Acompanyament

  • Quins elements hem de tindre en compte a l'hora de plantejar-nos el pas cap a una estructura més organitzada de la nostra idea, projecte o pla? Quins elements hem de tindre en compte? Com canviarà el nostre grup i la relació que tenim amb aquest nou pas? Som a temps de replantejar-nos les opcions? Estem cometent un error?

    El pròxim 16 de novembre, la Casa de Cultura de Vilanova d'Alcolea acull les I Jornades sobre Associacionisme de Vilanova d’Alcolea. Models de participació i activació de la ciutadania. Aquesta activitat ha sigut organitzada per l'Ajuntament de Vilanova d'Alcolea juntament amb el Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I i l'Àrea de Cultura de la Generalitat Valenciana.

    L'objectiu d'aquesta jornada és el de conèixer i reflexionar sobre diferents propostes per a l'organització i canalització de les energies culturals, artístiques i patrimonials d'una ciutadania ja activada. En el seu desenvolupament, es plantegen quatre propostes alternatives des de les quals analitzar, de manera transversal i complementària, tota una sèrie d'aspectes, circumstàncies, factors i motivacions per a aquells grups que es plantegen la participació i l'associacionisme com a estructura marc per al seu projecte.

    En les primeres Jornades sobre Associacionisme de Vilanova d'Alcolea comptarem amb la participació i experiència de Jesús Fernández (LaPonte Ecomuseu. Santo Adriano - Oviedo), Eva Martínez (Llibreria Cambalache. Oviedo), Cristina López (Aodl de Santo Adriano -Oviedo) i Marta Álvarez (Mediadora Cultural. Projecte Tandem Europe Re:Emergir).

    Programa:
    09:45h. Inauguració institucional.

    Transferències
    10.00 h. - 11.00 h. Del museu a la llibreria.
    Jesús Fernández (La Ponte Ecomuseu. Santo Adriano - Oviedo).
    Eva Martínez (Llibreria Cambalache. Oviedo)

    11.00 h. - 12.00 h. De la institució a l’activació ciutadana.
    Cristina López (Aodl de Santo Adriano -Oviedo)
    Marta Álvarez (Mediadora Cultural. Proyecto Tandem Europe Re:Emergir)

    12.00 h. Vermut musical

    13.00 h. Tallers: Cóm gestionar un projecte cultural des d’una associació (I).
    La Institució perifèrica: Jesús Fernández. (La Innovació dins de la proposta)
    Gestió, participació i organització: Cristina López (Relacions amb altres institucions)

    14.30 h. Dinar de germanor

    16.30 h. Tallers: Cóm gestionar un projecte cultural des d’una associació (II).
    Associacions i espais culturals: Eva Martínez (Teixit i xarxa de persones)
    Ciutadania, creativitat i dissenys: Marta Àlvarez (Activació i creativitat)

    18.00 h. El te de les sis. Conclussions i clausura musical de les I Jornades sobre Associacionisme de Vilanova d’Alcolea

    Inscripció a les jornades: Correu electrònic a Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. (Assumpte: Inscripció Jornades Associacionisme)

  • El próximo sábado 28 de septiembre se celebrará en Almedíjar el XVII Encuentro Anual de los Pueblos que forman parte del Parque Natural de la Sierra de Espadán. Este encuentro reúne, año tras año, instituciones, asociaciones, empresas y artesanos que representan una buena muestra de los 19 pueblos del Parque Natural y otras poblaciones e iniciativas de la Sierra de Espadán con las que comparten este territorio común.

    El encuentro es un espacio para conocerse mejor. También para reflexionar sobre los retos que tenemos, día a día, ante nuestro. En esta jornada, queremos centrarnos de manera especial en la despoblación y se han programado dos espacios para conocer ideas que proponen modelos alternativos ante este grave problema que afecta en nuestros pueblos:

    Almedíjar Vive: proceso en marcha para luchar contra la despoblación (de 12.00 a 14.00 h.).
    Estrategias comunes de los pueblos de la Serra de Espadà para luchar contra la despoblación (de 17.00 a 19.00 h.).

    Junto con esta parte, reunida en la segunda edición del Encuentro de entidades, esta jornada tendrá también visitas interpretativas, degustaciones, actividades, exposiciones o música.

    El Programa de Extensión Universitaria participa en el desarrollo de este Encuentro como parte del Acompañamiento del proyecto “Territorio Espadà” junto con el Parque Natural de la Serra de Espadà. La coordinación de los dos espacios del "Encuentro de Entidades" serán realizados por el PEU con la coordinación de "Heterotopia, Centro de Estudios e Innovación para la participación" y la relatoría de Victoria Falcó.

    Más información: Territori Espadà

     

  • El pròxim dissabte 28 de setembre es celebrarà en Almedíjar la XVII Trobada Anual dels Pobles que formen part del Parc Natural de la Serra d’Espadà. Aquesta trobada reuneix, any rere any, institucions, associacions, empreses i artesans que representen una bona mostra dels 19 pobles del Parc Natural i d’altres poblacions i iniciatives de la Serra d’Espadà amb les quals comparteixen aquest territori comú.

    La trobada és un espai per conèixer-se millor. També per reflexionar sobre els reptes que tenim, dia a dia, davant nostre. En aquesta jornada, volem centrar-nos de manera especial en el despoblament i s’han programat dos espais per conèixer idees que proposen models alternatius davant aquest greu problema que afecta als nostres pobles:

    Almedíjar Vive: procés en marxa per a lluitar contra el despoblament (de 12.00 a 14.00 h.).
    Estratègies comuns dels pobles de la Serra d’Espadà per a lluitar contra el despoblament (de 17.00 a 19.00 h.).

    Juntament amb aquesta part, reunida en la segona edició de la Trobada d’entitats, aquesta jornada tindrà també visites interpretatives, degustacions, activitats, exposicions o música.

    El Programa d’extensió Universitària participa en el desenvolupament d’aquesta Trobada com a part de l’Acompanyament del projecte “Territori Espadà” juntament amb el Parc Natural de la Serra d’Espadà. La coordinació dels dos espais de la "Trobada d'Entitats" seran realitzats pel PEU amb la coordinació d'"Heterotopia, Centre d'Estudis i Innovació per a la participació" i la relatoria de Victoria Falcó.

    Més informació: Territori Espadà

  • Desde el Programa de Extensión Universitaria (PEU) de la Universitat Jaume I de Castellón y en el marco de la línea “Acompanyament”, estamos iniciando un proyecto con los técnicos de cultura y Agentes de Desarrollo Local - ADL de la comarca del Alto Palancia en el que el patrimonio cultural sea recurso para la dinamización de los diferentes actores culturales y sociales presentes en el territorio.

    Hasta el momento, nos hemos reunido tres veces en los últimos meses para, entre todos, desarrollar un proyecto conjunto, vinculado a la cultura y el patrimonio, que sea susceptible de dinamizar la comarca. Este proyecto está siendo acompañado, por parte del PEU, por el coordinador de Patrimoni Ángel Portolés y cuenta con la participación hasta el momento de los técnicos locales de Altura, Azuébar, Barracas, Castellnovo, Caudiel, Chóvar, Geldo, Jérica, Soneja, Teresa, Viver y con una representante técnica de la Mancomunidad del Alto Palancia.

    IMG 20151026 110519

    Y como fundamento para este proyecto, recogemos como punto de partida el espíritu cultural e integrador de los inicios, hace apenas 30 años, de las comarcas tal y como hoy las conocemos. Y en concreto, la efervescencia de aquellos años en los que, en el Alto Palancia, se sentaron las bases para poner en marcha proyectos y actividades culturales desde una óptica que superaba, con creces, lo local.

    Y para ello, en la construcción de este proyecto planteamos como eje central la necesidad de diseñar un proceso horizontal basado en la participación y colaboración de toda una serie de actores comarcales para que puedan realizar sus aportaciones desde el principio. Desde la definición del proyecto.

    Porque consideramos que el proceso tiene tanto valor como el fin que persigue este proyecto. Y en este sentido, reunir en una mesa de trabajo a toda una serie de participants dispuestos a diseñar un proyecto y unas actividades comarcales es, ya en sí mismo, un resultado importante.

  • Des del Programa d'Extensió Universitària (PEU) de la Universitat Jaume I de Castelló i en el marc de la línia “Acompanyament”, estem iniciant un projecte amb els tècnics de cultura i Agents de Desenvolupament Local - ADL de la comarca de l'Alt Palància en el qual el patrimoni cultural siga recurs per a la dinamització dels diferents actors culturals i socials presents en el territori.

    Fins ara, ens hem reunit tres vegades en els últims mesos per a, entre tots, desenvolupar un projecte conjunt, vinculat a la cultura i el patrimoni, que siga susceptible de dinamitzar la comarca. Aquest projecte està sent acompanyat, per part del PEU, pel coordinador de Patrimoni Ángel Portolés i compta amb la participació i implicació dels tècnics locals d'Altura, Azuébar, Barracas, Castellnovo, Caudiel, Chóvar, Geldo, Jérica, Soneja, Teresa, Viver i amb una representant tècnica de la Mancomunitat de l'Alt Palància.

    IMG 20151026 110519

    I com a fonament per a aquest projecte, arrepleguem com a punt de partida l'esperit cultural i integrador dels inicis, fa ja prop de 30 anys, de les comarques tal com avui les coneixem. I en concret, l'efervescència d'aquells anys en els quals, en l'Alt Palància, es van asseure les bases per a engegar projectes i activitats culturals des d'una òptica que superava, amb escreix, el local.

    I per aixó, en la construcció d'aquest projecte plantegem com a eix central la necessitat de dissenyar un procés horitzontal basat en la participació i col•laboració de tot un seguit d’actors comarcals perquè puguen realitzar les seues aportacions des del principi. Des de la definició del projecte.

    Perquè considerem que el procés té tant valor com la fi que persegueix aquest projecte. I en aquest sentit, reunir en una taula de treball a tot un grup de participants disposats a dissenyar un projecte i unes activitats comarcals és, ja en si mateix, un resultat importat.

  • Aquesta vesprada ens reunim amb el Grup de Recuperació de la Cultura del Vi de Viver per a començar l'avaluació de les Jornades Col•laboratives #TCIViver.

    A poc a poc. I començant per les sensacions i emocions de tot el que ha tingut i està tenint lloc a Viver.

    viver191114

    Com s'han sentit les Jornades des del grup? Quina és la sensació – encara en boca – de les Jornades?

    I des de fora? Quina ha sigut la sensació de les jornades per a la població?

    Encara és prompte i queda molt treball per fer però, aquesta vesprada, obrim un camí per a anar treballant tot el material arreplegat i totes la aportacions realitzades per a desgranar les idees possibles i anar embastant-les com a complement i reforç d'un projecte que, en quasi ja dos anys de treball, ha aconseguit destacar el patrimoni del vi a Viver com no succeïa des de fa pràcticament un segle.

  • El passat 25 de març, el Parc Natural de la Serra d’Espadà va realitzar un itinerari interpretatiu entre les poblacions de Higueras i Pavías. El punt de partida d'aquesta activitat va ser descobrir alguns dels espais tradicionalment utilitzats per dones com el safareig, la font, el molí, les hortes o el forn per a ser conscients de la importància passada, present i futura de les dones en l'àmbit rural.

    lamujer

    Us deixem en aquest enllaç la notícia publicada en el blog de Territori Espadài en aquest altre enllaç la crònica amb una selecció de fotografies de la ruta.

    Imatge i informació: Territori Espadà

  • El pasado 25 de marzo, el Parque Natural de la Sierra de Espadán realizó un itinerario interpretativo entre las poblaciones de Higueras y Pavías. El punto de partida de esta actividad fue descubrir algunos de los espacios tradicionalmente utilizados por mujeres como el lavadero, la fuente, el molino, las huertas o el horno para ser conscientes de la importancia pasada, presente y futura de las mujeres en el ámbito rural.

    lamujer

    Os dejamos en este enlace la noticia publicada en el blog de Territori Espadà y en este otro enlace la crónica con una selección de fotografías de la ruta.

    Imagen e información: Territori Espadà

  • L'Associació d'Amigos del Patrimonio Natural y Cultural Alturano “El Cantal” es va constituir a Altura en 2010 amb la finalitat de protegir, recuperar i millorar el patrimoni natural i cultural de l'entorn rural. Actualment, l'Associació El Cantal és un grup del projecte Patrimoni de la Universitat Jaume I, consolidat i de gran activitat. Durant els últims anys han sigut nombroses les intervencions de recuperació d'elements construïts i les accions de divulgació que s'han dut a terme.

    Recentment hem iniciat un nou i ambiciós projecte, la creació d'un Jardí Etno-botànic en les ruïnes de l'antic Batán i fàbrica de paper de la Cartoixa de Valldecrist d’ Altura, un jardí centrat en el coneixement de la vegetació autòctona de la comarca de l'Alt Palància.

    Jardi n Etnobota nico el Bata n 2

    La etno-botànica estudia les relacions entre els éssers humans i els vegetals, tenint com a objectiu els coneixements sobre plantes i les seues utilitats en la cultura tradicional. Les transformacions de l'entorn rural degudes fonamentalment al despoblament i els canvis socioculturals han provocat canvis en la relació amb l'entorn natural, a més el salt generacional ha impedit la transmissió oral de coneixements ancestrals.

    Des de l'Associació El Cantal pretenem recuperar en la mesura que siga possible aquest ric patrimoni natural i cultural, per a açò els principals objectius que pretenem aconseguir amb el projecte són:

    - Sensibilitzar a la població i augmentar la participació.

    - Involucrar a entitats i institucions.

    - Reivindicar i recuperar les ruïnes arquitectòniques com a espai d'ús.

    - Difondre la riquesa del patrimoni cultural, etno-botànico i de la flora autòctona de la comarca de l'Alt Palància i de l'entorn rural.

    Per a aconseguir aquests objectius plantegem l'elaboració d'un pla que comporta la creació d'un grup de treball recolzat per tècnics especialitzats i membres del projecte Patrimoni, promovent la participació d'altres associacions i institucions i de totes aquelles persones que vulguen col·laborar activament en el projecte.

    Jardi n Etnobota nico el Bata n 3

    Imatges: Associació El Cantal.

  • La Asociación de Amigos del Patrimonio Natural y Cultural Alturano “El Cantal” se constituyó en Altura en 2010 con la finalidad de proteger, recuperar y mejorar el patrimonio natural y cultural del entorno rural. Actualmente la Asociación El Cantal es un grupo del proyecto Patrimoni de la Universitat Jaume I, consolidado y de gran actividad. Durante los últimos años han sido numerosas las intervenciones de recuperación de elementos construidos y las acciones de divulgación que se han llevado a cabo.

    Recientemente hemos iniciado un nuevo y ambicioso proyecto, la creación de un Jardín Etnobotánico en las ruinas del antiguo Batán y fábrica de papel de la Cartuja de Valldecrist en Altura, un jardín centrado en el conocimiento de la vegetación autóctona de la comarca del Alto Palancia.

    Jardi n Etnobota nico el Bata n 2

    La etnobotánica estudia las relaciones entre los seres humanos y los vegetales, teniendo como objetivo los conocimientos sobre plantas y sus utilidades en la cultura tradicional. Las transformaciones del entorno rural debidas fundamentalmente al despoblamiento y los cambios socioculturales han provocado cambios en la relación con el entorno natural, además el salto generacional ha impedido la transmisión oral de conocimientos ancestrales.

    Desde la Asociación El Cantal pretendemos recuperar en lo posible este rico patrimonio natural y cultural, para ello los principales objetivos que pretendemos alcanzar con el proyecto son:

    - Sensibilizar a la población y aumentar la participación.

    - Involucrar a entidades e instituciones.

    - Reivindicar y recuperar las ruinas arquitectónicas como espacio de uso.

    - Difundir la riqueza del patrimonio cultural, etnobotánico y de la flora autóctona de la comarca del Alto Palancia y del entorno rural.

    Para lograr estos objetivos planteamos la elaboración de un plan que conlleva la creación de un grupo de trabajo apoyado por técnicos especializados y miembros del proyecto Patrimoni, promoviendo la participación de otras asociaciones e instituciones y de todas aquellas personas que quieran colaborar activamente en el proyecto.

    Jardi n Etnobota nico el Bata n 3

    Imágenes: Asociación El Cantal.

  • El pròxim 23 de juny tindrà lloc a Costur (Castelló) la Jornada “El reg en les hortes del Mas d’Avall”. Aquesta activitat forma part del projecte “Tota pedra fa paret” per a la socialització del patrimoni cultural de Costur i compta amb l'organització de l'Associació de Veïns del Mas d’Avall, l'Associació Cultural La Fontanella de Costur i el projecte Patrimoni – PEU de la Universitat Jaume I.

    IMG 4361

    El municipi de Costur, comarca de l’Alcalatén, és un poble d’aigües escasses que els costurencs, històricament, hem sabut aprofitar fins l’ultima gota.

    Malgrat l’escassedat, a banda dels pocs regadius particulars (sénies, aiguamolls...), al terme de Costur hi ha sis sistemes de reg tradicionals: la font del Poble, la basseta del Sord, la Fontanella, el Fontanal (actualment perdut), la font del Collado i la font del Mas d’Avall, amb una extensió total aproximada de 2,7 hectàrees.

    La font del Mas d'Avall, amb una modesta superfície d’1,3 hectàrees, rega l’horta més gran del terme i és, amb tota seguretat el sistema més antic, ja que el primer repartiment d’aigües documentat a Costur data de 1429 i es refereix a aquesta font.

    Al segle XVIII, l'augment de la població i la consegüent demanda de queviures de tot tipus van potenciar, d’una banda, l’aprofitament màxim de l’horta disponible i de l’altra la regulació dels sistemes de reg existents, de manera que, només del terme de l’Alcora, del qual Costur formava part, conservem mitja dotzena de documents de repartiment entre els quals un d’ells correspon amb la font del Mas d’Avall.

    En aquest document, datat el 20 de juny de 1770, els regants van adoptar davant del notari Cristóbal Tarragó i sota l’autoritat de l’Alcalde de l’Alcora, Manuel Mascarós, uns acords anomenats “Arreglo sobre las aguas de las Masias de Costur de Abajo” que recollien la pràctica antiga del reg ja establerta en el document de 1429. Els acords de 1770, dels quals el regants en tenen còpia, encara estan en ús i el dia 23 de juny en veurem la demostració pràctica d’aquest antic i curiós costum.

    Jornada “El reg en les hortes del Mas d’Avall”
    En aquesta jornada coneixerem el sistema de reg i distribució de l’aigua del Mas d’Avall de Costur i reflexionarem sobre el present, futur, aprofitament, valors, usos i possibilitats del patrimoni cultural de l’aigua.

    IMG 4304

    La jornada començarà a les 10 del matí amb una ruta per conèixer diferents exemples del patrimoni de l’aigua de Costur. A continuació, s’ha programat la inauguració d’exposicions, xerrades, visites, col·loquis i la projecció d’un audiovisual. En aquesta jornada comptarem amb la participació de Luís Pablo Martínez (Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana), Josep Miquel Ribes (professor de secundària i activista del patrimoni) i les explicacions dels regants de Costur.

    El reg en les hortes del Mas d’Avall (Costur). 23 de juny de 2018
    Lloc: Local Social de l’Associació de veïns del Mas d’Avall (Costur)

    Horari de la Jornada
    10.00 h Excursió: Mas d’Avall-Fontanella-Costur-Basseta del Sord-Cabeço-Mas de Corones-Font del Collao-Mas d’Avall (7 km).
    12.30 h : Inauguració de l’exposició fotogràfica: “De la forma de reg al Mas d’Avall”.
    13.30 h : Dinar de pa i porta a la caseta del Mas d’Avall.
    16.00 h : “Hortes històriques valencianes patrimoni viu de la humanitat” (Luis Pablo Martínez).
    17.00 h : “El repartiment de l’aigua de reg a les hortes de Costur (Alcalatén)” (Josep Miquel Ribés).
    18.00 h : Visita a la bassa del Mas d’Avall per veure la partició de l’aigua i el reg.
    19.00 h : Col·loqui amb el tema “El futur de l’horta del Mas d’Avall: conservació, normativa i supervivència.
    21.00 h : Sopar de pa i porta.
    22.00 h : Projecció audiovisual: “Sons de mas. Memòria d’un temps sense retorn. Vida en els masos de Vilafamés en el passat” de Gabriel Ahis, Josep Joan Miralles, Joan Miquel Ahis.
    Inscripció a la Jornada i més informació:  Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

    HORTA LA BASSA

    Imatges i informació: Grup d'estudi del Patrimoni de Costur - Associació de Veïns del Mas d'Avall

  • El próximo 23 de junio tendrá lugar en Costur (Castelló) la Jornada “El riego en las huertas del Mas d’Avall”. Esta actividad forma parte del proyecto “Toda piedra hace pared” para la socialización del patrimonio cultural de Costur y cuenta con la organización de la Asociación de Vecinos del Mas d’Avall, la Asociación Cultural La Fontanella de Costur y el proyecto Patrimoni – PEU de la Universitat Jaume I.

    IMG 4361

    El municipio de Costur, comarca de l'Alcalatén, es un pueblo de aguas escasas que los costurenses, históricamente, hemos sabido aprovechar hasta la última gota.

    A pesar de la escasez, además de los pocos regadíos particulares (norias, humedales...), en el término de Costur hay seis sistemas de riego tradicionales: la fuente del Pueblo, la basseta del Sord, la Fontanella, el Fontanal (actualmente perdido), la fuente del Collado y la fuente del Mas d’Avall, con una extensión total aproximada de 2,7 hectáreas.

    La fuente del Mas d’Avall, con una modesta superficie de 1,3 hectáreas, riega la huerta más grande del término y es, con toda seguridad el sistema más antiguo, puesto que el primer reparto de aguas documentado en Costur data de 1429 y se refiere a esta fuente.

    En el siglo XVIII, el aumento de la población y la consiguiente demanda de víveres de todo tipo potenciaron, por un lado, el aprovechamiento máximo de la huerta disponible y de la otra la regulación de los sistemas de riego existentes, de forma que, sólo del término de l'Alcora, del cual Costur formaba parte, conservamos media docena de documentos de reparto entre los cuales uno de ellos corresponde con la fuente del Mas d’Avall.

    En este documento, datado el 20 de junio de 1770, los regantes adoptaron ante el notario Cristóbal Tarragó y bajo la autoridad del Alcalde de l'Alcora, Manuel Mascarós, unos acuerdos llamados “Arreglo sobre las aguas de las Masias de Costur de Abajo” que recogían la práctica antigua del riego ya establecida en el documento de 1429. Los acuerdos de 1770, de los cuales los regantes tienen copia, todavía están en uso y el día 23 de junio veremos la demostración práctica de esta antigua y curiosa costumbre.

    Jornada “El riego en las huertas del Mas d’Avall”
    En esta Jornada conoceremos el sistema de riego y distribución del agua del Mas d’Avall de Costur y reflexionaremos sobre el presente, futuro, aprovechamiento, valores, usos y posibilidades del patrimonio cultural del agua.

    IMG 4304

    La jornada empezará a las 10 de la mañana con una ruta para conocer diferentes ejemplos del patrimonio del agua de Costur. A continuación, se ha programado la inauguración de exposiciones, charlas, visitas, coloquios y la proyección de un audiovisual. En esta jornada contaremos con la participación de Luís Pablo Martínez (Dirección General de Cultura y Patrimonio de la Generalitat Valenciana), Josep Miquel Ribes (profesor de secundaria y activista del patrimonio) y las explicaciones de los regantes de Costur.

    El riego en las huertas del Mas d’Avall (Costur). 23 de junio de 2018
    Lugar: Local Social de la Asociación de vecinos del Mas d’Avall

    Horario de la Jornada
    10.00 h Excursión: Mas d’Avall -Fontanella-Costur-Basseta del Sord-Cabeço-Mas de Coronas-Font del Collao- Mas d’Avall ( 7 km).
    12.30 h : Inauguración de la exposición fotográfica: “De la forma de riego en el Mas d’Avall”.
    13.30 h : Comida de sobaquillo en la caseta del Mas d’Avall.
    16.00 h : “Huertas históricas valencianas patrimonio vivo de la humanidad” (Luis Pablo Martínez).
    17.00 h : “El reparto del agua de riego en las huertas de Costur (Alcalatén)” (Josep Miquel Ribés).
    18.00 h : Visita a la balsa del Mas d’Avall para ver la partición del agua y el riego.
    19.00 h : Coloquio con el tema “El futuro de la huerta del Mas d’Avall: conservación, normativa y supervivencia.
    21.00 h : Cena de sobaquillo.
    22.00 h : Proyección audiovisual: “Sons de mas. Memoria de un tiempo sin retorno. Vida en las masías de Vilafamés en el pasado” de Gabriel Ahis, Josep Joan Miralles, Joan Miquel Ahis.

    Inscripción a la Jornada: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

    HORTA LA BASSA

    Imatges i informació: Grup d'estudi del Patrimoni de Costur - Associació de Veïns del Mas d'Avall

  • L'Ajuntament de Cirat, el Programa d'Extensió Universitària – PEU de la Universitat Jaume I i l'Associació Cultural Las Salinas preparen un Conveni de col·laboració per a la definició, planificació, gestió, desenvolupament i acompanyament tècnic d'un projecte de socialització de les col·leccions museogràfiques de Cirat.

    Des de fa ja alguns mesos, representants de l'Ajuntament, Universitat i Las Salinas s'han reunit en diverses ocasions per a preparar el document que servirà de base per al futur Conveni. Aquest treball s'ha centrat en tres aspectes principals: consensuar els continguts que quedaran reflectits en el Conveni, definir els compromisos que adquirirà cadascuna de les parts i dissenyar la forma d'organització i seguiment de les accions contemplades en aquest document.

    Parimoni - Cirat

    Des de 2016, l'Associació Cultural Las Salinas de Cirat (Castelló) treballa, en el marc de l'acompanyament tècnic del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària - PEU de la Universitat Jaume I, per a posar en valor i donar a conèixer el patrimoni cultural de la població.

    Com a resultat d'aquest projecte, l'A. de C. Las Salinas ha realitzat un bon nombre d'activitats d'educació patrimonial que han permès a la ciutadania conèixer millor els valors i característiques del seu patrimoni.

    Un dels projectes del Grup de Cirat més destacats és el titulat “Salvem el nostre Museu”, que se centra en la conservació i restauració del forn morú de Cirat, la catalogació i conservació dels fons de la col·lecció museogràfica local i la definició d'una nova museografia des de tota una sèrie d'accions i campanyes basades en la participació dels veïns i veïnes de la població.

    Imatge: Tino García

  • Pletòrics estem realment els components del Grup de Recuperació del Patrimoni Vitivinícola de Viver. La vinya i el vi van ser quasi durant 500 anys el mitjà de vida i la clau de l'economia del nostre poble. Múltiples vestigis d'aquella cultura vitivinícola estan veient la llum com a conseqüència dels treballs que durant diversos anys el Grup de Patrimoni ha realitzat. Avui en el nostre poble tothom reconeix que el passat agrícola dels seus antecessors estava lligat absolutament al cultiu de la vinya, a l'assecat de panses, a l'elaboració de vi i a la fabricació de aiguardent.

    IMG 20151207 104608

    Els treballs i esforços del Grup de Patrimoni Vitivinícola en intentar descobrir la importància històrica i cultural del vi a Viver acaben de rebre una important embranzida. L'Ajuntament de Viver ha aprovat per unanimitat els pressupostos per a 2016 i en les inversions per a enguany ha inclòs una aportació per a la ruta dels antics cubs de vi.

    Que el nostre Ajuntament per unanimitat de tots els seus regidors recolze i dedique algun esforç al fet que el nostre patrimoni cultural siga posat en valor i puga ser reconegut i gaudit també per les generacions futures és digne d'elogi i conforta al Grup de Patrimoni a seguir amb més força en el descobriment, catalogació, estudi i consolidació dels nostres béns culturals.

    Notícies relacionades: El cub de La Chana serà cedit a l'Ajuntament de Viver per a usos culturals

  • Al març, l'Associació Cultural El Cantal de l'Altura continua amb els treballs per a la recuperació del navajo de “El Hontanar”. Aquest element patrimonial antigament proveïa d'aigua al santuari de la Cova Santa i es troba molt deteriorat.

    Navajo de El Hontanar

    L'Associació Cultural El Cantal té com a objectius primordials la conservació, la recuperació, l'estudi i la divulgació del patrimoni natural i cultural del municipi d'Altura (Castelló), amb especial atenció als elements de pedra seca, testimonis i herència del treball i la relació dels nostres avantpassats amb el territori que els va ser donat en custòdia per la Naturalesa. Des de 2010, el grup ha recuperat més de 30 elements naturals i arquitectònics d’Altura entre els quals figuren fonts, arbrat monumental, paratges, refugis i casetes, navajos o aljubs, caleras o corrals.

    Les eixides de març estan previstes per als dies 10 i 17 de març. El dissabte 10 els treballs han consistit en el transport dels materials necessaris per a la recuperació del navajo i la recollida de les pedres ja preparades al llarg del camí per a la seua reconstrucció. El dissabte 17 de març està previst el manteniment de l'entorn i donarà començament amb la recuperació pròpiament dita del navajo.


    Informació proporcionada per Associació El Cantal

  • En marzo la Asociación Cultural El Cantal del Altura continúa con los trabajos para la recuperación del navajo de “El Hontanar”. Este elemento patrimonial antiguamente abastecía de agua al santuario de la Cueva Santa y se encuentra muy deteriorado.

    Navajo de El Hontanar

    La Asociación Cultural el Cantal tiene como objetivos primordiales la conservación, la recuperación, el estudio y la divulgación del patrimonio natural y cultural del municipio de Altura (Castellón), con especial atención a los elementos de piedra seca, testigos y herencia del trabajo y la relación de nuestros antepasados con el territorio que les fue dado en custodia por la Naturaleza. Desde 2010, el grupo ha recuperado más de 30 elementos naturales y arquitectónicos de Altura entre los que figuran fuentes, arbolado monumental, parajes, refugios y casetas, navajos o aljibes, caleras o corrales.

    Las salidas de marzo están previstas para los días 10 y 17 de marzo. El sábado 10 los trabajos han consistido en el transporte de los materiales necesarios para la recuperación del navajo y la recogida de las piedras ya preparadas a lo largo del camino para su reconstrucción. El sábado 17 de marzo está previsto el mantenimiento del entorno y dará comienzo con la recuperación propiamente dicha del navajo.

    Información proporcionada por Asociación El Cantal

  • En 2019, el Grup de recuperació de la cultura del vi a Viver aconsegueix una de les seues reivindicacions més importants: la compra, per part de l'ajuntament de Viver, de la Casa del Muro per a usos culturals i com un dels espais fonamentals per a comprendre la importància i valor de la cultura del vi en aquesta població de la província de Castelló.

    Servisca aquesta notícia com a agraïment i homenatge a tots els que han participat en aquest projecte i especialment a Franscisco Marco, Rafael Aliaga, Miguel Martínez, Ricardo Serrano, Ismael San Juan i Isabel Mañes.

    Un projecte amb molt de recorregut
    Des de 2013, el Grup de Recuperació de la Cultura del Vi a Viver ha treballat per a acostar, als veïns i veïnes del municipi de la comarca de l'Alt Palància, el seu passat cultural relacionat amb el vi.

    En aquests anys de treball intens, el grup de Viver ha rescatat de la memòria i de l'oblit una important part del patrimoni material i immaterial del vi a Viver. Bona mostra i fruit d'aquest projecte ha estat l'inventari dels cubs de vi de la població, la documentació dels sistemes tradicionals de preparació del terreny, plantació, cura i verema, l'inventariat d'objectes relacionats amb els treballs de la vitivinicultura i la recuperació de cançons, refranys i anècdotes relacionades amb el vi i la història de Viver.

    I com un dels moments més assenyalats d'aquest projecte del Grup de Viver, la Festa del Vi en la qual el Grup, i el Col·legi d'educació infantil i primària Historiador Diago de Viver, van desenvolupar una activitat d'educació patrimonial al voltant del vi en la qual van participar tots els xiquets i xiquetes del col·legi.

    El projecte del Grup de Viver compta amb l'acompanyament tècnic del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I.

  • En 2019, el Grupo de recuperación de la cultura del vino en Viver consigue una de sus reivindicaciones más importantes: la compra, por parte del ayuntamiento de Viver, de la Casa del Muro para usos culturales y como uno de los espacios fundamentales para comprender la importancia y valor de la cultura del vino en esta población de la provincia de Castellón.

    Sirva esta noticia como agradecimiento y homenaje a todos los que han participado en este proyecto y en especial a Franscisco Marco, Rafael Aliaga, Miguel Martínez, Ricardo Serrano, Ismael San Juan e Isabel Mañes.

    Un proyecto con mucho recorrido
    Desde 2013, el Grupo de Recuperación de la Cultura del Vino en Viver ha trabajado para acercar, a los vecinos y vecinas del municipio de la comarca del Alto Palancia, su pasado cultural relacionado con el vino.

    En estos años de trabajo intenso, el grupo de Viver ha rescatado de la memoria y del olvido una importante parte del patrimonio material e inmaterial del vino en Viver. Buena muestra y fruto de este proyecto ha sido el inventario de los cubos – lagares de vino de la población, la documentación de los sistemas tradicionales de preparación del terreno, plantación, cuidado y vendimia, el inventariado de objetos relacionados con los trabajos de la vitivinicultura y la recuperación de canciones, refranes y anécdotas relacionadas con el vino y la historia de Viver.

    Y como uno de los momentos más señalados de este proyecto del Grupo de Viver, la Fiesta del Vino en la que el Grupo, y el Colegio de educación infantil y primaria Historiador Diago de Viver, desarrollaron una actividad de educación patrimonial alrededor del vino en la que participaron todos los niños y niños del colegio.

    El proyecto del Grupo de Viver cuenta con el acompañamiento técnico del proyecto Patrimoni del Programa de Extensión Universitaria de la Universitat Jaume I.

  • Dijous 22 d'octubre, els xiquets i xiquetes del Col•legi Historiador Diago de Viver comencen la Festa del vi amb la verema.

    La verema és un dels moments clau en el cicle del vi. Es tracta de la recollida del fruit després d'un llarg any de cures i atencions. Els xiquets i xiquetes del col•legi de Viver veremaran acompanyats pels seus professors i pels membres del Grup, què els explicaran les diferents eines i tècniques utilitzades en aquesta recollida de la vinya i el seu transport tradicional des de la vinya fins al cub.

    03 fiestaviver vendimia

    El Grup de recuperació de la cultura del vi de Viver, en col•laboració amb el professorat del Col•legi Historiador Diago de la població, han preparat una jornada perquè els escolars d'infantil i primària coneguen tot un seguit de continguts relacionats amb el vi i que van des de l'educació ambiental (coneixement de la planta i de l'entorn i paisatge de Viver) als coneixements patrimonials relacionats amb les pràctiques tradicionals, cures, eines i tècniques tradicionals al voltant de la vinya i la verema.

    La verema forma part de la Festa del vi que es desenvolupa els dies 22 i 23 d'octubre a Viver. La Festa del vi és un projecte del Grup de recuperació de la Cultura del vi de Viver en col•laboració amb el CEIP Historiador Diago i emmarcat en l'Acompanyament de projectes de PEU - Patrimoni de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Notícia relacionada: La Festa del vi a Viver

  • En els últims tres anys, el Grup de recuperació de la Cultura del vi a Viver (Alt Palància) està desenvolupant un projecte per a conèixer i donar a conèixer la cultura del vi en aquesta població de Castelló. I en aquest camí recorregut, des de fa alguns mesos comptem amb la col•laboració del Col•legi Historiador Diago de Viver, què ha acceptat el repte de sumar, al seu projecte educatiu de centre, el patrimoni cultural de Viver per a conformar un projecte d'Educació Patrimonial dirigit als seus escolars tant d'educació infantil (3, 4 i 5 anys) com de primària (6 - 12 anys).

    IMG 20151015 190304

    Fruit d'aquesta col•laboració, els dies 22 i 23 d'octubre de 2015 tindrà lloc a Viver la Festa del vi en la qual s'han preparat tot un seguit d’activitats destinades als xiquets i xiquetes d'aquesta població perquè coneguen el seu patrimoni cultural i comprenguen la seua importància cultural, històrica i emocional.

    Entre les activitats programades, què en aquests dies vos anirem presentant, la Festa del vi tindrà:
    - Dia de la verema (22 d'octubre) amb la participació de tota l'escola i les explicacions i acompanyament dels membres del Grup i dels mestres
    - Dia de la Festa del vi (23 d'octubre) amb: exposició d'objectes tradicionals, trepitjat de raïm, explicació dels poals de vi, elaboració mecànica de most, prova de most i tallers de pintura i jocs.

    La Festa del vi suposa la cristal•lització d'una voluntat del Grup de Viver per a compartir el patrimoni local amb la seua població. Des de l'escola. Com a corretja de transmissió des de la qual cercar el retrobament dels veïns i veïnes de Viver amb el seu patrimoni.

    La Festa del vi és un projecte del Grup de recuperació de la Cultura del vi de Viver en col•laboració amb el CEIP Historiador Diago i emmarcat en l'acompanyament de projectes de PEU-Patrimoni de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Notícia relacionada: El patrimoni cultural en l'escola (Viver)