Vilanova d'Alcolea

  • ¡Hola PEU! - El archivo de Vilanova

    Desde hace ya unas semanas estoy colaborando con el grupo de Patrimoni de Villanueva de Alcolea, formado por un grupo de personas muy entregadas en el proyecto y que trabajan incansablemente en la recuperación y catalogación de los documentos históricos de la villa con el fin de crear un fondo archivístico municipal.

    reunio becaria patrimoni

    Imagen: facebook.com/vilanova.dalcolea

    De momento, los documentos que se han recuperado datan en su mayoría de época contemporánea. Sin embargo, se han encontrado algunos documentos modernos que datan del S.XVIII. Se trata de órdenes de mano, órdenes que llegaban a Vilanova para que fueran ejecutadas por la administración de la villa.

    Mi tarea en el grupo consiste en la digitalización del fondo y la creación de un índice por temáticas, así como la redacción de un análisis histórico aproximativo. El objetivo es hacer más accesibles los documentos para que en un futuro puedan ser localizables fácilmente.

    vilanova-alcolea-1

    Imagen: http://www.fotoseimagenes.net/

  • ¿Qué piensas y sientes que es el patrimonio cultural? Aportación de la Comisión FAVA365 (Vilanova d'Alcolea)

    A la hora de definir el concepto de “patrimonio cultural” nos surgen multitudes de interrogantes y dudas: ¿qué entendemos por patrimonio? ¿Qué es para nosotros la cultura? ¿Qué es esto de “patrimonio cultural”? Haciendo una inmersión en el océano de internet, encontramos en la wikipedia que:”El Patrimonio cultural es la herencia cultural propia del pasado, con la cual un pueblo vive el presente y transmite a generaciones futuras”. Cuando menos, sin estar convencidos del todo, consultamos el significado de la Real Academia de Lengua Española. Según la RAE, el “patrimonio histórico” (no "cultural", puesto que dicha acepción no tiene entrada) es: “Conjunto de bienes de una nación acumulado a lo largo de los siglos, que, por su significado artístico, arqueológico, etc., son objeto de protección especial por la legislación”.

    Después de estas indagaciones, vemos que se nos queda corta la definición de “patrimonio cultural”. Somos de la opinión que patrimonio cultural no sólo puede ser aquello que heredamos del pasado, sino también, todo aquello que construimos en el presente. Creemos que el patrimonio cultural de una sociedad se hace con aquellas acciones que realizamos diariamente, acciones hechas de manera participativa, que nos definen como comunidad y que incrementan nuestro sentimiento de pertenencia. Son acciones que pueden apoyarse en la experiencia y en los saberes locales, pero que hace falta que miren hacia el futuro para asegurar su continuidad.

    Un ejemplo sería la actividad organizada dentro del festival FAVA365 de Vilanova d'Alcolea: el taller de Llata Creativa. Se trata de una acción formativa que nace de un trabajo de artesanía “hacer llata” que ha formado parte del patrimonio cultural de Vilanova d'Alcolea durante muchos años. Es una parte del patrimonio que tiende a la desaparición, al mismo ritmo que la gente mayor que lo trabaja también desaparece.

    40-800x600

    ¿Qué se pretende con esta actividad? A partir de los conocimientos de la gente mayor (cómo se trabaja la hoja del palmito y todo su proceso hasta crear las piezas de llata) se los quiere dar un lenguaje más contemporáneo, más artístico. Lo vamos a hacer con hojas tintadas de color, además, con el objetivo de realizar una intervención artística colectiva en un espacio público. De esta forma, se consigue transmitir estos conocimientos del trabajo con llata a las nuevas generaciones, con una finalidad compartida y artística.

    Pensamos que el patrimonio cultural más rico es aquel que, fijándose en aquello aprendido, es capaz de adaptar un lenguaje actual y contemporáneo para asegurar su transmisión a las nuevas generaciones y darle continuidad hacia el futuro.

    Comisión FAVA365 http://fava365.com/es/

    21-800x600

    Personas, lugares, historias. Sobre éste proyecto colaborativo
    Esta aportación forma parte del proyecto “Personas, lugares, historias” y pretende abrir la reflexión y el diálogo sobre el concepto de patrimonio cultural a partir de la pregunta ¿Qué piensa y sientes que es el patrimonio cultural?

    Este proyecto quiere sumarse a la celebración del Año Europeo del Patrimonio Cultural. Las aportaciones recibidas serán publicadas en el número 10 de la revista Memòria Viva del proyecto Patrimoni del Programa de Extensión Universitaria de la Universitat Jaume I de Castellón.

    Desde Patrimoni – PEU queremos animaros a que participéis en esta iniciativa colaborativa que permanecerá abierta hasta el 25 de febrero. En este enlace podéis encontrar todos los detalles de la convocatoria.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • #people Magí Espinach Briansó. Vilanova d'Alcolea (Castelló) #peopleplacesstories

    Magí és natural de La Glorieta (Tarragona), tot i que de menut els seus pares van migrar a la gran ciutat, "Barcelona". Fou allí on va conèixer la seva actual dona, Maribel Campos, la qual tenia ascendència de Vilanova d'Alcolea.

    Fou, farà uns 8 anys quan definitivament i després de la jubilació del Magí, decideixen traslladar la seua llar al municipi de Vilanova d'Alcolea. A partir d'aquest moment comença el treball conjunt amb una gran persona, volguda per molts i sobretot amic dels seus amics.

    Magí és una d'aquestes persones que no li agrada estar en primera fila, però que sempre està en les "second lines", qualsevol que siga el motiu, sempre que l'acció o el projecte perseguisca un bé general. Ja siga recuperar part del patrimoni local, be siga realitzar estudis i publicacions, bé siga preocupant-se pel manteniment d'espais verds i naturals, etc. Allí el trobaràs.

    pps2 magi

    Des de fa uns 5 anys, el nivell de col·laboració i treball conjunt amb Magí ha estat molt alt. Per aquest motiu creia que era la persona indicada per a "#peopleplacesstories" , ja que han estat múltiples les seves col·laboracions i mai les vegades que se li ha reconegut aquest treball.

    Gràcies a Magí Espinach en Vilanova d'Alcolea es va encetar el primer Grup de Treball pel Patrimoni Local. Grup responsable de l'única investigació imparcial sobre la festivitat de Sant Antoni a Vilanova d'Alcolea. A partir d'aquest projecte, es va continuar amb el treball de recerca i protecció del Patrimoni Local: diferents articles en la publicació de Memòria Viva, estudi de les construccions hidràuliques del Riu Vilanova, cogestió en la nova ruta de les Sènies, recerca de materials i equipament per a la primera mostra del Museu Etnològic de Vilanova que va derivar en la primera mostra museogràfica del patrimoni arqueològic de Vilanova i un llarg etcètera.

    Aquestes línies són per a fer-li un petit homenatge a està persona, en Magí ("Màgic" per als amics) que tan de temps, esforç i dedicació ha tingut amb tantes i tantes històries i projectes.

    Gràcies amic.

    Eugeni Trilles Fabregat


    Persones, llocs, històries #peopleplacesstories. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural.

    La primera fase de #peopleplacesstories cercava resposta a la pregunta “Què penses i sents que és el patrimoni cultural? En aquesta segona fase posem el focus en les persones, en la importància de conèixer a aqueixes persones fonamentals per al desenvolupament de les comunitats patrimonials o que han sigut claus per a ajudar-nos a construir el que pensem i sentim que és el patrimoni cultural.

    Aquesta acció està coordinada pel projecte Patrimoni – PEU de la Universitat Jaume I, s’emmarca en la Convenció de Faro del Consell d’Europa i vol sumar-se a les activitats de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural #Europeforculture.

    Més informació: I ara què? Persones #peopleplacesstories

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • #people: Magí Espinach Briansó. Vilanova d'Alcolea (Castellón) #peopleplacesstories

    Magí es natural de La Glorieta (Tarragona), a pesar de que cuando era niño sus padres van migrar a la gran ciudad, "Barcelona". Fue allí donde conoció a su actual mujer, Maribel Campos, la cual tenía ascendencia de Vilanova d'Alcolea.

    Fue, hará unos 8 años cuando definitivamente y después de la jubilación de Magí, deciden trasladar su hogar al municipio de Vilanova d'Alcolea. A partir de este momento empieza el trabajo conjunto con una gran persona, querida por muchos y sobre todo amigo de sus amigos.

    Magí es una de estas personas que no le gusta estar en primera fila, pero que siempre está en las "second lines", cualquier que sea el motivo, siempre que la acción o el proyecto persiga un bien general. Ya sea recuperar parte del patrimonio local, ya sea realizar estudios y publicaciones, bien sea preocupándose por el mantenimiento de espacios verdes y naturales, etc. Allí lo encontrarás.

    pps2 magi

    Desde hace unos 5 años, el nivel de colaboración y trabajo conjunto con Magí ha sido muy alto. Por este motivo creía que era la persona indicada para "#peopleplacesstories", puesto que han sido múltiples sus colaboraciones y nunca las veces que se le ha reconocido este trabajo.

    Gracias a Magí Espinach en Vilanova d'Alcolea se comenzó el primer Grupo de Trabajo por el Patrimonio Local. Grupo responsable de la única investigación imparcial sobre la festividad de Sant Antoni en Vilanova d'Alcolea. A partir de este proyecto, se continuó con el trabajo de investigación y protección del Patrimonio Local: diferentes artículos en la publicación de Memòria Viva, estudio de las construcciones hidráulicas del Río Vilanova, cogestión en la nueva ruta de las Sènies, investigación de materiales y equipamiento para la primera muestra del Museo Etnológico de Vilanova que derivó en la primera muestra museográfica del patrimonio arqueológico de Vilanova y un largo etcétera.

    Estas líneas son para hacerle un pequeño homenaje a esta persona, Magí ("Mágico" para los amigos) que tanto tiempo, esfuerzo y dedicación ha tenido con tantas y tantas historias y proyectos.

    Gracias amigo.
    Eugeni Trilles Fabregat

    Personas, lugares, historias #peopleplacesstories. Sobre éste proyecto colaborativo
    Esta aportación forma parte del proyecto “Personas, lugares, historias” y pretende abrir la reflexión y el diálogo sobre el concepto de patrimonio cultural

    La primera fase de #peopleplacesstories buscaba respuesta a la pregunta “¿Qué piensas y sientes que es el patrimonio cultural? En esta segunda fase cual ponemos el foco en las personas, en la importancia de conocer a esas personas fundamentales para el desarrollo de las comunidades patrimoniales o que han sido claves para ayudarnos a construir el que pensamos y sentimos que es el patrimonio cultural.

    Esta acción está coordinada por lo proyecto Patrimoni – PEU de la Universitat Jaume I, se enmarca en la Convención de Faro del Consejo de Europa y quiere sumarse a las actividades del Año Europeo del Patrimonio Cultural #Europeforculture.

    Más información: ¿Y ahora qué? Personas #peopleplacesstories

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • El FAVA365 presenta el seu projecte en la Trobada Cultura i Medi Rural (Cultura i Ciutadania)

    El pròxim 15 de juny, representants del FAVA365 – Festival dels Arts de Vilanova d'Alcolea – participaran en la taula de treball “La dimensió sociopolítica: Accés a la cultura, participació i comunitats” de la Trobada Cultura i medi rural. Aquesta trobada està organitzada pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport en col·laboració amb la Fundació Cerezales Antonino y Cinia.

    fava

    El Fòrum Cultura i Medi Rural pretén obrir un espai singular per a la reflexió i el debat sobre el significat i el paper de la cultura en els nostres pobles. Una cultura i uns processos culturals que, més enllà de les tradicionals polítiques d'accés, degueren plantejar-se com a dispositius clau per a la transformació social i econòmica, el desenvolupament personal i col·lectiu i la millora de la qualitat de vida de les poblacions rurals, també com a element essencial, no accessori o purament testimonial, en les estratègies de desenvolupament demogràfic i equilibri territorial.

    Des de 2015, Vilanova d'Alcolea ha iniciat un procés de formació, gaudi i aproximació al món de les arts entès com un viatge d'aprenentatge a nivell individual i col·lectiu i de transformació del paisatge. El FAVA365 és el projecte de creació contemporània de Vilanova d'Alcolea (Castelló). Es tracta d'una iniciativa que sorgeix de la voluntat de la població d'aquest municipi de poc més de 600 habitants per a desenvolupar un projecte des del qual aproximar-se als llenguatges i pràctiques artístiques contemporànies com a recurs transformador de la població. El FAVA365 compta amb la col·laboració del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I.

  • El FAVA365 presenta su proyecto en el Foro Cultura y Medio Rural (Cultura y Ciudadanía)

    El próximo 15 de junio, representantes del FAVA365 – Festival de les Arts de Vilanova d’Alcolea – participarán en la mesa de trabajo “La dimensión sociopolítica: Acceso a la cultura, participación y comunidades” del Encuentro Cultura y medio rural. Este encuentro está organizado por el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte en colaboración con la Fundación Cerezales Antonino y Cinia.

    fava

    El Foro Cultura y Medio Ruralpretende abrir un espacio singular para la reflexión y el debate sobre el significado y el papel de la cultura en nuestros pueblos. Una cultura y unos procesos culturales que, más allá de las tradicionales políticas de acceso, debieran de plantearse como dispositivos clave para la transformación social y económica, el desarrollo personal y colectivo y la mejora de la calidad de vida de las poblaciones rurales, también como elemento esencial, no accesorio o puramente testimonial, en las estrategias de desarrollo demográfico y equilibrio territorial.

    Desde hace un año, Vilanova d’Alcolea ha iniciado un proceso de formación, disfrute y aproximación al mundo de las artes entendido como un viaje de aprendizaje a nivel individual y colectivo y de transformación del paisaje. El FAVA365 es el proyecto de creación contemporánea de Vilanova d’Alcolea (Castellón). Se trata de una iniciativa que surge de la voluntad de la población de este municipio de poco más de 600 habitantes para desarrollar un proyecto desde el que aproximarse a los lenguajes y prácticas artísticas contemporáneas como recurso transformador de la población. El FAVA365 cuenta con la colaboración del Programa de Extensión Universitaria de la Universitat Jaume I.

  • Enero me sabe a fuego

    “Como elemento vivo, intrínseco a nuestra sociedad, las tradiciones y fiestas transcurren, en general, por el tiempo, adaptándose a los cambios sociales, culturales y económicos del territorio en el que tienen lugar. Se expanden cuando las condiciones son propicias pero también se contraen e incluso desaparecen cuando los factores que las definen y que están presentes son contrarios. Y es precisamente la capacidad de adaptabilidad de las fiestas y tradiciones lo que hace que perduren en el tiempo.

    Y junto a esta capacidad como parte de su éxito, la presencia fundamental y decisiva de las personas. Que aceptan y renuevan la ilusión como parte de un grupo que necesita apelar a sus señas de identidad para no perder el norte. A sus rasgos identificativos que le permiten significarse interna y externamente y que proporciona a los que participan la maravillosa experiencia de conocer nuevos aspectos de la vida y de las relaciones con sus vecinos y con su pueblo y que les permite, elevando un poco la mirada, conocer mejor y valorar todavía más, otras experiencias similares en pueblos y territorios vecinos, buscando las conexiones que dan sentido al territorio y las diferencias que lo enriquecen”.

    Ángel Portolés. Fragmento del prólogo del libro “La festa de Sant Antoni a Vilanova d’Alcolea”, editado en 2014 por el Servicio de Publicaciones de la Diputación de Castellón.

    fotovilanova 01

    Enero y el sant Antoni. Sant Antoni y enero. Casi imposible pensar en uno sin el otro. Más aún para la provincia de Castellón. Donde cada pueblo celebra el suyo. A su manera. Con esos pequeños y maravillosos rasgos únicos que hacen, de cada hebra del tapiz, algo único. Pero que, todas juntas, lo pintan todo de color fuego, fiesta y personas.

    Desde Patrimoni queremos felicitar a todos aquellos que tozudamente participan y se esfuerzan para que no se pierdan estos rasgos tan primordiales de nuestros pueblos y que se esmeran en cada uno de los detalles que los definen y constituyen.

    Y lo hacemos a nuestra manera, recordando el maravilloso trabajo que el grupo de Vilanova d’Alcolea ha estado llevando a cabo para catalogar su sant Antoni y plantear en paralelo una reflexión vecinal sobre su presente y futuro y del que pudimos saborear en el artículo que presentaron para el número 5 de Memòria Viva:

    La catalogació de la festa de Sant Antoni

    fotovilanova 03

  • Gener em sap a foc

    “Com a element viu, intrínsec a la nostra societat, les tradicions i festes transcorren, en general, pel temps, adaptant-se als canvis socials, culturals i econòmics del territori en el qual tenen lloc. S'expandeixen quan les condicions són propícies però també es contrauen i fins i tot desapareixen quan els factors que les defineixen i que estan presents són contraris. I és precisament la capacitat d'adaptabilitat de les festes i tradicions el que fa que perduren en el temps.

    I al costat d'aquesta capacitat com a part del seu èxit, la presència fonamental i decisiva de les persones. Que accepten i renoven la il•lusió com a part d'un grup que necessita apel•lar als seus senyals d'identitat per a no perdre el nord. Als seus trets identificatius que li permeten significar-se interna i externament i que proporciona als quals participen la meravellosa experiència de conèixer nous aspectes de la vida i de les relacions amb els seus veïns i amb el seu poble i que els permet, elevant una mica la mirada, conèixer millor i valorar encara més, altres experiències similars en pobles i territoris veïns, cercant les connexions que donen sentit al territori i les diferències que ho enriqueixen”.

    Ángel Portolés. Fragment del pròleg del llibre “La festa de Sant Antoni a Vilanova d'Alcolea”, editat en 2014 pel Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló.

     

    fotovilanova 01


    Gener i el sant Antoni. Sant Antoni i gener. Quasi impossible pensar en un sense l'altre. Més encara per a la província de Castelló. On cada poble celebra el seu. A la seua manera. Amb aqueixos xicotets i meravellosos trets únics que fan, de cada bri del tapís, una cosa única. Però que, totes juntes, ho pinten tot de color foc, festa i persones.

    Des de Patrimoni volem felicitar a tots aquells que tossudament participen i s'esforcen perquè no es perden aquests trets tan primordials dels nostres pobles i que s'acuren en cadascun dels detalls que els defineixen i constitueixen.

    I ho fem a la nostra manera, recordant el meravellós treball que el grup de Vilanova d'Alcolea ha estat duent a terme per a catalogar el seu sant Antoni i plantejar en paral•lel una reflexió veïnal al voltant del present i futur de la festa i del que vam poder assaborir en l'article que van presentar per al número 5 de Memòria Viva:

    La catalogació de la festa de Sant Antoni

    fotovilanova 03

  • Hola PEU! - L'arxiu de Vilanova

    Des de fa ja unes setmanes estic col•laborant amb el grup de Patrimoni de Vilanova d'Alcolea format per un grup de persones molt compromesos en el projecte i què treballen incansablement en la recuperació i catalogació dels documents històrics de la vila amb la finalitat de crear un fons arxivístic municipal.

    reunio becaria patrimoni

    Imatge: facebook.com/vilanova.dalcolea

    De moment, els documents que s'han recuperat daten en la seua majoria d'època contemporània. No obstant açò, s'han trobat alguns documents moderns que daten del S.XVIII. Es tracta d'ordres de mà, ordres que arribaven a Vilanova perquè foren executades per l'administració de la vila.

    La meua tasca en el grup consisteix en la digitalització del fons i la creació d'un índex per temàtiques, així com la redacció d'una anàlisi històrica aproximativa. L'objectiu és fer més accessibles els documents perquè en un futur puguen ser localitzables fàcilment.

    vilanova-alcolea-1

    Imatge: http://www.fotoseimagenes.net/

  • I Jornada sobre el Patrimonio de Vilafamés: el núcleo histórico

    Los días 15 y 16 de octubre, tendrá lugar en Vilafamés la I Jornada sobre el Patrimonio de Vilafamés, centrada en el núcleo histórico.

    jornada vilafames2016

    En esta Jornada sobre el Patrimonio de Vilafamés se plantearán los problemas y posibles soluciones sobre una parte del patrimonio local, el núcleo histórico, la zona declarada BIC. Se tratarán aspectos relacionados con la protección, restauración, conservación, difusión y presa de conciencia de los bienes patrimoniales. Contamos con ponentes muy especializados, académicos y profesionales de reconocida solvencia que nos informarán de diferentes aspectos relacionados con el casco antiguo de Vilafamés.

    Tenéis toda la información, horarios e inscripción en este enlace: I Jornada sobre el Patrimonio de Vilafamés: el núcleo histórico

  • La segona edició del Taller Col·laboratiu Interdisciplinari del PEU serà a Vilanova d'Alcolea

    Els dies 30 i 31 de gener tindrà lloc a Vilanova d'Alcolea (Castelló), la realització d'una nova edició del Taller Col·laboratiu Interdisciplinari del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló en el qual s'analitzarà, de manera participativa i horitzontal, el projecte cultural del Festival de les Arts de Vilanova d'Alcolea - FAVA.

    tcivilanova patrimoni

    El taller TCIpeu té el seu origen en el marc de l'Acompanyament de projectes de Patrimoni i la seua primera edició va tenir lloc en la població de Viver (Alt Palància) en 2013 per a analitzar el projecte del Grup Local de Patrimoni sobre la cultura del vi. Entre les claus per a comprendre la importància d'aquest taller d'anàlisi participativa de projectes culturals, podem citar la suma de diferents mirades (internes i externes), la definició d'espais físics i virtuals, el seu caràcter immersiu, l'anàlisi de les conflictivitats presents en el projecte i el seu marc i la voluntat de generar coneixements i eines metodològiques exportables.

    #TCIVilanova

    Per a donar una major obertura i visibilitat a aquest procés, s'ha definit un calendari de trobades virtuals en els quals es plantejaran i debatran continguts, estructures i metodologies possibles per a aplicar-les durant el taller. La plataforma de treball i intercanvi d'opinions serà twitter i el hashtag que s'està utilitzant és #TCIVilanova. Les trobades en twitter tindran lloc els dies 19 i 26 de gener i 2 de febrer de 19 a 20 hores.

    Notícies relacionades:

    Vilanova implementarà una nova metodologia de treball per a un projecte artístic diferent

  • La segunda edición del Taller Colaborativo Interdisciplinar del PEU será en Vilanova d’Alcolea

    Los días 30 y 31 de enero tendrá lugar en Vilanova d’Alcolea (Castellón), la realización de una nueva edición del Taller Colaborativo Interdisciplinario del Programa de Extensión Universitaria de la Universitat Jaume I de Castelló en el que se analizará, de manera participativa y horizontal, el proyecto cultural del Festival de les Arts de Vilanova d’Alcolea - FAVA.

    tcivilanova patrimoni

    El taller TCIpeu tiene su origen en el marco del Acompañamiento de proyectos de Patrimoni y su primera edición tuvo lugar en la población de Viver (Alto Palancia) en 2013 para analizar el proyecto del Grupo Local de Patrimoni sobre la cultura del vino.

    Entre las claves para comprender la importancia de este taller de análisis participativo de proyectos culturales podemos citar la suma de distintas miradas (internas y externas), la definición de espacios físicos y virtuales, su carácter inmersivo, el análisis e las conflictividades presentes en el proyecto y su marco y la voluntad de generar conocimientos y herramientas metodológicas exportables.

    #TCIVilanova

    Para dar una mayor apertura y visibilidad a este proceso, se ha definido un calendario de encuentros virtuales en los que se plantearán y debatirán contenidos, estructuras y metodologías posibles para aplicarlas durante el taller. La plataforma de trabajo e intercambio de opiniones será twitter y el hashtag que se está utilizando es #TCIVilanova. Los encuentros en twitter tendrán lugar los días 19 y 26 de enero y 2 de febrero de 19 a 20 horas.

    Noticias relacionadas:

    Vilanova implementará una nueva metodología de trabajo para un proyecto artístico diferente

  • mv07-08. Aproximació a la toponímia urbana de Vilanova d’Alcolea

    1. Introducció

    La troballa de documentació arxivística relacionada amb Vilanova d’Alcolea al llarg dels darrers anys i l’interès per l’onomàstica han sigut el punt de partida d’un treball sobre la toponímia urbana vilanovina que breument volem presentar en aquest número de Memòria Viva tot aprofitant l’oportunitat que ens ofereix el Programa d’Extensió Universitària de la Universitat Jaume I.

    El treball que hem iniciat té una doble finalitat: d’una banda, estudiar la toponímia urbana al llarg del temps utilitzant les fonts orals i escrites de què disposem i de l’altra, recollir l’actual, tant l’oficial com la popular, i contribuir a la conservació i difusió d’aquesta entre les generacions joves.

    2. Fonts, metodologia i documentació que estem utilitzant

    L’estudi toponímic es realitza, com hem dit, a partir d’enquestes orals a la gent de més edat i de la recerca i buidatge de la documentació bibliografia i arxivística disponible. En el nostre cas, les fonts disponibles són:

    - Enquestes orals a aquelles persones que des del nostre punt de vista poden fer aportacions interessants sobre l’objecte d’estudi.
    - Gràcies a la col•laboració de les autoritats i dels treballadors municipals hem pogut accedir a la documentació que es conserva a l’Arxiu Municipal, una part de la qual es considerava perduda des de la Guerra Civil. D’entre aquesta documentació hem de destacar diversos padrons i censos de l’època de la República (1931-36) i també alguns lligalls dels segles XVIII i XIX que encara estem estudiant.
    - De l’Arxiu Parroquial de Vilanova d’Alcolea hem pogut revisar, gràcies a l’amabilitat dels seus rectors, dos llibres que es conserven del protocol notarial de Joan d’Ostal, el primer dels quals correspon a l’any 1671 i el segon compren els anys 1672, 1677, 1678 i 1679.
    - També tenim accés a documentació de fons particulars en què hem trobat informació rellevant que ens ajudarà a completar aquest estudi. Com a exemple, podem citar una escriptura de l’any 1905, una cèdula personal, permís per a poder desplaçar-se, de l’any 1926 i un simple rebut de la llum del 1946.
    - La bibliografia específica sobre temàtica local és escassa però força interessant per a establir cronologies toponímiques i confirmar hipòtesis de treball sobre l’explicació de determinats topònims.

    3. Evolució de la població i el nom dels carrers en el temps

    La toponímia urbana apareix des del moment en què es desenvolupa el nucli urbà com a conseqüència de l’augment de la població. És per això que comencem el treball amb un intent d’explicació del creixement històric del nucli urbà a partir de les xifres de població de la documentació històrica, la qual cosa ens permetrà, de vegades, aproximar-nos a la cronologia d’aparició de determinats topònims.

    01 vilanova mv7g

    Calvari

    Les investigacions dutes a terme fins ara ens han permès identificar, a partir del nom dels vint carrers actuals, l’existència de diversos noms anteriors des de l’any 1672, tal com es mostra a la taula II. Ara caldrà precisar la cronologia dels diferents topònims i precisar l’aparició d’aquells dels actuals que no existien l’any 1672 quan el nucli urbà encara no havia ultrapassat els límits de l’antiga muralla medieval.

    02 vilanova mv7

    Tenda de Doña Leandra a la Plaça

    03 vilanova mv7

    Plaça i carrer Major

    4. Classificació dels topònims urbans

    Per a la classificació de la toponímia urbana seguim bàsicament la que va establir el professor Enric Moreu Rey (1974).

    4.1. Els genèrics.

    Els genèrics són els introductors dels topònims urbans, els que designen la realitat a què ens referim.

    Carrer és el genèric primari. Si el carrer és estret, se l’anomena carreró: carreró del Clot i carreró de l’Església. També s’anomena carreró si no té eixida, i en aquest cas funciona com a sinònim d’atzucac: carreró de l’Escola.

    Plaça és un espai ample on conflueixen diversos carrers: plaça (carrer d’Arnau de Vilanova), i el mateix sentit tenen el terme placeta (carrer de Sant Antoni) i replaceta (al carrer d’Avall).

    Altres genèrics fan referència a edificis, contingut o funció: molins, escoles, taverna, cine, i el castellanisme “matadero” en lloc del normatiu escorxador; a la xarxa de serveis: dipòsit de l’aigua, transformador, pous i d’altres a comunicacions: portals i camins.

    4.2. Topònims urbans pròpiament dits

    Dins d’aquest apartat trobem topònims que ens indiquen la part alta i baixa: carrer d’Amunt i carrer d’Avall; la situació extrema o fora muralla: Arrabal del Calvario, segles XVIII i XIX; i fins i tot la creació ex novo de determinats indrets amb la corresponent indicació diacrònica: carrer Nou.

    També trobem detalls relacionats amb l’estructura urbana, com ara els eixos transversals: aquest seria el cas del carrer Major i la seua continuació, el carrer de l’Església i la plaça d’Arnau de Vilanova juntament amb el carrer d’Avall, i els topònims de situació–orientació: carrer del Nord i carrer de Baix los Corrals, aquest darrer de denominació popular.

    Pel que fa al subministrament de l’aigua tenim el carrer del Pou, el pou de la Vila, el clot de les Dones i el clot dels Matxos. Pel que fa a la direcció: el carrer de la Torre, el camí d’Alcalà (actual carrer Major) i el carrer de Sant Mateu (actual d’Amunt) que porten a l’inici dels camins en direcció a aquests pobles. A tocar del poble també podem incloure en l’apartat de direcció: el camí de la Font, el camí del Safranar, el camí de la Vinyeta i el camí del Pou Novell.

    Fan referència a l’agricultura i les activitats camperoles el carrer de les Eres (les eres de Baix), les eres de Dalt (al voltant del pavelló polifuncional), les eres del carrer de les Corregudes i les eres del Rajolar. Corrals, bodegues i horts i alguns topònims inclosos al paràgraf anterior, com ara el camí del Safranar, també en formen part.

    Dins de l’apartat del comerç i altres mercaderies hem de classificar el carrer de la Saboneria.

    A altres activitats o institucions fan referència a topònims com ara: ajuntament i cooperativa; estudi: escoles, Casa de la Cultura; beneficència i higiene: carrer de la Botera, l’Hospitalet i l’Hospital i jocs: carrer del Joc de la Tella, antigament Calle del Juego Nuevo.

    La religió, per la seua importància en la nostra cultura, mereix un espai diferenciat perquè ha donat lloc a nombrosos hagiotopònims. Els edificis, elements singulars i hagiotopònims són: l’església i el calvari situats als carrers homònims i també tots els carrers dedicats, al llarg del temps, a sants i santes: carrer de Sant Antoni, carrer de Sant Vicent, carrer de Santa Bàrbara i carrer de Santa Llúcia i les diferents capelletes de carrer: Santa Bàrbara, Santa Llúcia, Sant Ramon, Sant Josep, Sant Vicent, Sant Roc, Sant Cristòfor i Sant Antoni de Pàdua. Fins que es va fer el nou ajuntament, a la façana hi havia la imatge de Sant Isidre Llaurador i al carrer Nou hi havia un altaret dedicat a la Mare de Déu de la Balma. Encara a tocar del poble trobem restes de les capelletes malmeses dedicades a Sant Xoxim i a Sant Cristòfor.

    4.3. Topònims històrics

    Un primer grup, fa referència a fets històrics: plaça de la Constitució, plaça de la República, carrer i travessia del 2 de Maig, carrer del 14 d’Abril i carrer dels Màrtirs de Jaca.

    El grup de personatges històrics el dividirem en tres. Personatges de la II República: carrer de Salmerón, carrer de Pi i Margall, carrer de Francisco Ferrer, carrer de Valentín Juan, carrer de Pablo Iglesias i carrer de Castelar. Personatges de la Guerra Civil Espanyola: carrer del Generalísimo Franco, plaça de José Antonio Primo de Rivera i carrer i travessia del General Aranda. Personatges fills de Vilanova: carrer de Raimundo Rebollida.

    5. Recull de topònims i anàlisi

    Com a exemple i model de l’estudi que de cada topònim urbà es fa a l’estudi toponímic presentem tot seguit la descripció provisional del carrer de Santa Llúcia:

    SANTA LLÚCIA, carrer

    Documentació:
    1913. Calle Santa Lucía (CSC).
    1940. Calle Santa Lucía (EMVA).
    1989. Carrer Santa Llúcia (PAVA, canvi de nom, i rètol).

    Altres denominacions: Blasco Ibáñez, calle.

    És el carrer que va des del carrer Major fins a l’inici del carrer d’Avall. Antigament a l’inici estava el portal de Sant Mateu i al final el portal de Sant Roc i per tant, tot el carrer delimitava part del recinte emmurallat.

    L’any 1939, al núm. 11(1935, PMVA, núm. 13) Vicente Rambla Saura continuava regentant un negoci de carn de porc. L’any 1963 al núm. 15 hi havia una carnisseria a nom del mateix Vicente Rambla Saura (LRAM).

    A l’actual núm. 47 hi havia el trinquet i la taverna del Tio Llorenç, que era de Pego. L’entrada es feia per la taverna. En un carreró lateral hi havia l’escola dels xiquets grans. Encara es poden veure els números de policia 9 i 47 en taulells de la segona meitat del segle XIX que no coincideixen amb la numeració actual.

    BLASCO IBÁÑEZ, carrer

    Documentació:
    1934. Calle Blasco Ibáñez (RSSC).
    1935. Calle Blasco Ibáñez (PMVA).
    1937. Calle Blasco Ibáñez (PESVA).

    Altres denominacions: Carrer Santa Llúcia.

    El carrer de Santa Llúcia va estar dedicat en temps de la II República a l’escriptor i polític republicà Vicente Blasco Ibáñez (València, 1867 – Menton, França, 1928).

    L’any 1935, el carrer tenia 30 cases i 93 habitants. Al número 8 hi havia la casa del pastor José Pastor Puchol. Al número 13 regentava un comerç de carns fresques Vicente Rambla Saura i al 17 hi vivien un soldat de 19 anys, Samuel Saura Moner, i un mossèn de 23 anys, Ezequiel Saura Moner (PMVA).

    A banda de la toponímia oficial hi ha també la popular, recollida oralment, que designa principalment indrets diferents dels carrers i les places. Aquests topònims tindran també la descripció individualitzada corresponent.

    6. Bibliografia bàsica

    ALBIOL CAVALLER, Juan Antonio (2007). Les visites pastorals a la parròquia de Vilanova d’Alcolea Parròquia de Sant Bartomeu. Vilanova d’Alcolea.
    CALAF ROVIRA, Carlos (1984). Villanueva de Alcolea. Puerta de Maestrazgo. CISS Editorial S.A. Bilbao.
    MADOZ, Pascual (1850). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Tomo XVI. Madrid 1850.
    MOREU REY, Enric (1974). Toponímia urbana i onomàstica varia. Editorial Moll. Palma 1984.
    MUNDINA MILALLAVES, Bernardo (1873). Historia, geografía y estadística de la provincia de Castellón. Imprenta y librería de Rovira y Hermanos. Castellón 1873.
    RIBÉS PALLARÉS, Jose Miquel i MARTINEZ CUADRADO, Carme.(1910-1920) “Les notes del viatger José Ruy-Fernández. Uns apunts per a la història de Vilanova d’Alcolea”. Actes de les IX Jornades Culturals de la Plana de l’Arc. Vilanova d’Alcolea 2009.
    SARTOU CARRERAS, Carlos (1913). Geografía General del Reino de Valencia. Provincia de Castellón. Establecimiento Editorial de Alberto Martín. Barcelona 1913. Edició facsímil de la Caixa de Castelló.

    Comissió de Patrimoni de Vilanova d’Alcolea
    Magí Espinach Briansó i Josep Miquel Ribés Pallarés

  • mv07-08. Aproximación a la toponimia urbana de Vilanova d’Alcolea

    1. Introducción

    El hallazgo de documentación archivística relacionada con Vilanova d’Alcolea a lo largo de los últimos años y el interés por la onomástica han sido el punto de partida de un trabajo sobre la toponimia urbana villanovesa que brevemente queremos presentar en este número de Memòria Viva aprovechando la oportunidad que nos ofrece el Programa de Extensión Universitaria de la Universitat Jaume I.

    El trabajo que hemos iniciado tiene una doble finalidad: por una parte, estudiar la toponimia urbana a lo largo del tiempo utilizando las fuentes orales y escritas de que disponemos y por otra, recoger la actual, tanto la oficial como la popular, y contribuir a la conservación y difusión de la misma entre las generaciones jóvenes.

    2. Fuentes, metodología y documentación que estamos utilizando

    El estudio toponímico se realiza, como hemos dicho, a partir de encuestas orales a la gente de más edad y de la investigación y vaciado de la documentación bibliografía y archivística disponible. En nuestro caso, las fuentes disponibles son:

    - Encuestas orales a aquellas personas que desde nuestro punto de vista pueden hacer aportaciones interesantes sobre el objeto de estudio.
    - Gracias a la colaboración de las autoridades y de los trabajadores municipales hemos podido acceder a la documentación que se conserva en el Archivo Municipal, una parte de la cual se consideraba perdida desde la Guerra Civil. De entre esta documentación debemos destacar varios padrones y censos de la época de la República (1931-36) y también algunos legajos de los siglos XVIII y XIX que aún estamos estudiando.
    - Del Archivo Parroquial de Vilanova d’Alcolea hemos podido revisar, gracias a la amabilidad de sus titulares, dos libros que se conservan del protocolo notarial de Joan d’Ostal, el primero correspondiente al año 1671 y el segundo comprende los años 1672, 1677, 1678 y 1679.
    - También tenemos acceso a documentación de fondos particulares en la que hemos encontrado información relevante que nos ayudará a completar este estudio. Como ejemplo, podemos citar una escritura del año 1905, una cédula personal, permiso para poder desplazarse, del año 1926 y un simple recibo de la luz de 1946.
    - La bibliografía específica sobre temática local es escasa pero muy interesante para establecer cronologías toponímicas y confirmar hipótesis de trabajo sobre la explicación de determinados topónimos.

    3. Evolución de la población y el nombre de los calles en el tiempo

    La toponimia urbana aparece desde el momento en que se desarrolla su casco urbano como consecuencia del aumento de la población. Por este motivo empezamos el trabajo con un intento de explicación del crecimiento histórico del núcleo urbano a partir de las cifras de población de la documentación histórica, lo que nos permitirá, algunas veces, aproximarnos a la cronología de aparición de determinados topónimos.

    01 vilanova mv7g

    Calvario


    Las investigaciones llevadas a cabo hasta ahora nos han permitido identificar, a partir del nombre de las veinte calles actuales, la existencia de varios nombres anteriores desde el año 1672, tal como se muestra en la tabla II. Ahora habrá que precisar la cronología de los diferentes topónimos y precisar la aparición de aquellos de los actuales que no existían el año 1672 cuando el casco urbano aún no había superado los límites de la antigua muralla medieval.

    02 vilanova mv7

    Tienda de Doña Leandra en la Plaza

    03 vilanova mv7

    Plaza y calle Mayor

    4. Clasificación de los topónimos urbanos

    Para la clasificación de la toponimia urbana seguimos básicamente la que estableció el profesor Enric Moreu Rey (1974).

    4.1 Los genéricos.

    Los genéricos son los introductores de los topónimos urbanos, los que designan la realidad a que nos referimos.

    Carrer (calle) es el genérico primario. Si la calle es estrecha, se llama carreró: Carrero del Clot y Carreró de l’Església. También recibe el mismo nombre si no tiene salida, y en este caso funciona como sinónimo de atzucac (callejón sin salida): Carreró de l’Escola.

    Plaça (plaza) es un espacio ancho donde confluyen varias calles: plaça (Carrer d’Arnau de Villanueva), y el mismo sentido tienen el término placeta (plazoleta) (Carrer de Sant Antoni) y replaceta (Carrer d’Avall).

    Otros genéricos hacen referencia a edificios, contenido o función: molinos, escuelas, taberna, cine, y el castellanismo “matadero” en lugar del normativo escorxador; en la red de servicios: depósito del agua, transformador, pozos y otros a comunicaciones: portales y caminos.

    4.2. Topónimos urbanos propiamente dichos

    Dentro de este apartado encontramos topónimos que nos indican la parte alta y baja: Carrer d’Amunt y Carrer d’Avall; la situación extrema o fuera muralla: Arrabal del Calvario, siglos XVIII y XIX; e incluso la creación ex novo de determinados lugares con la correspondiente indicación diacrónica: Carrer Nou.

    También encontramos detalles relacionados con la estructura urbana, como los ejes transversales: este sería el caso de Carrer Major y su continuación, Carrer de l’Església y Plaça d’Arnau de Vilanova al lado del Carrer d’Avall, y los topónimos de situación–orientación: Carrer del Nord y Carrer de Baix los Corrals, este último de denominación popular.

    Por lo que respecta al suministro del agua tenemos el Carrer del Pou, el Pou de la Vila, el Clot de les Dones y el Clot dels Matxos. Por lo que respecta a la dirección: Carrer de la Torre, Camí d’Alcalà (actual Carrer Major) y Carrer de Sant Mateu (actual Carrer d’Amunt) que llevan al inicio de los caminos en dirección a estos pueblos. A la salida del pueblo también podemos incluir en el apartado de dirección: el Camí de la Font, el Camí del Safranar, el Camí de la Vinyeta y el Camí del Pou Novell.

    Hacen referencia a la agricultura y las actividades campestres el Carrer de les Eres (Les eres de Baix), Les eres de Dalt (alrededor del pabellón polifuncional), Les eres del carrer de les Corregudes y Les eres del Rajolar. Corrales, bodegas y huertos y algunos topónimos incluidos en el párrafo anterior, como el Camí del Safranar, también forman parte.

    Dentro de el apartado del comercio y otros productos debemos clasificar el Carrer de la Saboneria.

    A otras actividades o instituciones hacen referencia topónimos como: ayuntamiento y cooperativa; estudio: escuelas, Casa de la Cultura; beneficencia e higiene: Carrer de la Botera, L’Hospitalet y L’Hospital y juegos: Carrer del Joc de la Tella, antiguamente calle del Juego Nuevo.

    La religión, por su importancia en nuestra cultura, merece un espacio diferenciado porque ha dado lugar a numerosos hagiotopónimos. Los edificios, elementos singulares y hagiotopónimos son: la iglesia y el calvario situados en las calles homónimas y también todas las calles dedicadas, a lo largo del tiempo, a santos y santas: Carrer de Sant Antoni, Carrer de Sant Vicent, Carrer de Santa Bàrbara y Carrer de Santa Llúcia y las diferentes capillas que se hallan en la calle: Santa Bàrbara, Santa Llúcia, Sant Ramon, Sant Josep, Sant Vicent, Sant Roc, Sant Cristòfor y Sant Antoni de Pàdua. Hasta que se constuyó el nuevo ayuntamiento, en la fachada se encontraba la imagen de San Isidro Labrador y en el Carrer Nou existía un pequeño altar dedicado a Nuestra Señora de la Balma. Junto al pueblo encontramos restos de las pequeñas capillas en mal estado dedicadas a Sant Xoxim y a Sant Cristòfor.

    4.3. Topónimos históricos

    Un primer grupo, hace referencia a hechos históricos: Plaça de la Constitució, Plaça de la República, Carrer y Travessia del 2 de Maig, Carrer del 14 d’Abril y Carrer dels Màrtirs de Jaca.

    El grupo de personajes históricos lo dividiremos en tres. Personajes de la II República: Carrer de Salmerón, Carrer de Pi i Margall, Carrer de Francisco Herrero, Carrer de Valentín Juan, Carrer de Pablo Iglesias y Carrer de Castelar. Personajes de la Guerra Civil Española: Carrer del Generalísimo Franco, Plaça de José Antonio Primo de Rivera y Carrer y Travessia del General Aranda. Personajes hijos de Vilanova: Carrer de Raimundo Rebollida.

    5. Recopilación de topónimos y análisis

    Como ejemplo y modelo del estudio que de cada topónimo urbano se realiza en el estudio toponímico presentamos a continuación la descripción provisional de Carrer de Santa Llúcia:

    SANTA LLÚCIA, carrer

    Documentación:
    1913. Calle Santa Lucía (CSC).
    1940. Calle Santa Lucía (EMVA).
    1989. Carrer Santa Llúcia (PAVA, cambio de nombre, y placa).

    Otras denominaciones: Blasco Ibáñez, calle.

    Es la calle que va desde el Carrer Major hasta el inicio del Carrer d’Avall. Antiguamente al inicio se encontraba el Portal de Sant Mateu y al final el Portal de Sant Roc y por tanto, toda la calle delimitaba parte del recinto amurallado.

    El año 1939, en el nº 11(1935, PMVA, nº 13) Vicente Rambla Saura continuaba regentando un negocio de carne de cerdo. En el año 1963 en el nº 15 había una carnicería a nombre del mismo Vicente Rambla Saura (LRAM).

    En el actual nº 47 estaba el trinquete y la taberna del Tío Llorenç, que era de Pego. Se entraba por la taberna. En una callejuela lateral estaba la escuela de los niños mayores. Aún se pueden ver los números de policía 9 y 47 en azulejos de la segunda mitad del siglo XIX que no coinciden con la numeración actual.

    BLASCO IBÁÑEZ, calle

    Documentación:
    1934. Calle Blasco Ibáñez (RSSC).
    1935. Calle Blasco Ibáñez (PMVA).
    1937. Calle Blasco Ibáñez (PESVA).

    Otras denominaciones: Carrer Santa Llúcia.

    El Carrer de Santa Llúcia estuvo dedicado en tiempos de la II República al escritor y político republicano Vicente Blasco Ibáñez (Valencia, 1867 – Menton, Francia, 1928).

    El año 1935, la calle tenía 30 casas y 93 habitantes. Enel número 8 estaba la casa del pastor José Pastor Puchol. En el número 13 regentaba un comercio de carnes frescas Vicente Rambla Saura y en el 17 vivían un soldado de 19 años, Samuel Saura Moner, y un sacerdote de 23 años, Ezequiel Saura Moner (PMVA).

    Aparte de la toponimia oficial existe también la popular, recogida oralmente, que designa principalmente lugares diferentes de las calles y las plazas. Estos topónimos tendrán también la descripción individualizada correspondiente.

    6. Bibliografía básica

    ALBIOL CAVALLER, Juan Antonio (2007). Les visites pastorals a la parròquia de Vilanova d’Alcolea Parròquia de Sant Bartomeu. Vilanova d’Alcolea.
    CALAF ROVIRA, Carlos (1984). Villanueva de Alcolea. Puerta de Maestrazgo. CISS Editorial S.A. Bilbao.
    MADOZ, Pascual (1850). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Tomo XVI. Madrid 1850.
    MOREU REY, Enric (1974). Toponímia urbana i onomàstica varia. Editorial Moll. Palma 1984.
    MUNDINA MILALLAVES, Bernardo (1873). Historia, geografía y estadística de la provincia de Castellón. Imprenta y librería de Rovira y Hermanos. Castellón 1873.
    RIBÉS PALLARÉS, Jose Miquel i MARTINEZ CUADRADO, Carme.(1910-1920) “Les notes del viatger José Ruy-Fernández. Uns apunts per a la història de Vilanova d’Alcolea”. Actes de les IX Jornades Culturals de la Plana de l’Arc. Vilanova d’Alcolea 2009.
    SARTOU CARRERAS, Carlos (1913). Geografía General del Reino de Valencia. Provincia de Castellón. Establecimiento Editorial de Alberto Martín. Barcelona 1913. Edició facsímil de la Caixa de Castelló.

    Comissió de patrimoni de Vilanova d’Alcolea
    Magí Espinach Briansó y Josep Miquel Ribés Pallarés

  • mv08-07. El Archivo municipal de Vilanova d’Alcolea (AMVd’A)

    Como pasa en muchos pueblos cuando se quiere acceder a los archivos municipales, la respuesta siempre es que la documentación desapareció quemada durante los disturbios previos a la guerra civil del año 36. Y como suele pasar no siempre es así: las guerras son tan malas que cargan con todas las desgracias de los pueblos.

    El registro detenido del actual Archivo municipal de Vilanova d’Alcolea reveló la existencia de documentación anterior a 1936 y nos llevó a localizar una parte considerable del antiguo fondo municipal ubicado en un edificio municipal de la calle Mayor y una parte de la documentación de la «Hermandad Sindical Local de Labradores y Ganaderos», más conocida por Cámara Agraria, la cual estaba repartida entre el actual archivo municipal y el almacén municipal de la calle del Norte.

    Enlace artículo

  • mv08-07. L’Arxiu municipal de Vilanova d’Alcolea (AMVd’A)

    Com passa a molts pobles quan es vol accedir als arxius municipals, la resposta sempre és que la documentació va desaparèixer cremada durant els avalots previs a la guerra civil de l’any 36. I com sol passar no sempre és així: les guerres són tan roïnes que carreguen amb totes les desgràcies dels pobles.

    L’escorcoll detingut de l’actual Arxiu municipal de Vilanova d’Alcolea va revelar l’existència de documentació anterior a 1936 i ens va portar a localitzar una part considerable de l’antic fons municipal ubicat en un edi ci municipal del carrer Major i una part de la documentació de l’«Hermandad Sindical Local de Labradores y Ganaderos», més coneguda per Cambra Agrària, la qual estava repartida entre l’actual arxiu municipal i el magatzem municipal del carrer del Nord.

    Enllaç article

  • mv09-04. Fer valer el riu de Vilanova com a espai patrimonial

    El riu de Vilanova, també conegut, anomenat o documentat com a riu del Xorro, riu de les Roques, riu del Flaó, barranc de Vilanova, rambla de Vilanova, barranc dels Passadors i barranc de Traver, té com a principals afluents els barrancs dels Clotassos, de la Font Roja, del Doronyó, de la Carrasqueta, dels Planiols, del Puigpedrós, de Calaf i de Bellés.

    Enllaç Article

  • mv09-04. Poner en valor el río de Vilanova como espacio patrimonial

    El río de Vilanova, también conocido, denominado o documentado como río del Xorro, río de les Roques, río del Flaó, barranco de Vilanova, rambla de Vilanova, barranco dels Passadors y barranco de Traver, tiene como principales afluentes los barrancos dels Clotassos, de la Font Roja, del Doronyó, de la Carrasqueta, dels Planiols, del Puigpedrós, de Calaf y de Bellés.

    Enlace artículo

  • Què penses i sents que és el patrimoni cultural? Aportació de la Comissió FAVA365 (Vilanova d'Alcolea)

    A l’hora de definir el concepte de “patrimoni cultural” ens sorgeixen multituds d’interrogants i dubtes: què entenem per patrimoni? Què és per a nosaltres la cultura? Què és això de “patrimoni cultural”? Fent una immersió en l’oceà d’internet, trobem en la vikipedia que:”El Patrimoni cultural és l'herència cultural pròpia del passat, amb la qual un poble viu el present i transmet a generacions futures.” Si més no, sense estar convençuts del tot, consultem el significat de la Reial Acadèmia de Llengua Espanyola. Segons la RAE, el “patrimoni històric” (no "cultural", ja que dita accepció no té entrada) és: “Conjunt de béns d'una nació acumulat al llarg dels segles, que, pel seu significat artístic, arqueològic, etc., són objecte de protecció especial per la legislació”

    Després d’aquestes indagacions, veiem que se'ns queda curta la definició de “patrimoni cultural”. Som de l’opinió que patrimoni cultural no sols pot ser allò que heretem del passat, sinó també, tot allò que construïm en el present. Creiem que el patrimoni cultural d’una societat es fa amb aquelles accions que realitzem diàriament, accions fetes de manera participativa, que ens defineixen com a comunitat i que incrementen el nostre sentiment de pertinença. Són accions que poden recolzar-se en l’experiència i en els sabers locals, però que cal que miren cap al futur per a assegurar-ne la seva continuïtat.

    Un exemple seria l'activitat organitzada dins del festival FAVA365 de Vilanova d’Alcolea: el taller de Llata Creativa. És tracta d’una acció formativa que naix d’un treball d’artesania “fer llata” que ha format part del patrimoni cultural de Vilanova d’Alcolea durant molts anys. És una part del patrimoni que tendeix a la desaparició, al mateix ritme que la gent major que el treballa també desapareix.

    40-800x600

    Què es pretén amb aquesta activitat? A partir dels coneixements de la gent major (com es treballa la fulla del margalló i tot el seu procés fins crear les peces de llata) se'ls hi vol donar un llenguatge més contemporani, més artístic. Ho anem a fer amb fulles tintades de color, a més a més, amb l'objectiu de realitzar una intervenció artística col·lectiva en un espai públic. D’aquesta forma, s’aconsegueix transmetre aquests coneixements del treball amb llata a les noves generacions, amb una finalitat compartida i artística.

    Pensem que el patrimoni cultural més ric és aquell que, fixant-se en allò aprés, és capaç d’adaptar un llenguatge actual i contemporani per assegurar-ne la seva transmissió a les noves generacions i donar-li continuïtat cap al futur.

    Comissió FAVA365 http://fava365.com/ca/

    21-800x600

    Persones, llocs, històries. Sobre aquest projecte col·laboratiu
    Aquesta aportació forma part del projecte “Persones, llocs, històries” i pretén obrir la reflexió i el diàleg sobre el concepte de patrimoni cultural a partir de la pregunta Què penses i sents que és el patrimoni cultural?

    Aquest projecte vol sumar-se a la celebració de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. Les aportacions rebudes seran publicades en el número 10 de la revista Memòria Viva del projecte Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

    Des de Patrimoni – PEU volem animar-vos a participar en aquesta iniciativa col·laborativa. En aquest enllaç podeu trobar tots els detalls de la convocatòria que romandrà oberta fins el 25 de febrer.

    #peopleplacesstories #patrimoniuji #FaroConvention #Europeforculture

  • Taller de Mapatge Col·lectiu en FAVA365 Vilanova d'Alcolea

    El Festival de les Arts de Vilanova d'Alcolea – FAVA365 naix amb l'objectiu de dinamitzar un poble i encoratjar la cultura. Un procés participatiu i d'aprenentatge que inclou una sèrie d'activitats i accions sobre una temàtica concreta, distribuïdes en un any i que finalitza en un cap de setmana a manera de celebració, replet d'art, festa i participació.

    En el context d'aquest festival d'art multidisciplinari es va a realitzar durant els dies 26 i 28 de juliol de 2016 un Taller de Mapatge Col·lectiu, que forma part del Catàleg Virtual del Programa d'Extensió Universitària (PEU) de l’UJI.

    FOTO MAPEO

    El Taller de Mapatge intenta construir col·lectivament mirades que motiven i possibiliten processos participatius i reflexius, afavorint les diferents formes de comprendre l'espai en el qual actuem, desenvolupant mapes a través de l'ús de diferents tipus de llenguatge, dibuixos, símbols o gràfics, que estimulen la creació d'una nova cartografia del territori que reflectisca i visualitze el coneixement col·lectiu dels participants.

    En aquest cas, el Taller de Mapatge impartit per Espacio ALMAZARA pretén ser una eina de participació per a crear un mapa del territori urbà i rural de Vilanova d'Alcolea. El taller se centrarà en la cerca d'espais i usos, identificant llocs i recorreguts en el nucli urbà i en el territori capaços d'albergar l'activitat del FAVA365, creant un catàleg-cartografia d'espais potencials i possibles estratègies d'activació cultural i actuació artística que s'integre en el patrimoni local i en el paisatge rural de Vilanova d'Alcolea.

    www.fava365.com
    www.espacioalmazara.com