Memòria Viva

Memória Viva es la revista anual de Patrimoni-PEU i s'estructura en tres parts ben diferenciades: projectes i experiències dels Grups Locals (Comunitats Patrimonials), invitacions i col·laboracions d'especialistes que participen en les nostres jornades i activitats i, finalment, autors i autores que presenten les seues propostes a la convocatòria anual d'articles.

Consulta Memòria Viva PDF

memoria viva11 val memoria viva10 val memoria viva09 val
Vore MV11 en Isuu
Descarrega MV11
Vore MV10 en Isuu
Descarrega MV10
Vore MV09 en Isuu
Descarrega MV09

















Números Anteriors

Memòria Viva 08. Vore Mv08 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 07. Vore Mv07 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 06. Vore Mv06 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 05. Vore Mv05 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 04. Vore Mv04 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 03. Vore Mv03 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 02. Vore Mv02 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 01. Vore Mv01 en ISUU. Descàrrega PDF

mv6-11. Del recurs al producte: la gestió del patrimoni cultural en l’Alfàs del Pi (Alacant)

Escrit per Carolina Frías Castillejo. Ayuntamiento de L'Alfàs del Pi on . Posted in Memòria Viva

Per què és necessari difondre el patrimoni? És difícil contestar a aquesta pregunta sense caure en reduccionismes, però en la gestió cultural sabem que allò que no es difon no es coneix i, per tant, no existeix. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació proporcionen unes possibilitats molt interessants per a donar a conèixer els productes culturals, les activitats d’un museu i, sobretot, per a crear lligams d’unió amb els usuaris i el públic. L’Alfàs del Pi és un municipi de 22.000 habitants situat a la Costa Blanca, una de les àrees turístiques més importants de la Comunitat Valenciana. La seua transformació d’una població agrícola a una població turística i de serveis va començar a produir-se en la dècada de 1960 i es va consolidar en els anys 80, amb una influència notable de Benidorm en aquest procés. El model turístic implantat es basa en el sol i platja amb un perfil d’usuaris de famílies joves i de mitjana edat i persones jubilades. A aquests visitants eventuals hem de sumar una proporció important de residents estrangers que tenen la seua vivenda estable a l’Alfàs. Aquests residents, la major part de procedència anglesa i noruega, estan bastant integrats i estan considerats part de la població local a l’hora de programar les polítiques culturals i turístiques. És obvi que la realitat territorial del municipi configura una oferta turística tradicional de sol i platja. No obstant això, en els últims anys s’està treballant en el posicionament dels productes culturals dins de la dinàmica turística municipal, ja que el patrimoni es concep com un recurs fonamental per a l’estructuració d’una destinació turística de qualitat. S’ha posat en marxa un programa d’estratègies i activitats que amplien notablement l’oferta complementària a la platja per mitjà de productes turístics de caràcter cultural i natural. L’Alfàs del Pi no és l’única població que treballa en aquesta línia. Molts municipis de la Costa Blanca, tant de la costa com de l’interior, posseeixen un patrimoni molt ric i variat, amb béns únics molt potents que, no obstant això, estan en un segon pla davant de l’oferta de sol i platja. Determinades poblacions de la província d’Alacant, com ara la Vila Joiosa, Elx o Alcoi estan reconfigurant la seua oferta turística cap al patrimoni cultural, amb l’objectiu de reactivar els seus recursos patrimonials i potenciar el turisme cultural.

Figura 1
Vista de la platja de l’Albir, el centre turístic de l’Alfàs del Pi

A l’Alfàs del Pi les àrees municipals de cultura, medi ambient i turisme treballen juntes en la planificació, execució i divulgació de diferents iniciatives amb l’objectiu d’oferir una imatge integral de la seua oferta cultural i natural, una imatge que s’aproxime més a la complexa realitat del municipi. D’aquesta manera, es pretén superar la simplificació tradicional de destinació turística centrada en la platja. Aquestes iniciatives es basen en unes premisses comunes, com són:

01. Dur a terme actuacions arquitectòniques i museogràfiques adequades.
02. Unificar els criteris d’interpretació del patrimoni
03. Evitar les activitats aïllades i potenciar la seua inclusió en campanyes o programes més amplis
04. Coordinar les actuacions entre les diferents àrees de competència municipal i amb altres administracions públiques.
05. Implicar els empresaris locals
06. Preveure un estricte pla de manteniment dels espais
07. Planificar els horaris adaptats a la demanda dels usuaris en funció de l’època de l’any
08. Dissenyar activitats durant tot l’any, no sols a l’estiu
09. Programar activitats per a tots els públics, no sols per a escolars.
10. Comunicació constant amb els informadors turístics

Les àrees a què es dirigixen les polítiques de valoració del patrimoni són dues: el nucli urbà i la platja de l’Albir, però és en aquesta última zona on es localitzen els productes patrimonials més consolidats de l’Alfàs del Pi. Els treballs s’han centrat en dos elements: el jaciment arqueològic de la Vil•la Romana de l’Albir i el Parc Natural de la Serra Gelada.

Figura 2
Museu a l’Aire Lliure Vil•la Romana de l’Albir

El conjunt arqueològic de l’Albir és un dels jaciments tardoromans més importants de la Comunitat València. Les excavacions dutes a terme entre 1979 i 1993 van traure a la llum un assentament rural datat entre els segles II i VIII d.C. La seua fase més monumental correspon als segles IV i V d.C., quan aquesta zona era un vicus format per una vil•la senyorial i una àrea funerària en què destaca un mausoleu de planta rectangular. Els primers treballs van ser dirigits per l’arqueòleg José Guillermo Morote, qui va excavar la necròpolis, les restes mobles de la qual es troben dipositades en el MARQ. En 2008 es van reprendre les excavacions arqueològiques en col•laboració amb la Universitat d’Alacant i al març de 2011, després de l’execució d’un projecte de posada en valor de les termes de la vil•la, es va obrir al públic el Museu a l’Aire Lliure Vil•la Romana de l’Albir. El jaciment s’ha convertit en un dels elements patrimonials més rellevant de l’Alfàs del Pi, amb quasi 30.000 visitants des de la seua obertura.
En tan sols tres anys les actuacions han aconseguit recuperar un jaciment pràcticament abandonat i convertir-lo en un museu a l’aire lliure on s’estudia, conserva i divulga el patrimoni arqueològic de l’Alfàs del Pi.

figura 3
Termes de la vil•la romana de l’Albir

El Parc Natural de la Serra Gelada és un dels entorns més singulars i bells de la Comunitat Valenciana. Aquest espai posseeix uns valors naturals i culturals tan rellevants que va suposar que fóra inclòs en la xarxa de parcs naturals de la Generalitat Valenciana en 2005. L’àrea protegida comprèn els municipis de l’Alfàs del Pi, Benidorm i Altea, i està gestionat per la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient. Fruit de la col•laboració entre l’administració local i autonòmica s’han executat projectes tan significatius com el Centre d’Interpretació del Far de l’Albir que, des de la seua obertura al públic a l’octubre de 2011, ha provocat una completa dinamització del parc natural quant a conservació dels seus béns patrimonials i a la realització d’activitats culturals i didàctiques (visites guiades, teatralitzades, exposicions, tallers, jornades de portes obertes, etc.) que tenen un gran suport dels usuaris. Des de l’obertura del Centre d’Interpretació s’han iniciat altres projectes, com ara l’excavació i restauració de la torre Bombarda, el disseny de la ruta interpretativa del camí del far o la posada en valor de l’aljub del far.

Figura 4
Far de l’Albir

Figura 5
Interior del Centre d’Interpretació del Far de l’Albir

Amb l’objectiu d’obtindre la màxima difusió possible dels recursos i de les activitats evitem l’organització d’activitats aïllades per a englobar-les en campanyes turístiques integrals. D’aquesta manera, les accions entorn del Museu de la Vil•la Romana i al Parc Natural s’emmarquen en campanyes com We Love Sundays Albir o Winter Sun, on es potencia amb una marca única tots els elements d’interès cultural, d’oci i de sol i platja en la platja de l’Albir. Festivals com ara Estiu Festiu incorpora cada estiu tallers didàctics i concerts de música clàssica a la vil•la romana i la setmana cultural L’Alfàs amb Història dedica una setmana d’abril a divulgar un element històric de l’Alfàs amb l’organització d’actes i activitats didàctiques

Figura 6
Imatge promocional de la campanya We love Sundays

Les estratègies de desenvolupament local necessàriament han d’incloure projectes de posada en valor del patrimoni cultural i natural, ja que és un sector que permet un creixement econòmic sostenible en el sector serveis i en la generació d’ocupació. Aquesta concepció social del patrimoni, en la qual els béns patrimonials deixen de ser recursos per a convertir-se en productes turístics, és la que converteix el patrimoni en un motor de desenvolupament econòmic. Per tant, les iniciatives a què ens hem referit han de comptar amb un pla de divulgació. El primer pas que s’ha de dur a terme dins d’aquest pla és realitzar un diagnòstic inicial, establint el context social, les estratègies territorials i efectuant una anàlisi de la demanda existent en el municipi. En l’anàlisi inicial han de definir-se qui són els destinataris del producte, el context social en què s’emmarca el producte turístic i les estratègies territorials supramunicipals, tot això amb l’objectiu de conèixer la demanda dels usuaris potencials. Un bon projecte cultural ha de tindre en compte tant els visitants eventuals com la població resident: la implicació dels habitants del municipi en el projecte és necessària perquè tinguen una concepció positiva del patrimoni, s’hi identifiqueni el senten part de la seua història. A continuació, s’ha de comprovar la relació entre les demandes percebudes i l’oferta i modes de divulgació existents per a ser capaços de fixar les estratègies del pla de promoció. Una vegada determinades aquestes premisses es defineixen les accions divulgatives i s’implanten els sistemes de difusió.

figura 71
Ruta #instalbir per a difondre la vil•la romana en Instagram

El pla de promoció ha de partir d’un producte de qualitat, amb un projecte museogràfic innovador, atractiu i accessible en el qual es duga a terme un estricte pla de manteniment. Aquest pla ha de tendir a la sostenibilitat, trencant la marcada estacionalitat de les visites turístiques dels destins de platja. A més, és molt important integrar el producte en polítiques territorials que superen l’àmbit municipal, a fi d’aconseguir la màxima difusió possible. Sempre cal identificació del producte amb una marca de qualitat, la qual cosa s’aconsegueix planificant totes les activitats de divulgació. D’aquesta manera s’aconseguirà ampliar al màxim els grups de potencials visitants. Les accions divulgatives estan destinades a integrar les activitats programades en l’oferta turística del municipi. La difusió d’aquestes accions es pot realitzar a partir de dos sistemes: difusió offline i difusió online. La difusió offline són les accions tradicionals empleades per a donar a conèixer un producte turístic o una activitat: cartelleria, premsa, campanya paraigua, fullets i guies, rodes de premsa i punts d’informació turística.

Figura 8
Perfil de Patrimoni l’Alfàs en Facebook

figura 9
Perfil de @patrimonioalfas en Twitter

La difusió online, en canvi, empra uns mitjans digitals que en l’actualitat es troben en ple desenvolupament. Els webs corporatius, els blogs, però sobretot les xarxes socials, s’han convertit en unes eines imprescindibles en la divulgació del patrimoni cultural i natural. La incorporació de tècniques de màrqueting en la divulgació del patrimoni ha portat a la generació de social media plan específics per a temes culturals. Avui en dia, la majoria dels museus i serveis de patrimoni compten amb una estratègia de presència en les xarxes socials per a aprofitar aquest nou canal de comunicació. Les accions que permet desenvolupar una presència efectiva en les xarxes socials (principalment Facebook, Twitter i Instagram) són nombroses: promoure el coneixement del patrimoni natural i cultural, oferir informació de servei, segmentar i conèixer millor el nostre públic, monitoritzar la marca i, sobretot, a partir de la relació amb els seguidors, crear una comunitat cohesionada entorn del nostre producte de patrimoni cultural i natural.

Figura 10
Visita teatralitzada a la torre Bombarda

Figura 11
Taller didàctic en el Museu de la Vil•la Romana

Per a finalitzar, tornem a la qüestió plantejada a l’inici: per què és necessari difondre el patrimoni? En primer lloc, per a conscienciar el públic, tant local com visitant, del valor que té el patrimoni per al desenvolupament social i econòmic d’una comunitat. La salvaguarda dels nostres elements patrimonials no és possible sense un coneixement d’aquests valors per part de la societat que viu aquest patrimoni. A més, la difusió fa visibles als gestors culturals i potencia la seua labor en la gestió municipal, una labor que des de la nostra perspectiva es converteix en imprescindible, ja que els ajuntaments són els primers responsables de conservar, acréixer i divulgar el patrimoni cultural. Finalment, una adequada difusió permet formar una comunitat cohesionada entorn del patrimoni i dotar-la d’uns senyals d’identitat que la diferencien de la resta de municipis del seu entorn.

mv6-10. El 45 aniversari de la biblioteca municipal de Sot de Ferrer

Escrit per Grupo de Voluntariado local de Sot de Ferrer on . Posted in Memòria Viva

Enguany es commemora el 45 aniversari de la biblioteca local i el grup de voluntariat ha volgut començar a posar en valor aquest patrimoni local.

01 sot biblioteca mv6
Biblioteca de Sot de Ferrer. Anys 80

“… la biblioteca com un centre cultural on es pot llegir amb tranquil•litat, és un lloc on hi ha molts llibres: infantils, de primària, interessants, de terror, fantasia i d’aventures. Pots emportar-te llibres, pots usar ordinadors per a buscar informació de les coses, pots imprimir coses. La biblioteca és interessant perquè pots descobrir moltes coses”
                                                 Escrit d’una lectora de 7 anys, sobre la biblioteca

La biblioteca municipal de Sot de Ferrer és de gran interès tant per als veïns i veïnes de la població com per a tota la comarca, ja que compta amb un important nombre de llibres històrics locals i comarcals.

Els treballs que s’estan realitzant per a la seua actualització i posada al dia, s’estan centrant a detectar els llibres repetits, obsolets i deteriorats, i a partir d’ací realitzar els ajustos necessaris.

A més, s’estan reorganitzant els temes i l’estructura pròpia de la biblioteca, es va a crear una nova base de dades que incloga els volums presents i es digitalitzarà el fons.

Des de la seua inauguració, la biblioteca prepara per al Dia del Llibre un fullet titulat “Aproximació a la nostra història” en què s’escriu sobre Sot i el seu patrimoni, cultura, entorn, i en el qual tenen el seu espai de participació les persones a qui els agrada escriure històries o poemes.

Com a part de la posada en valor de la biblioteca i amb motiu dels seus 45 anys, per a enguany el fullet ha arreplegat les entrevistes realitzades a la gent que va fundar la biblioteca i a alguns dels lectors que, durant aquests anys, han donat vida a aquest patrimoni que tenim a Sot de Ferrer.

Finalment, cal dir que aquest projecte és un treball ardu i costós però creiem que val la pena donar un poc del nostre temps. Agraïm l’esforç econòmic de l’Ajuntament i de tots els col•laboradors que estan fent possible que aquest bell patrimoni perdure per a les generacions futures.

02 sot biblioteca mv6
Seleccionant llibres en la biblioteca Sot de Ferrer 2014

03 sot biblioteca mv6
Seleccionant llibres en la biblioteca Sot de Ferrer 2014

04 sot biblioteca mv6
Seleccionant llibres en la biblioteca Sot de Ferrer 2014

mv6-09. La nostra història oral

Escrit per Grupo del Voluntariado de Sot de Ferrer y colaboradores locales on . Posted in Memòria Viva

Aquest projecte comença arran d’una reunió de voluntaris de Sot de Ferrer en què es va parlar de recollir la història oral de la nostra població. Per a dur a terme aquest treball tenim dos punts de partida molt importants: el material recopilat per la Penya “del güen yantar” i el treball d’arreplega d’història oral realitzat per unes veïnes de la població.

01 sot oral mv6
Fragments dels trobos amb la seua transcripció

Fa uns onze anys, la Penya “del güen yantar”, que són un grup d’amics que es reunien els dimarts per a sopar, van començar a escriure dites, anècdotes, cançonetes, seguidilles, etc., del poble i des d’aquest punt de partida començarem la nostra investigació.

Entre el material arreplegat per la Penya, hem trobat uns trobos de 1899, que són unes crítiques que es cantaven pels carrers de la població el dia dels Sants Innocents i que aquell any es van dedicar a l’alcalde del moment, que era Francisco Peiró Piquer.

Com hem dit abans, a més de la història oral recollida per la Penya “del güen yantar”, el grup encarregat de dur a terme aquest projecte compta amb el treball realitzat per unes veïnes de Sot de Ferrer quan estudiaven i que està format per cançonetes, travallengües, dites i endevinalles de l’època.

La nostra història oral és fonamental per a conèixer millor el nostre poble. Ens conten anècdotes que ens aporten una informació preciosa i única. En aquest sentit, el nostre projecte realitzarà entrevistes als nonagenaris que encara tenim en la població perquè ens puguen ajudar a conèixer millor el nostre passat.

Refranys d’una senyora nonagenària de Sot de Ferrer:

“En el carrer sant Cristòfol,  
cantonada amb sant Miquel
hi habita un subjecte que
Déu ens lliure d’ell”

“Arregla un vestit i passaràs l’any,
Torna’l a repassar i el tornaràs a passar”

mv6-08. Un any en el projecte de recuperació de la cultura del vi a Viver

Escrit per Grupo de catalogación de la cultura del vino en Viver on . Posted in Memòria Viva

El 2013 un grup de persones de Viver vam començar, acompanyats pel projecte Patrimoni de la Universitat Jaume I de Castelló i amb el suport de l’Ajuntament de Viver, un projecte cultural d’aproximació, coneixement i difusió de tot aquest enorme patrimoni cultural relacionat amb el vi de què podem, encara avui en dia, trobar importants vestigis al nostre poble.

Després d’uns quants anys participant en les activitats, visites i jornades de Patrimoni, l’any passat va ser el moment en què es va constituir un grup de treball a Viver, interessat a inventariar els cups de vi del municipi. A partir d’aquest punt de partida i amb el suport de Patrimoni, hem ampliat el nostre projecte cap a una catalogació i posada en valor del patrimoni material i immaterial del vi i de tot el procés tradicional des del camp fins a la taula.

1. El Grup de Recuperació de la Cultura del Vi a Viver

Els components del Grup de Recuperació de la Cultura del Vi a Viver:

Creiem que el patrimoni cultural del nostre poble és un bé comú de tots els veïns de Viver.

Volem conèixer-lo i donar-lo a conèixer tant a la ciutadania com a les autoritats per a la seua valoració, conservació i l’ús públic.

Volem inventariar i catalogar tots els espais, edificacions i utensilis amb valor històric i artístic relacionats amb el cultiu de la vinya i l’elaboració del vi

Volem que siga divulgat i conegut per tots els ciutadans perquè ho consideren com quelcom propi i de valor històric, arquitectònic, artístic i paisatgístic.

Invitem tothom a participar en aquesta tasca de recuperació cultural aportant idees, coneixements o informació sobre objectes o edificacions relacionades amb la cultura del vi a Viver.

01 viver mv6
Grup de catalogació de la cultura del vi a Viver

2. Coneixent la cultura del vi a Viver: els treballs del 2013

El nostre treball s’organitza en reunions dels membres del grup per a anar recuperant el patrimoni material i immaterial del vi. Junt amb aquestes reunions, el grup és acompanyat pel nostre tutor de Patrimoni.

Quedem per a netejar els cups i també per a recopilar tradicions, cançons i les formes tradicionals de preparar, cuidar i produir el vi. Hem parlat amb molta gent de Viver per a poder tindre senyalitzat en un pla de Viver més de setanta cups de vi i cinc destil•leries. Hem arreplegat i trobat objectes materials relacionats amb la vitivinicultura i amb l’ajuda i suport de l’Ajuntament hem netejat els cups de la Rocha Palmera i de Ragudo.

02 viver mv6
Recollint història oral

Dins de l’apartat immaterial, hem arreplegat una part molt important dels processos tradicionals de preparació del terreny i cultiu tradicional, s’ha arreplegat la construcció tradicional dels cups de vi i s’han recopilat refranys, anècdotes i un cada vegada més complet vocabulari relacionat amb el vi.

2.1 La recuperació del procés del vi

Un dels treballs en què s’ha centrat el grup de Viver és la recuperació de tot el procés d’elaboració del vi, i hem començat per la preparació del terreny i els tractaments de la planta i del fruit fins al moment previ a la verema.

Per a recopilar tota aquesta informació hem realitzat entrevistes orals tant internes (membres del grup) com externes (a veïns de Viver que coneixen el tema).

La preparació del terreny per a plantar la vinya i els tractaments que s’han de fer

El treball per a posar en condicions el terreny on calia plantar les vinyes començava a l’estiu, quan es llaurava el terreny. Posteriorment, es replantejava el camp al marc real, d’aquesta manera tots els ceps serien equidistants i facilitaven el cultiu. Això es feia amb una corda marcada cada metre i mig o dos metres amb una «flor» (nus o tros de cinta); una canya o una cadena servien de mesura entre cada «flor» i ací s’introduïa un trosset de canya per a indicar el lloc on posteriorment es plantaria la sarment corresponent.

Per a plantar les vinyes es tenien en compte les fases de la Lluna. En quart creixent de gener s’introduïen, amb una barrina, en el lloc corresponent cada una de les sarments que prèviament havien estat ficats en aigua. Una vegada plantada, es xafaven els voltants de la sarment per a compactar el terreny.

Posteriorment, es tornava a llaurar i es deixava un solc obert al voltant del cep per a després excavar una orla (mitja lluna). Aquest procés s’anomenava excavar el cep, d’aquesta manera l’aigua de pluja feia bassa i s’aprofitava.

03 viver mvd
Vinya

Passava el temps i a finals del mes de març o principis d’abril brollava la vinya. Com a conseqüència, eren necessaris un altre tipus de tractaments: en la sarment, durant el primer any, es deixava un brot perquè es desenvolupara i en podes successives durant els mesos de gener i febrer (sempre en minvant perquè creixia menys la planta) es donava forma al nou cep. Aquest procés durava quatre anys, transcorreguts els quals la nova vinya donava els seus primers bagots.

Amb el pas del temps la vinya necessitava ser tractada per a protegir-la de plagues que anaven apareixent, depenent molt dels graus de temperatura i d’humitat de la zona on s’ubicava la plantació. Al seu dia van ser dues les substàncies que es van utilitzar com a mesura preventiva davant de les plagues que podien perjudicar les vinyes. En primer lloc, es va utilitzar sofre per a combatre l’Oídium i posteriorment, «caldo bordolès» (mescla de sulfat de coure i lletada de calç morta) per a combatre el Míldiu.

2.2 La construcció d’un cup de vi

El cup és l’espai en què es xafava el raïm. Fins al moment, el grup ha localitzat 74 cups de vi (48 desapareguts i 26 existents en l’actualitat) al terme municipal de Viver.

Per a conèixer les seues característiques el grup ha realitzat entrevistes orals amb obrers que, al seu moment, van treballar fent i desfent alguns dels cups que hui encara podem trobar als nostres carrers i cases.

Materials utilitzats:
-    Pedra calcària de la mateixa mida que el gruix del mur del cup (de 60 cm a 1 metre).
-    Pedres calcàries netes, gres roig o tosca.
-    Cudols.
-    Argamassa (feta amb calç grassa i arena).
-    Rajoles de terrissa.
-    Taules de fusta.

04 viver mv6
Interior cup de la Rocha Palmera

La construcció d’un cup es realitzava de la forma següent:
En primer lloc, es realitzava l’estructura exterior amb pedres netes calcàries, gres roig o tosca, reforçant sempre les arestes i completant amb pedres fins a obtindre murs de seixanta centímetres de grossària (mínim). En la base d’una de les cares del cup es col•locava una pedra molt grossa que tenia l’orifici per on s’extreia el vi (canella); continuaven fent la part interior del mur amb cudols, deixats caure sobre l’argamassa de manera que aquests no estigueren en contacte els uns amb els altres.

05 viver mv6
Cups de Ragudo

Posteriorment es construïa la part interna del cup; per a això es feia un encofrat amb taules de fusta que al seu torn es revestia amb rajoles de terrissa, la base del cup també es recobria amb rajoles idèntiques als de les parets; una vegada col•locades totes les rajoles es repuntaven amb calç grassa (en algunes ocasions la calç grassa es mesclava amb sang d’animals per a aconseguir més impermeabilització). Per a finalitzar la construcció de la part interior del cup en els últims dotze centímetres es feia un escaló de deu centímetres de pla que permetia recolzar les taules de fusta sobre les quals xafaven el raïm les persones que feien el vi; a més de xafar el raïm amb els peus s’utilitzava «un tercer peu» o pal amb un extrem més ample.

07 viver mv6
Cup de la Rocha Palmera (abans dels treballs)

08 viver mv6
Cup de la Rocha Palmera (després dels treballs)

2.3 Vocabulari

Hem arreplegat tota una sèrie de paraules que ens han aparegut en algun moment del procés de producció i elaboració del vi. Igual que succeeix amb les «digendas» i amb tot el projecte, es tracta de llistats oberts que són completats i modificats en cada una de les reunions, trobades i entrevistes del grup:

Vocabulari del vi

Amugas Dues barres (generalment de savina) que se situaven a un costat i a l’altre de la cavalleria per a transportar els banastells
Bajillo Recipient, utensili
Banasto Banastell, generalment de vímet, que s’utilitzava per a transportar el raïm
Barbao (Barbat) Sarment amb arrels que serveix per a plantar vinyes
Barrechar Mesclar begudes alcohòliques
Bimbreras (Vimeteres) Planta amb què es feien els banastells
Bocana Forat per on ix el vi del cup
Brisa Brisa del raïm. Pellofa del raïm, després d’espremuda i treta tota la substància
Brisera Espai on s’emmagatzemava la brisa, generalment orientat al sud
Caldo bordolés Mescla de sulfat de coure i lletada de calç morta, utilitzada per al tractament de la vinya
Cántaro Atuell de fang utilitzat per a trasbalsar el vi, tenia deu litres de capacitat, el preu dels deu litres de vi era d’una pesseta a principis del segle XX
Cañizo Teixit de canyes i cordell que servia per a posar a assecar el raïm i així obtindre panses
Cepa Tronc de la vinya, del qual brollen les sarments i, per extensió tota la planta
Chafar (el raïm) Xafar el raïm
Cornalera Tros de branca, amb forma de V invertida, situada a un costat i a l’altre de la part superior del banastell, sobre les quals es passava una corda per a subjectar aquest a les amugas de la cavalleria. Les cornaleres es feien amb branques de cirerer, olivera o figuera
Cubo Cup. Recipient on es xafava el raïm
Entrecavar Cavar al voltant del cep
Esbafar Evaporar-se el vi
Esbordegar, esporgar (Aclarir) Llevar brots adventicis
Escorrín El que queda en un recipient després de buidatge
Flor Nus o tros de cinta que es feia en una corda per a mesurar, en plantar les vinyes
Fortor (del vi) Ve determinada pels graus que té el vi
Garabato Tros de branca (de fusta dura) de tres puntes, la del centre de major gruix que servia per a subjectar la càrrega. Pal de fusta dura que forma garfi en un extrem
Jarmiento (Sarment) Brot desenvolupat de la vinya
Llorar (la vinya) Saba que ix de la sarment, quan es poda molt tard la vinya
Madre (del vi) Solatges del vi que se suposava que milloraven el vi que es tirava a la bóta on estava aquesta (mare del vi)
Mimbrera Planta arbustiva de fulls lanceolats i estretes les branques del qual, llargues, primes i flexibles, s’empren en cistelleria
Orla Mitja lluna que es feia al voltant de cada cep per a retindre l’aigua de pluja
Pámpano Brot nou del cep
Picarse (el vi) Agrir-se el vi
Picotiar (el raïm) Menjar raïm agafant grans saltats, sense tallar el bagot de la vinya
Pinta la uva Comença a prendre color
Pisadera Taules que cobrien el cup, sobre les quals es xafava el raïm
Podadera Ferramenta acerada, amb tall corb i mànec de fusta que s’usava per a tallar els bagots
Portadera Cada una de les caixes de fusta que es posen sobre l’aparell de la cavalleria per a portar el raïm
Raspajo Conjunt del peduncle i dels pedicels que sostenen el raïm. Rapa o barrusca del raïm
Sacacubo Dia que es trasbalsava el vi
Solá Solatge d’un líquid, en el nostre cas del vi
Trasegar Transvasar vi d’un recipient a un altre, de manera que el sediment quede en el primer
Vendemar Veremar (recol•lectar el raïm)
Vino de directa Vi d’una varietat de raïm de gra molt xicotet i negre. S’anomena així perquè el cep produïx el raïm d’una forma directa, sense necessitat d’empelt. Híbrids productors directes (actualment prohibits)
Vino flojo Vi de pocs graus
Vino picau Vi un poc agre
Vino de piqueta Vi que es mantenia en bones condicions durant aproximadament un mes
Zabucar/Amorgonar Soterrar una sarment, arquejant-ho en forma de U, sense tallar-ho del cep mare, deixant fora un brot, perquè la part soterrada tire arrels i forme una nova planta, una vegada ha brollat, es pot tallar del cep mare
Zarcillo Cada un dels òrgans llargs, prims i volubles que tenen certes plantes i que serveixen a aquestes per a agafar-se a tiges o altres objectes pròxims, de naturalesa caulinar (pertanyent o relatiu a la tija) en la vinya
Zofre Sofre
Zurco (Solc) Clavill que es fa en la terra amb l’aladre


2.4 «Digendas»

«Digendas» és una paraula que s’utilitza a Viver per a referir-se als refranys i expressions col•loquials. Com a grup de recuperació de la cultura del vi, el nostre treball s’ha centrat en la recuperació de les «digendas» relacionades amb la vinya, la vinya i el vi:

“Poda prompte, poda tard;
però la de març ja no val.”

“Vi que del cep va vindre,
vi amb tanta candor
que a un home, sense saber lletra,
el va fer predicador.”

“Bóta que abans vas ser xota,
per eixes muntanyes de dalt,
per eixes muntanyes de baix,
ací ha vingut a pixar
a la boca del tio Paco.”

Un veí que no tenia descendents directes, en el seu testament va deixar escrit:
“Als frares de Viver deixe totes les meues vinyes,
que les caven, llauren i poden
i veremen les meues nebodes.”

Dones famoses a Viver (dècada 1940), per a beure vi: la tia Ranchera, la tia Marza i la tia Camuñas.
Les tres dones van fer una aposta que consistia a no mencionar la paraula vi en parlar d’ell:  
La tia Ranchera deia: Ai d’aquell!
La tia Marza afegia: no es pot passar sense ell…
La tia Camuñas concloïa: escotem-nos (paguem entre les tres) i anem per ell.

Tres festes hi ha l’any, que lluïxen més que la Lluna:
sacacubo, matapuerco i el dia de la freidura.

“En la teua porta vaig plantar un pi
i en la teua finestra un parral,
de raïm de morenillo, moscatell i bobal.”

Els capellans i taverners
Són de la mateixa opinió,
Com més batejos fan
Més diners van al calaix.

Gràcies Senyor per aquest vi,
Fruit de la vinya i del treball
I servisca per a purificació dels nostres cossos
I la salvació de les nostres ànimes.

Coratjós licor el vi…
criat entre verdes mates
que a l’home més poderós
el vas fer caminar a arrastrons,
però t’emprenyaràs…
que per molt que jo bega…
a mi no m’emborratxaràs!

Vi de revolandín, de revolandín
de copín, de copín, de copín de copa
el que no diga tres vegades va vindre de revolandín , de revolandín
de copín, de copín de copín de copa
no beu vi d’esta bóta.

Per Sant Jaume i Santa Anna pinten el raïm i a la Mare de Déu d’Agost ja estan madures.

3. Donar a conèixer la cultura del vi (2013)

2013 ha sigut un any molt important per a nosaltres. Hem començat a arreplegar el patrimoni cultural del vi a Viver i també hem intentat donar a conèixer el nostre treball aprofitat moments importants per al poble i les ocasions que en Patrimoni hem tingut.

3.1. La Fira de l’Oli de Viver

La presència i participació del Grup de Recuperació de la Cultura del Vi a Viver en la Fira de l’Oli, dels dies 8 i 9 de juny, ha sigut molt positiva. Hem ensenyat el nostre projecte de catalogació i difusió del patrimoni cultural i han sigut moltes les persones que han participat, oferint informació, objectes, etcètera.

Per a la Fira de l’Oli, el grup de Viver ha preparat, en el marc de les tutories de projectes de Patrimoni, tres panells per a donar-nos a conèixer com a grup i per a difondre la importància que per al poble va tindre el cultiu de la vinya.

A tota la gent que s’hi ha acostat se li ha explicat el projecte i els seus objectius. Un dels panells preparats arreplega el pla del nucli urbà de la població amb més de 70 cups senyalitzats. Sobre aquest pla, la gent ha pogut realitzar les seues aportacions i el resultat ha sigut la localització de nous cups, cellers i destil•leries.

A més de l’inventariat de les edificacions del vi hem realitzat l’arreplega d’informació oral relacionada amb el vi, la seua elaboració, conservació i s’ha completat el vocabulari específic d’aquest treball i forma de vida tradicional.

En concret, la difusió del projecte en la Fira de l’oli ha aconseguit:
-Vocabulari relacionat amb el tema que ens ocupa.
- Dites populars de l’època.
- Localització exacta d’onze cups desapareguts, en alguns casos fins a l’any en què van ser destruïts.
- Localització exacta de tres cups que existeixen però que, en estar integrats en vivendes, es va tapar la part superior per a aconseguir una habitació.
- Localització exacta de dues destil•leries. En un cas, la persona que ha informat és nét de l’amo, i per això hem conegut el nom del titular de la destil•leria així com l’any en què va desaparèixer (1906).
- Localització exacta de dos cellers, dels quals un encara existeix i una de les seues parets és del cup, on està la canella per on eixia el vi.
- Dos banastells (que vam netejar i exposar en la fira).
- Una peça de pedra d’un cup amb la canella d’eixida del vi.
- Un contacte amb la Universitat Politècnica de València.

06 viver mv6
El grup a la Fira de l'Oli de Viver

3.2 La difusió del projecte de Viver en Patrimoni

L’any passat el grup de Viver va participar en la VIII Jornada d’Investigació del Patrimoni Cultural (20 de juliol) presentant el nostre projecte i per al número 5 de la revista de Patrimoni vam escriure l’article «El patrimoni de la vitivinicultura de Viver» en el qual presentem el nostre projecte de recuperació de la cultura del vi i de la importància històrica del vi per a Viver.

4. Els reptes per al 2014

Per a 2014 el repte del grup de Viver és completar el cicle del vi sense perdre de vista les evidències materials i tota la cultura immaterial oral que l’envolta. En aquest sentit, el grup continuarà amb la recollida oral del procés tradicional del vi: verema, transport, elaboració, productes i continuarà recuperant el vocabulari i història oral del vi

Respecte a donar a conèixer el projecte, els treballs de neteja i desbrossat dels cups de la Rocha Palmera i de Ragudo ens permetran tindre un escenari per a poder plantejar visites que ens permeten donar a conèixer el nostre treball, grup i patrimoni cultural del vi.

09 viver mv6
Grup de Patrimoni de Viver

mv6-07. El Llibre de Passos de Vilanova d’Alcolea (1846 – 1847)

Escrit per Josep Miquel Ribés Pallarés, Magí Espinach Briansó. Comissió de patrimoni de Vilanova d’Alcolea on . Posted in Memòria Viva

Introducció

Camí és una paraula que presenta diverses accepcions que abasten des de la via per on es transita fins a referències metafòriques (camí de salvació, per exemple).

Des d’una perspectiva estrictament física, el camí –com a lloc terrestre pel qual es va– presenta dues distincions: o fa menció a la terra trepitjada per on es passa habitualment o és una via construïda per transitar d’un indret a un altre.

Pel seu estat i amplària els camins poden ser: camí de ferradura, que és tant estret que sols permet el trànsit de persones, genets i animals amb càrrega; camí de cabres, per on és difícil transitar; camí de pas, molt estret per on només pot passar una persona; camí de carros; el camí ral (real) posava en comunicació les poblacions de certa importància abans de les carreteres i estava construït per l’estat; el camí de cordel era el nom donat per La Mesta castellana (activa del segle XIII al XIX i pionera en el control i manteniment dels camins) als camins de 45 vares d’amplària utilitzats pel bestiar per anar d’un lloc a un altre i per fer la transhumància anual.

La principal i més antiga via que travessà el nostre terme fou la via Heraclea o via Ibèrica que en època romana va esdevindre la via Augusta. L’itinerari d’Antonino i els vasos de Vicarello, també anomenats Apollinares, detallen les etapes d’aquesta via; a la província de Castelló anava de nord a sur per Intibili, Ildum (l’hostalot de Vilanova d’Alcolea situat a l’assut) i Sebelaci. La distància la marcaven amb mil•liaris que es col•locaven a la vora del camí i tenien la funció de senyalitzar les distàncies entre aquests (1 milla = 1481 metres). El mil•liari trobat a Indum està exposat a l’entrada de l’Ajuntament de Vilanova d’Alcolea. Amb el pas del temps, la via Augusta ha estat anomenada de diferents maneres: Camí d’Anníbal, Camí de Sant Vicent Ferrer, Ruta de l’Espart, Camí dels Templaris i Francesos i Camí de Barcelona o València i també ha tingut un ús ramader.

01 pasos mv6
Corral de l’Empeirat al pas

L’altra via ramadera per excel•lència del nostre terme és el pas, el pas real (ral) al llibre, que baixava de Terol per Mosquerola, Vilafranca, els assagadors d’Ares del Maestrat, Albocàsser, Vilanova d’Alcolea (assut, corral de l’Imperiat, Malladetes i corral... covetes) i arribava a Torreblanca. El Consell d’Albocàsser de l’any 1389 fa referència al camí de Vilanova, segurament el pas.

Les rutes de transhumància, mitjançant passos anomenats assagadors, connectaven zones de pastura d’hivern i estiu. El Llibre de passos de Vilanova d’Alcolea esmenta cinc assagadors principals:

Assagador a la Bassa d’en Trepellí.
Assagador de la Carrasqueta.
Assagador del Collet.
Assagador del Peiró i Rejolar.
Assagador dels Comuns.

02 pasos mv6
Corral de la Malladeta o Mallà al pas

El Consell de Vilanova, 1671-1673, tenia herbes i corrals arrendats a gent de Mosquerola segons els protocols notarials de Joan d’Hostal. Al segle XVII venien a Vilanova pastors de Mosquerola i al XIX de Puertomingalvo. En tot cas l’activitat ramadera a Vilanova es manifesta en els nombrosos corrals que encara avui deixen veure les parets derruïdes entre la malesa.

A la província de Castelló els caps de bestiar van baixar dels 350.000 al segle XVI a 177.000 l’any 1765. Vilanova d’Alcolea era un dels centres principals i va assolir fins a 40 raberes entre ovelles i cabres.

El cens de l’any 1510 ens dóna la informació següent:

    Locs de la Sgesia              Cases        Bestiar                    
    Vilafamés                           123          5.747
    Les Coves de Vinromà           94          5.386
    La Serradella                        14          1.306
    Vilanova d’Alcolea                 37          1.725
    Cabanes                            198          6.727
    Bell-lloc                               61          1.835

    Viles e lochs del Braç
    Militar                              Cases        Bestiar
    La Serra d’en Galceran           43         5.926
    Borriol                                  89           823
    La Pobla Tornesa                   26        1.508


03 pasos mv6
Bassa den Trepellí. Desapareguda en la construcció de l’aeroport al 2003

Antoni Josep Cavanilles, a les Observacions associa la ramaderia amb el benefici de les terres sense cultiu i dels extensos, alts i apartats terrenys de muntanya, és a dir, amb allò que s’anomenen “montes blancos” (al Llibre de passos de Vilanova d’Alcolea trobem el monte blanco del Collet del Bichorro). El mateix Cavanilles diu textualment:

“Molt de bestiar d’Ares, Vistabella,Vilafranca, Morella i molt més de les serres fredes d’Aragó baixa a hivernar i a criar a les muntanyes d’Albocàsser, la Serra, les Coves, Alcalà, Vilanova, Torreblanca, la Salzadella, Cervera, Benicarló, Vinaròs, Peñíscola, Rossell”.

04 pasos mv6
Corral de Rediu. Rabera de Batiste Ibàñez “Chaparro”, penúltim pastor de Vilanova

Les ordinacions de la Serratella inclouen una normativa general sobre la pastura dins del terme i especifiquen els quatre espais anomenats per fer-ho: monte blanco, redonda, bovalar i quarto. En la majoria de municipis existien zones comunals destinades al pasturatge, els bovalars. El bovalar de Vilanova d’Alcolea, perfectament identificat al llibre i conegut actualment per tota la gent es troba al camí del Bovalar que s’inicia tocant el cementeri.

Per altra banda, un aspecte rellevant en alguns camins és la seua sacralització amb elements arquitectònics i escultòrics situats en punts estratègics. A Vilanova tenim el Peiró reconstruït i situat a l’entrada del poble venint de l’assut i hem descobert un altre al llibre situat a la Vilavella del qual no se’n té cap  referència. Per altra banda, queden restes, la base, de la capelleta de sant Cristòfol, situada a l’entrada del poble venint de Castelló, i de la capelleta de sant Xoxim situada al camí de la Capelleta, a la partida de les Forques.

El llibre

Vam tindre coneixement del Llibre de passos de Vilanova d’Alcolea per part de Manolo Solsona, exalcalde de Vilanova d’Alcolea i gran coneixedor del terme. L’agutzil Vicent, que coneixia la seua existència, el va rescatar de l’arxiu i Francisco Oller, l’alcalde actual, el va posar a la nostra disposició sense restriccions.

05 pasos mv6
Portada del Llibre de passos de Vilanova d’Alcolea

Des de la primera pàgina es va posar de manifest una quantitat i qualitat d’informació tant gran que no podia quedar-se al calaix, que havia d’estar a l’abast de tot el poble i dels investigadors i investigadores amb interès en aquest tema. S’havia de donar a conèixer, s’havia de publicar. I és per això que estem preparant-ne l’edició per a les properes Jornades Culturals del Pla de l’Arc que se celebraran a Vilanova d’Alcolea el proper mes d’octubre.

El Llibre de passos de Vilanova d’Alcolea va ingressar a l’arxiu municipal amb la resta de la documentació de la Cambra Agrària quan les cambres es van extingir i els ajuntaments van assumir les seues competències.

El llibre recull la descripció dels camins o passos, assagadors, abeuradors, mallades, comuns i altres del terme municipal de Vilanova d’Alcolea; el nom i el cognom (de vegades els dos cognoms) dels propietaris o hereus dels terrenys limítrofs  i també  informació rellevant i importantíssima  sobre toponímia:  amplària dels camins i noms de masos, corrals, basses, molins, freginals, sorts, etc.; sobre antroponímia: identificació de propietaris com a fills o filles de... (nom del pare) o amb  el seu renom o malnom són altres continguts que fan del llibre en conjunt un tresor únic per als vilanovins i vilanovines.

06 pasos mv6
Llibre de passos de Vilanova d’Alcolea. Primera pàgina

Fins ara, hem transcrit l’original del llibre amb la màxima fidelitat possible i estem preparant un estudi introductori per contextualitzar el contingut del llibre, fer-lo entenedor i posar en valor tota la informació que conté. La introducció també contindrà un estudi toponímic amb el corresponent mapa on es cartografiaran els camins ramaders i tota la toponímia que hi apareix a les descripcions dels camins i un estudi de l’antroponímia.

El nostre compromís i el nostre objectiu final és donar a conèixer aquesta obra, tota la informació que inclou i aprofundir en l’estudi i en la interpretació del passat ramader local i comarcal que tanta importància va tenir a les comarques septentrionals del País Valencià.

Monografies Memòria Viva

Monografies Memòria Viva reuneix aquelles recerques sorgides en el marc de Patrimoni-PEU que analitzen en profunditat aspectes dels pilars temàtics del projecte.

MV1 MV1
Descarrega Monografia MV2 Vore Monografia MV1 en Isuu
Descarrega Monografia MV1