Memòria Viva

Memória Viva es la revista anual de Patrimoni-PEU i s'estructura en tres parts ben diferenciades: projectes i experiències dels Grups Locals (Comunitats Patrimonials), invitacions i col·laboracions d'especialistes que participen en les nostres jornades i activitats i, finalment, autors i autores que presenten les seues propostes a la convocatòria anual d'articles.

Consulta Memòria Viva PDF

memoria viva10 val
Vore MV10 en Isuu
Descarrega MV10
memoria viva9 val
Vore MV9 en Isuu
Descarrega MV9
memoria viva8 val
Vore MV8 en Isuu
Descarrega MV8

















Números Anteriors

mv07-12. La recuperació de l’Escola del Canto, una realitat

Escrit per Amics i Amigues del Canto. Benassal on . Posted in Memòria Viva

“Recuperem l’Escola del Canto” és un projecte que ens ha permès recuperar els dos edificis d’una antiga escola rural a la partida del Canto, terme de Benassal: l’aulari i la casa del mestre. Als dos, se’ls ha donat un nou ús, el primer ha passat a ser una aula–museu i el segon un refugi lliure de muntanya. Podem temporalitzar el treball fet entre finals del 2012 fins al 2014, bàsicament uns dos anys, tot i que encara queden temes secundaris per tancar.

Els trets que singularitzen el projecte són el voluntariat per a dur a terme totes les intervencions, el finançament gràcies als xicotets mecenes, juntament una gran il·lusió i molt de treball.

01 canto mv7

L'estat de l'escola abans de la recuperació

1. Origen i disseny del projecte

L’Escola del Canto es va inaugurar durant la Segona República, segurament l’any 1932, i va funcionar fins a finals dels 60, exceptuant els anys de la Guerra Civil, que va romandre tancada. L’escola, que consta d’un aulari i la casa del mestre, s’emmarca dins de la reforma educativa que va posar en marxa el govern de la Segona República, reforma que pretenia fer arribar l’educació primària a tots els xiquets i xiquetes i per a aconseguir-ho van començar amb la construcció d’escoletes, entre les quals està la del Canto. El paratge on es troba és singular, lluny del nucli de població, a unes dues hores a peu del poble i al costat del riu Montlleó, que divideix els termes de Benassal i Vistabella. Actualment, la zona està pràcticament despoblada, els masos i els camps han estat abandonats, encara que als anys 60 més d’una vintena d’alumnes assistien a l’escola.

Tota aquesta història va començar a finals de l’any 2012, però feia anys que el deteriorament de l’Escola del Canto ens preocupava. Davant l’abandonament en què es trobaven els edificis, el Club de Muntanya de Benassal, el Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de Benassal i l’Institut de Secundària de Benassal, van decidir emprendre alguna acció per a preservar aquest patrimoni. El primer va ser ajuntar-se per discutir què es volia fer, aportar propostes i suggeriments.

02 canto mv7

L'estat de l'escola abans de la recuperació

El resultat va ser el disseny d’un projecte de recuperació i reutilització de les infraestructures amb tres parts diferenciades:

1. Recuperar l’escola per convertir-la en una aula-museu. Reconstrucció de l’aula amb el mobiliari restaurat i complementat amb panells explicatius amb fotografies i informació sobre la història de l’escola. Aquesta part va ser proposada per l’Institut d'Educació Secundària de Benassal i el Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de Benassal.

2. Recuperar la casa del mestre per a convertir-la en un refugi lliure de muntanya. El Canto es troba a una distància de 4,5 km de Culla; a 5,5 km de Benassal; a 7,7 km de L’Estrella (Mosquerola); a 8,25 km de Vilafranca; a 9,25 km de Benafigos; a 11 km de Vistabella; a 14,88 km de Xodos i a 18 km de Sant Joan de Penyagolosa, per tant, és una cruïlla de camins, un lloc ideal per a habilitar un refugi lliure de muntanya. La proposta va ser del Club de Muntanya de Benassal.

3. Fer un documental de la història i restauració de l'Escola del Canto. Es tractava de recuperar l’espai físic i la memòria d’un entorn tan singular; la idea era mostrar una crònica singular i una exploració d’alguns dels protagonistes i dels espais. Aquesta proposta va partir d'Hugo Domènech Fabregat, professor d’audiovisuals de la Universitat Jaume I de Castelló, amb la col·laboració de diversos companys i amics i d’aquesta universitat.

Una vegada decidits els eixos del treball, el següent pas va ser obrir el projecte, raó per la qual es va fer una reunió informativa al febrer del 2013 per a explicar-lo. Una vintena de persones van acudir i una de les decisions adoptades va ser aglutinar tothom, col·lectius i persones, dins de la plataforma Amics i Amigues del Canto.

El disseny inicial del projecte contemplava tres fases: la primera, que consistia a evitar que augmentara el deteriorament gràcies a l’apuntalament de la teulada i a la retirada dels pupitres, que a principis del 2013 ja estava feta; la segona, treballar per a aconseguir el condicionament progressiu dels edificis com a refugi i com a aula-museu, a la vegada que es gravava el documental i es realitzaven les entrevistes; i una tercera, centrada en la promoció i la utilització de les instal·lacions.

2. Gestió del projecte

Les noves tecnologies han estat una peça clau en la nostra manera d’organitzar-nos com a grup. Des del començament teníem clar el paper fonamental que havia de tenir la fluïdesa de la informació pel que feia a la comunicació interna i externa.

Es va crear un Googlegroups, Amics del Canto, format per una setantena de persones. Els avisos, la informació i les demandes s’han fet a través de Googlegroups, a més de ser aquest l’espai on s’han penjat els diversos arxius (sonors, fotogràfics) que anaven recopilant-se. Aquest ha estat el principal vehicle de comunicació interna entre tots els membres de la plataforma. L’eina Doodle Group ens ha ajudat a programar les eixides i les reunions.

Pel que fa a la comunicació externa, hem utilitzat diverses vies. Tot el procés s’ha comentat de manera periòdica en la revista local Aigua Clara, la qual cosa va fer possible l’arribada de la informació a la majoria del veïnat. A més dels articles de la revista, el projecte es va presentar públicament durant les festes patronals del 2013 per a explicar-lo als benassalencs i als estiuejants i demanar la col·laboració econòmica, ja que no comptaven ni amb subvencions ni amb cap tipus d’ajuda monetària de l’administració. Cal dir que l’Ajuntament va donar el vistiplau al projecte i el permís per dur-lo a terme i ens va facilitar el material de què disposava (portes, finestres, etc.). La presentació va estar acompanyada d’una exposició on es podia veure el que s’havia fet fins aquell estiu i el mobiliari de l’escola restaurat.

Des del començament, quatre van ser les línies de treball que es van iniciar: les tasques per a recuperar els edificis de l’escola a jornal de vila, el taller de restauració del mobiliari, l’enregistrament dels testimonis i la gravació de tots els treballs que es feien i dels testimonis amb l’objectiu de produir un documental.

2.1 El jornal de vila

Totes les feines de recuperació dels dos edificis s’han realitzat a jornal de vila, que consisteix a treballar de manera voluntària, sense cobrar; només es paguen els materials utilitzats. A Benassal podem trobar diversos exemples de feines fetes de manera col·lectiva i voluntària: recentment, la restauració de l’ermita de la Magdalena; als anys seixanta, els joves van construir la Casa de la Joventut i després de la Guerra es van reconstruir les parts que estaven caigudes de l’ermita de Sant Cristòfol.

Les tasques van començar al Nadal del 2012 i al llarg dels dos anys s’ha quedat vuit vegades per a desplaçar-se al Canto i realitzar les diverses feines voluntàries per a condicionar els edificis. Entre quinze i vint voluntaris han acudit cada jornada de vila.

Pel que fa a l’escola, va caldre treballar en la teulada, es va canviar un cabiró del sostre per refermar-la, es van desmuntar les finestres per a restaurar-les al poble, es va posar una porta nova a l’armari, es va pintar l’interior i l’exterior (amb calç) de l’edifici i es va instal·lar una porta nova amb vidres a l’entrada per a substituir la que hi havia, que estava trencada.

Pel que fa a la casa del mestre, es va canviar la porta per una altra, es va treballar en el sostre i en l’interior de la cuina i va ser necessari canviar un cabiró del comú. El sostre de la xemeneia també va ser reparat i pintat. Es van arreglar totes les finestres i es van posar-hi vidres. Tot l’edifici va ser netejat a fons i es va pintar. Finalment, es va equipar amb una taula i uns banquets, diversos utensilis per a cuinar, un poal i una corretja per a la cisterna i, per descomptat, les lliteres.

Les finestres, taules i portes dels dos edificis van ser passats per gasoil per a eliminar la corca. I es van instal·lar diverses canals per a replegar l’aigua de les teulades a la cisterna.

Quant a l’espai exterior, es van netejar les males herbes, les jardineres es van recuperar, el porxo es va reconstruir, el mur que envolta l’escola va ser reparat, les reixes van ser tractades per a eliminar l’òxid i pintades amb esmalt forja, es va instal·lar una nova porta a l’entrada del recinte i es va construir una taula d’obra.

Emili Ferrando va fer uns panells en ceràmica de la Mare de Déu dels Desemparats, per substituir l’original, l’antiga Mare de Déu desapareguda. Tot i que sembla estranya, la devoció a la mare de Déu dels Desemparats en un lloc com Benassal, aquesta imatge s’explica per la presència durant molts anys d’una mestra valenciana a la dècada dels cinquanta. El 12 de juny del 2014 es van col·locar els taulells de ceràmica a la façana.

2.2 La restauració del mobiliari

El taller de restauració del mobiliari es va organitzar sota la direcció i l’assessorament de Mayte Pastor (DD Conservació i Restauració de Béns Mobles). A la primavera del 2013, de març a juny i durant vuit diumenges, es va desenvolupar el taller. Es va poder recuperar part del mobiliari original: quatre pupitres dobles amb cadires abatibles, una pissarra, una maleta i la taula del mestre. Les peces presentaven un important estat de deteriorament a causa del seu ús i dels anys d’abandonament, com la presència i acumulació de pols, terra, calç, desgast, decoloració de les fustes, desencolat i falta d’adhesió d’algunes peces, oxidació, etc.

No només es va restaurar el mobiliari original de l’escola sinó que també altres peces més modernes fabricades per l’empresa Federico Giner (la Pobla de Vallbona) que estaven emmagatzemades en el convent i que havien sigut utilitzades a l’escola del mateix convent. Aquestes últimes peces es quedaran a l’Escola del Canto i les originals recrearan una aula a manera d’exposició permanent en una de les dependències municipals del poble.

El procés va consistir en la identificació de les peces (gràfica i fotogràfica), el tractament preventiu i curatiu contra els insectes xilòfags, la neteja superficial i extracció de vernissos alterats, la consolidació de les zones debilitades, encolat i reforçament d’unions, la reposició d’elements metàl·lics i decoratius, la reintegració il·lusionista de parts afegides i massilles i l’aplicació de les capes de protecció. El resultat de tot el procés ha estat la restauració de vint-i-set peces: dues taules de mestre, una cadira de braços, una pissarra, quatre pupitres amb cadires, una maleta i sis pupitres i dotze cadires de la fàbrica F. Giner.

03 canto mv7

Taller de restauració

04 canto mv7

Taller de restauració

2.3 Els testimonis

Un tercer nucli de treball va ser la realització d’entrevistes als testimonis: alumnat i mestres. El primer pas va ser fer un llistat amb els alumnes i mestres que la gent recordava i a partir d’ací es va formar un grup d’entrevistadors, la primera feina dels quals va ser aprovar una fitxa guia per a fer les entrevistes. A partir d’unes preguntes tipus, se’ls demanava pels seus records dels anys escolars i s’enregistrava. Després calia fer una síntesi de l’entrevista. S’ha procurat que hi haguera alumnes de totes les dècades, abans de la Guerra, primera postguerra, anys cinquanta i anys seixanta. Evidentment, ha estat més fàcil trobar alumnes que mestres, perquè alguns d’aquests ja no estan i altres van estar molt poc temps. Les entrevistes són la base dels panells de l’aula–museu i alguns d’ells van ser seleccionats per a filmar-los en el documental. Tot aquest patrimoni oral es conservarà en l’arxiu de fonts orals de Benassal. Als entrevistats se’ls demanava si ens podien cedir, si en tenien, el material escolar, els quaderns i les fotografies de l’època.

En total, s’han enregistrat divuit alumnes (dos eren testimonis ja recopilats pel GRMH en la seua primera investigació) i cinc mestres (dels quals, tres eren mestres substituts). Es va sol·licitar a la Conselleria d’Educació un llistat amb el nom de tots els mestres de l’escola, però ens vam trobar que en alguns anys no hi consta cap nom i per trobar-los es va consultar l’arxiu municipal.

05 canto mv7

El dia de la inauguració, el 2 d'agost del 2014

2.4 El documental

L’altre camp de treball ha estat la gravació d’un documental a càrrec de càmeres voluntaris, professionals del món de l’audiovisual de València i de Castelló, dirigits per Hugo Domènech i Maria Andrés. Cada dia que s’ha anat a treballar a l’escola s’ha filmat, per tant calia coordinar-se entre els voluntaris que es desplaçaven per a realitzar accions de condicionament i els de l’audiovisual. A la vegada, a partir de la informació recopilada pels entrevistadors, es va seleccionar i planificar quins testimonis calia gravar i quan. Els alumnes de l’escola del poble també van participar en el documental. En acabar les filmacions, la feina ha passat pel disseny del guió definitiu, muntatge i producció.

El documental no només recopila les vivències dels alumnes i dels mestres sinó que ha volgut ser testimoni de tot el procés de restauració al mateix temps que ha reflectit la importància que va tenir l’escola per als més menuts d’aquells indrets. Els terminis de la finalització de l’audiovisual s’han allargat uns mesos més del que s’havia previst, però finalment a la primavera del 2015 es va realitzar la presentació oficial.

06 canto mv7

Foto dels antics alumnes, molts han estat entrevistats

3. Finançament

Un dels grans problemes que es troba qualsevol projecte d’aquesta envergadura és com es pot aconseguir el finançament. Sabíem que no era un bon moment per acudir a l’administració, aquesta encara arrossegava els efectes de la crisi i no disposaven de fons. En una de les reunions es va decidir buscar el patrocini mitjançant el micromecenatge. La majoria no havíem sentit parlar de les plataformes de crowdfunding, però animats per José Ferrer, vam apostar per aquest sistema.

Calia presentar un projecte atractiu i viable, un pressupost assequible d’aconseguir i un llistat de recompenses, a més de ser conscients del que volíem publicitar i comunicar per a aconseguir els diners. Verkami és una plataforma que al llarg de 40 dies recull els diners donats per la gent que creu en el projecte i a canvi després se li fa arribar una recompensa. Per tal de no excloure ningú les aportacions van des de quantitats petites, en el nostre cas 10 euros, fins a 200 euros, i les recompenses estan relacionades amb el valor de l’aportació. Si entre tots es recullen els diners el projecte va endavant, si no, no es realitza, per tant, és important animar la gent a col·laborar-hi. La campanya es va obrir a finals de l’agost del 2013, en plenes festes patronals, ja que era el moment en què més gent visita el poble. Es va fer una forta campanya local de presentació del projecte i entre tots i totes es va arribar a la quantitat pressupostada, 7.900 euros, gràcies a 203 mecenes: benassalencs, associacions locals, institucions locals i forànies i simpatitzants del projecte.

07 canto mv7

Treballs voluntaris que es van fer al Canto

08 canto mv7

Treballs voluntaris que es van fer al Canto

09 canto mv7

Treballs voluntaris que es van fer al Canto

10 canto mv7

Treballs voluntaris que es van fer al Canto

4. La recta final: la inauguració de l’escola

El passat 2 d’agost del 2014 va tenir lloc la festa amb motiu de la inauguració de l’Escola del Canto restaurada. Unes dues-centes persones hi van participar. Al Canto es pot arribar en cotxe per pista fent una gran volta o a peu. Sabíem que les persones grans acudirien en vehicle i per optimitzar-ho es va acotar el sentit de la pista: unes hores era per anar al mas i altres per tornar al poble; a més, es va preparar una esplanada per aparcar i així evitar problemes. Una gran part de la gent va arribar al lloc pel sender caminant.

A l’acte d’inauguració, després de donar les paraules de benvinguda, Emili J. Barreda, Héctor Orenga i José Ferrer, van explicar de manera resumida el treball fet i la gent va poder veure les reformes fetes. Després es va rendir homenatge als antics alumnes que van assistir i es va visionar el tràiler del curtmetratge. La festa va acabar amb l’actuació del bureo Els templats.

11 canto mv7

Treballs voluntaris que es van fer al Canto

5. Valoració del projecte i continuïtat

Si repassem el disseny inicial, ara estem en la fase de promoció i difusió dels espais recuperats per a possibilitar una bona gestió. Diversos instituts han visitat les instal·lacions: el de Benassal, el de Vilafranca, i Juan Garay de València; tot i això, és complicat portar grups escolars per la distància del nucli urbà, que obliga a fer una llarga passejada. Pel que fa a l’ús del refugi lliure, és més fàcil, ja que està obert i el poden utilitzar els caminants que passen de camí a Vilafranca o a Culla, perquè el PR-1 passa pel costat.

De moment el que tenim clar és la voluntat d’instaurar un dia a l’any com la festa del Canto per a realitzar tasques de manteniment sobre els edificis i els voltants i rematar la jornada amb un dinar de germanor; d’aquesta manera aconseguirem fer el manteniment de les instal·lacions una vegada a l’any i evitarem arribar al nivell de deteriorament en què es trobava abans d’iniciar tot aquest projecte.

Cal valorar-lo com un èxit de participació popular, des del començament del projecte fins a la festa d’inauguració, però no podem deixar de reconèixer que sense un grup de persones coordinant, això no hauria estat possible: Héctor Orenga, Mónica Pitarch, Emilio José Barreda i Jordi Barrachina, pel que fa a les tasques de manteniment i organització; Mayte Pastor, responsable del taller de restauració; José Ferrer, encarregat del Verkami; Hugo Domènech i Maria Andrés, dirigint el documental; Pilar Vidal i Bettina Mellado, pel que fa al grup de documentació. A aquests noms cal afegir el de tots els voluntaris i professionals que han aportat el seu treball i esforç.

El resultat cal valorar-lo com un gran èxit per haver pogut finalitzar-lo, però també per la gran col·laboració de tot un poble, i ha estat una mostra d’unitat dels benassalencs, una unió que no sempre ha estat possible en el nostre poble. L’Escola del Canto és, a més, un exemple del que es pot fer si la gent està unida i, per tant, és un exemple per a molts projectes semblants d’altres indrets. Us animem a visitar-la, de segur que no us deixa indiferents.

Amics i Amigues del Canto. Benassal

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Monografies Memòria Viva

Monografies Memòria Viva reuneix aquelles recerques sorgides en el marc de Patrimoni-PEU que analitzen en profunditat aspectes dels pilars temàtics del projecte.

MV1
Vore Monografia MV1 en Isuu
Descarrega Monografia MV1