Memòria Viva

Memória Viva es la revista anual de Patrimoni-PEU i s'estructura en tres parts ben diferenciades: projectes i experiències dels Grups Locals (Comunitats Patrimonials), invitacions i col·laboracions d'especialistes que participen en les nostres jornades i activitats i, finalment, autors i autores que presenten les seues propostes a la convocatòria anual d'articles.

Consulta Memòria Viva PDF

memoria viva11 val memoria viva10 val memoria viva09 val
Vore MV11 en Isuu
Descarrega MV11
Vore MV10 en Isuu
Descarrega MV10
Vore MV09 en Isuu
Descarrega MV09

















Números Anteriors

Memòria Viva 08. Vore Mv08 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 07. Vore Mv07 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 06. Vore Mv06 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 05. Vore Mv05 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 04. Vore Mv04 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 03. Vore Mv03 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 02. Vore Mv02 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 01. Vore Mv01 en ISUU. Descàrrega PDF

mv05-08. El patrimoni de la vitivinicultura de Viver

Escrit per Grupo de recuperación de la cultura del vino en Viver on . Posted in Memòria Viva

441 fotoviver 01 

Foto Membres del grup de Viver al Cup de "La Chana"

1.- Introducció.

La Vila de Viver, província de Castelló, amb una població actual d'uns 1700 habitants, està situada a la comarca del Alto Palancia, a 560 msnm i equidista 70 km de Terol, València i Castelló de la Plana. Viver rep l'apel•latiu de las Aguas pels més de 50 naixements que trobem als 50 km2 dels seu terme municipal, alguns molt cabalosos com La Fuente de San Miguel, on naixen més de 250 litres per segon.

A Viver tenim un clima mediterrani de transició continental  amb hiverns suaus i estius de nits fresques i dies càlids amb lleuger vent de Llevant. La temperatura mitjana anual és de 14,7º C. La pluviometria mitjana és de 20 l/m2  i l'oscil•lació tèrmica pot arribar  a 25º  C.

Des de la seua fundació pels romans al segle II a. C., l'economia viverenca s'ha basat sobretot al sector primari, l'agricultura. A  l'actualitat destaquen en importància els conreus de l'olivera, de l'ametller i de la noguera. També és d'extraordinària qualitat l'oli d'oliva verge extra, les ametlles de la varietat Marcona i les exquisides nous, productes comercialitzats principalment per la Cooperativa Oleícola Serrana del Palancia de Viver.

2.- Síntesi de la història vitivinícola de Viver

Encara que en l'actualitat només existeix un xicotet celler familiar, històricament Viver va ser terra de vins des que al voltant de l'any 193 a. C. el procònsol romà  Marc Porci Cató i els seus exèrcits  introduïren el conreu de la vinya com ho van fer en altres pobles de la comarca. La dominació romana no va ser només militar, també va ser cultural ja que  va implantar la seua llengua, els seus costums, la seua religió, els usos agrícoles i, especialment, la viticultura. Els exèrcits romans eren grans consumidors de vi i ho eren  fins a tal punt que incloïen al pallet militar del soldats sarments de ceps per a plantar-los a les terres que conquistaven. El  conreu de la vinya i  l'elaboració de vi en tota la conca del Palancia, i també a Viver, era ja tan important al mateix segle II a. C. que des del port marítim de Sagunt s'exportava amb normalitat a Roma. Del culte a Baco i la seua relació amb  la viticultura, són testimoni el desaparegut mosaic de Sagunt on Baco muntava un tigre envoltat de parres o els bustos de Baco, existents al museu de Sagunt.

Durant els 3 segles del període  visigòtic, la unió amb l'Església va fer  imprescindible el conreu de la vinya i la producció de vi, essencial per a la celebració eucarística. Des d'aquest moment i durant segles, el llatí, l'Església i el vi estaran units.

En els quasi huit segles que els  àrabs van estar en aquestes terres, el conreu de la vinya es va mantindre i està demostrat que eren magnífics viticultors. Els historiadors musulmans, precisament per  la prohibició alcorànica, no s'atrevien a posar per escrit el consum de vi i parlaven del consum de raïm en fresc, de panses, d'arrop i  de vinagre. No obstant, és cert que els àrabs espanyols, com els cristians i mossàrabs, bevien vi en abundància, sobretot a les festes i en privat.

Durant el Regnat de Jaume I (1238-1276), que el 24 d'abril de 1244  va concedir a Viver el títol de Real Vila, convivien cristians, jueus, mudèjars i els conquistadors aragonesos i catalans. En aquella babel de costums, llengües i cultures  hi havia una beguda comuna: el vi.

Les cartes de població solien imposar als nous propietaris l'obligació de plantar una determinada superfície de vinya entre altres motius perquè com trigaven alguns anys en donar fruit,  les famílies tenien raons de major pes per a no abandonar l'assentament. El 12 d'abril de  1367 es va atorgar la Carta Pobla a Viver per Juan Alfonso de Jérica on llegim textualment:
“ ..queremos y otorgamos que puedan batir edificios, casas y cambras, sillero, porches” “ ..queremos y otorgamos que podades beber vino..”

Ja al segle XV,  la vall del Palancia és un exemple d'especialització vitícola comercial fins al punt que a meitat d'aquest segle arribaren a la vall des de Biscaia com a mínim 17 mestres boters que construïen tonells de roure de fins 700 cànters de capacitat. Els vins de Viver, Jérica i Segorbe es venien a molts pobles veïns d'Aragó  on  no hi havia vinyes com Barracas, El Toro, Sarrión, la Puebla de Valverde, Mora, Rubielos, Cella, Alfambra, Albarracín i a les poblacions de les serres de Javalambre i Gúdar.

Als segles XVI i XVII els documents estadístics que disposem demostren la gran importància agrícola, social i comercial de la viticultura: la vall del Palancia va ser cronològicament la primera regió del regne de València que va desenvolupar un gran vinyer comercial, basat tant en el mercat interior com en la exportació a las ciutats del Mar del Nord. La seua oposició geogràfica entre dos grans espais complementaris, el de la Muntanya de Terol, que comença a partir del Ragudo, i el litoral valencià, del qual participa pel Camp del Morvedre, va ser decisiva per a l'adveniment d'una estratègia comercial que es va saber aprofitar. Els flancs de la vall, per on corre el Palancia, estan formats per les serres de Espadà-Pina i  Portaceli-Javalambre i és l'únic camí natural entre les muntanyes ibèriques del sud d'Aragó i el litoral del Golf de València. Precisament per aquesta raó ha estat des de la més remota antiguitat el lloc de pas entre ambdós mons.

Els vins del Palancia, inclosos els de Sagunt, tingueren el seu primer gran mercat exterior al sud d'Aragó i aquesta va ser la causa fonamental de l'expansió del conreu al segle XV. La bona posició geogràfica de Sagunt, a la cruïlla entre la Via Augusta i el branc cap a Saragossa, explica la seua importància ja des de l'època ibero-romana, que coincideix amb la fama dels seus vins que s'exportaven a Roma des del principi de la nostra era.

Després del Repartiment, la vinya del Palancia aconsegueix el reconeixement internacional i s'adopta en altres regions vitícoles.  A les regions franceses  aquest vi es va conéixer amb el nom de  Mourvedre. Des del segle XIII el vi Morvedre es venia a la capital del regne, al  XIV s'exportava per mar a Orà i Mallorca i des del XV els vaixells gallecs que venien a dur peix a València s'apropaven al Grau de Morvedre para carregar algunes pipes de vi.

Cap a l'any 1500 a Jérica vivien 250 famílies i a Viver 168 famílies, de les quals la meitat eren mudèjars, que eren molt preats com a viticultors i desenvolupaven un important comerç de panses. En aquella època es produïen a Jérica-Viver  250.000 càntirs i és evident que aquesta quantitat de vi excedia  en molt de la destina a  l'autoconsum. Els grans excedents motivaven una gran activitat comercial: exportaven vi, panses, figues, oli i cordes a les poblacions veïnes de Terol i importaven sardines, lluç, bacallà i altres peixos, que entrarien pels ports de València i Grau de Morvedre i arròs de la ribera del Xúquer. Tot el transport terrestre de panses, figues, oli era treball de traginers musulmans, però el comerç del vi estava en mans dels traginers cristians. En cada viatge un traginer solia carregar al voltant de 40 càntirs. La campanya durava tot l'any, encara que dues setmanes abans del Nadal l'activitat dels traginers-comerciants creixia i arribava al màxim a finals de primavera, al juliol i a l'agost, quan els vins començaven a picar-se i a més calia buidar i netejar els tonells i les tines per  rebre el vi nou.

441 fotoviver 02

Foto Cup al carrer santa Bárbara

441 fotoviver 03

Foto Cup al carrer santa Bárbara

Segons els Manifests de vi de 1627 a 1631 la collita mitjana anual de vi a la vall del Palancia ascendia a 600.000 càntars, que representava la quarta part de tota la producció vinícola valenciana i destacava com a la primera zona productora. Crida l'atenció que diversos veïns de Sagunt, Segorbe, Jérica i Viver figuraren entre els majors productors del Regne de València. La població, disminuïda per l'expulsió dels moriscos en 1609, estava en 1646 al voltant  de 18.000 habitants. Si cada habitant consumia de 10 a 12 càntirs a l'any, l'excedent rondava els 400.000 càntirs. Segons dades d'alguns pobles, l'exportació arribava al 30% de la producció. La part restant de vi era transformada en aiguardent, que ja es consumia a nivell local i començava a exportar-se. Els primers aiguardenters a la zona del Palancia del quals es té noticia procedien de França. L'expansió de la industria i exportació aiguardentera de la vall va vindre com a conseqüència de les guerres i bloquejos entre Holanda i França de 1668 a 1714. Els seus efectes es  comproven amb l'evolució de l'exportació d'aiguardent des del Grau Vell de Sagunt, que va créixer de 245 càntirs en 1641 a 3.603 en 1694, 5.317 en 1702 i al voltant a 9.000 anuals des de 1711 a 1717. També va augmentar l'exportació marítima de vi que de 1.000 càntars en 1690 va passar a 20.000 a partir de 1697. Les exportacions marítimes d'aiguardent principalment a Holanda, Anglaterra, França i Itàlia  van arribar a les xifres més altes de 1714 a 1718 amb 13.000 càntars, equivalents a 85.000 càntars de vi, ja que per a elaborar un càntir d'aiguardent feien falta de 5 a 8 de vi, segons fóra la graduació alcohòlica del vi. Els vins i aiguardents, que s'embarcaven al Grau Vell, procedien de Sagunt i pobles propers fins a Massamagrell pel sud i fins a la Vall d’Uixó i  Nules pel nord. Però era en la ruta natural del Palancia on estaven els principals proveïdors: Gilet, Petrer, Torres Torres, Algar, Soneja, Segorbe, Castellnovo, Altura (Vall de Crist), Jérica, Benafer i Viver. Els agents dels grans exportadors com Platet, Condomina, Sollicofres, compraven el vi als particulars i en mules els transportaven fins all Grau Vell on el transvasaven a pipes genoveses. Els mateixos comerciants solien tenir fàbriques d'alcohol als  pobles, l'envasaven en pipes de 40 càntirs i el transportaven en carretes tirades per bous fins l'embarcador.

Al segle XVIII la viticultura del Palancia va experimentar una forta expansió a partir de la segona meitat de segle a causa de l'augment de la demanda internacional d'aiguardents i de vins d'alta graduació, sobretot després de l'aparició del New French Claret de Bordeus, que necessitava de vins d'alta graduació com els mediterranis, per a mantenir-se durant el transport a las Illes Britàniques.

En 1757 es va construir una gran fàbrica a Sagunt, al costat de la sèquia Almudàfer, a la qual seguiren moltes més al mateix  Sagunt i en tota la vall. El volum de negoci va créixer  de forma espectacular i es va multiplicar per quatre en relació amb el de principis del segle XVIII. La quantitat mitjana anual de vi exportat de 1791 a 1795 ascendia a 535.000 càntirs que era la meitat de la collita de la vall segons l'historiador Cavanilles que la xifra en 1.042.000 càntirs. El mateix historiador atribueix repetides vegades a la demanda d'aiguardent la causa de la gran expansió de la vinya en aquest període.  El creixement va tenir lloc especialment als pobles de les zones altes de la vall, on es disposava  de més terres i així ho observa  Cavanilles a Viver, on va estar en 1793. L'historiador lloa les vinyes i afirma: “ en Viver, pueblo de 500 vecinos, es prodigioso el número de viñas. Si exceptuamos el campo de Monóvar, no hay distrito en el reyno que a proporción tenga más viñedos: quanto alcanza la vista desde la cumbre de los cerros se ve lleno de cepas. Es gusto ver como verdean las lomas y las faldas de los cerros; como se cruzan y se enlazan los sarmientos tendidos por el suelo, aunque las cepas distan entre sí siete palmos, y admira la multitud de racimos que sostienen, cuyo peso total en cada cepa suele llegar a 20 y 27 libras; de modo que producen anualmente mas de 100.000 cántaros de vino. Rinden bastante los viñedos, pero mucho más a proporción la dilatada huerta de 6.500 hanegadas”.

La passió per la vinya va contagiar les gents dels pobles que confinen amb Aragó, on el clima no era propici per a la vinya, fins a tal punt que veïns de El Toro, Barracas i Pina, van adquirir terres a la part de baix de l'escaló del Ragudo i especialment a Viver, per a plantar vinyes. La industria de l'aiguardent era, almenys a l'Alto Palencia, la raó principal d'aquella expansió sense límits. Pascual Madoz al seu Diccionari (1845- 1850) afirma que a Viver existeixen 4 fàbriques d'aiguardent.

441 fotoviver 04

Foto Canella d'eixida del vi. Cup carrers Muro/Santa Bárbara

De 1854 a 1894 arriba l'apoteosi de la vinya a Viver com a resultat d'una sèrie de factors conjunturals convergents que va determinar que el conreu de vinya a la vall del Palancia durant aquests anys aconseguira una extensió que mai abans ni després ha existit. Un factor va ser  la construcció de la carretera de Sagunt a Terol en 1.825. Altre el ferrocarril València-Barcelona en 1.862. Però el factor més important va ser la crisi de la viticultura europea a causa de les plagues de l'oídium i la fil•loxera, que destruïen les vinyes i que trigarien uns anys en arribar ací. A la vall del Palancia de 10.000 hectàrees conreades en 1.850 es va passar a 20.000 en 1.900 i una collita de 350.000 Hl. Va ser realment l'Edat d'Or de la viticultura que durant quatre segles havia estat el conreu prioritari, i  va permetre als habitants del Alto Palancia tocar diners de debò per primera vegada i va  aconseguir que es passara d'una agricultura de subsistència a una agricultura comercial sense precedents. Un exemple: Viver va tindre una collita en 1877  de 25.000 Hl.

Murviedro i Mourvedre, en referència a l'antic nom de Sagunt, era el nom que  li posaren a  Galícia i França a la varietat Monastrell qu ees conreava a la vall i que ací era coneguda amb el nom de Ros o Ros de la Gayata. Donava un vi negre sec, l'alta graduació del qual li permetia aguantar bé el pas del temps. Existia altra varietat de raïm negre que es deia Pampolat, que donava vins molt alcohòlics i rancis, la Vermell, de vins roig cirera i  la Garnatxa. També s'elaboraven vins blancs dolços, de Moscatell i Verdil, que eren els més  cars. Sembla que la major part dels vins eren de taula, i  que els generosos i dolços eren els de més renom.

Aquesta sorprenent història vitivinícola de Viver va acabar, com de vegades ocorre en agricultura, amb una terrible plaga: la fil•loxera. La fil•loxera va arribar a Nules en 1907 i a Sagunt en 1912, va pujar pel Palancia, i arribà a Viver en 1915. I ací la fil•loxera s'ho emportà tot: la vinya, el vi i l'aiguardent. Va ser  una catàstrofe econòmica, a poc a poc  van desapareixent les premses, els tonells, els cellers, i es va perdent la cultura del conreu de la vinya i  de l'elaboració del vi. Ha transcorregut quasi un segle fins que fa dues dècades els actuals viticultores iniciàrem tímidament la recuperació d'aquella puixant economia i cultura.

3.-  El projecte Patrimoni de la UJI.

La regidora de Cultura del nostre Ajuntament Isabel Mañes ens va animar a reunir-nos amb el coordinador del projecte Patrimoni del Programa d’Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló per  planificar un calendari de formació i assessorament i definir un projecte d'aproximació, coneixement i  difusió de tot aquest enorme patrimoni cultural del que podem, encara hui, trobar importants vestigis a Viver.
Foto: fotoviver05
“Dibuix del cup de "Morredondo". Dibuix M.Ibáñez”

Els components del grup de treball del Patrimoni Vitivinícola de Viver teníem clar que el patrimoni del nostre poble, encara que era i és un bé comú a tots els veïns de Viver, era prou desconegut i amb freqüència, inaccessible per als nostres conciutadans. És per això que vam voler inventariar i catalogar amb la màxima  exhaustivitat possible tots els espais, edificacions i eines amb valor històric i artístic que  pensaven podien meréixer  l'atenció de les autoritats per a la seua conservació i el seu ús públic. També volíem la seua divulgació, que el nostre patrimoni fóra conegut  per tots els  ciutadans i ciutadanes i així el consideraren com una cosa pròpia amb valor històric, arquitectònic, artístic i paisatgístic.

Finalment vam convidar  a tots i especialment als viverencs a participar en aquesta tasca de recuperació cultural. Calia aportar idees, coneixements i informació sobre objectes o edificacions relacionades amb la vitivinicultura a Viver.

4.- El concepte de patrimoni

El grup de patrimoni acompanyat per Ángel Portolés, coordinador del projecte Patrimoni de la UJI, reflexionà durant diferents jornades sobre què és el patrimoni cultural i la seua importància en la vida d'un poble.

Durant les jornades constatàrem que tenim béns que ja hem posat en valor i conservem i d'altres, que encara que són molt importants en la història sociocultural del nostre poble, necessiten de la nostra atenció abans que desapareguen definitivament.

5.- L' inventari i catalogació dels cups

La regidora de Cultura del nostre Ajuntament va convocar el grup de Patrimoni pel nostre  interés pels temes relacionats amb la vinya i el vi.

Després de l'estudi que vam anar realitzant i que se sintetitza en els quatre punts anteriors,  vam decidir  posar la nostra atenció en tot el que va significar per als nostres avantpassats el conreu de la vinya i l'elaboració de vi.

Vam reflexionar sobre com posar-ho en valor i decidírem començar per la catalogació dels cups de vi que sabíem que existien o van existir al nostre poble. Amb el propòsit de realitzar l'estudi més adequat possible vam elaborar les fitxes de treball que adjuntem a l' Annex I.

Vam decidir realitzar una exhaustiva i perfectible relació dels cups de Viver i per tal d'aconseguir-ne una detallada localització  al nostre terme municipal, cercàrem els mapes que teníem al nostre  abast. Això ens va permetre visualitzar la seua ubicació  amb més precisió ( Annex II).

6. El projecte de recuperació de la cultura del vi a Viver

La definició de projecte i l'inventari i catalogació dels cups de vi a Viver ha estat el punt de partida del nostre projecte. A partir d'ara, el nostre treball continua recollint  tota la cultura del vi:

•    sistemes de cultiu i  cura de la vinya
•    la verema i l' elaboració de vi
•    els cellers i fàbriques d'alcohol
•    el consum de vi: gastronomia

Definició de Patrimoni Cultural consensuada al taller de catalogació del patrimoni cultural de Viver (Alt Palància). Gener de 2013
“El patrimoni cultural d’un poble és el conjunt de tots els béns, materials o immaterials, que el caracteritzen i que els seus habitants reconeixen com a part integrant de la seua identitat.
Els béns materials són les construccions urbanes, obres rurals i utensilis realitzats per facilitar l’activitat vital, així com les pintures, escultures i obres d’artesania. Els béns immaterials són l’idioma, els coneixements i tècniques, els usos, creences i costums, la tradició oral i escrita, la música...En tots aquests béns, materials i immaterials, cada generació deixa la seua empremta, i els transmet a les següents generacions. En conclusió, el nostre patrimoni cultural depén no sols dels béns sinó principalment del valor que els atribuïm, determinant així quins d’ells protegim i conservem per a la posteritat i quins poden ser objecte d’estudi i motiu d’emoció per a qui els utilitze, visite o contemple”

441 fotoviver 06

Foto Cup de la “Rocha Palmera”

441 fotoviver 07


Foto Dibuix del cup de la "Rocha Palmera". Dibuix M.Ibáñez

441 fotoviver 08


Foto Cup al carrer Eras Bajas nº 33

441 fotoviver 09


Foto Dibuix del cup del carrer Eras Bajas nº 33. Dibuix M.Ibáñez


ANNEX I: FITXA CUPS VIVER

FITXA CUPS VIVER

Foto: fotoviver10
“Cups municipals de Ragudo”
Foto: fotoviver11
“Cups municipals de Ragudo. Dibuix M.Ibáñez”

Nom: Cups municipals de Ragudo
Núm. de registre: 003
Signatura: CV.FI.CU.003
Data de catalogació: 27/01/2013
Catalogador: Grup
Documentar l'entorn  on es troba: al nucli urbà. Masia de Parrela.
Nom cup partida: Cups comunitaris
Localització: Masia de Parrela, Ragudo

441 fotoviver 12

Foto Interior d'un dels sis cups de Ragudo

Accés:
•    Propietat privada:
•    Propietaris:
•    Propietat municipal: X
•    Camí: X (carrer)
•    Zona habitada: Sí
Data de construcció:
Descripció general: Es tracta de sis cups que formen una mateixa construcció. Els quatre centrals són quasi  idèntics, mentre que els dos laterals són més xicotets.
Mides interiors i exteriors:
Capacitat:
Croquis amb mides: el conjunt dels cups és un quadrilàter format per les següents mides: 12,70 m x 3,30 m x 13,80 m x 3,40 m.

 
                      1,90 m –            2,90 m                -   2,10 m   -   2,20 m    -          2,50 m        -         2,50 m
FAÇANA NORD: 13,10 m


Mides interiors  i exteriors:
 
FAÇANA SUD: 12,70 m

Ubicació del cup respecte als edificis de l'entorn: Es troba  el conjunt aïllat, en una parcel•la municipal.
Edificacions relacionades: -
Materials de construcció: Exterior de pedra de calar i interior de rajoles d'argila
Tècnica de construcció dels cups: Tradicional
Formes dels cups: Rectangulars
Parts del cup:
•    Sostre:  derruït
•    Zona de trepitjar el vi :  S' observen cavitats en les quals es recolzaven les bigues que sustentaven les taulons de trepitjar
•    Base: Tapada per runes
•    Corda de seguretat: No
•    Boixa d'eixida: Sí (Està en la façana  sud)
•    Mides rajoles:
•    Formes rajola: Rectangular
Estat conservació cup:
•    Hi ha mala herba? Sí
•    Enderrocat ?  Parcialment
Estat conservació edificis de l'entorno: Habitats
S'observa alguna reforma realitzada al cup: No
Històries relacionades:
Documentació consultada:
Bibliografia:
Informants:
Foto general:
Dossier fotogràfic: De 395(27).jpg a 395(42).jpg
Plànol de situació:
Plànol topogràfic:
Observacions:

ANNEX II: MAPA DELS CUPS EXISTENTS A VIVER (01/05/2013)

441 fotoviver 13

Foto Cups a Viver

441 fotoviver 14

Foto Cups al terme municipal de Viver

mv05-07. La catalogació de la festa de Sant Antoni

Escrit per Comissió de patrimoni de Vilanova d’Alcolea on . Posted in Memòria Viva

440 fotovilanova 01 

Foto: “Matxà 2013”

La inquietud d’alguns veïns i veïnes de Vilanova d’Alcolea, juntament amb la necessitat de preservar la nostra memòria històrica, de recuperar-la i posar-la en valor, van fer que iniciàrem el 14 d’abril de  2012 el Curs de Catalogació del Patrimoni Cultural Local, una acció formativa inclosa dins el projecte Patrimoni del Programa d’Extensió Universitària (PEU) de la Universitat Jaume I.

La finalitat del curs era assolir tot un ventall de coneixements per aplicar-los a la catalogació com a eina de coneixement, de protecció, de recuperació, de difusió i de revaloració del folgat i, a la vegada, desconegut patrimoni cultural local.

Una vegada va finalitzar el curs, vam constituir la Comissió del Patrimoni, formada per 7 dels 8 alumnes del curs. La Comissió  va decidir iniciar un projecte d’investigació d’una part del patrimoni local de Vilanova d’Alcolea, la Festivitat de Sant Antoni.

Sant Antoni és l’esdeveniment festiu de referència a Vilanova d’Alcolea, el més arrelat a la gent, el que inclou més elements. També és el més interessant i controvertit i per tant, tot un repte per la Comissió.

A causa d'aquesta complexitat, es va creure necessari sol•licitar la tutoria del procés de catalogació del patrimoni vilanoví, que va ser assumida pels tècnics coordinadors del projecte Patrimoni del SASC.  
 
Catalogació de la Festa de Sant Antoni
 
La primera tasca realitzada per la Comissió va ser  la de fragmentar la festa de Sant Antoni en diferents parts per  facilitar el seu estudi. Així doncs, es va dividir en 5 apartats clarament diferenciats:
1.    Patrimoni oral
2.    Patrimoni fotogràfic i audiovisual
3.    Patrimoni etnogràfic
4.    Patrimoni gastronòmic
5.    Recerca bibliogràfica

1. Patrimoni  oral

Per dur a bon terme aquest treball, es va preparar i consensuar un model d’entrevista sobre els diferents i més notoris aspectes de la festa. Aquest va passar de les 25 preguntes previstes inicialment a unes 40. L’entrevista es complementa amb la fitxa de catalogació del Patrimoni Oral.
 
Les preguntes es van classificar en grups seqüencials respecte als diferents esdeveniments de la festa de la manera que segueix:
 
•        La recollida, transport i disposició de les argelagues
•        Els sectors de la festa -majorals- (rotació dels carrers)
•        La Foguera dels Majorals
•        Els vestits dels animals (els tapets i els cabestres)
•        La matxà (coneguda com la Volta o la processó del Sant)
•        El tropell (la cursa de cavalls sense muntura)
•        La coqueta
•        Convits a casa dels Majorals
•        Les corregudes
•        El canvi de vares
•        La tradició oral
•    
Es van realitzar 16 entrevistes a vilanovins i vilanovines. Entre entrevistats, entrevistadors i col•laboradors van participar unes 50 persones d’entre 20 i 98 anys. La importància i la lògica de realitzar en primer terme les entrevistes, es va posar de manifest, malauradament, amb la desaparició d’un dels entrevistats, Emilio Tena, al que junt amb els altres entrevistats i col•laboradors els agraïm la seua aportació.
 
Com a tast de la recollida que vam fer en aquest apartat, volem relatar-vos una tradició totalment perduda i recordada únicament per transmissió oral. Es tracta de la tradició del “cerdet”:

“Els majorals compraven cada any una cria de porc, el “cerdet”, que tenia llibertat total per anar pel poble i menjava on li donaven; el dia de la festa, ja gran, els majorals el rifaven per treure diners.”
 D’aquesta tradició venen les dites vilanovines següents:

“Voltes més que el porcell de Sant Antoni”
                        
“Eixa no està mai a casa. Sembla el porquet de Sant Antoni” (dita, utilitzada antigament per a referir-se a aquelles dones que estaven sempre fora de casa)

440 fotovilanova 02

Foto: “Canvi de vares (1954)”

440 fotovilanova 03

Foto “La Coqueta. Carrer D'Amunt (1986)”

Després de la feina de filtració i cohesió de les preguntes, actualment i dividits en tres grups de treball de dues persones cadascun, estem unificant les diferents respostes, convertint-les en una sola, comuna i global.

Creiem que una bona conclusió i un clar consens en aquest apartat, assegurarà, en bona part,  resultats positius en el procés de Catalogació de la Festa de Sant Antoni. Per tant, sense presses i amb el màxim rigor hem encetat aquest objectiu.

2. Patrimoni fotogràfic i audiovisual

Tenim aprovada la fitxa de Catalogació del Patrimoni fotogràfic i també hem començat la recerca de material.
 
En aquest apartat, comptem amb la col•laboració de:
●    Carmen Segarra Sidro, filla i col•laboradora de Carmen Sidro Muñoz, de Cabanes. Es tracta de la fotògrafa de referència dels anys cinquanta i fins als setanta dels pobles de la Plana de l’Arc, entre els que es troba Vilanova d’Alcolea. Li agraïm la seva bona predisposició en aquesta recerca d’un patrimoni vilanoví  que s’escolava i que la càmera de la seua mare va captar.
●    L’Ajuntament del poble i l’Associació Cultural “Foc i Tropell”, els quals han posat a la nostra disposició tot el fons fotogràfic que tenen actualment.
●    Ramon  Córdoba, veí i col•laborador de la Comissió; ens facilitarà totes les gravacions en vídeo que té de la festa des de l’any 1990, més d’una hora per any. També té previst realitzar per a la Comissió un vídeo de 10/12 minuts amb els moments més interessants al seu parer.
●    Altres veïns i veïnes, que a títol individual, també s’han compromès a aportar una selecció de les seues millors fotografies.
●    Un membre de la comissió, aportarà una còpia i el cartell del curtmetratge “SANT ANTONI. Solstici d’hivern”  que es va realitzar sobre un text de Carles Borràs.
●    A banda, també disposem de fotografies i vídeos, que els membres de la pròpia Comissió ha realitzat durant la festa de 2013.

3. Patrimoni etnogràfic

Aquest apartat es refereix a la indumentària que porten els animals i a altres elements que trobem al llarg de la festa i per als quals ja tenim aprovada  la corresponent fitxa de catalogació.

De la indumentària de l’animal destaquem els tapets, espècie de manta que es col•loca al llom de l’animal durant la volta. Tenim localitzats tapets antics fets amb fil d’or i altres no tant  antics. El cabestre que porta l’animal cobrint-li el cap, es transforma especialment per a la processó, guarnint-lo amb flors de paper i lluentons. I la cua del cavall, que es trena, es recull (per evitar que se creme) i s’adorna amb un llaç de roba.

Altres elements etnogràfics, ja identificats per catalogar són les argelagues, les fogueres (dels majorals i de la matxà), els dos estendards o guions del Sant (un per la matxà i l’altre per les corregudes), el banc on acaba el tropell i on es reparteixen les coquetes, la vara de traspàs de carrer (feta l’any 2001), la vara on es pengen els pollastres que es donen com a premi al tropell i a les corregudes, les atxes (ciris que porten els genets durant la processó), el bagul on es guarden els tapets de l’altar de Sant Antoni i l’altaret del Sant construït a la nau dreta de l’església de Sant Bartomeu.

4. Patrimoni gastronòmic

No existeix cap plat de cuina que s’identifique amb la festa. El tresor el tenim en les variades pastes, pastissets i coques que els majorals ofereixen amb generositat a la família i amics el dia gran de la festa.

440 fotovilanova 04

Foto: Cartell documental

El dolç típic per excel•lència i que no falta a cap taula és el pastís, que es pot farcir de confitura de carbassa, cabell d’àngel o moniato.
 
Altres delícies són: magdalenes, rotllets de piló, rossegons, almendraos, braços de gitano, durmiendos, etc. També s’oferien i preparaven diferents tipus de beguda: anís, aiguardent, moscatell¸ vi bullit ( ja no es fa, però l’amic Vicent Rambla ens el ha deixat provar de la seua bota del racó ), etc.

5. Recerca bibliogràfica

S’ha iniciat ja una recopilació de tota la bibliografia coneguda, deixant per a més endavant una recerca molt més profunda: tant per Internet, com en els diferents periòdics provincials i  en els Arxius de les institucions oficials.

440 fotovilanova 05

Foto: Corregudes al carrer Major (1964)

440 fotovilanova 06


Foto: Corregudes al carrer d'Avall (1968)

440 fotovilanova 07

Foto: Tornant de les corregudes (1964)

Els membres de la pròpia Comissió o alguns col•laboradors ja formen part d’aquesta bibliografia. Com ara:
●    Ximo Barreda que és autor del llibre Sant Antoni Abat a Vilanova d’Alcolea de l’any 1998.
●    El llibre Un objectiu, unes imatges... RECORDS de fotografies de Carmen Sidro Muñoz publicat per les XVII Jornades a la Plana de l’Arc celebrades a Cabanes el 2012, on s’inclouen fotos de Sant Antoni a Vilanova d’Alcolea.
●    I un xicotet article inclòs al núm. 4 especial del Butlletí de l’Associació Vilanovina de Cultura  de 1995 titulat “El nom dels carrers de Vilanova d’Alcolea en el temps”.
 
Per concloure dir que estem treballant de valent per aconseguir uns bons resultats i els objectius que pretenem assolir són ambiciosos. Volem obtenir per a les Jornades de la Plana de l’Arc, que tindran lloc a Vilanova el pròxim octubre de 2014, l’edició d’un llibre amb tot allò de relleu de la festa conegut fins avui.  Així com, fer una exposició, amb voluntat de permanència, interpretativa dels fets, amb l’objectiu d’aconseguir que la festa siga reconeguda d’interès cultural, i posar a l’abast de tot el poble i de totes les persones interessades el material realitzat i recollit per la Comissió.
 
Amb aquesta breu descripció del treball i dels objectius mencionats, hem intentat donar una visió a diferents nivells d’allò que volem aconseguir, donant-vos unes pinzellades de les diferents parts i elements que conformen la festa de Sant Antoni a Vilanova d’Alcolea.
 
A part de l’esforç de la Comissió, que n’és, ens és imprescindible seguir comptant amb el suport i la comprensió de les diferents institucions i dels nostres veïns i veïnes del poble de Vilanova.

Definició de Patrimoni Cultural consensuada al taller de catalogació del patrimoni cultural de Vilanova d’Alcolea (La Plana Alta). Abril de 2012
“El patrimoni cultural és allò que ens identifica com a poble i ens posa en relació amb el nostre entorn. És la història, la memòria, la identitat del poble i el sentit que aquest patrimoni genera de pertinença, arrelament, sentiment i continuïtat. És allò que ens permet i ajuda a conéixer el passat i a entendre el present.

El seu valor i significat és el resultat d’un procés de segles. Per a nosaltres és orgull i coneixement, estima i satisfacció. Està format pel conjunt de creacions materials i immaterials realitzades per l’esser humà i inclou des de restes arqueològiques a elements etnogràfics, des de les cançons a les fotografies, des de les festes i les tradicions a les edificacions.

Pel seu caràcter únic i irrepetible, el nostre patrimoni cultural es troba en un delicat estat de salut  per la seua falta d’ús, la infravaloració, el desconeixement, el vandalisme i la creixent espectacularitat del fet cultural en detriment de la seua originalitat, particularitat i complexitat simbòlica. En aquest sentit, el seu coneixement, conservació i difusió ha de ser responsabilitat de tots i cadascun de nosaltres: des de les institucions a la ciutadania. Tots segons les seues responsabilitats.”

mv05-06. Projectes del voluntariat local de Sot de Ferrer

Escrit per Grup de Patrimoni del voluntariat local de Sot de Ferrer on . Posted in Memòria Viva

1.Exposició Cultural: “Entre tizas y borradores”

Entre l'agost i el setembre del 2012, es va realitzar l'exposició  “Entre tizas y borradores” en el local de “La Hermandad”, dins de les exposicions d'estiu del grup de patrimoni del voluntariat local.

 439 fotosot 01

Foto: Exposició “Entre tizas y borradores”

439 fotosot 02

Foto L’esbarjo i els seus jocs

439 fotosot 03

Foto: L’escola

439 fotosot 04

Foto: L’escola

La preparació d'aquesta exposició va estar un ardu treball de recerca, recopilació i catalogació ja que, fonamentalment, els materials de la mostra eren fons fotogràfics corresponents a un llarg període: aproximadament des de 1920 fins a 1980.

Respecte a la recollida del material fotogràfic, a qui va participar i va cedir  fotografies se li va demanar, si era  possible, que identificara les persones que hi apareixien. Es va fer una fitxa de cada fotografia:  nom del propietari, any de la foto (aproximadament), la temàtica (si era una festa, dia d'escola, etc.). Finalment  es van escanejar.

Per preparar els continguts de l'exposició es va investigar com eren, en cada època, els dies a l'escola: els jocs, els estudis, els mestres, etc.

Algunes de les fotos es van ampliar per fer un gran pòster. Es van realitzar (amb la col•laboració de diversos voluntaris) uns maniquins, per representar l'esbarjo amb els seus jocs tradicionals: la corda, la baldufa, etc.

L'exposició es  va dividir en tres zones ben delimitades. En la primera, en entrar, hi havia una zona on es projectava una pel•lícula sobre l'evolució de les nostres escoles. La segona, representava l'esbarjo i els seus jocs, amb fotografies situades cronològicament i unes vitrines en les quals s'exposava material escolar de l'època (llibres de llengua castellana, aritmètica, regles de fusta i compassos, boles del món, figures geomètriques de fusta, etc.). La tercera part de l'exposició, situada en el segon pis, era la recreació d'un aula d'una escola antiga amb la pissarra, el mapa d'Espanya, la taula del mestre i els inconfusibles pupitres antics i es van mostrar llibres molt antics per obtenir lleis, escrits, estadístiques, anècdotes... i mostrar-los al públic. Aquesta recreació va estar possible gràcies  al poble de Suera i al Mas de Noguera que ens van cedir temporalment el mobiliari.

Després de dos mesos d'estar l'exposició oberta al públic,  vam arribar a la conclusió que tant els voluntaris, que amb gran esforç havien  col•laborat, com la població i els visitants havien gaudit molt de l'experiència de participar en l'esdeveniment i també ens vam adonar que no havíem oblidat la nostra història i que havia d'estar molt present per explicar-la als nostres descendents.

Finalment, l'Ajuntament va editar un vídeo que explica de manera visual tota l'exposició.

2. Taller de costura “Carta de Poblament”

Des de l'any 2010, celebrem, el primer cap de setmana de juny, la commemoració de la Carta de Poblament de Sot de Ferrer i, per recrear el moment, ens vestim amb indumentària de l'època del 1600.

439 fotosot 05

Foto: Taller de costura "Carta de Poblament"

Un mes abans d'aquest esdeveniment, es munta un taller de costura, on es confeccionen els vestits que es lluiran aquest dia. La gent està tan il•lusionada que vol estrenar un vestit nou cada any i  si la butxaca  ho  permet se'n fan un, de nou, en aquest taller.

3. Col•laboració en l'elaboració del tapís de l'artista Rosa Serna

Al juny, diversos pobles que participàvem en el projecte Patrimoni de la UJI ens vam desplaçar a la localitat de Montán per reunir-nos amb l'artista Rosa Serna. L'objectiu de la reunió era que ens explicara el projecte que des del Programa d'Extensió Universitària s'estava preparant per celebrar l'aniversari del PEU. La idea, que ens va semblar molt interessant,  era brodar unes paraules d'allò que ha significat la Universitat Jaume I per les zones rurals durant aquests 20 anys del PEU de la UJI.

El projecte total constava de 6 tapissos que representaven el conjunt de pobles que formen l'àrea en la qual s'emmarca el programa: municipis menors de 5.000 habitants de l'interior de la província de Castelló (122 municipis que sumen uns 85.000 habitants i un 80 % de la superfície de la província).

En la confecció del brodat del tapís en què va participar Sot de Ferrer van col•laborar, a més, les poblacions de Teresa i Montan. Quan tots els tapissos van estar brodats, es van exposar conjuntament a la sala d'exposicions del Paranimf de la UJI el dia de la festa de celebració del 20 aniversari del PEU.

Cada tapís estava creat amb diferents tonalitats segons la sensació de l'artista i després es brodava  damunt en color negre amb diferents tipus de punts tradicionals les paraules que  cada grup havia triat.

Després de parlar a l'ajuntament  i amb les diferents associacions, vam posar cartells i  vam fer ban. Tota la població de Sot de Ferrer va voler participar i va estar molt atrafegada participant en el brodat del tapís.  

Es va realitzar durant set dies: entre setmana es va elaborar el tapís a la Casa de Cultura i el cap de setmana vam eixir  al carrer on  majors i xiquets es van apropar a fer la seua puntada en el magnífic tapís.

439 fotosot 06

Foto: Bordant el tapís

439 fotosot 07

Foto: Bordant el tapís

439 fotosot 08

Foto: Bordant el tapís

439 fotosot 09

Foto: Bordant el tapís

439 fotosot 10

Foto: Bordant el tapís

439 fotosot 11

Foto: Bordant el tapís

mv05-05. Montán celebra el IV centenari de la seua Carta de Poblament (1612-2012)

Escrit per Associació Cultural de Montán “Conde de Vallterra” on . Posted in Memòria Viva

1. Antecedents històrics

La repoblació del nostre poble i les seues terres són la conseqüència de l'edicte d'expulsió dels moriscos signat per Felip III el 4 d'abril de 1609. Les causes al•ludides per a la seua expulsió van ser principalment el temor i l'alarma que suposava el permanent creixement de la població morisca. A principis del segle XVII es va arribar a suspendre, a petició de les Corts del Regne, la formació de censos amb la finalitat de no revelar la força que  tenien. Altres causes, no menys importants, correspondrien a  interessos econòmics i estratègics, ja que s'imposava als nous pobladors un nou règim de rendes que serviria per a omplir les arques dels senyors,  amos dels territoris repoblats.

Tot açò, més les incursions pirates de barbarescos que assolaven les costes mediterrànies i les revoltes d'algunes zones motivades pels enfrontaments entre la població musulmana i cristiana, van portar primer a Felip II a dictaminar la Real Pragmàtica expedida des de Madrid el 19 de gener de 1563  que ordenava el desarmament dels moriscos i,  després, a Felip III  a ordenar-ne l'expulsió.

Les conseqüències per a la nostra població van ser l'abandó de les cases i terres de conreu que ocupaven els moriscos, cosa que va ocasionar grans pèrdues en les rendes del senyor comte. Per tot açò, segons escriu  José Fornas Gil en el seu llibre Descripció Històrica i Topogràfica de la Vila de Montán, Miguel de Vallterra,  va portar per a repoblar les seues terres  28 famílies de la Provença francesa i 9 frares de l'Ordre dels Serfs de Maria.

El 3 de març de 1612,  Miguel Milà, procurador de  Miguel Ribelles de Vallterra, va atorgar la Carta de Poblament a la Vila de Castellmontán que concedia als seus pobladors cases i terres en arrendament, conferia privilegis i marcava les normes que havien de regir per al bon desenvolupament de la Vila.

2. Actes commemoratius

Els actes preparatius per a la celebració de l'esdeveniment es remunten a 2010. Des de llavors fins a 2012, s'han celebrat durant la Setmana Cultural del mes d'agost, xarrades, exposicions i actes culturals, així com un mercat medieval amb desfilades i representacions teatrals, música folklòrica etc., preludi del que seria la gran festa aniversari del  IV Centenari de la Carta de Poblament.

438 fotomontan 01
Foto: Inauguració del mural de la Carta de Poblament

438 fotomontan 02


Foto: Exposició "La Carta de Poblament 1612-2012"

438 fotomontan 03


Foto: La importància de la Carta de Poblament per a Montán

Aquests actes van quedar dividits en dues parts:

2.1. Actes institucionals
El 3 de març, dia en què el nostre poble feia 400 anys com a poble sobirà, es van iniciar els actes institucionals commemoratius de l'esdeveniment:

• A la 10:30h., va tenir lloc la recepció d'autoritats a la plaça de l'Ajuntament. A l'acte van acudir entre  altres,  Francisco Medina, Director Territorial de Cultura, Miguel Simón, Vicari General de la Diòcesi Segorbe-Castelló, la Diputada Autonòmica Nieves Martínez, el Diputat Provincial  Laureano Sandalinas i el Comandant en lloc de la Guàrdia Civil de Montanejos.

• A les 11:00h., a les escales d'accés al Saló de Plens de l'Ajuntament, es va procedir a inaugurar un mural representatiu del lliurament de la Carta de Poblament als nous pobladors de la Vila, donació de l'Associació Cultural de Montán “Conde de Vallterra”, que es va pagar amb els beneficis obtinguts per la venda del llibre La Ruta del Agua i que el va realitzar per la popular ceramista i pintora  Empar Pérez, veïna del poble. Tot seguit, al Saló d'Actes de l'Ajuntament, l'alcalde, Antonio Fornás, va dir unes paraules de benvinguda a les autoritats i  al nombrós públic assistent i va recalcar la importància d'aquest dia. En el mateix acte, es va lliurar una placa al recentment nomenat cronista oficial de la Vila  Faustino García Xirivella, qui després d'agrair aquesta nominació, va explicar el concepte de carta de poblament, i el significat i la importància per al nostre poble.  En acabar, l'Associació Cultural de Montán “Conde de Vallterra”, va fer lliurament a l'alcalde de la còpia d'un dibuix a mà alçada del croquis de la Vila  realitzat el 1810 per l'ajudant de la Guàrdia Real d'Infanteria  Antonio Peláez.

• A les 11:30h., la comitiva es va desplaçar a l'Església Conventual dels Serfs de Maria, on les autoritats van inaugurar les obres de millora realitzades per l'Ajuntament i es va descobrir una placa com a record del moment. A continuació i dins de l'església, l'arquitecte  Alfonso Sánchez Dopateo, va realitzar una breu exposició del “Pasado, presente i futuro del Convento de los Padres Servitas de Montán”, i va explicar amb gran claredat les millores realitzades i la gran projecció que pot tenir en el futur per al nostre poble.

• A les 12:00h., es va fer la  inauguració de les exposicions a la Casa de la Cultura sobre:
•    La Carta de Poblament 1612-2012 (documents i panells explicatius).
•    “L'expulsió dels moriscos” (exposició itinerant cedida per la Fundació Bancaixa).

 

438 fotomontan 04

Foto: Decoració dels carrers

438 fotomontan 05


Foto: Inauguració de les obres de millora de l'esglèsia conventual dels Serfs de Maria

438 fotomontan 06

 

Foto: Exposició “L'Expulsió dels Moriscs”

 

438 fotomontan 07


Foto: Preparació dels carrers

El dia de la inauguració de les  exposicions, el cronista de la Vila,  Faustino García Xirivella, va donar una conferència  sobre la Carta de Poblament i  va destacar la seua troballa en l'Arxiu Històric Nacional de Madrid. També va agrair profundament el treball realitzat pel Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló,  per l'elaboració dels panells informatius sobre diversos aspectes de la Carta de Poblament, i de les fotografies en gran format d'aquests documents. També es va agrair a la Fundació Bancaixa la cessió dels quadres relatius a “L'expulsió dels moriscos”, quadres que el nombrós públic assistent va admirar.

En finalitzar l'acte, es va servir un vi d'honor i uns deliciosos canapès que va realitzar  l'Associació de Dones de la Vila de Montán

• A les 17:00h., el Grup de Jotes d'Arañuel “Alegria del Mijares”, va realitzar a la plaça de l'església un taller de jotes per a delit de tots.

El diumenge dia 4 de març a la 12:00h., per tancar els actes institucionals del IV Centenari de la Carta de Poblament, es va oficiar una solemne missa a l'església del convent, acompanyada per la Rondalla de Montán.

2.2. Actes festius en la setmana cultural d'agost
Els dies anteriors al dissabte 4 d'agost, les penyes es van encarregar d'engalanar els carrers i places de la Vila amb pendons i banderoles, que van donar un colorit i aspecte de festa medieval. Els veïns van contribuir a la festa i van traure a les seues portes tot tipus d'utensilis, testos, canyes verdes del riu, branques d'oliveres i arreus i elements decoratius antics que tenien guardats a les seues cases. Diversos arcs triomfals que van realitzar amb canyes recorrien el carrer principal per on havia de passar la comitiva, al sòl es va escampar palla i murta perquè els carruatges i cavalleries no relliscaren. A la plaça es va instal•lar un entarimat decorat amb teles de colors on van estar els personatges principals de la representació.
En aquest acte es va representar l'arribada a la Vila de Montán dels nous pobladors que havien vingut de la Provença francesa i el lliurament, per part del Senyor Comte  Miguel de Vallterra, de la carta de població.

438 fotomontan 08

Foto: Arrivada de les families

 

438 fotomontan 09


Foto: Arrivada dels Serfs de Maria

Alguns veïns van ser distribuïts per famílies a l'entrada del poble. Cada família portava el seu estendard on figurava l'escut heràldic corresponent al seu cognom. La comitiva va partir per l'entrador del poble i va començar el seu recorregut a través del carrer principal. Anaven abillats amb tota classe de vestidures i utensilis suposadament portats de terres llunyanes. Cavalleries, carros i un gran nombre de persones anaven apareixent, precedits per dos personatges a cavall, que representen els jurats Juan Martin i Pedro Pastor, que havien sigut enviats pel senyor comte a les llunyanes terres de la Provença per portar nous pobladors per a les seues terres. Darrere d'aquests jurats, un sacerdot portava un crucifix seguit per vuit frares de l'ordre dels Serfs de Maria, fundadors del primer convent servita de Montán.

A la plaça, a l'entarimat preparat  amb cadires, taula i ornament digne de l'acte, es trobaven el senyor comte Miguel de Vallterra, la seua esposa,  la comtessa  Ana de Pina, a la seua dreta el justícia  Bartolomé Gil, al seu costat, el llicenciat Mossèn Gabriel Lamberto Montolio, rector de Castellmontán, i a l'esquerra dels comtes, el notari  Francisco Prancudo amb les cartes de propietat de cases i terres que donarien als nous pobladors.
A la plaça també es trobaven les famílies de cristians vells que havien quedat a la Vila i que es disposaven a donar la benvinguda als nous veïns.

438 fotomontan 10

 

Foto: Acte d’Otorgament

 

438 fotomontan 11


Foto: Benvinguda als nous pobladors

A poc a poc, la comitiva va arribar a la plaça, es va instal•larar enfront de l'entarimat  per  rebre el seu llegat. En primer lloc, el jurat Juan Martin, va relatar al senyor comte, les vicissituds passades pel camí fins a arribar a la Provença i del seu retorn a Castellmontán. Seguidament el senyor comte  va donar la benvinguda a les noves gents, els va prometre que gaudirien de la seua protecció i els va lliurar l'escriptura de Carta de Població. El narrador de l'acte va nomenar una per una totes les famílies, el cap de les quals va pujar a l'entarimat a arreplegar els títols de propietat de les seues cases i terres, confirmades per la signatura del notari. Una vegada acabat el lliurament de totes les escriptures i amb visques als comtes, va acabar l'acte representatiu del lliurament de la Carta de Poblament als nous pobladors de Montán.
La festa va ser acompanyada d'exposicions, xarrades, representacions teatrals i missa major.

mv05-04. L’aprofitament de l’aigua al terme de Costur

Escrit per Grup d’estudi del patrimoni de Costur on . Posted in Memòria Viva

En gener de 2013, l’Associació Cultural la Fontanella de Costur es va sumar al projecte Patrimoni de la UJI, inclòs en el Programa d’Extensió Universitària (PEU). Es va formar un grup de treball amb l’objectiu d’aprendre, de conèixer i d’aprofundir un poc més en el concepte de patrimoni  per a després  poder començar el propi treball d’investigació.

Vam començar el taller “La catalogació del patrimoni cultural local”  dirigit per Ángel Portolés. Durant els  dies que ens vam reunir amb Ángel vam compaginar els continguts del taller (definició de patrimoni ,fitxa de catalogació fotogràfica, fitxa de tradicions, les fonts orals)  amb xerrades. Vam  intercanviar impressions, vam reorganitzar la informació i els coneixements sobre  patrimoni i ens vam sentir amb l’obligació de treballar pel nostre poble per a unir el passat i el present en un intent de revalorar cada racó del terme, dels carrers, la saviesa de la nostra gent...

Durant aquestes hores de treball vam anar perfilant quin seria el punt de partida. Teníem moltes propostes, però era necessari  elegir-ne una que ens centrara i a partir d'ací anar lligant  caps. Teníem elements que ens orientaven, que ens guiaven. Per una banda la preocupació per la instal•lació d’una mina a cel obert en la partida de la Bassa Roja, per  l’altra, la definició de tots els elements que formen el patrimoni: construccions tradicionals, oficis, gastronomia, indumentària,  aprofitament de l’aigua, camins, la història del poble, les seues tradicions, tots els sabers i coneixements transmesos oralment, la música, les dites, l’economia, formes i materials de construcció, etc., que per nosaltres signifiquen el fonament de la nostra cultura i forma de ser.

Aprofitament de l’aigua al terme de Costur

Vam triar el tema de  l’aigua al poble de Costur. Era un tema ampli i també important per als costurencs ja que Costur havia sigut un poble amb escassos recursos hídrics, fet que  havia determinat i definit una forma de treballar el camp, una forma de viure, que havia esculpit un caràcter auster i treballador en la gent, que saben apreciar el valor de les coses.

437 fotocostur 01

Foto: El paratge de la Bassa Roja. Costur

Reconduírem les propostes i marcàrem un esquema que incloguera tots els elements que tingueren relació amb l’aigua, ús i aprofitament, consum humà, consum per al ramat i reg.
Partirem de les diferents formes físiques per a recollir aigua i estudiarem en profunditat cada una d’elles (les basses naturals i les construïdes per les persones, les sènies, les fonts, els pous, els cocons, els molins...) i vam utilitzar les eines  que havíem après en el curs de catalogació del patrimoni.

Encapçalàrem  el treball  centrant l’atenció en primer lloc en les basses naturals del terme de Costur, com la Bassa dels Morrals, la Bassa la Selleta, la Bassa Blanca, la Bassa del Vilaroig (perduda), la Bassa de la Fortuna, la Bassa del Cabeço i la Bassa Roja, un dels paratges més singulars del nostre terme,  raó per la qual  començàrem l’estudi amb ella i l’anomenarem “La Bassa Roja espai públic i un recurs didàctic”.

Ens vam assabentar de tot el treball de catalogació de recursos del paratge de la Bassa Roja per part del Centre Espeleològic de Castelló, de la Plataforma Ciutadana No a la Contaminació, Secció Costur, i vam considerar que la nostra tasca havia de  centrar-se  en  ampliar aquesta informació que ja teníem. Havíem de parlar amb la gent major, estudiar la biodiversitat, catalogar les construccions de pedra  del voltant ... per a desprès fer pública aquesta informació  i intentar que  arribara a tots els nivells de la població.

437 fotocostur 02

Foto: El grup de Costur

En aquest projecte els objectius que volíem aconseguir eren els següents:

- Estudiar l’entorn( flora, fauna, construccions de pedra ...).
- Organitzar rutes de senderisme al voltant del paratge.
- Planificar activitats didàctiques per a presentar a l’escola de Costur i a les del voltant.
- Preparar  un guia sobre la Bassa Roja i un centre d’interpretació virtual.

Aquest projecte ens va il•lusionar i ens va motivar encara que continuem sent un grup que està començant i que no té  gens d'experiència. En la era de la globalització  pensem que corre pressa revalorar, conèixer i estimar  els llocs on vivim i han viscut els nostres avantpassats i que seran també els llocs de properes generacions.

Definició de Patrimoni Cultural consensuada al taller de catalogació del patrimoni cultural de Costur (L’Alcalaten). Març de 2013

“El patrimoni cultural és una forma d’identificació. La manifestació de la història del meu poble i ajunta tots els sentiments heretats que hem de conservar. Ens ajuda a conéixer i comprendre  els canvis socials i econòmics  i són les nostres arrels i la forma de possar-nos en relació amb el passat, present i futur del nostre poble.
Conéixer la seua importància  ens ajuda a mantenir i conservar el que forma part de la nostra història. El seu coneixement ens ajuda a valorar-lo.
El patrimoni cultural està format per construccions tradicionals, oficis, gastronomia, indumentària, camins, la història del poble, les seues tradicions, tots els sabers i coneixements transmesos oralment, la música, les dites, l’economia, formes i materials de construcció, etcètera que per a nosaltres signifiquen el fonament de la nostra cultura i forma de ser.
El nostre patrimoni cultural es troba en una delicada situació conseqüència de la poca sensibilitat i consciència de la seua importància i del seu valor. Un dels principals problemes que detectem és el seu estat de conservació per la seua falta d’ús i per la seua titularitat, a vegades no definida o poc sensible amb la seua conservació i manteniment. Els responsables d’aquesta situació som tots i la nostra tasca ha de ser la de conéixer el seu valor i la seua importància per comprendre millor la nostra cultura i el nostre territori i la de donar a conéixer-lo perquè tots el  puguen valorar”.

Monografies Memòria Viva

Monografies Memòria Viva reuneix aquelles recerques sorgides en el marc de Patrimoni-PEU que analitzen en profunditat aspectes dels pilars temàtics del projecte.

MV1 MV1
Descarrega Monografia MV2 Vore Monografia MV1 en Isuu
Descarrega Monografia MV1