L’evolució de cada població és una característica intrínseca a cadascuna d’elles. El lloc que ocupa dins d’un conjunt i les bondats del seu entorn determinen, en primer lloc, el seu creixement o, en defecte, el seu decreixement; i en segon lloc, les principals ocupacions dels seus habitants. Aquests factors estan vinculats directament amb la seua arquitectura, la formalització de la qual respon a unes necessitats concretes.

Aquest article suposa fer valer, a través del coneixement, l’arquitectura tradicional de la població castellonenca de Benlloch. La recerca s’aborda des de diversos àmbits disciplinaris, de manera que s’exploren les seues característiques formals, constructives i materials. I es basa en l’estudi, anàlisi i comparació tant de les seues façanes com del coneixement de la seua distribució interior. La qual cosa permet, d’una banda, establir una classi cació tipològica, vinculada a una etapa i unes necessitats concretes. I d’una altra, mostrar la singularitat de les solucions constructives empleades, íntimament lligada a la seua orografia.

Beatriz Sáez Riquelme i Ángel M. Pitarch Roig

Paraules clau: Patrimoni, arquitectura tradicional, Benlloch.

Enllaç article

Hi ha una quantitat ingent de patrimoni particular que desapareix de manera silenciosa pel desconeixement dels seus valors pel públic en general. Des de l’any 2008, a Cartagena hi ha un grup de persones que treballem per la difusió del patrimoni de manera atractiva perquè la mateixa ciutadania el conega, el valore i, nalment, el conserve. Aquestes persones estan vinculades a diferents àmbits tècnics o culturals i ofereixen el seu coneixement a través d’activitats que consideren properes i que fan que el ciutadà s’hi involucre. Els resultats, en alguns casos, són sorprenents i les activitats es col·lapsen poc després d’organitzar-se i arriben, de manera automàtica, a nombrosos sectors de la ciutat. En l’article intente exposar les estratègies que millor han funcionat i que poden servir per a exportar l’experiència a altres àmbits, sectors, o zones geogràfiques.

José Antonio Rodríguez Martín

Paraules clau: Cartagena, difusió, patrimoni, popular.

Enllaç article

Igual que la història de Dionisos, Rioja Alabesa (País Basc) es caracteritza per efervescents avatars que componen una quotidianitat complexa. Per al seu estudi, decidim encetar un projecte en 2012 que ha de nit algunes de les claus identitàries i/o trets comunitaris dels qui bevem i en els quals ens fonamentem com a societat.

A la recerca d’una narrativa col·lectiva i plural hem proposat diferents accions. D’entre les dutes a terme volíem destacar especialment una d’elles: els «tastos artístics». Aquests han suposat teixir una xarxa a través del coneixement sensible de la realitat, i reHexionar a través d’experiències estètiques, enològiques, emocionals… patrimonials. Aquelles que modelen una identització (Gómez Redondo, 2012, 2013) lligada a un territori concret, el de Rioja Alabesa, però encara de manera més destacable amb un element històric, cultural i natural que pinta la nostra geogra a i tradicions: el vi.

Així doncs, a través d’aquesta acció hem pogut de nir i valorar un producte comunitari que fa que l’individual ressorgisca en el social, un viatge que implica créixer del concepte a la noció, del xicotet al col·lectiu, i que genera noves formes de ser en societat i renàixer en l’être-ensemble maffesolià (Maffesoli, 2009a, 2010b, 2011). Una espècie de culte artístic i sensible a Dionisos en el qual conHueixen les diferents ànimes de la comarca.

Ruth Marañón Martínez de la Puente

Paraules clau: Rioja Alabesa, coneixement sensible, vi, art.

Enllaç article

Us imagineu una comunitat de persones l’espai de «reunió» de les quals no fóra físic? I si aquesta, aquest espai foren les xarxes socials? I si l’element en comú fóra el patrimoni? El teixit essencial que uneix els diferents actors de la comunitat són els vincles establits, els aprenentatges desenvolupats com a banc de coneixement i construcció de relacions, les quals mou el patrimoni com a vehicle de comunicació, expressió, diàleg, respecte i acció.

Els entorns sociodigitals que acullen aquestes comunitats estan en constant transformació i es caracteritzen per ser democràtics i horitzontals, amb uns llenguatges nous que motiven a la participació i que ressigni quen els valors patrimonials tant des de la subjectivitat com des de la col·lectivitat.

Stella Maldonado Esteras

Paraules clau: Entorns sociodigitals, patrimonis, educomunicació, persones.

Enllaç article