilar els records i anècdotes que espontàniament es van produint. Per aquesta raó, enguany l’Associació ha dedicat tots els esforços a homenatjar aquelles persones que, sent autodidactes en la seua faena, van dedicar tota la vida i l’esforç a formar-se en uns oficis que en aquest moment han desaparegut al nostre poble i que d’alguna manera volem que prevalguen en el record.

El projecte que hem desenvolupat enguany l’hem titulat «Els oficis dels meus avis». Els protagonistes han sigut els fills, els néts, els besnéts i la gent del poble, amb els quals hem intentat fer les diferents exposicions en els llocs on antigament treballaven. A més, hem representat tallers per a poder reviure la manera en què es guanyaven la vida en aquella època.

Amb aquest article en la publicació Memòria viva volem plasmar aquells petits records que els nostres majors ens van anar narrant durant les dues jornades que vam reviure.

 

Monografies Memòria Viva

Monografies Memòria Viva reuneix aquelles recerques sorgides en el marc de Patrimoni-PEU que analitzen en profunditat aspectes dels pilars temàtics del projecte.

MV1
Vore Monografia MV1 en Isuu
Descarrega Monografia MV1