Memòria Viva

Memória Viva es la revista anual de Patrimoni-PEU i s'estructura en tres parts ben diferenciades: projectes i experiències dels Grups Locals (Comunitats Patrimonials), invitacions i col·laboracions d'especialistes que participen en les nostres jornades i activitats i, finalment, autors i autores que presenten les seues propostes a la convocatòria anual d'articles.

Consulta Memòria Viva PDF

memoria viva11 val memoria viva10 val memoria viva09 val
Vore MV11 en Isuu
Descarrega MV11
Vore MV10 en Isuu
Descarrega MV10
Vore MV09 en Isuu
Descarrega MV09

















Números Anteriors

Memòria Viva 08. Vore Mv08 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 07. Vore Mv07 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 06. Vore Mv06 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 05. Vore Mv05 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 04. Vore Mv04 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 03. Vore Mv03 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 02. Vore Mv02 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 01. Vore Mv01 en ISUU. Descàrrega PDF

mv6-06. El cinema a Vilanova d’Alcolea

Escrit per Maria Amparo Calduch, Magí Espinach i Josep-Miquel Ribés. Comissió de patrimoni de Vilanova d’Alcolea on . Posted in Memòria Viva

La història dels pobles s’escriu amb l’ajuda de persones que fan memòria del seu passat i del de molta altra gent. Pel que fa a l’audiovisual, els records s’acompanyen d’imatges en moviment lligades a moments viscuts. Per això, calia fer una recerca d’una part no menys important de la història del cinema a Vilanova d’Alcolea, un cinema que va començar sent ambulant i amb el pas dels anys es va establir al municipi. Fins i tot van haver-hi dos cines a la vegada, encara que només en va sobreviure un. Després, a poc a poc, les televisions es van fer accessibles per a totes les butxaques. El boom social per excel•lència podia ser adquirit per tothom i així, poder gaudir, individualment o en família, d’una pantalla des de casa i el més important, des de la comoditat d’una bona cadira de braços. Aleshores, quan Vilanova es va quedar sense cine, a finals dels 70, una associació cultural va decidir comprar una màquina per a recuperar la màgia del setè art a la Casa de la Cultura, on encara avui dia es fa alguna sessió de tant en tant, però aquesta vegada en format digital.

A Vilanova d’Alcolea, el cinema va arribar per primera vegada de manera ambulant. Sabem, gràcies al llibre que va escriure mossèn Carlos Calaf Rovira (1910-2001), que quan ell era xiquet, i per a les festes patronals del mes d’agost, es va projectar a la placeta de Sant Antoni una pel•lícula. Un dels cinemes ambulants més recordats entre la gent de la localitat era el d’un matrimoni que pareixia francès que amb un carro anaven pels pobles entretenint grans i menuts. Jaumet de Fotliceba oferia diversió amb alguna projecció cinematogràfica sobre la vela del carro que feia de pantalla a la plaça Arnau de Vilanova o plaça de l’Ajuntament. Si les pel•lícules no eren sonores, les comentava amb tota mena de detalls. Recorria tot el poble tocant una trompeta i anunciant:

“Aquesta nit a la plaça hi haurà cinema, una pel•lícula de cops de puny, tirs i polsegueres i guanyarà el valent. I a continuació, una empalmà de guerra.”

A la mitja part, Jaumet passava una mena de colador entre els assistents i al crit d’“Escopiu al plat” cadascú feia el seu donatiu. A vegades aquest se substituïa per una tira de números per a una rifa.

Així doncs, mentre el cinema ambulant apareixia per Vilanova ocasionalment, el poble veia com s’ampliava l’oferta d’oci amb l’obertura de sales de projecció. La primera estava situada a l’anomenat Tívoli, carrer d’Amunt, núm. 74. Pels anys 20, un matrimoni que venia de França va comprar el solar i van posar en marxa el negoci. Encara que els primers anys va funcionar com a cine amb la projecció de pel•lícules no sonores, el Tívoli fou més prompte una sala d’espectacles fins al 1935. Si els films s’acompanyaven d’intertítols, aquelles persones que no sabien llegir es posaven a prop de qui en sabia per escoltar mentre llegien en veu baixa.

El cinema que va arribar a funcionar també a Vilanova mentre ho feia el Tívoli fou el Cine Primitivo, que estava situat la placeta de Sant Antoni, núm. 11. Abans era un molí d’oli dels anomenats de giny, en els quals la premsa era una gran palanca que pujava i baixava i era moguda per un cargol de fusta. Manuel Bort Soria, propietari del molí, va fundar el cinema cap a l’any 1920. Encara que també es realitzaven representacions teatrals, les projeccions que apareixien a la pantalla eren, evidentment, no sonores. Per problemes econòmics, el senyor Manuel va haver de vendre el cine per a poder acabar de pagar la compra del molí. Així doncs, el dia 7 d’octubre de 1929, Severo-Bautista Gómez Calbo va comprar el local. Finalment, l’1 de setembre de 1932, Ignacio Saura Tena va adquirir el cinema.

L’oferta va començar amb espectacles teatrals i projeccions de cinema mut com ara Fanfan y Claudinet (1912). Al primer pis de l’edifici hi havia un cafè on es despatxaven llimonades, cacaus, tramussos i xufes. Mentre el país es trobava sota la Segona República (1931-1939), la competència més forta que va rebre en aquests anys el Primitivo arribava des del Centre Republicà del carrer Major, on principalment es feia ball.

El Primitivo va anunciar la seua primera pel•lícula sonora després de l’incendi que hi va haver dins la cabina el dia 23 de gener de 1943. Com que la màquina no va resultar molt afectada, la van reparar i adaptar per a projectar pel•lícules sonores com ara Torbellino (1941). No obstant això, el negoci no anava massa bé i l’any 1945 Ignacio es va associar amb dues persones més per a obrir a Torreblanca el cinema Metropol, on es va traslladar la màquina del Primitivo de Vilanova.

Un bon dia, per a ser més exactes el 10 de febrer de 1947, el veí Vicent Sabater Saura va decidir comprar a Ignacio la casa on es trobava el vell cinema, tot i que el va escripturar a nom d’una de les seues dues germanes, Felicitas. Ignacio li’l va vendre per 52.500 pessetes. Abans d’obrir les portes a la gent oferint entreteniment, s’emmagatzemaven palmes. Sabater comprava les palmes que després les dones vilanovines transformaven en cabassos per a la taronja, els quals, posteriorment, subministrava als germans Gallén de Borriana. I no seria fins a l’any 1951 quan al Primitivo es van començar a fer representacions teatrals i de varietats. A una fotografia antiga de Manel Campos es pot llegir el rètol de la pissarra del cine que deia: “Hoy a las 11:30 noche, despedida de la Compañía Brisas de Baleares y Aragón”. El dia 17 d’abril de 1954, Don Casimiro Melià Tena certificava que Vicent Sabater donava d’alta amb el número 3828 al cinema a la Delegació Provincial d’Indústria de Castelló.

1.-detall cine primitivo
Detall d’una fotografia on apareix el balcó del Cine Primitivo ple de gent una vesprada de bous de plaça en les festes d’agost

Les primeres sessions s’omplien de pel•lícules no sonores en blanc i negre. Un pianista acompanyava els films de Charles Chaplin, Charlot, entre d’altres. Les pel•lícules van passar a ser sonores quan a principis de l’any 1954 Vicent se’n va anar a Barcelona a comprar una màquina Ossa model VI de 1950 per 18.000 duros (90.000 pessetes). La màquina era molt bona, tant que li va costar més diners que el mateix edifici del cine. Posteriorment, va adquirir l’òptica necessària per a projectar en Cinemascope, cosa que els espectadors consideraven una gran meravella. Pel que fa a la distribució, la taquilla estava situada a la dreta de l’entrada i a continuació hi havia unes escales per a pujar al galliner i a la sala de projeccions on estava la màquina. Aquest cinema tenia cabuda per a unes 250 persones. La gent seia sobre bancs de fusta de llistons o sobre cadires en un espai que estava inclinat a manera de rampa per a garantir una bona visió. Al fons estava l’escenari, davall del qual es trobaven els camerinos, i la paret del fons feia de pantalla. Del sostre penjava un gran ventilador.

El preu de les primeres entrades de les quals tenim constància va ser de 12 perres (0,60 pessetes). Com a curiositat cal dir que les entrades per a El último cuplé (1957) van costar 4 o 5 pessetes. L’any 1962 el preu va pujar fins a 7 pessetes i es va mantenir fins a l’any 1969. El 1972, quan el cinema va tancar les seues portes, les entrades costaven 10 pessetes. Els xiquets i les xiquetes pagaven 2 pessetes, i posteriorment 2,5.

2.-entrada
Entrada del Cine Primitivo de l’any 1972

Les produccions cinematogràfiques s’anunciaven en una pissarra que es penjava a la façana del cine. Els rètols es preparaven durant la setmana i el diumenge al matí es penjaven juntament amb els cartells i els quadros, fotografies de fotogrames de les pel•lícules que s’encaixaven en un bastidor de fusta damunt de la porta d’entrada del cine. La gent que eixia de missa o que passava per allí s’arrimava per a veure quina pel•lícula es projectaria a la vesprada.

L’època de Vicent Sabater al capdavant del Primitivo fou una època de censura. Les autoritats del moment visualitzaven els films en sessions restringides per analitzar el contingut. Totes les pel•lícules venien classificades amb un codi numèric que, segons recorda la gent, volia dir:
1 i 2 Aptes
3 Majors de 14 anys
3R Majors de 18 anys
4 Altament perillosa

El mossèn penjava al cancell de l’església un cartell amb el títol del film i la seua classificació. Tots els films de Sara Montiel foren classificats amb 3R.

Els rotllos de les pel•lícules, degudament empaquetats dins de sacs lligats, arribaven amb el cotxe de línia o amb l’ordinari. La projecció es feia cada diumenge cap a les cinc de la vesprada i, ocasionalment, també a la nit, tot i que alguna vegada i pels primers anys, els dissabte hi havia sessió i fins i tot programa doble. Les sessions començaven amb música. Un picú (pickup) connectat als altaveus de la sala feia sonar discos d’Antonio Machín, Antonio Molina o Juanita Reina. La cançó que donava l’avís del començament de la projecció era Manolo de mis amores d’Estrellita de Palma. A continuació es projectava el NO-DO (Noticiero Documental), que arribava als cines amb un parell d’anys o més de retard. Respecte a les pel•lícules, a Vilanova arribaven quan ja havien passat per les sales cinematogràfiques de les grans ciutats, per això els anys de producció no coincideixen amb els d’exhibició.

El primer film que es va passar al Cine Primitivo va ser Los ángeles perdidos (1948) l’any 1954. L’últim va ser Sucedió a las doce y media (1969) l’any 1972. Amb aquesta pel•lícula es tancava una part de la història del cinema del nostre poble, però uns anys més tard, en naixia una de nova gràcies a un nou projecte.

Les sessions tenien descans per a facilitar el canvi de rotllo de la pel•lícula. Aquest moment era aprofitat per alguns espavilats per a vendre llimonades que subministrava la fàbrica de Carbónicas Vaquer de les Coves de Vinromà. Així era com pel corredor s’escoltava “Gaseosas Gual en este local” o pel galliner “Gaseosas Calquero en este gallinero”.

3.-cine primitivo
Gràcies a fotografies com aquesta que foren preses durant les festes d’agost, podem documentar que al Cine Primitivo s’anunciava la pel•lícula El pescador de coplas (1954)

El Cine Primitivo va funcionar fins al desembre de l’any 1972 degut al període de dol familiar per la mare de Vicent, Felicitas i Amparo. Aquest tancament temporal, finalment, va esdevenir definitiu, perquè la reobertura suposava unes despeses considerables si pensem que el local s’havia d’adaptar a les mesures de seguretat i higiene dels anys 70. Diuen, i és cert, que tot allò que comença s’acaba algun dia. Juan Albert Porcar fou l’últim operador del Cine Primitivo, però el primer del de la Casa de la Cultura.

La junta directiva de l’Associació Vilanovina de Cultura (AVC), amb Carles Borràs Saura com a president, el dia 10 de novembre de 1978 aprovava la compra de material cinematogràfic per a l’antiga caserna (popularment “el quartel”) com ara el projector, accessoris i butaques amb un pressupost de 230.000 pessetes. El 27 de març de 1979 es va presentar una petició d’ajuda econòmica a la Delegació del Ministeri de Cultura de Castelló per a condicionar la planta baixa de l’edifici situat al carrer Sant Josep, núm. 43 (actualment carrer de la Torre, núm. 45). Les obres es van fer immediatament i el mateix any 1979 es va comprar un projector portàtil de 35 mm de la marca Cinematografía Marín S.A., model MP-30, amb l’ajuda de 91 persones que van avançar 109.300 pessetes. L’activitat cinematogràfica es va tirar endavant amb la creació d’un cineclub on les entrades eren invitacions però realment es cobraven.

El dia 22 de juliol de 1979 es va projectar la primer pel•lícula a la inaugurada Casa de la Cultura. El film es titulava OVNI. Los diablos rojos atacan la Tierra (1974) i la recaptació va ser de 7.600 pessetes. Segons els comptes d’aquell any, els ingressos de taquilla van ser de 201.630 pessetes.

La principal subministradora de pel•lícules era la CB Films S.A. de València, que portava els films que es compraven per lots en divendres i els recollia en diumenge a les deu de la nit. La promoció de les pel•lícules es realitzava amb cartells grans que es penjaven a la plaça. Els quadros van ser substituïts pels fotocromos, de lloguer en un principi i comprats posteriorment, que s’enganxaven amb cinta adhesiva a la finestra de la Casa de la Cultura. Les sessions es feien el dissabte a la nit i el diumenge de vesprada.

Gràcies a la Transició, la censura va desaparèixer i el país va reviscolar, per això el dia que més gent va assistir al cine va ser el 29 d’agost de 1981 quan es va projectar El último tango en París (1972) i es van recaptar 22.000 pessetes, molts diners per a un poble amb no tanta gent com altres pobles del voltant.

4.-cine casa cultura
Pati de butaques de la Casa de la Cultura on es poden veure al fons dues finestretes que formaven part de l’antiga cabina (2005)

Com mostren els llibres de compres, la programació va continuar amb regularitat fins gener de 1982 amb Taffy. Cazador en la jungla (1965) com a última pel•lícula projectada el dia 6 amb la recaptació de 3.500 pessetes. A partir d’aquest any, la programació va ser ocasional i extraordinària, com la que es va fer per a l’Any Internacional de la Joventut (1985).

Com a fet de gran interès històric i cultural, cal fer menció de l’estrena el dia 20 de gener de l’any 1985 del documental Sant Antoni. Solstici d’hivern (1984). Aquest projecte naixia del treball conjunt que van decidir tirar endavant l’Associació Vilanovina de Cultura i l’Associació Cultural l’Eixarment de Vilafamés. El film és un documental etnològic, sonor i a color, de 20 minuts de duració, rodat en súper 8 l’any 1984 a partir d’un guió de Carles Borràs Saura. Toni Mestre va posar veu als textos de Carles Borràs i Longi Gil. Els responsables de la filmació van ser Joan M. Ahís, Longi Gil i Paco Canales. També hi van col•laborar Juan Albert, Xavier Allepuz, Maria Lázaro, Ricardo Torlà, Ximo Vidal, Ferran Verdoy i Álvaro Saura. Sant Antoni. Solstici d’hivern recull la celebració de la festa a Vilanova d’Alcolea i acaba sent un homenatge a un poble i a la seua gent.

Amb el pas del temps, el súper 8 original va perdre qualitat i la Filmoteca Valenciana el va restaurar fa uns anys i en va fer una còpia en suport DVD. El documental s’estrenava al cine de la Casa de la Cultura el dia 20 de gener de 1985, diumenge de Sant Antoni, a les cinc i mitja de la vesprada. La darrera projecció pública parcial es va fer durant l’homenatge que se li va retre a Carles Borràs a les Jornades Culturals de la Plana de l’Arc celebrades l’any 2004 a Vilanova d’Alcolea.

El 10 d’octubre de 1989, la Junta de l’AVC va acordar estudiar la possibilitat de tornar a posar en funcionament la màquina, malgrat la mancança de qualitat de les projeccions, per a passar algunes pel•lícules al Nadal. El 2 de gener de 1990 també es va voler fer alguna visualització, però no consta que s’arribara a cap acord. Les darreres projeccions de l’Associació Vilanovina de Cultura es van fer al setembre de l’any 1991 amb una màquina de súper 8.

Per a tancar aquest recull de la història del cinema a Vilanova d’Alcolea, que abasta quasi un segle i que s’arriba a escriure amb l’ajuda de persones que fan memòria del seu passat i del de molta altra gent, només vull afegir que avui dia el poble encara pot gaudir del cinema. La renovada i ampliada Casa de la Cultura és una alternativa a la comoditat de la televisió de pantalla plana i sofà tou de cada casa dels veïns i les veïnes de Vilanova, gràcies a la programació ocasional que duu a terme l’associació de joves (AVIA). I és que, no vos pareix ben bonic poder seure a una butaca, esperar que els llums s’apaguen i preparar-se tot seguit perquè la pel•lícula va a començar al teu poble?

mv6-05. Crònica de la primera campanya d’excavació arqueològica en el jaciment del “Monte Calvario”

Escrit per A.C. “Conde de Vallterra” de Montán on . Posted in Memòria Viva

El Monte Calvario és un assentament del segle VII AC, que correspon a l’edat de ferro i que és molt conegut per experts i interessats en la història des de principis del segle XX.
 
Entre els dies 1 i 12 de juliol de 2012 es va realitzar la primera campanya d’excavació arqueològica d’aquest jaciment de Montán (Alt Millars). Els treballs han sigut promoguts per la Diputació Provincial de Castelló i l’Ajuntament de Montán, en codirecció entre l’arqueòloga del Servei d’Arqueologia, Amparo Barrachina, i David Vizcaino, a més del treball tècnic de Manuel Burdeus.

01 montan mv6
Campanya d’excavació arqueològica en el jaciment del Monte Calvario de Montán

02 montan mv6
Campanya d’excavació arqueològica en el jaciment del Monte Calvario de Montán

1. La presència ibera a Llevant

Abans de centrar-nos en els treballs arqueològics realitzats durant el mes de juliol del passat any a la superfície del Monte Calvario de Montán, realitzarem un recorregut pels distints poblaments ibers que van habitar l’est peninsular i que, d’una forma o una altra, van configurar el marc i substrat del què finalment seria l’origen de la nostra població.

Seguint l’ordre en què apareixen situats en el marc geogràfic peninsular, començarem descrivint:

Ilercavons
Poble del Mediterrani que habitava part de les actuals províncies de Tarragona i Castelló.

Pròxim a l’actual Tarragona es trobava l’aldea de Cesse, poble que pertanyia als cosetans, tot i que en molt poc de temps es van fondre amb els ilercavons.

Sedetans
Assentats en el Llevant, part de Castelló, València i Alacant. Els sedetans i xicotets grups d’arsetans van ser els primers aborígens que es van fondre amb els ibers. La seua ciutat més important va ser Arse i es coneixen emissions de monedes amb el nom d’Arse cap al 120 AC.

Turboletes
Va ser el primer poble de la península a formar-se per la unió de celtes i ibers i per tant es creu que és el primer poble celtiber igual que els seus veïns els olcads. La seua ciutat més important va ser Túrbula, actual Terol i confosa amb l’altra Túrbula de la què parla Ptolomeu en la Bastetania, que no ha sigut trobada.

Edetans
Edetans és el gentilici de les persones que van viure a Edeta. I es coneix així tant els ibers edetans com als romans de la ciutat de Leire (actual Llíria).

Amb una superfície aproximada de 8.545 km2, l’Edetania ocupava el sud de les províncies de Castelló i les dues terceres parts septentrionals de la província de València. Els seus límits van ser al nord el riu Millars (Udiva), a l’oest les serres de Javalambre i Gúdar i la vall del riu Cabriol, al sud el riu Xúquer (Sucro) i a l’est el mar Mediterrani.

2. Els vestigis materials i documentals com a evidència de l’esdevenir de la història

Una vegada repassades les distintes poblacions preromanes que van habitar l’est peninsular i que per la seua localització es van poder circumscriure a la zona de l’Alt Millars, és fàcil deduir que algunes famílies, cercant llocs pròxims a l’existència d’aigua i fàcilment defensables en la part alta de les llomes, fixaren la seua residència en el què avui és el Monte Calvario, on sabem de l’existència d’un poblat iber, per les restes de ceràmica trobades als seus voltants. No obstant això, hem de destacar que pocs són els vestigis que fins a nosaltres han quedat visibles per al seu estudi. José Fornas Gil, en el seu llibre publicat el 1908 i titulat Descripción histórica y topográfica de la Villa de Montán, ens parla d’un atuell de ceràmica en forma d’àmfora que va ser trobada plena de cendra en Solano de Gausa i que semblava de procedència grega. També s’han trobat restes de diversos utensilis de caça (puntes de fletxa i destrals de sílex) als voltants del nostre terme.

De l’època romana, el més destacable per a la història del nostre poble ha sigut la troballa d’una làpida funerària romana corresponent a la segona meitat del segle I.

De la gran importància d’aquest descobriment, dóna compte l’article publicat en el Butlletí de la Reial Acadèmia de la Història en el número 55, any 1909, folis 284-287 amb el títol de “Nuevas inscripciones de Carmona y Montán”, i que l’eminent acadèmic i expert en epigrafia el Pare Fidel Fita, esmenta amb gran detall.

Últimament s’han trobat vestigis a través de restes de ceràmica d’una possible vila romana als voltants de les partida de Tras de Llosar i la Villarroya, dades que de moment estan en estudi.

A principis del segle XI, ha d’atribuir-se l’entrada dels àrabs a Montán, i a aquests pertanyen les obres que es van fer en el penyal, el castell de Montán i la talaia del pic de la Cueva de Cirat.

Adolfo Miralles confirma aquesta idea de l’ocupació de Montán pels àrabs quan diu que «les riberes del Palància es van poblar d’àrabs, així com els marges del Belcaire (riu Uxó) amb el castell d’Uxó a la Vall d’Uixó i les vessants del riu Betxí amb les dos Sueras. Llavors es van edificar prop del Millars o els seus afluents, la Pobla, Tales, Campos de Arenoso, la Font de la Reina, Zuela (sic), Montán, Barraques, Aranyuel, Figueres, Montanejos i molts altres poblats, fins a 170 grups habitats, de llinatge musulmà, que citen els senyors Cacho i Bellver, tenint en compte les indicacions respectives de Beuter, Viciana, Diago, Escolano, Estada, Cavanilles, Mares, Madoz, Miralles del Imperial, Mundina, Segura Barreda i altres fonts d’estudi.»

En realitat, a partir de l’entrada dels àrabs és quan comencem a posseir dades més abundants i de major garantia que en períodes anteriors, i possiblement fins a l’arribada d’aquests, Montant estaria format per distints caserius disseminats en el seu terme. És per això que Sarthou Carreres, en la seua Geografia del Regne de València, diu que «l’origen conegut de Montán és de temps dels àrabs.»

Del castell àrab de Montán poques restes han quedat conservades fins als nostres dies. Direm que l’emplaçament de l’antic assentament islàmic se situava en una zona “encastellada” i fàcilment defensable. Encara és observable, al perímetre murallat, la presència d’un tram de llenç de muralla. De la seua original fisonomia, el recinte conserva el característic camí en rampa i replec a la part alta, el qual ha quedat fossilitzat en la trama urbana actual com a vestigi de l’original sistema ofensiu i d’accés.

Aquests passos d’ús militar es caracteritzen per la seua complexitat i dificultat, ja que fan verdaderament difícils les pràctiques d’assetjament sobre el recinte murallat.

3. La carta arqueològica i el jaciment del Mont Calvari de Montán

Després de fer un breu recorregut pels distints pobles que van habitar la nostra vila, es va plantejar la necessitat realitzar un estudi més ampli i exhaustiu per a recollir i catalogar les distintes peces trobades en el terme i efectuar una carta arqueològica on assenyalar tots els punts on aparegueren restes i foren susceptibles d’un posterior estudi.

La realització del Catàleg de Béns i Espais Protegits Arqueològics de Montán l’any passat va afavorir que es tornara a considerar la importància d’aquest jaciment, que compta amb una superfície de quasi 2.000 metres quadrats construïts i uns materials realitzats a mà i al torn de gran interès.

Entre els dies 1 i 12 de juliol de 2012 es va realitzar la primera campanya d’excavació arqueològica d’aquest jaciment de Montán. El principal objectiu plantejat en aquesta campanya ha sigut la comprovació de l’existència d’estructures, així com la confirmació de la seua estratigrafia i cronologia.

03 montan mv6
Campanya d’excavació arqueològica en el jaciment del Monte Calvario de Montán

04 montan mv6
Campanya d’excavació arqueològica en el jaciment del Monte Calvario de Montán

Els resultats obtinguts fins al moment confirmen l’existència d’estructures en un bon estat de conservació, la qual cosa ha permès l’excavació parcial d’una habitació en el part alta del turó. En aquesta s’ha localitzat un banc corregut adossat a les parets així com nombrosos fragments de ceràmica realitzada a mà. Encara que en superfície s’ha recuperat un nombre important de ceràmica al torn relacionada amb àmfores fenícies.

4. La importància de donar a conèixer el nostre patrimoni

La primera campanya d’excavació ha posat de manifest la importància del jaciment, el bon estat en què es troba i la necessitat de continuar els treballs en futures campanyes, per facilitar-ne la recuperació i posada en valor amb la finalitat que puga ser visitable en un futur i que passe a formar part del ric patrimoni del nostre poble.

Cal destacar l’interès despertat entre els veïns de Montán que han participat molt activament en aquesta primera campanya d’excavació i que ha aportat el seu treball voluntari. Un interès que es va veure confirmat durant la jornada de portes obertes en la qual una quantitat important de visitants van acudir per a conèixer l’avanç dels treballs.

05 montan mv6
Grup de treball

Com a resultat de l’èxit obtingut, l’Ajuntament de Montán ha sol•licitat de l’IVAJ un camp de treball per a l’any 2014, l’aportació de mitjans humans del qual facilitarà la labor de continuïtat dels treballs iniciats i els resultats de la qual beneficiaran i enriquiran el nostre patrimoni cultural.

Enguany, com a colofó, ha eixit publicat l’excel•lent treball realitzat per Amparo Barrachina, David Vizcaino i Eva Bravo amb el títol El destino quiso que se erigiera aquí… Evolución histórica del municipio de Montán, desde la Prehistoria a la Edad Moderna, el començament del títol del qual fa referència a l’inici de la traducció de la inscripció llatina de la lapida funerària del segle I DC trobada a Montán. Aquesta publicació és el resultat de molts anys de treball en què s’ha dipositat tot el coneixement i afecte per a donar a conèixer a la vila de Montán la seua carta arqueològica.

Bibliografia consultada

GARCIA. F. (2012): Historia de Castellmontán, Crónicas de una Villa. Ayuntamiento de Montán. pp. 27 - 31
FORNAS. J. (1908): Descripción Histórica y Topográfica de la Villa de Montán. València. pp. 9-15
HERRERO. V. (1970): La Villa de Montán. Sogorb. pp. 29-34
MIRALLES. A. (1868): Crónica de la Provincia de Castellón de la Plana. Madrid
FITA. F. (1909): "Nuevas inscripciones de Carmona y Montán" en Boletín de la Real Academia de la Historia, núm. 55, . Madrid. pp. 284-287
BARRACHINA A., VIZCAINO D., BRAVO E. (2011): "El destino quiso que se erigiera aquí.... Evolución histórica del municipio de Montán, desde la Prehistoria a la Edad Moderna". Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló. Núm. 29

mv06-04. El grup de patrimoni de Costur segueix treballant

Escrit per Grup d’estudi del Patrimoni de Costur on . Posted in Memòria Viva

El projecte de treball que vam iniciar l’any passat “L’aprofitament de l’aigua al terme de Costur”, té com a objectiu general posar en valor el patrimoni cultural, social, material..., de Costur, prenent com a eix vertebrador l’estudi de la cultura de l’aigua, i fer que aquest tinga una funció social.

Aquest objectiu ens marca el camí que hem de seguir. Sabem que hem d’anar aprofundint en cada element que forma el patrimoni; aquest fet ens exigeix una formació que ens done a conèixer noves teories que orienten el seu estudi, la restauració o la intervenció més adequada, si fóra necessari.

05 costur mv6
Visita a la Bassa Roja

03 costur mv6
Catalogant la Bassa Roja

06 costur mv6
Esmorzar a la Bassa Roja

Del llibre de Javier Maderuelo, Paisaje y patrimonio, transcrivim aquests paràgrafs:  

“…Esto supone interpretar algunos restos físicos que carecen de monumentalidad, caminos, bancales, abrevaderos, molinos y tantos elementos anónimos que han tatuado los lugares, como signo de una caligrafía que ha sido escrita sobre el territorio”

“El territorio debe ser un texto más para el historiador…”

Ens agraden aquestes citacions perquè expressen amb senzillesa i profunditat el nucli del nostre treball i ens fan visualitzar el nostre terme junt amb les tradicions que té arrelades, com la rúbrica de la història pròpia, la dels nostres pares, avis i besavis.

Durant l’any passat vam realitzar diverses actuacions pràctiques que vam compaginar amb la definició del projecte teòric:
1-    Ens vam adherir al projecte “Adopta una bassa”, dirigit pel grup Roncadell, un equip de professionals reconegut per la Conselleria de Medi Ambient que es dedica des de 1987 a l'estudi i defensa de l’entorn. Dins de les seues activitats es troba aquest projecte que aporta les claus per al desenvolupament d'una metodologia per a la custòdia de petits punts d'aigua per part d'entitats i particulars, tots voluntaris. I té com a objectiu apropar la gent a l'entorn natural i afavorir el respecte cap a les basses i els seus habitants.
2-    El nostre grup va començar a treballar en quatre basses naturals del nostre terme: la bassa Roja, la bassa Blanca, la bassa dels Morrals i la del Cabeço.
3-    Vam portar a terme la catalogació de les basses abans esmentades (setembre 2013).
4-    Vam col•laborar amb la Plataforma No a la Contaminació Secció Costur amb l’organització de dues activitats:
       - Un concurs de fotografia de la bassa Roja.
       - Recuperar la tradició d’anar a la bassa Roja el segon dia de Nadal.

01 costur mv6
Bassa Roja

02 costur mv6
Bassa Blanca

04 costur mv6
Bassa dels Morrals

Extracte del fullet que es va preparar
Ens conta la gent major que fa alguns anys era tradició anar el segon dia de Nadal a la bassa Roja a fer margallons. Els joves anaven a peu a la bassa Roja i una vegada allí cada grup es buscava un lloc per a dinar, per a fer margallons, per a divertir-se, per a festejar...

Seguirem aquesta tradició en l’actualitat, traslladant la data al dissabte més proper al segon dia de Nadal. Anirem a peu a la bassa Roja, anant pel camí que va pel costat del Mas de Gaetano i tornant per la pista de les Oliveretes. Passejarem i gaudirem d'aquest espai públic recuperat i provarem les "coquetes d’herbes de la bassa Roja".

Amb aquestes activitats posàvem fi a la lluita que durant mesos vam mantenir per aconseguir que no es fera una mina en el paratge natural de la bassa Roja. Es fa públic que l’expedient de la mina es tanca al Ple de l’Ajuntament de Costur del dia 10 d’octubre de 2013, que va aprovar per unanimitat la rescissió del contracte amb l'empresa CAPLANSA.

Les activitats que hem planificat per a aquest any i en les quals ja hem començat a treballar són:
1.    Acabar de perfilar el projecte teòric.
2.    Continuar amb el seguiment de les basses.
3.    Marcar tres rutes senderistes seguint punts d’aigua naturals del terme de Costur (fonts, basses, pous...) tenint també en compte altres elements del patrimoni que trobem pel camí (corrals, parets, arbres centenaris...). Pot ser el principi d’un treball que enllaçarà senders i patrimoni.
4.    Editar un fullet explicatiu d’aquestes rutes.
5.    Proposar idees per a la Mostra Cultural de l’Alcalatén 2015 a Costur, dins de la línia del nostre projecte.
6.    Participar en un curs dels que ofereix el PEU.
       -    Interpretació del paisatge (Per aprendre a conèixer el nostre terme i tots els elements que en formen part).
7.    Participar en el congrés internacional regadiu, societat, territori.

Esperem que la il•lusió amb què estem treballant puga, a poc a poc, involucrar  més gent i ajudar a descobrir i valorar la riquesa que tenim dins dels 20,90 km2 de terme municipal.

mv06-03. "Cirat Medieval"

Escrit per A.C. "Las Salinas" de Cirat on . Posted in Memòria Viva

L’any 2013 va ser l’any de “Cirat Medieval”. Ha sigut l’any on s’ha fet realitat el gran objectiu que l’Associació Cultural Las Salinas de Cirat havia perseguit des dels seus orígens: l’obertura al públic en general i per a tots els ciraters en particular, de la nostra emblemàtica “Torre del Conde”. Sens dubte, hem d’agrair a l’ajuntament de Cirat el seu suport i consentiment per a poder fer realitat aquesta iniciativa.

08 cirat mv6
Visita a la “Torre del Conde”

Al voltant d’aquest esdeveniment tan important, l’objectiu que l’Associació es va plantejar va ser donar a conèixer i posar en valor tots els edificis i racons medievals que encara perduren en el poble, i per a això es va organitzar una recreació de l’època medieval a Cirat i s’han preparat activitats i visites culturals.

01 cirat mv6
Castell de Cirat

02 cirat mv6
Castell de Cirat

En primer lloc, vam visitar les ruïnes del castell. El castell de Cirat es troba en un penyal a 517 m d’altitud. És una fortalesa d’origen àrab, de planta irregular, en la part més elevada de la qual es troba un recinte principal, on encara s’aprecien restes d’interessants dependències, entre elles, les relatives a l’aljub central i una sala lateral, i al voltant, restes d’antigues muralles. En un terreny un poc més elevat sobre l’aljub o relacionat amb aquest es troba la torre principal o torre de l’homenatge.


La següent activitat que vam realitzar va ser a la plaça Major, davant de la “Torre del Conde”. Allí ens van explicar la història de la nostra torre i les seues dependències.

03 cirat mv6
Conferència "La Torre del Conde de Cirat"

La “Torre del Conde” de Cirat, coneguda pels ciraters com “la cárcel”, és una torre defensiva de finals del segle XIII o principis del XIV. La planta baixa, amb una volta de mig canó, va ser en el seu inici un aljub. En la primera planta es poden observar tres dependències. La sala principal on es trobava el menjador i la llar de foc, la sala del senyoriu, anunciada per l’escut dels Vilarig, i un dormitori xicotet al costat de la sala del senyoriu. Els Vilarig van ser els senyors feudals i comtes que van posseir el senyoriu de Cirat, Pandiel i el Tormo.

04 cirat mv6
"La Torre del Conde de Cirat"

05 cirat mv6
"La Torre del Conde de Cirat"

06 cirat mv6
"La Torre del Conde de Cirat"

Al llarg de la història la torre ha tingut diversos usos. Originàriament es va fer servir com a torrassa defensiva, després com a traster, com a dipòsit de queviures, com a presó i fins i tot com a corral per a guardar els bous.


Després d’aquest acte, es va inaugurar l’exposició de fotos “Torres i castells en terres castellonenques” del Sr. Vicente Forcada Martí i es va obrir la torre del Comte, per a veïns i públic en general, per primera vegada a Cirat.

Junt amb aquestes activitats de patrimoni històric realitzem altres amb molta participació popular, com van ser una xarrada col•loqui, una desfilada ambientada en l’època medieval i un mercat històric en el nucli antic de la població.

09 cirat mv6
Xarrada col•loqui

10 cirat mv6
Desfilada

11 cirat mv6
Mercat medieval

12 cirat mv6
Mercat medieval

13 cirat mv6
Desfilada

14 cirat mv6
Mercat medieval

 

mv06-02. Les visites tècniques del projecte Patrimoni

Escrit per Ángel Portolés. Coordinador Patrimoni on . Posted in Memòria Viva

El desenvolupament d’un context comú és l’essència del projecte Patrimoni. La culminació del procés que es va iniciar amb la demanda d’una sèrie de persones interessades en una formació per conèixer i difondre el seu patrimoni cultural en l’àmbit intern i extern, s’enriqueix amb l’exigència dels grups per a elaborar punts d’unió, espais on poder compartir experiències però també, espais on formar-se i on poder continuar amb els seus itineraris. La definició de la xarxa d’intercanvi i participació es fonamenta en quatre recursos: la jornada anual de catalogadors, la programació de visites tècniques, el web del projecte i la revista Memòria Viva.

Les visites tècniques al territori tenen com a objectiu fonamental conèixer millor un determinat aspecte, bé patrimonial, etcètera, amb una perspectiva tècnica, és a dir, aprofitant la visita per a trobar punts d’interès que es puguen utilitzar en els projectes locals dels grups de Patrimoni. En aquest sentit, les visites són guiades i acompanyades per tècnics que ens ajuden a interpretar millor el que estem veient i que ens proporcionen tot el necessari per a comprendre el rerefons present en tot projecte amb les seues llums però, a més a més, amb totes les dificultats sorgides, superades o en lluita.

03 valltorta
Cova Remígia. La Montalbana (Ares del Maestrat)

Les visites tècniques s’adrecen als membres dels grups de manera general, tot i que hi ha vegades en què la visita s’obri a col•laboradors i interessats en el projecte i la jornada plantejada i permeten els grups compartir experiències, problemàtiques i accions desenvolupades. Dins de la planificació general, Patrimoni programa dues visites tècniques anuals; una a la primavera i una segona a la tardor. En 2013, s’han programat dues visites: Patrimoni rural abandonat (25 de maig de 2013) i Valltorta – Gassulla (26 d’octubre de 2013).

1. Patrimoni rural abandonat (25 de maig de 2013) (1)

Aquesta visita va tractar d’analitzar, acompanyats per Àngel Albert Traver, arquitecte i especialista en patrimoni tradicional, les diferents tipologies constructives tradicionals presents al nostre territori, l’estat de conservació i el seu valor com a recurs interpretatiu fonamental per a entendre el nostre passat, present i futur.

El punt de partida d’aquesta visita va ser la col•laboració d’Àngel Albert a les Jornades d’Investigació del Patrimoni Cultural de l’any 2012 i les visites tècniques programades en el marc de Patrimoni per conèixer el patrimoni tradicional de la província.

01 abandonat 13
Patrimoni rural destruït

Juntament amb la preparació de la ruta i dels continguts, aquesta visita es va definir a partir de l’entrada “Patrimoni rural destruït”, publicada al blog d’Arsipe el 28 de març de 2013:

“ (…)Perduda la utilitat amb què van ser creats, adquireixen una dimensió estètica que ens posa en relació amb la naturalesa, el pas del temps i la nostra immortalitat. Com a mitjà per a comprendre el pas del temps i la fragilitat dels nostres béns culturals. Laboratori a escala real per a analitzar les solucions arquitectòniques utilitzades, les modificacions i reparacions d’urgència aplicades i el resultat que aquestes van donar. Per a poder conèixer millor els materials, la seua resistència, la seua evolució. L’abandó i la destrucció com a recurs interpretatiu”.
(extracte de l’article “Patrimoni rural destruït” a Arsipe) (2)

A partir d’aquest text com a punt de reflexió, i amb totes les converses prèvies, coneixements i experiència d’Àngel Albert Traver, es va dissenyar una visita tècnica molt interessant per la coneguda com “Vega del Moll” de Morella, a la comarca dels Ports de Castelló. A la vesprada, ens vam traslladar a Ares, a la comarca de l’Alt Maestrat i vam visitar l’església i el museu.

02 abandonat 13
Patrimoni rural destruït

La jornada al territori va servir als assistents per a conèixer un patrimoni en perill, amb uns problemes de conservació i manteniment molt greus, i junts vam analitzar tota una sèrie de possibilitats per a, d’una banda, frenar el seu estat i degradació i, d’una altra, intentar aprofitar la seua potència com a recurs interpretatiu del paisatge, el territori i la cultura.

2. Valltorta-Gassulla (26 d’octubre de 2013)(3)


Com a continuació de la comunicació que ens va oferir l’Associació d’Amics Valltorta-Gassulla a la VIII Jornada d’Investigació del Patrimoni Cultural (20 de juliol de 2013), aquesta associació ens va convidar a conèixer alguns dels més destacats exemples del patrimoni pictòric dels abrics prehistòrics del nord de Castelló. (4)

La visita va començar a la Montalbana (Ares del Maestrat), punt d’inici de l’ascensió cap a la cova Remígia, coneguda com un dels abrics amb pintures rupestres més importants de tot l’arc mediterrani i el cingle de la cova Remigia. Després del dinar, la visita es va traslladar cap a Tírig, on el grup va poder gaudir de la cova dels Civils i, per acabar, del museu de la Valltorta. (5)

05 valltorta
Cova dels Civils (Tírig)

Tal com apareix al blog de l’Associació Cultural Las Salinas de Cirat, “Aquestes activitats ens servixen com a jornades de trobada amb altres associacions que ens permeten  intercanviar experiències amb altres pobles”. (6)

04 valltorta
Cova Remígia. La Montalbana (Ares del Maestrat)

Des d’un punt de vista tècnic, la visita a Valltorta-Gassulla ens va mostrar la complexitat i dificultats presents en el patrimoni cultural. Per una banda, ens trobem davant d’un patrimoni amb majúscules, de primer ordre tenint en compte el seu valor artístic i sociològic que té i amb tots els reconeixements internacionals possibles (Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO) que el cataloguen com a únic. D’altra banda, l’acompanyament tècnic dels membres d’Amics de Valltorta-Gassulla ens va servir per a analitzar les problemàtiques i dificultats en l’articulació i socialització d’aquest patrimoni.

En definitiva, una visita tècnica amb molta reflexió que ens deixa molta il•lusió i moltes finestres obertes per a conèixer millor el nostre patrimoni i els projectes culturals que hi trobem darrere.

Peus de pàgina
 01. Flickr de la visita tècnica “Patrimoni Rural Abandonat”
 02. «Patrimonio rural destruido»
 03. Flickr de la visita tècnica “Valltorta-Gassulla”
 04. Amics Valltorta-Gassulla
 05. Podeu trobar la notícia al blog de l’Associació Cultural Las Salinas de Cirat
 06. Podeu trobar la notícia al blog de l’Associació Cultural Las Salinas de Cirat

Monografies Memòria Viva

Monografies Memòria Viva reuneix aquelles recerques sorgides en el marc de Patrimoni-PEU que analitzen en profunditat aspectes dels pilars temàtics del projecte.

MV1 MV1
Descarrega Monografia MV2 Vore Monografia MV1 en Isuu
Descarrega Monografia MV1