Memòria Viva

Memória Viva es la revista anual de Patrimoni-PEU i s'estructura en tres parts ben diferenciades: projectes i experiències dels Grups Locals (Comunitats Patrimonials), invitacions i col·laboracions d'especialistes que participen en les nostres jornades i activitats i, finalment, autors i autores que presenten les seues propostes a la convocatòria anual d'articles.

Consulta Memòria Viva PDF

memoria viva11 val memoria viva10 val memoria viva09 val
Vore MV11 en Isuu
Descarrega MV11
Vore MV10 en Isuu
Descarrega MV10
Vore MV09 en Isuu
Descarrega MV09

















Números Anteriors

Memòria Viva 08. Vore Mv08 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 07. Vore Mv07 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 06. Vore Mv06 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 05. Vore Mv05 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 04. Vore Mv04 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 03. Vore Mv03 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 02. Vore Mv02 en ISUU. Descàrrega PDF

Memòria Viva 01. Vore Mv01 en ISUU. Descàrrega PDF

mv07-06. 244 anys d’ús dels acords de reg al Mas d’Avall de Costur

Escrit per Grup d’estudi del patrimoni de Costur on . Posted in Memòria Viva

L’aigua al terme de Costur sempre ha sigut un bé escàs i el seu aprofitament, un element important en la vida dels seus habitants. Les hortes han estat part de la cultura de la supervivència i les normes que regulaven qui regava, quan i la quantitat que li corresponia a cadascú era bàsic. Al Mas d’Avall (Costur) es conserva un document de l’any 1770 on queden reflectides les normes de reg de la seua font. El Grup Patrimoni de Costur està fent un estudi al voltant d’aquest document. El material que presentem a continuació mostra, de forma esquemàtica, els objectius, contingut i conclusions als quals hem arribat fins al moment actual, ja que continuem treballant en aquesta qüestió.

En setembre de 2014 vam participar en el Congrés Internacional sobre Regadiu “Irrigació, Societat i Territori. Tribut a Thomas F. Glick” que es va celebrar a València al setembre de 2014. Aquest congrés va reunir experts en els regadius tradicionals amb la finalitat de reflexionar sobre el passat, el present i el futur d’aquests espais. El Congrés va ser concebut com un homenatge al professor Thomas F. Glick, els treballs del qual han sigut una contribució essencial a l’estudi històric dels regadius, així com un estímul permanent per al reconeixement i protecció d’aquest patrimoni socioambiental.

L’escrit i les fotografies que segueixen són el contingut del pòster que vam presentar a València i que Rosa i Fran, en representació del Grup Patrimoni de Costur, van poder ampliar a tots els que van estar interessats a conèixer amb més detall la forma de reg del Mas d’Avall.

01 costur mv7

Escritura de repartiment d'aigua del Mas d'Avall

1. Introducció

La font del Mas d’Avall està en el terme municipal de Costur, un poble de 550 habitants situat a la comarca de l’Alcalatén (Castelló de la Plana).

Costur sempre s’ha caracteritzat per la falta de pluja, amb grans èpoques de sequera, la qual cosa va obligar a repartir per torns l’aigua recollida a les basses de reg, especialment en èpoques estivals.

L’any 1770, els regants de la font del Mas d’Avall van adoptar davant notari uns acords titulats “Escritura de arreglo y reparto de aguas de la Fuente de las Masías de Costur de abajo” per gestionar l’aigua en les seues hortes durant èpoques d’escassetat. Aquestes hortes, dedicades a l’autoconsum, han contribuït amb la seua producció alimentària a la pervivència del poble.

02 costur mv7

Bassa del Mas d'Avall

2. Objectius

Els objectius del nostre projecte són:

- Valorar l’organització cívica que van tenir els regants per ratificar el 1770 l’acord existent des d’antic.
- Donar a conèixer l’efectivitat d’aquest acord per a la gestió i sostenibilitat de les hortes que permeten obtenir aliments locals per a autoconsum.
- Analitzar comparativament les normes escrites en 1770 i les usades en l’actualitat.
- Recopilar el vocabulari específic d’aquest procés de reg.
- Transmetre a les noves generacions, desvinculades de la cultura de l’horta i del regadiu, la importància que representen les normes de reg com a patrimoni social econòmic i cultural.
- Evidenciar el moment crític actual de l’horta per l’abandonament dels sistemes tradicionals de cultiu i d’autoconsum.

03 costur mv7

Hortes del Mas d'Avall

3. Metodologia

La metodologia utilitzada en aquesta investigació ha estat basada en la consulta, estudi i aproximació a tot tipus de fonts relacionades amb el nostre objecte d’estudi:

- Anàlisi del document Acta Notarial del 1770.
- Revisió bibliogràfica del tema.
- Documentació fotogràfica del procés de reg actual.
- Entrevistes amb regants actuals.
- Estudi de l’evolució del nombre de regants en relació a la superfície d’horta.

04 costur mv7

Preparació de les bandes de la canya

4. Resultats

En l’estudi del sistema de reg del Mas d’Avall s’ha constatat la importància del document manuscrit, ja que els acords continuen sent vàlids i efectius en l’actualitat. L’aigua es reparteix en torns de 17 dies, seguint l’ordre establert, en torns de matí i vesprada; el sequier, que és elegit entre els regants anualment, és l’encarregat de vetllar per les normes de reg, el manteniment de la bassa i les séquies.

Hi ha uns usos no referits en aquest document però que són seguits per tots els regants en l’actualitat per al repartiment de l’aigua, que consisteixen en la col•locació d’una canya vertical dins de la bassa per marcar el nivell de l’aigua emmagatzemada en 12 hores. A partir d’ací, amb fils, es fan les bandes (parts que marquen el canvi de regant). Les bandes es poden subdividir segons els drets d’aigua dels regants, i són diferents en cada torn. L’últim a regar en un torn serà el primer en el següent torn, i així successivament.

Hem comprovat que al llarg dels anys s’ha produït un augment del nombre de regants (per herència) amb la mateixa superfície de cultiu (aproximadament, 1,3 hectàrees) que obliga a repartir les hortes i augmentar els minifundis. En 1770 hi havia 34 particions d’aigua, actualment hi ha 174.

Per últim, l’ús de la llengua comuna a tots els regants, el valencià, assegura la conservació del vocabulari específic de tot el procés de reg.

05 costur mv7

El repartiment de l'aigua

5. Conclusions

Els 244 anys d’ús dels acords han estat útils per a l’eficaç repartiment d’un bé escàs i són un llegat que cal transmetre a les futures generacions.

Els acords que gestionen la forma d’organitzar el reg són fonamentals per a la pervivència d’una cultura de cultiu tradicional local, amb tècniques pròpies, varietat de llavors adaptades al medi i aliments de temporada, que constitueix un patrimoni històric, econòmic i cultural de gran importància.

Esperem que l’actual augment de sensibilitat per apreciar el paisatge humà incloga les hortes com a sinònim d’un poble viu i, al mateix temps que l’actual crisi financera i l’atur industrial, puguen constituir una oportunitat per revaloritzar el patrimoni que suposa tenir aliments propis per a l’autoconsum. Actualment hi ha una desvinculació de la cultura de l’horta i el regadiu que compromet la continuïtat del sistema. Les hortes estan gestionades per persones de més de 50 anys, sent la incorporació de regants joves lenta i escassa.

06 costur mv7

Les hortes

6. Referències

Arxiu Municipal de l’Alcora. Fons de Protocols Notarials (AMA/FPN). Protocol de Cristóbal Tarragó. Any 1770. Caixa 21, llibre 51, pàgina 54.
Porcar, A i Garcia, J.V. (2002): Al nostre país o no plou o plou massa. Un mal endèmic de la nostra terra (I): La Fontanella. Revista de l’Associació Cultural la Fontanella. 10: 12-13 ,11: 12.
Ribés Pallarés, J.M. (2007). “Aproximació a la toponímia urbana de Costur”. En Actes de la I Jornada d’Onomàstica. Sant Mateu 2006. Acadèmia Valenciana de la Llengua. València.
Ribés Pallarés, J.M. (2011). "El repartiment de l’aigua de reg a les hortes de Costur (l’Alcalatén)". En L’agricultura tradicional (I). El regadiu. Ponències i comunicacions. Jornades de Cultura Popular de Castelló (2009). Col•lecció Monografies de l’Institut d’Etnografia i Cultura Popular. Servei de Publicacions de l’Ajuntament de Castelló de la Plana. Castelló. pp. 117-128.

Grup d’estudi del patrimoni de Costur

mv07-05. Entre moros i cristians. Les séquies de Cirat

Escrit per A.C. Las Salinas de Cirat on . Posted in Memòria Viva

En 2014, des de l'Asociación Cultural las Salinas de Cirat, hem volgut posar en valor les séquies que reguen les hortes de Cirat i el seu traçat; per a això hem comptat amb la col•laboració de la Comunidad de Regantes San Isidro de Cirat.

En el nostre interès perquè es coneguen les séquies de Cirat com a part del nostre patrimoni històric, despleguem tota una sèrie d'activitats al voltant d'aquest tema, en les quals, com en altres vegades, comptem amb la participació, motivació i complicitat de tot el poble.

Les séquies, a Cirat tenen un origen àrab que podem situar en el temps d'Abu-Zayd (últim governador almohade de València - segle XIII). Aquesta important obra d'enginyeria va assentar les bases del desenvolupament de l'agricultura de regadiu i va fer possible que la nostra vila fóra un dels pobles més pròspers en tota la comarca de l'Alt Millars.

1. Xarrada col•loqui sobre les séquies

Per a demanar informació sobre les nostres séquies i el seu traçat, organitzem una xarrada col•loqui en el saló multiusos de Cirat, en la qual van participar la Junta Directiva de la Comunitat de Regants, formada per Emilio Eljichi, president, María Teresa Vega, secretària i Vicente Escrig i José Matoses com a representants de les juntes anteriors, a més de tots els veïns del poble.

En aquesta xarrada vam conèixer que la Comunidad de Regantes San Isidro data de 1842 i que té totes les concessions adquirides amb acta notarial, i és l'única comunitat de regants amb els drets adquirits de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, ja que, en els anys 80, es va demostrar que l'aigua utilitzada s'obté de brolladors de Cirat i no de l'aigua procedent del riu, per la qual cosa aquest dret és per sempre.

El llit té uns cabals de 300 metres cúbics d'aigua per segon, tres quartes parts d’aquest s'utilitzava per a abastir als molins i el terç restant per a l'horta. En l'actualitat, en desaparèixer els molins, s'utilitza només per a l'agricultura de regadiu.

01 cirat mv7

Les séquies de Cirat. Pla realitzat per Manuel Montolio Sanfeliu

02 cirat mv7

Xarrada col•loqui sobre les nostres séquies

1.1 Les séquies de Cirat

Les dues séquies principals de Cirat són la séquia Edua i la séquia del Molino del pueblo. Les dues tenen l'assut (presa menuda on es realitzen les preses d'aigua) en el riu Millars i de cada una elles ixen ramals per a regar les distintes zones de l'horta:

- Des de la séquia Edua es reguen les partides de la huerta de arriba, la Huerta bajera i el Ramblar.

- Des de la séquia del Molino del pueblo es reguen les partides La Cabezá, El Moreral, la Cenia, Pandiel, La Huerta del Medio i La celda.

Junt amb les dues séquies de Cirat, hi ha un altre ramal principal que té la presa en el riu Millars i que rega la partida de La isla del royo.

Segons ens van explicar en el col•loqui, amb aquest sistema d'assuts i ramals a penes es perd aigua, ja que la séquia Edua, després de tot el seu recorregut i regar les distintes zones, torna a dipositar l'aigua una altra vegada en el riu a l'altura de La Huerta bajera, junt amb la pujada del Collao Blanco. De la mateixa manera, la séquia del Molino del pueblo fa el recorregut pel costat oposat, i desemboca en el llavador públic i els abeuradors.

1.2 Neteja i manteniment

Quan l'agricultura estava en el seu ple apogeu cada agricultor es netejava el seu tros. Avui en dia s'encarrega la Comunitat de Regants. El sequier (cequiero) és qui s'encarrega de revisar l'estat de les séquies i d'encarregar o realitzar els treballs que es fan com antany: primer tallen amb una falç l'herba que creix al voltant, després cal tancar l'aigua i quan es buida, es neteja el fang i els residus amb una llegona (legona). Acabat el treball, es torna a posar l'aigua i una persona ha d'anar acompanyant-la llevant la brossa fins al final dels aproximadament nou quilòmetres de recorregut.

1.3 Els estatuts

En els estatuts de la Comunitat estan establides com a pesos i mesures, el metre, el quilogram i la pesseta i hi ha, a més, tota una sèrie de normes per al torn de l'hora de regar per als usuaris, com per exemple, la que estableix la col•locació d'un senyal per a saber que s'està regant. Aquest senyal, que encara s'utilitza avui en dia, sol ser una pedra o herba i una altra pedra damunt, de manera que amb aquest senyal la resta de regants saben que s'està fent ús de l'aigua per a regar. La persona que se saltava la norma pagava 25 pessetes de multa i la que no llevava el senyal, 10 pessetes.

També es pagava una multa de 5 pessetes si el bestiar bevia en les séquies, ja que havien de beure en els abeuradors.

En l'actualitat, els regants de Cirat s'han separat dels de la pedania del Tormo i són 160 socis. Encara que ja no es treballe l'horta com abans i molts d'ells (fills i néts) ja no sàpiguen ni on estan les seues terres, pagar el reg és una tradició que es manté i que es paga per cuarticas.

La labor que realitza l'Associació de Regants és admirable, ja que està mantenint aquest bé cultural i patrimonial amb molt d’esforç encara que a penes es treballe l'horta, conservant i reconstruint els ramals del traçat de les séquies que es deterioren, amb un pressupost mínim.

2. Excursió i taller de plantació i reg

Després de la xarrada col•loqui sobre les séquies de Cirat, l'endemà, vam organitzar una excursió des del naixement de la séquia mare i seguint el recorregut per les hortes fins al riu, acompanyats pel Centre Excursionista de l'Alt Millars - CEAM i guiats pel seu president Pascual Salines.

03 cirat mv7

Excursió a les séquies

04 cirat mv7

Excursió a les séquies

En arribar a La huerta en medio vam fer un taller de plantació i reg amb els xiquets en què Vicente Granell Chiva els va ensenyar com es preparava la terra antigament abans de plantar amb matxo i arada, i després van plantar encisams i els van regar amb l'aigua de les séquies.

05 cirat mv7

Taller de plantació i reg

06 cirat mv7

Taller de plantació i reg

3. El mercat medieval

L'endemà vam celebrar el tradicional mercat medieval. En aquesta jornada es va realitzar l'anunci i representació teatral, realitzada per veïns de Cirat, de l'obra Zeit Abú-Zeit y su conversión al cristianismo de l'escriptor Ángel Sorní, referent al dit esdeveniment històric i que posa de manifest la convivència de moros i cristians a Cirat i voltants en aquells temps. Després de la representació en la plaça Major del poble, va seguir una desfilada pels principals carrers de la població. Les jornades van finalitzar amb un sopar medieval per a tots els veïns i visitants.

07 cirat mv7

Mercat medieval i desfilada

08 cirat mv7

Moment de la festa

09 cirat mv7

Preparació del sopar

Asociación Cultural las Salinas de Cirat

mv07-04. Una aproximació social a la conservació i gestió del patrimoni rural dispers: Asociación el Cantal

Escrit per A.C. El Cantal (Altura). José García Soriano i Sixto Daniel Lozano Esteban on . Posted in Memòria Viva

1. Introducció

L'interès institucional per la conservació i protecció del patrimoni se centra, generalment, en els elements més visibles per a la ciutadania, principalment en els nuclis urbans i de gran envergadura. Què passa amb el patrimoni més allunyat i desconegut? Què ocorre amb el patrimoni invisible?

Tradicionalment, l'agricultura ha deixat la seua empremta en el paisatge rural en forma de camps cultivats i estructures, normalment de pedra, dedicades a la producció agrícola. Aquests elements tenien moltes funcions, com ara delimitar les propietats, abancalar els camps, emmagatzemar aigua, servir de refugi o guardar ferramentes. L'arribada de la industrialització al camp espanyol va provocar que moltes d'aquestes estructures deixaren d'utilitzar-se. Ja no era necessari passar la nit o dies sencers al camp ni emmagatzemar l'aigua per a consum humà. Amb el pas del temps, l'agricultura ha perdut pes en l'àmbit productiu, per la qual cosa molts dels camps que s'han treballat durant segles avui en dia estan abandonats, igual que les estructures productives que els servien.

Què es pot fer amb aquestes construccions que reflecteixen el forma de vida dels seus antics usuaris? Com es pot frenar l'oblit i la ràpida desaparició d'aquests elements en estat de ruïna? Quan el patrimoni rural està en perill de desaparició per la falta d'interès de les institucions públiques, la iniciativa ciutadana s'alça com l'últim recurs per a la seua conservació.

01 altura mv7

El Navajo de Escarán abans de la intervenció de l’Associació.

2. L’Associació

La vila d'Altura, al sud de la província de Castelló, és un clar exemple d'aquesta problemàtica. L'any 2010 un grup de persones de la localitat, totalment heterogeni però amb semblant sensibilitat cap al patrimoni rural, va decidir organitzar-se per a cridar l'atenció sobre el perill de desaparició en què es trobaven aquestes construccions i actuar activament per a recuperar-les a través de Asociación El Cantal.

Els objectius principals d'aquest grup són la conservació, la recuperació, l'estudi i la divulgació del patrimoni natural i cultural del municipi d'Altura. L'Associació busca conscienciar sobre la importància del patrimoni al nombre més gran de gent possible, per això és una organització oberta a qualsevol persona, sense importar la seua condició. Açò ha fet que hi haja una àmplia varietat de perfils en el grup. Tècnics, agricultors, jubilats i estudiants, no sols d'Altura, sinó cada vegada més d'altres poblacions, s'han acostat a l'Associació.

02 altura mv7

Restaurant El Navajo de los Uñoseros

3 Metodologia

Poder assolir els objectius del grup depèn de la implicació i esforç dels associats. Tots els mesos s'organitza una reunió en la seu de l'organització, que està oberta a tots els associats. En aquesta es decideixen en quins elements anem a intervenir en les dues eixides al camp mensuals i quines altres activitats es poden organitzar. En aquestes reunions es prenen les decisions des d'una estructura horitzontal, tenint en compte l'opinió de tots els assistents.

La metodologia de treball es basa en activitats pràctiques, de restauració i consolidació, i teòriques, d'estudi i divulgació.

03 altura mv7

El refugi de l'Abric de Magaña després de la intervenció de l’Asociación El Cantal en 2012

3.1. Activitats pràctiques

Les eixides de camp són activitats obertes, on poden participar tant els associats com persones alienes a l'Associació. D'aquesta manera es pot conèixer i col•laborar de primera mà en les activitats de rehabilitació del patrimoni, ampliant la xarxa de col•laboradors de forma constant.

04 altura mv7

Accés a la Cueva del Sestero, recuperat per iniciativa de l'Associació.

3.2. Activitats teòriques

Totes les activitats divulgatives tenen una base científica, resultat no sols del treball pràctic, també de la investigació de camp i teòrica. L'eix documental d'El Cantal és el Catàleg, una relació de tots els elements que s'han intervingut, detallant el seu estat inicial, treballs realitzats i la història de l'element, a més de les seues característiques tècniques i físiques i la descripció de l'entorn en què se situa. D'altra banda, s'han emprés projectes d'investigació en paral•lel, sobre la vida al camp i a les masies i la seua importància com a elements de desenvolupament territorial, i del paisatge rural de la comarca, que és el medi en què s'intervé.

05 altura mv7

Buit d'accés al Navajo del Gabacho, després de l’actuació d’El Cantal

3.3. Divulgació

Amb l'objectiu de divulgar el valor del patrimoni, des del començament es duen a terme activitats per a despertar la consciència social sobre la necessitat de conèixer, valorar, recuperar i protegir la riquesa cultural i natural de l'entorn. Aquestes activitats s'han dut a terme a diferents escales:

- Escolars. El futur del patrimoni.

Una de les activitats més importants ha sigut la creació del Dia del Patrimoni en l'escola de la localitat. Cada any es realitza una eixida de camp i un taller perquè els alumnes del col•legi coneguen de primera mà els elements patrimonials sobre els quals ha treballat l'Associació, testimoni de la forma de vida dels seus avantpassats.

- Públic en general. Conscienciació del valor del patrimoni propi.

S'han realitzat de forma periòdica exposicions dels treballs realitzats, com una forma d'acostar a la població els avanços aconseguits.

- Públic d'altres localitats. Divulgació del patrimoni d'Altura.

La realització de la pel•lícula documental Vida en el campo, ha suposat la confecció d'un document únic pel seu valor divulgatiu i històric, en el qual es recopila la memòria dels avantpassats que van donar forma al nostre entorn rural, i serveix per a donar a conèixer el treball de l'Associació en altres llocs.

- Altres associacions. Suport acadèmic.

Gràcies a l'activitat del projecte Patrimoni de la Universitat Jaume I de Castelló, per a localitats de menys de 5.000 habitants, s'ha entrat en contacte amb altres associacions de la província de Castelló l'objectiu del qual és la protecció del patrimoni. En aquesta xarxa l'Associació El Cantal participa com a membre amb seguiment i assessoria contínua des de la Universitat.

06 altura mv7

Visita d’escolars al Navajo de El Campillo en el Dia del Patrimoni
3.4. L'Associació com a col•laboradora

Per a assolir els seus objectius, El Cantal ha col•laborat amb diversos agents, creant una xarxa de contactes fora i dins de la protecció del patrimoni que ha permès arribar a un públic més ampli.

Principalment són quatre les institucions que han col•laborat amb El Cantal. L’UJI de Castelló, a través de la xarxa Patrimoni, ha permès organitzar activitats sobre patrimoni a la localitat d'Altura, s’han invitat altres associacions de la província interessades en la protecció del patrimoni i s’ha participat en actes organitzats per l’UJI com a invitats. L'Associació ha col•laborat amb el Parc Natural de la Serra Calderona, atès que Altura és un dels municipis que formen part del Parc. De manera puntual, el Parc col•labora amb l'Associació a través de les seues brigades forestals, amb labors de neteja de sendes i accessos. També es col•labora amb el Cicle de Forestals de l'IES Alt Palància, duent a terme treballs de pràctiques específiques de reforestació i intervenció en els elements de pedra seca.

07 altura mv7

El Refugio de Elías o del Vizcaíno

4. Resultats

Durant aquests cinc anys, el treball dels socis ha permès recuperar més de trenta elements, tant naturals (fonts, arbratge monumental, paratges) com arquitectònics (refugis i casetes, tolls o aljubs, pedreres de calcària, corrals). El grup de treball ha vist com moltes més persones vingudes d'altres llocs i amb distintes inquietuds s'han anat sumant a aquesta romàntica tasca, col•laborant de forma contínua o esporàdica i involucrant-se físicament o intel•lectualment.

A més dels objectius aconseguits, l'Associació es proposa noves metes per al futur. No només continuar protegint el patrimoni de la localitat d'Altura, la preocupació per la urgència de la rehabilitació d'elements d'interès en altres localitats, fixa un nou objectiu: donar a conèixer la metodologia de treball perquè altres grups puguen dur a terme la mateixa labor de protecció, i el canvi d'escala de l'Associació, actuant sobre una zona més àmplia a manera de coordinadora d'altres grups.

08 altura mv7

Els Navajos de Gabarda


Asociación el cantal d’Altura
José García Soriano i Sixto Daniel Lozano Esteban

mv07-03. Els paisatges culturals com a motor de dinamització turística de les nostres comarques

Escrit per Itinerantur on . Posted in Memòria Viva

El paisatge és el resultat de segles i segles d’interacció entre els elements vius (plantes, animals, fongs, bacteris) i no vius (roques, aigua, aire) del nostre entorn. És el resultat també de la coevolució d’aquests elements i de l’evolució d’aquelles interaccions. Els humans, per tant, també hem sigut agents del modelatge dels nostres paisatges, sobretot en el Mediterrani –regió del planeta habitada i transformada durant milers d’anys.

Hem de ser conscients que formem part del paisatge que ens envolta, del qual obtenim, en cada instant, milers de dades, la majoria de les quals, imperceptibles. El paisatge és el nostre hàbitat (és a dir, el conjunt d’elements que ens permet viure) i el nostre comportament altera la seua forma, el seu aspecte, la seua estructura interna i la seua imatge externa.

El paisatge és, segons la nostra opinió i segons la nostra experiència professional, un importantíssim actiu patrimonial i, per tant, susceptible de ser aprofitat responsablement per una comunitat local per a generar un potencial atractiu turístic que ajude a dinamitzar l’economia del municipi o la comarca. Aquesta és la idea que desenvoluparem al llarg de les línies que segueixen.

Foto 1

Un inigualable paisatge mediterrani vist des del castell de Xivert (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat).

1. Paisatges culturals: el mosaic territorial

Un paisatge cultural és un paisatge natural transformat per un grup cultural. La cultura (és a dir, el grup humà que l’habita) és l’agent transformador, i l’àrea natural és el medi físic en què aquests canvis tenen lloc.

Quan caminem per les nostres comarques, quan eixim dels nuclis habitats i alcem la mirada en algun punt que triem com a mirador, el que en la majoria de casos estem veient és un bell i complex paisatge cultural: terres de secà, fruiters, regadius, masies, hortes, basses, retalls de bosc de ribera, poblats i despoblats, pinedes, matolls, camps abandonats… És un vertader mosaic compost de diferents peces, un puzle territorial que, entre altres coses:

- ens dóna una idea molt clara de la gran varietat d’organismes que podem trobar-hi, que concorda amb l’enorme biodiversitat que atresora l’ecoregió mediterrània;
- és clau per al moviment de les espècies vegetals i animals entre diferents espais -protegits per llei o no-, és a dir, que pot funcionar com a corredor ecològic;
- ens parla de l’adequada o problemàtica gestió passada, present i futura dels nostres paisatges culturals; i, sobretot,
- és “una acumulació canviant d’empremtes”, com deia en una ponència el doctor en arquitectura Julián Esteban, “un lloc de memòria” que dóna recer a part de la nostra història, costums, tradicions, al nostre entendre la vida i apropiar-nos del territori.

Per tot això i per més coses, cal ressaltar la immensa importància de mantenir viu i divers aquest mosaic -eminentment agrari en el nostre cas particular i que en ecologia del paisatge es coneix com a matriu del territori-, tant per motius pràctics (per exemple, com més diversitat de cultius més seguretat i sobirania enfront de plagues, sequeres, gelades, incendis…) com per al manteniment de la diversitat de fauna i flora associada als cultius i del paisatge que ha marcat les nostres vides.

Ací és on sorgeix un greu problema: com es pot mantenir viu un paisatge cultural antic, biodiverso, valuós… si avui ningú o quasi ningú l’habita? Dit d’una altra manera, com es pot aconseguir que un nombre suficient de persones vulga quedar-se a viure als nostres paisatges culturals perquè continuen sent, de fet, paisatges culturals? Des d’Itinerantur pensem que, correctament i participativament planificada, l’activitat turística és una resposta molt factible, que pot ser aquesta la via per a compatibilitzar desenvolupament econòmic equilibrat amb conservació i millora del nostre medi natural-cultural.

Foto 2p

Paisatge cultural en procés de desaparició en la Serra d’en Galceran. La vegetació mediterrània va cobrint a poc a poc les empremtes culturals: murs de pedra seca, antics cultius de secà, bancals…

2. El turisme responsable

Segons tots els indicadors, les noves tendències turístiques alternatives al turisme de sol i platja massificat -com ara el turisme cultural, el turisme actiu i el turisme de naturalesa- mostren clares tendències a l’alça. Hi ha també una creixent sensibilitat dels turistes respecte de l’estat en què es troben els mitjans natural i cultural que rodegen als seus llocs de vacances.

En aquest context, el turisme responsable es podria considerar com un conjunt d’iniciatives que aposten pel turisme local, assossegat, de naturalesa i cultura, que vertaderament dinamitzen a la població del lloc que es visita perquè siga aquesta la que decidisca com vol que el foraster conega la seua terra. Porta implícit, a més, un compromís amb el desenvolupament equilibrat de les societats locals perquè tots puguem disfrutar sempre dels paisatges en bon estat de conservació que encara ens queden.

Els seus principis bàsics els va enunciar en 2002 l’investigador Harold Goodwin a Ciutat del Cap (Sud-àfrica) durant la Primera Conferència Internacional sobre Turisme Responsable en els Llocs de Destinació:

1) Minimitza els impactes negatius sobre el medi ambient, la societat i la cultura.
2) Genera més beneficis econòmics per a la població local i, millorant les condicions laborals i l’accés a la indústria, millora el benestar de les comunitats receptores.
3) Involucra la població local en la presa de decisions sobre la seua vida i els seus estils de vida.
4) Contribueix positivament a la conservació del llegat natural i cultural i al manteniment de la diversitat mundial.
5) Proveeix experiències més plaents als turistes a través de connexions més profundes amb la població local, i una millor comprensió de la cultura local i dels seus problemes ambientals.
6) Permet l’accés de persones amb discapacitats físiques.
7) És culturalment sensible, promou el respecte entre turistes i poblacions locals.

En resum, el turisme responsable és una eina que pot ajudar a la conservació del nostre patrimoni natural i cultural a través de la seua posada en valor de cara als visitants, i pot posar fre al despoblament que pateixen les nostres comarques interiors mitjançant l’activació socioeconòmica del lloc de destinació.

Foto 3

Turistes de naturalesa i cultura practicant, encara que potser no ho saben, turisme responsable.

3. El patrimoni natural-cultural com a actiu turístic de primer ordre

Perquè una destinació puga ser considerada com a turística fa falta, en primer lloc, l’existència d’elements del medi humà o natural que atraguen els visitants. En el cas mediterrani la primera cosa que se’ns ve a la ment són les platges i el bon clima. Però el model turístic basat en aquests factors, preponderant des de meitat del segle XX, està arribant a la seua fase de saturació, si no és que ja hi ha arribat. Existeixen fins i tot dins de la Unió Europees destinacions de sol i platja més verges, més exòtiques, més barates… que les nostres malmeses costes que, inevitablement, absorbiran cada vegada a més nombre de turistes.

Així, les comarques (interiors o costaneres, és el mateix) que encara conserven paisatges plens de patrimoni natural en bon estat de conservació tenen una oportunitat molt bona de posar-se en valor a fi de dinamitzar les economies locals aprofitant el creixent nombre de persones interessades en el turisme alternatiu al de sol i platja. És més, tenen l’oportunitat de no cometre els errors que s’han comès en altres parts del nostre territori on, desgraciadament, una capa d’asfalt o de turistes en massa ha cobert els importants recursos naturals que posseïen.

A més, i com sempre diem en Itinerantur, en el medi mediterrani naturalesa i cultura sempre van agafats de la mà: no es pot entendre el nostre paisatge sense la intervenció ancestral de l’ésser humà per al seu aprofitament, de la mateixa manera que els nostres costums s’han adaptat a les característiques naturals del nostre territori. Murs, bancals, séquies, basses, masies, hortes, camins empedrats, barraques, molins, abeuradors… omplin els nostres paisatges culturals fins on arriba la vista i atorguen als nostres municipis un immens valor sumat a la importància ambiental dels nostres ecosistemes súper biodiversos.

Foto 4

Un dels autors ensenya a un grup de visitants l’antiga sénia hidràulica de Marimon, immersa en l’incomparable paisatge del mar d’oliveres de Canet lo Roig (Baix Maestrat).

4. La necessària participació pública en la dinamització turística

Segons els criteris del turisme responsable, el següent pas per a aconseguir una destinació turística en què prime la qualitat enfront de la quantitat i que siga sostenible ecològicament, culturalment i econòmicament, és la voluntat de la població local perquè siga així. Una vegada s’aconsegueix, fa falta una autèntica planificació pública de l’activitat turística basada en aquesta mateixa voluntat de la població local de posar a disposició dels visitants els paisatges del seu municipi i els seus recursos naturals i culturals. I per a això, segons la nostra opinió, és aquesta mateixa població local la primera que ha de conèixer en profunditat el seu patrimoni natural i etnològic per a sentir-lo realment com propi, estimar-lo i poder decidir amb criteris sòlids com, quant i cap a on vol que evolucione; si vol conservar-lo com està o no; si el necessita per a sobreviure i/o pot destinar-lo, al contrari, a l’oci saludable de les seues gents; si el que vol és transformar-lo per a retornar-li formes i usos perduts o adaptar-lo a nous usos respectuosos o no amb la diversitat cultural i biològica local… Hi ha, al cap i a la fi, tota una sèrie d’opcions que, depenent sempre del marc legal vigent i d’altres condicionants externs, han d’estar en mans de la voluntat de la població, la qual és l’artífex principal dels nostres paisatges actuals.

Foto 5

L’extracció del suro en les suredes del Parc Natural de la Serra d’Espadà és una forma sostenible d’aprofitament dels recursos naturals i una força ancestral de transformació del medi en un paisatge cultural.

5. La Interpretació del paisatge com a eina per a la dinamització local

La interpretació és l’art d’explicar al públic el caràcter d’un lloc, especialment als visitants casuals, de manera que prenguen consciència del significat del lloc que visiten i desenvolupen el desig de conservar-lo. (Countryside Commission for Scotland)

La interpretació consisteix a ajudar a enamorar. El patrimoni natural i cultural necessita ser estimat. En aquest sentit, no hauria de molestar els intèrprets ser titllats d’alcavots, d’amables alcavotes ocupades a descobrir al visitant els més secrets atractius, les més dissimulades virtuts de l’espai –Parc Natural, conjunt històric, ecomuseu, etc.– que interpreten. (Miguel Delibes de Castro)

No són necessàries més explicacions sobre què i per a què és la Interpretació del paisatge. És més, creiem fermament i sabem –perquè a això ens dediquem, de fet, en cos i ment– que acostar la Interpretació del paisatge a la població local perquè conega, senta com propi, estime i vulga conservar el seu patrimoni, formant-la fins i tot perquè siga aquesta mateixa població la que després interprete el seu paisatge davant els visitants de la localitat, és indispensable per a la posada en valor del patrimoni natural i cultural de forma sostenible i per a la seua correcta gestió en el marc d’una activitat turística participativa i responsable.

6. Un exemple pràctic sorgit de la nostra experiència:

Dins del Programa d’Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló, en el Projecte Patrimoni, Itinerantur participa amb un taller d’Iniciació a la interpretació del paisatge municipal per a la seua millora i conservació. Consisteix a fer que els assistents, normalment un grup consolidat de voluntàries i voluntaris del municipi amb interès a conèixer i donar a conèixer el patrimoni local, descobrisquen les característiques més excel•lents del seu paisatge (els “coms”, els “per quès”) i es plantegen què volen d’aqueixos paisatges en un futur: volen un paisatge segur, divers, estèticament bell, resilient, productiu, habitable, agradable?

Foto 6

Un moment del desenvolupament del nostre taller d’Iniciació a la interpretació del paisatge municipal per a la seua millora i conservació, a Costur (l’Alcalatén)

Després d’una breu introducció general sobre els conceptes més necessaris per a començar a entendre el paisatge com qualcom més que la suma de les seues parts, seguida d’un recorregut per les unitats paisatgístiques més determinants de la naturalesa local on els excursionistes van prenent notes del que consideren més important –vegetació, fauna, geologia, hidrologia, antropització…–, es realitza una posada en comú participativa on és el grup el que parla i proposa accions per a millorar, restaurar, conservar i tornar a posar en valor el seu territori. Perquè no ens enganyem: tots hem pensat moltes vegades en el que ens agradaria que el nostre entorn ens oferira (físicament o emocionalment), i moltes vegades només fa falta compartir-ho amb els altres per a adonar-nos que hi ha voluntats clarament comunes.

Les garroferes de Sot de Ferrer:
Els éssers humans som molt xicotets geològicament parlant. Portem habitant la Terra tan sols unes quantes mil•lèsimes de tot el temps d’existència del planeta. Això fa que no puguem avaluar en la seua justa mesura el pas del temps i els canvis que es produeixen en el nostre hàbitat. En aquest sentit, ocorre que la gent del lloc està massa acostumada a la visió del seu entorn i, sense voler-ho, passen per alt factors clau per a entendre la història dels seus paisatges i detectar els problemes que pateixen… O les seues potencialitats. Un exemple magnífic d’això és les de les monumentals garroferes que esguiten tots els secans de Sot de Ferrer.

Les garroferes han sigut un element essencial de la nostra forma de vida des de temps immemorials: han salvat milers de vides en èpoques de guerra i fam canina, ens han endolcit l’existència i han conformat els nostres paisatges mediterranis tant com la vinya, el blat o l’olivera. Però potser per aqueixa percepció esbiaixada del pas del temps les tenim menys en compte que a la resta d’elements patrimonials. Doncs bé: en anar a preparar l’esmentat taller d’Interpretació del Paisatge a Sot de Ferrer (Alt Palància, Castelló), ens en vam adonar que hi ha moltíssimes garroferes de port monumental que podrien tenir centenars, fins i tot milers d’anys. Són clarament un patrimoni cultural i natural digne de conservar. Ningú en el grup de voluntaris que assistien a l’activitat s’ho havia plantejat mai, però va ser simplement fer-ho notar per la nostra part i, de seguida, van començar a sorgir les idees: “cal prendre les mides dels arbres”, “podríem ubicar-los en un mapa”, “fotografiem-los i cataloguem-los”, “es podría fins i tot fabricar xocolate de garrofes mil•lenàries i vendre’l!”

Foto 7

Un dels participants del grup de voluntaris de Sot de Ferrer explicant a la resta el funcionament d’un antic forn de calç.

De forma participativa i en tan sols un moment van sorgir diverses idees per a conservar un element patrimonial importantíssim abans quasi oblidat i, al mateix temps, va aparèixer un possible atractiu cultural i natural a partir del qual poder articular una destinació turística potencialment responsablement i clarament sostenible. Si a això sumem la resta d’elements naturals i etnològics d’aquest i de tants altres pobles (el riu, les muntanyes, els costums, l’arquitectura tradicional…) es pot entendre la gran oportunitat de desenvolupament equilibrat de les nostres comarques a través del turisme responsable de què parlàvem abans.

Com es pot endevinar, aquesta és la faceta preferida del nostre treball, el moment en el qual ens sentim, com a empresa, verdaderament útils i integrats en el nostre entorn: passem de ser una institució més o menys virtual i intangible a una eina amb la qual es remouen pensaments, es posen de cap per avall mites i prejudicis assentats còmodament en el nostre territori per a, finalment, canalitzar preocupacions i convertir-les, entre tots, en idees, canvi i renovació. I si aqueixes idees sorgides de la participació de tots i de l’estima pel nostre patrimoni poden obrir noves oportunitats de desenvolupament en les nostres comarques, ja val la pena tot l’esforç que s’ha fet en aquest sentit.

Foto 8

El grup de Sot de Ferrer (Alt Palància) a l’ombra d’una de les seues monumentals garroferes.

Itinerantur

mv07-02. Buscant una nova metodologia per a Patrimoni: l'Assemblea de Grups i el Taller Col•laboratiu Interdisciplinari #TCI

Escrit per Projecte Patrimoni - Ángel Portolés i Carla Torres on . Posted in Memòria Viva

Patrimoni s'estructura com un espai al qual accedir i des del qual compartir recursos i esforços. Un sistema flexible en què la recerca de punts de trobada i moments de reflexió és constant. Per a poder atendre les demandes i preocupacions sorgides des del territori i poder donar resposta. I perquè, al seu torn, aquestes solucions vagen més enllà: siguen coneixement compartit i puguen ser utilitzades i adequades per altres grups locals.

Patrimoni es defineix, a més de com un projecte d'acompanyament d'iniciatives en el territori sobre patrimoni cultural, com un espai horitzontal per a l'anàlisi, estudi i provatura de metodologies de participació i socialització del patrimoni cultural. Com un laboratori en què les interaccions sorgides provoquen canvis. Evolucions. Nous marcs des dels quals treballar i des dels quals repensar un projecte per definició, inquiet.

I en el marc d'aquestes accions encaminades a la reflexió interna del projecte, la presentació i desenvolupament de dos espais des dels quals treballar l'evolució i redefinició metodològica de Patrimoni: l'Assemblea de Grups i el Taller Col•laboratiu Interdisciplinari de Viver - TCIViver.

1. L'Assemblea de Grups (cosmovisió Patrimoni)

El passat mes de juliol de 2014 i en el marc de les IX Jornades d'Investigació del Patrimoni Cultural, es va programar una activitat amb els grups per a, entre tots, avaluar de manera proactiva la bastida actual del projecte i reflexionar conjuntament per a definir i millorar l'estructura, organització, desenvolupament, plantejament, programació, avaluació, etcètera, de Patrimoni a curt, mitjà i llarg termini.

01 tci mv7

Assemblea de Grups de Patrimoni en la IX Jornada d'Investigació del Patrimoni Cultural realitzada en la Llotja del Cànem. Seu de la Ciutat de la Universitat Jaume I de Castelló el 19 de juliol de 2014.

L'Assemblea de Grups de Patrimoni es defineix com un fòrum obert, periòdic i continu de participació. Com un espai per a la reflexió conjunta que permet al projecte polsar el seu estat i així detectar possibles carències o necessitats i se suma a altres punts de trobada existents de caràcter local com són les trobades, assessoraments i tutories als grups de Patrimoni.

L'objectiu d'aquesta sèrie de trobades és consensuar accions i moviments que ens porten a una revisió de l'estructura del projecte perquè puga evolucionar en consonància a les necessitats i reptes que plantegen actualment els grups de Patrimoni en concret i el territori en general.

Fruit d'aquesta primera assemblea, en la qual es va plantejar com a punt de partida la doble pregunta “A curt i mitjà termini, quin projecte Patrimoni tens en el teu cap? Com t'agradaria que fóra?” els grups van presentar les seues reflexions i, amb aquestes, es van consensuar unes conclusions a manera de síntesi de les aportacions realitzades:

Patrimoni des dels grups del projecte (1)

Els grups de Patrimoni considerem fonamental la importància de l'acompanyament dels projectes que van sorgint, la consolidació dels grups existents i la progressiva incorporació de nous projectes.

El patrimoni ha d'estar íntimament relacionat amb les necessitats actuals plantejades en el territori (patrimoni com a recurs per al desenvolupament) per a generar dinàmiques d'identificació, pertinença i compromís amb el seu patrimoni cultural i ha de ser compartit amb la població amb especial atenció als joves (per exemple, alumnes d'instituts, formació professional…).

En tot aquest recorregut, destaquem la importància d'aprofitar la figura de la coordinació del projecte com a representant de la Universitat per a poder establir converses i adquirir compromisos amb les autoritats locals que garantisquen el desenvolupament i continuïtat dels projectes dels grups de Patrimoni.

També ressaltem la importància d'acostar els projectes dels grups de Patrimoni a la Universitat perquè es puguen establir relacions de cooperació, investigació i treball entre ambdós àmbits (per exemple, amb treballs de final de grau, pràctiques…).

Un dels pilars fonamentals del projecte és la definició de punts de trobada. En aquest apartat destaquem la importància de fomentar espais on fer posades en comú de materials, metodologies, problemàtiques… i en la definició d'un “banc d'idees” en què dipositar tot aquest coneixement i al qual poder accedir.

Seguint amb els punts de trobada, els grups considerem la importància de les visites tècniques com a espai de reflexió coneixement i debat sobre el patrimoni cultural i proposem elevar el nombre de visites tècniques al llarg de l'any per a conèixer insitu el treball que realitzen els grups de patrimoni i la seua evolució i com a espai de relació entre els integrants dels diferents grups (i així no limitar-ho a una única jornada anual a Castelló, al juliol).

Pel que fa a la difusió de Patrimoni i dels grups i les seues activitats incidim en la importància de l'ús i difusió de continguts mitjançant les xarxes socials i la utilització de gravacions en vídeo i la participació en televisions i ràdios locals, comarcals i provincials que ens ajuden a difondre el nostre treball. En aquest sentit, considerem i valorem el suport en la producció i maquetació de publicacions, díptics, panells, etcètera.

Caldria considerar la possibilitat de disposar d'un canal propi en Youtube per a penjar els vídeos de tots els grups (a més de la pàgina de Patrimoni) perquè estiguen disponibles per a la gent interessada.

8 d'octubre de 2014

A partir d'aquestes conclusions, des de Patrimoni s'ha treballat per a donar resposta a les necessitats plantejades. Pràcticament un any després d'aquest document, aquesta revisió ha cristal•litzat en:

El reforç de la presència i difusió de Patrimoni. Des del projecte i respecte als apunts de l'Assemblea de Grups hem continuat el nostre treball per a reforçar la presència de Patrimoni en les xarxes socials (Twitter - @peuuji i #patrimoniuji i Facebook) a partir de continguts generats en les pàgines web tant del projecte com del PEU-UJI. A aquesta difusió sumem la presència de Patrimoni en congressos com ara el II Congrés Internacional d'Educació Patrimonial (Madrid. Octubre de 2014) i el I Congrés Comarcal Valencià d'Arquitectura Tradicional i Patrimoni Monumental – TRADIArq (Alpont. Abril de 2015). Respecte a la creació d'un espai on recollir materials videogràfics, Patrimoni ha incorporat el seu fons audiovisual, que inclou arxius de les jornades i activitats del projecte, en el canal de Youtube del Programa d'Extensió Universitària – PEU, proporcionant a Patrimoni una major visibilitat, presència i solidesa.

Pràctiques de grau. En el primer semestre de 2015 hem comptat amb una alumna que ha realitzat les seues pràctiques del grau en Història i Patrimoni en Patrimoni. Com no podia ser d'una altra manera, les pràctiques s'han plantejat seguint la idiosincràsia del projecte i les característiques de la seua participació han sigut resultat d'una convocatòria dirigida als grups locals perquè, en el marc dels seus projectes, presentaren les seues propostes per a allotjar la nostra alumna. Una vegada presentades les sol•licituds i analitzades, Carla Torres ha participat en els grups de Vilanova d’Alcolea (anàlisi de l'arxiu municipal) i de Viver (anàlisi i propostes de la Jornada Col•laborativa TCI de Viver).

02 tci mv7


Reunió amb la Comissió de Patrimoni de Vilanova d'Alcolea per a definir la participació de Carla Torres, alumna en pràctiques del Grau en Història i Patrimoni de l'UJI.

La importància d'implicar els joves. Al juny de 2015 hem començat una sèrie de contactes amb el CEIP Historiador Diago de Viver per a vincular el patrimoni cultural local i l'escola a partir de la definició d'un projecte que unisca el treball realitzat pel Grup de Recuperació de la Cultura del Vi de Viver amb la programació del col•legi a partir del pròxim curs 2015/16. Junt amb l'objectiu directe de donar a conèixer el patrimoni a la població a partir de la seua aproximació als escolars amb el conegut efecte multiplicador positiu que aquests exerceixen, des de Patrimoni pretenem que tot el coneixement generat siga recollit, conegut i compartit per la resta de grups perquè tinguen la possibilitat d'iniciar accions d'aquest tipus en les seues poblacions.

2. El Taller Col•laboratiu Interdisciplinari de Viver - #TCIViver

A l'estiu de 2014, el Grup de Recuperació de la Cultura del Vi de Viver va plantejar, en una de les seues tutories periòdiques, el futur del seu projecte una vegada finalitzada la tasca d'inventariar i documentar el patrimoni material i immaterial cultural del vi. Aquesta reflexió es va sumar a les conclusions plantejades en l'Assemblea de Grups realitzada en la IX Jornada d'Investigació del Patrimoni i va posar de manifest la necessitat dels grups de “conèixer insitu el treball que realitzen els grups de patrimoni i la seua evolució” i recull la importància de vincular les visites tècniques als projectes “com a espai de relació entre els integrants dels diferents grups”.

El Taller Col•laboratiu Interdisciplinari (TCI) ha sigut el resultat de la demanda dels grups locals de Patrimoni per a aprofitar els espais de trobada i poder treballar sobre el present i el futur dels projectes. Es tracta una jornada de treball que, en la seua primera edició, ha sigut organitzada pel grup de Viver amb l'acompanyament de projectes de Patrimoni i amb la col•laboració de l'Ajuntament de Viver.

Es pretén analitzar de manera participativa i horitzontal el projecte de recuperació del patrimoni cultural tradicional del vi que s'està duent a terme des de 2013. L'objectiu ha sigut iniciar un procés de participació que es prolongue en el temps i del qual sorgisquen plantejaments, recomanacions i iniciatives a mitjà i llarg termini pel que fa a la socialització, interpretació, museïtzació, comunicació, difusió, etcètera, del projecte que han iniciat.

2.1. Participants
Un dels punts de partida del TCIViver va ser buscar un mosaic de participants que, des de la seua experiència o vinculació amb el Grup de Viver, pogueren analitzar el projecte per a oferir al grup diferents apunts, recomanacions i propostes.

En el Taller de Viver, els actors van ser els membres del grup local de Patrimoni que, junt amb representants del teixit associatiu i grupal del municipi, van aportar la visió més pròxima i interna del projecte i del seu context. Junt amb aquesta visió, es va buscar tota una sèrie d'aportacions externes, i per a això es va buscar la participació, d'una banda, de tota una sèrie de professionals en l'àmbit del patrimoni cultural i, d'una altra, dels grups locals del projecte Patrimoni. Els uns i els altres van contribuir amb les seues reflexions a dibuixar una panoràmica completa i complexa de Viver i el seu projecte. (2)

03 tci mv7


El Grup de Viver explica el seu projecte als participants del Taller Col•laboratiu Interdisciplinari de Viver.

2.2. La preparació del #TCIViver
La celebració del Taller Col•laboratiu Interdisciplinari va comptar amb una fase primera de preparació formada per reunions entre Patrimoni i el Grup per a planificar tota una sèrie de trobades i contactes previs amb els diferents participants en el taller: reunions amb representants d'associacions culturals i AMPA del Col•legi Historiador Diago de Viver, contactes —tant per via telefònica com per correu electrònic— amb els grups locals de Patrimoni i amb el grup d'especialistes en gestió, comunicació i patrimoni cultural.

Una part molt important de les trobades prèvies al Taller es van portar a terme en la xarxa social Twitter, on es van programar una sèrie de trobades entre el grup d'especialistes i en les quals van participar tots aquells que van voler fer-ho per a parlar sobre el projecte de recuperació de la cultura del vi de Viver, l'organització de les jornades i la seua avaluació. (3)

Per a poder integrar totes les aportacions es va crear i va difondre l'etiqueta #TCIViver.
 La intensa activitat que es va generar al voltant d'aquest hashtag va ajudar a la difusió i socialització d'aquest esdeveniment. A través de Twitter els participants en el taller van anar donant dades i enllaçant els seus tweets amb notícies relacionades amb el que es discutia durant el desenvolupament de les jornades. Aquesta ferramenta no sols va permetre difondre els avanços del grup, sinó que a més va permetre, a qui volguera, formar part del projecte, involucrar-s’hi, realitzar aportacions, suggerir propostes i solucions. En definitiva: viure de primera mà el que estava passant.

Totes les contribucions realitzades i tots i cada un dels debats i propostes sorgits van ajudar a definir i armar les jornades i tot plegat suposa una mostra més del caràcter horitzontal i de xarxa distribuïda del projecte Patrimoni.

2.3. Les Jornades #TCIViver (7 i 8 de novembre de 2014)
Les Jornades presencials dels dies 7 i 8 de novembre es van plantejar com una activitat immersiva en la qual els participants (teixit associatiu de Viver, especialistes i representants d'altres grups locals de Patrimoni) van poder conèixer i comprendre el projecte, les seues característiques i complexitats de primera mà. I per a això, les Jornades es van programar amb tota una sèrie de trobades, visites tècniques i taules de treball dissenyades per a generar coneixement que poguera ser utilitzat pel Grup de Viver.

La definició de dos dies va permetre destinar una primera jornada a la interacció directa entre el grup de Viver i el grup d'especialistes externs. Un dels moments centrals de la jornada van ser les taules de treball. Cada taula va treballar de manera independent a partir d'un primer guió obert sobre característiques, problemàtiques i reptes del projecte del vi de Viver. Els resultats de cada una de les taules van ser compartits i debatuts amb el conjunt de participants en la segona jornada en què ja estaven presents tots: Grup de Viver, teixit associatiu, especialistes, grups locals de Patrimoni i participants.

Molts van ser els aspectes tractats del projecte de Viver al voltant de les seues característiques i d'un dels seus reptes principals: la necessitat de sensibilitzar la població per a l'atenció i la posada en valor del patrimoni. En línies generals, en les jornades es van tractar la necessitat d'aproximar al patrimoni cultural de Viver als veïns de la població, els problemes a què s'enfronta el grup i les seues propostes i accions possibles per a solucionar-les. Els temes inicials es van centrar, en primer lloc, en la situació i propostes entorn dels cups.

04 tci mv7


Taules de treball en el TCI Viver.

Dels més de 70 cups localitzats pel Grup, destaquem el cup situat al carrer de la Rocha Palmera. Aquest cup, de propietat municipal, ha sigut el primer que s’ha netejat i consolidat i en aquests moments s'estan plantejant usos futurs. Algunes accions al voltant del cup de la Rocha Palmera ja han sigut definides, com ara la construcció d'un abancalament tradicional en un dels laterals per a plantar vinya i l'altre mantenir-lo com a espai diàfan en què projectar accions i activitats diverses.

Junt amb el cup de la Rocha Palmera, que per la seua monumentalitat i entorn es tracta sens dubte d'un dels elements sobre els quals s’ha d’intervenir més clars, destaquem les agrupacions de cups de Las Eras Bajas, el cup de La Chana i la zona de San Miguel que pels seus cups, els seus bancals de vinya, el seu brollador i la seua ermita, es converteix en una de les àrees més interessants per a explotar. Per a la introducció d'aquests cups dins de possibles activitats culturals es proposa la implicació dels titulars en el projecte.

Un altre dels temes tractats en les taules va ser el de la documentació immaterial. Es tracta de tot el patrimoni relacionat amb el vi que queda en la memòria i costums dels habitants de Viver, que és ben nombrós: l'ús dels cups encara que siga amb altres finalitats, el refranyer, l'ús d'expressions relacionades amb la cultura vitivinícola, la gastronomia..., són molts els romanents de cultura immaterial que perduren en la localitat. L'activitat del grup de Viver ja ha actuat per a documentar aquest patrimoni immaterial mitjançant la realització d'entrevistes orals que han realitzat a membres interns i externs del grup. I seguint amb aquest tema, la relació entre la cultura immaterial del vi amb el patrimoni arquitectònic com ara, per exemple, l'ús que s’ha donat als cups particulars al llarg d'aquests cent anys d'abandó de la cultura vitivinícola viverenc.

05 tci mv7


Sessió de música experimental dins del cup de vi com a exemple de nou ús del patrimoni.

2.4. Detectant conflictivitats
Al costat de tot el conjunt de reflexions al voltant del patrimoni material i immaterial de la cultura del vi, en les taules de treball també es van analitzar algunes de les principals conflictivitats presents en la població i al voltant del projecte per a visibilitzar-les i tenir-les en compte.

La primera és la relació difícil entre els dos nuclis urbans que constitueixen el municipi —Viver i Eh Ragudo. Aquesta conflictivitat dificulta l'avanç per la falta de comunicació i ens alerta de la necessitat de començar a estructurar d'una forma més inclusiva el projecte perquè arribe a tothom.

L'altre punt assenyalat i comentat van ser els cups i la seua titularitat. Els cups de vi han perdut la seua funció original d'emmagatzemar vi i molts s'han conservat per la definició dels propietaris d'altres usos: graner, magatzem, cotxera, habitació, rebost, etc. 
La majoria dels cups són de propietat privada i qualsevol acció ha de comptar amb el seu consentiment i participació. I per a això és fonamental que els propietaris coneguen i valoren el que tenen i que des de l'Ajuntament se'ls plantege ajudes per a poder mantenir, cuidar-los i donar-los a conèixer. En definitiva, perquè al propietari li resulte atractiu tenir i mantenir un cup.

Actualment, els cups no tenen protecció i per a aconseguir-la es necessita la unió i cooperació de tots els veïns —col•laboració que encara no existeix plenament. Per això es considera necessari introduir en l'agenda política del poble el tema del patrimoni. Del que es tracta, d'aquesta manera, és de crear consciència patrimonial entre els veïns de Viver i d'acostar i vincular la cultura vinícola a les generacions que no l'han coneguda.

06 tci mv7


Visita al patrimoni de Viver.

2.5. La importància de donar a conèixer el projecte a tots
Per a aconseguir la sensibilització dels veïns de Viver i crear consciència entre tots i aconseguir la unió necessària per a dur a terme el projecte, es va destacar la importància d'implicar i sumar al projecte als veïns dels dos nuclis de la població (Viver i Eh Ragudo) i la importància d'establir col•laboracions i projectes comuns amb el col•legi, l'institut i l'EPA, així com amb grups locals organitzats com ara la banda de música, la coral, els joves, etcètera, com a punt de partida per a dur a terme accions destinades a integrar tota la població en el projecte i en la progressiva identificació del municipi amb el seu patrimoni cultural.

Junt amb l'avaluació i progressiu treball amb les idees que han sorgit en les Jornades de Viver, el grup de recuperació de la cultura del vi continuarà desenvolupant el seu projecte per al coneixement i difusió del patrimoni material i immaterial del vi i, en aquest sentit, el 28 de febrer de 2015, es va realitzar una activitat en col•laboració amb el col•legi Historiador Diago de Viver de plantació de vinya als voltants de Rocha Palmera com a mitjà per a difondre el patrimoni i la cultura del vi entre els escolars, i en el curs 2015/16 començarà la col•laboració entre el Grup de Viver i el col•legi per a introduir el patrimoni cultural local en el seu projecte pedagògic.

07 tci mv7


Jornada de plantació de vinya amb la participació d'alumnes de primària del Col·legi Historiador Diago de Viver.

3. Definint una nova metodologia per a Patrimoni

Tant l'Assemblea com el TCI són interpretacions a les demandes sorgides des dels grups locals del projecte Patrimoni. Interpretacions consensuades entre les distintes parts i treballades perquè el resultat s'acoste a la resolució del repte plantejat des del territori.

I en el centre de tot, la col•laboració. Braç a braç. Perquè el resultat és major que la suma de les parts. I per tot açò, l'objecte final ha de ser establir les bases per a introduir en cada una de les activitats del projecte, una metodologia col•laborativa al servei dels grups que se sume al procés de construcció de cada un dels projectes locals de Patrimoni i des de la qual es plantegen propostes, recomanacions, tensions i conflictes com a elements imprescindibles en la bastida, construcció i revisió del camí recorregut.

I en aquesta col•laboració com a idea-força, la necessitat que siga una fórmula oberta. En construcció. I així assegurar-nos que el pròxim TCI o la pròxima Assemblea responguen, de la millor manera possible, a les necessitats reals i concretes plantejades. Fugint de readaptacions i de receptes tancades que encotillen. Perquè cada grup té les seues característiques i el seu ritme. Els seus ingredients. Perquè cada grup és únic.

Ángel Portolés i Carla Torres

Notes al peu
1. Document publicat al web de Patrimoni el 8 d'octubre de 2014. http://patrimoni.peu-uji.es/index.php/es/component/content/article/11-noticies/646-cosmovision-patrimoni-patrimoni-desde-los-grupos-del-proyecto.
2. El grup d'especialistes invitat estava format per: María Cervera - @mariazcervera, Mónica García i Javier Rubio - @comocrearh, Teresa Marín - @lacolectivalab, Ángel Portolés - @angelportoles, Carme Rodríguez - @carmemix, Enrique Salom - @EnriqueSalom y Eugeni Trilles - @escarbat79. Per a conèixer millor aquest grup i els seus projectes: http://patrimoni.peu-uji.es/index.php/es/component/content/article/11-noticies/654-taller-colaborativo-de-viver-despejando-incognitas
3. Conclusions de les trobades tuiteres: #TCIViver 1 #TCIViver 2 #TCIViver 3

Monografies Memòria Viva

Monografies Memòria Viva reuneix aquelles recerques sorgides en el marc de Patrimoni-PEU que analitzen en profunditat aspectes dels pilars temàtics del projecte.

MV1 MV1
Descarrega Monografia MV2 Vore Monografia MV1 en Isuu
Descarrega Monografia MV1